Exili (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

A través de l'enfosquida sala del casino, en una ombra causada per la disposició de l'habitació, però aprofundida per les seves pròpies habilitats, Alema Rar va dubtar mentre Jacen Solo es llançava cap a la sortida.

S'havia adonat de l'entrada d’en Jacen i havia seguit els seus moviments amb plàcid desinterès.

Després d'hores de rondar per badies d’hangar segures sense cap signe que el Falcó Mil·lenari aparegués, havia buscat a la capitana Lavint per ajudar a l'èxit en el joc de la dona. Havia vist a Jacen parlar amb Lavint i després moure’s cap a la porta per acostar-se a dues persones perfilades allà.

Un minut després una petita estirada a la Força la va convèncer d'apropar-se i fer una ullada als companys de conversa d’en Jacen, que va ser quan va reconèixer al Luke i la Mara.

Aquest reconeixement va enviar tal descàrrega d'adrenalina a través d'ella que va haver de passar diversos moments calmant-se. Va treure la seva sarbatana mentre assaboria l'oportunitat que el destí li havia regalat.

Luke Skywalker era aquí. I si ell era aquí, pujaven les possibilitats que Han i Leia Solo també estiguessin aquí, o ho estiguessin aviat. Era possible que Alema pogués acabar la seva missió, que pogués acabar amb Han i Mara davant els ulls incrèduls dels seus éssers estimats, provocant-li al Luke i la Leia l'angoixa que retornés l'Equilibri a l'univers, a la seva ànima.

Va ficar la sarbatana sota el seu braç dolent i va temptejar a la recerca dels seus dards. Només uns pocs segons més i escopiria verí cap a la Mara.

Però la pertorbació que havia sentit òbviament havia irritat a Jacen i havia d'haver fet que Luke i Mara estiguessin alertes. Mara estava traient un comunicador, però Luke estava vigilant, mirant darrere d’en Jacen i després al voltant del casino. Un intent d'assassinat ara era probable que fos detectat. Però quan tindria ella una oportunitat millor?

Va subjectar el dard a la mà, el va col·locar a la boca de la seva sarbatana i just estava aixecant l'arma fins als seus llavis quan Luke es va posar dempeus i va mirar directament cap a ella.

Ella es va quedar gelada. Possiblement ell no podia veure-la, no en aquestes condicions. Però si ella atacava ara, quan els sentits d'ell òbviament estaven en el seu punt àlgid, possiblement ell no podia fallar a detectar l'atac.

Els comunicadors per tot el casino van començar a xiular i a sonar. El personal militar es va aixecar de les seves taules, de les seves begudes, molts d'ells ara en la línia directa de foc entre Alema i Mara. Ella xiuxiuejà, enfadada.

Necessitava acostar-se. Es va moure cap endavant, encara coberta per les ombres naturals de la sala.

Llavors Mara es va aixecar, dient alguna cosa, i Luke i ella van córrer cap a la sortida. El personal uniformat també va començar a apinyar-se cap a aquest costat, la majoria d'ells escoltant o parlant amb els seus comunicadors.

Alema va alleugerir el pas, però va ser alentida per la multitud, pel fet que un dels seus peus, poc més que un monyó, feia que coixegés. Va empènyer als jugadors fora del seu camí, utilitzant la Força i afegint una mica de fortalesa als seus esforços.

Però així i tot, van passar llargs i frustrants segons abans que passés per la sortida, en meitat d'un grup d'homes i dones militars. En no ser una persona alta, saltava amunt i avall, buscant al llarg del corredor d'accés en ambdues direccions als seus objectius.

Allà estava ella, amb Luke al seu costat, corrent a tota velocitat en la direcció de la proa, gairebé fora dels límits de l'abast de la sarbatana. Alema es va dur l'arma als llavis, es va aturar mig segon per calmar-se, va elevar la punta de l'arma per donar-li al seu dard una trajectòria que el portaria a prop del sostre del corredor i va disparar.

El dard es va perdre de vista en el moment en què va deixar la sarbatana. Va saltar un parell de vegades més per mantenir una línia de visió sobre l'esquena de la Mara que es retirava. El dard ha d’encertar-la just...

Luke i Mara van passar l'entrada d'un corredor que creuava i van girar cap a l'esquerra.

Un ortolà, de pèl blau, grans ossos, rabassut, amb enormes orelles encorbades i una trompa nasal que li arribava a la meitat del pit, va sortir trotant d'aquest corredor, tornant-se cap al Casino de les Goles. Llavors l’ortolà va ensopegar i va caure cap per avall sobre el sòl del corredor.

Alema va grunyir. El seu dard havia trobat l'objectiu equivocat.

La multitud que es movia s'havia fet tan espessa que sense esforçar-se completament, i molt òbviament, a través de la Força, podria fer poc progrés a través de la massa de personal militar que es dirigia cap a les badies de vehicles del Ventura Errant. Per quan va arribar al corredor que creuava, no hi havia ni rastre dels Jedi.

Un home humà que emergia del corredor lateral va xocar amb ella. Tenia la pell fosca, era guapo, amb gruix cabell blanc i una barba i un bigoti blancs i polits. Portava un bastó de punta platejada i la seva rutilant capa de seda lliscava sobre els cossos de tots els que passava, inclosa l’Alema.

Alema estava a vint metres pel corredor lateral baix abans d'adonar-se de qui era ell.

Lando Calrissian.

Gairebé va cridar on era. Si Lando era aquí, no hi hauria dubtes sobre Han i la Leia. Es va tornar d'un costat a un altre, intentant decidir si seguir a Lando o als Skywalker i finalment es va tornar cap enrere per perseguir a Lando.

PONT DEL DODONNA

-Cridi a tots els exploradors -va cridar l’almirall Tarla Limpan. La pell grisa verdosa i els ulls vermells dels seus ancestres durosians la convertien en una figura impressionant al pont d'un destructor estel·lar, un benefici per a ella ara, al cor d'una batalla-. Llanci els esquadrons quan estiguin llestos. 'Estimació d'amenaces! A què estem mirant?

Finalment, un holograma esquemàtic de l'espai directament al voltant de Corèllia va saltar a l'existència per sobre de la passarel·la del pont. L’almirall Limpan estava realment dins de l'holograma. Va donar dos passos cap a enrere per sortir-ne. En l'esquema, l'esfera de Corèllia era de quadricules de línies blaves. Les naus de l'Aliança eren petits símbols verds, els vehicles corellians de la superfície del planeta o dins de la seva atmosfera eren grocs i els desconeguts eren vermells. Hi havia munts de desconeguts, alguns d'ells baixant ja a tota velocitat cap a l'atmosfera en la part més allunyada del planeta des del Dodonna. Massa s'estaven aproximant al Dodonna al llarg de vectors orbitals.

Tot i que el coronel Miyan, el seu coordinador de caces, no estava en el pont, romania a la sala de control de caces, un compartiment proper, la seva veu rondinaire retrunyia pel sistema d'altaveus del pont.

-Tenim a dos creuers, una fragata i un mínim de dotze esquadrons de caces dirigint-se cap a nosaltres. Això són només els nouvinguts. Hi ha almenys les mateixes unitats de caces elevant-se des de la superfície de Corèllia. Això és un cop general. Els nostres desplegaments a l'Estació Centràlia i en els altres quatre planetes estan informant de conflictes similars.

Limpan va aixecar la mirada, cap als altaveus alts, com si Miyan hi fos a dalt.

-Qui són?

-Són creuers d'assalt bothan, almirall.

Cap expressió va creuar la seva cara, però Limpan va sentir una punxada de compassió per Miyan. Ell era bothan.

-D'acord -va dir ella-. Navegant, traci un rumb cap a l'Estació Centràlia. Ordeni a les nostres forces allà que ataquin l'estació amb tanta duresa com puguin. Negar-la als corellians és la nostra principal prioritat. El Dodonna s'unirà en aquesta acció. -Si encara estem funcionals quan arribem allà, va afegir ella silenciosament. I assumint que ho estiguem, podem aconseguir una sensació de si necessitem quedar-nos allà i seguir colpejant, o fugir amb la cua entre les potes-. On és l’Ànakin Solo?

Aquest destructor estel·lar, assignat a Jacen Solo i la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, no responia davant seu i no sempre coneixia la seva localització o la seva tasca actual.

El seu operador de sensors va parlar.

-Estava en el seu lloc de costum, just fora de l'òrbita de Sorònia, en l'aproximació directa de Coruscant. Ara s'està acostant.

-Demani-li que es reuneixi amb nosaltres a Centràlia. -Limpan va poder sentir els subtils canvis en la gravetat artificial de la nau, i va veure la proa a través dels finestrals, mentre el Dodonna girava lentament per apartar-se de la seva òrbita i s'orientava lluny de la superfície del planeta. Quants esquadrons de caces tenim de guàrdia?

-Tres, almirall.

Limpan va negar amb el cap, pesarosa. Anaven a rebre una pallissa. De fet, una simple pallissa era el millor que podien esperar.

Com si llegís els seus pensaments, un dels oficials de baix rang va parlar, amb el seu to just prou alt com perquè arribés a les oïdes de la Limpan.

-Estem fotuts.

-Caces enemics arribant ara al nostre abast màxim de foc -va dir en Miyan.

-Obrin foc -va dir la Limpan-. L'ordre és disparar a voluntat.

VENTURA ERRANT

Wedge i Corran van girar a l'entrar a l'Hangar Insígnia, cadascun d'ells derrapant mentre feien el gir tancat des del corredor. Els seus astromecànics havien fet un encès preliminar i les cobertes de tots dos caces ja estaven obertes. Wedge va ser el primer a arribar al seu vehicle, però Corran, més que pujar per l'escala que penjava de la seva cabina, va saltar amb lleugeresa fins al seu seient del pilot. Wedge va fer un jurament al Jedi en veu baixa i va pujar per l'escala.

-Què tenim, angelet?

La veu de la Iella va cruixir pel seu comunicador.

-Forces desconegudes atacant a cada posició principal de la Segona Flota en el sistema. Espera, desconegudes no. La força d'atac de Centràlia està informant de marques commenorianes a les forces d'assalt. Les forces del bloqueig de Tralus i de Corèllia estan informant de marques bothan. Nosaltres tenim una petita força, una fragata i un esquadró de caces, dirigint-se cap a nosaltres. I el Dodonna ha ordenat al Ventura Errant que no entri a l'hiperespai fins que tots els vehicles de lluita preparats per a l'espai que hi hagi a bord siguin llançats.

Wedge va trontollar àgilment per entrar a la seva cabina. L'ordre del Dodonna significava que Booster hauria de jugar a un joc de càlculs acurats.

Si saltava abans que el personal militar a bord hagués estat llançat completament, s'arriscava a un càstig segur de l'Aliança Galàctica: penes financeres aclaparadores que podrien portar-li a la fallida. Si no ho feia, i les forces que es dirigien cap a aquí eren massa fortes, s'arriscava a perdre el Ventura, i la seva pròpia vida, i les vides de milers de treballadors i convidats mentre el destructor estel·lar poc armat era vaporitzat.

Wedge va arrencar l'escala del seu fuselatge d'una tirada i la va deixar caure a terra de l'hangar. Va lliscar al seient, es va posar el casc i va tancar la coberta.

La veu d’en Corran li va arribar pels altaveus del casc.

-Una estúpida pregunta operacional. Quina és la designació del nostre esquadró?

Wedge va deixar anar un esbufec. Havien de tenir una per a propòsits de coordinació i eficiència, però la pregunta simplement semblava ridícula sota les circumstàncies.

-Ganner. Jo sóc Ganner U, tu ets Ganner Dos. –Comprovà la seva pantalla d'estat-. Quatre encesos, quatre en verd. Obre les portes de l'hangar.

-Digues si us plau -va dir la Iella-. Només feia broma.

Els llums de l'Hangar Insígnia es van enfosquir i les portes exteriors es van separar. Wedge va activar els seus repulsors, enviant el seu Ala-X en una escalada oscil·lant de dos metres, després va connectar els seus impulsors i es va llançar a través de l'obertura abans que les portes s'haguessin retret completament.

Era un llançament difícil i el raig dels impulsors hauria socarrimat la mampara de l'hangar darrere de l'Ala-X. Tal llançament li hauria guanyat una reprimenda quan encara estava volant per a l'Aliança Rebel o la Nova República. Aquí no li importava. Necessitava estar fora, on estava l'acció.

Corran i ell van girar per recórrer la longitud del Ventura Errant, dirigint-se cap a la popa. Podien veure caces estel·lars i altres vehicles sortint de les badies del ventre de la nau com explosius sortint d'un bombarder. Els caces encenien els seus impulsors, giraven cap al planeta Corèllia i sortien disparats en aquesta direcció. Els més distants ja estaven saltant cap endavant i desapareixent, l'efecte visual dels que estaven fora de la seva entrada en l'hiperespai.

Dos Ales-X de l'hangar principal van venir al costat d'ells, igualant la seva velocitat i vector. Wedge es va sobresaltar. No havien aparegut a la pantalla del sensor fins que van estar a uns quants metres de distància, però quan van surar fins a l’abast visual, va veure per què. Eren naus InvisibleX, amb les seves superfícies semblant fosques i estranyament clapejades causa dels recobriments per derrotar els sensors que portaven.

Wedge va canviar la seva freqüència de comunicador a un abast de salutació militar general. Va pensar que coneixia la resposta, però ho va preguntar de totes maneres.

-A qui tenim aquí?

-Hola, Wedge.

-Luke. M'ho prenc com que la teva xerrada amb el coronel va ser interrompuda. Mara està a la teva ala, correcte?

-Sí. Vas a tractar amb els perseguidors del Ventura Errant?

-Només fins que el Ventura pugui saltar a una zona segura.

-Té sentit. T'adones que estàs atacant als teus propis aliats, oi?

-Ningú que estigui intentant fer explotar al vell que es va convertir en el meu benefactor quan em vaig quedar orfe és el meu aliat, Luke. Per cert, ara ets Ganner Tres i Mara és Ganner Quatre.

Hi va haver una pausa curta.

-Per Ganner Rhysode? -va preguntar en Luke.

Ganner Rhysode, un Cavaller Jedi, havia mort a Coruscant durant la Guerra Yuuzhan Vong, lluitant, i matant, a més guerrers enemics en combat personal que potser qualsevol altre combatent en la guerra.

-Pots pensar en un nom millor per a algú lluitant en una acció dilatòria?

-No. Qui és Ganner Dos? Corran?

La veu d’en Corran era clara a través del panell de comunicacions.

-Hola, Cap.

ESPAI CORELLIÀ

La llançadora d’en Jacen estava a punt d'entrar a l’hiperespai cap a la posició de l’Ànakin Solo, just fora del sistema estel·lar en la trajectòria més directa cap a Coruscant, quan va rebre el missatge des del destructor estel·lar, reenviant la petició d'ajuda de l’almirall Limpan a l'Estació Centràlia. Jacen va autoritzar el canvi de plans, ràpidament va traçar un nou salt cap a Centràlia i es va llançar a l'hiperespai poc després.

Quan va sortir de l’hiperespai, l'enfrontament a Centràlia estava dispers davant seu. A la part posterior hi havia la pròpia estació, amb la seva massa lletja, cilíndrica i de quilòmetres de llarga. Més a prop estava el transport pesat Mon Calamari de l'Aliança Galàctica Bus Blau i dues canoneres de classe Carrack d'aspecte robust. Comparat amb l'aparença corbada i orgànica de la nau mon cal, els Carracks semblaven antiquats i impossiblement primitius, com gruixudes porres de guàrdies lleugerament més grans a cada punta que a la meitat. El Bus Blau estava intercanviant foc turbolàser i de canons d'ions amb els nouvinguts i, curiosament, semblava com si alguns dels seus turbolàser que no es podien apuntar cap a les canoneres, estaven sent utilitzats per bombardejar Centràlia. Envoltant a les tres naus capitals hi havia petits centelleigs i línies de llum, evidència de l'acció dels caces estel·lars que estava tenint lloc per tot al voltant d'ells.

Jacen es va quedar ben enrere. Els canons lleugers de la seva llançadora no afegirien molt poder de foc a les forces de l'Aliança i podria no ser capaç d'apartar-se d'una escaramussa quan necessités fer-ho.

La seva pantalla del sensor va parpellejar amb l'arribada d'una nova força i li va mostrar el triangle blau de l’Ànakin Solo, just arribant de l'hiperespai, corrent cap a l’enfrontament. Es va inclinar cap a ell, prenent un curs d'intercepció que havia de portar-lo al costat de l’Ànakin abans que aquest arribés a l'enfrontament i que li permetria pujar a bord abans que l’Ànakin hagués d'obrir foc amb les seves bateries d'armes, assumint que els caces enemics no es precipitessin abans a atacar-lo.

No obstant això estava de sort. Cap força enemiga de l'estació es va separar per trobar-se amb l’Ànakin i Jacen va arribar al Saló de Comandament en uns minuts.

Allà el comandant Twizzl, oficial al comandament de l'Ànakin Solo, el va saludar amb un simple assentiment. Un home gran de cabells platejats que semblava com si hagués d'estar apareixent en els holorrepartiments de la publicitat sobre equips d'exercicis i menjar ric en proteïnes, parlava amb un accent coruscantí que havia disminuït per dècades de servei passades entre moltes espècies i classes socials.

-Ens estem preparant per moure els làsers de llarg abast perquè apuntin a les canoneres.

-Detingui això -va dir en Jacen-. Useu-los per reforçar el foc del Bus Blau contra l'estació.

Twizzl va arrufar les celles.

-Matar més tropes enemigues abans que preservar les vides de les nostres? Coronel, això és una mala elecció sota aquestes circumstàncies.

-És la nostra única opció. No pot veure el que està passant? L’almirall Limpan no hauria ordenat l'atac contra l'estació si no estigués segura que les forces enemigues podrien fer-nos fora del sistema. I si ens fan fora del sistema i deixem una Estació Centràlia intacta darrere...

-Sí, coronel. -Twizzl no va sonar convençut, però es va tornar cap a l'oficial d’armes-. Apunti a un nou objectiu: l'Estació Centràlia. Foc continuat. Infligeixi tant de mal com sigui possible.

La seva veu era reticent.

VENTURA ERRANT

Ben lluny de les àrees públiques freqüentades per la clientela i els convidats del Ventura Errant, Lando va sortir d'un passatge enfosquit fins a un petit turboascensor. Les seves portes es van tancar darrere seu i el seu programa de servei va parlar.

-Coberta, si us plau.

-Subcomandament tres.

-Si us plau, premi una empremta, posi un ull o un altre identificador individual contra el sensor.

Lando va aixecar una mà per fer-ho, però les portes xiuxiuejaren en obrir-se de nou i una dona amb una capa fosca amb caputxa va coixejar fins a quedar-se a la part més allunyada de l'ascensor.

Lando li va dirigir un assentiment de cap educat. Seria sospitós i mal educat ordenar-li que sortís del turboascensor, així que deixaria que l'ascensor la portés fins al seu destí, després el tancaria per evitar que algú més entrés i tornaria amb el seu grup del centre d'operacions a la sala de conferències.

-Coberta, si us plau.

La nouvinguda va ignorar el programa de servei.

Va apartar la caputxa de la seva cara, revelant els trets i els lekku, un d'ells un monyó, de l’Alema Rar.

-Hola, Lando.

Lando va retrocedir contra la paret del turboascensor i va desenfundar la seva pistola làser oculta, però abans fins i tot que l'hagués tret de la seva butxaca oculta ella va allargar la mà cap a la pistola. L'arma va volar de la mà d'ell fins a la d'ella.

Alema va mirar a la pistola làser abans de deixar-la caure a terra darrere seu.

-Estem Decebudes. Això no és una salutació apropiada per a una vella amiga.

Lando es va aclarir la gola.

-Tens raó, per descomptat. Em sap greu. Un mal reflex.

Mirant-la ara, va haver de forçar-se a no estremir-se. L'havia conegut per primer cop feia anys, al punt àlgid de la Guerra Yuuzhan Vong, quan ella encara era una adolescent, quan encara plorava la mort de la seva germana Numa, quan encara era físicament perfecta.

Quan encara estava corda.

Ara ella estava davant seu, amb una estranya brillantor als ulls, amb les espatlles en angles diferents.

Ell havia sentit la llista de mutilacions que ella havia patit i sabia que igualaven les salvatges ferides que la seva ment havia suportat.

El to d'ella va romandre curiosament amistosa, no amenaçadora.

-On són els Solo?

-Oh. Um... a Corèllia?

-No. Aquí. A bord. On?

-Si t'ho dic, no em mataràs?

-Nosaltres mai et mataríem. Sempre t'hem admirat.

Hi havia gairebé un ronc en la seva veu.

-Això és consolador.

Ell la va apuntar amb el seu bastó.

Aquest també va ser arrencat dels seus dits per forces invisibles i va volar fins a la mà d'ella.

Ara Alema realment va semblar ferida.

-Anaves a disparar-nos amb una pistola làser oculta?

-No exactament. Zap, zap.

Davant la paraula de comandament d’en Lando, arcs elèctrics, petits i blaus, van sorgir des del final del bastó i van fluir a través de la pell de l’Alema.

Els ulls d'ella es van obrir molt, va tenir convulsions, amb els seus músculs fixos en una tetània causada per la càrrega que fluïa a través d'ella.

Però no va caure inconscient. Lando va maleir en veu baixa. L’armer que havia construït el bastó amb les especificacions d’en Lando li havia assegurat que la càrrega faria caure a un wookiee de bona mida.

Però l'armer mai havia tractat amb Jedi.

Alema va caure, aterrant sobre de la pistola làser d’en Lando, però clarament encara estava lluitant contra les descàrregues que la paralitzaven fins i tot mentre filets de fum començaven a elevar-se del seu cos. I els arcs elèctrics semblaven estar-se tornant més febles...

Les portes del turboascensor es van obrir amb un Whoosh i Lando va córrer de tornada pel passadís, cap a l'encreuament de corredors plens de gent, plens de llum.

No malbarataria l'alè en una trucada de comunicador fins que estigués envoltat de gent.

Va posar tot el seu esforç en córrer.

Una cosa va semblar moure’s dins del seu cap, com si hi hagués un cuc greixat retorçant-se en la matèria del seu cervell, dirigint-se cap a la sortida d'una de les seves oïdes. Va ignorar la sensació. Va córrer.

El primer encreuament de corredors estava davant, lleugerament transitat. Es va tornar cap a la dreta en ell, cap a una major concentració de gent. El seu ràpid moviment no va atreure molta atenció. Molta gent estava corrent. Uns moments després estava a la meitat d'una gran multitud de personal del Ventura Errant sortint d'un casino que ara estava sent evacuat.

Va treure el seu comunicador. Ara podria...

Podria què?

Trucar a algú, va suposar. Però a qui? I per què necessitava trucar a algú? De què havia estat corrent?

I on hi havia perdut el seu maleït bastó?

Negant amb el cap i preguntant-se si l'edat realment estava començant a afectar a les seves facultats, va apartar el seu comunicador i va buscar al seu voltant el turboascensor més proper.

ESPAI CORELLIÀ

Luke va haver d'estar d'acord que el pla improvisat d’en Wedge era bo, o ho seria, si funcionava.

Però llavors, va decidir, això era així amb tots els plans: en retrospectiva, només eren tan bons com reeixits resultaven, sense importar com de brillants que haguessin semblat abans de la seva execució. Mara i ell estaven a molts quilòmetres per davant d’en Wedge i Corran i a uns quants quilòmetres cap a un costat de la línia d'aproximació directa que estava prenent la força enemiga. Tan aviat com els seus sensors van detectar la fragata que s'apropava, Mara i ell van apagar tots els sistemes actius i es van quedar morts en l'espai, merament girant. Des d'aquest punt fins que es reunissin amb Wedge i Corran, no utilitzarien els seus sistemes de comunicació. El seu vincle de la Força, indetectable pels sensors, seria el seu únic mitjà de comunicació.

Els sensors passius van mostrar que Wedge i Corran s'aproximaven a la força enemiga i va mostrar als caces enemics desplegant-se davant de la fragata com una pantalla defensiva. Luke va assentir. Aquestes eren tàctiques bàsiques i intel·ligents.

La fragata i la pantalla de caces van sobrepassar les posicions d’en Luke i la Mara i els sensors d’en Luke van mostrar que la fragata era una Nebuló-B amb forma de destral.

Els Jedi van esperar allà i van veure com començava la batalla. Wedge i Corran, mantenint-se tan a prop l'un de l'altre que de vegades eren un punt en els sensors, es van llançar contra una vora de la pantalla de caces. Hi va haver un remolí d'activitat allà. I de sobte, Wedge i Corran s'estaven retirant.

Quedaven onze caces enemics i un estava mort en l'espai, amb el seu pilot demanant per freqüències obertes de comunicador que una llançadora el recollís.

Luke li va donar a la Mara un simple copet a través de la Força, després va encendre els seus impulsors i va començar a maniobrar darrere de la fragata. Ella es va enganxar al costat d'ell i ell va poder sentir una preparació freda fluint d'ella, una disposició desapassionada a infligir dany, a matar i fins i tot a morir si era necessari.

La seva aproximació va ser suau i lenta, dissenyada per beneficiar-se de la comparativa invisibilitat per als sensors d'aquests Ales-X. Necessitaven apropar-se tant com fos possible i llançar els seus torpedes de protons abans que la tripulació de la fragata s'adonés que ells hi eren. En aquell moment, la fragata estava funcionant amb els seus escuts més poderosos a la proa i més febles a la popa, una mesura sensible, ja que Wedge i Corran estaven mantenint la escaramussa dels caces davant de la fragata.

Ells es van acostar més. Ara a cent quilòmetres darrere de la fragata, ara a noranta...

Quan estaven tan a prop que als seus atacs els portaria menys d'un segon arribar a la fragata, però no tan a prop que el foc làser de represàlia fora a boca de canó, Luke va disparar un torpede. Una mil·lèsima de segon després, Mara va disparar el seu.

Luke activà els escuts del seu Ala-X i, a través del seu vincle de la Força, va sentir a la Mara fent el mateix.

Els impulsors del torpede van traçar una línia recta gairebé instantània fins a la popa de la fragata. El torpede d’en Luke va detonar contra els seus escuts posteriors.

Llavors el de la Mara va desaparèixer a la zona d'impacte i va detonar també.

Als gasos superescalfats de l'explosió els va portar un moment dissipar-se. Quan es van aclarir, van revelar una popa de fragata molt danyada, profundament foradada. Luke no va poder veure un únic impulsor que funcionés. Va donar un petit crit d'alegria. Un enemic estava fora de combat i la pèrdua de vida havia d'haver estat baixa. Si la sort acompanyava la fragata, podria no haver perdut a ningú del seu personal.

Luke i Mara van accelerar en un arc cap a l'enfrontament de caces. Els sensors mostraven ara a vuit actius a la zona d'enfrontament: a Wedge i Corran i a sis hostils. A la pantalla del sensor d’en Luke, l'ordinador finalment va identificar els hostils: J-7 Missatgers d’Udols. Luke estava familiaritzat amb els caces: cascs rectangulars i llisos amb rabassudes ales de maniobra en una punta i dos canons làser projectats cap endavant en l'altra. Luke sabia que tenien escuts i eren durs, però també mancaven de molt poder de foc.

Tot i així, l'escorta original de dotze caces ordinàriament hauria estat més que suficient per destruir dos Ales-X... només que no per destruir dos Ales-X pilotats per pilots de la talla d’en Wedge i Corran.

I ara se'ls unirien pilots de la talla d’en Luke i Mara.

Els caces InvisiblesX estaven només uns pocs quilòmetres de la zona d'enfrontament quan els Missatgers d’Udols es van separar, rugint de tornada cap a la fragata. Luke i Mara els van deixar anar.

Els Missatgers d’Udols van prendre posicions circulant al voltant de la fragata deshabilitada, sent una pantalla defensiva molt més patètica del que havien estat mers minuts abans.

Luke va reactivar el seu transmissor de comunicador.

-I ara què?

-De tornada al Ventura Errant per a mi -va dir en Wedge-. Per donar-li protecció fins que faci el salt a l’hiperespai. No vaig a involucrar-me en la batalla principal. Honestament, no sabria en quin costat estar.

-Què hi ha de tu, Corran? -va preguntar la Mara.

Corran va sonar només una mica insegur.

-En certa manera depèn de tu, Luke. He atès a tots els meus assumptes personals de Corèllia, no necessito tornar... on em necessites?

-A Coruscant -va respondre instantàniament en Luke-. Necessitem tot el bon sentit i el pensament agut que puguem tenir en el Temple. Però per ara, Mara i jo ens dirigirem a l'enfrontament principal per veure quin bé podem fer per les forces de l'Aliança. Vols venir o tornar al Temple?

-Lluitaré.

-Luke -va dir en Wedge-, ara ets Ganner Un. Us desitjo la millor de les sorts.

-El mateix dic.

Mentre Wedge virava des de la seva formació i fixava un curs cap al Ventura Errant, Luke va obrir el seu panell de comunicacions per escoltar per les freqüències militars per descobrir què estava passant i on.

DODONNA

L’almirall Limpan es va retirar fins al saló de comandament, que era més petit, més tranquil i menys frenètic que el pont. Ara podia sentir-se a si mateixa pensant de nou... i podia seguir més fàcilment el progrés de la batalla.

I la probable mort del Dodonna. El transport de batalla classe Galàctica, comissionat menys d'un any abans, estava sent corcat fins a les peces per forces bothan que el perseguien. Podria no durar prou per fugir del sistema solar. El colpejar constant de les bateries dels creuers enemics i dels igualment nocius míssils i torpedes dels caces enemics, estava cobrant-se un preu terrible a la nau insígnia de la Limpan.

-Llestos per entrar a l’hiperespai, almirall -va anunciar el navegant.

-Llançament -Va dir ella.

La imatge exterior, portada per les pantalles de la sala, va mostrar als estels retorçar-se, convertir-se en línies i després revertir-se instantàniament a estrelles altra vegada, perquè aquest salt era molt curt, per no deixar ni tan sols el sistema.

L'Estació Centràlia i la lluita furiosa que estava començant a desenvolupar-se al seu voltant va aparèixer a la pantalla principal.

-Navegació -va dir la Limpan-, traci un curs per a enviar-nos en una aproximació propera a l'estació, a l'abast òptim per a les nostres bateries. Farem una passada i abocarem tant de mal com puguem cap a ella. Després anirem cap a fora. El nostre salt ens portarà a... Fenn, quina és la designació de punt de reunió que van utilitzar vostès per al seu assalt inicial al sistema?

La coronel Fiav Fenn, una dona sullustana, es va tornar des del seu lloc a l'ordinador.

-Punt Buit –va dir ella.

Fenn havia estat l'ajudant del predecessor de la Limpan, l'almirall Klauskin. Limpan tenia el seu propi ajudant, però hi havia transferit a Fenn al lloc de coordinació de caces i estava complaguda amb el seu treball en aquest paper.

-Una vegada que passem Centràlia -si sobrevivim, va pensar la Limpan-, el nostre següent salt ens portarà a Punt Buit. Comuniqui-ho a totes les altres forces de l'Aliança, digui'ls que se separin de l'enfrontament i es reuneixin amb nosaltres allà. Digueu-li al Ventura Errant que tenen l'opció de reunir-se amb nosaltres allà.

-Recomano que no segueixi aquest curs d'acció, almirall -va dir la Fenn.

Limpan va fixar en ella una mirada aspra.

-Expliqui’s, coronel.

-Si totes les forces de l'Aliança a la zona de l'enfrontament de Centràlia salten al mateix lloc de l'espai, bé. L'enemic pot traçar la nostra direcció però no la distància del nostre salt, així que seguir-nos no tindria sentit. Però si les naus de l'Aliança de sis zones d'enfrontaments diferents salten a la mateixa localització, tot el que l'enemic ha de fer és triangular i poden trobar-nos en minuts.

Limpan barbotejà en veu baixa durant un moment. Hi havia estat promocionada a almirall des de capità durant l'època de pau després de la Guerra Yuuzhan Vong. Durant aquesta guerra, havia hagut de liderar forces de la Nova República en retirada en més d'una ocasió, però només comandava una nau en cada ocasió. Coneixia les tàctiques de la retirada d'una força d'atac completa en teoria, intel·lectualment, però no eren una segona naturalesa per a ella.

En el silenci que havia caigut sobre el saló de comandament, Limpan va parlar.

-Té raó, Fenn. Navegació, lliuri l'ordre de Punt Buit a totes les nostres forces en aquesta zona d'enfrontament. Comunicacions, digui'ls als coordinadors de cada zona d'enfrontament separada que es trobi el seu propi punt d'arribada just dins del sistema i que es comuniquin amb nosaltres des d'allà. I el mateix per la maleïda nau de joc.

-Sí, senyora.

Limpan es va col·locar a la seva cadira de comandament, li va arrufar les celles davant la pantalla principal i li va arrufar les celles a l'esquena de la Fenn. La cadira va vibrar sota ella mentre el Dodonna patia un altre impacte de torpede. Més llums vermelles van centellejar a les pantalles de diagnòstics.

Bancs sencers de turbolàsers estaven fallant.

Els escuts havien baixat a un 68 per cent d'eficiència i s'estaven debilitant. Els suports vitals s'havien apagat en una dotzena de cobertes, amb el personal allà arrossegant-se per arribar a àrees més segures. Diversos bancs d'impulsors havien estat destruïts i més estaven sent pressionats més enllà dels seus límits operacionals. Les vibracions persistents estremien al Dodonna, un signe que el dany acumulat estava retorçant la seva pròpia estructura.

El Dodonna podria sobreviure a aquest enfrontament, però ho faria en tan mala manera que hauria de tornar a les drassanes immediatament per ser reparat. Estaria fora de la missió durant mesos.

-Comunicacions -va afegir la Limpan més tranquil·lament-, faci que el Bus Blau sàpiga que tan aviat com arribem a Punt Buit, ha de venir al nostre costat. Transferiré la bandera al Bus Blau.

-Sí, senyora.

Limpan va veure redreçar diverses esquenes davant d'aquest anunci. Bé, va pensar, encara tenen el seu orgull. Era una cosa que no havien perdut completament.

El Dodonna va abocar dany sobre l'Estació Centràlia, cavant una trinxera latitudinal de metall fos i fent una incisió per igualar la longitudinal que havia tallat el Bus Blau. Però els caces perseguidors bothans i corellians, en no estar sota control per una pantalla de caces estel·lars suficient, van continuar colpejant al transport de batalla.

El Bus Blau es va separar de l'estació per seguir a la nau insígnia, utilitzant les seves bateries per eliminar tants caces perseguidors com va poder, però era com un novici Jedi intentant protegir una pota de carn de sang calenta d'un eixam d'escarabats-piranya.

Finalment el Dodonna va saltar, seguit de prop pel Bus Blau i els caces de suport equipats amb hipermotor. L’Ànakin Solo va ser l'últim a entrar a l’hiperespai.

Arribant a Punt Buit, les tres naus capitals van maniobrar per acostar-se unes a les altres, a la millor per intercanviar ajuda i suport amb camps superposats de foc d'armes pesades.

Però cap nau enemiga els va seguir en sortir de l'hiperespai. Van tenir temps d'avaluar els danys, comunicar-se amb Coruscant i reunir dades.

No va passar molt temps abans que l’HoloRed es sacsegés amb informes de notícies de Corèllia.

El primer ministre Dur Gejjen gairebé brillava amb la victòria de «alliberar-se del jou de l'opressió de l'Aliança Galàctica» i va oferir un lloança a les forces de Bothawui i Commenor i a la seva pròpia coordinadora de batalla, l’almirall Delpin, a la qual lloava visiblement per fer «el que l'almirall Antilles no va poder fer», com si ella tingués algun paper en portar als bothans i als commenorians a la taula.

L’almirall Niathal va ordenar al Dodonna tornar a Coruscant. Va ordenar a la força d'atac de la Limpan que efectuessin reparacions, esperessin i utilitzessin els seus recursos per monitoritzar l'activitat dins el sistema corellià. També va advertir a la Limpan de possibles traïcions i sabotatges. Estava clar que la partida de la flota bothan del sistema Bothawui s'havia mantingut en secret a causa d'algun error catastròfic de les forces de l'Aliança que monitorejaven el sistema.

En menys d'un dia l'Aliança Galàctica va declarar que l'estat de guerra declarat prèviament contra Corèllia s'estenia ara també a Bothawui i Commenor. Els analistes polítics de les holonotícies, ombrívols o alegres depenent de les inclinacions polítiques i dels explotadors dels seus propis serveis de notícies, especulaven amb quin sistema seria el següent a unir-se al que ara es referien com la Confederació Corelliana.

Els elogis van ser oferts en ambdós bàndols.

Els serveis en record pels morts van tenir lloc.

I amb el canvi en el clima polític, sense ser ja possible una pau negociada entre una Corèllia aïllada i l'Aliança, a Jacen Solo i l'Ànakin Solo se'ls va ordenar tornar a Coruscant.

 Següent