dimarts, 14 de febrer del 2017

L'amenaça interior (XIV)

Anterior



CAPÍTOL 14

-Vorzyd V ha de pagar pel que ha fet -va dir el president Port quan Qui-Gon i ell van entrar a les oficines de Multycorp-. Hem de contactar amb ells immediatament.
Qui-Gon va exhalar lentament. Tot i que ja sabia que el president anava a reaccionar així, encara no havia elaborat un pla per impedir que es produís aquesta crida a Vorzyd V.
Es va tornar a qüestionar la seva decisió de permetre que Obi-Wan s'infiltrés entre els Lliures. Volia atorgar-li poder. I creia que Vorzyd IV tindria més oportunitats mitjançant una solució pacífica si els nois es lliuraven de mutu propi. Per desgràcia, per molt que ho cregués, no li anava a ajudar en res.
És hora de pensar les coses a fons, es va dir a si mateix fredament.
-Crec que serà millor esperar fins que tinguem els resultats de la inspecció dels vagons -va dir en Qui-Gon amb tota lògica. El president Port havia ordenat que es portés a terme una investigació de tots els transbordadors de la ciutat, i estaven esperant que arribés el informe-. Com més informació tinguem, millor.
- Ells són culpables! -va exclamar el president Port-. Han de ser castigats!
- Ah, sí? –ressonà una veu darrere d'ells. Qui-Gon es va girar i va veure a Felana a la porta, flanquejada per dos grans vorzydians.
El rostre del president Port va perdre tot indici d'ira. La seva expressió era una combinació de confusió i por. Els seus grans ulls s'havien obert encara més del normal, i les antenes li tremolaven de manera incontrolable. Era obvi que no estava acostumat a visitants polítics inesperats..., sobretot si eren hostils.
-Però què està fent?...
-He vingut a aclarir les coses d'una vegada per totes, president -va dir Felana entrant amb pas ferm a la sala. Era extremadament alta per a una vorzydiana, i el seu port altiu feia que ho semblés encara més.
El president va parpellejar sorprès. Qui-Gon es va adonar que el que ell volia saber era com s'havia obert pas fins al seu despatx per tot l'edifici sense que ningú l'anunciés o la detingués. Es va imaginar que probablement no seria molt difícil, tenint en compte el caos provocat per les explosions en els vagons.
Hi va haver un moment de silenci incòmode. Llavors, el president Port es va estirar la roba i es va aclarir la gola sorollosament. La seva expressió va variar i va esdevenir la d’una indignació orgullosa.
-Han estat sabotejant les nostres instal·lacions de producció -va dir amb veu inexpressiva-. Tenen enveja de la nostra productivitat. Volen aparentar ser més forts davant la resta del sistema Vorzyd. Els ordinadors i les cadenes de producció estan fallant. Aquesta és l'única explicació.
-Les explicacions no són cosa meva -va respondre la Felana-. El que em preocupa són les seves acusacions infundades. I no tenim enveja de la seva productivitat -va afegir amb ulls brillants-. Al contrari, nosaltres creiem que els seus hàbits laborals són d'allò més tediosos.
Si no fos per la serietat de la situació. Qui-Gon hagués somrigut en sentir aquell comentari. Els joves vorzydians també pensaven que els costums laborals eren massa avorrits.
- Ho veu? -va dir el president Port girant-se cap Qui-Gon-. Ens envegen.
Qui-Gon es va quedar callat. Part d'ell volia explicar-li-ho tot al president Port, però alguna cosa al seu interior li va dir que aquella reunió no anava a provocar cap acció violenta o immediata. I seguia albergant l'esperança que els Lliures revelessin per si mateixos la seva identitat. A més, li havia promès al seu padawan que esperaria. Si tot sortia bé, molt aviat es produiria una trobada d'opinions entre els veritables responsables de la situació.
-No els guardàvem cap rancor -va insistir Felana-. Fins que van començar a acusar-nos de delictes que no havíem comès -clavà la mirada al president Port-. Vull que cessin d'una vegada per totes aquestes mentides infundades, o haurem de prendre mesures.
Les antenes del president Port van començar a tremolar de nou.
- Quina classe de mesures? -va preguntar nerviós. Felana va alçar la vista i va mirar al líder de Vorzyd IV.
-Mesures molt pitjors que el sabotatge del que ens acusen injustament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada