L'amenaça interior (I)

L'amenaça interior

Aprenent de Jedi 18

Jude Watson

CAPÍTOL 1

Obi-Wan Kenobi estava completament immòbil. No percebia cap moviment a l'habitació en penombra, però tenia els músculs tensos, llestos per a l'assalt. L'única font de llum era la lluenta fulla blava del seu sabre làser; els únics sons, el brunzit de l'arma i la quasi imperceptible respiració del Jedi. Obi-Wan portava en la mateixa posició, en equilibri sobre una prima barana, gairebé una hora. Però va seguir esperant.

Tot d'una, la veu d’en Qui-Gon va travessar el silenci, trencant la concentració d'Obi-Wan. No esperava rebre un missatge del seu Mestre per l'intercomunicador. Distret per un moment, va estar a punt de no donar a la sonda silenciosa d'entrenament que s'acostava ràpidament al seu cap. Allò sí que era el que estava esperant.

Obi-Wan va fer mitja volta maldestrament sobre la fina barana, i va tallar en dos la sonda en ple vol. Va donar un salt a una altra barana oculta i va enderrocar dues sondes. Un moment després, els llums de la sala es van encendre i el jove Jedi va desactivar el sabre làser.

Obi-Wan va negar amb el cap. L'exercici havia acabat, però el Jedi de disset anys no havia quedat satisfet amb el seu rendiment.

-Sí, Mestre -va respondre Obi-Wan a Qui-Gon per l'intercomunicador.

-El Consell ens ha convocat. Ens veiem allà.

-Por suposat -va respondre Obi-Wan. L'esperança va néixer al seu interior. Potser el Consell els anava a oferir una missió per fi. Obi-Wan i Qui-Gon s'havien passat els dos últims mesos en el Temple. Sempre era un alleujament tornar a casa quan acabava una missió, però a Obi-Wan no li agradava quedar-se massa temps.

Ser un Jedi era un treball constant i, d'alguna forma, la dedicació, l'energia i la paciència que requeria semblaven intensificar quan eren al Temple, quan no es concentraven en l'objectiu específic d'una missió.

Els Jedi mai deixaven d'aprendre. Però després dels interminables exercicis d'entrenament, Obi-Wan sentia que li fallava la concentració. No hauria d’haver-se mostrat tan maldestre amb les sondes d'entrenament. Hauria d’haver estat preparat per a qualsevol cosa. Estava avorrint, i això era perillós.

Abans d'entrar a la Cambra del Consell, Obi-Wan va entreveure l'enorme figura del seu Mestre. Fins i tot d'esquena. Obi-Wan es va adonar que Qui-Gon no compartia la seva nerviosa expectació, la seva ansietat. Com sempre, el seu Mestre emanava calma. Qui-Gon gairebé sempre es mostrava satisfet amb només entrenar i meditar. Llavors, per què necessitava Obi-Wan entrar en acció?

Qui-Gon va somriure i va saludar amb el cap al seu padawan abans d'activar la porta i entrar a la Cambra. Obi-Wan va seguir al seu Mestre a un pas per darrere d'ell. Qui-Gon es va col·locar al centre de l'estança i va saludar els mestres presents.

A Obi-Wan se li va accelerar lleugerament el pols, però no era res comparat amb els nervis que solia sentir quan li convocava el Consell.

Mace Windu es va recolzar al respatller del seu seient amb el braç penjant cap enrere.

-Hem rebut un missatge de Vorzyd IV -va dir senzillament-. Diuen estar sent sabotejats per Vorzyd V i han sol·licitat mediació. Els planetes del sistema Vorzyd mai han patit cap tipus de conflicte, però el quart i el cinquè han estat acumulant tensions. Tots els planetes del sistema depenen els uns dels altres, i una disputa entre dos d'ells podria desencadenar un efecte dòmino que afectaria tot el conjunt. Òbviament, això és una cosa que volem evitar.

-Llavors, la situació és delicada -va comentar Obi-Wan, resumint l'argument d’en Mace Windu. I al moment es va penedir. No li serviria de res deixar que el Consell veiés la seva impaciència.

-Així és -va continuar Mace sense donar importància aparent a l'ansietat d'Obi-Wan o la seva interrupció-. I per complicar-ho tot encara més. Vorzyd V nega els càrrecs dels quals se l'acusa.

-Abans de poder reunir aquests planetes per entaular converses, haureu d'investigar a fons el problema -va afegir el Mestre Yarael Poof-. Potser hi ha més en joc del que sembla.

Obi-Wan i Qui-Gon van assentir lentament, i van saber que el seu treball començaria fins i tot abans de sortir del Temple. Ja havien sentit parlar del sistema Vorzyd, però només de passada. El següent pas era visitar els arxius del Temple. Intervenir en el conflicte requeria una gran quantitat d'investigació prèvia i coneixements de base. Els Jedi haurien d'estar preparats per a qualsevol conflicte possible.

Jocasta Nu ja estava preparada quan van arribar. Es passava la major part del temps investigant per a les missions Jedi. Encara rebia instruccions periòdiques d'algun membre del Consell sobre els planetes o sistemes que anaven a necessitar ajuda Jedi, la seva capacitat per accedir a la informació adequada en el moment precís era incomparable. Gairebé podia percebre el moment en què un problema latent anava a esclatar.

El monitor dels arxius estava reproduint una gravació del president Port, el líder de Vorzyd IV, quan Obi-Wan i Qui-Gon van entrar a la sala. Jocasta el va apagar de pressa.

-Us envien a Vorzyd IV, no? -va preguntar amb una rialleta-. Estic segura que serà un viatge productiu -Obi-Wan no va agafar la broma, però escoltant el que Jocasta els hi va anar explicant de Vorzyd IV ho va anar entenent.

El petit planeta era conegut, sobretot, per la seva impressionant producció i venda de béns. Vorzyd IV produïa per si sol tots els aliments i els béns duradors emprats en els cinc planetes del seu sistema.

-Tots els habitants de Vorzyd IV treballen -explicà Jocasta-. Els nens comencen a treballar als deu anys, quan el cicle escolar comença a minvar. En lloc d'anar a l'escola set dies, van sis i treballen un. Cada any van afegint un dia més de treball a la setmana, fins que tenen disset, moment en el qual comencen a treballar la major part del temps. A partir d'aquí, treballen els set dies de la setmana -Jocasta va aclucar els ulls. A Obi-Wan li va donar la impressió que ella desaprovava el sistema. Fins i tot els Jedi descansaven de tant en tant.

-Quan els treballadors compleixen setanta són obligats a jubilar-se -va prosseguir Jocasta-. Els vorzydians temen que els seus avis no siguin capaços de seguir amb el ritme de treball. Malauradament, gairebé llots els jubilats moren a les poques setmanes d'abandonar el seu treball, i es desconeix la causa de les morts. Gairebé tots els jubilats gaudeixen de bona salut fins que els obliguen a retirar-se.

Obi-Wan va mirar al seu Mestre per esbrinar el que pensava ell d'aquella pràctica. Qui-Gon tenia més de cinquanta anys, i a Obi-Wan li semblava impossible que algú pogués pensar d'ell que era improductiu. I el Mestre Yoda tenia més de vuit-cents. I a ningú se li acudiria obligar-lo a jubilar-se. La seva saviesa era un dels béns més preuats del Consell.

La idea d'algú demanant a aquests Jedi que es retiressin li va fer somriure, però Qui-Gon li va clavar una mirada severa, i Obi-Wan es va recompondre immediatament.

Evidentment, els vorzydians de Vorzyd IV eren éssers únics, amb els seus propis cicles vitals i pràctiques culturals. Encara passaven per humans a causa de l’aparença humanoide dels seus cossos, tenien dues llargues antenes i els ulls una mica més grans. Obi-Wan sabia que no havia jutjar utilitzant el llistó d'altres éssers.

-I què passa amb Vorzyd V? -va preguntar Qui-Gon-. I les tensions entre aquests dos planetes?

-Vorzyd V produeix menys de la meitat del que necessita, i depèn en gran mesura del comerç amb Vorzyd IV per la seva subsistència. En el passat, els dos mons es van enfrontar, i, encara que les relacions entre tots dos planetes hagin estat pacífiques i amistoses. Vorzyd V va quedar força endeutat amb Vorzyd IV. El deute no preocupava a Vorzyd IV perquè sempre gaudien de superàvit. I a Vorzyd V tampoc li preocupava deure tants crèdits als seus veïns, però les coses han canviat.

- Per què? -va preguntar Obi-Wan.

-Vorzyd V ha començat a construir casinos. Amb els beneficis obtinguts han aconseguit tornar gran part del deute interplanetari.

-I ja no depenen de Vorzyd IV -va dir en Qui-Gon en veu baixa.

-Exactament. Vorzyd IV afirma que ara Vorzyd V vol fer-se amb el poder i que estan sabotejant la seva producció per semblar més forts davant la resta del sistema i de la galàxia. Vorzyd V, per la seva banda, declara que això no té sentit. I les acusacions constants estan començant a crear tensió.

Jocasta va apropar a Qui-Gon una pila de discos i va tornar a posar el missatge del president Port. L'home corpulent que va aparèixer a la pantalla semblava incòmode, però el seu prec va ser directe.

-Em poso en contacte amb vostès per sol·licitar mediació. Ens estan atacant. Vorzyd V és el culpable. Tots els diplomàtics i sospitosos d'espionatge han estat expulsats, però el sabotatge continua. Si us plau, posin-se en contacte amb nosaltres com més aviat millor-mentre parlava, els extrems de les seves antenes es movien com ocells buscant un lloc en el qual aterrar.

-No és normal que el president hagi contactat amb nosaltres -va dir Jocasta quan la imatge va desaparèixer de la pantalla-. En el passat, els vorzydians amb prou feines han tingut contacte amb la galàxia, més enllà del seu sistema. Fins i tot es van mostrar reticents a tenir representació al Senat. El fet que hagin demanat ajuda exterior només pot significar una cosa: la situació és desesperada.

Qui-Gon i Obi-Wan van donar les gràcies a la cap de l'arxiu i se'n van anar amb gran quantitat d'informació addicional per revisar pel seu compte. A Obi-Wan no li agradava aquella tasca, i es va adonar que aquella missió no li anava a proporcionar l'acció que tant desitjava. El sistema Vorzyd sonava avorrit, i la diplomàcia solia ser un procés llarg i tediós. Obi-Wan va sospirar i es va reprendre a si mateix en silenci. Sabia que havia de donar les gràcies per cada missió. Almenys, significaven un canvi.

Següent