Darth Maul; Contenció (i III)

Anterior

3

Sentint com si hagués estat arrabassat de la Força, no gaire diferent de la forma en què se sentia de tant en tant durant les seves sessions d'entrenament amb en Sidious, en Maul va emergir atordit del tràngol en què la bruixa l’havia sumit. Fins i tot abans que obrís els ulls, els seus sentits li van dir que estava a bord d'una petita nau.

De fet, estava reclinat en una cadira acceleradora. La beina de la seva vibronavalla estava buida, però tal era la confiança de la bruixa en les seves dones soldats i en les seves pròpies forces, que en Maul no estava emmanillat ni encadenat.

- Tens aptituds, Maul -va dir ella quan en Maul la va mirar amb els seus ulls grocs -, però potser no tantes aptituds com m'havien fet creure.

En Maul va somriure burleta.

-Aquesta sembla ser darrerament una opinió força comuna.

Ella el va mirar apreciativament.

- Molt revelador. Fa uns moments estava pensant que em vaig equivocar venint fins tan lluny i arriscar-me tant per tornar-te amb els teus germans de clan. I, no obstant, tinc la sensació que ets fort en la Força.

- No tinc germans -va dir en Maul, gairebé escopint la paraula.

- Ah, però sí que els tens. I un cop entre ells la teva vida serà molt diferent. A Dathomir seràs alimentat i entrenat com la Deessa Alada i el Déu de Grans Ullals desitgen que siguis entrenat. Quan arribi el moment, t'enfrontaràs a l'equivalent dels Germans de la Nit de les Proves de la Fúria, la Nit i l'Elevació. I si passes aquestes proves, potser tinguis la fortuna de ser transformat en un guerrer extraordinari. La teva força s'incrementarà deu vegades, i aquestes insignificants banyes que puntegen ara mateix el teu cap es convertiran en llargues i letals.

En Maul havia deixat d'escoltar-la gairebé immediatament. La bruixa estava representant el seu paper en un pla que en Sidious havia dissenyat. Ell li havia dit que els éssers intentarien usar-lo i enganyar-lo, i ara aquesta bruixa estava fent precisament això.

- No aniré a Dathomir.

La bruixa va arquejar una cella.

- No tens cap interès de veure el teu món natal o conèixer als membres del teu clan Germans de la Nit?

- No.

Ella semblava decebuda.

-Estàs destinat a servir-nos, Maul, d'una forma o una altra. Sempre ha estat així.

- Només serveixo a un Mestre -va dir en Maul.

La bruixa va somriure sense alegria.

- El Falleen davant de qui respons haurà de trobar-ne un altre.

En Maul va pensar que havia donat la resposta correcta, però clarament no ho havia fet, o bé a la Talzin se li havia escapat completament la referència. Va considerar esmentar en Sidious pel seu nom, però s'ho va pensar millor.

Una de les còmplices de la Bruixa va entrar a la cabina.

- Mare Talzin, ens acostem a l'estació.

La Talzin va assentir amb el cap i va estudiar al Maul.

- Puc confiar que et comportaràs mentre ens traslladem a la nostra nau, o desitges simplement despertar a bord?

En Maul va mirar l'espasa curta i l'arc d'energia de la dona jove.

- De moment, té la mà guanyadora. No causaré problemes.

-I tant que no.

En Maul es va tranquil·litzar descobrint que l'estació no era altra que l’Orbital d’Orsis.

Mentre un raig tractor conduïa la nau del desembarcament al celler de càrrega, va decidir que mostraria al seu Mestre que, fins que en Sidious digués una altra cosa, Orsis seguiria sent la llar d’en Maul. Però un sobtat sentiment d'aprensió va eclipsar de sobte el seu pla.

La Talzin també va haver d'haver sentit alguna cosa, perquè es va tornar a mirar-lo mentre l'acompanyava a ella i a les Germanes de la Nit descendint per la rampa de la nau de desembarcament, potser pensant que ell era la causa de la seva preocupació.

- Problemes -va dir en Maul.

Sense tan sols una paraula de la Talzin, les tres Germanes de la Nit van desembeinar les espases i van activar els arcs d'energia. La badia d'atracada tènuement il·luminada semblava estar abandonada, però en Maul va poder percebre la presència d'éssers armats a l'aguait a la fosca perifèria. De totes maneres, la Talzin va continuar caminant al descobert, com si res la preocupés.

- Quedeu-vos on esteu i baixeu les armes -va cridar en bàsic una veu ronca a través dels altaveus de la badia de càrrega.

Els éssers que en Maul havia sentit van començar a sorgir de les ombres, grups de weequays amb monyos i siniteens de grans cranis armats amb rifles blàster. Al centre del grup hi havia un imponent vollick vestit de cap a peus amb una armadura de batalla de colors cridaners.

- No tornaran a Dathomir, Mare Talzin -va dir el vollick -. Vostès cinc seran les meves convidades a Rattatak, on eventualment es convertiran en membres del meu exèrcit d'elit. - Va desenfundar un descomunal blàster i va disparar contra l'alt sostre de l'hangar -. Les nostres armes estan ajustades per a atordir, però dispararem a matar si decideixen rebutjar la meva invitació.

La Talzin no es va molestar a respondre. Amb un moviment de les seves mans, la badia d'atracada es va omplir de desenes de guerreres de les Germanes de la Nit, encara que lluïen robes i armes que al Maul li van semblar de disseny antic. Va comprendre que estava contemplant una enlluernadora il·lusió de la Força, però els soldats del vollick se la van creure del tot. Tal com el senyor de la guerra havia advertit, els interruptors de selecció d'una dotzena de blàsters van passar d’atordir a potència total, i una densa tempesta de trets va creuar l'hangar, posant-los a tots en perill.

Les autèntiques Germanes de la Nit van ser tan ràpides desenfundant com els seus oponents, i van aconseguir enderrocar diversos soldats amb sagetes d'energia abans que la il·lusió de les antigues guerreres conjurada per la Talzin comencés a evaporar-se en el mateix aire reciclatge del qual havien sorgit. Encoratjats llavors - i fent cas omís de les ordres d'alto el foc del vollick -els weequay i els siniteens van atacar, derrocant a una Germana de la Nit i ferint a la Talzin a la cuixa.

En Maul va pensar de córrer de nou a la nau de desembarcament, però dubtava que tingués el poder suficient per superar la matriu de raigs tractors de l'hangar. En lloc d'això, va córrer frenèticament fins a la Germana de la Nit caiguda, saltant, girant i rodant per la coberta fins que les seves mans es van apoderar del seu arc d'energia.

Retirant-se a la nau, es va posar a cobert darrere d'un dels puntals d'aterratge i va començar a retornar el foc.

Si això era una prova, va pensar, anava de debò.

A diversos metres de distància, la Talzin jeia a la coberta tan llarga com era, amb les dues Germanes de la Nit restants deslligant una andanada de fletxes del costat fosc, moltes de les quals trobaven el seu objectiu.

En Maul va examinar el celler de càrrega. Després d'haver passat per aquesta estació en diverses ocasions -en general, de camí a competicions fora del sistema organitzades per Trezza -, sabia que els seus mòduls de càrrega i de passatgers estaven vinculats en diversos punts per passadissos/resclosa. Si pogués arribar al mòdul de passatgers, podria prendre el control d'una nau de desembarcament i estar de tornada a Orsis abans que ningú descobrís que faltava. Però seria més fàcil dir-ho que fer-ho si havia de seguir les regles del joc que el seu mestre havia traçat.

S'estava preparant per sortir corrent cap a l’escotilla més propera, quan la Mare Talzin li va cridar.

- No ens deixis, Maul! Es va donar la volta per veure que ella estava dempeus, recolzada en una Germana de la Nit, mentre que l'altra les estava cobrint.

- Maul -va repetir la Talzin.

El conflicte el va paralitzar. Esperaria el seu Mestre que mostrés simpatia? Encara que la prova havia sortit malament, la Talzin encara podria ser una dels agents d’en Sidious, i per tant mereixedora de la seva ajuda. És que el costat fosc de la Força permetia l'autosacrifici? Maleint entre les seves dents premudes, va passar el braç dret per l'arc i el va encaixar per sobre de la seva espatlla, i després va córrer a través d'una pluja de trets làser per arribar fins a la Talzin. Tirant-se-la per sobre de la seva espatlla, va córrer cap a la seguretat de l'hangar adjacent, amb les dues Germanes de la Nit uns passos per darrere seu.

-Està morta -va informar un dels weequay de cara aguerrida quan el Senyor de la Guerra Osika Kirske es va acostar a la Germana de la Nit caiguda.

L'enorme bota dreta del vollick va impactar al prim humanoide sota la barbeta i va llançar al weequay volant a un metre d'altura del sòl.

-Hi havia massa -va intentar explicar un altre weequay, només per rebre directament a la cara l'impacte d'un puny enguantat.

En Kirsch es va tornar després als pocs soldats que quedaven dempeus.

- La Bruixa ha aconseguit l'impossible: us ha tornat encara més idiotes del que creia possible! -Els seus ulls es van dirigir a l'escotilla per on la Talzin i les altres havien fugit -. Tractaran d'arribar a la seva nau. Intercepteu-les! I mireu de deixar-me almenys amb una bruixa en funcionament. Ens reunirem al centre de passatgers.

A prop d'allà, en Meltch va veure els mercenaris d’en Kirsch desaparèixer a corre-cuita.

- Vaig tractar d'advertir-vos -va dir -. Ara té una bona baralla entre mans.

El vollick va emetre un so gutural.

- Nosaltres els rattataki vivim per lluitar.

En Meltch va assentir.

- Un últim consell, llavors: envieu reforços.

- Te’n vas? -va dir en Kirsch a l'esquena del mandalorià.

- He fet la meva part, Senyor de la Guerra -va dir en Meltch de dalt a baix -. Aquest és el seu desastre: arregli-ho vostè.

L'entrada a un dels connectors cilíndrics de l'estació estava a tot just 50 metres de distància, però en Maul i les tres dathomiri estaven immobilitzats darrere d'un contenidor de càrrega pels trets dels reforços del senyor de la guerra vollick.

-La nostra màgia no funciona en aquest lloc estèril -va dir la Talzin amb avorriment -. Per això no vaig poder sostenir la il·lusió.

Trets làser van rebotar al contenidor. Les dues Germanes de la Nit van retornar el foc.

- Una il·lusió que gairebé ens mata a tots -va dir en Maul.

La Talzin va apartar la mà del profund tall amb vores negres a la part externa de la seva cuixa i es va estremir. En Maul va observar la ferida en un silenci sepulcral. Negre sobre vermell, com les seves marques en ziga-zaga a la cara i el cap.

- A Dathomir seria capaç de curar-me a mi mateixa.

- Ningú us va demanar que vinguéssiu aquí -va dir, tot i que podria no haver estat el cas.

- Hem vingut pel teu bé.

Això era una mentida, i així ho va dir.

Els ulls platejats de la Talzin es van dilatar.

- No arribes a comprendre que pertanys a un gran llinatge, Maul. Que hagis estat criat lluny de Dathomir no altera el fet que ets un Germà de la Nit, i que el teu destí està lligat al nostre.

Ell deixar anar un esbufec.

-Tothom té un pla per a mi.

La Talzin va buscar a la temible cara d’en Maul pistes sobre el significat de les seves paraules.

- No ho entenc -va dir per fi.

Però en Maul havia tornat a caure en el silenci.

A l'espai buit entre el contenidor de càrrega i els soldats, una dotzena de robots elevadors de càrrega automatitzats estaven transportant contenidors similars a diferents zones de la brillant coberta, impertorbables pel tiroteig que estava tenint lloc al seu voltant. Els contenidors estaven sent descarregats a l'hangar mitjançant poderosos raigs tractors des d'un vaixell de càrrega massa gran per atracar a l'interior de l'estació. Tot el procés estava sota la direcció d'un ordinador ubicat a la sala de control del nivell superior de l'hangar.

En Maul va estar una bona estona observant.

- Tenim una oportunitat d'aconseguir passar al mòdul de passatgers pel passadís de connexió -va dir després. Va fixar la seva mirada penetrant en la Talzin -. Necessitaré una de les seves espases d'energia.

La Talzin li va tornar la mirada.

- No tens cap entrenament en l'ús d'aquesta arma.

En Maul va arronsar les espatlles sense donar-li importància.

- Llavors hauré d'improvisar.

En Trezza i en Sidious estaven en l'alta herba de la sabana on en Maul havia estat vist per última vegada. El lliscant que els havia portat al Gora estava estacionat a prop. Un fort vent tirava de les seves robes, i havien de parlar en veu alta per evitar que el vent s'emportés les seves paraules.

- Estàvem seguint-lo fins que la tempesta va esclatar i va destruir la majoria de les càmeres remotes -deia el falleen -. En aquells dies, ja estava a prop de la base, i esperàvem que comuniqués demanant l'evacuació abans de la nit. -Va fer una pausa, i després va afegir - : Ningú que jo hagi entrenat havia tingut un resultat tan bo en la seva prova en solitari.

- I tot i així en Maul ha desaparegut -va dir en Sidious.

-L'equip de recerca que vaig enviar va ser capaç de seguir-li la pista fins a aquest punt -va dir en Trezza -, però no hi ha evidència del seu rastre d'ara endavant.

En Sidious va examinar la sabana i la llunyana línia d'arbres.

- En Maul no estava sol.

En Trezza va seguir la mirada d’en Sidious cap a les zones on l'herba havia estat pertorbada i aixafada. Va assentir amb el cap.

- Això ho han fet llans. Els rastrejadors van ser capaços d'identificar les petjades de quatre animals diferents.

En Sidious es va tornar lleugerament cap a ell.

- Aquí... al mateix temps?

-Això sembla.

- Sospites que els llans tinguin alguna cosa a veure amb la desaparició d’en Maul?

- No hi ha evidència per confirmar-ho. Però no hi ha dubte que en Maul i els llans van estar aquí a la vegada.

La relació entre el falleen i l'humà venia des de vuit anys abans, quan en Sidious va executar l'ordre d’en Darth Plagueis de traslladar en Maul des de Mustafar a l'acadèmia de combat d’Orsis. En aquesta primera visita, en Sidious havia arribat disfressat. Ara simplement amagava el seu rostre en les profunditats de la caputxa de la seva túnica. En Sidious confiava implícitament amb el falleen, i no veia cap raó per dubtar d'ell ara. No obstant això, la idea que un quartet de bèsties llan podria superar en Maul era absurda.

- Quan has conegut llans que actuessin coordinats entre si?

- Mai -va dir en Trezza.

Un cop més, en Sidious va mirar al seu voltant, girant en un cercle complet.

-Aquesta tempesta...

- També és una cosa que se surt del normal. Va sorgir del no-res.

En Sidious es va quedar en silenci durant una llarga estona.

- Ha arribat o s'ha anat alguna nau?

- No en el cràter. El port espacial de l'acadèmia ha vist el trànsit habitual.

- Naus de desembarcament de subministraments -va dir en Sidious.

- Precisament.

- Hi ha altres alumnes o professors absents?

En Trezza va pensar en això.

-En Meltch ha estat en un viatge de negocis durant una setmana estàndard, però s'espera que torni al llarg del dia d'avui.

En Sidious es va acariciar la barbeta.

-El mandalorià.

- Podria en Maul haver fugit? -va preguntar acuradament en Trezza.

En Sidious es va girar per enfrontar-lo, mirant-lo des de la foscor de la seva caputxa.

- Què vols dir?

- Podria haver arribat al seu límit amb... l'entrenament?

- I va decidir cobrir les seves petjades després de completar l'exercici en solitari més brillant que mai hagis vist?

En Trezza desvià la mirada.

- Només estic suggerint una possibilitat. En Maul no seria el primer a fer-ho.

- És poc probable que en Maul abandonés l'única llar veritable que ha conegut en la seva vida. - En Sidious va aixecar la cara cap al cel -. Digues als teus rastrejadors que posin fi a la recerca. Vaig a encarregar-me d'aquest assumpte personalment.

Espasa curta en mà, i esquivant els trets blàster dels weequay i siniteen, en Maul va córrer cap a la mampara de la sala de control. Per un moment semblava que tenia la intenció de pujar corrent per la paret, però en lloc d'això es va llançar directament cap amunt saltant des de la coberta quan es trobava a escassos metres de la mampara. Alhora, va aixecar l'espasa per sobre del seu cap subjectant-la amb les dues mans, i la va enfonsar a la gruixuda finestra de transpariacer de la sala de control. Una fulla normal, simplement hauria rebotat a la superfície però, energitzada pel costat fosc de la Força, l'espasa de la Germana de la Nit no només va penetrar en el panell de la manera que ho faria un sabre de llum, sinó que va obrir un esquinçament vertical a la finestra mentre la gravetat lluitava per a tornar al Maul a la coberta. Penjant de l'empunyadura de l'arma, va baixar amb ella durant una curta distància, després girà el seu cos cap amunt i al voltant de l'espasa, col·locant els seus peus davant seu i colpejant amb ells contra el vidre. Que la tàctica funcionés, però, va tenir menys a veure amb la quantitat d’impuls que en Maul va ser capaç de proporcionar, i més amb el foc de blàster concentrat dels guerrers del vollick.

Amb els peus per davant, en Maul va travessar volant la finestra trencada a l'interior de la sala de control, amb desenes de trets làser seguint-lo i rebotant salvatgement. Diversos dispositius de la sala van ser colpejats, i, es van fregir els seus circuits, el petit espai es va omplir de fum acre. Arrossegant-se per sota de l'obertura en ruïnes, en Maul va arribar al panell de control principal de l'ordinador i va començar a introduir dades en una pantalla tàctil.

