Exili (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Vestit amb unes vestidures ordinàries de color vermellós i un impermeable de viatger verd amb caputxa que no li recordaria a ningú les capes Jedi, Ben va tancar la taquilla, va prémer el botó per tornar a tancar-la amb clau i va deixar caure el seu sabre làser en una butxaca del cinturó.

Va forçar a les seves espatlles a baixar. Hi havia estat tens des que havia entrat a la sala, preocupat que algú entrés caminant mentre es canviava, però no havia passat. Hi havia triat l'hora més tranquil·la de la nit i havia triat correctament.

Va anar fins al forat de càrrega del conducte de la bugaderia. Era prou gran per acomodar les bosses de roba plenes de roba bruta, etiquetada amb els noms dels seus propietaris, que era lliurada a les instal·lacions de la bugaderia. Això significava que era prou gran també per a nens.

Hi havia rumors que els nens no podien passar a través dels conductes fins a les instal·lacions automatitzades de la bugaderia, però com exactament se'ls evitava que baixessin era un misteri. Els aprenents que ho havien intentat explicaven històries mútuament contradictòries de conductes greixats, defensors robot amb apèndixs per electrocutar o per fer pessigolles en els seus braços, sales en forma de canons que feien girar als infractors fins que es posaven malalts, xerrades severes i conductes extra.

Ben va tirar de la palanca, obrint el cilindre en el qual es col·locaven les bosses i es va ficar dins. Era molt estret. Als tretze, gairebé catorze, era físicament només una mica gran per a tal gesta. Va utilitzar el pes del seu cos per fer rodar el cilindre fins que es tanqués, el que va obrir l'accés al conducte immediatament per sota ell. Subjectant-se amb braços i cames per no caure, va treure una barra lluminosa i va mirar a les profunditats.

-Això és un conducte, per descomptat -va dir.

Era un forat de plastiacer quadrat que portava a les profunditats del Temple.

Va maniobrar per entrar amb els peus per davant en el conducte i els va subjectar contra les parets. Llavors va concentrar la seva atenció en el que estava fent, invocant a la Força perquè li permetés dictar la quantitat exacta de fricció que els seus peus experimentarien contra els costats del conducte.

I va caure.

No va ser tant una caiguda com un descens en relliscar controladament. Mentre baixava, va poder veure les vores dels panells individuals de plastiacer que formaven el conducte.

Va passar un sensor. Què estaria detectant?, es va preguntar. En aquest moment res. Seha o algun altre dels aliats d’en Jacen l’hauria deshabilitat.

Sota ell, va veure pegats descolorits al llarg dels costats del conducte. Va incrementar la fricció per frenar i va baixar més enllà d'ells al pas d'un insecte que s'arrossegava.

En un costat hi havia un panell amb una frontissa a la part de sota. Li va donar amb la punta del dit mentre passava i aquest es va obrir lliurement i després es va tancar de nou.

Directament al davant hi havia inserida una unitat petita però ordinària d'un repulsor, de la classe que un podia trobar a la part de sota d'una cadira flotant o una llitera flotant.

Va assentir. Això tenia sentit. El sensor havia de detectar la densitat o la massa. Si queia alguna cosa que era massa densa, amb els nens i les nenes fets de materials més densos que les bosses plenes de la bugaderia, llavors el repulsor es connectaria, empenyent al nen cap a un conducte lateral, enviant-lo probablement fins a una cel·la de retenció i notificant als Mestres apropiats al càrrec del càstig, els sermons i les tasques diàries.

Ben va lliscar més enllà i va accelerar el pas.

Per sota hi havia una petita llum quadrada i s'estava fent més gran: el final del conducte.

Ben va relliscar fins aturar-se en silenci quan encara estava a dos metres per sobre.

Aire càlid es va elevar més enllà d'ell i va sentir la remor i els cops de la maquinària. Tres metres més avall el final del conducte era suau, un sòl de permacret enfosquit pel desgast amb diverses bosses grises de la bugaderia descansant en una pila.

Mentre Ben mirava, un vagó amb rodes va rodar fins a estar a la vista, empès per un droide comú platejat i blanc. El droide va recollir les bosses, les va llançar al vagó i després va empènyer el vehicle fora de la vista.

Separant els sentits a través de la Força, Ben va poder detectar el moviment del droide, però no va poder sentir res més movent-se en les rodalies.

Va caure els cinc metres restants, rodà en colpejar el permacret i es va posar dret silenciosament.

En una direcció, el droide es retirava. En l'altra, no hi havia observadors. En les dues, estava mirant a un corredor d'accés sense decoració, amb maquinària o caixes d'emmagatzematge apilades aquí i allà contra una paret. Sovint no hi havia res ocultant el gris desllustrat de les superfícies. Les barres lluminoses muntades al sostre, molt separades i que oferien una llum baixa, creaven una aparença fins i tot més lúgubre.

Seguint les instruccions d’en Jacen, Ben va girar a la dreta i va córrer silenciosament en aquesta direcció.

Bastant aviat, el corredor principal va fer un gir de noranta graus cap a l'esquerra, però hi havia una porta allà a la paret. De pesat metall amb una vora de duracer d'aparença imponent, estava retolada com ACCÉS D'EVACUACIÓ D'EMERGÈNCIA. UTILITZAR NOMÉS EN MOMENTS D'EMERGÈNCIA. LA SEGURETAT DEL TEMPLE SERÀ ALERTADA.

Només en moments d'emergència. Bé, tota la galàxia s'estava enfrontant a un moment d'emergència. Ben va empènyer el panell de metall que constituïa l'obridor mecànic, per ser utilitzat en moments en què fallava l'energia, i va sentir que les seves espatlles s'encongien de nou mentre anticipava inconscientment una alarma activada.

Però cap va arribar. Seha havia fet bé la seva feina. La porta es va obrir suaument cap a un corredor de permacret molt curt, sense il·luminar, i hi havia una porta idèntica a la part més allunyada, a cinc metres de distància.

En Ben va tancar responsablement la primera porta darrere seu, assegurant-se que encaixava al seu lloc.

Podria estar desobeint els desitjos del seu pare, però això no era excusa per exposar al Temple Jedi a la possible intrusió d'un enemic. L'Orde tenia enemics, com la dona que el seu pare seguia esmentant, Lumiya.

La segona porta també es va obrir sense activar una alarma, però el so va embolicar a Ben de totes maneres, juntament amb l'aire càlid i pesat. Estava plovent, amb les gotes individuals rebotant en una superfície per sobre del seu cap. En els moments anteriors a què els seus ulls s'adaptessin va poder veure les llums dels rius de trànsit a la seva dreta, però estaven trencades, desconnectades d'alguna manera. Va apagar la seva barra lluminosa i va tancar també aquesta porta.

Quan els seus ulls es van ajustar, va descobrir que estava en una estranya estructura, llarga i estreta com un corredor. El sòl i el sostre eren de làmines de metall, però els costats eren principalment barres de metall verticals amb buits molt estrets entre elles. A través dels buits cap a l'esquerra, va poder veure només pedra decorada, probablement l'exterior del Temple. Cap a la dreta hi havia foscor i el paisatge de Coruscant.

Silenciosament, es va moure cap al final del seu pseudocorredor i va poder sentir que s'enfonsava lleugerament sota els seus peus. I en aquesta punta, el seu propòsit es va tornar evident. Allà va trobar un grup de controls mecànics per a algú alçat: diversos grups de rodes per girar-les. Només li va portar uns moments descobrir les seves funcions.

Això era un accés telescòpic. Una roda causaria que s'allargués fins a la seva longitud màxima i, mentre s'estenia, les barres de metall al llarg de tota la seva longitud es separarien. Altres rodes permetien al controlador canviar l'angle en el qual estava unit al Temple: amunt, avall, a la dreta o a l'esquerra. Un ús intel·ligent dels controls li permetria a l'operador col·locar la punta en algun nivell inferior de l'edifici del Temple o allargar-lo cap a una línia de trànsit, permetent que els lliscants de rescat recollissin a aquells que fugien de l'edifici en moments de foc o invasió.

En Ben va girar la roda que obria la porta del final.

Es va quedar a la rampa de sortida i va mirar cap avall.

Per sota hi havia la paret exterior del Temple, gairebé sense trets en aquest punt, inclinada lleugerament cap avall en direcció a les profunditats de la Ciutat Galàctica.

Tot el que havia de fer era baixar, trobar transport cap a un espaiport menor a quatre-cents quilòmetres de distància, presentar la documentació falsa que hi havia trobat amb les seves noves robes a la taquilla i abordar un transport d'excursions d'estar per casa amb destinació a Almània.

Fàcil.

SISTEMA KUAT, COMANDANT DE L'AMOR

-Establiu comunicacions -va dir Lando.

-Realment crec -va dir la Leia- que estàs deixant que tota aquesta cosa de «capità» se't pugi al cap.

Lando li va dirigir una mirada llarga i pensativa.

-Tens raó. Molt estimada Leia, amiga des de fa dècades, noble Cavaller Jedi, si us plau, fes-li un favor més en aquest home molt, molt vell abans que el seu esperit vital deixi el seu cos que fa figa...

Ella li va dirigir una mirada de llarg patiment.

-Oblida que hagi dit res. A punt per transmetre.

-No, no és això. Volia dir, vine a viure amb mi. Tendra ho entendria, estic segur d'això.

Ella va sospirar.

-Sí, Han, pots disparar-li.

-Ni se m'acudiria –Va dir seu marit-. Si li disparo ara, mai descobriré fins on pot ficar-se en problemes per parlar.

-Llestos per transmetre... ara -va dir Leia i va pressionar un interruptor en el panell de comunicacions.

-Aquí Bescat Offdurmin, amo del Comandant de l’Amooooor -va dir Lando-. Aproximant-nos al Ventura Errant. Ens rebeu, Ventura? Canvi.

-Aquí la coordinadora de vol del Ventura Errant, Comandant de l'Amor. Us rebem.

A la pantalla d’en Lando, la imatge distant del Ventura Errant, l'únic destructor estel·lar de la galàxia que portava una pintura vermella molt cridanera, es va esvair i va ser reemplaçada per la cara d'una jove twi’lek vermella. Prims rivets taronja i grocs havien estat aplicats artísticament sobre els seus lekkus i la part superior de la seva roba, visible a la part de sota de la pantalla, suggerint que portava un vestit de nit negre més que l'uniforme d'una nau.

-Tenim una reserva i una autorització per aterrar. El Comandant de l’Amooooor i l'Esquadró de la Diversió de Pallassos Tots.

La dona va mirar cap avall, presumiblement a la pantalla de dades.

-Així és. Té permís per aterrar... -La seva veu es va apagar i ella va tornar a mirar, òbviament no preparada per al que veien-. A l'Hangar Insígnia. Els estic enviant una balisa de guia en la seva freqüència, ara.

-Gràcies.

La twi’lek va somriure i la pantalla es va apagar.

-Què és l'hangar insígnia? -va preguntar Lando.

-El Ventura és un vell destructor estel·lar -va dir en Han encongint-se d'espatlles-. Comissionat com el Virulència.

-Això ho sé -va dir Lando-. Bé, excepte que vaig oblidar el seu nom original.

-Cada vegada que un DEI servia com nau insígnia per a una força d'atac o flota -va continuar en Han-, l'almirall al comandament estaria a bord, amb les seves pròpies habitacions i el seu propi hangar privat. Que es deia hangar insígnia.

-Ah. -Lando va assentir sàviament-. Llavors, Han, quant de temps ha passat des que la teva educació a l'Acadèmia va resultar útil?

-Ara -va dir en Han-, vaig a disparar-li.

ZONA D'EXCLUSIÓ CORELLIANA, ÀNAKIN SOLO, SALA DE COMANDAMENT

En la transmissió d’holocomunicador Luke semblava tan serè com de costum, però fins i tot així Jacen podia sentir que el Gran Mestre estava impacient, angoixat.

Mara, al seu costat, no es molestava a ocultar-ho. La seva expressió era una barreja de preocupació i fúria.

-Jacen, on és Ben? -va preguntar Luke sense cap preàmbul.

Jacen li va dirigir una mirada confusa.

-Em prenc per la pregunta que no està on se suposa que està.

Luke va assentir.

-És correcte. Noto que no has respost directament a la meva pregunta.

Jacen va sentir un centelleig de fúria. Com s'atrevia Luke a assumir que ell estava ocultant alguna cosa? El fet que ho hagués fet no importava. Luke necessitava tractar-lo amb més respecte. Era una lliçó que havia d’assegurar-se que Luke aprenia. Això seria aviat, esperava.

-Veus complots conversacionals en totes les discussions, Luke? –La manera en què va pronunciar el nom personal del Gran Mestre estava a la vora de l'insult-. D'acord, llavors, deixa’m ser absolutament clar. No sé on és Ben.

Aquesta era la veritat. Lumiya estava monitoritzant la missió d’en Ben, no Jacen.

Fins i tot si Jacen hagués estat mentint, estava segur que Luke no hauria estat capaç de detectar-lo. Jacen havia estat bo en ocultar els seus autèntics sentiments i emocions des de feia molt, molt de temps. S'havia tornat fins i tot millor sota la tutela de la Lumiya.

Luke va guardar silenci durant llargs moments.

-Ho sento -va dir finalment-. Però estem preocupats. Va desaparèixer del Temple i no podem trobar cap pista d'on ha anat.

-Pots sentir-lo en la Força?

-Sí. Però això no vol dir que estigui fora de perill. Només que és viu. En algun lloc. I no a prop.

Jacen va sospirar.

-És massa gran per estar fugint de casa d'aquesta manera. La meva suposició és que està ressentit pel fet que el veu apartar de mi. I com ja sabeu, això suggereix que teníeu raó. Si pensa estar fent coses com aquesta, pot no ser prou madur per ser el meu aprenent. Almenys encara no.

Luke i Mara van intercanviar una mirada ràpida. Semblava com un intercanvi neutral, però Jacen va poder llegir-lo com si fos un gran titular en text de les notícies: estaven confusos per l'admissió d'ell que ells podrien haver tingut raó tot el temps. Es va alegrar en el seu poder per posicionar les emocions d'ells.

-S'ha comunicat en l'últim parell de dies? -va dir la Mara.

Jacen va negar amb el cap.

-Vaig rebre un missatge de text d'ell explicant-me algunes maneres que havia planejat de fer que Luke «mogués els seus peus» en els entrenaments. Això va ser l'últim que vaig sentir d'ell. Per descomptat -va afegir-, si s'ha escapat de casa i pot trobar una manera de sortir del planeta, probablement vindrà aquí. Fins a mi. Si això passa, assumeixo que voleu que l’enviï directe de tornada.

-Correcte -va dir la Mara-. I fins i tot si no apareix per aquí, si descobreixes qualsevol cosa sobre on podria estar...

-Us ho transmetré instantàniament -va prometre en Jacen.

-Gràcies, Jacen.

Luke va fer un gest cap a alguna cosa fora de l'abast de la imatge de l’holocàmera i Mara i ell van desaparèixer.

Jacen va somriure. Provocar que la gent pensés i sentís el que ell volia, fins i tot sense dependre de la Força, s'estava tornant més i més fàcil... fins i tot amb subjectes difícils com el totpoderós Luke Skywalker.

SISTEMA KUAT, VENTURA ERRANT

El Comandant de l'Amor va seguir al Ratlla de Púlsar a l'Hangar Insígnia, amb els dos Ales-X tancant la formació. Esperant a les portes que portaven fora de l'hangar estava Booster Tèrrik.

L'ancià certament no estava atenuat per l'edat, va decidir en Han. Corpulent i amb la barba canosa, surava en una cadira flotant tan gran com la part davantera d'un lliscant aeri. Però es va posar dempeus mentre la rampa d'entrada del Ratlla va baixar i la Mírax es va llançar per ella. Podia ser massa vell per caminar llargues distàncies, però amb certesa no anava a ser enxampat assegut en una reunió amb la seva filla.

Lando, Han i Leia estaven al final de la línia de salutacions. Wedge, Iella i Myri també van abraçar l'ancià. Han i Leia li van estrènyer la mà. Corran, el gendre d’en Booster, va ser l'últim a acostar-se i va fer el mateix, amb la seva expressió pesarosa suggerint que encara no s'havia perdonat completament a si mateix per deixar que Booster arribés a agradar-li.

Booster finalment va tornar a seure i va fixar una mirada en Corran.

-Però no m’has portat als meus néts.

Corran va creuar els braços.

-Estan escampats per les quatre cantonades de la galàxia en assumptes Jedi. No és culpa meva.

-Humpf. –L’ancià va fixar la seva mirada en Mírax-. El teu marit encara no és capaç de fer operacions matemàtiques simples. No pots escampar a dos nens en quatre cantonades.

El somriure de la Mírax es va fer més ampla.

-Els Jedi creuen que tothom es pot dividir en fraccions. Vinga, pare. Realment necessitem parlar.

Es van instal·lar en una sala de conferències privada només a uns pocs passos de l'Hangar Insígnia. El brillant aparador negre havia estat preparat amb menjar per menjar amb les mans, begudes alcohòliques i no alcohòliques i baralles de sàbacc tancades amb les imatges hologràfiques del Ventura Errant a la part del darrere de les cartes. La majoria dels presents es van conformar amb el menjar i els beuratges lliures d'alcohol, però Myri va agafar una baralla de sàbacc i va practicar el remenar, tallar la baralla i amagar les cartes subreptíciament. La Leia va mirar les sofisticades tècniques per fer trampes a les cartes durant uns moments abans de tornar la seva atenció als altres.

-Llavors -va dir en Booster i va apuntar al Han i la Leia-. Tothom en la galàxia vol arrestar-vos a tots dos. Excepte els hapans, alguns dels quals volen investigar-vos i alguns dels quals només volen matar-vos. Aneu a fer que explotin el Ventura?

-Què passa? -va preguntar Han, amb la seva veu desafiadora-. No hi ha comprensió per a algú a qui tothom està perseguint?

Booster va esbufegar.

-Bona resposta.

La Leia sabia que ell havia estat contrabandista abans que ella naixés i havia estat perseguit pels seus crims per la Seguretat Corelliana i per l'Imperi. El pare d’en Corran, l'agent de SegCor Hal Horn, l’havia arrestat i l'home havia passat anys a la presó minera de Kèssel. Aquests dies s'havia reformat, legitimat... gairebé tant com Han Solo.

-D'acord -va continuar Booster-. De què va tot això?

-Estic segur que coneixes tots els fets públics sobre la guerra Corèllia-AG -va dir en Wedge-. Estic igualment segur que estàs dirigint les apostes.

Booster va assentir.

-Quan va ser emesa la teva cerimònia de retir, les apostes van anar de trenta-set a un per la conquesta total de Corèllia, llevat que els bothans entrin, en el punt va a catorze a un per una conclusió negociada, amb els bothans venent als corellians i aconseguint la part del rancor del tracte.

La cara d’en Wedge es va crispar.

-Exacte. De tota manera, els arxius públics no parlen sobre el fet que hi ha apostes, variables inexplicades treballant aquí. Les pressions que han provocat aquesta guerra són poc ambigües, fàcils d'identificar. Però hi ha tensions addicionals en marxa que són més difícils de treure a la llum.

-Com ara -va dir en Lando- esforços per part de diferents grups que traurien al Han i la Leia de l'equació. Prenguem els assassinats dels polítics bothans de Coruscant. Si van ser fets per corellians per portar als bothans a la guerra, per què aquests agents no han fixat les seves mires en figures majors com Cha Niathal per privar l'AG d'una mica de la seva fortalesa estratègica, o Jacen Solo com a venjança per tots els presoners corellians que ha arrestat? Les coses no encaixen.

-Els meus instints em diuen -va dir en Wedge- que si apostes a què totes les forces que fan cua per mantenir els bothans fora de la guerra fallen, aconseguiràs alguna cosa bona a canvi de la teva aposta.

-Espera -va dir en Booster. Va parlar cap al braç dret de la seva cadira-. Grava aquesta informació.

-Gravada -va dir la cadira, amb la veu d'un droide de protocol femení.

-I després hi ha tot l'assumpte amb els fantasmes que s'apareixen i persuadeixen a gent prèviament racional que facin coses dolentes -va dir la Leia-. Això suggereix fortament un usuari de la Força. Un seguidor del Costat Fosc, amb tota probabilitat, si la meta és ajudar a que hi hagi la guerra.

-Si hi ha algú afegint pressió -va dir en Han- aquest rodder està probablement a Corèllia o Coruscant. Aquí és on la majoria de les titelles estan ballant. I estic parlant de gent com Cal Omàs i Dur Gejjen sent titelles.

-D’alguna manera ens vam colar en secret a la reunió dels Antilles-Horn amb tu, Booster -va dir la Leia-. Però en el viatge fins aquí -ella va mirar al Han-, vam arribar a la conclusió que el Ventura Errant seria una increïble font per reunir informació. Aparca’l en el sistema corellià, on hi ha milers d'éssers inquiets del personal militar, proporciona'ls joc i entreteniments... la gent s'emborratxa, parla més lliurement...

-I no és que anés a haver-hi una gran pèrdua financera -va afegir en Han-. Milers d'éssers inquiets del personal militar, com diu la Leia.

Booster va esbufegar.

-Creieu que sóc massa vell per no adonar-me ja de les oportunitats financeres? Princesa, vaig presentar una sol·licitud per accedir a la zona d'exclusió corelliana el dia que va ser establerta. L'AG ha estat asseguda sobre la meva sol·licitud des de llavors.

La Leia va resistir la urgència d’ofendre’s. D'alguna manera, quan Booster utilitzava la paraula «Princesa» ho feia com un comentari sobre una capritxosa nena petita més que com una acceptació del seu antic títol. Però ella es va negar a mossegar l'ham. Simplement va assentir.

-M'alegro que no tinguis objeccions. Així que ara tot el que he de fer és fer que aprovin la teva sol·licitud.

Booster li va dirigir una mirada dubtosa.

-Per què a tu i al capità Marquesdesang d'aquí se us vol tan bé en el govern ara?

La Leia va igualar la seva mirada.

-No. Perquè Jacen Solo branda un gran sabre làser amb les forces del bloqueig. I si Luke Skywalker li diu que deixar que el Ventura Errant es col·loqui allà és una idea molt, molt terrible, Jacen probablement accelerarà la seva aprovació tan ràpidament que creuràs que ell li ha enganxat un motor d’hiperespai.

Feia mal parlar tan a la lleugera dels poders de pensament crític del seu fill, però havia estat obvi des de feia algun temps que Jacen no era enterament lògic quan es tractava de la seva relació amb Luke. Jacen estava ressentit amb el seu oncle i rebutjava el consell d’en Luke. Sent tan dolorós com era, la Leia ara trobava útil aprofitar el fet.

-Huh. -Booster s’ho va pensar durant un segon i llavors es va distreure amb més de la prestidigitació de la Myri-. D'acord, nena, pots parar. Estàs contractada.

Myri es va quedar congelada a mig remenar i el va mirar amb els ulls molt oberts.

-Huh?

-T’estaves presentant per una feina. Oi?

Ella va negar amb el cap, desconcertada.

-Estava practicant. La mare diu que és una àrea on sóc feble.

Booster va tornar la seva mirada cap a la Iella.

-Significa que ets millor en això que la teva filla?

Les dues dones van assentir.

-D'acord, llavors -va dir en Booster-. Iella, tu també estàs contractada.

Iella va somriure.

-Només si aconseguim l'aprovació per això de Corèllia. Però si ho fem, Myri i jo treballarem gratis.

-Ei -va protestar la Myri.

-Bé, per les propines.

-Fet -va dir en Booster. Es va tornar de nou cap a la Leia-. I fet. Passa la informació al teu germà. I mentre esperem l'aprovació sobre la qual estàs tan confiada, poseu-vos una mica de pintura o de pèl fals en aquestes vostres massa famoses cares i gaudiu a bord del Ventura Errant. -Va somriure benignament-. Gasteu profusament. Doneu bones propines als vostres amfitrions i amfitriones.

CORUSCANT

-Està segur -va dir la Mara.

L'home neimoidià li va dirigir una mitja reverència, apropiada per a una admissió a Coruscant però insultantment deficient en planetes on els angles precisos d'aquests gestos parlaven molt sobre les intencions i les actituds d'un.

-Estic absolutament segur -va dir ell, amb el seu discurs assaonat amb la musicalitat de la seva llengua nativa-. Com sempre, coopero completament amb l'Orde Jedi, amb la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, amb...

-Amb qualsevol que pagui -va dir en Luke-. I se li ha pagat bé.

-Se m'ha promès que se’m pagarà bé -va respondre el neimoidià-. No m'ha pagat molt encara.

-Llavors mostri’ns-ho -va dir la Mara.

El neimoidià va pressionar una seqüència de botons en el panell de control del turboascensor. La seva pantalla d'estat va canviar de ESPERAR a 1. Llavors els números van començar a pujar mentre ho feia el turboascensor. La Mara va sentir accelerar a la cabina, però els turboascensors en els edificis d'habitacions tan luxosos com aquest tenien petits compensadors d'inèrcia per fer que els ascensos i descensos ràpids fossin còmodes.

-Quan van contactar amb mi -va dir el neimoidià-, van preguntar per arxius de comunicació de les habitacions de la seva sospitosa i per altres anomalies en els registres de seguretat.

Mara va assentir. Setmanes abans, un meticulós treball policial seguint la pista des del lloc de l'assassinat de la Mestra Jedi Tresina Lobi havia portat fins aquest edifici i a la comprensió que la Lady Sith Lumiya era una de les assassines.

Fins i tot menys benvingut va ser el fet, obtingut de l'examen de les habitacions, que Lumiya tenia forts vincles amb la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. La revelació havia llançat més sospites sobre Jacen, el comandant operacional de la Guàrdia.

-Els investigadors i la GAG s’ho van endur tot de les seves habitacions -va dir el neimoidià. El turboascensor es va aturar al pis 288. Les seves portes es van obrir cap a un ample passadís ple de parets que brillaven com gemmes aixafades. El neimoidià va sortir i els Jedi el van seguir-. També es van emportar els arxius de l'oficina de seguretat: arxius, quaderns de dades de propietat privada, pistoles làser legalment registrades i aparells de retenció, un droide servent, menjar a mig menjar...

-Sí, sí. -Luke no sonava impacient, però no l’hi hauria interromput si no n'hi hagués cap raó-. Però vostè va trobar alguna cosa de totes maneres.

-I tant. Tenim còpies de seguretat dels arxius de seguretat. I vaig descobrir que les comunicacions més freqüents de la sospitosa mitjançant el sistema de comunicacions de l'edifici eren amb ella mateixa, des d'una unitat instal·lada a una segona unitat instal·lada.

La Mara va arronsar les espatlles.

-Una pràctica comuna en els cercles d'intel·ligència. Tindria sensors connectats al seu comunicador, mesuradors de soroll, resistència i tot això, per determinar si la unitat o les línies de comunicació estaven punxades.

-Ah. -En aquesta paraula, el neimoidià va ficar una tremenda quantitat d’arrogància-. No és així.

Va obrir el camí al llarg del brillant corredor, més enllà de dos grups de portes residencials dobles i es va aturar davant d'una porta més petita i sense marcar. Va aixecar el seu quadern de dades i va introduir un nombre. La porta es va obrir amb un silenciós Whoosh, indicant que un segell s'havia trencat, i l'aire més calent va embolicar als Jedi.

El neimoidià va obrir la porta. L'habitació més enllà estava fosca fins que les barres lluminoses van parpellejar en encendre’s, il·luminant una sala fosca plena de béns emmagatzemats: solucions netejadores, droides ratolí desactivats, caixes de peces electròniques de recanvi.

-Ja veuen, fa tres hores, vaig connectar nous comunicadors en els endolls de comunicacions d'ella i vaig enviar un missatge d'un a un altre. Mai va arribar. No obstant això enviant un missatge des de la segona unitat a la primera, aquest sí va arribar.

-Ah. –Mara li va oferir un lleuger somriure, el primer senyal d'aprovació que li havia donat-. I aquí és on la intercepció estava tenint lloc.

-No ho vaig tocar -va dir ell-. Recordo les seves paraules sobre trampes. Bombes. Verins. -Els va oferir un estremiment-. L'hi he deixat per a vostès.

-On és?

-Abans que l'hi digui, voldria anar-me'n. Tenir un cap d'avantatge en cas que desencadenin algun succés desafortunat. I abans que me’n vagi, desitjaria que em pagués. Perquè si vostès estan morts, no podré ser recompensat pels meus esforços.

Mara va intercanviar una mirada amb Luke. Ell va assentir, confirmant que ell tampoc havia detectat cap signe d'engany en la història del neimoidià.

Luke va treure una targeta de crèdits d'una butxaca i la va entregar.

-Trenta segons -va dir.

El neimoidià mig es va inclinar de nou.

-En anticipació de tenir poc temps, vaig deixar el turboascensor en espera.

Va fer un gest cap amunt, cap amunt de les prestatgeries directament per sobre del cap d’en Luke i llavors es va girar i va córrer.

Luke va esbufegar, divertit.

Mara va saltar cap amunt i, amb un petit augment de propulsió de la Força, va aterrar, asseguda, a sobre de la prestatgeria superior.

El que el neimoidià havia trobat era obvi. En la seva recerca, havia tret un panell del sostre que proporcionava accés a una sèrie de cables de dades i canonades d'aigua. Empalmat a un d'aquests cables hi havia un quadern de dades disponible comercialment. Mara va treure les seves eines electròniques i es va posar a treballar-hi.

Luke va romandre a nivell del sòl.

-És un parany?

-I tant. -Amb guants, tenalles i eines, ja havia tret els panells exteriors del quadern de dades-. El compartiment de la bateria té una bateria més petita que l’estàndard, més una càrrega explosiva, just el suficient com per destruir el quadern de dades i fer-te esclatar la mà. -Tardanament, va sentir una petita punxada de compassió i va abaixar la mirada cap al seu marit-. Ups, ho sento, granger.

Luke va mirar a la seva nova mà.

-Això sona com una càrrega petita per algú tan dedicat a aniquilar com sembla ser ella.

-Ho és. -Ella va tornar la seva atenció  a l’aparell-. Això és pel que està recolzada per verí. Trihexalon sota d'una fina capa d’impermeabilitzat ruixat. Que bé que jo no el toqués. Jo estaria morta, la bomba esclataria, la resta del verí es tornaria gasós, l'explosió trencaria el conducte de l'aire, el conducte absorbiria el gas cap...

-Econòmic.

-El tinc. Desactivat. Ara... -Col·locà a un costat el paquet amb el verí i els explosius i llavors ràpidament el va connectar al seu propi quadern de dades. Després d'una breu anàlisi va dir-: És un simple interceptar i redirigir. Comunicacions del tres-cents set dotze alfa al tres-cents set dotze beta són interceptades i redirigides, al negatiu tres quatre tretze.

-Al nivell dels fonaments tres? Està això en el nivell del llit de roques?

-Sí, o prop d'ell. -Mara va desconnectar el seu quadern de dades, va tornar a col·locar el panell sobre el quadern de la Lumiya i va col·locar el paquet d'explosius i verí en un contenidor que s’autosegellava. Llavors, amb les eines i el contenidor a la mà, es va deixar caure a terra-. Crec que necessitem veure un altre grup d'habitacions.

Següent