Exili (I)

Exili

El llegat de la Força 4

Aaron Allston

A la galàxia d’Star Wars, el mal està en moviment mentre que l'Aliança Galàctica i l'Orde Jedi lluiten contra forces visibles i invisibles, de la traïció interna desenfrenada al malson de la guerra total.

Amb cada victòria contra els rebels corellians Jacen Solo es torna més admirat, més poderós i més segur que podrà arribar a la pau galàctica. Però la pau pot venir amb un preu. Tot i les tenses relacions causades per les simpaties oposades en la guerra, Han i Leia Solo i Luke i Mara Skywalker es mantenen units per una sospita aterridora: algú insidiós està manipulant aquesta guerra, i si ell o ella no és detingut, tots els esforços per la reconciliació poden ser en va. I mentre que les visions porten al Luke a creure que la font del mal no és altra que Lumiya, Dama Fosca dels Sith, el major perill gira entorn del mateix Jacen.

CAPÍTOL 1

FORA DE L'ESPAI CORELLIÀ DESTRUCTOR ESTEL·LAR ÀNAKIN SOLO

No era exactament la culpabilitat el que mantenia despert a Jacen nit rere nit. Més aviat, era la comprensió que havia de sentir-se culpable, però no se sentia així, més o menys.

Jacen es va inclinar cap enrere en una cadira prou còmoda per dormir, amb el cuir tan suau com la mantega, i va mirar cap a les estrelles.

Els escuts d'impacte estaven retrets de la finestra d'observació exageradament gran de la seva oficina privada i la pròpia habitació estava a les fosques, donant-li una vista de l'espai sense cap obstacle.

La seva oficina era al costat de babord, amb la proa orientada cap al sol Corell, i la popa apuntant cap a Coruscant, així que estaria mirant cap a Commenor, Kuat, el Cúmul de Hapes, al tram de la Ruta de Comerç Perlemiana... Però no va intentar distingir aquestes estrelles individualment. L'astronomia era una ocupació de per vida per a gent que malgastaven la seva existència en un únic planeta.

Quant més dur havia de ser tal estudi per a algú com Jacen, que havia viatjat d'estrella a estrella durant la seva vida?

Va deixar que les seves parpelles es tanquessin, però la seva ment va continuar corrent, com ho havia fet tots els dies des que ell i el seu grup d'assalt havien rescatat a la Reina Mare Tenel Ka del Consorci de Hapes d'una insurrecció, instigada per les traïdores nobles hapanes ajudades per la flota corelliana.

A la meitat de tots aquests esdeveniments, creient que Han i Leia Solo havien estat part del complot, Jacen havia ordenat als turbolàsers de llarg abast de l’Ànakin Solo que es concentressin en el Falcó Mil·lenari. Més tard, havia sentit poderoses evidències de què els seus pares no havien pres part en el complot.

Així que, on era la culpabilitat? On era l'horror que havia d'haver sentit davant d'un intent de parricidi i matricidi? Quina classe de pare podia ser per a l’Allana si podia fer això sense remordiments?

No ho sabia. I estava segur que fins que no ho sabés, el somni continuaria eludint-li.

Darrere de la seva cadira, un sabre làser es va encendre a la vida amb el seu característic espetec-xiuxiueig, i de sobte l'oficina estava banyada de llum blava. Jacen estava dempeus abans que la fulla de l'intrús estigués completament estesa, amb el seu propi sabre làser a la mà, encenent la seva fulla a la vida, i fent un gest amb la mà lliure per dirigir la Força per apartar la seva cadira fora del seu camí.

Quan la va apartar, va poder mirar la intrusa. Era prou baixeta perquè la cadira l’ocultés per complet, a excepció de la punta de la seva brillant arma.

A l'altra banda de l'escriptori hi havia la seva mare, Leia Organa Solo. Però no portava el seu propi sabre làser.

Jacen ho va reconèixer per la seva empunyadura, pel seu color.

Era el sabre làser que la Mara Jade Skywalker havia portat durant tants anys. El primer sabre làser d’en Luke Skywalker. El sabre làser de l’Ànakin Skywalker.

La Leia portava vestidures Jedi marrons, i el seu pèl era llarg i estava solt. Sostenia el sabre làser agafat amb les dues mans, apuntant cap amunt i l'empunyadura cap avall, a punt per colpejar.

-Hola, mare. -Aquest semblava un moment més apropiat per al terme més formal, més que mama-. Has vingut a matar-me?

La Leia va assentir.

-He vingut en això.

-Abans que ataquis, com has pujat a bord? I com has entrat en aquesta oficina?

Ella va negar amb el cap, amb la seva expressió afligida.

-Creus que les defenses ordinàries poden significar alguna cosa en un moment com aquest?

-Potser no. -Ell va arronsar les espatlles-. Sé que ets una Jedi experimentada, mare, però no ets rival per a un Cavaller Jedi que ha estat lluitant i entrenant constantment durant la seva carrera... perquè no ho ets.

-I no obstant això vaig a matar-te.

-No ho crec. Estic preparat per a qualsevol tàctica, qualsevol truc que és probable que utilitzis.

Ara ella va somriure. Era el somriure que ell li havia vist dirigir a enemics polítics quan cometien l'error final de les seves carreres, el somriure ferotge d'un gos de guerra jugant amb la seva presa.

-Que és probable que utilitzi. No saps que tot llibre de tàctiques canvia quan l'atacant ha decidit no sobreviure a la baralla?

La cara d'ella es va transformar en una màscara de fúria i traïció. Va deixar anar la mà esquerra de l'empunyadura del sabre làser i va allargar-la, empenyent-lo. Jacen va sentir la sobtada pujada d'energia de la Força a l'interior d'ella.

Ell es va apartar a un costat. L'esforç d'ella en la Força no li arribaria.

I llavors es va adonar, massa tard, que això era el que se suposava que havia de passar.

L'energia de la Força es va precipitar més enllà d'ell i va colpejar a la finestra d'observació just al centre, corbant-la, fent-la miques en el buit de l'espai.

Jacen va saltar per allunyar-se. Si pogués arribar a la vora de la porta de l'oficina, i agafar-s’hi durant el segon o dos que li portaria als escuts tancar-se, no seria arrossegat més enllà de la finestra d'observació.

Però el mateix salt de la Leia va interceptar el seu.

Ella es va llançar contra ell, embolicant-ho amb els seus braços, deixant caure el seu sabre làser. Junts van sortir volant per la finestra d'observació.

Jacen va sentir el fred tallar la seva pell i esmorteir-la.

Va sentir l'aire sortir ràpidament dels seus pulmons, una ranera de mort que ningú va poder sentir. Va sentir el dolor en el seu cap, darrere del seu front, en els seus ulls mentre s'enfonsaven i es preparaven per a rebentar.

I durant tot aquest temps la boca de la Leia es movia com si encara estigués parlant. Durant un improbable moment ell es va preguntar si ella parlaria eternament, reprenent al seu fill mentre giraven, morts, durant tota l'eternitat.

Llavors, com en aquests últims segons sabia que havia de fer, va despertar, de nou assegut a la seva còmoda cadira, de nou mirant les estrelles.

Un somni. O alguna cosa que li havien enviat?

-Eres tu? -va preguntar en veu alta.

I va esperar, mig esperant que la Lumiya respongués, però cap resposta va arribar.

Va girar la cadira i va trobar la seva oficina tranquil·litzadorament buida. Amb un comandament a l'escriptori, va tancar els escuts d'impacte sobre la seva finestra d'observació.

Finalment, va consultar el seu crono.

Havien passat quinze minuts des de l'última vegada que l'havia comprovat. Havia tingut com a molt deu minuts de son.

Va col·locar els peus amb les botes posades damunt de l'escriptori, es va inclinar cap enrere i va tractar d'alentir el ràpid bategar del seu cor.

I de dormir.

CORUSCANT, MAGATZEM DE TRANSPORTS DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, A PROP DEL TEMPLE JEDI

El Nébula Escarabat es va posar en un embarcador d’una plataforma d'aterratge elevada adjacent al magatzem de transports blau i amb forma de fong. La maniobra va ser suau i còmoda per a una nau tan gran. A dos-cents metres, el transport classe Filibuster era una nau d'aparença maldestra en qualsevol lloc excepte l'espai. Des de dalt, semblava una lluna creixent disseccionada per la fulla d'un ganivet, amb la fulla orientada en la mateixa direcció de les puntes creixents, i la seva popa ampla i corbada portava a la ment dels observadors més la part inferior grossa d'un bantha que la llisa i estilitzada de les naus de guerra.

Però aquesta popa ampla podia portar grans quantitats de personal i material, i en els moments següents a l'aterratge de la nau sobre els seus patins d'aterratge, una dotzena de rampes de càrrega van baixar i van començar a vomitar un riu de soldats uniformats, molts de permís, altres muntats en lliteres mèdiques repulsores, sent guiats als hospitals.

Des d'una plataforma molt més petita a uns cinquanta metres de la proa d'estribord del Nébula Escarabat, el Mestre Jedi Kyp Durron mirava desenvolupar-se l'escena. En aquesta distància, amb prou feines podia veure els trets facials dels nouvinguts, però podia distingir prou per veure les cares encendre’s amb alegria mentre reconeixien als seus éssers estimats en la multitud de sota.

I a través de la Força podia sentir l'emoció del dia. Creixia des del Nébula Escarabat i els seus voltants. El dolor radiava dels ossos trencats i monyons cremats que havien estat un cop connectats a membres orgànics. El dolor surava des dels records de com s'havien aconseguit aquelles ferides i com els amics s'havien perdut per sempre en la batalla.

Però més que això, hi havia sentiments d'alleujament i felicitat. La gent tornava a casa de la batalla, aquí per descansar i recobrar-se. Eren veterans de l'extraordinària batalla espacial que havia tingut lloc tan recentment en el sistema hapani. Alguns dels veterans coneixien l'orgull pels seus papers en la batalla, alguns coneixien la vergonya o el penediment, però tots estaven contents que s'hagués acabat. Tots estaven contents d'estar aquí.

I durant uns quants tranquils moments, Kyp es va relaxar, deixant que les emocions de l'altra plataforma li inundessin com un corrent fred i refrescant a l'estiu. La sorda naturalesa dels sons de benvinguda d'aquella plataforma, del tràfic aeri de Coruscant no massa llunyà, del transport i el comerç del magatzem adjacent, li permetia sentir-se còmode, desconnectat.

Llavors va sentir noves presències en la Força, presències específiques que havia estat esperant.

Va apartar la vista del magatzem i va aixecar la vista, cap a l'origen de la sensació, i va veure a l'Ombra de Jade en un angle d'aproximació directe cap a ell.

La nau es va aproximar al magatzem a una velocitat lleugerament més ràpida de la que era segura, després desaccelerà ràpidament i va caure en un aterratge sobre suaus repulsors a sobre de la plataforma, a mers metres d’en Kyp. Ell va somriure. Qui vulgui que estigués pilotant, probablement la Mara, havia fet juganerament o maliciosament una aproximació tan intimidant com fos possible, per espantar-lo perquè es retirés de sobte. Per descomptat, ell no s'havia mogut. Va moure una mà cap a les formes de l'interior de la cabina, indistingibles darrere dels finestrals, i va esperar.

Bastant aviat la rampa d'abordatge va baixar i Luke Skywalker i Mara Jade Skywalker van baixar trotant. Anaven vestits senzillament, Luke de negre, Mara, per una vegada, amb les vestidures Jedi estàndard de dos tons de marrons.

Kyp va oferir un somriure i va estendre una mà cap al Luke.

-Gran Mestre Skywalker.

Luke la va estrènyer.

-Mestre Durron.

-I Mestra Skywalker.

Mara li va dirigir un assentiment en senyal de salutació, però Kyp va detectar un rastre d'irritació o impaciència.

-Mestre Durron.

-Aquesta és una mà nova, crec. -Kyp li va deixar anar la mà-. He sentit allò de les teves ferides. Com és en comparació amb l'antiga?

Luke va aixecar la seva mà dreta i va mirar al seu palmell.

-La matriu neural és més sofisticada, així que se sent fins i tot més com de carn i ossos. Però... ja saps, com un droide al qual mai se li esborra la memòria tendeix a tornar-se més individual, més idiosincràtica.

Kyp va assentir.

-No estàs suggerint que una mà protètica fa el mateix. No té prou memòria.

Luke va arronsar les espatlles.

-No sé el que estic suggerint. Potser a través de la Força el meu cervell va desenvolupar una familiaritat amb la vella que excedeix al normal. Per tant, aquesta encara no se sent bé.

-El que vol dir -va dir la Mara- que ha passat de ser el més consumat artista de sabre làser de la galàxia a, bé, a ser encara el més consumat, només que una mica menys d'ara en endavant.

-Tieta Mara? Ups. Hola, Kyp. Mestre Durron.

La veu era de la Jaina i Kyp va aixecar la vista per veure la diminuta Jedi a la part alta de la rampa.

-Jaina.

Kyp li va dirigir un assentiment de cap amistós. Va dirigir els seus pensaments cap a un temps, anys enrere, quan estava penjat per ella, quan ella era encara una adolescent, quan ell era un home més jove i més autocentrat que no havia reconegut que el seu interès en ella tenia més a veure amb la solitud i la autoapreciació que amb cap altra cosa.

Aquí, avui, va pretendre que ella mai havia significat més per a ell que allò que la filla del seu més vell amic supervivent havia de significar. Ella, potser, no el volia pretendre. Dirigint-li a Kyp un breu somriure, ella va tornar la seva atenció cap a la Mara.

-Llavors puc portar ja a Zekk i a Ben al Temple?

Mara va assentir.

-Això crec. Kyp, alguna raó per retardar-nos?

-No. -Ell va mirar cap a l'esquerra, on el proper Temple Jedi era clarament visible més enllà de la popa de l'Ombra de Jade-. Llevat que vulguis cuidar els teus motors. Puc simplement agafar-lo i deixar-lo allà.

Ell va allargar la mà, amb el palmell cap amunt, en un gest extremadament dramàtic, i l'Ombra de Jade va vibrar durant un moment, movent-se sota la pressió que ell va exercir amb la Força.

Jaina li va dirigir una mirada reprovadora. Ella es va girar, i la rampa es va elevar fins a col·locar-se al seu lloc, ocultant-la.

-Com està Zekk? -va preguntar en Kyp.

Mara no va semblar preocupada.

-Es recuperarà completament. Les cirurgianes de Hapes van ser molt bones. Però estarà fora de l'acció durant un temps. -La seva expressió es va tornar preocupada-. Quanta gent sap com va ocórrer?

-Només jo, de moment. -Kyp va fer un gest cap al costat més allunyat de la plataforma, adjacent al depòsit-. El meu lliscant està per aquí. -Una vegada que tots es van moure en direcció al vehicle, va continuar-: Vaig ser assignat per aquesta investigació.

Tots els accidents de sabre làser que causaven qualsevol dany a un ésser viu havien de ser revisats, i qualsevol Mestre que estigués de guàrdia en el Temple podia ser assignat a la investigació a l'atzar.

La cara de la Mara es va endurir.

-Tots els qui van ser testimonis van dir que va ser un accident.

Kyp va assentir.

-I tant, i l'informe d’en Luke deixa bastant clar el que va passar. Així que, hauria de desfer-me dels nostres costums, no investigar res i agafar-me el dia lliure?

Van arribar a la vora de la plataforma i al lliscant aeri d’en Kyp, un estret vehicle Ion groc amb seients còmodes en la part davantera i un seient del darrere que semblava com si estigués preparat per a nens. Kyp va saltar sobre el seient del pilot i va estendre una mà galant a la Mara.

Ella li va dirigir una mirada admonitòria i va saltar més enllà d'ell al seient de l'acompanyant.

-No, per descomptat que no. -Ella es va asseure-. Només estic una mica susceptible, crec. El meu fill va tenir un accident amb el sabre làser. Tot d'una sento els ulls de tots els Jedi de la galàxia sobre mi.

Luke va entrar al seient posterior i es va col·locar darrere d’en Kyp.

-Llavors de què va tot això?

Kyp es va encongir al seient del pilot, va activar el lliscant, el va dur cap a enrere en un gir veloç que els va portar a uns metres del flux més proper de trànsit que creuava.

-No vols seure just darrere meu. Confia en mi.

Va virar de manera que apuntés en la direcció en què viatjava el flux de trànsit i va accelerar, com si estigués jugant en un simulador del Falcó Mil·lenari, per emergir amb el flux.

-Per què no...? Oh.

Atrapat pel vent, el pèl d’en Kyp va ser arrencat d'on descansava dins de la caputxa de la capa Jedi. Allargat en tota la seva longitud, les seves puntes s'assotaven a mers centímetres davant dels ulls d’en Luke i ocasionalment li fregaven el nas.

Luke va lliscar lateralment fins al centre del seient.

-Te l’has deixat créixer.

Kyp va allargar la mà per donar-li al seu pèl un copet indulgent i després va somriure davant la seva simulada demostració de vanitat.

-He estat veient a una dama que li agrada llarg. I no li importa tots les cabells blancs que hi ha en ell.

-Enhorabona. Així que de nou, de què va tot això?

-El Cap Omàs i l’almirall Niathal volien veure't al teu retorn de Hapes. Em van demanar que et portés. Pots optar per no anar si el moment no és bo.

Mara li va dirigir un arrufament de celles confús.

-Això és pel que va passar a Hapes?

-En certa manera. -Kyp li va dirigir a ella un somriure ampli i d'algú a qui li agradaven els problemes-. Aquest cop, ells volen que Luke converteixi a Jacen en Mestre Jedi.

AFORES DEL SISTEMA CORELLIÀ NAU DE CÀRREGA RESPIRA ELS MEUS FUMS

La capitana Uran Lavint era hereva de la tradició d'en Han Solo.

Així és com ella es veia a si mateixa, en qualsevol cas, i era realment una contrabandista. No és que fos una contrabandista a petita escala. La seva nau de càrrega, el Respira els meus Fums, tenia un celler amb espai suficient per portar diversos Falcons Mil·lenaris. Ni tampoc feia sempre viatges de contraban en solitari. Algunes missions, com aquesta, eren petites operacions de flotes.

No obstant això, no era rica, ni tan sols tenia una comoditat financera. Els creditors, contrabandistes més reeixits o membres del crim organitzat, demandaven ara les seves quotes en qualsevol lloc que poguessin contactar amb ella, en qualsevol moment que poguessin atrapar-la durant les breus estades del Respira els meus Fums a port. L'havien amenaçat, li havien donat una pallissa en aterrar a Tatooine i hi havia rumors que un creditor havia abandonat i havia contractat un caçador de recompenses per eliminar-la, per demostrar l'estupidesa de no pagar a temps.

Ella necessitava que aquesta missió fos bé. Si era així, podria pagar-li a tot el món, començar de nou. Si no era així, podria trobar-se en una posició per descriure una descompressió explosiva de primera mà.

Ara mirava a la distant estrella Corell a través dels finestrals davanters del pont mentre s'asseia pesadament a la seva cadira de capità. S'encorbava no per la derrota, sinó pel costum i per una actitud deliberada d'indiferència que li donava una reputació de ser freda sota foc. Encara que nascuda d'uns pares ben alimentats i atesos oficinistes de Bespin, ara tenia una pell semblant al cuir de Tatooine i una cara forta que podria haver-se beneficiat amb un bigoti corb.

A contracor, va seure dreta. Mirant al jove hutt més petit del normal a la butaca del copilot especialment dissenyada del seu costat, va assentir.

-D'acord, Blatta. Connecta’m.

Blatta va prémer un botó en el panell de control davant d'ell. Una pantalla allà es va il·luminar i va mostrar la cara de la capitana Lavint, la imatge d'una holocàmera en viu. Ell va parlar en els tons típicament profunds i enganxosos dels hutts.

-Transmetent en cinc, quatre, tres...

Va aixecar dos dits, assenyalant silenciosament la continuació del compte enrere, després un i després va tancar el puny per indicar que estaven transmetent.

Lavint va mirar al gravador de l’holocàmera.

-Capitana a la flota. En un minut transmetré les dades de navegació per al nostre salt final. Aquest salt ens portarà tan a prop com ens permetrà el pou gravitatori del planeta Corèllia i llavors passarà una d'aquestes dues coses: les forces de l'Aliança Galàctica saltaran sobre nosaltres o no.

»Si no salten sobre nosaltres, enhorabona. L'armament i el bacta que portem ens aconseguiran beneficis nets. Si salten sobre nosaltres, les nostres instruccions són clares: separar-se i córrer, directes cap a l'atmosfera de Corèllia. Cada nau està sola. Si veieu al vostre millor amic sent assaltat, li desitgeu bona sort i baixeu a terra. No us quedeu enrere i lluiteu per alliberar-lo.

»Bona sort.

Li va donar als seus espectadors un enèrgic assentiment de cap i Blatta va tallar la transmissió.

-Dades de navegació? -va preguntar ell.

-Envia’ls.

Ell ho va fer. En l'instant en què ho va fer, un cronòmetre d'un minut va aparèixer en les dues pantalles de la cabina, comptant cap enrere. Era just temps suficient perquè els capitans i els navegants de la flota rebessin les dades i les comprovessin, però no suficient perquè les perdessin i incrementessin el seu nerviosisme.

Més o menys com un únic cos, les trenta i tantes naus i vehicles de la flota van accelerar, apuntant directament cap al planeta distant i invisible. Aquells que tenien escuts defensius els van activar. I exactament en el mateix moment, cada tripulació de cabina va veure les estrelles davant seu allargar-se i començar a girar axialment que era la característica visual de l'entrada en l'hiperespai.

Aquest salt només portaria uns segons.

Va portar menys que això. Havien estat en l'hiperespai la meitat del temps del que havien d'estar quan les estrelles van deixar de girar i van tornar a distants punts de llum. Corell era més gran, més proper, però no tan propera com havia de ser-ho el sol, i la consoladora imatge del planeta Corèllia no estava directament davant d'ells. En el seu lloc, hi havia el espai buit decorat amb el centelleig ràpid acolorit de llum.

Lavint va maleir, però els seus insults van ser ofegats pel crit d’en Blatta.

-Naus enemigues! Formació en V. Anem cap al vèrtex i els dos flancs estan caient en la nostra formació.

-Quin és l’Interdictor? -Una de les naus enemigues havia de ser alguna mena d’Interdictor, una nau capital que portava aparells generadors de pous gravitatoris que projectarien un camp gravitatori de suficient fortalesa per treure a les naus de l’hiperespai.

Blatta va marcar un punt de llum a la pantalla i aquest va començar a parpellejar també a la pantalla de la Lavint. Estava justament en el vèrtex de la V, directament davant de la nau de la Lavint.

Lavint va prémer una tecla en el seu comunicador.

-Capitana Lavint a flota. Manteniu la formació i igualeu la velocitat a la meva. La nostra única oportunitat...

A la pantalla del sensor, la línia clara de la seva flota s'estava tacant mentre cada nau membre es dirigia en una direcció diferent.

-No, no, mantingueu la formació! -No va poder mantenir la desesperació fora de la seva veu. Les ordres originals de separar-se només tenien sentit si cada nau estava a poca distància del paradís segur de Corèllia. És que els idiotes no ho veien? -. Hem de passar per aquest combat a tota velocitat...

-Calla ja! -va arribar una veu pel comunicador. Era femenina i una mica dura, molt semblant a la de la pròpia Lavint-. Sóc l'autèntica capitana Lavint. Seguiu les vostres ordres. Separeu-vos.

Aquesta veu estava calmada i plena de seguretat.

Blatta va fer que sí com si estigués impressionat.

-Sona just com tu.

-Calla.

Lavint va portar la seva nau de càrrega per un nou curs, dirigint-se cap avall relativament de la seva orientació actual.

Blatta li va oferir un sospir. Va sonar com el gas sortint d'un bantha mort.

-Si més no poden saber quina nau porta quina càrrega. Atès que no som la nau més gran de la flota, podrien no prestar-nos especial atenció...

El Respira els meus Fums es va estremir amb tanta força que les dents de la Lavint petaren i Blatta es va estremir com un plat ple de gelatina d'espècies corelliana. Els llums de la cabina es van enfosquir durant un segon.

Frenèticament, Lavint va empènyer als controls en una nova direcció, però el Respira els meus Fums no era una nau petita i àgil. En els agonitzants segons que li va portar a la nau de càrrega prendre una nova direcció, ella va sentir a Blatta descriure calmadament la situació.

-El DEI del vèrtex de babord de la formació en V ens està disparant. El primer impacte serà contra els nostres motors. Si ens arriba de nou...

El Respira els meus Fums es va estremir una segona vegada, amb tanta força que Lavint hauria estat arrencada del seu seient si l'arnès de seguretat no hagués estat cordat. Els llums de la cabina es van enfosquir de nou i les pantalles van mostrar estàtica durant un segon.

Els llums no van tornar aquesta vegada i la nau de càrrega va deixar de respondre a les maniobres de la Lavint. Les pantalles es van aclarir d'estàtica. Funcionant amb l'energia d'emergència, van començar a mostrar una llista de danys rebuts per la nau.

Blatta va veure passar les dades.

-Motors apagats.

-Gràcies per l'actualització d'aquesta holonotícia.

Blatta va arronsar les espatlles.

-M'ha alegrat treballar amb tu, capitana. Només tant de bo...

-Tant de bo què?

-Que no em deguessis de mig any.

Ell va canviar la seva pantalla principal per seguir el progrés de la batalla que ara continuava a tot al voltant d'ells.

AFORES DEL SISTEMA CORELLIÀ, ÀNAKIN SOLO

Al Saló de Comandament del destructor estel·lar Ànakin Solo, Jacen Solo estava dret mirant a través dels finestrals davanters. Podia veure els últims parpelleigs i centelleigs del foc làser mentre aquest combat espacial inútil acabava.

Va triar no seguir els successos més de prop a les pantalles fàcilment disponibles de l'ordinador. En el seu lloc es va obrir a la Força, avaluant les naus i vehicles que podia veure, buscant estranyesa, discrepància, tragèdia.

No en va trobar cap. Els contrabandistes, enganyats i superats en nombre, van abandonar gairebé fins a l'última nau. Uns quants vehicles àgils van escapar, fent el salt a la velocitat de la llum abans que les naus de guerra de la força d'atac d’en Jacen poguessin deshabilitar-les, però la majoria no ho va aconseguir. La majoria dels contrabandistes flotaven, indefensos, amb els seus motors destruïts pel foc làser o els seus sistemes electrònics convertits en inerts pels canons d'ions. Les llançadores es movien ara de nau a nau, recollint les tripulacions contrabandistes, deixant al personal que portaria als vehicles capturats de tornada a les instal·lacions de l'AG, directes cap als raigs tractors. En una altra hora o dues aquesta secció de l'espai estaria buida de tot excepte d'uns pocs núvols de runa que una vegada havien estat carcasses del motor.

-A la nostra agent li agradaria parlar amb vostè -va dir Ebbak.

Una dona humana de pèl fosc amb la pell del color de la sorra del desert, era baixa i d'aparença poc remarcable però li havia estat de considerable ajuda des que a ell li havien assignat l’Ànakin Solo. Sent una empleada civil a bord de la nau, assignada a anàlisi de dades, havia demostrat un talent natural per saber quina classe d'informació necessitaria Jacen i per a quan, per proporcionar-la-hi en moments útils. Ell estava considerant si a ella li interessaria canviar el seu lloc civil per un rang dins de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. Ell podria beneficiar-se d'algú amb les seves habilitats si ella demostrava ser tan lleial com obedient.

Ella no s'havia materialitzat precisament al seu costat (ell l'havia sentit arribar caminant), però la seva aproximació havia estat silenciosa. Potser també demostraria ser adepta al treball encobert.

La petició va enfadar a Jacen. La seva ment estava ocupada pels detalls de la captura de la flota contrabandista i necessitava començar a pensar en la seva pròxima reunió amb el representant corellià.

-Per què voldria jo parlar amb ella? I si us plau, no la digui la nostra agent. Va trair als seus companys per diners. És la nostra emprada temporal. Ella és la seva traïdora. No és l'agent de ningú llevat de si mateixa.

Ebbak va fer una pausa i llavors evidentment va decidir no respondre aquells últims comentaris.

-No va dir què volia. Però atès que ja ha demostrat que tenia una mica d'informació útil per a nosaltres...

-Sí, sí. -Jacen va assentir-. On està?

-A la seva oficina.

Jacen la va seguir a través de les portes de la mampara del Saló de Comandament. Un cop al corredor principal de més enllà, van entrar per una porta a la banda de babord, a l'oficina que servia com a retir d’en Jacen a bord de l’Ànakin Solo.

Esperant allà hi havia dues persones: un home gran, vestit amb l'uniforme de la seguretat de la nau, a peu, i una dona asseguda... tot i que es va aixecar mentre Jacen i Ebbak van entrar.

Jacen va mirar a la cara aguerrida de la capitana Uran Lavint.

-Sí?

Lavint va fer una pausa, aparentment frenada en sec per les maneres distants i brusques d'ell.

-Simplement volia saber si té alguna petició més o, més concretament, alguna missió per a mi abans que me’n vagi.

Jacen va contenir un sospir.

-Primer, mai perllongaria una relació de negocis amb algú que ven als seus companys. Segon, estàs mentint.

Lavint va enrogir, però la seva expressió no va canviar.

-D'acord. Principalment, només volia reunir-me amb vostè.

-Ah. -Jacen va fer una pausa i va considerar acuradament les seves següents paraules-. Lavint, ara tens tot el temps de la galàxia disponible per a tu. Traint als teus trenta i tants companys contrabandistes has guanyat suficients crèdits per pagar tots els teus deutes i començar de nou, tant com contrabandista com amb alguna cosa legítima. Pots viatjar per plaer, pots joguinejar, pots relaxar-te. Jo, d'altra banda, no tinc temps per perdre. I tu vas a malgastar-ne part. No m’agrada això. -Es va girar cap a l'oficial de seguretat-. Porteu-la a l’Hangar Delta, posi-la en la seva nau i tregui-la de la meva nau.

Lavint es va aclarir la gola.

-El Respira els meus Fums està a l'Hangar Gamma. I els motors no seran reparats durant un parell de dies estàndard almenys.

-Això és correcte. Estic confiscant el Respira els meus Fums durant l'actual crisi militar. -Jacen va treure el seu quadern de dades d'una butxaca i el va consultar-. La teva nau ara és el Duradeixalla.

-El Duradeixalla? -Lavint pràcticament va escopir el nom-. Això és un descendent d'un YGV66N6 més vell que jo. És un maó amb ales i un casc que perd gasos com un hutt flatulent. I és d'una mida que és una fracció del Respira els meus Fums.

-I exactament la classe de nau que necessita una contrabandista que comença una nova carrera.

-El nostre acord...

-El nostre acord era que rebries una suma de crèdits. Ebbak, li va mostrar les proves de la transferència i li va donar les dades per reclamar-la del compte a Bespin? Sí. I que se't permetria marxar a la teva nau, menys la seva càrrega. L'acord no especificava quina anava a ser la teva nau. –Fixà en la Lavint una mirada impassible-. Ara et faria res no malgastar més el meu temps?

La mirada que ella li va dirigir era assassina. Ell va entendre per què. Acabava de treure-li la seva nau, el seu estimat negoci i la seva estimada llar i li havia donat una cofurna al seu lloc. El seu pare, Han Solo, s'hauria sentit de la mateixa manera.

Però Uran Lavint no era Han Solo i a Jacen no li preocupava que ella pogués tornar algun dia per causar problemes. El seu arxiu deixava clar que ella no tenia metes ni cap altre impuls a part de l'adquisició de crèdits. Ella no era res.

Lavint es va tornar, amb el seu llenguatge corporal rígid, i va marxar cap a la porta, amb el seu home de seguretat darrere d'ella. Llavors, mentre les portes s'obrien, es va aturar.

-Com és això d'haver estat un heroi? -va preguntar amb veu tranquil·la sense tornar-se.

Llavors es va anar i la porta xiuxiuejà en tancar-se darrere seu.

Jacen es va sentir envermellir. Va forçar la fúria a marxar. No tindria sentit deixar que un insecte com Lavint li preocupés. Però clarament, un càstig addicional era apropiat.

Es va tornar cap a Ebbak.

-El meu pare solia tenir infinits problemes amb el Falcó Mil·lenari. L’hipermotor fallava tot el temps i ell li deia a l'univers que no era culpa seva i després ho arreglava i seguia amb els seus assumptes. -Va assentir cap a la porta tancada-. Entretingui-la en el seu viatge fins a les badies de l'hangar. Faci que l’hipermotor del Duradeixalla sigui ajustat de manera que falli catastròficament després d'un salt.

-Sí, senyor. -Ebbak ho va considerar-. Atès que és una contrabandista, no anirà enlloc amb un únic salt. El seu primer salt serà sempre a algun punt lluny de sistemes planetaris o línies de trànsit. Estarà varada.

-És correcte. I es tornarà íntimament familiaritzada amb el seu hipermotor.

-Podria morir.

-I si no ho fa, serà una persona millor gràcies a l'experiència. Més educada, probablement.

-Sí, senyor. -Ebbak es va moure cap a la porta. Aquesta es va obrir per a ella-. Senyor, la seva reunió amb l'almirall Antilles és en una hora.

Jacen va consultar el seu crono.

-Així és. Gràcies.

-I, coronel, si puc fer una observació personal...

-Endavant.

-No té bon aspecte.

Ell li va dirigir un somriure sense humor.

-Les crisis li fan això a un home. Estaré bé.

La porta es va tancar darrere seu.

Següent