21
En Han Solo semblava
estar ofegant-se en una massa viscosa de malsons. No podia escapar al terrible
interrogatori i als efectes de les drogues que li havien administrat, i el
rostre endurit i tan bell com el d'una nina de porcellana de l’almirall Daala
el mirava fixament assetjant-lo amb preguntes.
-Poseu-lo aquí -va
dir la veu musical d'una dona que no era la Daala.
El cos d'en Han
estava sent arrossegat pel terra com si fos una maleta.
-Se'ns ha ordenat
que muntem guàrdia -va dir una veu que sonava una mica ofegada pel filtre d'un
casc de les tropes d'assalt.
-Doncs llavors
munteu guàrdia, però feu-ho fora del meu laboratori -va dir la veu de dona -.
Vull parlar amb ell tota sola i sense interrupcions.
-Per la seva pròpia
protecció... -Va començar a dir el soldat de les tropes d'assalt.
En Han va sentir que
el deixaven a terra. Els seus membres semblaven haver oblidat com doblar-se.
- Protecció? Què
farà? No sembla tenir energies ni per esternudar. Suposant que hagueu deixat
algun record intacte dins del seu cap, vull examinar-lo sense cap
interferència.
En Han va sentir que
tornaven a estirar-lo fins deixar-lo dret, i que li col·locaven els braços a
l'esquena. Un instant després la freda llisor de la pedra li va oprimir
l'esquena.
-Sí, sí -va dir la
veu de dona -. Encadeneu-lo a la columna. Estic segura que no correré cap
perill... Prometo que em mantindré allunyada dels seus ullals.
En Han va sentir el
so de les botes dels soldats de les tropes d'assalt sortint de l'habitació. La
seva ment s’havia tornat a posar en acció molt abans que el seu cos trobés una
manera de reaccionar. Recordava parts de l'interrogatori, però no la seva
totalitat. Què li havia explicat a l’almirall Daala? El cor va començar a
bategar-li més de pressa. Hi hauria divulgat algun secret crucial? De fet,
estava al corrent d'algun secret crucial?
En Han estava
gairebé totalment segur que li havia explicat els esdeveniments bàsics que
havien envoltat la caiguda de l'Imperi i el sorgiment de la Nova República,
però això no podia ser perjudicial i fins i tot podia acabar resultant
beneficiós. Si la Daala sabia que no tenia cap possibilitat, potser es
rendiria. Oh, naturalment, i si els banthes tinguessin ales...
Els seus ulls van
acabar obrint-se a contracor i van permetre que la llum irrompés en ells. En
Han es va encongir sobre si mateix en sentir el dolor que acompanyava a la
recuperació de la vista, però passada una estona les seves pupil van aconseguir
enfocar amb claredat el que l'envoltava. Es trobava en una habitació molt gran,
alguna classe de laboratori o centre d'anàlisi, i no en la seva cel·la de
retenció a bord del Gorgona. Podia
sentir una veu que cantava acompanyada pels sons d'una flauta.
En Han va tornar el
cap per veure una alienígena molt alta i prima immòbil davant d'un aparell que
semblava ser una combinació de teclat musical i tauler per entrada de dades.
Havia sentit la seva veu mentre discutia amb el soldat. L’alienígena va
cantussejar una complexa sèrie de notes mentre els seus dits es movien ràpidament
sobre el teclat musical, i un triangle tridimensional que girava lentament
sobre un eix vertical va sorgir del no-res davant d'ella. Era com una estella
de vidre coronada per un tetraedre, de manera que semblava una càpsula
d'energia penjant de la punta inferior. Cada nota que era processada per
l’alienígena feia aparèixer noves línies addicionals en el complicat diagrama.
En Han va moure
cautelosament la llengua per l'interior de la seva boca i va intentar parlar. La
seva intenció havia estat preguntar «Qui ets?», Però els seus llavis i les
seves cordes vocals es van negar a cooperar i el so que va brollar de la seva
boca va acabar sent una mena de «Quuuuuuueerrr?».
L’alienígena es va
sobresaltar, i les seves esveltes mans van aletejar al voltant de la imatge
geomètrica en tres dimensions. Després va anar cap al Han. Portava una bata
blanca de laboratori sobre la qual es veia una petita placa que contenia la
seva foto i hologrames lluents del tipus utilitzat per als panys de codi.
L’alienígena era una
humanoide bastant atractiva, alta i prima i de pell lleument blavosa. La seva
fina cabellera feia pensar en tires de plomes perlines. Quan va parlar la seva
veu va sonar estrident i trencadissa. Els seus ulls eren molt grans i d'un blau
fosc, i li donaven una expressió de sorpresa perpètua.
- He estat esperant
que despertessis! -Va exclamar -. Tinc tantes preguntes que fer-te... És cert
que vas arribar a posar els peus en la primera Estrella de la Mort, i que després vas poder fer una ullada a la
segona mentre l'estaven construint? Explica’m com eren, qualsevol cosa que
puguis recordar sobre elles... Cada detall que em proporcions serà com un
tresor per a mi.
Les preguntes van
ser formulades en un veloç balboteig que en Han no va aconseguir assimilar. Què tenia a veure l'Estrella de la Mort amb
res del que estava passant? Però si ja havien passat deu anys des de la seva
destrucció!
En comptes de
respondre. En Han va mirar més enllà d'ella. Gasos de tons clars brillaven a
l'altre costat dels grans finestrals, girant incessantment al voltant de les
boques insaciables dels forats negres. Va comptar els quatre Destructors
Estel·lars situats en formació orbital molt per sobre d'ells. Això significava
que havia de trobar-se en algun lloc del petit cúmul de planetoides situat al
centre de l'illa gravitacional.
I estava sol. Ni en Kyp ni en Chewbacca havien acabat
en aquella habitació amb ell. En Han esperava que haguessin sobreviscut al
salvatge interrogatori de la Daala. Va moure la boca, fent un nou intent de
formar paraules.
- Qui ets?
L’alienígena va
fregar la seva placa amb una mà de llargs dits.
-Em dic Qwi Xux, i
sé que tu ets en Han Solo. He llegit una còpia impresa de l'informe que vas
comunicar a l’almirall Daala.
Informe? Es estaria referint a l'interrogatori, a
aquella cadira de tortures que havia fet que tot el seu cos es retorcés en
espasmes incontrolables?
La Qwi Xux produïa
una impressió general de distracció i superficialitat, com si estigués prestant
només una petita fracció d'atenció als detalls mentre la major part de la seva
ment estava pensant en altres coses.
-I ara tingues la
bondat de parlar-me de l'Estrella de la
Mort. Cremo en desitjos de sentir tot el que puguis recordar sobre ella...
Ets la primera persona que va estar a bord amb la qual tinc ocasió de parlar.
En Han es va
preguntar si els efectes de les drogues que li havien administrat durant
l'interrogatori encara li estarien enterbolint el cervell o si realment hi
havia una raó per la qual algú podia voler que parlés de l'Estrella de la Mort. I per què havia de dir-li res a aquella
científica imperial? Hi hauria divulgat alguna informació important quan estava
sent interrogat per la Daala? I si l’almirall sortia de les Goles amb els seus
quatre Destructors Estel·lars i atacava Coruscant?
-Ja he estat
interrogat.
Li va complaure
sentir que aquest cop les seves paraules brollaven dels seus llavis amb la
claredat suficient per ser compreses.
La Qwi va alçar una
mà de pell blavosa que sostenia un full de paper.
-Vull conèixer les
teves impressions reals sobre tota l'experiència -va dir -. Quins sons hi
havia? Què vas sentir quan caminaves pels passadissos? Explica’m tot el que
puguis recordar.
Estava tan nerviosa
i excitada que va faltar molt poc perquè es retorcés les mans de pura impaciència.
-No.
La seva resposta va
semblar deixar prou perplexa a la Qwi com perquè donés un pas enrere i deixés
anar un refilet de sorpresa gairebé musical.
- Has de fer-ho! Sóc
una de les investigadores més importants d'aquest lloc.
La confusió que
sentia l'havia deixat amb la boca entreoberta. La Qwi va començar a anar i
venir al voltant de la columna a la qual estava encadenat en Han, cosa que el
va obligar a anar girant el cap per seguir-la amb la mirada. L'esforç va estar
a punt de fer-li perdre el coneixement.
- De què serveix
retenir la informació? -Va preguntar la Qwi -. La informació és per a tothom.
Construïm sobre els coneixements que posseïm, afegim nous coneixements a ells i
deixem un llegat més gran per als nostres successors.
La Qwi estava començant
a semblar increïblement ingènua, i en Han es va preguntar quant temps portaria
vivint en l'aïllament protector del centre del cúmul de forats negres.
- I això vol dir que
tu comparteixes la teva informació amb qualsevol que te la demani? -Va preguntar.
La Qwi es va
apressar a assentir amb el cap.
-Així és com
funciona la Instal·lació de les Goles -va dir -. Aquest és el fonament que
sosté totes les nostres investigacions.
En Han va haver de
fer un gran esforç per reprimir un somriure de triomf.
-Molt bé. Llavors
digues-me on són els meus amics... Vaig venir aquí amb un jove i un wookiee.
Comparteix aquesta informació amb mi, i després veurem què puc recordar sobre
l'Estrella de la Mort.
El nerviosisme amb
què va reaccionar la Qwi va indicar al Han que en el passat mai havia hagut
d'enfrontar-se amb aquest tipus de dilemes.
-No sé si puc
dir-t'ho -va murmurar -. No teniu cap necessitat de saber-ho.
En Han va aconseguir
arronsar les espatlles.
-Bé, ja veig el poc
significat que el teu codi ètic té per a tu...
La Qwi va llançar
una ràpida mirada cap a la porta, com si estigués pensant en trucar als soldats
de les tropes d'assalt després de tot.
-El meu estatut
d'investigadora en aquest complex deixa ben clar que puc tenir accés a totes
les dades que necessito. Per què no respons a unes quantes preguntes senzilles?
- I per què no
respons tu a les meves? Jo no he signat cap contracte, saps? No he contret cap
obligació cap a tu.
En Han va esperar en
silenci sense apartar els ulls d'ella ni un moment mentre la Qwi es removia
nerviosament. L’alienígena va acabar agafant la seva unitat d'accés de dades i
va cantussejar mentre teclejava una sol·licitud d'informació.
Després el va
contemplar amb els seus grans ulls blaus que parpellejaven ràpidament. La seva
cabellera semblava una cascada resplendent de fils molt prims i suaus que
s'escampaven sobre les seves espatlles. Quan va tornar a xiular, la unitat li
va proporcionar una resposta.
-El wookiee ha estat
assignat com a treballador al sector de manteniment de motors. El físic que
estava a càrrec del desenvolupament de conceptes i de la posada en pràctica
només volia utilitzar a wookiees com a treballadors. Al principi tenia un
centenar que van ser trets de Kahsyyyk i portats a la Instal·lació quan es va
crear. Ja no ens queden molts... És un treball dur i perillós, saps?
En Han va canviar de
postura, i va descobrir que encara li costava bastant moure’s. Havia sentit
rumors que els imperials havien utilitzat a contingents d'esclaus wookiees com
a força laboral durant la construcció de la primera Estrella de la Mort, però la Qwi parlava de totes aquelles coses
amb despreocupada franquesa.
- I què hi ha del
meu altre amic? -Va preguntar.
-Algú anomenat Kyp
Durron... És ell? Segueix a bord del Gorgona,
en la secció d'alta seguretat de la zona de detenció. L'informe que va
proporcionar no és gran cosa, així que pel que sembla no tenia molt a dir.
En Han va arrufar
les celles i va intentar avaluar les dades que acabava d'obtenir, però la Qwi
ja havia recuperat la seva animació anterior.
-Bé, ja he compartit
amb tu la informació que desitjaves. -Va dir -. Ara parla’m de l'Estrella de la Mort!
Es va acostar una
mica més a ell, però va seguir mantenint-se fora del seu abast.
En Han va posar els
ulls en blanc, però no va veure cap raó per la qual no hauria de satisfer la
seva petició. L'Estrella de la Mort
havia estat destruïda feia ja molt temps, i els plànols estaven en lloc segur
en el nucli de dades protegit de l'antic Centre d'Informació Imperial.
En Han li va parlar
dels passadissos i dels sorolls. Les zones que havia arribat a conèixer més a
fons eren l'hangar, l'àrea de detenció i el triturador d'escombraries, però la
Qwi no semblava estar molt interessada en aquest tipus de detalls.
-Sí, però... Vas
arribar a veure el nucli i els sistemes de propulsió?
-No, em sap greu. Em
vaig limitar a crear interferències mentre una altra persona s’encarregava els
generadors de feixos de tracció. –En Han va arrufar els llavis -. Escolta, per
què t'interessa tant tot això?
La Qwi va parpellejar
a tota velocitat.
- Perquè jo vaig
dissenyar la major part de l'Estrella de
la Mort!
La Qwi va anar
gairebé corrent fins a la paret més propera abans que tingués temps de captar
la reacció de perplexitat d’en Han i va manipular uns quants controls que van
tornar transparent una secció de l'estructura metàl·lica. Un panorama
impressionant va substituir de sobte a la petita secció de remolins gasosos que
en Han havia pogut contemplar fins ara, permetent veure la resta del cúmul de
roques que formava la Instal·lació de les Goles.
-De fet, encara
tenim el prototip de l'Estrella de la
Mort aquí a la Instal·lació...
Mentre la Qwi
parlava, la gegantina estructura d'una esfera tan gran com qualsevol dels
asteroides va sorgir per darrere de l'horitzó escurçat del planetoide més
proper com una letal alba. El prototip semblava una colossal esfera armil·lar,
amb anells circulars connectats als pols que s'anaven desplegant per sostenir
la carcassa. La superestructura contenia l'enorme nucli del reactor i el superlàser
capaç de destruir tot un planeta.
-Això no és més que
la part funcional -va dir la Qwi, tornada cap a la finestra amb els ulls plens
d'admiració -. El nucli, el superlàser i el reactor, sense un sistema
d’hiperimpulsió... No ens va semblar que hi hagués cap necessitat d'afegir el
suport estructural i tots els nivells d'allotjament per a les tropes i el
personal administratiu.
En Han ja havia
recuperat la veu.
- I funciona?
La Qwi li va
somriure i els seus ulls van llançar espurnes d'entusiasme.
- Oh, sí, funciona
meravellosament bé!
En Kyp Durron se
sentia com un animal atrapat en una gàbia. Va clavar la mirada a les parets
nues de la cel·la de retenció. La il·luminació entrava per unes reixetes del
sostre, i era massa intensa i excessivament vermellosa per als seus ulls. En
Kyp es va asseure al catre, es va dedicar a contemplar la paret i va intentar
no pensar.
De tant en tant
encara notava punxades de dolor per tot el cos. L’androide interrogador havia
anat localitzant els centres d'estímuls dolorosos del seu cos amb una salvatge
meticulositat, i havia disminuït l'efectivitat de les endorfines fins a tal
extrem que la més lleu rascada semblava una agonia insuportable. Les esmolades
agulles hipodèrmiques semblaven llances quan se submergien en la seva carn, i
les drogues que trencaven la voluntat fluïen com lava per les seves venes.
En Kyp havia
suplicat a la seva memòria que divulgués algun detall que els seus
interrogadors poguessin trobar útil, ni que fos per aturar l'interrogatori:
però en Kyp Durron no era ningú, només un infortunat presoner que havia passat
la major part de la seva existència a Kèssel. No sabia res que pogués revelar a
aquells monstres imperials, i al final havien acabat decidint que no els era de
cap utilitat.
En Kyp va contemplar
el menjar autopreparat que li havia proporcionat l'alimentació de la porta. En
tenia prou amb aixecar la tapa del paquet perquè el plat principal de proteïna
texturada comencés a escalfar-se espontàniament alhora que s'anava refredant
les postres de fruita sintètica: i passat una estona els estris per menjar
patien un procés d’esmicolament progressiu, i després podien ser consumits com
a acompanyament. Però en Kyp no va aconseguir trobar ni la més petita mica de
gana al seu interior.
Els seus pensaments
van tornar a centrar-se en la compromesa situació d’en Han Solo. A diferència
d’en Kyp, en Han sabia moltes coses sobre la Nova República i tenia molts
secrets que divulgar. L'interrogatori d’en Han hauria estat molt més prolongat
i conscienciós que el seu... i malgrat això les «atencions» que li havia fet
objecte l’almirall Daala havien resultat pitjors que qualsevol experiència
viscuda per Kyp durant tots els anys que havia passat a la Institució
Penitenciària Imperial. A les mines d'espècia si més no sabia com evitar cridar
l'atenció sobre la seva persona.
En Kyp havia viscut
a Kèssel des dels vuit anys d'edat, i havia après a tirar endavant tot i les
regles. L'esgotador treball i les miserables condicions d'existència que havia
de suportar sota l'antic control imperial o sota la successió d’usurpadors i
esclavistes com en Moruth Doole. Els seus pares eren morts i el seu germà Zeth
havia estat reclutat a la força i portat a l'acadèmia de les tropes d'assalt,
però en Kyp havia après a no destacar, a sobreviure i a suportar-ho tot.
Però no havia pensat
en la fugida fins a l'arribada d’en Han Solo. En Han li va demostrar que un
petit grup d'homes decidits a aconseguir la seva llibertat podien trencar els
seus grillons de presoners. Que s'haguessin topat amb una situació encara
pitjor un cop dins de les Goles semblava irrellevant.
Quan va pilotar la
llançadora robada, en Kyp havia utilitzat els seus poders incipients per
portar-los sans i estalvis a través del cúmul de forats negres. Durant els anys
transcorreguts des que l'anciana Vima-Da-Boda li va ensenyar els rudiments
fonamentals de les seves capacitats Jedi, en Kyp a penes havia utilitzat la
seva afinitat amb la Força.
En Kyp recordava la
cara de la Vima-Da-Boda com una leprosa massa d'arrugues resseques, i l'anciana
tenia el costum d’arraulir-se en els racons i acumular les ombres al seu
voltant com si volgués ocultar-se de la vigilància d'uns ulls immensos. La Jedi
caiguda suportava la tortura d'una consciència culpable que l’asfixiava com una
manta de tenebres, però havia dedicat una part del seu temps a ensenyar unes
quantes coses a Kyp abans que els imperials se l’emportessin. «Posseeixes un
gran potencial», li havia dit durant una de les seves últimes i breus lliçons.
I fins aquell moment
en Kyp li havia prestat molt poca atenció.
Va clavar la mirada
en el menjar que no havia tocat. Si es concentrava, si enfocava les seves
capacitats en la manipulació d'alguna cosa, en moure un objecte molt petit...
Sí, llavors potser podria convertir aquesta capacitat en una manera de fugir.
Fugir! La paraula va
ressonar en el seu cor conjurant imatges d'esperança. En Kyp no estava molt
segur de com feia el que era capaç de fer. Percebre quina era la ruta més
segura per moure’s pels túnels d’espècia sumits en les tenebres era una cosa
que li semblava totalment natural. Quan estava pilotant la llançadora a través
dels núvols de gasos flamejants, s'havia limitat a escoltar la veu misteriosa
que li donava instruccions en murmuris. En Kyp havia virat i havia alterat el
curs, desviant-se sobtadament i fent brusques maniobres cada vegada que li
semblava que havia arribat el moment de fer-les.
Però ja no estava en
l'espai sinó presoner en una cel·la, i just quan més necessitava utilitzar la
Força... no sabia ni per on havia de començar.
Va clavar la mirada
a la prima pel·lícula platejada que cobria el menjar instantani, i va intentar
doblegar-la. Va empènyer amb la seva ment, imaginant com el fi metall es
retorçava i s'anava arrugant fins a esdevenir una bola..., però no va passar
res. En Kyp es va preguntar quina part dels confusos balbucejos de la Vima-Da-Boda
havien estat simplement supersticions i bogeries.
Els seus pares no
posseïen cap mena de poders especials. Quan vivien a la colònia de Deyer, en el
sistema d’Anoat, els dos havien estat destacats líders polítics. Quan es van
assabentar que havia sorgit una rebel·lió contra la rígida política de l'Emperador
i que aquesta s'anava estenent, els dos van decidir treballar des de dins
parlant contra en Palpatine per fer que es tornés més moderat en comptes de
dedicar totes les seves energies al seu enderrocament. Van protestar
enèrgicament contra la destrucció d’Alderaan..., però amb els seus esforços
només van aconseguir que tant ells com els seus fills Zeth i Kyp acabessin sent
arrestats.
En Kyp no havia
oblidat aquella nit de terror en què els soldats de les tropes d'assalt van
fondre la porta del domicili familiar tot i que no estava tancada amb clau. Els
soldats armats van entrar a les habitacions i van destrossar a puntades el
fràgil mobiliari orgànic de fibres vives. El capità del destacament de les
tropes d'assalt va llegir una ordre d'arrest a través del filtre-altaveu del
seu casc en què s'acusava els pares d’en Kyp d'haver comès delicte de traïció.
Després els soldats van desenfundar els seus desintegradors i van deixar
inconscients als dos sorpresos adults amb descàrregues atordidores de baixa
intensitat. Zeth, el germà gran d’en Kyp, havia intentat protegir els seus
pares, i el resultat va ser que els soldats també van disparar contra ell.
En Kyp només va
poder contemplar amb incredulitat i amb la cara plena de llàgrimes els tres
cossos caiguts a terra mentre els soldats de les tropes d'assalt li
immobilitzaven els canells amb esposes atordidores. Seguia sense ser capaç
d'entendre com havien pogut arribar a considerar-los una amenaça per a ells, ja
que aleshores només tenia vuit anys d'edat.
En Kyp i els seus
pares van ser portats a Kèssel, i en Zeth, que ja tenia catorze anys, va ser
enviat a l'Acadèmia Militar Imperial de Càrida en qualitat de recluta després
d'haver estat sotmès a un rentat de cervell. Mai havien tornat a saber res d’en
Zeth.
Després de poc més
d'un any a Kèssel va passar per una etapa de terribles desordres interns, amb
revoltes carceràries, l'enderrocament dels imperials i la presa del poder pels
esclavistes. Els pares d’en Kyp havien mort durant la commoció, executats per
haver estat en el bàndol equivocat durant el moment equivocat. En Kyp havia
sobreviscut únicament gràcies al fet d’haver-se amagat, tornant-se silenciós i
invisible. Després havia passat vuit anys podrint-se en la foscor dels túnels,
i per fi havia aconseguit escapar d'ells.
I només per tornar a
ser capturat.
Els imperials sempre
semblaven arreglar-se-les per sorgir sobtadament i inexplicablement del no-res
i destruir totes les seves aspiracions. A Deyer els soldats de les tropes
d'assalt li havien arrencat de la seva llar, i a Kèssel l'havien llançat a les
mines d'espècia. Ell i en Han per fi havien aconseguit escapar... i els soldats
de les tropes d'assalt havien tornat a reduir-lo a la captivitat.
La ira d’en Kyp es
va concentrar formant un projectil, i va fer un nou intent d'utilitzar la seva
capacitat sobre la safata del menjar. Va empènyer, i una gota de suor li va
entrar en un ull ennuvolant-li la vista. S'havia
mogut la safata, havia patit potser una lleu sacsejada? En Kyp va veure una
petita concavitat en la pasta de proteïna texturada que era el plat principal
del menjar. L’hauria causat ell?
La ira potser fos la
clau a l'hora d'enfocar les seves energies latents.
Va desitjar que la Vima-Da-Boda
hagués passat més temps instruint-lo en les profunditats de les mines. En Kyp
es va concentrar en les parets i al diminut recinte on es trobava presoner.
Havia de trobar
alguna manera d'escapar. En Han ja li havia demostrat que podia fer.
Es va jurar que si
aconseguia sortir d'allà trobaria a algú, que li ensenyés a utilitzar aquells
misteriosos poders. No volia tornar a veure’s tan impotent mai més.
En Han va contemplar
la delicada Qwi Xux, tan semblant a un ocell, i es va sentir incapaç
d’imaginar-la com a dissenyadora de l'Estrella
de la Mort. Però treballava voluntàriament en la Instal·lació de les Goles,
i acabava d'admetre el paper que havia jugat en el projecte amb una
considerable despreocupació.
- Què fa una noia
tan maca com tu en un lloc com aquest? -Va acabar preguntant en Han.
-El que faig és
precisament el que t'he explicat, i és el que sé fer millor. –La Qwi va
assentir distretament amb el cap, com si estigués meditant en la seva resposta
-. Aquí tinc una ocasió d'enfrontar-me als majors misteris del cosmos, i de
solucionar problemes que altres han afirmat són insolubles. Puc veure com les
meves idees més absurdes van prenent forma a poc a poc... És molt emocionant.
En Han seguia sense
poder entendre-ho.
-Sí, però... Com va
arribar a ocórrer tot això? Per què ets aquí?
- Oh, això...! -Va
exclamar la Qwi, com si hagués comprès la pregunta de sobte -. El meu món natal
és Omwat, en la Vora Exterior. El Gran Moff Tarkin es va emportar a deu nens i
nenes omwatians de diferents ciutats. Ens va internar en campaments d'educació
obligatòria intensiva, intentant modelar-nos fins a convertir-nos en grans
dissenyadors i especialistes en la resolució de problemes. Jo era la millor de
tot el grup. Vaig ser l'única que va aconseguir arribar al final de tot el
procés d'ensinistrament. Jo vaig ser l'orgull i el trofeu d’en Tarkin, i em va
enviar aquí com a recompensa.
»Al principi vaig
treballar amb Bevel Lemelisk per convertir en realitat el projecte de l'Estrella de la Mort. Quan vam haver
acabat els plànols, en Tarkin es va dur a Lemelisk, i em va deixar aquí perquè
fos creant conceptes nous i millors.
-D'acord, tornaré a
formular-te la mateixa pregunta... -Va dir en Han. - Per què fas el que fas?
La Qwi va mirar com si pensés que en Han
s'havia tornat sobtadament imbècil.
-És el més interessant que puc
arribar a imaginar -va dir-. Puc escollir entre els desafiaments, i normalment
sempre acabo sortint triomfant. Què més podria desitjar?
En Han sabia que no estava
aconseguint fer-se entendre.
- I com pots gaudir treballant en
aquestes coses? Són horribles!
La Qwi va donar un altre pas cap
enrere, i va semblar sentir-se perplexa i ferida.
- Què vols dir amb això? Si ho
penses bé, és un treball fascinant... Un dels conceptes més interessants que
hem desenvolupat va ser el de modificar els forns moleculars convertint-los en
«devastadors de Mons» autònoms capaços d'obtenir matèries presses de la
superfície d'un planeta, introduir-les en gegantines fàbriques internes
totalment automatitzades i produir maquinària útil. Estem molt orgullosos
d'aquesta idea. Vàrem transmetre la proposta a Tarkin poc després que en Bevel
marxés amb ell. -La veu de la Qwi es va anar tornant pensativa i es va
debilitar a poc a poc -. Em pregunto què haurà estat d'aquesta idea...
En Han la va contemplar
parpellejant, cada vegada més sorprès. La terrible flota de devastadors de Mons
havia atacat el món natal de l'almirall Ackbar, i els colossos automatitzats
havien devastat una bona part del bell planeta aquàtic abans d'acabar sent
destruïts.
-Els devastadors de Mons ja han
estat construïts -va murmurar -, i han estat utilitzats d'una manera molt
eficient.
Les seves paraules van fer que la
cara de la Qwi s'il·luminés de plaer.
- Oh, això és meravellós!
- No, no ho és! -Li va cridar en Han
a la cara, i la Qwi va retrocedir d'un salt -. És que no saps per què són
utilitzades les vostres invencions? No teniu ni idea de què es fa amb elles?
La Qwi va seguir retrocedint, i va
acabar alçant-se davant seu en una postura defensiva.
-Sí, i tant. L'Estrella de la Mort va ser utilitzada per esmicolar planetes morts
permetent l'accés miner directe als metalls pesants que hi havia en els seus
nuclis. Els devastadors de Mons serien factories autònomes que processarien els
asteroides o els planetes estèrils per produir una àmplia gamma de matèries
presses sense contaminar els planetes habitats.
En Han va deixar anar un esbufec i va alçar la mirada cap al sostre.
-Si creus això, és que ets capaç de
creure qualsevol cosa... Fixa’t en els seus noms i escolta com sonen! Estrella de la Mort. Devastador de Mons... No semblen
artefactes concebuts per accelerar el desenvolupament econòmic en temps de pau,
oi?
La Qwi va arrufar les celles i va
decidir oblidar-se d’aquell tema.
-Oh, i tant se val com es diguin?
-El primer objectiu de l'Estrella de la Mort va ser el planeta
Alderaan... El món natal de la meva dona! L'Estrella
de la Mort va matar a milers de milions d'éssers innocents. Els devastadors
de Mons van ser llançats contra Calamari, un planeta habitat, i van morir
centenars de milers de persones. Aquestes fàbriques tan eficients teves
manufacturaven caces TIE i altres armes de destrucció, i l'únic que sortia
d'elles eren armes i més armes...
-No et crec.
La veu de la Qwi no sonava molt
segura de si mateixa.
- Jo vaig ser-hi! Vaig volar a
través de les restes d’Alderaan, vaig veure la devastació de Calamari... És que
no ho heu llegit en l'informe del meu interrogatori? L’almirall Daala va
insistir una vegada i una altra demanant-me tots aquests detalls.
La Qwi va creuar els seus prims
braços de pell blavosa sobre el seu pit.
-No, això no estava en el resum
d'aquesta sessió d'informació verbal proporcionada per tu a la qual tan
melodramàticament dius «interrogatori».
-Doncs llavors no t'han lliurat tot
l'informe -va dir en Han.
- Ximpleries! Tinc dret a accedir a
totes les dades. –La Qwi va clavar la vista en els seus peus -. I a més jo
només desenvolupo els conceptes... Faig que funcionin. Si algú de l'exterior fa
un mal ús de les meves invencions, no se’m pot considerar responsable d'això.
Això està més enllà de l'abast del que jo faig.
En Han estava bullint d'ira, però es
va limitar a emetre un grunyit inarticulat al qual se li podia donar el sentit
que es desitgés. Les paraules de la Qwi sonaven a assajades, com si les hi
haguessin ficat al cap a força de repeticions. Ni tan sols semblava pensar en
el que estava dient.
La Qwi va anar ràpidament cap al seu
panell tridimensional i va començar a prémer les tecles musicals i a
cantussejar per perfilar i retocar la llarga silueta plena d’angles que havia
estat construint quan en Han va obrir els ulls.
- T'agradaria veure en què estic
treballant ara? -Va preguntar la Qwi, evitant acuradament fer qualsevol esment
a la seva discussió anterior.
-És clar -va afirmar en Han, tement
que la Qwi l’enviaria de retorn a la seva cel·la de retenció quan ja no
necessités seguir parlant amb ell.
La Qwi va moure una mà assenyalant
la imatge del que els seus últims retocs havien deixat clar era una nau molt
petita. Tenia quatre costats i forma allargada, i feia pensar en un fragment
d'una joia facetes-de-foc. En Han va estudiar el diagrama i va poder distingir
un compartiment de pilotatge amb espai per a sis persones. Petits canons làser
sobresortien de les zones estratègiques, i al final de la punta hi havia una
estranya antena transmissora de forma toroïdal.
-En aquests moments estem treballant
en la millora del blindatge -va dir la Qwi -. La nau no és molt més gran que un
caça monopersonal, però necessitem que sigui completament invulnerable a
qualsevol classe d'atac. Utilitzem una armadura cristal·lina quàntica en la
qual només hi ha unes quantes capes d'àtoms formant una acumulació tan densa
com permeten les lleis de la física, i que és col·locada en forma de làmina
sobre una altra prima pel·lícula igual de dura però sotmesa a un canvi de fase
previ, i això ens permet confiar que no hi haurà res capaç de danyar la nau. No
se li pot fer ni un petit bony.
En Han va moure el cap assenyalant
els emplaçaments dels canons làser. Estar encadenat a la columna li impedia
veure bé.
-Bé, i per què afegir tot aquest
armament si la nau és indestructible? -Va preguntar.
La seva ment s'estava omplint amb
visions d'una armada sencera d'aquells artefactes substituint els caces TIE.
Una petita força d'aquestes naus d'assalt indestructibles podria llançar-se
sobre qualsevol flota de la Nova República i destrossar a plaer les nostres
naus.
-Aquest aparell és altament
maniobrable i prou petit com per ser detectat en un escombrat del sistema, però
tot i així encara pot trobar-se amb una certa resistència. Recorda que l'Estrella de la Mort tenia les dimensions
d'una petita lluna... Aquesta invenció s'aconsegueix mitjançant la delicadesa i
la precisió d’allò que l'Estrella de la
Mort aconseguia a través de la força bruta.
En Han podia sentir com un temor
gelat s'anava estenent per tot el seu ser, i es va dir que en realitat no volia
conèixer la resposta a la seva pròxima pregunta. Com podia comparar aquella nau
tan petita amb l'Estrella de la Mort?
Però no va poder evitar preguntar.
- I què és? Què fa?
La Qwi va contemplar la imatge amb
una barreja d'orgull impressionat i temor.
-Bé, encara no l'hem posat a prova,
però el primer model a escala real ja està pràcticament completat. Hem posat
per nom per a aquest concepte «Triturador
de Sols»... És diminut, però també és immensament poderós. Una petita nau
invulnerable llança un projectil de ressonància modulada al centre d'una
estrella, la qual cosa posa en marxa una reacció en cadena dins del nucli i
acaba provocant la ignició d'una supernova fins i tot en estrelles de poca
massa. És un procés d'allò més lògic i senzill.
En Han estava tan horroritzat que no
se li va ocórrer res a dir. L'Estrella de
la Mort destruïa planetes, però el Triturador
de Sols podia destruir sistemes estel·lars sencers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada