Exili (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

ZIOST

En Ben va somiar amb ulls vermells girant al voltant del foc que ell havia fet i el somni era tan poderós, tan immediat, que va despertar en meitat d'una puntada de peu.

El seu peu va connectar amb alguna cosa muscular. El seu cop el va desviar en l'aire, però Ben va rebre suficient força de l'impacte com per rodar cap enrere, lluny de la seva manta.

Sacsejador estava refilant sons d'alarma. Ben va poder veure les llums del droide i febles brillantors on el foc moria. Res es va aixecar. Hi havia foscor per tot arreu. Va treure el seu sabre làser del seu cinturó i el va activar, llançant una suau brillantor blava al seu voltant.

Kiara encara estava embolicada en les seves mantes, despertant-se just ara, amb els seus ulls molt oberts.

Dos metres més enllà, entre ella i l'arbre més proper, una forma lluitava per posar-se dreta i donar-se la volta per enfrontar-se a Ben.

Era extremadament ample de pit, amb quatre potes grassonetes que acabaven en peus de tres dits. El seu coll estava protegit per una placa òssia o una cresta que l'envoltava com un collaret i el seu cap estava dominat per una gran mandíbula plena de dents triangulars i punxegudes. S'assemblava molt als holos que Ben havia vist de neks, però no hi havia complements cibernètics a la vista i aquest exemplar estava cobert per un pèl gris curt.

El pèl no el feia semblar com un peluix. Es va ajupir i li va rugir a Ben, un rugit que va retrunyir des de diverses direccions, fora de la llum llançada pel sabre làser.

Quan va rugir, Kiara es va tornar involuntàriament per mirar. La criatura la va mirar i, en comptes de saltar a pel Ben, es va llançar cap a ella.

Ben va saltar cap endavant, però els seus reflexos estaven esmussats per la son i l'esgotament. No va poder arribar fins a ella a temps.

El braç del qual sortia l'arc soldador de Sacsejador va tocar el costat del nek. Hi va haver un centelleig de llum i la bèstia va udolar. Es va regirar, mossegant a Sacsejador, arrencant-li el braç estès amb un espetec de les seves mandíbules.

I llavors Ben li va colpejar. Amb un cop dur cap avall del seu sabre làser, tallà a través de l'armadura del nek i del seu coll. Només va tallar la meitat, però això va ser suficient per tallar-li l'espina dorsal.

La bèstia es va esfondrar, deixant a altres allà fora en la foscor, prop. Ell va poder sentir-los movent-se, va poder sentir els seus petits grunyits i lladrucs.

S'estaven comunicant.

L'esclat inicial de ràbia d’en Ben va començar a esvair-se i va començar a pensar.

Es va obrir a la Força, buscant els seus enemics.

Els va trobar, sis en total, donant voltes. Va sentir que ells estaven esperant un moment de falta d'atenció de part seva, esperant que el sabre làser s'apagués. Comprenien que només podia mossegar-los quan ells estiguessin a prop seu.

Ell els hi va oferir el somriure Jacen Solo de «m'heu subestimat». Amb la mà esquerra, va treure la pistola làser d’en Faskus. Apuntant a través de la Força, va disparar.

Hi va haver un udol de dolor en la foscor i ell va poder sentir i detectar a través de la Força que el nek ferit s'allunyava coixejant.

Va triar un altre objectiu, sense preocupar-se ni tan sols de mirar en aquella direcció i va disparar una segona vegada. El resultat va ser el mateix: un animal ferit i que fugia.

La resta es van tornar i es van esvair al bosc que els envoltava. Un silenci comparatiu va caure sobre el campament. L'única cosa que se sentia era el brunzit del sabre làser d’en Ben. Ara el fred va començar a corcar-lo de nou i ell es va estremir.

-Se n’han anat? -va preguntar la Kiara.

En Ben va enfundar la pistola làser, va treure la seva barra lluminosa de la seva butxaca i la va encendre i va apagar el sabre làser en el mateix moment.

-Sí. Però anem a passar la resta de la nit en un arbre, per estar segurs. -Va mirar a Sacsejador. El droide havia retret el monyó del seu braç i havia tancat la placa de la coberta sobre ell. La resta del braç de l'arc del soldador descansava a la neu-. Ho sento, amiguet -va dir Ben-. Ho vas fer bé.

Sacsejador li va dirigir un trinat que sonava complagut.

Minuts després, una vegada que la Kiara i ell van estar arraulits junts a l'arbre, prou alt, esperava ell, perquè aquests neks no hi poguessin arribar, Ben va tenir temps de pensar de nou.

No hauria estat tan ignorant de l'arribada dels neks, però hi havia estat profundament adormit. S’estava cansant més cada dia i no dormia tan lleugerament com solia fer-ho, tan lleugerament com un Jedi o un Guàrdia de l'Aliança necessitava fer-ho.

I havia estat somiant.

En el somni, les veus que pressionaven de prop per totes bandes finalment havien après el seu nom.

-Ben, Ben, Ben, Ben -havien salmodiat i era molt més difícil ignorar el seu propi nom.

No podia, de fet, i una vegada que van saber que ell les escoltava, van aprendre a dir altres coses.

-Protegeix la nena -murmuraven-. Protegeix la nena.

Això semblava tan estrany, que en aquest lloc famós entre els Jedi per accions malvades, les veus fantasmals oferissin un missatge tan positiu. Era perquè els importava?

O perquè sabien que escoltaria un missatge com aquest?

Amb aquesta idea, es va adormir de nou i les veus van tornar.

-Ben... Ben...

SISTEMA CORUSCANT, VENTURA ERRANT

Aquesta vegada hi havia una espècie d'electricitat en la conversa, com si tothom involucrat sabés que estaven uns passos més a prop de la seva meta. El més interessant, va notar Wedge, era que hi hagués tantes metes, però tothom estava fent progressos.

-Així que Lando i jo hem estat reclamant vells favors -estava dient Han-. A vegades de favors molt vells. I resulta que la capitana Lavint té raó. Hi ha una gran reunió de la Confederació que s'està organitzant. I no és només per escollir el seu senyor de la guerra. Les notícies que estan sortint amb comptagotes de tot aquest embolic suggereixen que s'està reunint una flota en el lloc de l'elecció i des d'allà el nou senyor de la guerra liderarà alguna classe d'acció de la flota. Però ningú sap on o contra què.

-Drassanes.

Wedge i Jag van dir la paraula al mateix temps i es van mirar l'un a l'altre.

-Kuat, Coruscant -va començar en Wedge.

-Sluis Van, Thyferra, una altra quantitat de llocs. Però drassanes -va dir en Jag.

En Zekk va arrufar les celles.

-Com ho sabeu?

Wedge s'havia adonat que Zekk arrufava les celles just cada vegada que Jag parlava i Jag arrufava les celles cada vegada que parlava en Zekk.

-El patró dels atacs i assalts de la Confederació dels últims dies -va dir en Wedge-. Principalment contra instal·lacions orbitals on es construeixen naus. La seva estratègia clara és disminuir la producció i reparació de naus de guerra de l'Aliança. D'aquesta manera, malgrat el fet que la Confederació té menys mons que l'Aliança per ordre de magnitud, s'acostaran a la paritat en recursos de construccions de naus.

-El que sona -el va interrompre en Jag- com si tinguessin un clar pla militar en marxa. Em pregunto per què necessiten un comandant militar suprem si ja cooperen tan bé.

-Aquesta cooperació no durarà sense un comandant que acceptin -va dir la Leia-. Ara, tornem a l’Alema?

Wedge va somriure.

-Ho sento.

Jaina li va donar la volta a la seva pantalla sobre la taula de manera que tothom pogués veure-la. En ella hi havia el pla triangular d'un nivell de cobertes sencer del destructor estel·lar.

-Li hem afegit a la nostra mostra les gravacions de seguretat del Ventura Errant dels últims dies i Booster va autoritzar que els ordinadors li donessin prioritat màxima a les seves anàlisis. I ens va donar un grup més complet de plànols de la nau amb què comparar-los. Podem confirmar un patró en els moviments de l’Alema. -Va començar a donar-li copets a la pantalla i, cada vegada que ho feia, es mostrava un nivell diferent-. Aquí, per exemple. Casinos i botigues. Rastres febles, molt separats. Estava buscant. I no va trobar res.

Va tornar a donar un copet.

-Uns quants casinos on va passar molt de temps. No crec que sigui una jugadora o que estigui intentant construir-se una nova vida social. Lavint apareix molt en les imatges de l’holocàmera durant la presència de l’Alema, així que és probable que estigui vigilant a la seva companya.

Un altre cop i van aparèixer els plànols de petites habitacions de passatgers. Hi havia un punt brillant en una àrea, suggerint viatges freqüents de l’Alema, i rastres de moviment que sortien en totes direccions.

-El compartiment de la Lavint -va dir la Jaina-. No hi ha cap sorpresa aquí. Però aquí n’hi ha una.

Va canviar la imatge a un diagrama d'àrees de la nau lluny dels luxes que gaudien els passatgers.

-Just abans del trencament bothan-commenorià del bloqueig corellià, va començar a aventurar-se en les parts de la nau de la tripulació.

Mírax, silenciosa fins ara, es va posar dreta d'un salt i es va moure per col·locar-se directament davant del monitor.

-El pont, centres tècnics... les habitacions del meu pare. Les meves habitacions! Ha estat a la meva habitació?

Amb la seva millor veu d'investigador de SegCor, Corran va fer una pregunta.

-T'has adonat d'alguna cosa que suggereixi que algú ha utilitzat els teus cosmètics i s'ha provat la teva roba?

Mírax li va dirigir al seu marit una mirada sense diversió.

-Apart de tu?

-Aug. -Corran va aixecar les mans-. Em rendeixo.

-No té gràcia, Corran.

Mírax es va apartar de la pantalla. Va tornar al seu seient, clarament nerviosa.

Jaina va creuar la mirada amb la Leia.

-Mare, pots haver salvat la vida d'en Booster en tornar quan ho vas fer. Quan l’Alema va deixar de ser capaç de sentir-te, probablement va pensar en arribar a tu a través del pare, a través de la vaga xarxa de contrabandistes. I Booster és un objectiu obvi.

-Bé, assegurem-nos que no té una altra oportunitat contra Booster -va dir la Leia-. O contra cap de nosaltres. Anem a perseguir-la i a eliminar-la com a problema. De la manera fàcil, si coopera o de la manera difícil si no ho fa. I això vol dir Jedi.

Han li va dirigir una mirada incrèdula.

-No em quedaré mentre tu...

Ella li va dirigir una mirada que suggeria que aquest no era una qüestió per al debat.

-Crec que no hauries. Alema és una Jedi que pensa com una assassina. Quant entrenament has tingut contra una combinació com aquesta?

-No necessito entrenament, tinc reflexos -fanfarronejà.

Wedge li va tocar el braç.

-En realitat, tu i jo podem fer molt, més aviat monitorejant-lo tot en les holocàmeres de seguretat. Podem anticipar les trampes i emboscades i advertir-los sobre els còmplices de l’Alema dels que no sabem res.

-Bé...

Llavors Han va sentir el que Jag li estava dient a la Jaina.

-... Necessito al voltant de cinc minuts per agafar una mica d'equipament del meu Ala-X.

-Ei -va dir en Han-. Si jo no hi vaig, ell no va.

Jag tornar la seva atenció al Han. La seva rèplica era de to calmat i raonable.

-M’he estat preparant per això durant anys. I és la meva missió.

-Jag té raó, pare. -Jaina es va acostar al Han, després es va inclinar i li va fer un petó al front-. Si us plau.

En Han va proferir un petit grunyit i després es va tirar enrere pesadament, derrotat.

* * *

Alema estava excitada. Només una hora abans havia detectat la presència en la Força, la qual deia que la Leia probablement estava de nou a bord.

-Tenies raó -va dir a la Lavint.

Es va posar la capa negra amb caputxa i va temptejar amb la seva mà que funcionava per estar segura que totes les seves armes i eines estaven fàcilment disponibles.

-Normalment La tinc -va dir Lavint. Es va aixecar del llit, es va moure fins al petit armari del compartiment i va seleccionar una jaqueta de vestir que era tota sinteseda porpra pirata i grans botons daurats-. Crec que aniré a jugar mentre tu estàs fora matant a gent. Ei, un tracte encara és un tracte, correcte? Poses els ulls sobre algun dels Solo i he complert amb els termes del nostre contracte.

-I tant -li va assegurar l’Alema.

La veritat era molt més complexa que això, naturalment. Si l’Alema posava els seus ulls en Han però no el matava, podria triar matar la Lavint per assegurar-se que la capitana no seria capturada pels Solo.

Lavint sabia massa sobre els moviments de l’Alema. Però si en Han moria, el que la Lavint sabia no seria tan crític, així que podria deixar que la capitana visqués sota aquestes circumstàncies.

Segur que la Lavint entenia això.

ZIOST

-Ben... Salva la nena.

-Ben... Protegeix a la nena.

-He de treure-la del planeta -va murmurar en Ben en el seu somni-. Necessito una nau.

-Nau!

-Ben nau.

-Aprèn nau.

-Ben aprèn nau.

-Ja sé com pilotar una nau -va protestar en Ben.

Va lluitar contra la subjecció que el somni tenia sobre ell, però quelcom li va recordar que no havia de moure’s en aquest moment. Si es movia, ell... què? Es cauria.

-Aprèn nau.

La veu era inusualment rotunda i en la ment d’en Ben va aparèixer una imatge: la imatge d'una nau amb forma de bola.

Era estranyament orgànica, amb una textura irregular a la superfície vermella. Al centre de l'esfera enfront d'ell hi havia una escotilla o coberta transparent.

Pals vermells s'estiraven cap amunt i cap avall des de la nau. Semblaven articulats, semblants a insectes. Però aquest vehicle no era una cosa viva, no com una nau yuuzhan vong. En Ben va sentir que era maquinària, però maquinària que era conscient d'ell, que l'esperava.

Va despertar amb la llum del sol, trencada per les branques de sobre, fluint fins a la seva cara i va saber on era la nau vermella.

O més aviat, sabia la direcció que devia prendre per trobar-la.

Si era real.

El caça TIE no els va trobar al migdia. Això era perquè Ben va tallar la llarga pota de l'aparell de seguiment de la seva butxaca, assumint que era l'antena de la unitat. Havia d'haver tingut raó. Començant una hora i mitja per endavant i esperant fins algun temps després de migdia, Kiara, Sacsejador i ell van descansar en un petit congost, un lloc on els rastres infrarojos serien més difícils de detectar des de qualsevol angle excepte directament des de dalt. Distintivament va sentir l'ull en el cel, però aquest no es va acostar a ell.

Si alguna vegada ho necessitava, podria tornar a unir l'antena. Això era un bon resultat del dia. Altres successos no eren tan prometedors.

El seu menjar estava començant a acabar-se. Tenien dues llaunes de racions preservades, que durarien fins que ells triessin allargar-les. Ben podria haver-se menjat encantat les dues llaunes d’un cop.

Hi havia aigua en gran quantitat. Tot el que havien de fer era ficar neu a la cantimplora d’en Faskus i portar-la contra els seus cossos per fondre-la, el que era fred i incòmode, però simple. Ocasionalment creuaven un torrent gelat. Aquelles vegades, Ben utilitzava el seu sabre làser per tallar a través del gel i donar-los accés a l'aigua.

Es preguntava, però, per la neu i l'aigua d'aquest planeta. Ara havia vist unes quantes criatures semblants a ocells. Les seves ales eren palmípedes més que emplomallades i sovint estaven desfigurats, amb una pota més gran que l'altra o posseïen un pic deforme. Hi havia alguna cosa en l'aigua que causés alts nivells de mutació? Pel bé de la Kiara i pel seu, va esperar que no.

El pitjor de tot, estava segur que els neks els estaven seguint. Es quedaven fora de la vista, però podia sentir-los creuant-se amb la Kiara i amb ell de dreta a esquerra, seguint les seves rutines.

Kiara i ell eren menjar per als neks, ho sabia. No li agradava molt ser considerat menjar. Esperava tenir prou fortalesa per fer alguna cosa respecte d’això quan arribés el moment.

SISTEMA CORUSCANT, VENTURA ERRANT

En un dels grans vestíbuls de la nau, on els llums eren brillants i els visitants es barrejaven ben lluny de les cares atraccions de casinos i botigues, però no lluny de les cares atraccions dels diversos bars dels voltants, Alema va passar diversos minuts a un quiosc de dades, descarregant les últimes llistes diverses de les arribades recents.

Per descomptat, no tothom que venia al Ventura Errant consentia a ser posat en una llista.

Però molts ho feien, de manera que un codi de cerca automàtica detectaria els seus noms i anunciaria les seves arribades als seus amics.

Hi havia inspeccionat diversos centenars de noms, sense reconèixer a cap, quan va sentir una centelleig en la Força.

Llavors va ser més que un centelleig. Era una llum, un senyal. Va mirar cap a la seva font.

Entrant en el gran vestíbul hi havia un home humà, inusualment alt, de pell clara, amb el seu llarg pèl negre recollit en una cua de cavall. Portava unes elegants robes civils: pantalons solts negres i botes, una túnica blava fosca amb línies grogues que formaven angles sobre el pit, una armilla i un cinturó negre.

Alema el va reconèixer a l'instant. Un cop havia estat un Unit, un cop havia pertangut a un niu kíllik. Era en Zekk.

Però les seves accions li confonien. Ell es movia lentament a través del vestíbul, somrient i assentint a tot el món que passava, parlant breument amb diverses persones, especialment amb dones joves. Mentre passava, unes quantes d'elles es van girar darrere seu, movent-se per mantenir-lo a la vista.

Alema va pensar que ho comprenia, però no tenia més sentit que abans. Zekk estava radiant vitalitat i poder a través de la Força, d'una manera que seria atractiu per simplement gairebé qualsevol excepte les més cegues a la Força. I si hi havia algunes sensibles a la Força en la multitud, podrien sentir-se atretes d'una manera especialment forta cap a ell.

Ella es va quedar amb la boca oberta. Ell estava utilitzant les seves habilitats Jedi per atreure dones. Això tot just semblava possible. Ell sempre havia estat tranquil i reservat. Això sense esmentar que estava patèticament enamorat de la Jaina Solo. Alema es va preguntar què havia causat el canvi.

També es va preguntar si havia de matar-lo. Ell no tenia res a veure amb els seus plans actuals. Però era inevitable que quan l’Alema matés al Han, la Jaina juraria venjança o almenys la busqués, pretenent que era només un desig desapassionat de justícia. I si la Jaina venia a perseguir-la, Zekk vindria amb ella. Si l’Alema l’eliminés a ell ara, això era una cosa menys del que preocupar-se després.

Ella també va anar cap a Zekk.

Es va aturar a vint metres d'ell, joguinejant amb la seva sarbatana i encara sense decidir-se. Zekk i dues noves amigues s'havien aturat per veure un devaronià menjador de foc fer la seva actuació per als clients del vestíbul quan va ser conscient d'una altra presència, aquesta molt més propera.

Va tornar el seu cap per veure a un home de pit ample, amb una barba empolainada que encanudia i amb uns sorprenents ulls verds. Estava a dos metres d'ella, mirant-la, somrient. Portava vestidures Jedi.

-Horn -Va dir ella.

-Diré això una vegada -va dir Corran-. Abandona ara.

Ella va aixecar la seva sarbatana i va disparar.

Horn va agafar el dard en l'aire. Va obrir un quadern de dades, va deixar caure el dard a la pantalla i va tancar de cop l'aparell.

Això li va donar temps a l’Alema per encendre el seu sabre làser. Corran va desembeinar i va seguir el seu exemple, amb la seva espasa platejada contrastant bruscament amb l'espasa negre blavosa d'ella.

Alema va ser conscient de l'aplaudiment. Corran també va mirar al seu voltant, sense moure el cap.

Els clients del Ventura Errant s'estaven retirant de les poses d'ells, però no gaire lluny.

Molts estaven aplaudint. Alguns estaven fent apostes. Alema va veure a Corran oferir silenciosament una maledicció davant l'estupidesa d'ells.

I ara Zekk s'estava movent cap als dos, amb l'empunyadura del seu sabre làser a la mà.

Això era un parany i l’Alema va maleir la seva pròpia estupidesa.

I llavors es va desarmar. Va llançar el seu sabre làser alt en l'aire, donant-li un toc a través de la Força per dirigir el seu vol, per mantenir l'espasa encesa.

Corran i Zekk van seguir el progrés de l'arma durant el segon que li va portar arribar al sostre i tallar els puntals que sostenia en el seu lloc a una enorme i elaborada llum d'aranya. Aquesta va caure cap a la multitud de baix, amb les seves llums començant a esvair-se, per enfonsar el vestíbul en una comparativa foscor.

Alema es va girar i va córrer tan ràpidament com podien el seu peu mutilat i el seu cos malmès. Va deixar que el seu sabre làser s'apagués però va continuar tirant d'ell i un moment després la seva empunyadura va colpejar la seva mà estesa.

Va sentir un increment massiu en la Força darrere d'ella: Zekk obrint-se cap a la llum d'aranya, detenint la seva caiguda. Ella va mirar per sobre de la seva espatlla, esperant veure a Corran venint darrere seu, però estava sola. Ell s'havia d'haver quedat enrere, tirant de la gent per posar-los fora de perill des de sota de la instal·lació que queia. Ella va somriure. Els seus enemics no estaven funcionant com un equip. D'haver-ho fet, Corran l'hauria atacat mentre Zekk agafava la instal·lació lumínica. Ella tenia una oportunitat després de tot.

Fragments de transpariacer del llum d'aranya danyada van ploure sobre la multitud i crits de sorpresa i dolor es van unir a la sorollosa confusió darrere d'ella. L'última de les llums es va apagar. Ara el vestíbul estava il·luminat només per les brillantors dels bars circumdants. Alema va aconseguir arribar a la sortida i va girar la cantonada, detenint-se un moment per treure la seva sarbatana de sota del seu braç esquerre i recarregar-la.

L'ample corredor on es trobava estava ben il·luminat i el pànic de dins el vestíbul no havia infectat encara els torrents de trànsit de vianants aquí. Així que es va adonar ràpidament de la figura en la distància davant d'ella, corrent cap a ella amb una velocitat i un propòsit inusuals.

Era la Leia. La Leia Solo, mirant-la directament.

Alema va poder sentir una centelleig de fúria d'ella a través de la Força. Va ser repetit per un centelleig similar des de darrere, pel passadís avall en l'altra direcció.

Alema va arrufar les celles. Això no estava bé. En Han hauria d'estar aquí. Alema mataria al Han, Leia patiria i Alema escaparia.

Però ara, amb dos Jedi darrere d'ella i una en cada direcció d'escapament, Alema hauria de ser instantàniament i letalment eficient si anava a aconseguir anar-se'n. Aconseguir marxar-se'n era el més important en aquest moment. Hauria d'abandonar la justícia a favor del sentit pràctic. Hauria de matar la Leia.

Alema va aixecar la sarbatana fins als seus llavis.

La Leia va aixecar una mà.

Alema va sentir tirar bruscament de la sarbatana.

I el dard del seu interior va sortir disparat cap a enrere, directe a la seva boca.

Alema es va quedar congelada durant un moment llarg i terrible.

Però no estava morta. La punta enverinada no havia baixat sobre la seva llengua.

Amb infinita cura, Alema va tornar el cap cap a un costat i va escopir el dard.

Llavors, mentre la por freda s'arrossegava pel seu cor, va córrer.

Hi havia massa per tractar amb ells i la pressa del parany que li havien posat la posava nerviosa. Havia d'arribar a un lloc segur, per recuperar la seva compostura.

Cinquanta metres davant d'ella, caminant cap endavant a grans gambades i amb confiança, radiant fúria, venia la Jaina Solo.

Alema va cridar, un soroll de frustració sense paraules.

Es va tornar cap a l'esquerra, cap al banc de turboascensors i la porta d'un es va obrir. Va córrer a través d'ella i aquesta es va tancar darrere seu

Una família de tres duros la va mirar, amb els seus caps inclinats en el mateix angle de curiositat. El nen tenia un mico-llangardaix kowakià sobre la seva espatlla i l'horrible i petita criatura va apuntar a l’Alema i va riure estridentment.

-Coberta, si us plau? -va preguntar la veu automatitzada de l'ascensor.

-A baix -va xiuxiuejar l’Alema.

Però res va passar. Un segon va passar i la sensació d'amenaça que envoltava a l’Alema es va incrementar.

Sabia què estava passant. Els seus enemics estaven a tot el seu voltant, s'havien fet amb el control del Ventura Errant i podien utilitzar fins i tot les portes i ascensors per assetjar-la i retardar-la.

Va reactivar el seu sabre làser i el va clavar a terra. Els duros es van retirar, sobtadament espantats.

Li va portar només un moment tallar un forat a terra i després es va deixar caure a través del tub del turboascensor.

* * *

Minuts més tard, estava en una badia de càrrega, llançant-se entre altes piles de contenidors de plastiacer unides, continuant movent-se tan ràpidament com podia, segura que els Jedi que la perseguien estaven a només un instant darrere d'ella.

Havien d'estar utilitzant el sistema d’holocàmeres de la nau. Alema no ho entenia. Pensava que les seves tècniques el derrotarien.

L'enemic havia de tenir noves tècniques.

Una porta a la mampara de davant d'ella xiuxiuejà en obrir-se i un home va passar per ella. Portava una peça d'un material blau brillant que ho cobria tot i un casc, més estret i més tancat que el d'un pilot. El seu visor era transparent i, a través d'ell, ella va reconèixer els trets d’en Jagged Fel.

Ell va estendre una mà buida.

-Alema, rendeix-te. Et garanteixo...

Ella va aixecar la seva sarbatana i li va disparar. Ell es va tirar cap endavant.

No. Ell es va agenollar cap endavant. Estava traient la seva pistola làser enfundada abans que ella comprengués que ell no era mort, que no s'estava morint. Una armadura, ell havia de portar una armadura.

Ell va aixecar la seva pistola làser i li va disparar a ella.

El tret la va colpejar a l'espatlla esquerra, fent-la girar, llançant-la al terra. El dolor la va travessar. El dolor i una comprensió que ell li havia trencat la clavícula, que ell l'havia mutilat més.

Ella va rodar cap a un costat mentre ell disparava de nou. El tret va fallar. Ella el va atacar de sobte amb la Força, escombrant-lo cap a un costat, llançant-lo al més profund d'una massa de caixes de càrrega. La paret de caixes, unida per una xarxa resistent, es va plegar sobre si mateixa com si devorés a Jag.

Ella es va aixecar i va córrer, trontollant més que mai, a través de la porta per la qual havia entrat Jag.

-Està entrant a la badia de l'hangar de proa per emmagatzematges de vehicles d'estades llargues -va dir en Wedge.

Han, assegut en un altre lloc de vigilància, va assentir. Va canviar la imatge de la badia d'emmagatzematge a la de la badia de l'hangar. Tots dos podien veure a l’Alema corrent, mirant entre vehicles com si busqués un en el qual poder escapar.

-Ja no està interferint amb les holocàmeres -va dir-. Aposto a què costa massa energia o concentració.

Wedge es va concentrar en la seva pròpia imatge, que mostrava la paret plegada de caixes en què Jag havia desaparegut.

-Jag, em reps?

La seva resposta va ser una sèrie de paraules que Wedge no va comprendre, però que sonaven com si estiguessin dissenyades per arrencar-li l'òxid al duracer.

-Sona com txiss -va dir en Han. Va tornar a activar el seu comunicador-. L'objectiu està entrant ara a la badia de l'hangar per als clients amb cabines.

La Leia va ser la primera dels perseguidors a aconseguir arribar a la badia de l'hangar utilitzada pels clients del Ventura Errant que havia llogat compartiments per a més d'un dia. Les portes principals a terra estaven obertes i un atrotinat vaixell de càrrega lleuger YV 666 s'estava enfonsant a través d'elles en l'espai.

Alema Rar era a la cabina. La Leia va intercanviar mirades que prometien violència o mort amb ella durant un segon i després el transport va estar fora de la vista.

-Han, per què no vas segellar aquestes portes?

La veu d’en Han era angoixada.

-Ho vaig intentar. No vaig poder. L'exèrcit de l'AG té un programa de sobrecontrol que evita que el Ventura Errant o altres instal·lacions tanquin naus espacials militars. Si hi ha un saltador celeste Et-16 pollós a bord que pertany a les forces armades, les portes romanen obertes.

La Leia va poder sentir la veu d’en Wedge de fons.

-Com va piratejar els codis d'accés a un transport tan ràpid?

-Ella va robar la meva nau! -Lavint va subjectar el seu cap entre les seves mans com si intentés evitar una explosió. Girà al seu voltant com si busqués algun racó de la seva petita cabina on pogués trobar refugi de la veritat-. La meva nau.

En Han mirà la Leia i va arronsar les espatlles.

-En realitat, s'ho està prenent millor del que s'esperava.

La Leia li va donar copets barroerament a l'espatlla de la capitana.

-Sé que ha d’haver-li tingut afecte a la seva nau...

Lavint va estar tranquil·la de sobte.

-En realitat, l’odiava. Però encara valia alguna cosa. -Va arronsar les espatlles-. Oh, bé. Tinc una altra de camí.

-Parlant de pel que ha vingut...

Han va treure una targeta de dades i la va sostenir davant seu.

Ella va allargar la mà per agafar-la, però ell la va mantenir fora del seu abast i ara ella el va mirar amb sospita.

-Què és?

-La localització de la reunió de la Confederació de la qual em va parlar -va dir en Han-. Lloc i hora.

Els ulls de la Lavint van brillar.

-Llavors entregui-me-la. Jo vaig complir amb els termes del nostre contracte.

La Leia va negar amb el cap, somrient només amb una mica de malícia.

-Això no era un contracte. Vostè va fer peticions, recorda?

-Cert. -Lavint no semblava massa decebuda -. Però vostès la van obtenir i van portar la informació. Així que ha d'estar sobre la taula.

-Ho està -va dir en Han-. Però entre altres coses, volem saber per a què és. Em va costar molts favors aconseguir-la.

-Oh. -Lavint ho va considerar i va mirar entre ells-. Vaig a donar-la-hi a un home. Per una nau i per treure-me’l de sobre. De la seva consideració.

-És probable que ell la lliuri al govern de l'Aliança Galàctica? -va preguntar la Leia.

Lavint va assentir instantàniament.

-Jo posaria la probabilitat al voltant del cent per cent.

-No crec que puguem... -va dir la Leia.

Però Han li va lliurar a Lavint la targeta.

La Leia va acabar la frase suaument.

-... Protestar massa, després de tota l'ajuda que vostè ens va donar. -Li va llançar al Han una mirada confusa-. Hem acabat aquí?

-Això crec. -Han li va dirigir a la Lavint un somriure agradable i professional i va portar la Leia cap a la porta-. Provi de mantenir-se lluny dels problemes.

-Aviat, aviat -va dir la Lavint-. Encantada de conèixer-los a la fi.

-D'acord -va dir la Leia fora al corredor-, estic completament confusa. Tant com has donat suport a la causa corelliana...

-... Per què m'he convertit de sobte en un traïdor? -va acabar en Han-. Amor meu, no vaig tenir tants problemes com hauria d'haver tingut per aconseguir aquesta informació. El que significa una de dues coses. O la seguretat no és el que hauria de ser per a aquesta reunió, el que significa que l'Aliança Galàctica la tindrà aviat de totes maneres, el que significa que tot el que he fet és donar-li un parell de dies d'avantatge en portar-los aquesta informació a ells, o hi ha un munt de desinformació allà fora. El que vol dir que tothom que arriba prou lluny està obtenint una resposta equivocada diferent.

»Si és la primera, llavors la Lavint aconsegueix la seva recompensa del seu contacte del govern. No hi ha pèrdua per a mi o per a Corèllia. Si és la segona, Lavint i el seu contacte del govern cauran en un parany, probablement un parany que Dur Gejjen ha preparat per a nosaltres.

La Leia va assentir.

-Saps?, si poguessis aplicar aquest cervell de contrabandista a l'autèntica política, series el meu igual.

-El que significaria que no seria capaç de treure simplement la meva pistola làser i disparar-li als polítics? Quina classe de tracte és aquest?

Següent