L'amenaça interior (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

-Els transbordadors estan preparats per explotar aquesta nit, quan tothom dormi. Grath em va assegurar que no hi hauria ningú a l'hangar -Obi-Wan intentava transmetre seguretat al seu Mestre en informar-lo sobre la següent jugada dels Lliures. Volia disfressar la seva intranquil·litat, però ja li estava donant la impressió que estava trigant molt a infiltrar-se entre els Lliures. Va desitjar haver pogut impedir als nois que col·loquessin els explosius, però no havia tingut forma de fer-ho. Era massa aviat per donar-se a conèixer.

Qui-Gon romania en silenci.

-No volen fer mal a ningú -va afegir Obi-Wan.

-Dóna igual, algú sortirà ferit -va dir en Qui-Gon quan per fi va parlar-. Avui ha estat a punt d'haver-hi ferits.

Obi-Wan sabia que el seu Mestre tenia raó. Els Lliures estaven anant massa lluny i hi havia més en joc que el que ells pensaven. L'únic que volien era demostrar als seus pares que estaven vius, i que necessitaven més d'ells que la simple formació laboral, però no ho estaven intentant de la manera adequada.

I Obi-Wan es va preguntar si el seu pla de detenir-los seria adequat. Mirant a Qui-Gon, no va poder evitar sentir que el seu Mestre no es fiava d'ell.

-Me temo que les males passades han assolit un nou nivell. Els xavals estan descontrolats. Avui el president Port va trucar a la líder de Vorzyd V. Ella no donava crèdit davant les acusacions, i està preparada per entrar en acció en cas que continuïn. També es va produir un atac a l'ordinador central de control. Si jo no hagués estat allà per ajudar, podria haver-se provocat una apagada general a la ciutat. I s'haurien perdut moltes vides.

Qui-Gon va parlar amb calma, però Obi-Wan no va poder evitar sentir que allò era una reprimenda. Encara que compartia els dubtes del seu Mestre, no va poder evitar enfrontar-s'hi.

-Em queden dos dies -va dir l’Obi-Wan amb renovada decisió-. Puc fer-ho -per què no es fiava Qui-Gon que podria amb allò? Tot d'una. Obi-Wan va desitjar desesperadament que li permetés continuar amb el seu pla. Li semblava més important que qualsevol altra cosa.

-No és que no em fiï de tu -va dir en Qui-Gon, mirant fixament al seu padawan.

A Obi-Wan no deixava de sorprendre'l la forma que tenia Qui-Gon de captar els seus pensaments.

-La situació és complexa, i és impossible que una sola persona ho controli tot. Hem d'anar amb compte -va acabar Qui-Gon.

Obi-Wan va assentir. Estava preparat per seguir defensant el seu pla, però Qui-Gon no li havia interromput com ell va pensar que anava a fer. Li estava donant via lliure per a seguir endavant.

Per què?, es preguntaria Obi-Wan més endavant, estirat al llit. Per què li estava permetent continuar el seu Mestre si era obvi que no confiava en el pla? Per un moment. Obi-Wan va pensar que Qui-Gon volia que fracassés perquè aprengués una lliçó, però això no podia ser. Un Jedi no arriscaria vides només per demostrar que tenia raó. Qui-Gon no li estava donant l'oportunitat de fracassar, sinó la possibilitat de triomfar.

Estirat a la foscor. Obi-Wan es va sentir dividit. No estava segur en absolut d'estar fent el correcte, però no tenia més opció que seguir endavant.

El meu pla funcionarà, es va dir l’Obi-Wan. No quedava més remei.

***

El pom de la porta va fer un espetec en obrir-se. Obi-Wan ja estava dempeus abans fins i tot de despertar-se del tot. La porta es va obrir i va revelar a un malmès president Port.

-Los transbordadors -va panteixar el president-. Vorzyd V ha fet explotar els transbordadors. Els treballadors de la primera hora... -les antenes de Port vibraven a corre-cuita, i el vorzydià es va recolzar a la porta per no caure-. Hi ha ferits -va dir amb veu queda-. Alguns no sobreviuran.

-Els vehicles han explotat amb passatgers a l'interior? -va preguntar Obi-Wan sense donar crèdit-. Quan? On?

-A tot arreu -va xiuxiuejar el president-. Ara mateix.

-Truca a l'hangar. Ordena l'evacuació immediata i la parada de tots els transbordadors -va exigir Qui-Gon.

El president Port va recobrar les bones formes i es va apressar a l'estació de comunicacions més propera a l'entrada de l'edifici.

Sense dir res a Qui-Gon, Obi-Wan va córrer cap a la sortida. Podia escoltar les petjades del seu Mestre darrere seu. Havien d’evitar que els vorzydians entressin en els transbordadors.

A l'exterior, un vehicle mig ple estava aturant-se per recollir els vint treballadors que es dirigien als seus llocs de treball.

- Pareu! -va cridar Obi-Wan, agitant els braços per impedir que la gent pugés al vagó. Però l'aparició del Jedi d'estrany abillament va tenir l'efecte contrari al desitjat, i el grup, presa del pànic, es va introduir a pressió en el vehicle.

Sense pensar-s’ho dues vegades, Qui-Gon es va col·locar davant del transport per impedir que avancés. Obi-Wan ho va entendre i es va ajupir per colar-se per sota. Amb només treure dos cables, l'explosiu quedava inutilitzat, però aquell era només un dels vagons.

Tot d'una, la veu del president Port va ressonar en els altaveus del sistema de megafonia del vehicle.

-Evacuïn immediatament els vagons. Si us plau, surtin i allunyeu-vos dels vagons. Tots els sistemes de transbordadors queden suspesos fins a nou avís.

Els confosos vorzydians van fer el que els hi van ordenar, però alguns van iniciar el brunzit i altres vam començar a bressolar-se d'un costat a un altre. Finalment, la majoria va començar a recórrer a peu la llarga distància fins al treball.

-No podem permetre que es culpi d'això a Vorzyd V -va dir en Qui-Gon en veu baixa a Obi-Wan.

Obi-Wan va assentir. Tal com havia previst Qui-Gon, el pla dels Lliures havia tingut el final equivocat. Tan equivocat com Obi-Wan.

-Vaig a esbrinar fins on arriben els danys i demanaré al president que inspeccioni tots els transbordadors de la ciutat - va prosseguir Qui-Gon-. Has de posar-te en contacte amb els Lliures i convèncer-los que es donin a conèixer abans que jo hagi de revelar la seva identitat. No ens queda gaire temps.

Obi-Wan va fer que sí de nou. Li semblava inesperat que Qui-Gon li permetés continuar amb la infiltració, sobretot després d'allò. Sabia que el seu Mestre estava en el seu perfecte dret d'anar al president i explicar-li-ho tot, però es va adonar que també hi havia raons per a no fer-ho. Seria millor per a tots els vorzydians que els Lliures revelessin la seva identitat per les bones. Obligar adults i nens a reunir-se entre les hostilitats podria empitjorar la situació. I era obvi que Qui-Gon havia pensat en això.

Obi-Wan va sospirar. Fora per la raó que fora. Qui-Gon li estava concedint una última oportunitat per fer les coses a la seva manera. I ell li estava agraït.

Però, en contemplar al seu Mestre allunyant-se. Obi-Wan es va veure aclaparat per un estrany sentiment. Va tenir la sensació que hi havia algú vigilant tots els seus moviments.

Es va donar la volta de cop i volta i va mirar cap amunt. Al capdamunt, a la finestra del complex de retir, Obi-Wan va albirar una cara que l'observava, i que després va desaparèixer.

Següent