Exili (i XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

SISTEMA GILATTER, APROXIMANT-SE A L'ÒRBITA DE GILATTER VIII

La major recompensa ve del major risc, havia dit Jacen i la Lumiya havia estat d'acord amb ell.

-Mentre avaluïs encertadament la recompensa i els riscos -havia afegit ella.

I llavors s'havia ofert voluntària per acompanyar-lo en aquesta expedició per infiltrar-se en la cerimònia d'elecció de la Confederació.

Reclamar aquesta posició havia estat bastant fàcil.

Havia estat Intel·ligència de l'Aliança Galàctica qui havia descobert que hauria representants del Consell de l'Herència del Consorci de Hapes, les conspiradores que havien col·laborat amb Corèllia per matar la Tenel Ka, en la reunió. I l’almirall Niathal havia estat la primera a plantejar que grups independentistes autentificats, fins i tot dels planetes més devots de l'Aliança Galàctica, podrien aconseguir l'admissió.

No hi havia estat massa feina per Jacen persuadir a la Niathal que ell seria l'agent de l'Aliança Galàctica assignat per assistir a la reunió. El seu estatus com el Jedi amb els vincles més propers a l'exèrcit li garantia aquest dret. Manipular les coses de manera que la Lumiya pogués acompanyar-lo havia estat més difícil, però ella va admetre que mantenia un nombre d'identitats falses totalment detallades que suportarien l'escrutini de la divisió d'intel·ligència de qualsevol dels costats i una d'elles, la de la contrabandista Silfínia Ell, tenia el registre de naixement d'un planeta que encaixaria amb el perfil de les necessitats de l'Aliança. Així que Jacen havia arreglat els documents per a ell mateix i per la «Silfínia» del govern d’Ession i ara, amb els seus trets molt disfressats sota un color de pell fosc d'esprai i una barba, portava una targeta d'identitat que mostrava que era membre del partit més violent i revolucionari d’Ession. Treballant a través de la capitana Lavint i els seus misteriosos contactes, havia estat capaç de lluitar per l'admissió a la cerimònia... però no d'aconseguir un vot.

Això estava bé. No hi era per votar. Estava allà per anotar cares i identificar traïdors i per distreure a tots els presents, potser matant-los a tots, quan la batalla comencés.

I la Lumiya estava al seu costat, actuant com a reforç en cas de problemes. Els seus trets plens de cicatrius estaven ocults sota el seu maquillatge aplicat expertament i ella ara tenia una pell fosca i un cabell fosc com els d'ell.

Jacen va guiar la lletja llançadora amb forma de disc, de fabricació corelliana, fins al vector d'aproximació que la veu estricta del panell de comunicacions li havia assignat.

-Una força impressionant -va dir.

A través del finestral i de la pantalla principal del sensor, va poder veure creuers d'assalt bothan, creuers i fragates corellianes, un destructor estel·lar classe Imperial i altres nombroses naus capitals i llançadores. Hi havia molt de trànsit de llançadores cap a l'estació, que s'assemblava a una espremedora manual de fruita amb forma de cúpula descansant sobre un plat, però d'un quilòmetre de llarg.

-I està llesta per a l'acció -va dir la Lumiya-. Pots sentir-ho en la Força, la preparació de les tripulacions i els oficials? Volen sang. Això suggereix que aniran darrere del més proper dels objectius probables.

-La pròpia Coruscant. Encara que Kuat no està molt més lluny. -La llançadora es va estremir com si li haguessin disparat-. Ei. -No havia tingut un advertiment per avançat a través de la Força d'un atac imminent-. Un raig tractor -va dir ell.

-A la seva gent de seguretat òbviament li agrada tenir el control complet -va respondre la Lumiya.

En minuts, la llançadora va ser arrossegada fins a un moll extern de l'estació i la Lumiya va demostrar tenir raó. Quan l'escotilla lateral de l'estació es va obrir, el personal amb uniformes de SegCor va pujar a bord amb el seu comandant donant ordres.

-Doni-li els codis d'accés del seu vehicle al sergent Mezer. Ell portarà la seva nau fins a una zona de recuperació designada.

-Esperarà una propina? -va preguntar la Lumiya, amb la veu baixa i divertida.

L'oficial va parpellejar.

-Les regulacions de la reunió prohibeixen que cap vehicle romangui a menys de deu quilòmetres de l'estació -va respondre ell i llavors va comprendre que no havia respost a la pregunta-. No cal propina. Ell no podria acceptar-la si la hi oferís.

-Una pena.

Ella va passar per l'escotilla oberta.

Jacen li va donar el seu codi al pilot temporal i després va seguir la Lumiya. La va trobar sent saludada per un bothan de pèl blanc d'una disposició decididament més amistosa que els agents de SegCor.

-Silfina Ell -va dir ella, mentre permetia que el bothan li estrenyés la mà-. Front d'Alliberament d’Ession. I el meu nebot, Najack Ell.

El bothan va parpellejar, clarament sense haver sentit parlar mai del Front o de la família Ell.

-Encantat -va respondre. Va estrènyer la mà d’en Jacen per torns amb disgust-. Breyf T'dawlish. Un dels seus amfitrions.

-Quan comença la votació? -va preguntar en Jacen-. No hem rebut un horari dels esdeveniments.

-Molt graciós. -El bothan va fer un gest cap a la porta més allunyada de la sala antisèptica blanca i neta en la qual havien entrat-. Això va ser una vegada una sala de descontaminació. És, tristament, gairebé immune a la decoració. Però més enllà trobaran un ambient més agradable. Menjar, beguda, bona companyia. Companyia amb les mateixes idees.

-Em vindria bé una mica d'això últim -va dir en Jacen i va sentir a la Lumiya reprimir una rialleta.

Des d'aquesta profunditat superficial dins de l'atmosfera de Gilatter VIII, les tripulacions de la força de l'Aliança tenien una visió decent de la distant estació espacial i de les estrelles de més enllà. L'atmosfera feia que les estrelles parpellegessin només una mica i això tornava seva imatge lleugerament marejadora. Això era tot.

-Una transmissió de raig compacte des de l’Invisible U -li va dir l'ajudant de la Niathal a ella en el pont del Viatger Galàctic-. Un creuer lleuger hutt està arribant. Però aquesta és l'única nau capital en l'última mitja hora. La freqüència d'arribades importants ha caigut gairebé fins a zero.

Niathal, asseguda a la seva cadira de comandament giratòria múltiplement articulada, va arrufar les celles. Les possibilitats estaven just ara en el costat equivocat de la balança, el que seria problemàtic en una lluita directa. Afortunadament, l'Aliança tenia l'avantatge de la sorpresa.

-Molt bé -va dir ella, amb la seva veu sent merament una indicació que havia sentit l'informe del seu ajudant-. Falta encara algun jugador més?

-No, senyora.

La Niathal va aixecar la veu de manera que es pogués sentir per tot el pont.

-Doni-li l'ordre a la flota. Tots endavant lentament. Les naus que estan lluny no saltaran fins que rebin una ordre directa.

Jacen i Lumiya es van separar un cop dins, com la millor forma d'aconseguir informació a través d'una àrea més gran.

La sala principal del complex de vacances, amb la cúpula de sobre netejada recentment per proporcionar una imatge sense obstacles de Gilatter VIII, estava decorada amb llargues taules plenes de menjar i begudes. Els delegats es movien d'una a la següent, o d'un petit grup a peu al següent. No hi havia urgència ni animositat a la vista entre ells.

Això era... curiós. Donada com era de crítica que l'elecció d'un comandant suprem de guerra havia de ser, Jacen havia anticipat més ansietat.

I més notorietat entre els assistents. Fins ara, no havia reconegut ni una sola cara.

Jacen va acceptar una beguda d'una cambrera, una dona alta i de cabells clars amb un vestit blanc que semblava com si datés del final de l'Antiga República però que probablement estava en voga en algun planeta perdut.

-Llavors on és el coordinador? -va preguntar ell, fent que la pregunta sonés innòcua.

-No ho sé, senyor.

-Alguna idea de quan se suposa que van a començar les discussions d'obertura?

La cambrera va aixecar la mà per tirar-se del lòbul de l'orella, només un gest nerviós. Excepte que Jacen va poder sentir la mentida en la naturalesa casual del seu moviment.

-Tampoc sé això. Potser han transmès l'horari al quadern de dades de tot el món?

-Què acabes de fer? -va preguntar Jacen.

El nerviosisme de la dona es va incrementar en un factor 10 o més.

-Responia la seva preg...

-No. -Ell es va inclinar per apropar-se, intimidant-. Quan et vas tocar l'orella. Digues-m'ho. O em veuré forçat a matar-te.

Ella va mirar a dreta i esquerra com si busqués una via d'escapament... o un observador.

-Si us plau -va dir ella- se suposa que hem de fer-ho. Si algú fa preguntes.

-Vas enviar un senyal.

-Sí.

Jacen es va girar i va caminar ràpidament de tornada cap a la porta per la qual havien entrat a la gran sala. A través de la Força, es va obrir a la Lumiya, un advertiment.

-Senyors!

La veu era tan alta, transmesa des de dalt, que Jacen es va veure obligat a mirar.

Cap al centre de la gran sala, s'estava formant un holograma. De sis metres d'alt, mostrava a un home humà amb un uniforme blanc d'almirall, amb el tall i l'estil més apropiats per a l'era de l'Imperi de Palpatine que per a les forces militars modernes. L'home era baix, amb altes galtes i amb els cabells clars tallats en un estil militar. Una cicatriu, vívida fins i tot en l'holograma, començava a la part esquerra del seu llavi superior i creuava directament cap avall fins al llavi inferior. Per a Jacen, s'assemblava molt al general Tycho Celchu, però no tenia la calidesa de l'oficial.

-Si tornen la seva atenció al cel -va continuar l’almirall-, seran testimonis de les forces de l'Aliança Galàctica emergint de l'atmosfera del planeta. Això serà visible com una sèrie de brillants centelleigs quan comencin a xocar amb la nostra xarxa de mines. Més a prop nostre, m'agradaria presentar a un distingit visitant.

Un focus des de molt amunt va brillar just davant els ulls d’en Jacen. Ell es va apartar, sabent que estava sent emmarcat per la seva brillantor. Mig es va girar per mirar l'holograma.

-Si els nostres especialistes valen el que els estem pagant -va continuar l’holograma-, poden aixecar les seves copes cap al coronel Jacen Solo, de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. Alguns de vostès, els corellians, poden haver perdut familiars i amics davant les activitats recents d'aquest home.

Jacen va sentir un murmuri de fúria d'alguns en la multitud, però la majoria van reaccionar només amb curiositat. Uns quants es van apartar d'ell unes quantes passes. Altres li van donar un glop a les seves begudes, despreocupats.

-No hem estat presentats -va dir en Jacen, projectant la seva veu.

L’holograma gegant va assentir.

-General Turr Phenir. Comandant Suprem de l'exèrcit de la Confederació. Al seu servei.

-Vaig pensar...

-Que avui seria el dia en què es triaria el càrrec. –Phennir va negar amb el cap com si s'entristís per la credulitat d’en Jacen-. Un engany que vaig pensar que seria útil per atraure les seves forces. I la seva presència aquí és un altre benefici, un d’inesperat. Sé que ha d’intentar obrir-se camí lluitant, però he de demanar-li, si us plau, que no mati als delegats. Només són actors.

Darrere d’en Jacen va arribar el so de peus que corrien: els agents de seguretat. Ells, estava segur, eren reals.

Sí, s'obriria camí lluitant. Però tenia alguna cosa a fer primer. Va fer un gest cap amunt, cap a Gilatter VIII, i va posar tot el seu cor en dos pensaments: És un parany! Mines!

-És un parany -va cridar en Luke pel seu comunicador-. Està visualitzant mines. Repeteixo, mines.

-Rebut, Invisible U -li va arribar la veu de l'oficial de comunicacions del Viatger-. Aneu amb compte, amb aquesta transmissió, la seva posició està compromesa.

-No em digui. Invisible U fora.

Luke va canviar el seu panell de comunicacions a la freqüència de l'esquadró.

-I ara què? -va preguntar la Mara.

-Anem a entrar -va dir en Luke. Podia sentir la reticència en la seva pròpia veu-. I a rescatar a Jacen.

Per l'intercomunicador de l'Ala-X, R2-D2, directament darrere d’en Luke, va oferir un trinat malenconiós.

Cada oficial al pont del Viatger Galàctic va esperar a l'ordre que estava per arribar, l'ordre de prendre una nova direcció, per circumnavegar la xarxa de mines davant d'ells.

Això no és el que van obtenir.

-Continuïn tots endavant lentament -va ordenar la Niathal-. Totes les posicions d'armes davanteres de totes les naus del davant, obrin foc amb un patró d'escombrat directament cap endavant. Les naus capitals de la segona fila i els caces estel·lars encara en formació, col·loqueu-vos darrere de les naus capitals. Doni l'ordre a l’Ànakin Solo i a totes les naus llunyanes que saltin.

Hi va haver el més breu dels retards i llavors la tripulació del pont es va tornar cap a les seves noves tasques.

El comandant del Viatger Galàctic, un quarren anomenat Squinn, va avançar lleugerament cap a la Niathal.

Els tentacles de la seva cara estaven immòbils amb una calma forçada, però una pregunta cremava en els seus ulls.

Niathal la va respondre. Va haver de parlar més alt quan les bateries d'armes del Viatger van començar a disparar.

-Si no haguéssim aconseguit l'advertiment d’en Solo, capità, què hauria passat?

-Hauríem avançat cap al camp de mines.

-Fins?

-Fins que les nostres naus davanteres comencessin a colpejar les mines.

-I llavors?

La comprensió va florir en l'expressió del quarren.

-Hauríem traçat un nou rumb, un rumb lateral. Cap a més mines que haurien estat col·locades al seu lloc mentre nosaltres estàvem esperant aquí.

La Niathal va assentir.

-Mines que no podríem detectar a causa de l'atmosfera més espessa del nostre voltant i per sota de nosaltres. Mines que continuarien tancant-se sobre nosaltres. D'aquesta manera, serem martellejats, però amb el menor nombre de martells que tenen actualment per llançar contra nosaltres.

-Entesos.

El capità Squinn es va allunyar lentament de nou.

-És un parany -va dir la Leia.

Encara que l'advertència basada en la Força d’en Jacen no s'havia pretès que fos per a ella, no podia haver-li passat per alt. No una emoció terroritzada del seu propi fill.

Es va inclinar cap endavant al seient del copilot del Falcó, però l'únic que era visible del sistema Gilatter era la seva estrella groga, en línia recta, distant i diminuta.

-Han, m'has sentit?

-T'he sentit.

La cara d’en Han era, per una vegada, una màscara d'indecisió.

-Hem d'entrar i treure’l -li va dir ella.

Les paraules feien mal. La seva fúria per les accions d’en Jacen no havia disminuït. Ella no confiava en ell.

Però ell era el seu fill. Ella havia de salvar-lo.

-Estem esperant notícies de l’Alema -va dir en Han.

Però també hi havia dolor en la seva veu. La seva protesta va sonar buida.

-Anem, Han.

-Sí.

Ell va connectar els impulsors. El Falcó ja estava orientat directe cap a Gilatter VIII. Tot el que havien de fer era connectar l’hipermotor.

Lando es va aixecar de la cadira del navegant darrere d'ells.

-No és que sigui part d'aquesta conversa, però sospito que hauria d'operar una de les torretes làser. Correcte?

En no rebre resposta, va sospirar i es va dirigir cap enrere als tubs d'accés a les torretes, amb la seva capa onejant darrere seu.

L’holograma d’en Turr Phennir havia aparegut tan a prop de l’Alema que estava, inicialment, de manera parcial dins de la cama dreta d'ell. Es va apartar lentament, desapareixent en la multitud.

Arribar en aquesta reunió havia estat més fàcil per a ella que per a qualsevol altre infiltrat, va pensar. Després de tot, els records de la seva presència s'esvaïen de les ments d'aquells amb els quals es trobava mers minuts després que se n'anés. Això, i les seves habilitats Jedi, feien que fos un joc de nens per a ella passar pel costat de guàrdies, escoltar converses d'amagat i no danyar mai les ments d'aquells als quals utilitzava els seus recursos.

Llevat que ella voldria que la recordessin, com la capitana Lavint.

Ara esperava que no cridés l'atenció mentre s'obria camí des de la sala principal. No creia que la cridés. Jacen Solo estava fent un treball massa bo atraient l'atenció de tot el món.

S'alçava sol, amb un semicercle de guàrdies de seguretat de forces diferents bloquejant-li el pas i ella els va veure obrir foc. Ell va saltar per sobre del torrent de trets làser, encenent el seu sabre làser mentre s'elevava, i va baixar darrere dels seus enemics.

Ell va girar i dos d'ells de sobte no tenien cap. La resta es va retirar d'ell, disparant mentre es tornaven.

Tot el que l’Alema havia de fer era fugir d'aquest desastre, unir-se a les multituds d'actors que ara es movien en una retirada aterrida cap a les sales d'accés a les llançadores.

Llavors va sentir la seva presa. La Leia era a prop, enviant consol a través de la Força.

A Jacen. Havia de ser a Jacen. Aquest missatge amb certesa no anava dirigit a ella.

Però ara no podia anar-se'n. Havia d'esperar per veure si Han estava amb la Leia.

Apartant-se del seu camí d'escapament, es va obrir camí fins a una paret i es va unir amb les ombres allà.

ZIOST

Hirrtu, el rodià, li va balbucejar a Dyur a bord del Reunió al Cementiri, aquest cop clarament sorprès.

-Condicions de llançament?

Dyur va connectar la pantalla del sensor.

Aquesta mostrava una nau espacial que s'apropava, amb el seu punt d'origen a només uns quants centenars de metres d'on el chev, Ovvit, havia mort.

-Va trobar una manera de sortir -va dir-. Noi llest. Per cert... llocs de batalla.

Tot era tan estrany. A través de la pell del vehicle, Ben va poder veure el terra i les estrelles. Fins i tot va poder reconèixer algunes estrelles.

I va poder veure un vaixell de càrrega pesat i d'aparença maldestra canviar la seva òrbita per aproximar-se al punt cap al qual ell s'elevava.

El seu cor es va enfonsar. Possiblement no podia guanyar un enfrontament en un vehicle que amb prou feines sabia com volar, que o no tenia sistemes d'armes o tenia uns sistemes que eren més vells que la majoria dels governs planetaris moderns.

-Quines són les meves armes? -va preguntar.

Van aparèixer a l'ull de la seva ment. El braç a la part inferior del vehicle podia doblegar-se en una base d'aterratge o podia romandre estès i dirigir un atac làser. El braç a la part superior del vehicle podia alinear-se amb els oponents i disparar boles de metall.

-Canó. -Gairebé va escopir la paraula-. Canó físic.

Per a la seva sorpresa, el vehicle va respondre amb indignació a les seves paraules. La seva imatge mental es va acostar a l'arma muntada en la part de dalt. Va veure com una bola de metall de la mida del seu cap rodava, impulsada pel magnetisme, des d'un tub fins a la base del braç articulat.

I llavors va desaparèixer, emergint pel costat més allunyat del braç com una taca, sense so de propulsors que acompanyessin l'acció.

Mirà amb més atenció i la seqüència es va projectar de nou, més lentament, en la seva ment. La bola hi era... i el mateix magnetisme que l'havia fet rodar fins el seu lloc la va accelerar al llarg del braç, augmentant la seva velocitat a cada centímetre que viatjava fins que va deixar el final de l'arma.

Un accelerador magnètic. Ben havia sentit parlar de tal cosa, una arma verpine, va pensar, tot i que aquest era un aparell molt més petit. Mai havia sentit parlar d'un construït a escala de caça.

I potser els seus enemics tampoc haguessin sentit a parlar.

El seu dubte mental li va dir que tenia menys d'un minut fins que estigués prou a prop perquè aquells enemics disparessin de manera precisa sobre ell. Un minut per practicar.

-Evasió –va dir.

I el vehicle va començar un moviment de davant a enrere i d'esquerra a dreta que gairebé va arrencar a Ben de la seva posició agenollada. Kiara va lliscar per terra, tan rugós com era, fins que es va agafar a una de la potes de Sacsejador per a estabilitzar-se.

Era frustrant no tenir un control directe del vehicle, però també era excitant simplement donar ordres i fer que les complís.

-Prepara l'arma superior –digué.

Com si fos part del seu cos, va poder sentir una bola de metall maniobrant fins al seu lloc a la base de l'arma. També va poder sentir una creixent impaciència dins del vehicle. Se li va ocórrer, que tant si la idea s'originava dins d'ell o de la seva nau, que no necessitava dir les coses en veu alta.

El vaixell de càrrega va obrir foc. Ben va poder sentir els centelleigs de llum al seu voltant. Llavors el dolor crepità per les seves espatlles quan un d'aquells trets va connectar amb el casc superior del vehicle. El trauma d'això gairebé li va causar que perdés la concentració, però la fúria era la seva amiga, la fúria el va ajudar a mantenir la concentració.

Dispara l'arma superior. La bola va deixar l'arma, llançant-se cap al vaixell de càrrega... i va fregar els seus escuts i el seu casc, rebotant inofensivament.

Massa tard, Ben va comprendre que la bola era encara una extensió del vehicle, una extensió de si mateix. Fins i tot ara, podia dirigir-la una mica, desviar el seu curs. Però instintivament va saber que fer-li donar la volta i enviar-la de tornada contra el vaixell de càrrega li requeriria massa energia.

El vehicle d’en Ben centellejà en passar al costat del vaixell de càrrega i aquest es va girar per seguir-lo. Va començar a tornar-se molt abans que ells passessin, de fet, mantenint el seu morro i el seu costat d'estribord cap al vehicle de Ziost i Ben va pensar que veia alguna cosa retorçant-se i canviant en el costat de babord del vaixell de càrrega.

Va sentir el desig del seu vehicle de disparar amb la seva arma inferior, d'esquitxar amb foc làser a l'enemic, però Ben estava més concentrat en el que havia vist. Dóna la volta, va pensar. Baixa cap a Ziost. Apareix a l'altra banda del vaixell de càrrega.

El seu vehicle es va invertir amb la velocitat i el radi de gir d'un caça estel·lar modern i es va dirigir cap avall en angle per pujar pel costat de babord del vaixell de càrrega. El comandant enemic va sentir la seva intenció i va intentar girar per mantenir el seu morro i el seu costat d'estribord de cara a ell, però la velocitat i la maniobrabilitat de la nau de Ziost eren massa grans. Quan l'angle va ser el correcte, va poder veure un gran panell a la banda de babord que estava obert fixament, amb un altre caça TIE allà, a punt per ser llançat.

La fúria va rugir dins d’en Ben, fúria recordada per haver estat encallat, fúria pel que l'altre TIE li havia fet a la Kiara i a la seva vida... i una segona bola va deixar la seva arma superior abans que ell s'adonés que l'havia llançat.

El vaixell de càrrega estava ara girant, intentant aixecar el seu casc inferior per rebre o desviar el tret. Però Ben es va aplicar a través de la Força i va veure la bola canviar el seu arc, elevant-se per evitar la part inferior del vaixell de càrrega, gairebé ignorant els escuts, llançant-se directa cap a l’hangar obert, traçant un arc cap a la popa.

La bola va emergir a través del costat d'estribord, portant amb ella un núvol de runa que havia estat un cop atmosfera i components d'impulsors.

El curs i la velocitat del vaixell de càrrega estaven descontrolats. En fer-li un forat, la bola havia comunicat una mica de la seva pròpia energia cinètica a l'objectiu i al principi va semblar no haver-li fet cap mal de conseqüència. Però llavors el vaixell de càrrega va girar i va començar un descens immediat cap a l'atmosfera.

Ara Ben va deixar que la seva nau obrís foc amb el làser. Raigs vermells es van obrir camí irregularment fins al nucli superior del vaixell de càrrega, passant suficient energia a través dels escuts per socarrimar la pintura i tallar una antena de comunicacions.

Ben va negar amb el cap, ordenant-li a la seva nau que cessés el foc, i es va orientar cap a l'espai. Es va relaxar, asseient-se en lloc d'estar de genolls.

-Què ha passat? -va preguntar la Kiara.

-Hem guanyat.

Ara tot el que havia de fer era trobar el camí cap a casa: utilitzar una nau espacial que no tenia ordinador de navegació, i podria no tenir hipermotor, per arribar al sistema estel·lar civilitzat més proper, probablement de nou Almània.

Coruscant era esperar massa per...

A l'ull de la seva ment, Coruscant es va fer més gran i el va poder veure simultàniament com una brillantor distant al mar d'estrelles. Pots portar-nos-hi?

Va saber que el vehicle podia.

Abans que ens fem vells i morim?

El vehicle no tenia una comprensió precisa del temps humà, però Ben podia sentir que el viatge portaria hores o dies, no vides.

Així que va enviar l'ordre.

SISTEMA GILATTER, SATÈL·LIT DE VACANCES

En l'ombra on estava amagada, Alema va veure dues figures entrant a la força a través dels rius d'actors intentant escapar.

Eren Luke Skywalker i Mara Jade Skywalker, vestits amb granotes negres amb els complements dels pilots d'Ala-X i Alema gairebé es va desmaiar d'alegria. Luke era aquí i veuria morir la Mara, la Leia encara venia... l'univers estava a punt d'experimentar una mica del tan necessitat Equilibri.

Va deixar de saltar amunt i avall prou per trobar el seu comunicador. Va parlar per ell.

-Activa i executa aproximació 2.

El Duradeixalla, que ara surava amb totes les altres naus d'arribada dirigides a l'àrea d'aparcament per personal de seguretat del complex, l'ordinador de navegació estaria carregant i executant un grup de maniobres simples. El Duradeixalla es mouria fins a una posició directament per sobre de la cúpula del complex de vacances, a uns quants quilòmetres de distància i llavors començaria a accelerar.

-Què estàs fent, ballarina?

La veu era freda, divertida, familiar i va congelar les entranyes de l’Alema.

Va apartar la seva atenció de la lluita, on Jacen s’estava afrontant a un nombre sempre creixent d'agents de seguretat i va mirar a la dreta. La dona de pell fosca que s'havia dirigit a ella no semblava familiar... excepte per la seva constitució i els seus ulls verds.

-Lumiya –Va dir ella.

-Et vaig fer una pregunta.

Alema li va dirigir un encongiment d'espatlles d'una sola espatlla.

-Estem aquí per matar la Mara Jade Skywalker, que és aquí, i a Han Solo, que ve per aquí. I tu?

-Estava a punt de llançar-me a la lluita i ajudar a Jacen.

-No ho facis. -Alema va negar vehementment amb el cap-. Si el rescates, Luke i Mara se n'aniran i la Leia i Han no vindran. Han d'estar aquí.

Lumiya ho va considerar.

-Llavors fem el salt a la lluita juntes. El que nosaltres siguem aquí evitarà que els Skywalker i els Solo se’n vagin. No creus?

-Sí, ho creiem.

Lumiya va allargar la mà cap avall i va estripar una llarga obertura en el seu vestit, alliberant les seves cames per maniobrar. Va deixar anar el mocador decoratiu que portava com a cinturó, revelant el fuet làser sota d'ell i va tornar a lligar-se el mocador al voltant de la part inferior de la seva cara i el seu pèl, donant-li l'aspecte de la Lumiya tan familiar per a l’Alema i per a altres. Llavors va treure el seu fuet làser.

-Preparada?

Alema va aixecar el seu sabre làser.

-Ho estem.

Estava més contenta del que ho havia estat en molt, molt de temps.

En Luke ila Mara van fer una aproximació misericordiosa. Van aterrar a la meitat del grup més gros d'oficials de seguretat. El sabre làser d’en Luke centellejà en un cercle, tallant cinc o sis canons de pistoles làser, i Mara va fer un gest amb la Força per empènyer a un costat a mitja dotzena d'agents.

Luke va desviar un tret làser d'una oportunista dona de SegCor.

-Anem, Jacen. El teu transport està esperant.

Jacen va colpejar, tallant a un tirador bothan en dos.

-No necessito la vostra ajuda. -Llavors va mirar més enllà d’en Luke i la seva expressió es va endurir encara més-. Oh, no.

Luke va mirar cap a aquell costat. Han i Leia estaven entrant a la sala principal a tot córrer.

-I el teu altre transport és aquí.

Llavors va sentir el xiuxiueig d'advertència de la Mara, més a través de la Força que amb les orelles, i quan es va tornar, Lumiya estava davant seu.

Mentre Han i Leia s'aproximaven, la naturalesa de la batalla davant d’ells va canviar en un instant. Tot d'una Luke estava traient i encenent el seu segon sabre làser, el shoto de la meitat de longitud, i utilitzant el seu sabre làser principal per desviar una arma que s'assemblava estranyament al fuet làser de la Lumiya.

En Han va aclucar els ulls. La que el brandava era la Lumiya, encara que la seva pell era fosca. Ell va aixecar la seva pistola làser i va disparar, però la Lumiya havia d'haver estat conscient d'ell. Ella simplement es va posar a una banda i el tret va fer una carambola a terra i després va travessar el pit de l'holograma de sis metres d'un almirall que dominava el centre de l'habitació.

Mara, gairebé envoltada per agents de seguretat, estava tornant el seu foc làser cap a ells amb el seu propi sabre làser. La Leia es va apartar d'ella, cap al Luke.

I llavors va deixar escapar un crit de sorpresa mentre una taula baixa va lliscar en el seu camí, massa sobtadament perquè ella saltés per sobre o es fes a un costat. Va ensopegar però es va aixecar sobre els seus peus i va encendre el seu sabre làser.

Es va aturar de sobte i va mirar a l'esquerra. Han va seguir la seva mirada... per veure a l’Alema Rar sortint de les ombres d'una paret lateral, amb un estrany somriure en els seus llavis i el seu sabre làser encès a la mà.

-És meva -va dir la Leia i va saltar cap endavant.

En Han la va ignorar. Li va disparar a la twi’lek, però l’Alema va rebre el tret casualment amb el seu sabre làser i després va començar a girar la seva espasa en un patró defensiu mentre la Leia hi arribava.

-Crec que això resol la qüestió de si estaves morta o no -va dir en Luke.

Va rebre un altre espetec del fuet làser en la seva fulla llarga, es va llançar per apropar-se i va llançar un tall cap a la Lumiya amb el shoto. Però amb un esforç a través de la Força, ella va aixecar un cap humà tallat en el camí del cop i l'atac d’en Luke va enviar el cap girant per l'aire. Va aterrar en una taula plena de menjar.

-I tant -va dir la Lumiya-. Vaig pensar que ho sabies. Estic morta. Ho he estat durant dècades.

-Llavors estira't i deixa’ns tirar-te una mica de terra a sobre.

Amb un esforç telequinètic similar, Luke va arrencar les estovalles de sota de tot els plats i les hi va llançar. Aquests van caure sobre ella des de darrere, però ella va fer petar el fuet cap enrere, tallant les estovalles en dos i després va continuar la maniobra fins a un cop davanter. Luke va desviar les puntes separades del fuet làser amb les seves dues fulles.

-Realment m’odies, no és cert? -va preguntar la Lumiya.

-M’has donat munts de raons per a això. Però no. El teu odi no és recíproc.

Luke va saltar sobre un altre escombrat de les puntes, baixant a sobre d'una cadira i saltant d'ella mentre l'atac continuat de la Lumiya la desintegrava. Ell va aterrar lleugerament, equilibrat.

-No t’odio. -Ella va baixar el seu fuet-. Sento que pensis això de mi. No t'he odiat des... fa molt de temps. Sí, he intentat matar-te. Però això va ser quelcom professional. No personal.

Luke va mantenir la seva arma aixecada prou per desviar un tret làser perdut, l'atac d'un agent de seguretat que merament s'havia perdut massa a prop seu, i llavors va baixar el seu sabre làser, igualant l'acció de la Lumiya.

-Tu no m’odies. D'alguna manera no em crec això.

-Pertanyem a escoles rivals, Luke. Això és tot. T'ho demostro?

-És clar.

Lumiya va desactivar el seu fuet làser i el va embolicar al voltant de la cintura. Va fer un gest, amb els palmells cap amunt.

-Mata’m ara, si vols.

Ell va fer un pas cap endavant.

-No vull. Però ets una amenaça sense fi per a mi i la meva família.

-Llavors cobra’t la peça. Però primer, pels vells temps, pren la meva mà.

Ella va estendre la seva mà dreta, amb el palmell encara cap amunt, un gest de pau.

Luke li va dirigir un gest exasperat.

-No puc creure que et rebaixis a una tàctica tan infantil.

-No és una tàctica, Luke. Escolta la meva veu. Escolta als meus sentiments. No t'estic oferint dits enverinats o raigs de la Força, només un frec. -La seva veu es va tornar més trista-. Si volgués fer-te mal aquesta nit, hauria matat al teu nebot en lloc de deixar-lo fugir.

-Fugir?

Amb cura de mantenir la Lumiya en la seva visió perifèrica, Luke va escanejar la sala.

La majoria dels actors havien desaparegut.

La Mara estava tractant amb un nombre sempre descendent d'agents de seguretat. La Leia estava arraconant l’Alema per la sala principal, amb Han seguint-les, fent trets a l'atzar per proporcionar-li suport a la seva dona. L’holograma gegant havia desaparegut i també ho havia fet Jacen.

Ell ens ha deixat.

-I podria haver-te atacat just ara.

Luke va tornar la seva atenció a la Lumiya. No va sentir cap perill a través de la Força, cap en absolut. D'ella només hi havia un intent pacífic.

Ell va apagar els seus sabres làser i els va penjar al seu cinturó, després va allargar la seva mà esquerra, la seva mà de carn. Els seus dits van fregar els d'ella i llavors la mà d'ella es va tancar sobre la d'ell.

I res va passar.

-Amor meu?

-Estic ocupada.

La Leia va tornar una ràfega gairebé incessant de trets cap a l’Alema, però la Jedi twi’lek va continuar retrocedint, lluitant en una acció defensiva, sense intentar mai atacar. Era impropi d'ella.

-Jacen ha escapat.

Les paraules d’en Han van crear un fort nus al pit de la Leia. Ella havia arriscat la seva vida i Han havia arriscat la seva per salvar el seu fill i Jacen simplement els havia deixat enrere.

Però no podia concentrar-se en això. Alema encara era una perillosa enemiga. La Leia havia de guanyar aquí.

-Amor meu.

-I ara què? –Aproximant-se.

La Leia va fer una tombarella cap enrere per allunyar-se de la seva enemiga i a meitat de la seva rotació va veure que la imatge de Gilatter VIII estava parcialment bloquejada.

La mateixa nau en la qual havia vist desaparèixer a l’Alema només dies abans es dirigia directament cap a ells.

Mentre aterrava, va veure que l’Alema havia apagat el seu sabre làser i estava posant-se un casc cenyit i flexible amb un visor transparent: un casc de descompressió d'emergència. Alema li va somriure.

Luke va sentir arribar el perill, però no venia de la Lumiya.

Es va apartar i va aixecar la vista just a temps per veure l’YV-666 contactar amb la part superior de la cúpula.

La cúpula, de transpariacer antic, no es va trencar. Es va enfonsar, arrugant-se com una llauna de metall de parets fines. La gran massa de la nau es va llançar per estavellar-se contra el terra de la sala principal i una ondulació com una onada de la marea va viatjar a través del sòl.

Luke va saltar cap a la sortida. Mara estava davant d'ell. Ell va veure l'efecte ondulatori de l'impacte llançar cap amunt cossos i va veure a la nau de càrrega, amb la seva velocitat difícilment detinguda, continuar movent-se ràpidament i descontrolada cap a terra, fent un forat dentat a través de l'axis de l'estació espacial. Més enllà, va pensar que va veure assotar les puntes reenceses del fuet de la Lumiya... contra què? Un enemic? Una paret per proporcionar-li un camí d'escapament? Tot d'una el fuet es va enfosquir davant un núvol de runa que s'expandia impulsada per l'impacte de l’YV 666.

L'atmosfera de l'estació, amb dos enormes forats entre els quals triar, va començar a escapar cap a l'espai, arrossegant al Luke mentre se n'anava.

D'aquells que fugien cap a la sortida, la Leia anava a la rereguarda, amb Han just davant d'ella. L'ona de xoc de l'impacte contra el terra darrere d'ells va fer caure al Han. Àgil i determinat, estava dret de nou abans que la Leia fins i tot arribés fins a ell.

Dret, però movent-se lentament. Cada cop més, per als ulls de la Leia, els peus d’en Han no volien trobar adherència mentre ell corria.

Ni tampoc volien els d'ella. No era per l'atmosfera que escapava. La gravetat artificial de l'estació havia d'haver experimentat una fallada completa. Quan les orelles van cruixir i el dolor va créixer en el seu cap i els seus ulls, la Leia va saber que no hi havia manera que poguessin arribar a la sortida.

No hi havia cap manera que tots dos poguessin arribar-hi.

Es va obrir a través de la Força i va empènyer l'esquena d’en Han, impulsant-lo cap endavant per la porta a la qual en Luke i la Mara acabaven d'arribar.

La Leia va donar tres passos més. Però ara, tot i que les seves cames seguien movent-se, no podia fer cap avanç. Els seus peus es van aixecar completament del terra. No tenia impuls cap endavant, cap manera d'aconseguir la salvació.

Va tancar els ulls, determinada a estar en pau en els seus últims moments.

Alguna cosa es va embolicar al voltant del seu turmell.

Va baixar la mirada. Unida a la seva cama hi havia una línia amb un petit ganxo i corda: la peça d’estúpid i absurd equipament de granger d’en Luke, que ell havia portat d'un costat a un altre des d'abans que ella el conegués. Ell estava a l'extrem més allunyat de la corda, agafat contra la porta, tirant amb totes les seves forces i, mentre la Leia mirava, Han es va unir a ell.

En moments l'havien arrossegat a través de la porta i l'interior de la badia d'accés de llançadores on havien arribat minuts abans. Han va segellar la porta. Dèbilment, en la pressió atmosfèrica reduïda, ella va poder sentir les sirenes d'advertència udolant. La Leia es va quedar a terra, panteixant.

-Gràcies -va dir.

-Per a què està la família? -va preguntar en Luke-. Ei, podem la Mara i jo aconseguir un viatge fins a l'altre costat de l'estació? Els nostres InvisiblesX són allà.

SISTEMA GILATTER

A la llançadora que havia confiscat, Jacen es va llançar cap a l’Ànakin Solo, transmetent la seva identitat mentre anava, demandant actualitzacions de la batalla.

Podia veure com anava progressant. Les naus de la Confederació havien estat preparades per a la força d'atac de l'Aliança. Però no havien estat preparades perquè les naus de l'Aliança s'obrissin camí a força de múscul a través de la xarxa de mines, llevant-se de sobre les estimacions de temps i arruïnant les maniobres de flanqueig acuradament planejades. Cosa que havia resultat al final en un enfrontament a cops i, als seus ulls, les coses estaven igualades.

Necessitava més que els seus ulls. Fins i tot va aconseguir les dades de l’Ànakin Solo, aquestes només era tan bones com els instruments de la nau podien proporcionar, tan bones com els oficials fustigats i sobrecarregats podien analitzar-les.

Va veure a un creuer d'assalt bothan perdre energia en les seves bateries d'estribord. Una resposta instantània per part dels esquadrons de caça de l'Aliança podria haver explotat la situació, el que podria haver resultat en la destrucció del creuer.

No va passar.

Va veure esquadrons de caces donant voltes, buscant un enemic, malgastant preciosos minuts fins que el Viatger Galàctic pogués redirigir-se fins a un objectiu digne.

Va veure una fragata de l'Aliança cedir terreny perquè el seu comandant òbviament sentia que la nau estava incapacitada, sense ser conscient que la corbeta corelliana homòloga estava fins i tot més severament danyada.

Ell va maleir i va colpejar els braços del seu seient de pilot.

Finalment va trobar una oportunitat d'abordar l’Ànakin Solo.

No gaire després, la Lumiya es va posar en contacte amb ell pel seu canal de comunicador privat, informant-lo que també ella s'havia fet amb un vehicle, el transport privat d'algú, poc més que un lliscant aeri equipat amb motors millorats i un casc contenidor d’atmosfera, i necessitava una autorització per aterrar l’Ànakin Solo. A contracor, perquè sabia que ella parlaria amb ell i ell no desitjava parlar amb ningú, li va proporcionar el codi que ella necessitava.

En l'anàlisi final, la Batalla de Gilatter VIII va ser una retirada, amb tots dos bàndols retirant-se del camp després de patir pèrdues moderades.

La Confederació va pregonar que havia estat una clara victòria per Turr Phennir, el seu nou Comandant Suprem de cap fred.

L'Aliança va fer notar el fet que, fins i tot amb possibilitats superiors i l'avantatge d'una emboscada traïdora, la Confederació no havia aconseguit res.

En RUTA CAP A CORUSCANT, VIATGER GALÀCTIC

En Luke estava estès al petit sofà a les petites habitacions que els havien assignat a la Mara i a ell, mirant al sostre. Era de blau clar neutral, sense trets excepte pels grups de barres lluminoses al voltant de les vores, i el color pacífic ajudava a apaivagar els seus pensaments.

Necessitaven que els apaivaguessin.

-Estàs molt quiet -va dir la Mara.

Ocupava l'única cadira de la sala.

-Encara no hi ha res de nou d’en Ben. -Luke li va oferir un lleuger arrufament de celles-. I les accions d’en Jacen em preocupen.

-Vols dir el fet d’abandonar al Han i la Leia?

Ell va fer que sí.

-Haurien. Crec que ell s'està tornant fins i tot pitjor.

Mara va tornar la seva atenció al seu quadern de dades.

La continuada absència d’en Ben i les accions d’en Jacen pesaven molt sobre Luke, però mentir a la Mara afegia pes de la càrrega que sentia i esperava que ella no detectés aquestes mentides a través del seu vincle en la Força. Luke no considerava que les accions d’en Jacen representessin covardia, però Jacen clarament considerava que el perill que experimentaven els seus pares era menys important que la seva necessitat d'influenciar l'escena major de la batalla de l'AG i la Confederació. I aquesta era una elecció de molta sang freda perquè l'hagués fet Jacen.

Però això no era el que pesava sobre la ment d’en Luke just ara. Luke també ponderava el significat de les paraules de la Lumiya cap a ell, la dolçor amb la que li havia tocat. No hi havia estat hostil o venjativa. Els seus instints sobre la gent, la seva habilitat per distingir la veritat de les mentides a través de la Força li ho deia.

Llavors va sentir una cosa nova. Es va asseure i la Mara el va mirar de prop.

-Què passa?

Ell va somriure per primera vegada des que havien deixat el sistema Gilatter.

-Puc sentir a Ben -va dir.

Jacen estava assegut a la seva oficina privada. Les barres lluminoses estaven apagades i l'única il·luminació venia dels raigs de llum de l’hiperespai que giraven fora del seu finestral.

Amb un sospir silenciós, el plafó ocult a la cantonada de la seva oficina es va retreure i es va obrir. Lumiya va entrar, amb la seva cara buida de maquillatge però embolicada contra els ulls curiosos.

-Puc sentir la teva fúria des de les meves habitacions –Va dir ella.

-M’estàs amonestant o ho estàs aprovant?

-Aprovo la fúria, per descomptat. T’enforteix i necessites fortalesa. Però si jo puc sentir-la...

-No hi ha un altre Jedi a bord de l’Ànakin Solo.

-Demostra-ho. I, mentre estàs en això, demostra que no hi ha iniciats Jedi ni sensibles a la Força de cap classe.

Jacen va sospirar. No va disminuir la seva fúria, però es va concentrar en disminuir la seva pròpia presència en la Força.

-Bé. –La Lumiya es va aproximar i es va asseure davant d’ell-. Jacen, això no va ser un desastre.

-Em va fer semblar un idiota. Jo vaig planejar la missió. Jo vaig caure en el parany.

-Com van fer tots els altres, incloent a l’almirall Niathal, la comandant de la missió. Quan un informe complet de la batalla arribi a les holonotícies, serà emès com un èxit dramàtic de l'Aliança Galàctica, les forces del bé rebutjant una emboscada traïdora, tot amb pèrdues insignificants, i tu probablement descobriràs que la teva popularitat ha crescut. Pel que fa a la culpa darrere de les portes tancades del govern... la teva informació va ser verificada independentment, no?

-Sí, d'acord, llavors, vaig ser fet per sentir-me com un idiota.

-Ah. Amb això no puc consolar-te.

Ell li va dirigir una mirada però no va dir res.

-T'agradaria evitar això en el futur? Ser inigualable, invencible en els enfrontaments estratègics?

-Ningú és invencible.

-Potser no... però el comandant que sap exactament on estan totes les forces en el camp de batalla, que no necessita dependre només dels limitats sensors i d'analistes fal·libles serà derrotat molt menys sovint.

-Estàs parlant de la meditació de batalla. Ho has esmentat abans.

-No. La meditació de batalla és una cosa que molts usuaris de la Força molt consumats, Jedi o Sith, poden fer. Considera a la meditació de batalla l'aprenent. La tècnica de la qual estic parlant és el mestre. És la capacitat de sentir, de coordinar, només pel poder de la ment i la voluntat. Aquesta és l'habilitat que ve amb l'assumpció del títol de Mestre dels Sith.

Ell va continuar mirant-la.

-No ets la Mestra. Així que no pots ensenyar-me-la.

-No ho sóc, però sí que puc. Una dona cega que un cop va veure encara pot experimentar els colors en record seu. Vaig aprendre tot el que cal aprendre sobre aquest poder... simplement mai el vaig poder brandar.

Lumiya va abaixar la mirada als seus membres. La seva expressió no suggeria que se sentís traïda per ells, per la seva naturalesa robòtica, només que eren una mica decebedors.

Jacen ho va considerar.

-Estic preparat?

-En tots els altres sentits, sí. Però has de fer el sacrifici de l'amor. I llavors has de prendre el teu nom Sith, per tornar-te a forjar a tu mateix.

-A qui he de sacrificar?

La pregunta li va provocar un calfred. Si ella fos a dir «A qui més estimes», ell seria incapaç de fer-ho. Mai sacrificaria l’Allana. Mai sacrificaria la Tenel Ka.

-Algú a qui estimis. Algú que deixarà un buit en el teu cor.

-Qualsevol?

-Qualsevol.

Jacen va mirar a la distància.

-Llavors serà al meu pare. O la meva mare. O a tots dos.

-O potser no.

Jacen la va mirar, curiós.

-Sents un afecte sobtat per ells del que jo hagi de saber?

Lumiya va riure.

-No. He perdonat la Leia pel que m'ha fet i Han mai va ser més que una molèstia. Però pot ser que no puguis sacrificar als teus pares.

-Per què?

-Has de sacrificar a algú a qui vols. Estàs segur que encara els vols? Cerca en els teus sentiments.

Jacen va pensar i llavors, de mala gana, va abandonar el fet de pensar per obrir-se a les seves emocions. Va deixar que imatges d’en Han i la Leia suressin en l'ull de la seva ment.

Els va veure com havien estat quan ell era un nen petit, com adolescent, com a home. Els va veure a la llum sempre canviant de les seves pròpies experiències, quan va arribar a comprendre que no podien ser pares ordinaris, quan va descobrir que ells estaven disposats a abandonar-los a ell i als seus germans a uns pares substituts durant setmanes o mesos cada vegada, quan va aprendre que havien de fer-ho. Va sentir de nou l'onada de dolor que totes aquelles separacions havien causat i que totes aquelles reunions mai havien curat.

Tot el que va poder sentir era dolor i fúria. Dolor que ells li havien causat, fúria que ell patia contra ells.

Però hi havia reemplaçat la fúria a l'amor, o la fúria simplement l’emmascarava? Malgrat com de durament que va buscar una resposta, no va poder trobar-la.

Lumiya va xiuxiuejar-li a l'orella.

-No ho saps perquè t'has entrenat a tu mateix per sentir massa poc, per analitzar massa. Aquest no és el camí Sith. Has de fer les dues coses.

Jacen va negar amb el cap.

-Les emocions et debiliten.

-No obstant la fúria, una emoció, et dóna forces. Les emocions no et debiliten, Jacen. Et fan por. A tu específicament.

Ell la va mirar, sobtadament furiós.

-Res m'espanta.

No va poder veure la cara d'ella sota el vel, però sabia que ella estava somrient.

-Mentider –Va dir ella. Abans que ell pogués formular una resposta, ella es va aixecar i va tornar al passatge secret-. Estava equivocada -va dir ella-. No estàs prou preparat. No et coneixes a tu mateix tan bé com deus. Troba't a tu mateix, Jacen. Llavors fes el teu sacrifici i pren el teu nom Sith. Estaré esperant.

Ella va marxar i la porta es va tancar darrere seu.

Jacen va mirar darrere d'ella, sentint-se malalt. Malalt per tenir una debilitat, per que la Lumiya l'hagués detectat, per estar confús. I ara ni tan sols podia començar a processar l'elecció del seu sacrifici fins que sabés on residia el seu cor.

Fins que sabés si estimava als seus pares.

D'una manera, però, les dues respostes en aquesta pregunta eren similars. Si els volia, n’havia de sacrificar un, i matar a l'altre per evitar la represàlia.

Si no els volia, havia de considerar eliminar-los a ells i al problema potencial que representaven. En qualsevol cas, la galàxia i ell estarien millor sense ells.

-Adéu, mare -va dir-. Adéu, pare.

FI