Així és la vida del jugador: Reina i Rotllos
Anthony P. Russo
1
La Reina Gale va llançar un últim cop
d'ull ràpid per la badia d'atracada sense utilitzar abans de mirar cap a dues
figures que s'acostaven. El seu soci i amic, un maldestre i pelut gigorà
anomenat en Rotllos, es balancejava intranquil cap endavant i cap enrere sobre
els gruixuts coixinets dels seus talons.
-Tranquil, vell tronc de cabell -li va
xiuxiuejar per la comissura dels llavis -. Després d'unes encaixades de mans i
un parell de copets a l'esquena, serem pràcticament col·legues del vell en Tok
i la seva tripulació.
Els gigorans eren coneguts per la seva
naturalesa empàtica, i en Rotllos no es va tranquil·litzar fàcilment amb les
seves paraules. Veure com ella alliberava l'accés al blàster que penjava del
seu cinturó d'eines tampoc va ajudar-lo gaire. Una sèrie de grinyols i gemecs
va sorgir de la muntanya de pèl llarg que es trobava dempeus al seu costat.
Aquestes vocalitzacions sonaven com un galimaties incomprensible fins i tot per
als droides traductors, però per la Reina la incomoditat de l'alienígena estava
tan clara com el blau cobalt del cel de migdia d’Entralla.
-Això no és com aquella vegada a
Arcura -va protestar en veu baixa mentre les tres figures s'acostaven a ells -.
A més, com anava jo a saber que tot un batalló de caminants imperials decidiria
aparèixer a la vegada?
En Rotllos estava a punt de grunyir
una resposta adequada quan ella el va silenciar amb una mirada. Un dels tres
nouvinguts, un humà corpulent i ben vestit, va fer un pas més cap a ells.
En Begas Tok era un gàngster i un
comerciant del mercat negre que preferia mantenir les seves activitats tan
discretes i en l'ombra com el seu humor. Rares vegades en Tok perdia els papers
per una cosa tan trivial com un tracte que sortia malament. Simplement prenia
el que creia que se li devia... sovint usant tanta potència de foc com fos
possible. Els dos humans de rostre ombrívol que acompanyaven en Tok, amb els
seus ulls escrutadors i les seves expressions suspicaces, òbviament no hi eren
pel seu do de gents. Un rifle blàster modificat treia el cap per l'abric obert
d'un dels matons de lloguer. En Rotllos va gemegar com un arbre assotat pel
vent. La Reina només va somriure quan en Tok, amb el seu fi i penjant bigoti,
va inclinar el seu crani calb a manera de salutació.
-La Reina Gale. Faedora de tractes.
Benvinguda a Entralla. -Els ulls d’en Tok van lliscar per la immensa mola d’en
En Rotllos -. No tenia ni idea que tinguessis una mascota tan gran.
En Rotllos va rondinar alguna cosa
hostil dirigida cap al gàngster.
-Compte, en Tok. O si no en Rotllos,
aquí present, potser busqui el camí de mínima resistència... passant per sobre
dels teus dos amics fins i tot amb els tumors que els hi surten dels abrics.
Una rialleta, gairebé com una lleugera
brisa, va sorgir de les grans fosses nasals d’en En Rotllos. Els matons d’en
Tok van donar immediatament un pas cap enrere. La Reina va somriure. Entre els
pistolers d’en Tok i les urpes d’en Rotllos, de la mida de les d'un droide, la
situació estava gairebé igualada. Ambdues parts podien ara cenyir-se als
negocis. En Tok va fer un petit gest i els dos blàsters de lloguer van relaxar
lleugerament la seva postura.
-Prou complerts, suposo. Tens els
vidres?
-No ho sé. Tenz elz crèditz? -Va dir,
en una imitació bastant bona de la forma de parlar del gàngster.
Sense mostrar el menor signe que li
fes gràcia, en Tok va extreure una petita bossa del seu abric, deixant que les
monedes imperials que contenia es derramessin sobre la seva altra mà.
-Vint mil. Com vam acordar.
La dringadissa metàl·lica dels crèdits
sempre feia que els ulls de la Reina cremessin amb foc. Es va aixecar d'un salt
de la caixa sobre la qual havia estat asseguda amb aire casual, i va fer un
gest al seu gran amic.
-Mostra’ls-hi, en Rotllos.
El gran gigorà va deixar anar els
pesats forrellats de la caixa. Dotzenes de brillants prismes arrodonits van
atrapar la llum del sol d’Entralla i la van reflectir en una dotzena de colors
diferents. La visió d'aquests hexa-vidres Zipthar tan rars era suficient perquè
fins i tot l’endormiscada mirada d’en Tok canviés a una d'apreciació.
El gàngster es va agenollar, deixant
que la seva mà lliure furgués enjogassadament en el contingut de la caixa.
-Hexa-vidres Zipthar. Molt escassos en
aquest sector.
Un petit somriure retorçat va començar
a formar-se al bigotut rostre d’en Tok. Atès que tot el comerç d’hexa-vidres
estava rígidament controlat per la Zona de Lliure Comerç Velcar, un comerciant
del mercat negre com ell podria arribar a aconseguir considerables beneficis de
la seva inversió.
- Llavors hi ha tracte?
Tok va tancar la caixa d'un cop i li
va passar a la Reina la borsa de diners. La Reina la va agitar, no hi havia
com el so d'uns bons crèdits comptants i sonants dringant a les teves mans.
Jugar amb els percentatges... aquesta
era la seva forma de vida. Però vendre els vidres al Tok només havia estat la
part final d'aquest tracte. Tot havia començat amb l'adquisició d'un
carregament de gas a Bextar "desviat de la seva ruta". El gas havia
estat venut a un distribuïdor al qual la Reina sabia que li agradava fer més
transaccions de les que indicaven els seus registres informàtics. Amb crèdits
frescos a la mà, la Reina va comprar llavors un carregament de mineral de plexita
sense refinar utilitzant un dels seus nombrosos codis d'identitat falsos. La
càrrega va ser col·locada en un vaixell de càrrega pesat destinat a les
drassanes de Jaemus. La Reina va contactar llavors amb el seu amic pirata Roark
Slàder, que per casualitat es trobava buscant un carregament de mineral de
plexita per diversos tallers il·legals de naus estel·lars a la Nebulosa Negra.
Va fer un intercanvi per hexa-vidres, que havia obtingut saquejant naus de la
Zona de Lliure Comerç Velcar. Amb el full de ruta del vaixell de càrrega pesat
subministrada per la Reina, Slàder i els seus alegres saquejadors van atacar la
nau, van expulsar a la tripulació en les càpsules salvavides, i van robar el
mineral. De manera que en Tok va aconseguir els seus hexa-vidres, Slàder va
aconseguir el seu mineral, i la Reina i en Rotllos van aconseguir ser diversos
milers de crèdits més rics.
La Reina va sospirar, els percentatges
havien jugat bé avui. Fins i tot en Rotllos semblava una mica alleujat quan en
Tok va indicar als seus matons que carreguessin la pesada caixa en un carro
repulsor.
-Fins al proper tracte, estimada Reina Gale. Mentrestant, si us plau gaudeix de les vistes del districte
històric de Ciutat Nexe. Em sentiria molt honrat de portar-te en una visita
privada.
-Aposto que sí -va dir amb un esbufec quan en Rotllos de sobte va rugir una gutural advertència.
Tots les caps es van girar cap al so
de les armadures i els peus embotits en botes que s'acostaven a tota velocitat.
La Reina va deixar anar una maledicció mentre agafava el seu blàster. Fins i
tot el millor dels percentatges de vegades es veia embolicat pels imprevistos,
com l'esquadra d'agents de la Patrulla Pentaestrella que van aparèixer a la
càrrega girant la cantonada de la badia d'atracada abandonada, amb els seus
blàsters llestos.
- Deixin anar les seves armes! Estan
sota arrest per violació de l'Autoritat de Comerç i Intercanvi Interestel·lar!
- Amics teus, en Tok? -Va grunyir la
Reina en veu baixa mentre la patrulla arribava i aconseguia bloquejar l'únic pas
de sortida de la badia d'atracada.
El gàngster únicament li va oferir una
mirada de condol.
-Bé, és que jo porto un permís per
poder comerciar amb hexa-vidres. No obstant això, sé que tu no.
- Vaja, gràcies per res, repugnant
pastor d'anguiles d'espècia!
Els agents de la Patrulla
Pentaestrella es van acostar amb cautela, centrant la seva atenció en el
gàngster mentre aquest començava a agitar el seu permís oficial com una bandera
de treva.
Ningú estava prou preparat, ni tan
sols la Reina, per l'ominós estrèpit que va omplir la badia d'atracada. En
Rotllos va prendre sobtadament la pesada caixa de vidres, i la va llançar
contra el sorprès grup d'agents de patrulla amb la precisió d'un torpede de
protons. La caixa es va fer miques sobre ells, i aquells que no van quedar
immediatament inconscients a terra van sortir volant d'esquena quan les seves
botes brillantment polides van relliscar sobre milers de vidres com bales.
En Rotllos va agafar amb facilitat a
la Reina i la va portar més enllà del complex munt d’atordits agents de
patrulla i l'encara més sorprès en Begas Tok.
- Gaudeix dels teus vidres, en Tok,
però crec que passem d'aquesta visita! -Va exclamar ella al gàngster mentre
giraven la cantonada i desapareixien de la vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada