CAPÍTOL 2
Qui-Gon va activar
la rampa abans que el transbordador toqués terra a l'hangar de Vorzyd IV.
S'havia passat tot el viatge repassant la informació dels planetes i la seva
història, i estava ansiós per moure’s lliurement i prendre l'aire. Tots els
discos contenien dades sobre la història corporativa del planeta, i encara que
l'èxit de Vorzyd IV com a corporació pacífica era admirable, havia estat una
investigació molt avorrida. Qui-Gon amb prou feines va poder fer-se una idea de
com eren els vorzydians com a individus.
L'hangar en què van
aterrar estava impol·lut. A part dels treballadors que carregaven paquets en el
que semblaven ser naus d'exportació, no hi havia molta gent per allà.
- Vindran a
rebre'ns? -va preguntar Obi-Wan. Després va ofegar un badall mentre es reunia
amb Qui-Gon en sortir del transbordador. Qui-Gon es va adonar que la
investigació realitzada pel seu padawan no havia estat molt més divertida que
la seva.
Abans que Qui-Gon
pogués respondre afirmativament, un jove vorzydià va aparèixer davant d'ells,
es va quedar quiet un moment i després va realitzar una lleu inclinació. Els
seus modals eren mesurats, però les seves antenes tremolaven nervioses. Qui-Gon
es va adonar que era poc probable que hagués vist abans a algun ésser de fora
del seu planeta.
-Benvinguts.
Seguiu-me -va dir el seu guia sense cap expressivitat. Es va girar i va sortir
ràpidament de l'hangar. Els Jedi van haver d’accelerar el pas per seguir-lo.
Qui-Gon estava
ansiós per parlar amb el jove vorzydià. Va pensar que l'ajudaria a comprendre
millor a l'espècie, però, a part de la breu salutació de benvinguda, el vorzydià
no va oferir res més. Es va limitar a guiar-los veloçment pels carrers.
Quan Qui-Gon va
intentar preguntar al guia una o dues coses, es va fer palesa la seva
incomoditat per la mirada confosa i la tremolor de les seves antenes. Potser el
president Port li havia demanat que no els hi digués res. Qui-Gon va decidir
dedicar-se a observar l'entorn. Ja tindria temps de familiaritzar-se amb els vorzydians.
Els carrers de Vorzyd
IV estaven gairebé buits. Encara que era migdia, no hi havia ningú. I Qui-Gon
tampoc va veure venedors d'aliments o establiments públics.
Els edificis eren
elevats i hexagonals, i no tenien portals ni terrasses. Tampoc hi havia
finestrals ni decoració alguna. No es malgastava el material en qüestions
d'estil o estètica. Tot semblava estar dissenyat per a la màxima eficàcia,
inclòs el sistema hexagonal i el deslluït codi de colors amb els quals es
dissenyaven les construccions.
Qui-Gon va
contemplar al vorzydià que els guiava i es va adonar que la mateixa pauta podia
aplicar-se a la roba de Vorzyd IV. Fins al moment, tots els que havia vist
portaven una granota de treball cenyida i d'un sol color, que ni tan sols tenia
coll.
No portaven molt
temps caminant quan el vorzydià es va aturar davant d'un edifici bastant
indescriptible i de color terrós. La placa situada al costat de l'entrada
resava: "MULTYCORP". El guia va activar la porta i els va indicar que
entressin. Esperava trobar-se amb alguna espècie de galeria o passadís, però a
Qui-Gon li va sorprendre descobrir que estaven en un turboascensor que pujava a
la planta 24. Una veu robòtica anava indicant les plantes segons passaven.
"Muntatge 7, Muntatge 8. Fabricació 9, Fabricació 10", i així fins
que van arribar a "Comptabilitat 24".
La porta es va
obrir, i un vorzydià d'elevada estatura va entrar ràpidament a l'ascensor sense
esperar que els altres sortissin. Va estar a punt de xocar amb Obi-Wan.
-Una entrada
improductiva -va murmurar el guia vorzydià.
El vorzydià alt va
mirar al grup, però no va dir res. Qui-Gon es va preguntar qui podia ser.
- El coneix? -va preguntar
al guia.
El guia va negar amb
el cap i va indicar als Jedi que sortissin del turboascensor per guiar-los per
un laberint de cubicles de treball en tons beix. Centenars de vorzydians
vestits amb granotes estaven asseguts uns al costat d'altres, parlant amb els
seus auriculars i introduint informació en terminals de dades.
Encara que molts
d'ells estaven parlant alhora. L'efecte general era com el d'un brunzit greu.
No distingia cap veu per sobre d'una altra. No hi havia ningú xerrant. I, a
banda del símbol numèric que hi havia sobre cada estació de treball, no hi
havia manera de distingir una de l'altra.
Serà des d'aquí des d'on el president Port governa el
seu planeta? Es
va preguntar Qui-Gon. Des d'una fàbrica
vorzydiana? Qui-Gon va mirar al seu padawan, i Obi-Wan va alçar les celles
lleugerament. Era obvi que estava tan sorprès i perplex com el seu Mestre.
-Esperin aquí -els hi
va ordenar el guia. Després els va assenyalar una saleta ocupada per una enorme
taula envoltada per uns tamborets. El vorzydià va desaparèixer en el laberint.
Un moment després,
el president Port va entrar per la porta. Si Qui-Gon no hagués vist la seva
foto en els arxius del Temple no hauria pogut endevinar que era un líder
planetari. Portava la mateixa granota de color clar que la resta dels habitants
del planeta, i les seves maneres eren idènticament segures. Encara que la seva
expressió no va variar, les antenes li van tremolar en parlar.
-Ens alegra que
hagin vingut -va dir. Va travessar la sala ràpidament i es va asseure en un
dels tamborets que envoltaven la taula-. Tots els vorzydians coneguts
procedents de Vorzyd V han estat expulsats del planeta, però segueix havent-hi
atacs. Volen minvar la nostra productivitat. Els atacs han de parar.
Qui-Gon va respirar
fondo.
-Pel que sé, de
moment no s'han de lamentar danys vitals.
-Això és cert -les
antenes de Port van començar a estremir-se més ràpidament.
- Els sabotejadors
s'han concentrat en el que alenteix la productivitat? -va dir l’Obi-Wan,
esperant que la pregunta ajudés el president a ser més explícit.
-Sí. La
productivitat està sent minvada. No podem treballar -el president Port va moure
el cap amunt i avall, a manera d'assentiment.
- Per què se sospita
de Vorzyd V? -va preguntar Qui-Gon-. Han reconegut l'autoria d'algun dels
atacs? Han expressat les seves condicions o realitzat alguna demanda?
Qui-Gon sabia que,
després d'haver passat un període a mercè de Vorzyd IV. Vorzyd V podia albergar
algun ressentiment. Però emprendre accions contra un planeta veí era una cosa
molt precipitada, sobretot si Vorzyd V prosperava per dret propi.
-Hem de detenir a Vorzyd
V -va dir el president Port sense prestar atenció a les preguntes d’en Qui-Gon-.
Es posaran en contacte amb ells?
Qui-Gon era a punt
de respondre quan el president es va posar dempeus. Era obvi que estava ansiós
per donar per acabada la reunió.
-Podem tornar a la
feina ja, doncs? -va dir.
Qui-Gon es va quedar
assegut. Tenia moltes més preguntes i la sensació que les coses no eren el que
semblaven.
-Abans de contactar
amb Vorzyd V m'agradaria inspeccionar els llocs sabotejats. Les acusacions no
es poden fer precipitadament.
El president Port va
semblar pensar en el que estava dient Qui-Gon, però no va dir res.
Qui-Gon va
prosseguir.
-També m'agradaria
passar almenys una nit aquí, a Vorzyd IV, per fer-me una idea de com viuen...
quan no estan treballant.
Les antenes del
president Port es van moure furioses, i va semblar que anaven a enredar-se.
-Quan no estem
treballant? -va preguntar sorprès-. Mengem i dormim. Res més.
El president estava
clarament frustrat amb la línia de pensament del Jedi. Ell volia acció
immediata.
-Les portaré a la
zona residencial quan la jornada de treball hagi...
El president Port va
ser interromput per una treballadora va entrar a la sala.
-Vorzyd V! -va dir-.
Un nou atac! –El seu agut to de veu va revelar la seva angoixa-. Els monitors
de l'estat de la productivitat estan registrant dades errònies.
En Port va sortir a
corre-cuita de l'estada i va observar la pantalla més propera.
-Sis dies de retard
en la distribució de béns duradors –Va murmurar-. Això no pot ser.
Els treballadors es
posaven drets en els seus llocs de treball i miraven d'un costat a un altre amb
expressió incrèdula. Qui-Gon es va adonar que quan reparaven en els Jedi, amb
els seus hàbits marrons i amples, les seves ja de per si vibrants antenes
tremolaven encara més. En aquell entorn, fins i tot el discret vestit Jedi els
feia destacar com un far en la foscor.
Qui-Gon i Obi-Wan
van seguir al president Port al turboascensor. Mentre s'obrien pas pel
laberint, Qui-Gon es va adonar que alguns dels treballadors es gronxaven de
darrere endavant. Altres semblaven estar físicament malalts i s'aferraven
l'estómac mentre es recolzaven en les taules.
Quan les portes del
turboascensor es van tancar. Qui-Gon va emetre un profund sospir. Era obvi que
els nadius d'aquell planeta eren incapaços de fer front a res que s'allunyés de
la seva rutina laboral. El president era l'únic que semblava mantenir una calma
relativa, encara que tampoc semblava estar molt bé.
Aquella missió seria
molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada