Exili (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

ESPAIPORT PRIVAT ELMAS. CORONITA, CORÈLLIA, BADIA DE LLOGUER 601.208

-Pare, alguna cosa està passant fora.

Instantàniament despert, encara vestit amb una granota que no havia millorat molt per haver estat treballant tot el dia, Wedge va sortir del seu jaç i es va reunir amb la seva filla al finestral lateral de l'hangar. El finestral estava gairebé tot cobert amb una tela negra, en què Myri i Iella havien obert forats estratègics per veure.

L'interior de l'hangar estava sumit en la foscor, de manera que als seus ulls no els hi va requerir molt temps ajustar-se. A través de l'accés entre les línies d’hangars llogats, tres persones estaven fent una aproximació ràpida i es van aturar a poca distància de l'hangar d’en Wedge i més o menys al costat d'una porta de personal dos hangars més avall.

-No és problema nostre -va dir en Wedge, fregant-se els ulls.

S'havia anat a dormir només una hora o dues abans, després d'una llarga sessió de realitzar reparacions i manteniment del vehicle. Myri havia fet bé en despertar-lo, però estava ansiós per tornar a dormir.

-Jo crec que sí.

La veu era la d’en Corran, just des de darrere d’en Wedge i Wedge es va sobresaltar.

Es va tornar per oferir als Corran una mirada de burla.

-Ex SegCor i Jedi. Això et fa doblement furtiu. Què et fa pensar que hi ha un problema? No pots ni tan sols veure allà fora.

-Però puc sentir-ho. -Corran va fer un gest cap als distants nouvinguts-. Un d'ells és la Leia Solo.

Wedge es va girar de cop i va posar de nou el seu ull en l'obertura. Les tres persones havien desaparegut, presumiblement havent travessat la porta.

-Estàs segur.

-Estic segur.

-Què és tot aquest soroll?

Baixant maldestrament per la rampa d'entrada del Ratlla de Púlsar, el seu iot classe Baudo, cobrint el seu badall i mig esmorteint les seves paraules amb una mà, estava Mírax Horn, l'esposa d’en Corran i homònima de la Myri. Wedge la coneixia des de feia dècades.

Era la filla d’en Booster Tèrrik, el mentor d’en Wedge en el comerç de contraban en els dies previs a què Wedge s'unís a l'Aliança Rebel. De cara arrodonida i amb el pèl tallat en un estil pràctic i curt, ella encara retenia molt de la bellesa de cara fresca i d'ulls blaus que l'havien caracteritzat quan Wedge i ella eren adolescents.

-Leia està dues portes més avall, amb dos homes estranys -va dir en Wedge.

-Com saps que són dos homes estranys? -va preguntar la Mírax-. Podrien ser Han i Luke.

-Han i Luke són dos homes estranys. -Wedge va mirar al seu voltant a la gent reunida davant seu. Només la Iella encara estava en horitzontal. Descansant al jaç sota les ales-S de l'Ala-X d’en Wedge, s'havia posat el coixí sobre el cap per esmorteir tot el soroll de les converses-. En un parell de minuts, quan hagin tingut temps de relaxar-se, enviarem a algú.

-A mi -va dir la Myri-. Sóc l'única de nosaltres que no te la cara per tot SegCor o en les guies de «disparar quan se'ls vegi» dels assassins.

Corran li va dirigir un petit somriure malenconiós.

-Això no passarà, nena.

-Oncle Corran, si vas a donar-me la mateixa vella explicació de «ets massa jove»...

Corran la va fer callar amb un gest i va negar amb el cap.

-Escolta.

Tots ho van fer. Van poder sentir el bullici dels impulsors i els repulsors. Wedge va trobar curiós que no pogués identificar el lliscant pel soroll del seu motor.

Llavors va comprendre per què. No estava escoltant un lliscant proper, sinó diversos més allunyats, amb el soroll dels seus motors i els seus impulsors unint-se i retrunyint fora de les parets de l'hangar. I el soroll s'estava fent més alt, més proper.

-Iella! -va cridar en Wedge.

La seva dona es va treure el coixí de la cara i el va mirar, de mal humor però alerta.

-Tothom, prepareu-vos per una evacuació immediata.

Iella va sortir del seu jaç i va començar a lluitar amb les seves botes. Va cridar l'atenció d’en Wedge i després va mirar en direcció al jaç i les botes d'ell.

Per l'accés, des de la direcció que la Leia i els seus acompanyants havien vingut, un riu de lliscants de SegCor, amb els llums taronja i blaus parpellejant per assenyalar el seu estatus oficial, va rugir cap a ells, cadascun detenint-se davant d'un hangar diferent. Els oficials de SegCor van començar a colpejar la porta del refugi d’en Wedge.

Corran va sospirar.

-Gràcies, Leia.

CORÈLLIA, CABINA DE CONTROL DEL COMANDANT DE L'AMOR

-Energia en línia d'aquí a dos minuts -va anunciar la Leia.

Lando va intentar mantenir el seu descontentament lluny de la seva cara.

-Odio els transports amb temps d'encesa lents –Va grunyir-. Si aquest idiota hagués tingut una mica de sentit comú, hauria instal·lat un encès de deu segons.

-Si tingués una mica de sentit comú, no hauria perdut el seu iot davant de tu -va dir en Han-. Relaxa't. Tenim temps de sobres.

A través dels finestrals frontals, tots van poder veure aparèixer una línia d'espurnes a la porta de l'hangar mentre una eina de tall làser va anar tallant des de fora a través del mecanisme del pany. La porta es va obrir i mitja dotzena d'agents de SegCor van entrar carregant.

Just fora, fent el gir final per apuntar al Comandant de l'Amor, hi havia un TIE eruga vell encara que indubtablement encara mortal. La cabina amb forma de bola, familiar en els caces TIE, estava muntada entre dos grups baixos i rectangulars de cadenes de tancs i Lando va poder veure els canons làser bessons apuntats directament cap a la cabina de control del Comandant de l'Amor.

Un oficial de SegCor amb un enorme comunicador aixecat davant la seva cara va entrar amb els seus homes.

Les seves paraules van arribar pel panell de comunicacions del Comandant de l'Amor i, augmentades, fins i tot es podien sentir a través del casc del iot.

-Aquí Seguretat Corelliana. Apaguin i surtin de la seva nau immediatament per ser identificats.

-Leia, aconsegueix-nos temps -li va ordenar Lando-. Podem tenir els escuts en línia en només un altre minut...

La Leia va negar amb el cap.

-No, parlen de debò. Obriran foc abans d'això. Podem rendir-nos ara i escapar mentre ens estan transportant...

El llavi d’en Han s'havia estremit quan la paraula «rendir-nos» va ser pronunciada i ara va negar amb el cap.

-Princesa, nosaltres...

Hi va haver un rugit d'un motor des de fora. Tots els agents de SegCor que encara estaven fora van mirar a la dreta. Alguns d'ells van entrar corrent a l'hangar i cap al Comandant de l'Amor o van sortir cap a l'accés, a qualsevol lloc que no fos cap al TIE eruga.

Un centelleig de llum vermella va arribar per sota a les cadenes d'estribord de l’eruga, gairebé al nivell del permacret. El tret va sacsejar l’eruga i aquest va girar, baixant per descansar sobre una de les seves cadenes. Un caça estel·lar centellejà en sortir.

-Això era una Ala-X, no? -va preguntar Lando.

La Leia va assentir.

-Wedge?

En Han va negar amb el cap.

-Verd maragda, amb un disseny de tauler d'escacs.

La Leia va somriure.

-Corran!

Llavors una Ala-X d'un gris estàndard amb un rivet vermell centellejà en passar.

-Energia? -va preguntar Lando.

La Leia va comprovar el seu panell d'estat.

-En línia en tres, dos, un... ara.

-Aixeca els escuts -va ordenar Lando-. Treu-nos d'aquí.

La Leia va elevar el Comandant de l'Amor sobre els seus repulsors i va lliscar cap endavant. Els agents de SegCor es van apartar del seu camí. A la porta d'entrada a l'hangar, ella va empènyer cap a un costat delicadament al TIE eruga, «delicadament» en el sentit que cap vehicle va ser danyat per l'impacte, encara que Lando es va encongir davant el so del metall grinyolant i esgarrapant mentre passaven, i llavors es van tornar cap a l'estela dels dos Ales-X.

Immediatament les pantalles del sensor es van il·luminar i van començar a xiular. Lando va activar la seva pantalla i va aconseguir una imatge de visió nocturna, tota en tons verds, de la imatge de l’holocàmera de la part davantera del Comandant de l'Amor. Va veure poc excepte una línia de lliscants de SegCor aparcats en l'accés.

-Rebo un vehicle, amb una mida que concorda amb el d'un iot personal, sortint d'un hangar darrere de nosaltres -va dir en Han-. Crec que és el Ratlla de Púlsar.

Lando va canviar la seva pantalla a la imatge de l'holocàmera posterior. Sortint d'un hangar a només dos edificis de distància estava un iot llarg i baix, format com un exemple de forma de vida submarina que lliscava del planeta aquàtic de Mon Calamari. Essencialment una ala voladora amb dues beines d’impulsors bessons a la part posterior, tenia línies gràcils que tenien una forma aerodinàmica orgànica des del morro.

Han va continuar.

-Tenim un enlairament vertical des de l'àrea de llançament principal del port, crec que és un transport balístic, sortint. I... fierfek. Sembla com una nau petita, almenys una classe de corbeta, dirigint-se cap a nosaltres.

-Aneu als posts de batalla -va dir innecessàriament Lando.

Els escuts ja estaven aixecats i havia vist a Han encendre les armes del iot sense autorització un moment abans.

-Sí, capità.

-Intenta obrir un canal amb els nostres escortes.

-Sí, capità.

Han li va arrufar les celles a Lando i llavors va tornar la seva atenció als seus panells.

La Leia va elevar al Comandant de l'Amor darrere dels Ales-X. Lando es va sentir pressionat contra el seu seient mentre els compensadors inercials del iot no van poder estar completament a l'altura amb les demandes de l'acceleració del vehicle.

-Comandant de l'Amor a l'escorta d'Ales-X, responguin.

-Comandant de l'Amor, aquí el Ratlla de Púlsar. -Era una veu femenina i una que Lando no va reconèixer-. Prepareu-vos per rebre una transmissió per línia de visió d'un codi encriptat. Tres, dos, un, enviant. El teniu?

-El tenim -va dir en Han-. Executant... ara va haver un esclat d'estàtica i després la veu de la dona va tornar.

-Encriptació activada. Podeu rebre'm encara?

-Et sentim força bé -va dir en Han-. Vaig a posar-te amb el nostre capità. Hauré de disparar-li a les coses bastant aviat i ell no té res a fer.

Va pressionar un botó.

La imatge de l’holocàmera es va esvair de la pantalla d’en Lando i va ser reemplaçada per la cara d'una noia, jove, bonica, amb flocs de pèl blau amb línies grogues. Semblava familiar.

-Aquí Myri Antilles -va dir ella-. Improvisada oficial de comunicacions del Ratlla de Púlsar.

Tot d'una Lando es va sentir com si tingués deu mil anys. L'última vegada que havia vist la Myri, havia estat una nena petita. Va forçar un somriure.

-Myri! Sóc el teu oncle Lando.

-Lando! Ei! El pèl i la barba blancs et senten realment bé. Són autèntics?

-No, per descomptat que no. És una perruca i maquillatge.

-Auuu. Has perdut tot el teu cabell?

-No! El meu pèl és negre. Bé, negre i gris. Simplement no és aquest. Però encara tinc tot el pèl.

-És clar, segur -va xiuxiuejar en Han.

Lando va serrar les dents.

-Myri, noia, té el teu pare un vector de sortida?

-És clar. Primer, li disparem a la corbeta...

-No, no, no, necessitem allunyar-nos de la corbeta...

-La corbeta està completament sola a l'oceà i en totes les altres direccions hi ha múltiples caces i naus d'atac venint cap a nosaltres. I assumint que puguem aixafar la corbeta, hauríem d'arribar a l'òrbita sense problemes. Però llavors ens ensopegarem amb les naus del bloqueig de l'Aliança. Aquí és on arriba el problema.

Tot d'una Lando es va sentir jove i útil una altra vegada.

-Ah, això no és problema.

-No?

-No. Un jove tinent del bloqueig em va donar un codi de passi l'altre dia.

-Oh, bé. Ups... estarem a la distància de tret extrema en deu segons, nou...

Mentre Myri comptava cap enrere, Lando va canviar la seva pantalla a la imatge d'una pantalla del sensor.

La seva força d'atac en miniatura estava ara lluny de Coronita, sobre l'aigua i encara guanyant altitud. Hi havia nombrosos contactes sobre la ciutat, petites unitats de naus d'atac dirigint-se cap a ells. Afortunadament, en Han estava monitoritzant el seu tràfic de comunicacions i evitant que sortís pels altaveus de la cabina de control.

El Comandant de l'Amor i el Ratlla de Púlsar estaven ara costat a costat, separats només per un parell de centenars de metres, i els dos Ales-X estaven uns quants quilòmetres més endavant. En la distància hi va haver el centelleig d'una petita nau capital i, mentre la distància disminuïa, una designació va aparèixer a la pantalla: CORBETA CIC 1177 SILABAN.

Lando va fer una ganyota de dolor per simpatia cap a la Leia. Quan ella era només una senadora adolescent del planeta Alderaan, el seu transport principal havia estat una corbeta corelliana, la Tantive IV. Llarga i estreta, amb un morro semblant al capdavant d'un martell pesat tornat cap al costat i una popa rectangular que era poc més que bancs apilats de impulsors, la Tantive IV havia ocupat un lloc especial en els seus amors i havia de ser pertorbador tenir una nau gairebé idèntica intentant enderrocar-la ara.

El compte enrere de la Myri va arribar a un. Lando va obrir la boca per ordenar a Han que obrís foc, però Han el va obrir abans que pogués parlar. Lando va veure les llances làser del iot anar cap a un objectiu distant, a les quals es van unir les del Ratlla de Púlsar, i va veure la brillantor mentre els escuts de la Silaban se submergien en l'andanada làser.

Els dos Ales-X van pujar pel pla relatiu de la batalla, executant la seva maniobra evasiva a l'uníson, tan a prop que es registraven com un únic punt en els sensors.

Lando va arrufar les celles per això.

-Què estan fent? Van a xocar i llavors tot s'haurà acabat per a ells.

Hi havia oblidat que el seu canal de comunicacions encara estava obert.

-A xocar? -La veu era la de Mírax Horn-. Vine aquí, Lando, i jo xocaré amb tu.

-Calma't, calma't. -Aquesta era la Iella-. Això és pel que als homes només se'ls ha de posar al comandament de caces d'un únic pilot. En una nau més gran, tenen massa temps a les mans, així que parlen massa.

-Ei -va protestar Lando.

El Comandant de l'Amor va fer un balanceig mentre els raigs dels canons turbolàsers bessons de la corbeta van passar fregant els seus escuts. Lando va començar a dir alguna cosa sobre més maniobres evasives, però la Leia de cop i volta va posar el iot en uns moviments i girs tan tortuosos que l'estómac d’en Lando es va regirar. Ell va tancar la boca amb força i es va concentrar en no perdre el sopar.

A través del finestral, va poder veure els turbolàsers inferiors de la corbeta disparant contra el Comandant de l'Amor i el Ratlla de Púlsar i els turbolàsers de la part superior de la nau intentant fixar als Ales-X. Mentre s'acostaven a la corbeta, els Ales-X de cop i volta es van separar, tots dos quedant-se per sobre del pla relatiu de la batalla però un traçant un arc cap a babord i l'altre cap a estribord.

Els dos grups de turbolàsers van seguir inicialment al mateix Ala-X (el d’en Wedge, segons la pantalla del sensor), llavors tots dos van canviar per obrir foc contra el d’en Corran.

Per llavors tots dos Ales-X estaven més enllà de la popa de la corbeta. Lando va poder veure alguns punts brillants a la popa de la nau corelliana, punts on el foc dels turbolàsers dels Ales-X havien impactat. Ara tots dos Ales-X van fer un tirabuixó per orientar-se cap als motors i el comandant de la corbeta, reconeixent tardanament que els dos caces guardaven més poder de foc que els iots que encara es dirigien cap a ells, va intentar girar cap a ells i protegir els seus motors.

Però els Ales-X van arribar disparant, amb els seus enfadats focs làser vermells debilitant gradualment els escuts de la popa, concentrant-se en la mateixa àrea dels motors, i després penetrant-los. Lando va veure la llum vermella embolicar la popa de la corbeta i una explosió va il·luminar l'oceà de més avall.

No, la corbeta no havia explotat. Només hi havia perdut una part del seu compartiment del motor.

Però la nau va començar a perdre altitud i es va girar per allunyar-se de l'àrea del conflicte. Els Ales-X es van tornar cap als iots espacials.

I finalment, pel fet que ell tenia el bitllet per sortir d'aquest planeta i d'aquest sistema, Lando va poder posar-se al comandament de nou.

-Ratlla de Púlsar -va dir- i Ales-X de l'escorta, formeu sobre el Comandant de l’Amooooor. Ens dirigim cap a l'òrbita.

-I després on? -va preguntar en Han.

Finalment la veu d’en Wedge va cruixir pel comunicador.

-A una reunió de vells amics -va dir.

CORUSCANT, TEMPLE JEDI

L'oponent d’en Ben no era particularment impressionant. El droide tenia un cos primatxó, amb les seves quatre potes prou robustes just per caminar per aquí. Els seus dos braços acabaven no en mans sinó en tubs d'uns vuit centímetres de diàmetre.

I el seu cap era enorme, de la mida d'una unitat R2 sencera, amb dos sensors òptics verds brillants on hi hauria els ulls i un grup d'obertures d'altaveu en la posició d'una boca humana.

En el mirall que recorria tota una paret de la sala, semblaven combatents poc probables: un droide amb un cap ridículament gran i un noi adolescent d'aparença amistosa amb els cabells vermell brillant i un pentinat a la moda.

-Darrera sèrie -va anunciar el droide, amb la seva veu sorprenentment humana considerant la seva estranya aparença-. Fet.

Per provar-se millor a si mateix, Ben va deixar el seu sabre làser apagat de moment... i es va girar d'esquena al droide. Va estendre els seus sentits a través de la Força i va intentar trobar al droide i es va sobresaltar suaument, de nou, en descobrir que no podia. Va ocultar la seva preocupació.

-Llest.

Hi va haver un soroll com Ponk mentre la primera pilota d’escumacer deixava un dels tubs del braç del droide. I això Ben ho va sentir, com un desplaçament d'aire. Com la petita picor de la preocupació. Va poder sentir la direcció en què viatjava la pilota, directa cap al seu clatell...

Es va girar, apartant-se del camí de la bola, encenent el sabre làser mentre les pilotes segona, tercera i quarta van ser disparades cap a ell. Va intentar donar-li a la primera, però la seva espasa només estava mig estesa i el seu cop es va quedar curt a mig metre del seu objectiu. La segona bola va passar disparada i inofensiva més enllà d'ell, però va connectar amb la tercera i la quarta, enviant-les lluny d'ell. Els seus exteriors lluents van rebre el contacte momentani amb la fulla de llum coherent sense fondre’s o deformar-se.

Llavors més boles van venir abocant-se dels braços del droide. Ponk, Ponk, Ponk, Ponk, Ponk...

El droide va variar el seu blanc, disparant als peus d’en Ben, al pit, al cap, als braços, apuntant a posicions properes a Ben en el cas que els moviments li portessin als seus camins.

Ell no les va desviar totes. Una es va estavellar dolorosament contra el seu genoll esquerre. Una altra li va fregar la galta. Però el seu radi d'èxit era bastant alt.

Va poder sentir les boles movent-se al voltant d'ell al llarg del brillant sòl de la dura fusta d’apocia. Es van separar en dos fluxos, envoltant-li de tornada cap al droide, controlades pels impulsos magnètics que aquest estava enviant. Mentre Ben mirava i desviava dues boles més, les primeres que havien estat enviades contra ell van arribar a la base del droide, van volar per surar per sobre del cap del droide i van caure en el buit que hi havia. De nou al llançador, podien ser disparades de nou cap a ell.

Per impuls, Ben va triar una de les boles que ara s'aproximaven al droide i la va agafar a través de la Força. Li va donar un cop de peu amb el peu, mostrant físicament la manera en què volia dirigir el seu atac i la va colpejar amb l'energia de la Força.

La bola es va aixafar, convertint-se en un disc més ample que abans però al voltant de la meitat d'alt del que havia estat abans. Aquesta encara va volar per surar sobre el cap del droide... i quan va caure cap al buit, Ben li va donar una mica d'energia extra.

Va colpejar el forat i mig es va doblegar, embussant-se en el lloc.

Apartant a cops les següents quatre boles, Ben va veure com mitja dotzena més queien en el cap del droide, rebotant sobre la pilota deformada, com queien a terra i rodaven per col·locar-se al final de les dues línies de boles que esperaven ser recuperades.

Cap bola més va sortir del droide. Ben va esperar, mirant, mentre les boles expel·lides de les dues línies volaven sobre el droide, rebotaven, queien a terra i tornaven de nou a la línia.

Llavors aquesta acció també va cessar. Alliberades del control magnètic, la majoria de les boles es van quedar ara on descansaven. Unes quantes van rodar un pam en una direcció o una altra abans d'aturar-se.

Ben va sentir la més feble de les estrebades del seu sabre làser. El va agafar amb força just abans que quelcom intentés arrencar-li de la mà. Aquest va lluitar amb ell, intentant volar cap al droide, però ell va posar la seva mà esquerra a sobre també i el va sostenir amb fermesa.

El va desactivar i va somriure al droide de pràctica.

Finalment, també el sabre làser va deixar de moure’s per si mateix.

-M'has sabotejat? -va dir el droide.

-Sí -va dir en Ben-. En, uh, l’esperit de derrotar un enemic.

-Llavors arxivaré la teva acció en les de «tàctiques».

Designo aquest exercici complet. L'última sèrie té un radi d'èxit del noranta-quatre per cent, l'última sèrie va acabar amb un vint-i-dos per cent de boles expel·lides a causa del sabotatge tàctic. Retenció de l'arma de l'aprenent reeixida.

El droide va rodar cap a la porta de la Sala d'Entrenament i les boles, tornant ara a les seves formacions de línies rectes, van rodar darrere seu.

Marxant, el droide va passar costat d'una altra aprenent de Jedi que esperava al costat de la porta. Havia d'haver entrat mentre Ben estava enmig de l'últim exercici i ell va admetre amb un petit centelleig de vergonya que no l'havia detectat. Havia estat massa concentrat en la seva tasca.

Ella era diversos centímetres més alta que ell, tres o quatre anys més gran i pèl-roja, amb el seu llarg pèl amb un to més cúpric que el de la mare d'ell. Ella es va acostar cap endavant mentre les boles continuaven sortint de la sala.

-Hola.

-Hola.

Ben va retornar el seu sabre làser al ganxo del seu cinturó.

Ella va estendre una mà.

-Sóc Seha. Seha Dorvald.

-Ho sé. -Ell va agafar la seva mà per prémer-la-. T'he...

Hi havia alguna cosa a la mà d'ella, alguna cosa petita i rectangular, una targeta d'alguna classe. Però la seva expressió no va canviar. Ella no mostrava que li acabés de donar alguna cosa.

Un petit sotrac va recórrer a Ben. Ell sabia per què. Primer, ella era realment maca i estava parlant amb ell. Segon, ella simplement acabava de fer una cosa encoberta. Ell es va preguntar què hi havia a la targeta. Instruccions per reunir-se amb ella en algun lloc? Una comunicació del govern de Corèllia, pregant-li la seva ajuda per resoldre la crisi militar? Una oferta de suborn? Acabava de ser portat d'una coça d'una sessió de pràctica directe fins a un holograma i va sentir agudament la transició.

-T'he vist per aquí -va acabar ell, intentant no balbucejar-. Sóc Ben Skywalker.

-Ho sé. -Ella va retirar la seva mà, deixant la targeta a la d'ell-. Només volia dir-te que...

Em guardo la targeta ara? No, si algú està vigilant, això podria cridar l'atenció sobre el fet que ella em va donar alguna cosa. I si ella m'està donant una cosa d'aquesta manera, creu que algú està vigilant.

Ben va deixar que la seva mà caigués al seu costat i va esperar que la seva postura tingués un aspecte natural.

-... Vaig pensar que l’acció d'aixafar la bola va ser molt imaginativa i m'estava preguntant...

Ell havia d'anar a les seves habitacions i descobrir què hi havia a la targeta. Encara que també li agradaria quedar-se aquí i mirar-la durant un parell de dies. Era molt dur per a ell concentrar-se en les paraules de la Seha.

-... Si et faria res que jo, ja saps, d'alguna manera et robés la tècnica per a la meva següent sessió.

Al voltant de quaranta respostes diferents van rugir per fer encallar el cervell d’en Ben. És clar. Ets realment mona. Si encara estàs fent aquests exercicis, has començat tard com jo? El teu accent és molt de la ciutat inferior, però parles com si haguessis estat educada.

Com respondria Jacen a la seva pregunta?

L'última idea li va permetre a Ben aclarir la seva ment.

Hi havia analitzat la pregunta d'ella, descobrint instantàniament les conseqüències i sentint-se molt fred pel que feia en això.

-Em sentiria... -Quina era la paraula? -... afalagat. -Però abans que l'última paraula deixés els seus llavis, una possible conseqüència se li va passar pel cap-. Però probablement no hagis de fer-ho.

-Per què no?

Ella no semblava ofesa, només curiosa.

Ben va fer un gest cap a la porta.

-El droide té un programa d'aprenentatge. Trobarà o demanarà una nova programació per contrarestar la tàctica de la bola aixafada. Així que si fas això, també cal descobrir què farà ell llavors i estar-hi també preparada.

-Bon raonament. Ho faré. També ets llest.

També? A més de què?

-Em preguntava sobre la teva trena. -Ella va apuntar a la fina trena de cabells que penjava del seu cuir cabellut, especialment òbvia quan es contrastava amb el seu pentinat a la moda. Ara estava embolicada al voltant de la seva espatlla-. Això és molt de la vella moda, no? L'Orde encara fa això en algun lloc?

Ben va negar amb el cap.

-No, només sóc jo. -Ni tan sols estava segur de per què se l'havia deixat créixer, potser només per tenir alguna cosa que fos únicament seva, quelcom que el separava del seu famós pare. No estava segur de com dir això de manera que no sonés juvenil o egoista-. És el meu estil.

-Crec que és genial. De tota manera, necessito anar a la meva següent lliçó. Ha estat un plaer conèixer-te.

-Encantat de conèixer-te, igualment.

Ell la va veure marxar, sentint-se com si hagués d'estar posant-se tan colorit com el seu pèl, i finalment es va ficar la targeta que ella li havia donat al cinturó, esperant que l'acció no fos òbvia per als ulls ocults.

A més de què?

De retorn a les seves habitacions, va pensar en què fer.

El fet que la Seha semblés pensar que ella, o ell, o tots dos, estiguessin sota observació li preocupava. Estan mare i pare fent que em vigilin?

Aquesta pregunta va deixar un sabor amarg en la seva ment. O algú està vigilant la Seha? Però si sóc jo a qui vigilen, com descobreixo què hi ha a la targeta?

No en un ordinador del Temple. Això podia ser monitoritzat. Pensant en això, igual que podia ser-ho qualsevol quadern de dades capaç de transmetre i rebre. Però un quadern de dades sense un comunicador seria segur, si en podia trobar un.

O fer-ne un.

Es va aturar en una sala de jocs reservada per als rontos, estudiants entre tres i cinc anys més joves que Ben. No hi havia nens o adults presents, però hi havia jocs i joguines disseminats aquí i allà entre les cadires encoixinades i altres mobles brillantment acolorits.

Com sabia que devia haver-los, hi havia quaderns de dades, la majoria d'ells amb controls més grans apropiats per dits més petits i maldestres, i un d'ells tenia un auricular privat.

El va agafar.

Va entrar en un armari utilitzat per guardar subministraments de neteja. Dempeus en l'estret espai entre les prestatgeries que contenien ampolles que feien una forta olor i contenidors de plastiacer, va obrir el quadern de dades i ràpidament li va arrencar el xip de comunicacions. Se sentia nerviós per fer això en algun lloc del Temple, però no pensava que, fins i tot si estava gairebé sota constant observació, ells poguessin haver posat holocàmeres a tot arreu.

No en un armari de subministraments de neteja. Segurament no.

En les seves habitacions va moure la cadira de manera que pogués estar assegut amb l'esquena a una cantonada.

Va fer una demostració lleugerament exagerada de triar un joc de la seva petita col·lecció d'entreteniments. Mentre s'asseia, va escamotejar la targeta del joc i va inserir la de la Seha al seu lloc. Llavors es va posar els auriculars i va accedir a la targeta.

El logo de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica va aparèixer amb un breu missatge: AGENT ESPECIAL BEN SKYWALKER, INTRODUEIXI CODI D'ACCÉS.

Ben va teclejar la contrasenya que utilitzava en les oficines de la GAG per accedir als missatges i les ordres.

El missatge va canviar per dir: MANERA DE SO PER AMBIENTS SEGURS O MANERA DE TEXT PER ÀREES PÚBLIQUES?

Va triar so.

La pantalla va fer un centelleig i va aparèixer la imatge d’en Jacen.

-Ben -va dir en Jacen, amb la seva veu una mica tènue pels altaveus dels auriculars-, això és important. Memoritza la informació d'aquesta targeta. Torna-la a passar si cal. Quan estiguis segur que l'has memoritzat, destrueix el xip. No només el trenquis, destrueix-lo irrecuperablement.

Va fer una pausa per donar-li temps a Ben perquè absorbís la gravetat de les seves paraules.

Ben va sentir aquell sotrac altra vegada. Això és real, és important. I... això vol dir que la Seha està treballant amb Jacen! És una aliada!

-Necessito enviar-te en una missió -va continuar Jacen-. A tu específicament, perquè ha de ser algú amb els interessos de la GAG, els meus interessos, en ment, algú que sigui sensible a la Força i algú que hagi demostrat que pot operar sol. Això només ens deixa a tu o a mi i jo no puc deixar els meus deures en aquest moment. Sento interrompre el teu entrenament i sento més encara que això pugui causar fricció entre tu i els teus pares, però els faré entendre que tot això és cosa meva.

»Aquí hi ha el nucli essencial de la missió. Recorda-ho, de manera que si alguna cosa va malament amb els detalls operacionals que et dono, recordis què és el més important. Has d'aconseguir l'Amulet de Kalara i portar-me’l a mi secretament.

La imatge va canviar a una pantalla de dades planetària estàndard amb el nom ALMÀNIA a la part superior.

-L’Amulet està al planeta Almània -va continuar la veu d’en Jacen-, a les oficines planetàries d'Armes Tendrando. Es troba en un expositor al pis dos-cents quinze del seu edifici d'oficines. La seguretat de l'edifici no és res especial, atès que el comparteixen centenars de companyies diferents i la seguretat de l'expositor també és pobre, perquè el propietari no sap que és el que posseeix.

La imatge va canviar a una imatge propera d'una joia que penjava d'una cadena de plata. La joia era un oval gris, amb la seva superfície voluminosa i amb textura més que llisa. Al centre de la cara hi havia una barra vertical d'alguna gemma semblant a un robí, flanquejada per llustroses pedres negres semiprecioses. L'efecte era bastant semblant a mirar a l'ull platejat d'un felí amb una pupil·la vermella i aguda.

-Aquest és l'Amulet de Kalara -va continuar en Jacen-. Ara l'important. Ben, si això cau a les mans d'un que sigui sensible a la Força i que conegui els secrets de la seva activació, tots tindrem problemes. Perquè mentre que tal persona el tingui activat, serà invisible en la Força. Fins i tot la seva utilització de la Força és invisible per a altres usuaris de la Força.

»Pensa en el que això significa. Serà com un dels guerrers yuuzhan vong, però pot ser una persona normal: humà, rodià, bith, el que sigui. Seria un perill terrible per als teus pares, per a l'Orde, per a mi, per a tothom i per a totes les coses.

»Si trobes l'amulet en el seu expositor, meravellós. Anem a donar-te una còpia perquè la deixis en comptes de l’objecte real. Missió completada.

»Però si algú posa les seves mans en ell... -La imatge va canviar de nou a la cara d’en Jacen i era fins i tot més greu que abans-. Has d'assumir que coneix el seu secret i que és un poderós Jedi Fosc o un altre sensible a la Força i que pot activar-lo en qualsevol moment. Ben, has d’eliminar-lo abans que ell t’elimini a tu. Ho sento però és veritat.

Un pes es va posar en el fons de l'estómac d’en Ben.

El que Jacen estava suggerint sonava com si, sota les circumstàncies adequades, pogués ser assassinat.

Però si l’amulet era el que Jacen deia, havia de ser posat en les mans adequades. Havia de ser-ho.

-Llavors. En algun moment de les properes dues nits, necessites visitar el vestidor del quart nivell d'exercicis del Temple. Obre la taquilla més a l'esquerra, combinació 6-8-6 i recull el paquet de robes i articles que hi ha...

Següent