CAPÍTOL 12
Qui-Gon va treure el
seu intercomunicador del cinturó. Estava a punt d'activar-lo i trucar a
Obi-Wan, quan el seu padawan va aparèixer caminant cap a ell per un dels
senders.
-Aquí està -va dir la
Mica al moment. Va estirar el cap per veure el que Qui-Gon ja sabia. Que Lena
tampoc era amb ell. Els tres havien rastrejat la major part de l'enorme parc,
però no van trobar a la Lena per cap costat.
Mica i els Jedi van
sortir del parc i van tornar al magatzem desert en silenci. Qui-Gon va intentar
buscar amb la seva percepció, per esbrinar si la Lena estava en perill, si
seguia viva, però no va sentir res.
L’ombrívola llum del
capvespre feia l'amagatall encara més inhòspit que la llum del matí. Qui-Gon va
entrar el primer a l'estada, i no va trigar a discernir una silueta asseguda al
sofà, a les fosques.
En un obrir i tancar
d'ulls va activar el seu sabre làser, la fulla verda va vessar una esgarrifosa
llum per la sala, il·luminant les espurnes que sortien dels ulls de la Lena.
Qui-Gon va apagar la seva arma quan la Mica i Obi-Wan van entrar.
-Lena -va cridar
Mica quan va veure a la seva cosina. Va córrer cap a ella i es va posar de genolls
davant del sofà-. Lena, estàvem molt preocupats. On estaves?
-Em sap greu haver
fugit així -va dir la Lena, mirant-los un a un-. No volia preocupar-vos, però
havia d’assegurar-me que aquest paquet era d’en Rutin. Havia de saber si... -la
seva veu es va apagar.
Mica es va aixecar
per encendre la llum. De tornada sobre la taula, al costat de l’embolcall, es
trobaven els continguts del paquet: el parell de botes d'aigua, la llanterna,
la petita eina i el pot de fang.
Aquells objectes li
semblaven inconnexos a Qui Gon. Què havia
d’esbrinar la Lena? I on hi havia estat? Qui-Gon es va sentir traït. No els
hi estava explicant tota la veritat.
Encara que la Lena
semblava disgustada. Qui-Gon no va esperar que es tranquil·litzés.
- On estaves? -li va
preguntar. Lena va alçar la mirada sorpresa pel greu to de veu del Jedi.
-Passejant -va respondre
ella-. Necessitava... estar sola.
A Qui-Gon amb allò
no en tenia prou.
- Sola? O més aviat
sense nosaltres?
A la Lena li
tremolaven els llavis, i Qui-Gon es va adonar que Obi-Wan li estava mirant
iracund. Va baixar el to, però no es va acovardir.
- Per què et vas emportar
el contingut del paquet?
-El paquet és d’en
Rutin -va dir la Lena al cap d'un moment, lluitant per què no se li trenqués la
veu-. M'ho va enviar abans de... -va tornar a esforçar-se per no venir-se a
baix-. Però com sabia que anava a morir? I per què no m'ho va dir?
Lena va perdre el
combat contra el dolor i la frustració i va enterrar el cap entre les mans.
-Està intentant
enviar-me un missatge -va dir al cap d'una estona, tractant de controlar la
seva veu-. Però jo no l’entenc! És com si m'estigués parlant i no el sentís –Lena
va perdre el combat-. S'ha anat per sempre.
Mica i Obi-Wan es
van afanyar a seure al costat d'ella al sofà, ansiosos per consolar-la. Qui-Gon
va retrocedir fins que va trobar seient just davant dels altres tres. Lena
semblava molt més petita que abans. Menys capaç d'enganyar, d'alguna manera.
Qui-Gon es va sentir
empetitir a mesura que les onades del mal de la Lena li anaven arribant, fluint
amb el seu propi mar de tristesa, que no deixava de trencar contra la roca del
seu cor. Les seves paraules li van arribar molt profund, i ja no va dubtar més
de la seva sinceritat. Ell també sabia que el fet indiscutible de l’absència de
l'ésser estimat era un cop igual de difícil que la primera vegada. Ell també
havia passat per aquest moment en què de sobte el futur semblava buit i
impossible de suportar.
-Els éssers que
estimem i perdem estan sempre amb nosaltres -va dir en Qui-Gon. Es va
sorprendre en sentir-se parlar, en sentir-se dir aquestes paraules, però van
ser un consol. Tot d'una es va sentir com si la Tahl no caminés lluny, i la
tempesta en el seu interior es va calmar.
Hi va haver un
moment de silenci reflexiu a l'habitació. Obi-Wan va mirar al seu Mestre amb
els ulls plens de compassió. I, per primera vegada, Qui-Gon no va sentir la
necessitat de mirar cap a un altre costat.
El dolor de la Lena
va semblar minvar, i després va mirar agraïda al Mestre Jedi.
-Això és cert -va dir,
assentint-. Rutin em segueix cuidant. Potser va enviar el paquet fa temps i va
deixar encarregat que me’l lliuressin avui. Estic segura que és per ajudar-me a
trobar proves. Ell sabia que qualsevol informació a l'ordinador era un objectiu
segur. I es va adonar que jo necessitava alguna cosa més.
Qui-Gon va percebre
que Mica empal·lidí en sentir-la parlar de l'ordinador. Es va preguntar si era
per vergonya que el seu pla no hagués sortit bé o per la por a la possibilitat
que hi hagués més proves.
La jove vídua no es
va fixar en la seva cosina. Havia deixat de plorar i ja tornava a fer gala de les
seves habituals bones formes. Va agafar les botes de la taula i se les va posar
sobre la falda.
-Encara no sé on em
porta aquesta pista, però ho esbrinaré -va dir amb fermesa.
-Però, si us plau,
no tornis a marxar així -va dir la Mica-. M'has donat un ensurt de mort. Hem
estat hores buscant-te al parc.
La Lena va arrufar
les celles.
-El parc... -va
murmurar.
Obi-Wan es va quedar
mirant els estranys objectes sobre la taula i va prendre la paraula de sobte.
-Rutin va fer que t’enviessin
aquí el paquet. Això vol dir que ell sabia de l'existència d'aquest amagatall.
-És clar -va dir la
Lena-. Rutin es va encarregar de la seguretat d'aquest lloc. El seu pla era
amagar-se aquí mentre esperava a què el traguessin del planeta.
Lena es va posar
dreta d'un salt, deixant caure les botes.
-Gairebé se m'oblida
-va exclamar, traient un datapad de la butxaca-. Quan vaig sortir, vaig anar al
meu apartament a veure si havia rebut missatge de la Zanita. M'ha enviat això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada