L'amenaça interior (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Obi-Wan va començar immediatament a formular els seus plans. Estava una mica sorprès que Qui-Gon hagués deixat la missió a les seves mans, però també se sentia encantat. Era la primera vegada que Qui-Gon li concedia tanta responsabilitat.

Potser estigui començant a considerar-me un company, i no només un alumne, va pensar Obi-Wan. El jove Jedi portava molt de temps esperant una oportunitat com aquella i estava decidit a aprofitar-la.

Estirat al seu llit. Obi-Wan va recopilar el que havia pogut sentir a la reunió dels Lliures. Com més recordés, més oportunitats tindria d'infiltrar-se amb èxit. A ell li va semblar que acabava de quedar-se adormit, quan el seu Mestre li va despertar amb delicadesa.

-És hora d'aixecar-se -va dir en Qui-Gon-. Els Port estaran esperant.

Obi-Wan es va aixecar i es va vestir ràpidament. Però quan van arribar a l'estatge dels Port, la família ja havia sortit rumb a la seva jornada diària. A la taula hi havia kibi fred i patot panak, i els Jedi van seure a esmorzar tot i que el menjar no semblava especialment apetitós.

Un missatge del tauler de dades demanava als Jedi que acudissin quant poguessin al despatx del president Port, a la zona laboral. Volia contactar immediatament amb Vorzyd V.

-hauré d’utilitzar l’enginy per detenir-lo -va dir en Qui-Gon en veu alta mentre mossegava un panak.

Obi-Wan va assentir.

-M'agradaria visitar l'escola vorzydiana avui. Mestre -va dir-. No té sentit esperar que se celebri una altra reunió secreta. Seria perdre un temps valuós.

-Sí, pot ser que tinguis raó, però vés amb compte Padawan -es va aturar i va afegir-: I suposo que no em cal dir-te que mantinguis ulls i oïdes oberts en tot moment, perquè gràcies a això hem arribat on som ara.

Obi-Wan va pensar per un moment que el seu Mestre li estava reprenent, però Qui-Gon el mirava divertit des de l'altre costat de la taula.

-No, no cal -va assentir Obi-Wan.

Quan Qui-Gon va marxar de la zona residencial. Obi-Wan va anar al contenidor de roba d’en Grath i va agafar prestat una granota senzilla. Després, per ocultar el fet que no tenia antenes, es va fabricar un improvisat turbant utilitzant la caputxa del seu hàbit.

-No és exactament modern –es va dir, mirant el seu ridícul reflex. Alguns dels nois que havia vist la nit anterior portaven peces creades per ells i barrets casolans, en un intent per destacar i semblar diferents. Amb sort, el seu barret podria passar per un signe d’identitat i ningú sospitaria de la seva funció d'encobriment.

Es va mirar per última vegada en el reflector i va abandonar la residència en direcció a la plataforma del transbordador. Era mig matí, i gairebé tots els treballadors estaven ja a la feina. El vagó estava gairebé buit.

La ciutat estava curosament organitzada, així que no li va resultar difícil trobar la zona educativa. Obi-Wan va suposar que els edificis educatius serien com els altres, i la va encertar. Tres estructures idèntiques, en fila i d'aspecte anodí albergaven estudiants de diferents edats.

En envoltar els edificis. Obi-Wan va donar un cop d'ull a totes les classes que va poder. Excepte per la seva edat, tots els estudiants semblaven exactament iguals. Les mirades gèlides estaven fixes en les enormes pantalles de les sales. Els adults introduïen quelcom que només podien ser tècniques de treball en les ments dels alumnes. La institució semblava més una instal·lació de formació laboral que una escola.

Però Obi-Wan sabia per experiència que hi havia molts tipus d'escola en la galàxia. Va recordar de sobte el horrible Cercle d'Aprenentatge keganita. Malgrat la calor, es va estremir en recordar el "col·legi" en què la Siri, una altra padawan i ell havien estat retinguts.

A l'escola per a l'Aprenentatge, els joves rebien un rentat de cervell per creure coses que no eren certes, i els nens difícils o malalts eren tancats de per vida. Vorzyd IV no era en absolut l'únic lloc en el qual als nois se'ls impedia desenvolupar les seves pròpies idees. Per segona vegada en el que anava de matí, Obi-Wan es va sentir agraït que el seu Mestre li hagués deixat la llibertat de poder determinar el curs d'aquella missió. De poder intentar resoldre un problema per si sol, a la seva manera. No volia decebre’s a si mateix ni al seu Mestre, i es va sentir més decidit que mai a aconseguir que el pla funcionés.

Obi-Wan va girar una cantonada i va treure el cap a un petit portal quadrat. A l'interior hi havia una habitació austera. Grath i altres xavals presents a la reunió de la nit anterior estaven asseguts en uns llits. L'estada semblava una infermeria, però cap dels presents donava senyals de trobar-se malament.

De fet, tots estaven asseguts xerrant animadament.

Obi-Wan es va acostar més a la porta, esperant obtenir una millor perspectiva i potser sentir el que estaven parlant. Però just en aquell moment la porta es va obrir i una vorzydiana adulta va entrar a la sala. Tot d'una., Tots els nois es van tombar, fingint trobar-se malament o estar adormits. La vorzydiana va mirar a cada alumne curosament, fixant-se especialment en Grath. Llavors, aparentment satisfeta, va abandonar l'estada.

Quan es va tancar la porta, els nois van tornar a incorporar-se en els llits i van reprendre la xerrada. Una jove es va posar dreta i va començar a gesticular per subratllar les seves paraules. Obi-Wan la va reconèixer com la noia que li havia descobert en la reunió de la nit anterior.

Semblava que estaven planejant alguna cosa, i Obi-Wan volia assabentar-se de què era.

Es va allunyar del portal i es va concentrar en la seva temperatura corporal. Molt aviat va començar a sentir una calor pessigollejant-li en els seus membres: s'havia provocat una pujada de febre. Febre vorzydiana, o almenys això esperava.

Va envoltar l'edifici i va trobar la porta de la infermeria, la va obrir i va entrar.

-El botó! -va cridar algú.

- Ràpid! -va exclamar una altra veu.

-La porta!

Després d'un moment de confusió. Obi-Wan va entendre el que passava. Els nois volien que mantingués la porta oberta per poder sortir perquè, òbviament, no podien accionar-la des de dins. En prémer un botó. Obi-Wan va poder evitar que es tanqués. Els quatre xavals van saltar del llit i van sortir en tromba cap a la llum del sol.

-Què passa amb Tray? –va preguntar Grath, girant-se cap a Obi-Wan.

Obi-Wan va arronsar les espatlles, esperant que això fos suficient com a resposta.

-Bo, m'alegro que algú s'hagi encarregat de deixar-nos sortir -va dir la noia que gesticulava-. Ha estat difícil convèncer la infermera que estàvem malalts.

-Vinga -va dir Grath mirant al seu voltant-. Sortim d'aquí abans que algú ens vegi.

Es van posar a córrer per un camí de durciment, allunyant-se de la zona educativa, i la seva conversa es va reprendre.

-Crec que hauríem d'intentar treure a més gent de classe la propera vegada -va dir un dels més joves-. El formador Nalo està tan obsessionat amb els seus manuals que no se n'adonarà.

-No podem arriscar-nos a què ens descobreixin –Va respondre una noia. Obi-Wan va creure identificar-la com la conductora del transbordador de la nit anterior, però no estava segur.

El grup ja s'havia allunyat considerablement de la zona educativa, i van disminuir la marxa per adoptar el típic i accelerat ritme vorzydià.

-Aquest nou pla ja és bastant complicat sense haver de comptar amb més Lliures per poder fer-ho -explicà Grath-. Han de concentrar-se en la part del pla que els correspon: aconseguir que els nois més ensinistrats puguin pensar diferent també.

Grath es va aturar i es va girar cap al noi.

-Però està bé que segueixis aportant opinions, Flip –Va afegir.

Li va dedicar un somriure al noi, que va somriure d'orella a orella. Era obvi que admirava al líder dels Lliures.

Grath va donar unes ràpides gambades i es va girar, sense deixar de caminar cap enrere.

-A treballar, no? -va cridar amb un somriure.

El grup va deixar anar una riallada i va arrencar a córrer darrere del seu líder. Obi-Wan va sentir una onada d'energia mentre s'afanyava per mantenir el ritme.

Següent