dilluns, 6 de febrer del 2017

L'amenaça interior (X)

Anterior



CAPÍTOL 10

Obi-Wan va córrer una estona darrere Grath i els altres. Estava segur que una de les noies, Pel, era la que li havia enxampat en "barnús" la nit anterior. Per sort, no semblava sospitar d'ell.
L'altra noia, Nània, tenia una veu que li sonava d'alguna cosa. Potser fos la conductora del transbordador en què va viatjar com a polissó, però fins al moment ningú li havia reconegut obertament.
Obi-Wan estava esperant que algú li preguntés qui era i per què els seguia, però no ho van fer. L'acceptació inicial d’en Grath va semblar ser l'única necessària. O això, o els Lliures eren un grup tan nombrós que els seus membres estaven acostumats a no conèixer-se entre ells.
Tant era, mentre els nois li permetessin seguir al costat d'ells. Quan més temps passés al seu costat, més facilitat tindria per guanyar-se la seva confiança. I més fàcil seria convèncer-los seguir el camí correcte.
Encara que es moria de ganes de saber on anaven, Obi-Wan no volia córrer el risc de revelar la seva identitat per fer preguntes. Era millor escoltar. Però, per desgràcia, ningú parlava molt.
Quan estaven a un quilòmetre de distància de l'escola, la petita banda de Lliures es va introduir en una construcció abandonada. Flip i Nània van començar a retirar runes d'una gran muntanya, llançant-les a un costat. Obi-Wan no sabia què fer.
Es va preguntar si la següent mala passada tindria a veure amb deixalles, i ell també es va acostar a agafar part de les escombraries. Llavors. Nània va recollir un munt de runes de la pila i Obi-Wan va entreveure alguna cosa en el fons de la muntanya. Era la part posterior del transbordador en què havia anat la nit anterior. Pel que semblava, aquell era el lloc on l’ocultaven els Lliures.
-Pugeu -va dir Flip, assenyalant la porta. Els nois van entrar en massa. Nània es va posar al seient del pilot i els retropropulsors van començar a rugir. Diverses runes es van desprendre del parabrisa.
-Agafeu-vos -va dir Nània per sobre de l’espatlla. Donant tombs i sacsejades, el petit transbordador va sortir de sobre la muntanya de runa i va sortir brunzint de l'edifici.
Flip, que òbviament no anava ben agafat, va aterrar a la falda d’en Grath.
-Llavors, què creus que estarà passant ara a les oficines de Multycorp? -va preguntar somrient al més gran.
Grath se'l va treure de sobre entre rialles.
-No ho sé -va dir en to astut-. Estaran ballant?
Obi-Wan no va agafar la broma, però va riure com els altres. Quan les riallades es van apagar. Grath va reprendre la paraula.
-Però demà no hi haurà ball. Demà caldrà caminar.
Grath semblava seriós, i de sobte va canviar l'ambient. El grup estava clarament preparat per al que es portava entre mans. Fos el que fos.
No hi havia molta llum a la part de darrere del vehicle i Obi-Wan va haver d’agafar-se bé per no sortir disparat gràcies a l'erràtica forma de conduir de la Nània. En preparar-se per a la següent corba, es va adonar d'una cosa que se li havia escapat fins al moment. Tot el casc de la nau estava cobert de petits explosius casolans.
Donant un últim gir que va regirar els budells d'Obi-Wan. Nània va aturar el transbordador en un hangar de transport. Grath, Flip, Pel i Nània van agafar gran quantitat d'explosius i els van apilar a l'exterior. Malgrat el seu recel, Obi-Wan va agafar diversos explosius i va fer el mateix.
-Pel, Nània, vosaltres dos cobriu l'ala est. Nosaltres anirem a l’oest -va ordenar Grath.
Obi-Wan va contemplar amb inquietud com Grath s’ajupia sota un dels transbordadors amb els explosius. Havia d’esbrinar què estaven fent, i com més aviat millor. Semblava que Grath i Flip estaven col·locant els explosius en els baixos dels compartiments de passatgers. Estaven planejant volar en trossos vehicles amb passatgers a l'interior?
-Se m'ha oblidat, quan farem explotar això? -Obi-Wan va intentar sonar despreocupat, mentre es col·locava sota un altre dels vagons al costat de Grath i començava a manipular un dels dispositius.
Grath va mirar a Obi-Wan, estranyat.
-No et preocupis. Ningú sortirà ferit. És una de les nostres normes, recordes? Estem ocultant els explosius perquè ningú els vegi durant la fase de tornada a la zona residencial. Però aquesta nit, quan els vehicles tornin a l'hangar, els farem explotar per control remot. I demà, quan tothom vulgui anar a treballar..., no tindran el transport de sempre, a què no? –un somriure es va dibuixar a la cara de Grath, però a Obi-Wan li preocupava tant que alguna cosa sortís malament que no li va tornar el gest. Aquell pla era més perillós, molt més perillós que canviar els números d'una pantalla o donar ordres errònies a un ordinador.
Grath es va adonar que Obi-Wan no somreia.
-No et preocupis -va dir de nou amb més calma-. No anem a matar ningú. Només volem que despertin.
Obi-Wan es va obligar a somriure i va assentir.
-A treballar, doncs? -va preguntar.
- Demà no! -va riure Grath.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada