L'amenaça interior (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Obi-Wan es va asseure davant de l'ordinador principal. Portava allà gairebé una hora. El tècnic vorzydià assignat en aquella estació anava d'un costat a un altre darrere d'ell, parant-se de tant en tant per mirar per sobre de l’esquena d'Obi-Wan. De tant en tant, les antenes del tècnic fregaven el cap i el clatell d'Obi-Wan, que el sentia murmurant quelcom sobre Vorzyd V.

El Mestre d'Obi-Wan s'havia anat amb el president Port per intentar tranquil·litzar els treballadors. L’amenaça a la salut física i mental dels vorzydians equivalia a les seves dificultats tècniques. Si el president no aconseguia calmar els treballadors, hauria d'enfrontar-se a una crisis sanitària. A jutjar pels nivells d'estrès que Obi-Wan podia sentir en aquell edifici, el padawan va pensar que el seu Mestre no estava tenint molt èxit.

Obi-Wan tampoc. El problema amb el sistema informàtic no tenia fàcil solució. Obi-Wan es va adonar que no el podria resoldre ràpidament, però esperava poder esbrinar alguna cosa en el procés sobre què l'havia iniciat.

I llavors, tan aviat com va venir, l'anomalia va desaparèixer. Tots els ordinadors de l'edifici van tornar a connectar-se i a funcionar com si el virus mai hagués existit. I no va quedar ni rastre del que va passar en cap de les màquines.

Obi-Wan es va acostar al nerviós tècnic, que va assentir i va parlar amb un intercomunicador a la paret.

-Tornem a estar en línia. Que els treballadors tornin als seus llocs immediatament.

Alguns dels tècnics que hi havia per allà van mirar a Obi-Wan, agraïts, mentre tornaven a les seves estacions de treball. Creien que era ell qui havia solucionat el problema.

La resta dels vorzydians es va posar mans a l'obra, alleujats pel retorn al normal funcionament de les coses. Fins i tot els vorzydians malalts es van esforçar per prosseguir amb el treball.

Obi-Wan es va quedar on era. Volia continuar investigant en el sistema per veure si podia esbrinar el que havia provocat el misteriós problema, i potser arribar a entendre als vorzydians, però el tècnic que estava al costat d'ell desitjava clarament que Obi-Wan sortís del seu seient.

-Tornem a la feina, llavors? -va preguntar el tècnic, nerviós.

Obi-Wan va sospirar. La seva curiositat no era raó suficient per molestar aquell vorzydià.

De retorn a la planta 24, Obi-Wan va pensar en el que sabia. Per desgràcia, no era molt. El sabotejador era algú que coneixia el sistema informàtic gairebé tan bé o millor que els tècnics que el manejaven, però no hi havia proves definitives que Vorzyd V fos responsable de la fallada. Obi-Wan va sospitar que el culpable podia ser algú de dins o algun espia.

Abans que pogués compartir les seves sospites amb Qui-Gon i el president, una sirena llarga i opaca va ressonar a tot l'edifici. Els treballadors vorzydians van grunyir a l'uníson, repetint aquell to. Era un so estrany, com decebut, que va penetrar a la pell d'Obi-Wan. No sabia si la frustració dels treballadors es devia al fet que la seva jornada laboral s'havia vist reduïda per la interrupció, o si aquell trist so es feia cada dia quan arribava l'hora de marxar.

Igual que la resta dels treballadors, el president Port semblava reticent a anar-se'n d'allà. Per fi, es va aixecar i va indicar als Jedi que li seguissin.

Els vorzydians van sortir en massa dels edificis, com un líquid abocat lentament. Encara estaven molt a prop els uns dels altres, tot just es van acostar a Obi-Wan i Qui-Gon, ni tan sols en els transbordadors a vessar en els que es dirigien a casa seva. Obi-Wan va lamentar que la seva presencia incomodés als vorzydians, però, al mateix temps, va agrair aquell espai lliure. Li permetia mirar per les finestretes de transpariacer del transbordador.

Mentre sortien de l'espai de treball de la ciutat, Obi-Wan va esperar que canviés el paisatge. Ell suposava que els edificis idèntics serien cada vegada més escassos, i que donarien pas al paisatge natural del planeta, o almenys a algun parc o espai obert, però s'equivocava.

Als afores de la ciutat, la zona laboral donava pas a la zona residencial. Però si el president vorzydià no els hagués avisat que havien entrat en ella, Obi-Wan no s'hauria adonat. Els edificis en aquesta zona eren lleugerament més petits i estaven situats al voltant d'estacions on els transbordadors automàtics i els aerobusos recollien i deixaven passatgers. Per la resta, era exactament igual que la zona de treball.

No hi havia jardins. Ni espais per aparcar vehicles privats. Ni vorzydians descansant a l'exterior.

Davant aquesta perspectiva, els Jedi no es van sorprendre en veure la casa del president, que, igual que el seu lloc de treball i el seu abillament, no diferia de les de la resta de la població. Vivia en un pis únic d'una de les elevades construccions.

-Aquesta és la meva dona, Bryn -va dir el president, presentant a una vorzydiana prima que portava una granota de color anodí -. Els Jedi Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi -va dir Port, assenyalant-los.

Les antenes de la Bryn van tremolar en contemplar als Jedi.

-Agraïm la seva hospitalitat -va dir en Qui-Gon, tendint-li la mà-. El president Port ha estat molt amable de convidant-nos a dinar amb vosaltres.

Bryn va assentir de nou, però no li va donar la mà. En lloc d'això, es va acostar al rebost. Després de prémer uns quants botons va col·locar dos serveis més a taula, que ja estava posada per a dos.

-Grath no menja amb nosaltres -va dir ella.

El president Port va assentir.

-Vindrà a casa després? -va preguntar Obi-Wan. Tenia ganes de conèixer al fill de quinze anys d’en Port. Vorzyd IV semblava tan... avorrit. No podia imaginar la vida que portaria un adolescent en aquell planeta, i esperava que fos més fàcil parlar amb ell que amb els vorzydians que havia conegut fins al moment.

-Després de dinar. Està treballant -va respondre Bryn, inexpressiva.

Mentre esperaven a què els servissin el menjar, Obi-Wan i Qui-Gon van fer una ullada a la petita residencia. Estava equipada i era raonablement còmoda, però no donava cap pista sobre la personalitat dels habitants. A Obi-Wan li va recordar els espais estèrils que els viatgers llogaven a Coruscant. Amb tantes espècies diferents passant per allà, les habitacions es dissenyaven perquè fossin el més netes i inofensives possible.

-Sol estar Grath fora de casa per les nits? -va preguntar Qui-Gon quan es va asseure a sopar-. Deu ser una pena no poder compartir junts l'últim àpat del dia.

Obi-Wan es va adonar que Qui-Gon estava buscant algun punt de connexió emocional en la família.

-Treballar és un honor -va dir el president, tens.

La seva dona va assentir.

-Tant de bo sigui tan productiu demà com avui -va dir.

Qui-Gon i Obi-Wan van intercanviar una mirada. Es va fer el silenci a la taula.

Obi-Wan va mastegar un mos especialment dur i insípid del que fos que hi havia al seu plat.

-I què feu per les nits per divertir-vos? –preguntà amb l'esperança de poder iniciar alguna conversació. Encara que estava començant a adonar-se que era inútil, va sentir l'obligació d’intentar-ho.

Bryn va alçar la vista del plat, amb una expressió de confusió.

-Llegim manuals per millorar en el nostre treball -va respondre, com si fos una cosa òbvia.

Tot d'una, Obi-Wan es va preguntar si Grath preferia treballar a les nits per evitar el sopar. Li costava creure que els joves de Vorzyd IV estiguessin tan centrats en el treball com els seus pares. Va pensar que, d'alguna manera, s'assemblava a la vida en el Temple. Allà, els nens i els adults estaven completament dedicats a aprendre els camins de la Força. La senda Jedi era fascinant, per descomptat, molt més fascinant que qualsevol de les coses que Obi-Wan havia vist en aquell planeta, però Obi-Wan també havia d'admetre que, algunes vegades, al Temple, l'únic que desitjava era prendre’s un descans, un temps lliure.

Alçant la vista del plat, Obi-Wan va veure que Qui-Gon li estava mirant. Es va posar vermell. Més d'una vegada, Qui-Gon havia estat capaç de llegir-li la ment, i esperava que aquell no fos un d'aquests moments.

Obi-Wan portava una temporada sentint-se frustrat, sí, però no volia abandonar la senda Jedi. Ja ho va fer una vegada i va acabar sent el pitjor error de la seva vida, però, tot i així, hi havia moments, sobretot quan pensava que no estava progressant, en els quals es preguntava on li estava portant una feina tan abundant i intensa.

 Següent