Ell no era en absolut un expert pirata informàtic, però en Trezza donava tanta importància als coneixements d'informàtica com a la producció de verí i a les tècniques d'assassinat. I encara més important, piratejar els programes que supervisaven el sistema automatitzat de transferència de mercaderia d’Orsis no requeria els coneixements d'un expert.

Amb cargols encara colpejant la sala, en Maul es va obrir camí en el programa que controlava la matriu de raigs tractors i el va reprogramar. El sistema li va preguntar diverses vegades si estava completament segur que volia que s'apliquessin els canvis, però una vegada que el va convèncer, les conseqüències van ser gairebé immediates.

On moments abans els contenidors de càrrega havien estat flotant suaument a l'hangar, ara de sobte volaven a tota velocitat. La gran nau estacionada fora de l'estació no es va veure afectada per l'atracció incrementada del raig tractor, però els mateixos contenidors estaven arribant massa ràpid perquè els elevadors de càrrega donessin abast. En lloc d'això, s'estaven amuntegant a la coberta, la qual cosa equivalia a aixecar un alt mur entre els mercenaris i les Germanes de la Nit, encara que sense impedir que aquestes fossin capaces d'arribar al connector que portava al mòdul de la instal·lació de passatgers.

Comprenent quin seria el resultat final, diversos dels soldats van sortir de la seva posició a cobert en un intent d'arribar a l'altre costat de la badia de càrrega, només per acabar aixafats pels contenidors que arribaven. Un parell d'elevadors de càrrega també van acabar acorralats, passant a formar part d'un envà improvisat que estava a punt de vessar-se fora de la badia pressuritzada.

Amb l'atenció de l'enemic desviada al mur, en Maul va ser capaç de saltar de forma segura des de la sala de control a la coberta i tornar al costat de la Talzin.

- Màgia tecnològica -va dir, encara que no sense una mica d'agraïment.

En Maul la va ajudar a aixecar i li va envoltar la cintura amb el seu braç esquerre.

Amb les Germanes de la Nit a la rereguarda, els dos es van afanyar a entrar al passadís a través de la primera de diverses escotilles: en Maul va usar la Força per obrir-les conforme es van acostar, la Talzin va usar la Força per tancar-la, i les dues Germanes de la Nit van usar els seus projectils d'energia per destruir el panell de control. Durant tot el camí a través del connector, el seu treball en equip es va repetir. en Maul no estava segur de si les seves accions serien vistes en última instància com inspirades o mal concebudes. Però la seva creença que estava sent provat va adquirir credibilitat quan ell i la Talzin van passar a través de l'escotilla final i van arribar al mòdul de passatgers de l'Estació Orbital d’Orsis, i la revelació va ser tan poderosa que es va aturar en sec.

- Per què t'atures? -va dir la Talzin -. La nostra nau no està lluny.

- Pots deixar de fingir -li va dir.

Ella va agitar el cap amb aire confós.

- Sobre què?

- Sobre Dathomir, els Germans de la Nit, i la resta. Sé que veu ser enviades pel meu Mestre. - Ella el va mirar amb perplexitat -. Ho sé, perquè el percebo. El meu mestre és aquí.

Per tot el mòdul de passatgers sonaven sirenes, i els llums d'emergència proporcionaven una lluentor escarlata a algunes de les esplanades i hangars.

Suant profusament sota la seva armadura corporal, el Senyor de la Guerra Kirske caminava darrere dels soldats que havia desplegat en una badia a l'altre extrem del connector pel qual, segons li havien dit, havien entrat les seves quatre preses. Altres soldats havien rebut l'ordre d'enfrontar-se a la seguretat de l'estació, i un contingent de mercenaris weequay havia estat enviat a assegurar la nau de les Germanes de la Nit, per si de cas la Talzin i la resta arribaven tan lluny. Això deixava una simple tripulació mínima a bord de la nau del propi Kirske.

Tenint en compte la ruïna que el zabrak dathomiri havia causat en una de les badies de càrrega, en Kirske havia començat a preguntar-se si era a ell a qui havien parat una trampa. En Meltch havia parlat gairebé amb desdeny de l'anomenat Germà de la Nit, i no obstant això l'aprenent dathomiri d’en Trezza estava demostrant ser més perillós que la mateixa Mare Talzin. Podria el mandalorià haver arribat a un acord per separat amb algun altre senyor de la guerra rattataki per atreure’l a un parany? Certament en Kirske no tenia enemics en aquest disputat món.

En Kirske mirà en direcció a la sortida del connector i es va tornar cap a un dels seus lloctinents siniteen.

- Per què estan trigant tant? Per què no han sortit? I per què fa tanta maleïda calor aquí?

Amb cura, es va introduir un dels seus dits d'esmolades urpes al coll de la seva túnica i va tirar cap a fora, amb l'esperança d'alliberar una part de la calor que s'acumulava sota la seva cuirassa. Els durs cuirs cabelluts dels weequay propers estaven perlats de suor.

-Senyor meu, els nostres exploradors d'avançada no informen de cap rastre d'ells -va dir el siniteen per fi.

En Kirske va intentar aguditzar la seva visió de la sortida del connector, però va trobar la seva visió a distància lleugerament borrosa. Davant els seus ulls, l'altre costat de la badia semblava com si estigués enfosquit per la boira. La il·lusió òptica podia ser el resultat de la suor als ulls. O potser no. Per si de cas, va prendre nota de la ubicació de la sortida més propera de l'hangar.

En una cambra de servei per sota de la badia en què els soldats d’en Kirske estaven desplegats, en Maul i les germanes de la nit estaven sobre una bastida de manteniment diversos metres sobre la coberta inundada de la sala. La inundació era deguda a bretxes en les gruixudes canonades que corrien pel sostre, obertes per talls de la fulla dathomiri d’en Maul. Tan ràpid com l'aigua brollava de les canonades, la Talzin -gesticulant àmpliament amb els braços- la convertia en la seva major part en vapor, i els núvols començaven a pujar a través de les reixetes de la coberta de l'hangar que es trobava sobre ells.

- No serà tan potent com la tempesta que vaig conjurar a Orsis -va dir la Talzin - però n’hi haurà prou.

Igual que en Maul i les dues Germanes de la Nit, portava una de les màscares respiratòries d'emergència que en Maul havia pres d'una resclosa d'aire propera després que tant ell com la Talzin sentissin l'emboscada que els esperava al final del connector.

S'havien obert camí cap avall als passadissos de manteniment que corrien per sota del nivell de l'esplanada del centre de passatger. On abans la Talzin havia estat incapaç de dur a terme les seves màgies, els seus poders per alterar l'aigua aparentment no estaven afectats per la tecnologia esterilitzada de la resta de l'estació.

La Talzin va continuar fent passades màgiques amb una mà, mentre que amb l'altra va buscar en les profunditats d'una butxaca de la seva túnica. Murmurant en dathomiri, va treure una ampolla cristal·lina i va començar a llançar el seu contingut ambre en els núvols de vapor sobreescalfat. Gesticulant amb les dues mans, va fer que els núvols s'arremolinessin, dirigint-se més ràpidament cap amunt, com si potents ventiladors bufessin des de baix.

Els quatre van esperar fins que des de dalt es van sentir estossecs i arcades, i després es van dirigir cap a l'extrem de la bastida i van pujar una escala que accedia a l'hangar superior.

Víctimes de la boira soporífera i gairebé impenetrable de la Talzin, els soldats del senyor de la guerra caminaven ensopegant com si estiguessin ebris o es doblegaven sobre si mateixos i vomitaven a coberta. Les dues Germanes de la Nit es van ficar enmig d'ells amb les seves espases parpellejant. Els pocs weequay i siniteens que no havien sucumbit totalment a l'estranya barreja de la Talzin van obrir foc amb els seus blàsters, però van ser ràpidament abatuts per les espases. Deixant l'esgrima a les dathomiri emmascarades, en Maul va irrompre a la rereguarda dels homes del vollick amb punys i peus, colpejant cossos i trencant ossos mentre s'obria pas fins al propi senyor de la guerra.

Des de fora de la boira va arribar una pluja de foc dels defensors més propers al vollick, cosa que va obligar al Maul a llançar-se a la coberta, sagnant per un tret que havia fregat el seu braç dret. Posant-se de nou dret, va tornar a la càrrega, però per llavors el senyor de la guerra i els seus principals lloctinents s'havien batut en retirada a través d'una de les sortides. Només la veu de la Talzin impedir al Maul sortir en la seva persecució.

- La nostra nau! -va cridar.

Ones de les seves mans van causar que la boira estesa es fongués en una esfera líquida, que després va esclatar amb una sola passada màgica, dutxant la coberta amb aigua. Retirant-se el respirador del rostre i tirant-lo a un costat, va assenyalar en la direcció on estava estacionada la nau.

- Ràpid!

La Talzin no esperava que en Maul fes cas a les seves ordres, i es va preguntar mentre corria per què estava corrent amb elles. Realment pretenia acompanyar-les a Dathomir? Havia començat a dubtar que tingués el poder per dominar-lo una segona vegada, o per convèncer-lo perquè fos amb elles. Llavors, què havia canviat? És que el combat s'havia forjat algun tipus de connexió primària? O estava disposat a acceptar el seu destí, malgrat el que havia dit sobre haver percebut la presència del seu Mestre? Corrent per l'hangar, van veure que la coberta estava plena de weequays caiguts.

Cap dels cossos descolorits mostrava evidència de ferides evidents, però per a un soldat estava clar que eren morts. Era evident que el vollick els havia desplegat per evitar que la Talzin i la resta arribessin a la nau espacial. Podrien haver-se tornat uns contra els altres? Tot just va tenir temps de pensar-hi quan va veure que en Maul s'aturava bruscament i va caure de genolls, amb el cap cot.

- Mestre -va sentir dir la Talzin.

Un humà va aparèixer a la vista. D'alçada mitjana, vestia una túnica fosca amb una caputxa que cobria el seu cap, ocultant el seu rostre. La Talzin podia sentir el seu poder, no només en la Força, sinó en el costat fosc, com el coneixien alguns. Fins i tot les Germanes de la Nit podien sentir el poder de l'home, i van fer un pas enrere amb incertesa, apuntant a la coberta amb els seus arcs d'energia. Durant un llarg moment, ell i la Talzin es van mirar en solemne silenci. Llavors l'home de la túnica va assenyalar al Maul.

-El seu lloc no està a Dathomir -va dir en bàsic, posant tot el pes en les seves paraules -. Ell és meu.

La Talzin va recordar el que havia dit la Germana de la Nit Kycina sobre el fet d'haver lliurat al petit Maul a un humà distingit i poderós.

- Llavors no el vas abandonar sense més en mans del falleen.

- Al contrari -va dir.

La Talzin va donar un cop d'ull al Maul.

- L’has entrenat bé.

En les ombres que produïa la caputxa aixecada de la túnica, l'afaitat llavi superior de l'home es va corbar.

-No necessito que verifiquis el que sé que és cert, dona.

-És clar -va dir, encara que sense una mica de disculpa.

L'home va assenyalar la nau de la Talzin.

- Trobaràs el cos de la teva Germana de la Nit caiguda a bord.

La Talzin va inclinar el cap en senyal de gratitud.

L'home va introduir les mans dins de les mànigues oposades de la seva túnica.

- Ara, marxeu d'aquí abans que canviï d'opinió.

No acostumada a rebre ordres, la Talzin va vacil·lar, però no per molt temps, i al final va fer un gest a les Germanes de la Nit perquè pugessin a bord de la nau. Al costat d'ella, en Maul seguia de genolls, amb el cap baix. Amb aire casual, ella va permetre que la seva mà esquerra passés fregant la ferida sagnant que en Maul tenia oberta al braç. Després es va dirigir, coixejant lleugerament, a la rampa d'embarcament. Allà es va dur la mà esquerra a un dels talismans que penjaven del seu coll, i va impressionar la sang d’en Maul sobre ell.

Amb això, sempre sabré on trobar-te.

Dedicant una última mirada al Mestre d’en Maul, va pujar la rampa d'embarcament i va desaparèixer a la nau.

Quan la nau es va haver marxat, en Sidious es va dirigir a una finestra d'observació que dominava la multicolor silueta d'Orsis. En Maul el va seguir, deixant-se caure en una postura de genolls i esperant que parlés el seu Mestre.

-Ho vas fer bé, Maul -va dir en Sidious a la fi -. M'agrada que mostressis contenció i no traïssis res de la teva profunda formació en el costat fosc de la Força.

- Ho vaig fer amb l'esperança de convertir-me algun dia en el seu aprenent -va dir en Maul.

En Sidious va apartar lleugerament la mirada de les vistes i va mirar cap avall, al Maul.

- Llavors considera't un pas més a prop.

En Maul va deixar escapar l'alè, alleujat.

-Gràcies, Mestre.

En Sidious es va allunyar de la finestra.

- Ha arribat el moment que aprenguis algunes coses sobre la naturalesa de la nostra empresa. Com et vaig dir, porto més anys dels que tu has viscut posant en marxa les etapes d'un Gran Pla... un pla en el qual podràs exercir un paper si segueixes demostrant la teva vàlua i la teva permanent lleialtat. Has de saber, però, que aquest pla no va ser concebut completament per mi, i de fet ha estat fabricant-se durant un mil·lenni. Sorgeix de la ment de molts éssers, tots els quals serveixen a una gran tradició. - Va fer una pausa per mirar en Maul -. Una tradició de molta més importància que la germanor dathomiri de la qual la Talzin segurament t'haurà parlat. És la tradició de l'antic orde conegut com els Sith.

En Maul aclucà els ulls, pensant.

- Em va parlar dels Sith quan jo era jove, Mestre.

-El que t'he amagat des de llavors és que jo sóc el Senyor Sith, Darth Sidious. El meu Mestre em va conferir tant el nom com el títol, i, quan ho estimi oportú, és possible que algun dia jo et concedeixi el mateix honor.

En Maul va empassar saliva.

- M'esforçaré per demostrar la meva vàlua, Mestre.

-Sí, ho faràs -va dir en Sidious, i després va afegir -: A partir d'ara vaig a començar a guiar-te en els camins dels Sith, i a poc a poc et permetré aprendre algunes coses sobre el meu àlter ego, i sobre el nostre propòsit final. Per ara, n'hi haurà prou que sàpigues que som adversaris de la República, i enemics jurats de l'Orde Jedi. Serà la nostra tasca veure enderrocada a la primera i en aquests últims esborrats de la galàxia. Encara que jo seguiré sent la mà que ho guiï tot, et correspon a tu executar missions que podrien representar un risc per a la meva posició si es descobrís el veritable propòsit de les nostres accions.

El cor d’en Maul bategava amb força.

- Ni més ni menys que la perfecció és suficient, Maul -va dir en Sidious -. Comprens?

- Comprenc, Mestre.

- Llavors posem això a prova, d'acord?

En Maul va aixecar la vista.

- Una altra prova?

En Sidious va arrufar les celles.

- Una altra?

- Com la que vas planejar amb la Mare Talzin?

En Sidious li va somriure dèbilment.

- El que va passar a Orsis i a bord d'aquesta estació no es va posar en marxa per la meva mà, Maul. De fet, vas ser traït per algú que li va dir a la Talzin on trobar-te, i després la va recolzar i col·laborar en el seu pla per capturar-te.

En Maul va obrir els ulls com plats.

- Es pot saber la identitat de qui em va trair, Mestre?

En Sidious va pensar. Finalment li ho va dir:

- En Meltch Krakko.

En Maul va quedar bocabadat per la sorpresa.

- Ho sabia en Trezza, Mestre?

En Sidious va negar amb el cap.

- En Trezza no sabia res. No obstant això, em temo que no siguem capaços de contenir el dany que s'ha causat. El mandalorià sap massa, i encara que sempre he confiat en Trezza, no podem arriscar-nos a què s'estenguin rumors sobre la teva desaparició i tot el que va passar a continuació. - Es va quedar en silenci, tocant-se la barbeta -. Jo m'encarregaré del senyor de la guerra vollick. Però serà tasca teva ocupar-te’n d’en Trezza i els altres a l'escola.

En Maul li va mirar confós.

- Han de morir, Maul. Instructors i aprenents per igual, fins a l'últim d'ells.

El cor d’en Maul va quedar convertit en pedra.

- Visc per fer la teva voluntat, Mestre.

En Sidious va assentir.

- I mentre ho facis, seguiràs vivint.

En Maul es va reclinar en el compacte espai de la cabina de la nau de desembarcament que li estava retornant a Orsis, el món blau, blanc i marró que omplia la finestra al costat del seu seient, pensant en la tasca que l'esperava.

Va decidir que anava a trobar a faltar a la Daleen i a la Kilindi, i especialment al Trezza. No obstant això, va acceptar que les seves morts eren essencials per al pla d’en Darth Sidious... un Gran Pla, en el qual en Maul era ja un còmplice. Com a mitjana, podria haver-hi un màxim de cinc-cents éssers en l'acadèmia, i es va esforçar a trobar idees per assegurar-se que tots ells morissin.

En Sidious li havia prohibit l'ús d'un sabre de llum, però no havia dit res sobre exercir contenció. En Maul esperava amb ànsies enfrontar-se a Meltch, i ser finalment capaç de demostrar al mandalorià l'amplitud de totes les seves capacitats.

FI