Exili (XIII)

Anterior

CAPÍTOL  13

CORUSCANT, TEMPLE JEDI

Mara es va inclinar cap endavant, amb els colzes sobre la taula a cada costat del quadern de dades recollit a les habitacions de la Lumiya, i va descansar la seva barbeta a les mans.

Des de l'altre costat de la taula, Luke la va mirar.

-Va trencar l'encriptació de la targeta de dades?

-Finalment.

-Però no sembles contenta.

-No necessites un vincle de la Força per dir això, granger.

-Digues.

-Quelcom d'això és una factura. El qui l'envia sembla haver estat un caça-recompenses treballant per a la Lumiya i la factura és una llista detallada de les despeses: hores treballades, combustible gastat, trets mestres rebuts. La part principal, però, és l'estat d'una missió i un informe de successos. Fins i tot desencriptats, és difícil comprendre'ls. Es refereix a tot amb paraules clau. Però assumint que estic posant els noms adequats a algunes d'aquestes paraules en clau, la informació és... interessant.

-Com què?

- «Confirmat que la filla de la Senyora va sucumbir a les ferides infligides pel Nét Tres-dos-set-zero-set» -va recitar la Mara-. «Cal que informeu si la missió de la Senyora va canviar d'inserció / observació a venjança».

Luke va arrufar les celles davant d'això.

-La Senyora ha de ser la Lumiya. Solia anomenar-se a si mateixa la Senyora Fosca dels Sith... després que l'Emperador i el meu pare ja no estiguessin per aquí per bufetejar-la per la seva presumpció.

-Hi estic d'acord. I si el mateix context temporal és la base per a més d'un d'aquests noms clau, Nét hauria de ser per tant un dels néts de Vader, correcte? Jacen o Ben.

-Tres-dos-set-zero-set -va dir en Luke-. Espera un segon. -Va treure el seu propi quadern de dades, el connectà remotament a l'ordinador del Temple i va anar a la recerca d'un informe que havia omplert Ben setmanes abans-. Aquí està. BMX-3-2-7-0-7. Un sistema estel·lar inhabitat prop de Bimmiel. Allà és on la dona Syo va portar a Jacen i a Ben, on Jacen va derrotar a alguna classe d'usuari del Costat Fosc de la Força dins de l'asteroide sota l'hàbitat.

-On va morir la Nelani. –La Mara va semblar confusa-. Nelani era la filla de la Lumiya?

-No. Els pares de la Nelani estan als arxius de la base de dades de l'Orde i la Nelani s'assembla, s'assemblava, molt a la seva mare. A més, la Nelani va morir el mateix dia que Jacen i Ben van arribar a l'hàbitat. El teu arxiu suggereix que «la filla de la Senyora» va trigar una mica més. -Luke va arrufar les celles-. L'altra dona que va estar allà, Brisha Syo. Brisha podria ser un anagrama de Shira B. Shira Brie.

-El nom autèntic de la Lumiya.

Luke va assentir.

-No vaig fer la connexió en aquell moment, perquè llavors havien passat anys des que havíem sentit alguna cosa de la Lumiya. -Una idea va créixer dins d'ell i juntament amb ella, una preocupació, una de gran-. Diguem que la Lumiya té una filla. Anomena a la seva filla Brisha, un autotribut, i Brisha treballa amb ella. Brisha atrau a Jacen i a Ben a una emboscada. Ella i el misteriós Sith que clama que està vivint en els seus fonaments (ell potser és només un Jedi Fosc que va contractar, potser és l'aprenent Sith de la Lumiya) pensen matar a Ben, un acte de venjança per tot el que li he fet a la Lumiya. O potser van a capturar-lo, a entrenar-lo perquè sigui un Sith. El que és una venjança igual i el doble de dolenta.

-Jo també li vaig fer una cosa o dues.

-Exacte. Venjança contra els dos. Però la Nelani també hi és i inclina les possibilitats. El seguidor del Costat Fosc i la Nelani són assassinats, Brisha resulta greument ferida, Ben rep un cop al cap i oblida el que va passar i Jacen presumiblement mai descobreix que Brisha era una de les noies dolentes. Jacen i Ben se’n van... i setmanes més tard, Brisha «sucumbeix a les seves ferides».

-I la seva mare... -Mara es va encongir-. La seva mare voldria venjança. Contra Jacen. Està aconseguint un bon recompte de cossos contra les filles de perillosos oponents nostres.

Luke va negar amb el cap.

-No sabem que Jacen ferís la Brisha. Com podria ell haver-ho fet i després deixar l'hàbitat sense pensar en ella com en una enemiga? Ben ha d’haver-ho fet, durant un dels períodes de temps que no cobreix la seva memòria. El que convertiria a Ben en el seu objectiu.

El seu estómac va començar a retorçar-se. A més de ser un adolescent arrogant sol en una galàxia en guerra, Ben podria ser ara l'objectiu d'una de les assassines més mortals de la galàxia: una dona que havia lluitat amb Luke fins a no poder més meres setmanes abans.

-La teva teoria m'espanta, granger. Perquè respon a moltes de les preguntes que hem estat fent. Per què la Lumiya s'hauria infiltrat en la Guàrdia de l'Aliança Galàctica? Per reunir informació sobre Jacen o Ben i preparar la venjança si necessitava fer-ho. Per què hauria estat per aquí tant de temps com sabem que ha estat però no et va atacar fins fa uns quants dies? Perquè va ser llavors quan va rebre la notícia de la mort de la seva filla. –El seu arrufament de celles es va fer més profund-. I què passa si aquesta és la causa de totes les males decisions d’en Jacen? Què passa si la Brisha o l'aprenent Sith al planetoide el van agafar i el van afectar? Si el van infectar d'alguna manera?

-Llavors el que sigui pel qual està patint podria ser fàcilment curable.

Mara va estavellar el seu puny contra la superfície de la taula i es va apartar d’en Luke. Lluny d'estar complaguda amb aquesta possibilitat, s'havia enfurismat per això i fins i tot sense el benefici del seu vincle de la Força, Luke va pensar que sabia perquè.

Perquè si Jacen era la víctima d'alguna tècnica de rentat de cervell Sith, no era responsable de les seves accions recents. En aquest cas la Mara no podria forjar i esmolar les seves emocions, la seva dedicació, a oposar-se i eliminar-lo com hauria de ser capaç de fer una antiga Mà de l'Emperador.

-Hem de descobrir què va passar en aquest asteroide -va dir en Luke-. I hem de confrontar-nos amb Jacen cara a cara per fer-ho. No podem estar en una posició on tot el que ha de fer ell és pressionar un botó per fer-nos callar.

-Hi estic d'acord. -La veu de la Mara era tensa.

-Faré els preparatius.

-Abans que te’n vagis... -Una mica de dolor crepità en la veu de la Mara-. Luke, qui era el pare de la Brisha?

Luke va arronsar les espatlles mentre s'aixecava.

-Com vaig a saber-ho? -Llavors va veure l'expressió a la cara d'ella, una combinació de sospita i un ànsia per deixar que alguna resposta s'emportés la sospita, i ell va dir-: No.

-Estàs segur.

Ell li va oferir un somriure tranquil·litzador.

-Mara, vam tenir una relació emocional, però no física.

-D'acord.

La sospita es va alleujar de la seva expressió, però a través del seu vincle en la Força Luke va poder sentir encara un toc d'intranquil·litat en ella.

Mentre Luke es donava pressa per anar-se'n per fer els preparatius per al vol a Corèllia, va maleir la Lumiya, per manegar-se-les per introduir una tensió, encara que fugaç, en la seva vida, aquest cop sense ni tan sols intentar-ho.

ZONA D'EXCLUSIÓ CORELLIANA, VENTURA ERRANT

L'univers no estava cooperant i l’Alema Rar s'estava tornant impacient amb ell.

Hi havia un Jedi, a part de si mateixa, a bord del Ventura Errant. Estava segura d'això. Mentre sotjava en els passadissos enfosquits i els casinos plens d'ombra, mentre passejava, embolicada en vestidures que ocultaven la seva desfiguració prou com per permetre-li entremesclar-se amb jugadors i calaveres borratxos, ocasionalment sentia petits polsos i remolins en la Força que eren característics de la presència Jedi.

Però mai va veure el Jedi. Per a la lògica que ella feia servir en els seus càlculs, això significava una cosa: el Jedi estava ocultant-se, amagant-se d’ella, i per tant era la Leia.

Aquesta nit, en la cabina que subreptíciament compartia amb la capitana Lavint, va parlar d'aquests assumptes.

-Gairebé ets lliure del teu deute amb nosaltres -va dir-. Ens has portat a on els Solo, al menys a la Leia, s'amaguen. Però no podem trobar-la. Trobar-los. Quan els veiem, llavors ets lliure.

-No tinc pressa -va dir la Lavint. Estava asseguda amb les cames creuades sobre el llit, amb una petita ampolla de car whiskey corellià pre-guerra subjectada entre els seus turmells-. Nosaltres, és a dir, tu i jo, no només jo, estem fent l'agost a les taules de joc. Alguna vegada vas pensar a abandonar la teva creuada, sigui la que sigui, i fer-te professional?

-No.

-D'acord. Aquí hi ha un suggeriment, llavors. Estàs utilitzant només el teu cervell i el teu regi nosaltres en lloc del teu cervell.

Ordinàriament l’Alema s'hauria ofès per tal declaració. No ho hauria demostrat necessàriament, excepte per extreure una petita venjança.

Però la Lavint no estava intentant insultar-la. Simplement no tenia un filtre entre el seu cervell i la seva boca.

Fos el que fos el que estigués pensant sortia de cop, particularment quan havia begut una mica d'alcohol.

-Digues-nos, llavors, què estem fent malament. En què no estem pensant.

Lavint va aixecar un dit índex.

-Un. Què és Han Solo?

-Aventurer, amic dels Jedi, marit, pare, contrabandista, general, capità d'una nau...

-Tot això són branques. Excepte contrabandista. Això és el tronc. Contrabandista corellià. -Ella va aixecar dos dits més-. Dos. Wedge Antilles, que acaba d'esvair-se de Corèllia. Què és?

-Això són tres.

-Eh?

-Això són tres dits, no dos.

Lavint va mirar cap avall en direcció a la seva mà i va doblegar un dels seus dits.

-Antilles.

-General, almirall, pilot, marit, pare, amic dels Jedi...

-I just quan estava començant, un contrabandista corellià.

Alema la va mirar sospitosament.

-És aquest el discurs sobre els contrabandistes corellians?

-Sí. -Lavint va aixecar el tercer dit de nou-. Tres. Què és Booster Tèrrik?

-Home de negocis, amo d'una nau... i, hem d’endevinar, contrabandista corellià?

-Retirat. -Lavint va somriure-. Ho estàs entenent. També és el pare d'una filla anomenada Mírax Tèrrik. Què és ella?

-Una contrabandista corelliana.

-Bé. Tenim definits tots els troncs. Creixen del mateix terreny. La germanor dels contrabandistes corellians. Ara, on s'uneixen les branques? Han Solo està casat amb la Leia Organa, així que hi ha una connexió Jedi. I no només qualsevol connexió Jedi, perquè la Leia és la germana del Gran Mestre. Antilles està casat amb una ex-agent d'Intel·ligència de la Nova República, així que té branques en la Intel·ligència de la Nova República. La filla d’en Booster està casada amb Corran Horn, un altre Jedi, amb branques a SegCor. Horn i Antilles van volar junts. He estat fent més investigacions sobre ells. Antilles té una filla a la que li va posar el nom de la filla d’en Tèrrik. Veus com de gruixudes que són les branques?

Alema li va trobar sentit.

-Així que els Solo són aquí a causa de tots els seus amics, a la seguretat que representen...

-I als diners, i als recursos, i no vas a trobar-los al Saló del Nucli Profund perquè no han de donar voltes, estan tots junts amb el propietari de tot l'establiment. Has estat deambulant per les àrees públiques mentre que ells probablement estan tots en el pont, bevent i rient junts.

Alema va sentir un sobtat esclat de gratitud per no haver matat aquesta dona. Era una emoció estranya en ella.

-Hem de començar a buscar en altres llocs.

-Sí, i ja mateix, perquè jo pugui dormir una mica.

SISTEMA BOTHAWUI, SHAMUNAAR

En els arxius i en els fulls d'assignació, una gruixuda pantalla de caces estel·lars i llançadores armades equipades amb sensors de llarg abast guardaven la part de la vora del sistema solar que anava a la Vora. Si les flotes que estaven reunides, fent maniobres i jocs de guerra, disparant els seus làsers al més profund del sistema, anessin a dirigir-se en direcció a la Vora Exterior (cap a, diguem, Kamino, directament a la direcció oposada que prendria una flota que lògicament es dirigís cap a Corèllia), aquesta pantalla la detectaria i transmetria aquesta informació a la Shamunaar perquè la transmetés a la Segona Flota. Els bothans no serien capaços de portar la seva força d'atac fins a Corèllia per sorpresa.

En teoria.

En la realitat, l'almirall Klauskin havia identificat a un nombre dels pilots i oficials d'aquesta força d'atac com a traïdors. Havia tingut molta cura de deixar fora a aquells a qui el capità Biurk ja havia elogiat per diverses raons disciplinàries i d'evitar a aquells en qui Biurk confiava implícitament. Llavors Klauskin havia assignat a cada un d'ells a la pantalla de la Vora Exterior.

Biurk i ell havien posicionat a la Shamunaar al cor d'aquesta àrea de cobertura i havien cridat a cada un d'aquells pilots de guàrdia per torns, arrestant-lo i fent-se amb el control dels seus vehicles.

Ara, tot i que encara estaven oficialment de guàrdia, cada un dels pretesos traïdors estaven al calabós i la Shamunaar surava sola, fent el treball de tota la pantalla per si mateixa.

Per descomptat, estava més que equipada per al treball. Havia estat equipada amb els millors sensors de llarg abast que una fragata podia portar. Era desafortunat que no pogués romandre en el seu lloc de costum, bé fora del sistema Bothawui al corredor d'aproximació de Bothawui a Corèllia, però allà era merament redundant. Aquí estava fent un treball crític.

-No es preocupi -va dir Klauskin a Biurk-. He transmès les notícies del nostre èxit a l’almirall Niathal. Ella enviarà vehicles de reemplaçament immediatament.

-És bo saber-ho.

Biurk estava al mig del pont i es va girar per mirar els oficials de les pantalles per torn. Estava alterat i continuaria estant-lo fins que totes aquestes forces de reemplaçament estiguessin al seu lloc.

-Els seus oficials semblen avorrits.

Biurk li va dirigir a l'almirall una mirada sorpresa.

-No ho crec, senyor.

-Tot i així... sacsegem-los una mica. Vaig passar part del dia d'ahir reunint una simulació. A la sim, les tres flotes bothanes duien a terme fugides simultànies i una es dirigia directament cap a la Shamunaar. Hi ha una oportunitat perquè sigui plausible una lluita o per acabar amb les seves unitats més febles.

Biurk va somriure davant l'error de l'almirall.

-Simplement en dir-me això afecta les meves tàctiques, almirall.

-Així és. Bé, posi al seu segon al comandament a càrrec. Vostè i jo dirigirem les coses des del pont auxiliar.

-D'acord. -Biurk es va tornar cap al seu segon, un alt gotal-. Tinent Siro! Té el pont per a una sim. L'almirall i jo la dirigirem des del pont auxiliar.

Moments després, Klauskin i Biurk entraven caminant al pont auxiliar, una sala petita i rarament utilitzada, amb les parets més plenes de pantalles que cap altre compartiment de la fragata. Aquestes pantalles estaven encenent-se justament ara, com ho estaven fent els llums sobre els seus caps. Les portes del pont es van tancar darrere dels dos homes.

-Tot es controla per defecte des d'aquí, correcte? -va preguntar Klauskin.

-No seria de molta utilitat com a pont d'emergència si no ho controlés -va dir en Biurk-. Oh, ho sento, almirall. No pretenia sonar sarcàstic.

-Realment hauria de vigilar la seva boca, fill -va dir Klauskin.

De la seva butxaca, va treure una pistola làser oculta.

Els ulls d’en Biurk es van obrir molt com si pensés que el gest de l'almirall era una broma no massa divertida sobre les mesures disciplinàries.

Klauskin li va disparar al pit.

Biurk va caure sobre la seva esquena, amb l'impacte fent que els panells del sòl ressonessin. El fum es va elevar del pegat cremat sobre el seu estèrnum i una mica de sang es va filtrar de la carn cremada.

Ell va intentar parlar, d'allargar la mà cap al seu comunicador, però Klauskin va negar amb el cap tristament i li va disparar dues vegades més.

Allà hi era. Una terrible tasca treta del mig.

Utilitzant els codis que acabava de sentir utilitzar a Biurk per obrir i activar el pont auxiliar, Klauskin es va assegurar que les portes no s'obrien de nou.

Llavors es va moure fins al panell de comunicacions. Va activar una línia fins al pont principal i va parlar.

-Tinent Siro. Estic tallant totes les comunicacions externes. Des d'aquest punt en endavant, qualsevol comunicació que faci realment anirà al programa de sim. Si té un missatge de la flota perquè l'anul·li, estarà acompanyat per un parpelleig vermell que indiqui «jo sóc autèntic». Entesos?

-Sí, senyor.

Klauskin va prémer els controls que deshabilitarien totes les antenes de comunicacions a bord de la fragata. Totes menys una, que es reservava per a ús del seu propi panell de comunicacions.

Es va moure cap a l'ordinador principal i va inserir una targeta de dades en el seu forat. L'ordinador va acceptar el programa i el va activar.

Per tota la nau, cada porta o escotilla interna controlada per un servo va lliscar i es va quedar fixament oberta. Klauskin va imaginar als oficials del pont mirant amb perplexitat a les portes mentre les comunicacions internes de la nau començaven a brunzir amb preguntes.

La porta d'aquest pont romania decididament tancada, per descomptat. No li faria a Klauskin cap bé morir amb els altres, tot i que fins i tot si moria, la seva missió principal encara seria un èxit.

La pantalla de l'ordinador principal es va il·luminar amb un missatge de text indicant que tots els protocols de seguretat relatius a les escotilles exteriors havien estat anul·lats. Klauskin va assentir. Tot el que havia de fer ara era esperar, tot i que tenia deu segons en què podia avortar aquesta seqüència.

No ho va fer. I quan es va descomptar el desè, els llums d'advertència i els timbres de les alarmes van començar a omplir l'aire.

Klauskin va canviar la pantalla principal d'una imatge a una altra. Primer va ser l'interior de la petita badia dels caces estel·lars de la fragata, on el camp de força que contenia l'atmosfera acabava de dissipar-se. L'atmosfera es va precipitar cap a fora a través del gran forat pel qual normalment es llançaven o aterraven els caces i alguns caces a la badia es balancejaren lleugerament. Una solitària mecànica que estava massa a prop de l'obertura va ensopegar, empesa pels corrents d'aire que escapaven cap a l'espai, i va ser arrossegada al buit. Els seus braços es movien mentre girava cap a la descompressió explosiva i la mort.

La següent imatge mostrava el personal en la confusió de la nau. Estaven drets, mirant al seu voltant amb ulls salvatges, mentre començaven a panteixar a la recerca d'aire. Alguns van començar a córrer cap als panells de control d'emergències i cap als panells de comunicacions de les parets. Un altre es tornaven a un costat i a un altre, buscant la font dels seus problemes.

Per tota la fragata, era el mateix. Cada escotilla o portal exterior estava obert i estava abocant la preciosa atmosfera a un buit que l'hi beuria fins que no quedés res. Només el pont auxiliar estava fora de perill i Klauskin podia sentir l'aire fred bufant-li al coll des d'una escletxa sobre el seu cap i llavors va canviar la pantalla a la imatge del pont. La imatge de l’holocàmera del pont estava dominada per la cara de l'oficial de comunicacions humà. Estava tan a prop de l’holocàmera que els seus trets estaven distorsionats. A cada costat d'ell, hi havia altres oficials del pont, cridant i agafant-se les goles.

Això no portaria molt. I quan hagués acabat, seria un heroi de Commenor. D'alguna manera la idea, tan tranquil·litzadora durant els últims dies, no va alleugerir la pesadesa que sentia en el seu pit.

Va tornar fins al panell de comunicacions i va introduir una freqüència i llavors la va activar.

-Klauskin a K'roylan, si us plau, respongui.

Un moment després la cara d'un bothan negre i marró clar va aparèixer a la pantalla.

-Aquí K'roylan.

-L’Ull està tancat i la Shamunaar està llesta per a una tripulació de primera classe. Serà repressuritzada per quan arribin aquí.

K'roylan va somriure.

-I exactament a temps, almirall. Admiro la seva puntualitat. -Llavors la seva expressió es va tornar de preocupació-. Es troba bé?

-Sí, és clar. Per què?

-Sembla estar... plorant.

Klauskin va aixecar la seva mà. Els seus dits van trobar llàgrimes a les galtes. Això li va sobresaltar, però no li faria cap bé que aquest bothan el veiés desconcertat.

-Ah, sí. Un resultat dels canvis de pressió atmosfèrica de bord.

-I tant. –El somriure va retornar-. La meva tripulació hi serà aviat. K'roylan fora.

ZONA D'EXCLUSIÓ CORELLIANA, VENTURA ERRANT

Leia i Luke es van abraçar durant un llarg moment, sense importar-los que estiguessin envoltats d'observadors. Aquells observadors eren família i amics. I encara que la sala de conferències privada que Booster havia reservat per als seus convidats secrets no era exactament tan còmoda com les suites més sumptuoses de la nau, la seva falta de confort no importava.

Luke es va apartar de la seva germana i va seguir l'exemple de la Mara a estrènyer mans o oferir abraçades a tot el seu voltant: Han, Lando, Wedge, Corran, Mírax.

-M'alegro de veure-us -va dir.

Les paraules eren simples, però sortien del seu cor. Li va desconcertar sentir aquest nivell d'alleujament de veure gent en persona quan ja sabia que estaven vius i bé. Però, va suposar, el cor no sempre creia el que la ment sabia que era cert.

-Nosaltres també -va dir Han i va ser aparent que la distància que s'havia desenvolupat entre els dos homes, quan s'havia fet clar que Han donava suport a la independència corelliana mentre Luke romania lleial a l'Aliança, s'havia tancat finalment-. Encara que estem bastant sorpresos de veure-us aquí.

-Érem al barri -va dir la Mara-. No és una broma. Estàvem en el sistema corellià per veure si podíem agafar a Jacen i aconseguir algunes respostes d'ell. Ben ha desaparegut. -A la Leia no se li va escapar el petit centelleig de dolor visible a la cara de la Mara i detectable a través de la Força-. No creiem que Jacen sàpiga on és, però té informació que podria portar-nos fins a Ben.

-Llavors heu triat un bon moment per visitar-nos -va dir en Wedge-. Jacen és aquí. A bord del Ventura Errant.

Luke li va dirigir una mirada dubtosa.

-Jacen, jugant?

-No. -Corran va negar amb el cap, clarament enfadat-. Està donant voltes d'un costat a un altre, inspeccionant les coses. Potser ha arribat a la mateixa conclusió que nosaltres: que el Ventura Errant és una eina molt útil per reunir dades. Sembla una cosa molt pròpia de la GAG perquè se li passi. O potser vol assegurar-se que la nau no constitueix una fuga de seguretat que ajudarà els corellians. En qualsevol cas, és aquí, així que aquells de nosaltres als que coneix hem de mantenir-nos fins i tot més fora de la vista.

-No més joc, fins i tot disfressats, fins que ell se’n vagi -va afegir en Han.

-Hi ha una cosa més -va dir la Leia-. Una cosa que he estat sentint a través de la Força durant els últims dies. Hi ha una presència a bord de la nau, algú o alguna cosa que no puc identificar... però és aquí. Vigilant.

-Ho tindré en ment -va dir en Luke-. No us ofendreu si la Mara i jo anem a enxampar-lo amb algunes preguntes d'aquí a uns minuts.

La Leia va negar amb el cap.

-Només aneu amb compte.

-Pots comptar amb això. -Luke va semblar dubtar abans de continuar-. Mentrestant hi ha algunes coses en les que necessitem posar-vos al dia.

-Com ara l’Alema Rar o la Lumiya, Senyora Fosca dels Sith -va dir la Mara-. I ara tenim una petita tècnica de la Força, desenvolupada per la Mestra Cilghal, que ens ajudarà a contrarestar la manera en què l’Alema interfereix amb la memòria. Us ho ensenyarem.

Jacen es va aturar a uns pocs metres d'una de les taules del Casino de les Goles. Com tants dels antres individuals en aquesta nau, aquest portava el nom d'un planeta o regió de l'espai en particular i estava decorat en conseqüència. Com les Goles era una àrea on s'acumulaven forats negres envoltant una regió oculta, empassant-se tota la llum, el Casino de les Goles era fosc, amb les parets negres. Les seves taules platejades estaven envoltades per febles barres lluminoses i no hi havia llums per sobre dels caps. Els cambrers i altre personal del casino portaven rivets, joies i adorns que brillaven.

La decoració feia que el casino fos íntim, un lloc on les converses podien ser gairebé privades, on les cites es podien organitzar o dur-se a terme amb poca por de ser descoberts.

La taula en què Jacen es va aturar a mirar era una taula d'apostes de lluites amb microdroides.

Inserides en la brillant superfície de la taula hi havia nombroses pantalles. Diverses mostraven combats tenint lloc en altres sales a bord de la nau, combats entre droides que no tenien més de deu centímetres, droides dissenyats i programats per aficionats en els quals la seva ocupació principal era fer competir els seus dissenys els uns contra els altres. Una altra pantalla mostrava les apostes que es feien a favor dels combatents. En el duel que estava tenint lloc actualment, un droide amb forma d'un escarabat-piranya amb cadenes intercanviava foc amb un que tenia la forma d'un reptador de les sorres de Tatooine. Estaven separats per uns quants metres de terreny artificial que s'assemblava a l'alt bosc de Kashyyyk.

Però no va ser la lluita de droides el que va atreure l'atenció d’en Jacen. Era la dona que li mirava de front des del centre de la llarga vora de la taula.

Ell coneixia la seva cara i mai havia esperat tornar a veure-la.

Va envoltar la taula de manera que no estigués entre ells i es va acostar al seu costat.

La capitana Uran Lavint va aixecar la seva mirada de les seves apostes i la seva beguda per assentir en direcció a ell.

-Coronel Solo.

-Capitana Lavint. Com vas arribar aquí?

-Aquesta és una pregunta estúpida, no? Vaig arribar aquí amb el vehicle de càrrega que em vas donar. -Ella va aixecar la seva beguda, va inclinar el contenidor cap a ell en una salutació i va prendre un glop-. Si us plau, perdona per no donar-te les gràcies abans. El Duradeixalla s'ha convertit en un amulet de bona sort per a mi. Les meves fortunes han estat creixent des que vaig assumir el seu comandament. He fet tres rutes de càrrega, totes amb tremendes guanys.

-No has tingut cap dificultat amb ell?

-Bé, és vell. Em vaig gastar part de la teva paga fent-li unes reparacions. Però res catastròfic.

Jacen va mirar cap avall en direcció a ella, perplex. Els Jedi sovint podien dir quan algú estava mentint i la Lavint clarament estava retenint informació, però no manifestava cap de les emocions que haurien d'acompanyar les mentides que ell esperava. Si el seu hipermotor hagués fallat, ella hauria d'estar enfadada amb ell. No ho estava. Si estigués encobrint el fet que ell havia arruïnat les seves fortunes financeres, ella hauria de radiar ressentiment. No el radiava. Alguna cosa havia anat malament amb les instruccions finals d'ell respecte a ella.

Però descobriria això amb les seves següents preguntes.

Llavors va sentir un lleuger parpelleig en la Força.

Va mirar cap a una punta per veure al Luke i la Mara drets just dins de l'entrada del casino, mirant-li.

Ell li va dirigir a la capitana un somriure purament artificial.

-Ens posarem al dia més tard.

-Ho espero amb impaciència. Pots convidar-me a una beguda.

Empenyent-la fora de la seva ment, es va aproximar al Luke i Mara, oferint-li a cadascun una encaixada de mans civilitzada.

-Mestres Skywalker. Hauríeu d’haver-me dit que anàveu a venir a Corèllia.

-On hauries estat si t'ho haguéssim dit? -va preguntar la Mara.

Jacen va parpellejar davant la pregunta.

-A bord de l’Ànakin Solo, probablement.

No va afegir: I sent capaç de limitar el temps que hauria de passar amb vosaltres.

Luke li va dirigir un somriure alegre.

-Bé, és bo que poguéssim trobar-te quan tens més temps per socialitzar-te. Aconseguim una taula i demanem unes begudes.

Sense esperar una rèplica, es va girar i va obrir el camí cap al grup de taules petites més properes al bar. Va triar una buida que semblava haver-se netejat recentment (la seva superfície brillant i lluent encara estava humida) i es va asseure.

Mara i Jacen es van reunir amb ell. Jacen va haver de lluitar només una mica per evitar que el seu empipament aparegués a la seva cara. Aquesta trobada era inconvenient. La cambrera, una dona bothana amb el pél gris platejat, sense que gran part d'ell estigués cobert pel seu abreujat vestit negre, es va materialitzar per recollir la comanda de les seves begudes.

Una vegada que es va haver anat, Luke es va inclinar per apropar-se.

-Jacen, això és important. Necessitem saber exactament què va passar en l'asteroide prop de Bimmiel.

Jacen va mantenir les seves emocions sota un control ferri i va intentar no projectar res més que un enuig addicional. Però en el seu interior va sentir alleujament, una tornada de la confiança. Luke i Mara òbviament ja havien trobat les pistes que la gent de la Lumiya havien deixat. Tot el que havia de fer era continuar directament amb els detalls que ella li havia enviat.

-És cert que no he tingut temps per escriure un informe. El meu nomenament com a Cap de la Guàrdia va arribar massa aviat després del nostre retorn a Coruscant. Passava una cosa dolenta amb l'informe d’en Ben?

-Bé, és incomplet -va dir la Mara-. No cobreix què va passar mentre estava inconscient o què et va passar a tu mentre vas estar separat d'ell.

-Oh. Per descomptat. -Jacen va arrufar les celles com si intentés treure a la llum records enterrats sota tones de successos més recents-. Bé, concentrem-nos en aquests dos períodes, llavors. Brisha Syo, Nelani, Ben i jo vam abordar una mena de tren que ens va portar a l'interior de l'asteroide. Un pols d'energia de la Força va arrencar a Ben i la Nelani del vagó. Després d'un moment, Brisha va ser arrencada també d'una estirada. El vagó es va aturar en una caverna profunda i allà vaig ser atacat per un usuari de la Força que radiava orientació del Costat Fosc i portava la teva cara, Luke.

Luke va assentir.

-Al mateix temps, jo estava lluitant amb una projecció de la Força amb la teva aparença. Una aparença alterada. I Mara i Ben estaven lluitant amb versions distorsionades l’un de l'altre.

-És correcte. -La ment d’en Jacen va repassar els detalls que la Lumiya li havia proporcionat tan recentment mentre intentava trobar el millor ordre per presentar la informació-. El meu duel va acabar quan el fals Luke em va llançar algunes pedres i jo em vaig invertir en un gir amb el meu sabre làser. Tots dos vam connectar. Vaig rebre l'impacte d'una roca al cap i vaig estar inconscient durant una estona. Però quan vaig despertar, el meu oponent estava en dos trossos i una vegada que vaig trobar el seu cap, a diversos metres, vaig poder veure els seus autèntics trets. Un devaronià. No portava una targeta d'identitat. El seu sabre làser havia desaparegut.

-Desaparegut? –La Mara va arrufar les celles-. Així que algú va venir mentre estaves inconscient i el va recollir.

Jacen va arronsar les espatlles com si el detall no tingués importància.

-Probablement només va anar volant fins a una esquerda en algun lloc i no vaig poder trobar-lo. Era un ambient de gravetat molt baixa. Podries llançar l'empunyadura d'un sabre làser a un quilòmetre si ho intentessis.

-I Ben? -va preguntar en Luke.

-El vaig trobar en una caverna més amunt -va dir en Jacen-. Inconscient. Brisha Syo estava a prop. Hi havia perdut un braç i havia rebut una ferida al cap i una ferida molt dolenta al pit, totes infligides per un sabre làser. La vaig estabilitzar. Ella semblava estar bastant segura que els droides metges del seu hàbitat serien capaços de curar-la. Va dir que havia trobat a una pèl-roja d'aspecte malvat, la seva descripció igualava a la «malvada Mara» d’en Ben, preparant-se per decapitar-lo i que va interferir. Va ser malferida però va fer que la falsa Mara es retirés.

Luke i Mara van intercanviar una mirada.

-Llavors -va dir en Luke-, si estava dient la veritat, les coses només poden passar d'una manera. El Jedi Fosc, o el que fos, va assumir la personalitat de la Mara i va atacar a Ben. Va guanyar aquesta lluita, Brisha va evitar que matés a Ben i ell va fugir. Llavors va prendre la meva cara i va atacar a Jacen i Jacen el va matar.

La Mara va negar amb el cap.

-Això no funciona, però, si assumim que hi havia algun vincle entre les dues baralles Jacen-Luke i les dues baralles Ben-Mara. Perquè la meva baralla amb el fals Ben i la teva baralla amb el fals Jacen van ser simultànies.

-El que suggereix que la meva baralla amb el fals Luke i la d’en Ben amb la falsa Mara també ho eren. -Jacen va pretendre donar-li voltes en això-. L'única conclusió lògica és que hi havia dos enemics en aquelles cavernes, no només un.

-És correcte. -Luke va tornar la seva atenció a Jacen. Va dubtar durant un moment abans de continuar-. Jacen, tenim evidències que Brisha Syo era filla de la Lumiya.

Jacen va seure cap enrere i va permetre que una expressió de sobresalt creués els seus trets.

-No m'ho crec. No se m'enganya tan fàcilment.

-Seria molt bona en enganyar -va dir la Mara-. Si va ser entrenada per la seva mare.

-Llavors... -Jacen va pretendre pensar-. Llavors Brisha probablement va matar la Nelani. I Brisha va lluitar amb Ben.

-I Ben li va tallar les costelles. -Una mica d'orgull crepità en la veu de la Mara amb aquesta declaració-. Però ella el va derrotar amb alguna estratagema. I probablement li va fer alguna cosa, alterant els seus records, potser fent-li vulnerable a altres tècniques, just abans que tu et creuessis amb ells.

I ara, es va dir en Jacen a si mateix, la prova de coratge. Em proposes que els meus records també van ser interferits? Què els meus pensaments han estat alterats?

Luke va semblar estar a punt de dir alguna cosa més quan va aixecar la mirada i va observar el seu voltant. Un moment després Jacen i Mara també ho van sentir: una gran onada de sorpresa, de consternació. Altres emocions, des d'una altra direcció, es van unir a la barreja: por, exultació, fúria.

Aquelles emocions havien d'estar projectades per centenars, fins i tot milers de persones simultàniament per manifestar-se així a través de la Força.

Jacen va agafar el seu comunicador i va parlar per ell.

-Coronel Solo a l’Ànakin Solo. Comprovació d'estat.

-Senyor. -Jacen va reconèixer la veu. Pertanyia a un dels oficials de comunicacions de l’Ànakin Solo-. És, ah... -Hi va haver silenci durant uns pocs moments-. Acció de flota, senyor. Hi ha una flota, acostant-se, estan per tot arreu, ja estan atacant a la força d'atac al voltant de la pròpia Corèllia...

Jacen es va posar dempeus i va córrer cap a la porta que portava fora del Casino de les Goles. Va fregar a la cambrera bothana que tornava, fent-la girar, enviant tres begudes plenes a la catifa.

Següent