Sacrifici (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Mishuk gotal'u meshuroke, pako kyore.

(La pressió crea les gemmes, la facilitat crea descomposició.)

-Proverbi mandalorià

ESCLAU I, EN RUTA CAP A BADOR, SISTEMA KUAT

Mirta Gev s'havia acontentat que el seu avi la tolerés i encara que ella feia un esforç per estimar-lo, era difícil. Part d'ella encara volia fer-li pagar per la vida que la seva mare, i la seva àvia, havien suportat. I part veia un home que tenia totes les formes d'estimació excepte l'amor i sentia pena per ell. Per sobre de tot, veia un home que aixecava barreres de duracret i desafiava a tothom a trencar-les. Mentre ell treia el Firespray de l'òrbita de Mandalore i el preparava per saltar a l'hiperespai, l'expressió d'ell estava fixa en un aparent desdeny buit pel món diari. Ella va decidir que el casc d'ell presentava la cara més suau dels dos.

Almenys era al seient del copilot. Això semblava ser el més proper que Boba Fett podia arribar per aprovar-la com de la seva pròpia carn i de la seva pròpia sang.

-El teu clon no és un caça-recompenses actiu -va dir en Fett. Mai hi havia cap preàmbul en les seves converses, res de xerrada supèrflua, res d'intimitat. Ell era tot negocis-. He comprovat tots els caça-recompenses i aspirants dels llibres, però cap es diu Skirata. Molta gent a Mandalore va conèixer a Kal Skirata i llavors... se'n va anar. Va desaparèixer.

-Però estava de caça. Això ho sé. Em va dir que no em fiqués en el seu camí. -La creia Fett? Ella li havia ficat en problemes i havia intentat atreure’l a la seva mort, així que difícilment podia culpar-lo si s'estava pensant millor això del clon. L'home era real, per descomptat-. Així que, seguirem els seus passos?

-Els teus.

-Com vas a fer-te passar per un client que busca contractar un caça-recompenses?

-Jo no. Tu ho faràs.

Mirta va comprendre tot d'una per què ell havia estat d'acord en deixar-la venir.

-Vaja, sóc útil, oi?

-Guanya’t la manutenció. Són les regles de qualsevol relació de companyonia.

Mirta va pensar que sonava remarcablement com la seva mare morta. Ailyn Vel era més un trosset del bloc de granit d’en Fett del que ella hauria admès mai, però això era impossible. Havia estat un nadó quan Fett havia deixat a la seva àvia, massa jove per adquirir els seus modals insensibles.

-Com ho suportes? -va preguntar la Mirta.

-El què?

-Com suportes estar sol?

-Penses xerrar tot el camí fins a Kuat?

-No pots obligar-te a dir-me que calli, a què no?

-Ho suporto perquè m'agrada d'aquesta manera -va dir en Fett.

-Bé, mare era tot el que jo tenia i a mi no m'agrada d'aquesta manera.

Fett va fer una pausa i va haver el més feble dels moviments en els seus llavis, com si estigués evitant dir alguna cosa que es penediria d'haver dit. Ell havia d'haver-ho entès, va pensar ella. Ell també havia perdut el seu pare a mans d'un Jedi.

-Sí -va dir ell-. Què hi ha del teu pare?

-Va morir en una bretxa del casc d'una nau. Ni tan sols en combat.

-Per què es va casar l’Ailyn amb un mando? Sintas deuria d'haver-la advertit que som males notícies.

Mirta va descobrir que estava agafant el penjoll del cor-de-foc amb força en el seu puny. Era només la meitat de la pedra original. L'altre tros, trencat per un cop de la culata de la pistola làser d’en Fett, estava enterrat amb l’Ailyn Vel en una tomba modesta als afores de Keldabe, en un bosc antic que els vong no se les havien arreglat per destruir.

No puc sentir res d'aquesta pedra. Hauria dir-me alguna cosa. Sóc kiffar. Part kiffar, en tot cas.

-Va estar donant voltes al voltant de mando'ade per tenir una idea millor de com donar-te caça. Llavors va conèixer al pare. No va durar.

-Romàntic.

-Ella l’estimava.

-I va deixar que ell et convertís en una mando.

-Vaig passar dos estius amb el pare a Null, després que la mare i ell se separessin. Ell em va ensenyar tot el que va poder. I llavors el van matar.

Ella no li va dir a Fett que callés. Ell de totes maneres era un home poc parlador, però hi va haver una pausa i després hi va haver un silenci on es contenia l'alè. Això era el que ella sentia ara.

-Quina llàstima -va dir ell.

-No intentis ser més orfe que jo, ba'buir. Sé com és.

Ella lluitava entre l'odi que se li havia ensenyat a sentir per ell i l'evidència dels seus propis ulls que ell no era un monstre. Almenys no el monstre pintat per la seva mare. La mateixa idea se sentia com una deslleialtat als morts. Després de gairebé dos mesos, havia arribat a un punt on tenia dies en què la seva mare no era el primer pensament en despertar i no la perseguia en els seus somnis. Això també ho sentia com una traïció.

Però la vida havia de seguir endavant. Havia de trobar-li sentit a això i no deixar que la mort de l’Ailyn Vel fora per a res.

-No hi ha necessitat de discutir-ho, llavors. -Ell va inhalar. Semblava com si hagués estat contenint l'alè tot aquest temps-. Estàs bé vivint on vius?

-Sí.

-Podria comprar-te una casa pròpia. En qualsevol lloc.

Mirta mai sabia quan anava ell a canviar a una estranya generositat. Beviin deia que ell tenia els seus moments. Podria, per descomptat, haver estat intentant deslliurar-se'n amb l'esquer d'una casa en un planeta llunyà.

-Estic bé on sóc, gràcies. -No, això sonava despectiu-. Vull dir que m'agrada viure amb la família d’en Vevut.

Fett no va dir res. Ella sabia què estava pensant ell ara.

-Sí, m'agrada l’Orade -va dir ella-. És un bon home.

-Ets una dona adulta. No és assumpte meu.

Però tothom sabia ara que ella era una Fett i això portava amb si algunes càrregues. Calia un home valent per arriscar-se a tenir un Mand'alor per avi polític, especialment un amb la reputació d’en Boba Fett. Mirta va tancar els ulls i va intentar escoltar missatges xiuxiuejats del cor-de-foc.

-Per què no pots aconseguir informació d'això? -va preguntar de sobte Fett.

-Només sóc part kiffar. No tinc l'habilitat completa de sentir les coses dels objectes. -Va tornar a obrir els ulls. Fett encara era una estàtua implacable de desafecció. Ella va estudiar el perfil d'ell per veure què hi havia en ella d'ell-. Es diu psicometria. Diuen que alguns Jedi també poden fer-ho.

Esmentar als Jedi podria no haver estat una bona idea, però Fett no va mostrar cap reacció.

-La pedra absorbeix records del que la dóna i del que la rep -va dir ell-. Sintas m'ho va dir així.

Ah. Sota la façana podia haver-hi hagut un home que volia o reviure temps més feliços o ocultar els que preferia oblidar. La pedra tenia una mica de l'esperit de la Sintas Vel i una mica del d'ell. Hi havia més façana ara en ell que nucli, sospitava la Mirta, però ella l'havia vist plorar i ningú més havia vist el Boba Fett adult debilitat, estava segura d'això.

Potser ell no havia plorat ni de nen.

-Ho estic intentant molt, ba'buir.

-El pitjor que vas fer va ser dir-me que sabies què li va passar a la Sintas.

Era una bufetada a la cara. Quan ella li ho havia dit, ni tan sols havia sabut si el truc serviria i el portaria a ell fins l'emboscada de la seva mare. Ara es penedia de fer mal a un home moribund, fins i tot si hi havia estat criada per odiar-lo.

-Descobrirem com va morir l'àvia, t'ho prometo.

-Després de què agafi aquest clon -va dir en Fett, tot gravetat i càlcul-, trobaré a un kiffar pura sang que llegeixi la pedra.

Mirta s'ho va prendre com una indicació que callés. Jugar a les famílies felices no era la manera Fett. Es va preguntar quantes famílies tenien el registre de morts violentes i intents d'assassinat que tenia la d'ells. Espero que el que hi ha en mi sigui més com el pare. Llavors va recordar la Leia Solo desviant el tret làser cap a Fett i va saber que era la sang de ba'buir la qual corria a les seves venes després de tot, la del seu avi.

-Prepara’t -va dir en Fett.

Ell no va desplegar completament els compensadors quan l’Esclau I va saltar. Mai ho feia. L'acceleració a la velocitat de la llum i més enllà era com un cop de puny al pit i després com si un hutt se't s'assegués a sobre. Ella va fer bé en mossegar-se discretament el llavi mentre les estrelles s'allargaven fins a línies de foc blanc blavoses i l'aclaparadora sensació va passar.

A ell també havia de fer-li mal. Era un home malalt. Mirta va rebuscar a la butxaca, va treure algunes càpsules de calmants i les va allargar cap ell. Ell les va agafar sense una paraula. Els seus dits estaven freds.

Va ser com una vida llarga i silenciosa fins arribar a l'espai kuati. Mirta el va omplir amb plans sobre com esbudellaria a Jacen Solo si i quan tingués l'oportunitat. Ja hi havia una cua formant-se per aquest privilegi. Ba'buir no diria què tenia en ment per a ell. Del que ella estava segura totalment és que Boba Fett mai li girava l'esquena a una venjança.

-Desaccelerant en mitja hora estàndard -va dir ell.

Ella volia estimar-lo molt desesperadament, però no podia. Si hagués descobert què va passar entre ell i la seva àvia, podria haver-ho trobat més fàcil, però sabia que també podia haver confirmat el seu llegat de venjança. Una cosa que havia après ràpid era que aquest era un assumpte a evitar. No era que ella tingués por de preguntar. Simplement no podia arribar més enllà de la rutina silenciosa. Ell podia fer que el món exterior s'esvaís si volia.

Bador era un sorprenent contrast amb Mandalore. L'Esclau I va lliscar sobre un camí de descens més enllà dels orbitals i sobre les ciutats puntejades amb carrers rectes i places obertes. Mirta va comprovar el seu quadern de dades per orientar-se.

-Quin era el nom del teu pare? -va preguntar en Fett.

-Makin Marec.

Fett sempre tenia una raó per fer preguntes.

Potser s'estava preguntant amb qui més podia estar emparentat. Van aterrar en un dels grans ports públics a Bunar i Fett va dur a terme el seu ritual de connectar totes les alarmes, els sensors de moviment i les altres trampes letals que saludarien a qualsevol prou estúpid com per intentar colar-se a l’Esclau I. Ell havia portat una petita motojet al celler i va pujar al seient molt més fàcilment que l'última vegada. Els calmants eren prou forts per anestesiar a un bantha.

-Tu navegaràs -va dir ell. Va rebotar una mica en el seient de cuir com si posés a prova si podia sentir dolor-. Puja.

Mirta va connectar el seu quadern de dades al sistema del seu casc.

-Cal baixar recte per aquesta línia de lliscants i anar al sud durant cinc quilòmetres.

Ella s'estava acostumant-se a portar un buy'ce.

Al principi, li havia semblat sufocant i desorientador, però passar setmanes envoltava per gent que depenia dels seus li havia fet sentir-se una inadaptada sense un. El fluir de dades a la pantalla integrada ara va cridar la seva atenció sense distreure-la. No s'havia ensopegat amb res des de feia temps.

I... la feia sentir-se mando. El seu pare ho hauria aprovat, però va intentar no pensar el que la mare hauria dit. Et trobo a faltar, mare. Et trobo tant a faltar i ni tan sols et vaig dir mai adéu. La capa esparracada d’en Fett va xocar contra el seu visor en el flux, traient-la dels seus records i Mirta es va preguntar si finalment es tornaria com el seu avi... o com la seva mare. El ressentiment amarg per què li robessin un pare semblava ser cosa de família.

Fett va dirigir la motojet a través de barris creixentment sòrdids i canons d'alts magatzems i blocs d'apartaments. Els caça-recompenses tendien a no emprar la seva mercaderia en les parts millors de la ciutat. El nombre de llars de famílies pobres va decréixer i la dispersió de personatges de mala mena gandulejant a les cantonades i en els lliscants va incrementar.

-Llavors, darrere de qui anaves aquí? -va preguntar en Fett.

-Recuperació de dades robades.

-Vols dir que la gent de per aquí pot llegir?

-No. Tinc clients que poden. Els locals roben qualsevol cosa, fins i tot si no saben què és. Jo vaig anar i els vaig persuadir que les tornessin.

-I el teu clon amb els guants grisos estava definitivament aquí.

-Sí.

Després d'un parell de girs equivocats, la cantina va aparèixer just en aquell instant. A la llum del dia, tenia fins i tot pitjor aspecte del que havia tingut l'última vegada que ella la va visitar. Una ràfega de cremades làser havia deixat butllofes a la pintura de les portes i la maçoneria estava picada amb forats de trets balístics que no hi havien estat l'última vegada, fins on ella podia dir. Un rastre de gotes de sang des de la porta acabava en un bassal més gran i s'havia assecat fins a esdevenir una negror enquitranada deslluïda.

La neteja de carrers no era freqüent aquí.

Un cartell sobre de la porta deia benvinguts a la Cantina Paradís. També deia res de cascs.

-M’ofèn que no respectin la diversitat cultural -va murmurar en Fett.

-Així és com sé quin aspecte tenia el clon. Es va treure el casc.

-Bé.

Un parell de pocapenes mascles, un humà i un rodià, van passejar a deu metres de la motojet i la van mirar. Llavors van semblar adonar-se d’en Fett i després del seu rifle làser i de la seva motxilla amb el coet carregat i de cop i volta van semblar recordar assumptes més importants en un altre lloc. Fett li va posar el forrellat a la motojet i va col·locar l'aparell antirobatori amb un detonador termal. Els dos mascles van arrencar a córrer en direccions oposades i es van esvair.

-De totes maneres, no semblen conèixer-me aquí.

La fama és efímera.

Mirta es va treure el casc. Fett va ignorar la petició sobre les portes. El bar feia una olor tan dolenta com la pudor que havia fet sempre, una barreja de vòmits, cervesa rància i oli que podria haver estat de les màquines o de menjar fregit molt vell. La clientela igualava l'ambient, possiblement perquè s'havien gastat les rendes disponibles en armament que eren obres d'art. El cambrer kuati estava omplint petits plats sobre de la barra amb conserves en vinagre que tenien l'aparença poc desitjable d'uns ulls, així que ells es van quedar al bar intentant semblar normals. Normals per al Paradís, en tot cas.

El cambrer va veure primer la Mirta. Ella havia d'haver estat mirant les conserves en vinagre amb massa atenció.

-Has de comprar una beguda -va dir ell-. No hi ha aperitius sense... -Llavors la seva mirada va girar. El casc va atreure la seva atenció d'una manera que la bossa pectoral sola no atreia-. Ohhh, tens l'atreviment d'entrar aquí, no és veritat, tros d’escòria mando?

Es va ajupir sota el taulell durant una dècima de segon i això només significava una cosa. Mirta no estava segura de si ella va tenir el seu rifle làser apuntat abans que el de ba'buir, però quan l'home es va redreçar de nou amb un disruptor Tenloss de canó curt i altament il·legal que podria haver-los reduït als dos al terra per nerfs, estava mirant a les boques de l’EE-3 de canó retallat d’en Fett i del BlasTech 515 d'ella.

Això va sobresaltar al cambrer prou perquè Fett aterrés el seu puny esquerre directament sobre la seva cara. Ell va caure cap enrere contra els gots apilats darrere seu i un parell es van estavellar sobre les rajoles. Fett va agafar el disruptor mentre rebotava sobre la barra.

Mirta li va cobrir l'esquena instintivament, però cap dels clients es va moure. Ella estava començant a sentir-se còmoda fent aquesta demostració dels dos. La sensació de companyonia, molt a prop del vincle familiar, havia crescut en ella.

Fett va examinar el disruptor i va connectar el fiador a la força amb una mà.

-Recorda... Res de desintegracions.

El cambrer va trontollar en posar-se dret, col·locant una mà sota el seu nas per recollir la sang que regalimava.

-L’últim mando que va estar aquí va destrossar aquest lloc. Tots sou kríffidament iguals i no et vull aquí, així que, per què no...?

Mirta va comprendre que s'havia d'haver perdut una mica de diversió i jocs després que deixés al clon gris amb la seva cacera.

-Aquest era un parent perdut feia molt -va dir ella-. L’estem buscant.

-Bé, quan tingueu la vostra reunió familiar, vull que ell pagui pel dany de l'última vegada.

L'home no semblava reconèixer a ba'buir, però Fett no hauria acceptat un contracte d'un lloc tan avall en la cadena alimentària com aquest. Els senadors, els senyors del crim i els rics que s’ho podien permetre coneixien la seva armadura. Els cambrers tendien a no conèixer-la.

-És hora que compartim algunes reminiscències amb el meu pervers parent -va dir en Fett, donant-li uns copets amb l'índex impacientment a protector del gallet del seu rifle làser-. Jo no sóc tan acurat com ell. El meu nom és Fett.

La cara del cambrer va perdre la sang que li quedava. Mirta realment va veure canviar el seu color fins a un gris pàl·lid. Ella no havia vist mai abans la por física així. Els ulls de l'home van escanejar el visor d’en Fett i la revelació va ser gairebé còmica.

-Va ser fa cert temps...

-Un mandalorià amb guants grisos. Anomenat Skirata. -Si el cambrer estava esperant alguns crèdits deixats de cop sobre la barra per refrescar la seva memòria, Fett no estava participant-. Què saps?

-D'acord, va matar un paio. Va haver-hi munts de danys. I també munts d'atenció de seguretat. -El cambrer va mirar ara la Mirta i evidentment estava encaixant les peces-. Sí, tu estaves amb ell, no és veritat?

-No durant molt de temps -va dir la Mirta. S'havia apartat ràpidament del camí del clon, cap a una cantina diferent, de fet-. A qui va matar?

-A un cap d'una banda anomenat Cherit. Fins i tot va sortir en les holonotícies.

Òbviament la majoria dels tirotejos aquí no garantien un titular. Mirta va prendre nota mentalment de comprovar els arxius.

-Què saps sobre Cherit que no va sortir a les notícies?

-Res.

-Comprenc que un cop a la cara pot afectar a la teva memòria. -Fett encara no havia baixat el seu rifle làser-. Intenta-ho una altra vegada.

-D'acord, l'organització d’en Cherit proporcionava rak, lxetàlic i noies twi'lek a alguns rics kuati. Va estar fent els seus tractes des d'aquí durant un temps. Potser va interferir en el territori del teu parent.

-No sona com la nostra línia de treball.

Fett es va quedar mirant l'home durant molt, molt de temps. El cambrer semblava com si estigués buscant alguna cosa més a dir per omplir el silenci. Finalment Fett va inclinar el seu rifle làser contra la seva espatlla, li va posar el fiador i va semblar apaivagat.

-Si el tornes a veure, digues-li que el petit Boba vol veure’l per una feina.

-Com es posarà en contacte amb tu?

-A Mandalore. Girant a la dreta a la Via Hydiana. No té pèrdua.

-D'acord.

-I per on para la banda d’en Cherit ara?

El cambrer es va tornar cap a les prestatgeries darrere d'ell i va rebuscar frenèticament en una pila de fulls de plastifí.

-No li diguis a Fraig que jo et vaig donar això. -Era un tovalló amb un logotip estampat en relleu que deia Casino de les Cataractes Tekshar-. Trobareu a Fraig allà la majoria de les tardes a les taules de sàbacc. Ciutat Kuat. Fraig es va fer amb l'organització després d’en Cherit.

Fett es va guardar el tovalló a la butxaca i va sortir a grans gambades. Mirta el va seguir, retrocedint a través de les portes més per costum que per por d'un atac.

-Penses que Fraig va pagar al clon per un canvi de cap? -va dir ella, pujant a cavall a la motojet darrere d’ell-. Això és el que jo estic pensant.

-Si ho va fer, ell sabrà com trobar-lo.

La motojet es va llançar sobre les parts més brutals de Bunar i es va dirigir de tornada cap a l'Esclau I.

-Jugues al sàbacc? -va preguntar en Fett.

Mirta va saber sense preguntar que el seu avi no era un jugador recreatiu.

-No.

-Pla B, llavors.

-Quin és el Pla B?

-T'ho diré quan se m’ocorri.

-Quin era el Pla A?

-Vestir-te bé, enviar-te a jugar una mà o dos i al fet que engalipessis a Fraig per treure-li alguna cosa.

-Gràcies.

-De tota manera mai hauria funcionat. No ets del tipus que entabana.

Podria haver estat un insult o un compliment, però ella no tenia manera de saber-ho amb Fett.

Vull que ell m'agradi. Ell no és dels que agraden, però tampoc és el que tu em vas dir que era, mare. Com podies fins i tot haver-ho sabut?

Mirta es va trobar discutint amb una dona morta, odiant-se a si mateixa per això i descobrint que res del que pensava que sabia era sòlid ja.

Va apartar una mà de la barra de subjecció de la motojet i va treure el cor-de-foc de sota del seu pectoral per agafar-lo. Potser li diria alguna cosa abans o després.

-Uns calmants genials -va dir en Fett. Ella va poder veure la sang seca en els artells del seu guant esquerre mentre ell flexionava el puny. A ell li preocupava la taca-. Gràcies.

Hi havia el més feble matís de calidesa en la seva veu. Era un començament.

OFICINA D'EN JACEN SOLO, CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT

Hi havia una veu al cap d’en Jacen i ell mai sabia de qui era. A vegades era clarament la de la Vergere, clarament un record, però d'altres no estava segur de si eren els seus propis pensaments o els suggeriments de la Lumiya pujant a la superfície des del seu subconscient o alguna cosa completament diferent. Hi havia vegades en què fins i tot pensava que era la seva consciència.

Ara era la seva consciència, estava segur d'això.

Tot el que podia veure era la seva filla.

Així que llavors no estàs pensant en la Tenel Ka...

Fora com fos l'acte que havia de dur a terme per convertir-se en un complet Senyor Sith, seria extrem. Havia de ser més dur que matar una companya Jedi. Més dur fins i tot que empresonar corellians en camps de concentració o tornar-se contra els teus propis pares i la teva germana o enderrocar la democràcia.

Havia de ser la decisió més dolorosa que havia pres mai.

Simplement no puc matar la meva nena petita.

Qui diu que he de fer-ho? Què demostraria això?

Que faries qualsevol cosa per aconseguir els poders per portar pau i ordre a la galàxia.

Era el futur de l’Allana el que li havia fet començar a baixar per aquest camí. Ara seria un futur segur per als nens de tot el món excepte per a la seva.

D'això es tracta, Jacen. De servei, de servei dolorós. Abraça el dolor.

No, no era servei. Era una bogeria. No ho faria.

Però era això diferent d'enviar als teus propis fills a la guerra, fent el mateix sacrifici que milions d'altres pares? No era sempre més difícil lliurar la vida d'un ésser estimat que la teva pròpia?

No. L'únic sacrifici que val la pena fer és la teva pròpia vida.

Però la Lumiya havia dit que ell ho sabria. Havia dit que sabria què havia de fer quan arribés el moment i ella no podia dir-li-ho. Havia estat amb la Tenel Ka i amb l’Allana des de llavors. No hi havia sentit res, ni un rastre de la Força que aquest fos el pas final, que aquestes fossin les persones que havia de matar.

Potser això és negació. Una falsa il·lusió.

No és l’Allana. No és ni tan sols la Tenel Ka.

-No són elles -va dir-. Ha de ser en Ben.

I llavors estava de tornada a la seva oficina, horriblement conscient, aixecant la vista cap a un confús caporal Lekauf. Hi havia una tassa de caf a l'escriptori davant seu i no havia vist ningú posar-la allà.

Mai abans havia estat tan distret. Això li feia por. No podia permetre’s un altre lapsus com aquest.

-El Tinent Skywalker no s'ha presentat encara, senyor. -Lekauf, nét de l'oficial que havia servit fidelment a Lord Vader, tenia un bon humor net i pigat que evitava que semblés amenaçador fins i tot amb l'armadura negra de la GAG i un rifle làser BT25-. Puc ajudar-lo?

Jacen va sentir que la seva cara cremava.

-Les meves disculpes, caporal. Estava pensant en veu alta.

-No passa res, senyor. Vaig pensar que estava fent quelcom d'aquesta cosa Jedi. Comunicant-se.

Jacen haver de pensar durant un moment.

-Agrupar-me?

-Això és.

-Crec que necessito més caf abans d'intentar això avui. Gràcies.

-Va rebre el missatge de l’almirall Niathal sobre l'equip, senyor?

-Quin és?

Jacen va comprovar el seu quadern de dades i l'assortiment de comunicadors. La burocràcia no se li donava bé. S'asseguraria que tenia els millors administradors quan ell...

Quan jo què?

Quan governi com un Senyor Sith.

La idea era un 90 per cent serena, un 9 per cent inadequadament excitant i un 1 per cent repel·lent. Si pogués haver identificat la font de la revulsió (un disgust pel poder, un vell tabú Jedi, simple ignorància) l'hauria escoltat. Però la veu no era prou alta. Eren les seves petites pors, la seva reticència a acceptar la responsabilitat i això era una cosa que havia d’ignorar.

-Diu que algunes de les unitats de primera línia estan tenint problemes en rebre els equips que necessiten -va dir en Lekauf-. Coses molestes. Especialistes d'artilleria, peces de comunicadors, però també coses seriosament no negociables com subministraments mèdics. També s'estan queixant que els paquets del manteniment dels canons no arriben als estàndards i que han tingut algun mal funcionament. -Lekauf va aixecar les celles-. També estem trobant problemes per adquirir el que necessitem, senyor.

Això va atreure l'atenció d’en Jacen.

-Aquest és el planeta més ric i més tècnicament avançat de la galàxia, i no podem mantenir les nostres forces subministrades adequadament en una guerra?

Lekauf li va dirigir a Jacen un assentiment significatiu que el va dirigir a la seva holopantalla.

-Crec que l’almirall ho va expressar una mica més emfàticament, però aquesta va ser també la seva reacció general.

-Hi ha cap raó per això?

-Adquisicions i Subministraments semblen estar arrossegant els peus, senyor.

-És hora que jo els hi desarrossegui -va dir en Jacen. Va prémer la tecla del comunicador i va obrir una línia amb Adquisicions-. Estic segur que es pot arreglar.

-Si vol que parli jo amb ells, senyor...

-Crec que necessiten a tot un coronel perquè se’ls motivi, Lekauf, però li agraeixo l'oferta. -Jacen de cop i volta va sentir que això era la tasca més important de la seva llista. Niathal i ell esperaven molt de les forces armades i no era esperar massa que la burocràcia militar els ajudés-. Jo posaré les coses en moviment. Trobi al capità Shevu per mi, vol?

-Està fora en vigilància, senyor. Va interceptar alguna artilleria lletja, així que està fora amb el sergent Wirut vigilant el punt de lliurament.

Shevu estava en actiu. No semblava estar tan entusiasmat amb el paper de la GAG com ho havia estat unes quantes setmanes abans, però feia la seva feina i liderava en primera línia. No hi havia res més que Jacen pogués demanar-li a un oficial.

-D'acord, l’enxamparé quan sigui rellevat.

Adquisicions va frustrar a Jacen des del principi.

Quan va aconseguir una resposta pel comunicador, el seu estatus com a comandant de la GAG no va semblar obrir tantes portes com feia a la resta de l'Aliança. Per quan va connectar amb una funcionària civil superior de Subministraments de la Flota, una dona anomenada Gellus, ell no estava impressionat i el seu caf estava fred.

-No podem passar per sobre del sistema de subministraments, senyor -va dir Gellus-. Totes les peticions es tracten per torn.

-No haurien de tractar-los per urgència, com a primera línia?

-No tinc poder per fer això sota les regulacions d'adquisicions, senyor.

-Amb qui parlo sobre la qualitat dels subministraments?

-Quins subministraments? Veurà, tenim quatre departaments...

-Paquets de manteniment de canons. Estem tenint queixes sobre peces de recanvi de mala qualitat.

-Això seria Suport d'Enginyeria. Tenen el seu propi sistema. Haurà de...

Jacen havia après paciència i una dotzena de maneres de calmar la seva ment en una crisi de moltes escoles esotèriques d'usuaris de la Força. No volia utilitzar cap d'elles. Volia perdre els nervis. Volia acció.

-Hi ha una guerra en marxa -va dir ell tranquil·lament-. Tot el que vull és que l'equip adequat arribi a la gent que està lluitant. Quin és la manera més ràpida de fer-ho?

-Vostè no és de la Flota, oi, senyor? La GAG és domèstica.

-El que vol dir?

-Aquesta no és la seva cadena de comandament. Necessitem autorització d'un oficial superior de la Flota per donar-li curs en aquesta petició. Són les regulacions, senyor.

Però jo sóc el comandant de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. Ni tan sols tinc tants problemes per veure al Cap Omàs. L'abast aparentment limitat de la seva autoritat li va corroir. Ell podia cridar a destructors estel·lars i a exèrcits sencers, però era impossible passar més enllà d'una buròcrata.

-Servirà l'ordre de la Comandant Suprema?

Gellus va empassar audiblement.

-Sí, senyor.

-Llavors tornaré amb això.

Jacen va tancar la comunicació, furiós. Regles. No estava acostumat a aquests límits arbitraris. Si no podia fer que el d'un simple subministrament s'arreglés, llavors el seu futur com a Senyor Sith semblava limitat.

La seva ment racional li va dir que això era una molèstia que es podria resoldre amb un missatge a la Niathal i una petita delegació a un oficial inferior, però una altra sensació li va dir enterament que havia de seguir endavant amb això.

És bo per a la moral, va pensar.

No, era una cosa diferent. No podia assenyalar-ho.

Regles i regulacions. Va repassar els codis de comunicador dels departaments de defensa de l'Aliança i va trobar el de Legal i legislatiu. Va introduir la seqüència i una veu humana li va respondre.

-Puc prendre prestat un droide analista legal? -li va preguntar a l'assistent.

Jacen preferia el consell legal de les fonts més desapassionades i menys imaginativament honesta.

Un droide podria fer pols la lletra petita dels decrets per a ell.

-De seguida, senyor.

Això estava millor. L'humor d’en Jacen va millorar.

Mentrestant, encara necessitava aquesta simple autorització de l’almirall Niathal per posar en moviment l'equip.

Bona oficial. Bona tàctica. Actituds conservadores.

Però ell la necessitava a ella tant com ella el necessitava a ell.

Lekauf va tornar amb nou caf. Hi hauria d'haver acabat el torn, segons la graella.

-Vostè està massa ocupat per fer administració de rutina, senyor -va dir-. Esteu segur que no puc treure-li de les mans?

-Estic segur -va dir en Jacen-. Adquisicions i jo hem d'arreglar unes quantes coses entre nosaltres.

Lekauf va somriure.

-Ensenyi’ls, senyor.

Alguna cosa li va dir a Jacen que era més important «ensenyar» del que ell va poder imaginar mai.

I aquesta veu... la va escoltar.

APARTAMENT DELS SKYWALKER, CORUSCANT

Luke va mirar les seves mans, primer la dreta i després l'esquerra. Una era protèsica i l'altra era de carn i havia estat tocada per algú en qui ell estava començant a pensar com el seu nèmesi.

Lumiya.

A la meitat de la batalla, havia tingut l'oportunitat de matar-la i havien acabat donant-se la mà en un gest que entre la gent normal es podia haver considerat una reconciliació.

Vaig dir que no volia matar-la.

Luke Skywalker mai havia volgut matar ningú. No obstant això, de vegades passava. Es va posar dret i va agafar el shoto del seu cinturó, el sabre làser que sentia que necessitava per tractar amb la Lumiya i el seu fuet làser.

Què està passant? Què vol?

Ella mai havia estat de les que juguen a jocs mentals com la Vergere. Era una soldat: una pilot, una agent d'intel·ligència, una lluitadora. Ell encara havia d’encaixar les peces, però ella estava connectada d'alguna manera amb la relliscada d’en Jacen cap a la foscor.

Va fer uns quants passis mandrosos de pràctica amb el shoto i va intentar visualitzar el que podia passar si es creuava amb la Lumiya altra vegada. Llavors es va preguntar el que hauria fet als dinou i va saber que no hi hauria pensat molt en això. Volia que les coses fossin així de clares altra vegada.

Les portes de l'apartament es van obrir i va sentir la Mara i en Ben parlant. L'alleujament li va inundar. Va deixar el shoto a la taula i cada línia d'advertència i desaprovació assajada es va esvair, reemplaçada per una simple necessitat d'agafar al seu fill i aixafar-lo en una abraçada.

Ben es va quedar dret al lloc i es va rendir a l'abraçada.

Mara li va dirigir al Luke un advertiment amb una cella aixecada, però ell no estava planejant renyar-lo.

-M'alegro que estiguis fora de perill -va dir en Luke-. Però si alguna cosa del que vaig fer va fer que marxessis així, necessitem parlar-ne.

Ben va mirar la Mara com si busqués una pista per explicar-ho.

-Estava treballant. Estava en una missió, això és tot.

Jacen, tros de mentider. Vas dir que estava ressentit pel fet que vaig evitar que fos el teu aprenent.

Només Jacen li enviaria, només ell podria haver-li enviat, a una missió.

Luke va considerar preguntar casualment a Ben qui li havia enviat, però ho sabia de totes maneres i no volia caure tan baix com per enganyar al seu propi fill perquè li donés informació o per posar-lo en una situació difícil respecte a Jacen. No necessitava cap prova més que el seu nebot no anava a tornar a la llum sense una ajuda substancial. Era una ajuda que Han i Leia no podrien donar-li. També estava més enllà del Consell Jedi.

Aquest era un problema de família. Ell ho resoldria, amb la Mara o sense.

-Silenci de comunicacions? -va preguntar.

-Sí, pare. Em sap greu. -Ben podia haver estat sorprès per l'abraçada, però tampoc hi havia retrocedit-. No puc discutir-ho. Ho entens, oi?

-I tant que sí, fill. -I aposto a què sé qui et va dir que no ho fessis-. Realment esperava que no et quedessis amb la GAG.

-Sóc bo en aquesta classe de treball.

-Ho sé.

-Ara no puc ser fins i tot un petit bon Jedi acadèmic, pare. He de veure tot això. Hem tingut aquesta discussió abans, oi? -El to d’en Ben era afligit, no la protesta ploranera d'un adolescent sobre com d’injustos que eren els seus pares. Era alliçonador veure’l créixer tan de pressa. Créixer? No, envellir-. Hi ha una guerra en marxa i una vegada que has servit, saps que no pots allunyar-te d'ella i seure mentre els teus... mentre els teus amics arrisquen les seves vides.

-Luke... -El to de la Mara era un retret, amb aquest lleuger matís nasal que deia que volia que Luke parés-. És realment el moment per a tot això?

Ell la va ignorar.

-Ho entenc, Ben. Ho entenc. Però la GAG no és el lloc on hauries d'estar.

-No ho és?

-No és la manera en què el govern hauria de tractar amb els dissidents.

-Llavors aquest és el perquè hauria de quedar-me -va dir en Ben tranquil·lament-. Si és una mala organització, llavors necessita que la bona gent es quedi i la canviï des de dins, i no abandonar-la als paios dolents. I si és una bona organització, llavors tot pel que realment tens por és per la meva seguretat, i puc gestionar això millor del que creus. Volies que fos un Jedi. Estic sent Jedi.

La lògica i el raonament moral d’en Ben eren impecables.

-Tens raó.

-Llavors sóc una bona persona, pare? O creus que m'he tornat dolent com creus que s'ha tornat la GAG?

Era una pregunta que Luke mai havia volgut considerar. Què era una mala persona? La majoria de la gent que feia coses malvades no era ni bona ni dolenta, simplement fal·libles mortals. L'única persona realment irredimible que ell havia conegut mai era Palpatine. I presumiblement fins i tot Palpatine havia estat una vegada un nen petit, sense somiar mai que seria responsable de les morts de bilions i sense assaborir el seu poder.

Luke es va adonar que no estava segur que sabés el que era una bona persona quan en veia una, o en quin punt es tornaven dolentes. Era dolorosament conscient de la mirada de la Mara foradant-li, verd i gelada com un riu congelat en el corrent.

-Ets una bona persona, Ben. -Està fent una cosa que jo no vaig fer? -. Penses en el que fas.

-Gràcies. I no deixaré la GAG, pare. Hauràs d’obligar-me, o físicament o en els jutjats, i cap de nosaltres vol això. Deixa’m on pugui fer algun bé.

Les baralles es podien tenir sense aixecar la veu o sense paraules enfadades. Ben havia lluitat i donat als seus pares un ultimàtum. Luke sabia que hauria d'afrontar això d'una altra manera.

I maleïda sigui, Ben realment tenia raó. La GAG no podia abandonar-se als nois agressius.

-Només vés amb compte amb la Lumiya -va dir en Luke-. L'hi vas dir, Mara?

-Li ho vaig dir.

-Llavors vas a quedar-te per menjar alguna cosa, fill? -va preguntar sentint la mirada de la Mara descongelant-se una mica.

-M'agradaria -va dir en Ben, amb els catorze convertint-se en quaranta.

Era difícil tenir una conversa de família durant el dinar sense esmentar la guerra. Ben volia saber com ho estaven portant en Han i la Leia. Mara va moure les verdures del seu plat com si intentés ficar-les sota la catifa.

-Les coses no estan massa bé entre Jacen i els teus oncles en aquest moment, petit -va dir ella-. Però sigui el que sigui el que ell et digui, ells encara es preocupen per ell i volen que estigui bé.

-No és personal -va dir en Ben-. Ei, jo vaig intentar detenir a l'oncle Han perquè era el meu treball. No li volia cap mal.

Luke va pensar en les presses d’en Jacen per abandonar als seus pares durant l'atac al satèl·lit de vacances. No podia veure a Ben fent el mateix. I si podia, no volia veure-ho.

-Pare, era l'Imperi realment un regne del terror?

-Només una mica...

-Sé que tu i l'oncle Han i la tia Leia ho vau passar malament durant aquesta època, però, què hi ha de la gent ordinària?

Mara va mastegar amb deliberada lentitud, amb la mirada lleugerament desenfocada en un punt a mitja distància.

-Podries voler preguntar-ho a Alderaan. No, espera... va ser destruït, oi? Ups. Això és el que li passava a la gent ordinària, i ho sé millor que la majoria.

Perquè tu vas fer una mica d'això. Luke es va enfrontar al fet que no podia esperar que Ben cregués una paraula del que cap d'ells li digués. Els dos havien fet coses que li estaven dient que ell no podia fer ara.

-Però la majoria de la gent realment no es va adonar, oi? -Ben semblava estar fix en el seu curs-. Les seves vides van continuar com abans. Potser unes quantes persones que eren polítics van tenir una visita a mitjanit d'uns quants soldats d'assalt, però la majoria de la gent va continuar amb les seves vides, oi?

-Veritat -va concedir Mara-. Però viure amb por no és viure.

-És millor que estar mort.

-Creus que l'Imperi estava bé, Ben? -va preguntar en Luke.

-No ho sé. Simplement sembla que un grapat de gent pot pensar que tenen el deure, el dret, de canviar les coses per a tots els altres. És una gran decisió, la rebel·lió, oi? Però la majoria de les decisions que afecten trilions d'éssers les prenen unes poques persones.

Luke i Mara es van mirar l'un a l'altre discretament i després a Ben. Ell havia adquirit una curiositat política al llarg del camí. Fora com fos la missió a la qual Jacen li havia enviat, i ell li havia enviat, Luke estava segur, havia fet pensar al noi.

O potser Luke estava perdent contacte amb el fet que el seu fill era ara un jove i estava canviant ràpidament. Quan va marxar, però, Mara encara el va ajudar amb la jaqueta. Luke gairebé esperava que ella li preguntés si es raspallava les dents tots els dies. Però, sent la Mara, va demostrar la seva preocupació maternal d'una manera més pragmàtica i va pressionar un objecte gris mat contra la mà d’en Ben.

-Dóna'm aquest gust -va dir ella i li va besar en el front-. Porta això. Un mai sap.

Ben va mirar al seu palmell.

-Guau.

-Aquesta -Va dir ella- era la millor vibrodaga que l'Imperi podia comprar. Em va salvar més d'una vegada. Un sabre làser és genial, però un sabre làser i una vibrodaga és fins i tot millor.

-Més una pistola làser -va dir en Ben. Va somriure-. Això és encara millor. La triple maledicció.

-Aquest és el meu nen.

Després que Ben marxés, Mara va treure els plats.

-Quan vam produir un analista polític de ment comunal?

-Massa amics Gorog, potser.

-Et sembla un noi fora de control i malament del cap?

-No -va dir en Luke-, però no és la influència d’en Jacen el que li està convertint en un home, fins i tot si ell és l'únic que pot manejar a Ben.

-Luke, encara tenim alguna cosa a fer.

-Oh, ara hem de fer alguna cosa? Què ha passat amb «Deixa'l amb Jacen, és bo per al noi...»? -Luke gairebé va haver de mossegar-se el llavi per evitar dir que ell ja li ho havia dit, el que sempre havia considerat que era el senyal que algú no estava buscant la solució al problema, sinó simplement marcant-se un punt-. A més, no sembla que s'estigui corrompent pel que està passant.

Potser ell és un bon home al seu interior. Potser tenies raons per fer-me que deixés que el nostre fill s'unís a la policia secreta...

-Volia dir amb la Lumiya. -Mara tenia una manera de posar els seus braços al voltant de les seves espatlles que deia que havia comès un gran error però ell no ho havia de refregar a la seva cara-. D'acord, he canviat d'idea. Jacen s'ha tornat dolent. És culpa meva que hàgim malgastat uns quants mesos calmant a Ben. Satisfet? Què hi ha de l'arrel de la causa de tot això?

-No hem tornat a trobar el seu rastre altra vegada.

-I què passarà quan ho fem? -Mara va donar un cop tan fort en deixar anar els plats al taulell de la cuina que els plats sotraguejaren -. Què vas a fer, sostenir-li la mà una altra vegada? -Ell mai va haver d'haver-li dit que la Lumiya li havia ofert la seva mà quan estaven lluitant. Això l'estava corcant-. Perquè la pobra i vella noia no vol fer-te cap mal? Lumiya? La reina dels maleïts Sith?

-En realitat no hi havia cap mala intenció en ella.

La Mara va posar els ulls en blanc.

-I tant que no l'havia. No vol matar-te a tu. Vol matar al nostre fill. -Ella va agafar la cara d’en Luke a les mans i el va obligar a mirar-la als ulls-. Luke, podries haver-la matat. Tallar-la en dos. Acabar el treball. Però no ho vas fer.

Luke es va sentir inexplicablement avergonyit.

-No vaig poder.

-Ho sé. Venim de diferents escoles de justícia, oi?

-Amor meu...

-Ella no és el teu pare, Luke. No queda res de bo a redimir. És una amenaça que necessita ser eliminada i això és el que jo estic entrenada per fer i tu no. Oblida tota aquesta brossa sobre agafa-la viva si pots. De l'única manera que algú va a agafar-la és morta.

Luke havia tingut la sensació que la Mara podria dir això. Ell sabia quan estava planejant alguna cosa. Ella podria haver pensat que li amagava coses, però ell la coneixia prou bé per veure els engranatges encaixant i el pla formant-se.

Ell havia perdut la seva oportunitat amb la Lumiya. I no tindria una altra.

-M’estàs dient que aniràs darrere d’ella.

-Podries seguir-me de prop si es pogués confiar que no t’estovaries amb ella. -Mara el va deixar anar i va semblar avergonyida. Les seves galtes estaven envermellides-. Pots agafar a l’Alema. També necessita un seriós reajustament d'actitud amb un sabre làser. No és que no tinguem suficients candidates per al lloc d'assassina boja darrere de les qual anar-hi.

No importava el que passés, Luke sabia que no tenia l'habilitat d'un assassí per matar algú que no estava intentant matar-lo a ell en aquell lloc i en aquell moment. Si la tingués...

Així que Ben no era l'únic navegant per un laberint emocional. Luke ho havia estat fent durant dècades, però el laberint només s'estava tornant més retorçat i amb més girs cada any.

-Vegem quant millor es torna Jacen quan la Lumiya desaparegui -va dir ell. Espera, acabo de beneir un assassinat? -. I amb l’Alema fora del camí, llavors la Leia i en Han poden tornar a la cleda, i podrem afrontar aquesta guerra com una família una altra vegada.

Mara li va donar uns copets a la galta amb un somriure penedit i va col·locar un droide perquè rentés els plats. Ella va passar la resta de la tarda reunint i comprovant una col·lecció d'armes que definitivament no venien d'una època civilitzada.

-Mai vaig saber que tenies una d'aquestes -va dir ell, apuntant a una pistola làser que tenia la boca del canó d'un llançador de granades-. Com planeges utilitzar-la?

-Amb una fletxa explosiva. Vegem com intenta utilitzar el seu fuet làser contra això.

-Vols agafar el meu shoto?

-Me l’estàs oferint?

-Com a símbol de «bona sort», potser.

-Com a símbol de «sota la caixa toràcica», millor. Llevat que això sigui també tot duracer.

Aquesta era la seva dona. De vegades ell veia una espurna de la dona que havia estat una vegada i era una completa estranya durant un segon o dos.

-Com vas a seguir-la? S'amaga molt bé.

-Puc caçar molt bé. -Mara va agafar l’empunyadura del shoto i el va girar com una espasa-. Un petit esquer, una petita investigació i una petita ajuda de la Força. -Ella va encendre el raig d'energia-. A més, si l’Alema l'està seguint, com sembla ser el cas, llavors una d'elles farà un pas en fals i es deixarà veure.

-Lumiya no dóna passos en fals.

-Bé, no està dirigint la galàxia just ara, així que crec que a vegades els dóna... -Mara va llançar el shoto l'aire i el va agafar per l'empunyadura mentre queia-. I segueix apareixent últimament, així que estaré preparada.

-Només mantingues-me informat d’on ets, d'acord?

-Ho sabràs. -Mara li va dirigir el seu millor somriure de «sé el que estic fent» -. I qui millor per anar darrere d'una antiga Mà de l'Emperador que una altra?

-Vas fer això abans...

-I això va ser abans que tingués un fill del que preocupar-me. –El somriure va desaparèixer-. Sóc molt més perillosa ara que tinc un cadell a protegir.

Al Luke no en va tenir cap dubte d'això. Però era la primera vegada a la vida que es penedia de no haver matat algú quan va tenir l'oportunitat.

Següent