CAPÍTOL 10
La Lena va mirar a
Qui-Gon sense poder-s’ho creure. Qui Gon es va adonar que no creia que Mica
hagués revelat el seu parador, però el paquet que hi havia sobre la taula
indicava que probablement algú ho havia fet. Els estranys continguts no eren
perillosos, però que algú sabés on estava ella sí que podia ser-ho... Sobretot
si arribava al coneixement de la persona inadequada.
-He de parlar amb
Obi-Wan -es va disculpar Qui-Gon.
Es va acostar
lentament a la cuina i es va adonar de com de cansat que estava. Aquella missió
rutinària estava començant a ser més difícil del que esperava. Es va sentir
molt decebut, però hi havia alguna cosa que se li escapava. No sabia qui estava
enganyant a qui. I no entenia per què la Lena protegia amb tant afany a la seva
cosina. Era obvi que havia après per les dolentes que els parentius no eren
garantia de protecció contra la traïció. O l'assassinat.
La cuina estava
buida. Qui-Gon va baixar les escales per instint, i, a mig camí es va trobar
amb Obi-Wan i una taciturna Mica que pujaven cap a ell.
-Les proves no
existeixen -va deixar anar Obi-Wan-. Mica les va esborrar.
- Les vas esborrar o
les vas robar? -va preguntar Qui-Gon, mirant-la fixament.
- Les vaig esborrar!
-li va replicar ella amb actitud desafiant-. No acostumo aprofitar-me de la
mala sort dels altres, i menys de la Lena -la seva veu es va suavitzar en
parlar de la seva cosina-. Jo només volia protegir-la. Fer que tot això
desaparegués –Mica va baixar el cap i va arrossegar els peus mentre els Jedi la
tornaven a portar al pis superior. Era obvi que la noia sabia que havia arribat
l'hora d'explicar a la Lena el que havia fet.
Encara que estava
visiblement avergonyida de les seves accions, Qui-Gon va poder percebre que la
seva consciència estava neta. No els estava enganyant. Es va sentir alleugerit
en saber que almenys hi havia una persona que no estava mentint.
-Obi-Wan -Qui-Gon va
detenir el seu padawan al replà, i Mica els va deixar sols-. Hem d'actuar amb
cautela. Les coses no són el que semblen amb la nostra testimoni. En aquest
planeta hi ha més mentides que veritats, i a més són més barates.
Quan Obi-Wan va
alçar la mirada per trobar la del seu Mestre. Qui-Gon va veure en els ulls del
noi unes petites flamarades d'ira que aviat es van extingir.
-Lena és una persona
honrada -va dir l’Obi-Wan alterat-. Està lluitant pel que creu. Els teus dubtes
no li ajudaran en res.
Qui-Gon no va poder
evitar somriure imperceptiblement. Obi-Wan pensava que Qui-Gon estava insultant-la
i estava enfadat, disposat a defensar-la. Això confirmava el que Qui-Gon
sospitava, que Obi-Wan sentia alguna cosa per la Lena. Hi hauria d'haver tocat
el tema abans, per intentar advertir al noi. El més probable és que allò acabés
malament per a ell.
-Et sents atret per
ella -li va dir en Qui-Gon-. Vés amb compte. No et deixis guiar per aquesta
atracció.
-Jo no em...
-Obi-Wan va negar amb el cap i es va esforçar per mantenir el control de la
seva veu-. No sento res per ella. És només que té raó.
-Els motius que ens
ha explicat són vàlids, però podria tenir més. Pensa en tot al que ha
renunciat. Potser mai torni a tenir la vida a la qual estava acostumada. Ha
perdut punts amb els Cobral des que Rutin va ser assassinat i corre el risc que
la repudiïn. No només la família, sinó tot Frego. No et sembla possible que
estigui intentant aconseguir les proves només per tenir alguna cosa amb el que
negociar?
Obi-Wan no va fer
cap gest que donés a entendre que estava d'acord.
-Encara queda un dia
-va dir en veu baixa-. Ja veurem què passa -es va girar i va pujar les escales.
Qui-Gon va entrar en
les estances de la Lena darrere del seu padawan. Mica estava al costat de la
taula contemplant la caixa buida. Els continguts del paquet no estaven enlloc.
-Li vaig dir que
havia esborrat les proves -va dir la Mica, ofegant un sanglot-, però no va
voler escoltar-me.
- On s'ha anat? -va preguntar
Qui-Gon. Obi-Wan ja estava a les escales.
-No ho sé –Ploriquejà
la Mica, desplomant-se en un sofà baix-. No em va dir res. Es va limitar a
agafar el que hi havia a la caixa i va tocar el dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada