Exili (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Les habitacions a nivell del llit de roca eren molt menys impressionants que aquelles dels pisos superiors. Les parets del passadís eren de plasticret pintat d'un blau neutral i a part d'això, sense decoració. Els sostres eren baixos. Les portes eren de metall amb aspecte de plastifí amb buits per al lliurament de paquets grans al costat d'elles. Hi havia una olor en aquest nivell, una olor de la qual no es podia escapar amb un agent químic desinfectant, que suggeria un intent de l'encarregat per combatre una fuita d’aigües residuals o d'un vessament industrial.

Mentre la Mara duia a terme la seva comprovació de l'electrònica a la porta de les habitacions de la sospitosa, Luke va veure dos éssers, un gamorreà i un humà, deixant altres habitacions. Tots dos estaven vestits amb les granotes blaves adornades amb el logotip de la torre d'apartaments Casa Zorp. Ells tot just van mirar als Jedi abans de dirigir-se cap als turboascensors.

-Sembla que aquest pis és principalment d'habitatges per als treballadors de l'edifici -va dir en Luke.

Mara va assentir.

-Principalment o sencera. El que em fa preguntar-me com va aconseguir Lumiya una casa aquí. Va forjar un identificador i arxius, el que amb certesa està dins de les seves capacitats, o subornar a l'encarregat de l'edifici i això és només un petit detall que ell ha oblidat convenientment? Oh, aquí anem, tira't enrere.

Ella es va apartar de la porta i encara que no va sentir cap presència de perill, Luke va fer el mateix.

La porta va lliscar cap a un costat amb un soroll de frec suggerint que necessitava ser realineada sobre els seus rails. Els Jedi van esperar un moment perquè les trampes saltessin i llavors van entrar amb cura.

Aquest grup d'habitacions no era una cofurna, però era primitiu. L'habitació principal, de quatre metres per cinc, s'obria per via d'una porta coberta amb una cortina a un petit passadís. Les portes a les quals s'accedia des d'allà eren dos dormitoris, una cuina amb instal·lacions mínimes i un bany. Les parets i el sostre era del mateix blau que els passadissos de fora i el terra estava cobert per una moqueta blanca trencada prima i elàstica, plena de rascades aquí i allà però neta. No hi havia més mobles que un jaç per dormir en un dormitori i una cadira a la sala principal.

Luke i Mara es van moure amb cura d'habitació en habitació, inspeccionant cada taquilla i armari, donant-li la volta a la cadira i descaragolant panells de les parets per veure si hi havia alguna cosa oculta.

A l'armari d'una habitació hi havia dues granotes de la torre d'apartaments Casa Zorp de la talla de la Lumiya. Mara es va aturar mentre mirava a través d'ells. Luke va veure obrir-se les aletes del nas d'ella i llavors ella va treure la roba de l'armari, les va tirar a terra i es va inclinar cap endavant per estudiar el fons de l'armari.

-Hi ha alguna cosa? -va preguntar en Luke.

-Un plafó ocult que amaga un mecanisme d'un pany. Crec que tot el fons de l'armari és una porta. I tu?

-El díode d'alerta del buit per al lliurament de paquets estava desconnectat. Una cosa va ser lliurada des de l'última vegada que ella va estar aquí: una targeta de dades.

-Endavant i obre-la. Jo necessitaré un minut o dos.

Luke va lliscar la targeta sense nom en el seu quadern de dades i va veure aparèixer a la pantalla una petició de contrasenya i un parell de línies d'anàlisi de text.

-Encriptada -va dir ell-. Ens caldrà obrir-la en un ordinador amb alguns músculs de desencriptació.

La rèplica de la Mara va sonar com si murmurés juraments en huttès.

Luke no sabia si ella estava reaccionant a la seva declaració o de la persistent falta de disposició del pany en el qual estava treballant per obrir.

-I parlant d'encriptació -va continuar-, mentre estava recollint la targeta de dades, se’m va enviar un missatge des del sistema de comunicacions del Temple. Un enregistrament encriptat de la Leia.

La Mara va mirar amb les celles aixecades.

-Com està?

-Així, així, crec. No va esmentar que Jacen disparés des de l’Ànakin Solo i matés els seus guardaespatlles. Sí va esmentar que en Han estava tornant a la normalitat del tret làser que va patir.

-Bé.

-I em va demanar que fes una cosa.

En poques paraules, va esbossar la petició de la Leia sobre dir-li unes parauletes a Jacen a cau d'orella sobre el Ventura Errant.

Mara va tornar la seva atenció cap al mecanisme del pany mentre ho considerava.

-Sona com una bona tàctica. Però si ho fas, estaràs conspirant amb una enemiga de l'AG. Sé com t'agrada mantenir net el teu nas.

Luke li va oferir una petita i desdenyosa xuclada de nas.

-Han i Leia no són enemics de l'AG. Són sospitosos en una investigació. Si alguna vegada són capturats i es presenten càrrecs, seran exonerats.

-Això és cert. El nostre sistema de justícia és particularment just i racional aquests dies.

-També aconseguir la veritat és sempre una bona idea... no importaria que faci mal. A més, si alguna vegada vas curta de crèdits, sempre pots lliurar-me per la recompensa.

Mara es va tornar de nou per somriure-li.

-Luke, sempre saps què dir.

-Sí.

Ella es va tornar de nou i va fer un ajust final al mecanisme del pany.

-Ah, aquí hi anem.

Hi va haver un feble rugit de l'armari i Mara abruptament es va inclinar cap enrere, tan flexible com una gimnasta, i va detenir la seva caiguda amb el palmell d'una mà sobre el sòl.

Un dard, si és que a una llança d'un metre de llarg de duracer polit se li podia anomenar un dard, va volar des de l'armari, passant sobre ella a l'altura de la cintura i enterrant-se en la paret oposada.

El to d’en Luke era exactament el que hauria utilitzat per demanar un dinar que no estava interessat en menjar-se.

-Vés amb compte, un parany.

-Gràcies.

La Mara es va aixecar.

La porta al fons de l'armari es va obrir a la negror i va admetre l'aire càlid, acre amb les olors de la ciutat inferior de Coruscant: vida vegetal nativa i yuuzhan vong, aigua estancada, plasticret tan vell que s'estava fent pols en alguns llocs, distants aigües residuals.

Luke i Mara van il·luminar les barres lluminoses i van entrar. L'accés portava a un túnel utilitari i de reparacions. Els Jedi el van explorar durant trenta metres en una direcció i vint en l'altra, just el suficient per confirmar que les seves connexions amb túnels més grans i més transitats estaven bloquejades per nous taps de plasticret que semblaven sòlids però que mostraven escotilles d'aparença astuta perquè s'assemblessin als materials que les envoltaven.

-Els seus propis mitjans privats per entrar i sortir de l'edifici -va dir en Luke-. Principalment com a ruta d'escapament, probablement, atès que sabem que no els va utilitzar quan va tornar aquí després de matar la Mestra Lobi.

-Però saber això no ens ofereix res. -Mara sonava enfadada-. Serà millor que la targeta de dades ens doni alguna cosa. O visitarem al neimoidià i recuperarem els nostres diners.

CORUSCANT, TEMPLE JEDI, OFICINA DE LA FORÇA D'ATAC ALEMA RAR

Curiosament, considerant el rígid militarisme del seu passat, Jag Fel dirigia la seva força d'atac molt informalment i hi havia vegades en què la Jaina estava bastant complaguda amb el fet.

Com ara ara. L'oficina que Luke els havia assignat era prou gran per diversos escriptoris, pantalles del terra al sostre i altre equipament. Hi havia fins i tot lloc per donar allotjament a un lliscant aeri, d'haver estat equipada l'oficina amb una escotilla cap a fora, i Jag l'havia omplert amb equipament d'exercicis. Avui Zekk i ell estaven sense camisa, fent flexions, mentre que la Jaina estava asseguda en un terminal i els mirava subreptíciament.

La competició, i era una competició encara que cap dels homes ho hauria admès mai, era sorprenentment igualada.

Zekk podia recórrer a la Força per augmentar les seves reserves de vitalitat, però era més alt i, tot i que prim, més pesat que Jag. Li portava una mica més d'esforç fer cada flexió. I encara s'estava recuperant de les ferides. La cirurgia, el bacta, les tècniques de curació Jedi i el simple descans havien fet meravelles, deixant una cicatriu ampla que cobria el seu tors com a única evidència visible de la seva ferida, però el dany no s'havia curat del tot.

Jag, més baix i més compacte, estava en millor forma, amb els seus músculs més clarament definits i, encara que no podia recórrer a la Força, podia recórrer a la tossuderia per la qual els seus ancestres, els clans Fel i Antilles, eren tots dos coneguts.

Jag es va aturar amb els braços estirats al mig d'una flexió.

-Llavors. El temps ha passat i no hem vist ni rastre de l’Alema. Hem afegit el nostre programa de monitorització als sistemes de seguretat del Temple, a les porcions de l'Edifici del Senat que ho permetrien, a l'edifici on els Skywalker tenen les seves habitacions civils i a altres llocs on se'ls veu ocasionalment i no hem vist moure ni una bandera. Zekk, estem fent tot això malament.

-Hauríem d’estar fent abdominals en el seu lloc?

Jag va arrufar les celles, després va baixar i va començar deu repeticions.

-Humor Jedi. No, no és això el que vull dir.

-Vol dir -va dir la Jaina- que l'oncle Luke no és l'objectiu actual de l’Alema. Altrament, l'hauríem detectat. El que vol dir que la mama és l'objectiu.

-Ah. -Zekk va acabar la seva sèrie, llavors es va deixar caure a terra i va allargar la mà cap a una tovallola-. Així que seguim a la teva mare.

Jaina va negar amb el cap.

-Si fos tan fàcil, Alema ja ho hauria fet.

Jag, grunyint mentre feia un grup més de deu que li posaria, va notar la Jaina, exactament i deliberadament deu per davant d’en Zekk, va assentir, va acabar la seva sèrie i va caure a terra.

-Necessitem fer que el programari de monitorització s'instal·li en llocs on els seus pares podrien aparèixer. Paradisos de contrabandistes, casinos i llocs on hi ha problemes. Aquí, per tota la galàxia, fins i tot a Corèllia. -Va fer una pausa mentre considerava aquesta última possibilitat-. Em pregunto si Intel·ligència de l'Aliança Galàctica podria aconseguir això.

Un corrent del conducte de ventilació de la paret més allunyada li va portar l'aire a la Jaina i ella va arrugar el nas.

-No caldrà Intel·ligència per descobrir d'on ve aquesta olor. Els dos necessiteu anar de cap al bany per a una sanidutxa. Per no posar-ho massa delicadament, feu pudor.

Jag mirar a Zekk i li va fer un gest cap a la porta.

-Després de tu.

-No, després de tu.

-Sóc més petit, així que empesto menys. Un càlcul lògic. Després de tu.

Zekk va arrufar les celles però, veient òbviament que no hi havia manera de sobrepassar la tossuderia i el rang superior d’en Jag, va embolicar la tovallola al voltant del seu coll i va marxar.

Jaina va sospirar per si mateixa. Zekk havia declarat que havia acabat amb ella, però mentre es recuperava, s'havia tornat cada vegada més poc disposat a deixar-la sola en companyia d’en Jag. No necessitava preocupar-se. Jag clarament la tolerava només perquè era la seva feina. Li havia dit això clarament a ella el dia que Luke la hi va assignar.

I no obstant això, des de la incomoditat del seu primer parell de trobades, ell s'havia tornat menys fred i les seves paraules menys punitives. Ella es va preguntar si ell havia començat a perdonar-la pel seu paper a costar... bé, tot. Gairebé les úniques coses que ell encara posseïa eren el seu cos i les seves habilitats...

... No és que ella no hagués admirat sempre les dues coses...

Va aixafar aquella idea impertinent com si fos una bestiola a la cuina. Les coses amb Zekk s'havien acabat excepte per l'amistat, la companyonia.

Les coses amb Jag s'havien acabat excepte per la cooperació professional... i, esperava ella, un respecte que algun dia doblegaria el ressentiment que ell sentia.

Hi havia acabat amb els homes. Afortunada en la guerra, desafortunada en amors. I era l'Espasa dels Jedi. Podria portar-li una vida descobrir què significava, quin era el seu destí, i no podia permetre perdre la seva concentració només perquè estigués temptada de saltar a un altre assumpte amorós condemnat.

Va ser conscient que Jag encara estava dret, esperant.

-Hi ha alguna cosa més, coronel?

Dintre seu, es va encongir. Fins i tot per a les seves pròpies oïdes el seu to sonava desdenyós. I s'havia dirigit a ell pel rang militar que li havia estat arrabassat, com si hagués estat la seva intenció fregar sal a una ferida.

Jag va embolicar la seva tovallola al voltant del seu coll, amb la seva acció igualant la d’en Zekk, i li va mostrar un somriure forçat.

-Coronel. Suposo que no, Jedi Solo.

Es va tornar i va sortir a grans gambades de l'habitació.

Ella es va aixecar per seguir-lo i llavors es va aturar a si mateixa. No hi havia pretès agullonar-lo. Hi havia heretat la llengua esmolada de la seva mare però no tenia les habilitats diplomàtiques que la Leia feia servir per mantenir-la sota control quan era apropiat.

Però potser era millor d'aquesta manera.

Necessitava mantenir-lo allunyat. Però no volia fer-li mal. No sabia com aconseguir les dues metes.

Ni tan sols sabia si volia aconseguir dues metes, o cap. A vegades volia fer-li mal. A vegades no volia mantenir-lo allunyat.

Maleït ell per aconseguir sobrepassar la seva armadura.

COMMENOR, RESIDÈNCIA DEL PRESIDENT

L’holotransmissió era la imatge d'una dona, una dona bella, amb els trets aristocràtics i refinats de la manera innata hapana, gairebé fins al punt de l'anonimat. És una hapana genèrica, es va dir a si mateix Fyor Rodan, i l'alarmant idea li va fer sospitar més d'ella.

-Els seus Ministres de Guerra i Intel·ligència discuteixen i es retarden -estava dient la dona. Va negar amb el cap amb trista compassió, movent els seus rínxols daurats-. Sabent que la seva flota serà exterminada per les forces de l'Aliança Galàctica si donen un mal pas. I això seria catastròfic. Però retardar-se també serà desastrós. Corèllia caurà aviat i llavors atacar serà suïcida. Aviat l'AG tornarà la seva atenció cap a Commenor, cap al que percep com a traïció de Corèllia i vostès també cauran.

Rodan va esbufegar.

-Clarament és bona en passar a través de les capes de desinformació amb què ens envoltem per evitar que la gent com vostè ens robin massa temps, però això no fa que tingui raó en les seves assumpcions. Sí, el govern de Commenor ha parlat contra l'agressió de l'Aliança i en favor de la independència corelliana. Això no és un acte de guerra, com ho seria preparar una flota.

La dona sense nom li va fer un somriure lleugerament superior.

-Per ser un home, ha fet un gran treball instituint a Commenor la classe de govern pel qual ha advocat a la Nova República. No hi ha turbocanons solts com l'Orde Jedi rodant per les seves cobertes. Però la mateixa precaució que li va convèncer de mantenir allunyats als Jedi podria condemnar-lo ara. Encara que no crec que ho farà. És vostè intel·ligent.

-Per ser un home -va afegir ell en to de broma.

-Per ser un home. -La rèplica d'ella va ser seriosa-. Vaig a fer-li dos favors. Ara estic transmetent un paquet de dades que he obtingut de les meves fonts dins de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. Favvio?

La següent veu corresponia a persones que no estava en la imatge de l’holocàmera.

-Transmetent, Senyora.

Rodan es va forçar a no arrufar les celles. Va imaginar que el qui parlava era un abellot hapani, amb un cos perfectament mantingut pels règims d'exercicis per al plaer de la que ell anomenava Senyora i amb la seva ment esmussada per la vida consentida que portava.

-Aquests són els plans amb els quals l'AG conquistarà Commenor -va continuar la dona-, exactament un mes després de la caiguda de Corèllia.

-Ja veig -va dir en Rodan, mantenint la seva veu neutral.

-La seva gent els analitzarà i confirmarà la seva autenticitat -va continuar ella-. Establint la meva autenticitat. Llavors, en uns pocs dies, li transmetré els horaris i moviments d'altres flotes que es mouran contra Corèllia. Flotes que, per si mateixes, potser no poden prevaler. Flotes que, amb l'ajuda de Commenor, han de prevaler.

-Gràcies per la seva transmissió, senyora -va dir Rodan.

Ella va somriure. La seva imatge es va apagar.

Rodan va comprovar la seva pantalla de comunicacions per assegurar-se que la transmissió havia estat tallada i que el paquet de dades estava intacte en el seu ordinador. Llavors es va asseure durant llargs moments, tranquil per fora i vibrant per dins.

Molt del que la dona havia dit era cert, especialment la part sobre els seus ministres dubtant.

Si la dona també deia la veritat sobre els plans de conquesta, Rodan havia d'actuar, els seus ministres havien d'actuar.

-Vl-8 -va dir.

Instantàniament el seu droide secretari estava al seu costat.

-Sí, senyor.

-Transmet aquest arxiu de dades els ministres de Guerra i Intel·ligència, més a tot el món en la nostra llista d'alts analistes militars. Encripta’l als nivells més alts i adjunta'l a una nota dient que ha de ser avaluat. Llavors fixa una reunió per a mi i totes aquestes parts al migdia de demà.

-Sí, senyor.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

Lumiya va esperar fins que el seu droide metge estigués col·locat al costat de la seva cadira reclinatòria. S'estava curant bé. Hauria d'estar preparada per tornar a les activitats físiques en uns dies. No obstant això encara estava feble i volia que hi hagués cures disponibles instantàniament si aquesta tasca feia que s'ensorrés.

Va tancar els ulls i va deixar que el poder del Costat Fosc que inundava l'asteroide rodés sobre ella, a través d'ella.

Llavors va començar a buscar, a través de la Força, un objectiu distant, una ment que havia tocat moltes vegades i havia refet durant aquests contactes, una ment que s'havia tornat tan familiar i distintiva que podria trobar-la fins i tot a mitja galàxia de distància.

Li va ajudar saber en quin planeta anava a trobar la ment, però fins i tot així van passar llargs i delerosos minuts abans que la trobés. En el seu ull intern era una distintiva brillantor groga, envoltada per espurnes vermelles. Menys espurnes que abans. Els esforços de l'enemic per disminuir la seva influència aparentment havien tingut èxit en part.

Però només en part. Lumiya va somriure. Les tècniques de l'enemic no eren ni de prop tan efectives com les seves.

Es va aproximar a la ment fins que aquesta va omplir la seva visió i ella es va plantar a si mateixa allà, fent de la seva localització un punt d'ancoratge per a la consciència d'ella.

Ara a per la segona fase d'aquesta elaborada tècnica Sith. Es va retirar de la seva ment objectiu, buscant altres mentalitats a l'àrea. I allà estaven, brillantors de diversos tons, cap d'elles, tristament, decorades amb les espurnes vermelles de la seva influència.

Va provar cada ment per torns. La majoria estaven fermament despertes, més resoltes que les que ella podia afectar en la distància. Altres estaven massa fragmentades. Quan les tocava tendien a fer-se brillantors més petites i incoherents i ella va saber que aquestes eren les ments dels interns... els pacients.

Llavors va trobar una que era ferma, amb els peus a terra, però no tan resistent al seu toc. La seva propietària estava adormida. Lumiya la va provar més i va descobrir que era la ment d'una dona quarren.

Com un paràsit espectral, es va fixar en aquesta ment, forjant una connexió, extraient energia d'ella i del cos que la sustentava. No podia arrossegar aquesta energia fins a si mateixa, encara que ara necessitava desesperadament sustentació. Podia sentir el seu propi cos començant a sacsejar-se per l'esforç.

Però podia, i ho faria, utilitzar l'energia.

Finalment va fluir dins de la ment distant de la quarren, va fluir a través dels seus records del que l'envoltaven... i ella va poder veure.

Va surar sobre la quarren. La dona amfíbia estava vestida amb les amples robes mèdiques i estava inclinada sobre un escriptori, dormint allà. Aquesta era una petita oficina plena de pantalles d'ordinador i il·luminada únicament per elles. Una finestra mirava cap a fora sobre una façana d'edificis al davant i, per una vegada, no hi havia rius de trànsit a la vista. Una porta, mig oberta, portava a un corredor brillantment il·luminat.

Lumiya es va posar a treballar. En la ment adormida de la dona, ella va xiuxiuejar.

-Obre els ulls. Posa't dempeus. Tenim feina a fer. Arxius que llegir. Instruccions a impartir.

I la quarren es va aixecar, amb els ulls vidriosos i els tentacles de la seva cara estremint-se.

Minuts més tard Lumiya va retornar a la quarren al seu escriptori i al seu autèntic somni i llavors va deixar la sala per trobar algú. A algú molt útil.

CIUTAT GALÀCTICA, CORUSCANT, HOSPITAL DE CURA MENTAL DE VETERANS

Matric Klauskin, antic comandant de la força d'atac corelliana de la Segona Flota però durant les últimes setmanes pacient d'aquesta presó massa compassiva, va despertar. La petita habitació que li havien donat estava, com sempre, fosca i tranquil·la, amb els seus pocs mobles mostrant reflexos blancs de les llums de la ciutat que es filtraven a través del finestral de transpariacer. Tot estava com havia de ser.

O potser no. La porta estava oberta.

Va arrufar les celles. La porta s'obria només quan els doctors o les infermeres venien a per ell o quan el seu assistent social de l'administració naval de l'Aliança el visitava per assegurar-li que tot estava bé. No l’havien oblidat.

Però ara la porta estava oberta i ningú entrava.

Va seure, amb el seu llençol caient del seu pit, i va comprendre que algú estava dempeus al costat del seu llit. Va aixecar la vista.

Era l’Edela. Per descomptat que era l’Edela. El seu tractament aquí tenia tot a veure amb la seva dona. Ara ella li va somriure, pacient i adorable com sempre.

Aquesta nit ella portava un vestit brillant de sinteseda de color borgonya.

Havia perdut pes, disminuint des de la dona bonica però distintivament passada de pes que havia estat l'última vegada que l'havia vist a una figura que ell podia descriure com «agradablement grassoneta». El gris també havia desaparegut del seu pèl i ell va comprendre tardanament que ella no només estava més prima, estava més jove i tenia l'aspecte que havia tingut quan havien passat uns mers cinc o deu anys des del seu matrimoni.

-Hola, estimada -va dir ell-. Te n'adones que estàs morta.

El somriure d'ella es va eixamplar.

-I tant que estic morta. He estat morta des de fa anys. Però això no vol dir que no existeixi.

-Bé, aquesta és la qüestió, oi? Tots els doctors diuen que no existeixes, que la teva mateixa existència descansa només en la meva ment. Però diuen que m'estic posant millor.

-No existeixo només en la teva ment. Existeixo de fet. Els fantasmes de la ment no poden obrir una porta i alliberar-te, no és cert?

Klauskin va mirar de nou a la porta. Romania resoltament oberta.

-Això només vol dir que estic somiant de nou. Realment no està oberta.

-Ho està, com descobriràs en un moment. -La veu d'ella es va tornar urgent-. Estimat, t'han mentit, ens han mentit a tots. Els corellians han tingut raó tot el temps i nosaltres hem traït al nostre propi poble en oposar-nos a ells.

Klauskin va arrufar les celles. Sabia que els seus pensaments estaven fets un embolic, però no podia veure com li estava fent mal al seu planeta natal de Commenor en oposar-se a Corèllia. Era veritat, el govern de Commenor havia ofert paraules d'ànim a Corèllia, però això era només la política en marxa.

-Commenor i Bothawui entraran a la guerra al bàndol de Corèllia -va continuar l’Edela-. I tu, estimat, has estat empresonat aquí i convençut que estàs malalt... justament de manera que l'Aliança pugui evitar que ajudis al nostre planeta.

Klausking va sospirar. La veritat era un concepte tan relliscós aquests dies que trobava difícil confiar-hi.

Fins i tot en la seva esposa morta.

-O ets aquí o no ho estàs.

Hi havia una mica de curiositat en la veu de l’Edela.

-Cert.

-I jo sóc un presoner o un pacient.

-Cert.

-I Commenor i Bothawui estan en guerra o no ho estan.

-Cert.

-He de saber la veritat i la veritat és el que pot ser verificat. Ho sento, estimada. Travessaré aquesta porta oberta i després em despertaré. Si no desperto, llavors el que dius és veritat.

-No et disculpis, Matric. Sé que aquests són temps difícils per a tu.

Klauskin es va aixecar. Els seus peus nus estaven freds sobre les rajoles del terra. Va caminar a través de la porta, mirant pel corredor amunt i avall en les altres portes. Totes estaven tancades. Edela el va seguir i es va reunir amb ell.

Klauskin va aixecar la seva mà fins als seus llavis i va mossegar la pell entre el seu polze i el seu índex. Feia mal. Va seguir pujant la pressió, mossegant més profundament, i va assaborir la sang. Va mantenir el mos fins que no va poder suportar més el dolor i finalment va deixar que el seu braç pengés de nou al seu costat.

-Estic convençut -va dir cansat.

-Bé. Perquè tens molt a fer. Vaig a treure't d'aquesta presó. A fora, un amic et donarà robes, transport i documents. -La seva expressió es va tornar de simpatia-. Has estat un heroi de l'Aliança durant tant de temps. Però es van tornar contra tu i és hora de ser de nou un heroi de Commenor.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

Lumiya li va donar a Klauskin un últim petó dolç mentre ell era a la passarel·la fora de l'hospital mental. Les sacsejades que el seu cos real estava experimentant gairebé es reflectien en la tremolor dels braços de l’Edela, però ella va mantenir un control cruel.

Llavors va deixar que l’Edela s'esvaís en el no-res. La seva consciència va rugir de tornada al seu propi cos.

Va ser llavors quan el dolor i la debilitat la van copejar amb duresa. Va tenir espasmes, asseient-se dreta, i gairebé va caure de la cadira reclinatòria. Es va forçar a tendir-se de nou. Es va quedar allà ajaguda, amb els seus membres estremint-se. Fins i tot els artificials.

-Senyora? -va preguntar el droide metge-. Pot sentir-me?

-Ssssí.

Dèbilment, ella va moure els dits en direcció a ell, intentant dissuadir-lo de la conversa innecessària.

Aquesta sessió havia durat més que la majoria i havia estat pitjor que la majoria. Li portaria més recuperar-se. Es va preguntar què hauria passat si hagués continuat fins al punt del seu propi col·lapse. Hauria mort? O hauria estat atrapada a Coruscant, al cos fantasmal de l'esposa morta feia molt d'un militar, voleiant per sempre al voltant d'un home que ella havia tornat boig deliberadament?

No coneixia la resposta i no importava. Hi havia tingut èxit i Klauskin ara aniria obedientment a complir els seus plans.

L'Aliança Galàctica havia estat molt circumspecta sobre el fet d’encobrir els detalls de l'esfondrament mental d’en Klauskin. Pensaven que estaven sent compassius. Que si Klauskin era capaç de dur a terme una recuperació, algun dia podria reassumir el comandament, fins i tot un de menor. El seu arxiu oficial deia només que estava de permís administratiu, el que podia resultar per una ferida física o per un problema familiar urgent. Encara mantenia el seu rang d'almirall i la seva qualificació de comandament.

I en no informar a la flota que Klauskin patia perillosament d'al·lucinacions, s'havien condemnat. S'havien condemnat.

Amb aquesta idea es va quedar adormida.

DREWWA, LLUNA D’ALMÀNIA, ESPAIPORT DE DREWWA

Les inspeccions de duanes, va decidir Ben, són molt inconvenients.

El viatge en el transport cap al sistema Almània de la Vora Exterior havia estat llarg i avorrit. Ben havia passat la major part d'ell llegint textos Jedi en el seu quadern de dades (textos sobre el seu avi, Ànakin Skywalker, que li havien donat com a preparació per al document que se suposava que havia d'escriure) o dormint. Hi havia interactuat molt poc amb els seus companys passatgers, preferint no fer-se memorable per a ells.

Finalment el transport havia aterrat a la lluna molt industrialitzada de Drewwa, amb el seu espaiport d'alta seguretat i la seva instal·lació de duanes acuradament organitzada. Ben era a la línia d'inspecció, amb la seva petita maleta i el seu cinturó amb butxaques a la mà i preparat per entrar al tub de sensors de vint metres de llarg. Allà seria escanejat d'una dotzena de maneres diferents i al final les seves possessions serien deixades en una taula i inspeccionades a mà, amb qualsevol cosa que els sensors haguessin marcat perquè rebés especial atenció.

No hi havia manera que el seu sabre làser romangués sense ser detectat si el portava pel tub.

L'accés al tub era a través d'una paret de seguretat que tenia uns set o vuit metres d'alt i hi havia un buit d'uns tres metres entre la part alta de la paret i la carcassa d'aspecte ventós del sostre. Hi havia munts de panells de barres lluminoses allà dalt a banda i banda de la paret.

Ben podria saltar fins al capdamunt de la marquesina de metall per sobre de l'entrada del tub i podria ser capaç, amb un salt prodigiós, d'arribar a la part superior de la paret. Llavors podria córrer al llarg de la part alta del tub, saltar la paret de la part més allunyada i escapar cap a la part no segura de l'edifici de duanes per esvair-se en la nit.

Assumint que fos de nit allà fora. I les holocàmeres de tota la instal·lació gravarien la seva cara i la imatge estaria en els quaderns de dades de tots els guàrdies en una hora. Això seria inconvenient.

Llavors va pensar en el droide de pràctica del Temple Jedi i les seves boles d’escumacer i va saber què fer.

Va aixecar la vista i va trobar un panell de barres lluminoses molt per darrere ell.

Es va obrir a la Força per agafar-lo, el va estirar...

Aquest es balancejà una mica.

En Ben va arrufar les celles. Estava fermament ancorat.

Es va concentrar més, posant tota la seva intensitat en la seva concentració.

El panell es va deixar anar dels seus agafadors i es va estavellar al terra de permacret, amb el seu cúmul de dotzenes de barres lluminoses trencant-se i enviant peces de vidre relliscant pel terra en totes direccions.

Mentre tothom mirava i un guàrdia armat trotà per veure què havia passat, Ben va utilitzar la Força per enviar el seu sabre làser cap al sostre.

Allà, per sobre de les barres lluminoses, amb prou feines era visible. Va fer que aquest es llisqués pel sostre sense il·luminar fins que va descansar sobre el panell de la part més allunyada de la paret... i llavors, amb molt de compte i meticulosament, el va baixar fins que va quedar suaument sobre el cúmul de barres.

-Estàs frenant la cua, estúpid.

La que parlava era una dona anciana, tan prima com si estigués feta només d'ossos i cuir, amb una expressió de desaprovació a la cara.

-Ho sento -va dir Ben.

Trotà cap endavant per l'adreçador.

-Ho sento no vol dir res. Si ho sentissis, no ho hauries fet en primer lloc.

-Ho sento.

-Ara estàs sent insolent.

-Ho sento.

Ben va pensar en utilitzar els seus poders per fer que ella ensopegués. Una cara plena de permacret podria esborrar-li la desaprovació de la seva cara.

No, era vella i podria fer-se mal realment.

D'altra banda, això li ensenyaria una lliçó i ella podia suportar el fet que li ensenyessin una lliçó.

A la part més allunyada del tub, ell va lliurar la seva bossa i les seves butxaques a l'oficial d'inspecció d'uniforme gris i va esperar, arrufant les celles sobre la qüestió de l'anciana. Què faria Jacen en aquesta situació? Ben negà amb el cap. La qüestió no s'aplicava a ell.

Ningú li hauria parlat al coronel Jacen Solo d'aquesta manera, fins i tot abans que fos famós.

Per què no? Perquè era alt i guapo? No, Luke no era alt i era només tan guapo com li permetia ser-ho la seva cara plena de cicatrius i no obstant això tothom el tractava a ell amb respecte.

Luke i Jacen imposaven respecte perquè tothom sabia que era una mala idea ficar-se amb ells, per la seva aparença o per les seves històries. El que volia dir que Ben no tenia sort, perquè no tenia ni fama ni una aparença formidable.

L'anciana es va queixar constantment fins que va arribar darrere d’en Ben.

-Ets un nen petit molt desagradable -va dir ella.

Ben va aixecar la mirada cap a ella.

-Ho retiro.

-Què retires?

-La meva disculpa. Em vaig disculpar, però vostè no la va acceptar. Simplement la va utilitzar com a excusa per seguir sent mal educada. Té les maneres d'un bantha amb problemes de digestió. Si va tenir fills, espero que fossin criats per escarabats-piranya de manera que siguin més amables que vostè.

La dona va sorgir amenaçadorament sobre ell, amb la seva cara desfigurada per la fúria, i Ben va veure en la ment d'ella el seu intent de bufetejar-lo amb una mica del que ella considerava cortesia.

Però ell va intensificar la seva mirada i va afegir una petita empenta amb la Força. Intenta-ho, gairebé va dir ell. Veurem en què em converteixo.

Una mica de gris es va colar en la comprensió d'ella i va donar un involuntari pas enrere. Es va tornar rígidament per apartar-se d’en Ben, lliurant la seva bossa al seu oficial d'inspeccions i va mirar a tot arreu excepte a Ben, murmurant per si mateixa.

L'oficial d'inspeccions d’en Ben li va tornar la seva bossa. També li va oferir un somriure silenciós i un gest amb els polzes aixecats.

Sorprès, Ben li va oferir a canvi un somriure tímid. Es va tornar i trotà cap a la porta per sortir de la instal·lació de duanes.

Aquí està, es va dir a si mateix. Així és com Jacen ho hauria fet si tingués la meva edat.

Quan va arribar a la porta, va deixar caure el seu sabre làser en les seves mans i després va sortir a l'aire nocturn.

Següent