20
L’ambaixador de Càrida i el seu
seguici acabaven d'arribar a la plataforma oest, que havia estat reparada
recentment i es trobava bastant allunyada del Palau Imperial. La seva
llançadora diplomàtica feia pensar en un llustrós escarabat negre, i estava
eriçada de sistemes d'armament que havien estat neutralitzats a distància abans
que la nau obtingués el permís per aproximar-se a Coruscant.
La Leia i tot un contingent de la
guàrdia d'honor de la Nova República estaven esperant a la plataforma per rebre
a l’ambaixador Furgan. El vent començava a intensificar-se, i bufava per entre
els enormes edificis com si intentés fer retrocedir a la delegació de Càrida en
la direcció per la qual havia vingut. La Leia portava el seu vestit cerimonial
de les funcions governamentals, així com la seva insígnia de rang de les forces
de l'Aliança.
El seu potent centre
d'ensinistrament militar feia que Càrida fos un dels pocs planetes de gran
importància estratègica que seguia sent lleial a l'Imperi. Si la Leia
aconseguia establir negociacions amb ells, la seva gesta diplomàtica trigaria
molt temps a ser oblidada. Però el sistema Caridà seria una joia-fruit bastant
difícil d'obrir, especialment estant representat per un ambaixador tan groller
i gèlid com Furgan.
L'escotilla de la llançadora es va
obrir amb un xiuxiueig, i l'atmosfera una mica més densa de Càrida va sortir
del casc. Dos soldats de les tropes d'assalt van baixar per la rampa amb rifles
desintegradors de cerimònia equipats amb baionetes a l'espatlla. La seva
armadura blanca brillava com a resultat d'una conscienciosa tasca de neteja i
fregat. Es movien com androides, i la Leia els va veure baixar per la rampa i
separar-se per flanquejar-la i quedar totalment immòbils mentre una segona
parella de soldats de les tropes d'assalt seguia els seus passos i esperava al
peu de la rampa.
L’ambaixador Furgan va baixar per la
rampa, movent-se sobre les seves curtes cames amb tanta pompositat com si
estigués avançant acompanyat pels compassos d'una banda de música. El seu
uniforme estava esquitxat per una multitud de plaques, insígnies i cintes,
moltes més de les que ningú podia haver guanyat en una sola existència.
Dos oficials de les tropes d'assalt
van seguir a l’ambaixador rampa avall, i després Furgan va empassar una
profunda glopada d'aire i va clavar la mirada en la llunyania ignorant per
complet a la Leia.
-Ah, l'aire del Centre Imperial...
-Es va girar cap al comitè de recepció que li havia estat esperant, i va
arrufar les celles espesses -. Però ara té una olor acre i desagradable. Ha
estat contaminat per la pestilència de la revolta.
La Leia va fer cas omís del
comentari.
-Benvingut a Coruscant, ambaixador
Furgan -va dir -. Sóc la ministra d'Estat Leia Organa Solo.
-Sí, sí... -Va replicar en Furgan
amb visible impaciència -. Després de tot el que va dir la Mon Mothma sobre
l'extremada importància de Càrida, esperava que enviaria a algú amb un càrrec
molt més elevat que el seu perquè em rebés. Que l'hagi enviat a vostè... Bé, és
com si m’acabessin de bufetejar en públic.
La Leia va haver de recórrer a
alguns dels exercicis d’en Luke per controlar les emocions, i va emprar una
tècnica Jedi que deixava la ment en blanc i que li va permetre reprimir la ira
que intentava fer-la seva.
-Veig que no s'ha pres el temps
necessari per familiaritzar-se amb l'estructura del nostre govern, ambaixador
-va dir -. La Mon Mothma és la cap d'Estat de la Nova República, però
l'autèntic òrgan de govern és el Gabinet, del qual la ministra d'Estat i el meu
cos diplomàtic subordinat potser siguem els braços més importants.
La Leia es va interrompre de sobte.
Estava irritada amb Furgan per haver-la provocat, i amb ella mateixa per haver
permès que l’ambaixador la manipulés arrossegant-la a aquells jocs mesquins. La
Mon Mothma li havia donat instruccions de tractar a l’ambaixador amb la màxima
cortesia diplomàtica. La Leia va desitjar que en Han o en Luke estiguessin al
seu costat.
-La Mon Mothma té molts deures que
atendre, però ha preparat una breu entrevista més avançat el dia -va dir la
Leia -. Fins que arribi aquest moment, potser preferiria que li ensenyés les
seves estances... Li ve de gust alguna beguda després del viatge? Els ulls d’en
Furgan li van fer pensar en dues baies diminutes que havien començat a
podrir-se quan va dirigir la seva mirada cap a ella.
-Els meus guardaespatlles aniran a
les meves habitacions abans que jo entri en elles -va dir l’ambaixador -. Examinaran
cada centímetre de l'habitació i cada sistema i instal·lació, cada paret i cada
sòl per tal d'eliminar els aparells d'escolta amagats o els artefactes
assassins que pugui haver-hi. Els guàrdies restants romandran amb mi en tot
moment. Em proporcionaran menjar i beguda procedent dels seus subministraments
per protegir-me contra qualsevol possibilitat d'enverinament.
La Leia va quedar atònita i
horroritzada davant les seves insinuacions. El seu primer impuls va ser
insistir que no calia que en Furgan fes tot allò, però es va contenir perquè
indubtablement era just el que l’ambaixador esperava d'ella, i el que va fer va
ser reaccionar amb un lleu somriure d'indulgència.
-I tant. Si això fa que se senti més
a gust...
-Mentrestant, m'agradaria recórrer
el Palau Imperial -va seguir dient en Furgan -. Feu els arranjaments necessaris
immediatament. He vingut en peregrinació per veure la llar del meu Emperador i
presentar-li els meus respectes.
La Leia va vacil·lar.
-Bé, això no entrava en els nostres
plans i...
En Furgan va alçar una mà. Els
soldats de les tropes d'assalt que romanien immòbils en posició de ferms al seu
costat es van posar encara més tensos. L’ambaixador va fer un pas cap a la
Leia, com si intentés semblar amenaçador.
-Tot i així, farà els arranjaments
necessaris immediatament.
A la tarda la Mon Mothma estava
immòbil a la cambra d'audiències sumida en la penombra, esperant al costat de
la base dels controls de l’holoprojector. Tenia altres mil obligacions que
atendre, però Càrida semblava ser el lloc on hi havia més probabilitats que es
produís un esclat de resistència capaç d'amenaçar l'estabilitat de la Nova
República. La Mon Mothma havia deixat molt clar a la Leia que considerava
aquest sacrifici de temps com una inversió per evitar una possible guerra.
La Mon Mothma semblava omplir totes
les nits amb la seva presència tranquil·la i imponent, i no necessitava moure’s
per aconseguir-ho. La Leia sempre sentia una gran admiració davant el seu
innegable però subtil poder, que la Mon Mothma aconseguia exhibir tot i que mai
havia rebut ensinistrament Jedi.
La Leia va seguir a l’ambaixador
Furgan mentre el caridà baixava per la rampa que portava fins a la base de
l’holoprojector. L’ambaixador va tornar el cap per llançar una mirada
malhumorada als seus guardaespatlles de les tropes d'assalt, que s'havien
detingut a l'entrada de la càmera. En Furgan s'havia negat a separar-se'n, i la
Mon Mothma s'havia negat a permetre que hi hagués soldats de les tropes
d'assalt prop d'ella encara que estiguessin desarmats. El forcejament havia
estat breu però intens, i al final la Mon Mothma va acabar permetent que els
soldats esperessin allà on l’ambaixador pogués veure'ls, encara que fos fora de
la cambra.
Però també havia obtingut una
concessió aparentment menor. La Mon Mothma havia exigit que els soldats es
traguessin els cascos mentre romanien en la seva presència. Els soldats havien
quedat desemmascarats i havien de sostenir aquells cascos tan semblants a
calaveres sota el braç, de manera que quedaven revelats com a mers éssers
humans, joves cadets que seguien portant armadura però als que s'havia
despullat del seu anonimat.
-Poseu-vos allà, ambaixador Furgan
-va dir la Mon Mothma sense saludar-lo formalment -. Hi ha una cosa que
m'agradaria ensenyar-li.
L’holoprojector va començar a
brillar amb una resplendor iridescent i la galàxia coneguda va omplir l'estada,
milers de milions de puntets estrellats escampats en braços giratoris que es
movien per tot el recinte. Els llums es van afeblir automàticament quan
l'escuma d'estrelles es va fer visible. Els soldats de les tropes d'assalt van
estirar els colls i van alçar els caps en el llindar per poder contemplar
l'enorme imatge. La Mon Mothma i l’ambaixador Furgan, immòbils a terra de la
cambra, semblaven insignificants.
-Aquesta és la nostra galàxia -va
dir la Mon Mothma -. Hem inclòs tots els sistemes que figuren en els arxius.
Aquests estels... -Va moure una mà, i una onada blava centellejà a través dels
braços de la galàxia -ja han jurat lleialtat a la Nova República. Altres han
estat neutrals, encara que no són hostils a la nostra causa.
Un ruixat de verd va aparèixer entre
les estrelles.
-La zona fosca és el que queda de
l'Imperi Ssi Ruuk. –La Mon Mothma va assenyalar una taca de negror que ocupava
una part d'un braç de l'espiral -. Encara no hem fet una exploració completa
dels seus mons, encara que ja han transcorregut diversos anys des que les
forces imperials i les de l'Aliança es van unir a Bakura per expulsar els
invasors.
»Finalment -va seguir dient la Mon
Mothma -, existeixen els sistemes que continuen sent lleials a l'Imperi caigut.
-Una pinzellada vermella molt més petita es va escampar per la imatge,
concentrada bàsicament en el nucli galàctic des del qual l'Emperador
ressuscitat havia llançat a les seves forces -. Com podeu veure, el suport amb
què compten està disminuint ràpidament.
En Furgan no semblava molt
impressionat.
-Qualsevol pot pintar puntets en un
mapa -va dir.
La Leia, que estava cada vegada més
furiosa encara que mantingués la seva façana d’impassibilitat, es va sorprendre
davant la tranquil·litat amb què la Mon Mothma manejava la situació. La cap
d'Estat no va alçar la veu, i es va limitar a contemplar l’ambaixador amb la
mirada tranquil·la dels seus profunds ulls.
-Pot parlar amb qualsevol dels
ambaixadors d'aquests planetes per confirmar les seves lleialtats -va dir.
-Els ambaixadors poden ser subornats
amb tanta facilitat com es poden canviar els colors en una projecció
cartogràfica.
Quan va tornar a parlar, la veu de
la Mon Mothma havia adquirit una ombra gairebé imperceptible d'aspror.
-No hi ha cap suborn que pugui
alterar els fets, ambaixador Furgan.
-Aleshores, de vegades cal canviar
els mateixos fets -va replicar en Furgan.
La Leia no va poder contenir-se i va
posar els ulls en blanc. En certa manera tot allò resultava bastant divertit,
però semblava un malbaratament de temps. Furgan era tan impossible d'alterar
com un home congelat en carbonita.
Tota la superfície planetària de
Coruscant havia quedat coberta per capa sobre capa d'edificis que havien estat
reconstruïts i demolits i tornats a reconstruir. Els governs galàctics havien
anat canviant al llarg dels mil·lennis, però Coruscant sempre havia estat el
centre de l'activitat política.
Les complexes pautes de construcció
i els enormes pinacles de metall i transpariacer feien que la predicció
climatològica resultés molt difícil. De tant en tant tempestes inesperades
brollaven de l'aigua que s'evaporava pels milions de respiradors i conductes de
ventilació, condensant i pujant des dels boscos de gratacels i creant petits
xàfecs que deixaven caure la seva càrrega d'aigua sobre les dures superfícies
dels edificis.
La recepció diplomàtica en honor de
l’ambaixador Furgan celebrada als Jardins Botànics de la Cúpula Celeste acabava
de començar quan una sobtada andanada de trencaaigües va caure sobre els
panells transparents, ocultant els resplendents telons de l'aurora de
Coruscant.
El reconstruït Palau Imperial
s'alçava en la llunyania prop de l'horitzó, elevant-se com una barreja de
catedral i piràmide que mostrava senyals de moltes eres diferents. La Leia no havia
volgut que la recepció en honor d’en Furgan se celebrés en cap lloc que
recordés l'opulència i grandesa de l'Emperador caigut.
Els Jardins Botànics de la Cúpula
Celeste es trobaven en el primer nivell d'un gratacel aïllat. El gegantí
terrari havia estat construït per un filantrop de la Vella República que
s'havia enriquit establint el Servei de Notícies Galàctic, i era una
instal·lació meticulosament atesa i amb molts entorns diferents aïllats en
compartiments que allotjaven i mostraven flora exòtica o els últims exemplars
existents d'espècies extintes de molts sistemes de la galàxia.
La Leia va arribar acompanyada per
C3PO i els seus dos fills just quan la pluja començava a caure sobre el sostre
transparent. Va creuar el llindar adoptant una postura defensiva, amb les
justificacions pel seu retard ja preparades a la punta de la llengua. Sabia que
la presència dels bessons podia causar una certa commoció en l’encarcarada
recepció diplomàtica, però li era igual.
En Furgan havia convertit el seu dia
en un malson. L'havia portat d'un costat a un altre entre contínues queixes i
exigències, comportant-se pràcticament en tot moment de forma bastant grollera.
La Leia havia renunciat al seu temps amb els bessons per estar al costat de
l’ambaixador, i havia acabat decidint que el sacrifici no valia la pena. Podia
ser una membre molt important del Gabinet de la Nova República, però també era
una mare que seguia intentant adaptar-se a les noves exigències que acabaven
d'alterar la seva forma de vida. Mentre es canviava de roba a les seves
habitacions preparant-se per acudir a la recepció. La Leia havia sentit com el
ressentiment i la irritació que s'havien estat acumulant dins d'ella començaven
a bullir d'una manera incontrolable. Si no podria estar mai amb ells, a efectes
pràctics tant donava que hagués deixat al Jacen i la Jaina amb la Wínter!
A més anaven acompanyats per C3PO, i
l'androide era un model de protocol. Podria vigilar els bessons, i en el cas
que arribés a ser necessari també podria ajudar-la amb les complexes minúcies
del cerimonial diplomàtic i les tasques de traducció.
Des que en Han havia desaparegut, la
Leia passava la major part del seu temps gairebé malalta de preocupació. En
Luke i en Lando encara no s'havien posat en contacte amb ella. La Leia necessitava
algun punt estable en la seva vida, i gairebé albergava l'esperança que algú li
retrauria que hagués portat als bessons perquè això li proporcionaria l'ocasió
de donar curs a la seva fúria i nerviosisme.
Els matons d’en Furgan la van
detenir quan va creuar el llindar. Els soldats de les tropes d'assalt seguien
sense portar el casc i van semblar sentir-se una mica incòmodes quan les seves
mirades es van trobar amb la de la Leia, però així i tot es van interposar en
el seu camí sense cap vacil·lació. Darrere dels soldats de les tropes d'assalt
havia altres tants guàrdies de la Nova República que no els treien els ulls de
sobre i que romanien rígidament immòbils en posició de ferms.
- Quin és el problema... –La Leia va
llançar una ràpida mirada a la insígnia del soldat que tenia davant i va
equivocar deliberadament el seu rang -, tinent?
-Capità -la va corregir el soldat -.
Estem registrant a tothom. És una precaució contra els assassins.
- Assassins? -Va exclamar la Leia,
optant per mostrar diversió en lloc d'enuig -. Comprenc.
Un soldat va anar cap a ells amb un
detector manual i el va moure al voltant del cos de la Leia buscant armes
ocultes. La Leia es va sotmetre a l’examen mantenint una gèlida impassibilitat.
-És per la seguretat de l’ambaixador...
-Va dir el soldat, i després va llançar una mirada de desaprovació al Jacen i
la Jaina -. No se'ns va informar que assistirien nens.
- Tem que un d'ells vagi a
assassinar l’ambaixador Furgan? –La Leia va clavar els ulls a la cara pàl·lida
i nua de l'home, i va arrufar les celles fins que va veure com aquest desviava
la mirada -. Això no diu molt en favor de les seves capacitats com a
guardaespatlles, capità.
La Leia va pensar que veure’l tan
nerviós i alterat n'hi hauria prou per justificar qualsevol molèstia que el
capità pogués arribar a causar-li amb els seus exàmens de seguretat.
-No són més que precaucions
rutinàries.
El capità va agafar el detector i va
tornar a usar-lo amb Jacen i la Jaina, donant visibles mostres d'incomoditat
mentre ho feia. Quant va haver acabat la seva tasca, va seguir negant-se a
fer-se a un costat. La Leia es va creuar de braços.
-I ara què?
-El seu androide, ministra -va dir
el capità -. Hem de dur a terme una comprovació total de sistemes. Se li podria
haver introduït la programació d'un androide assassí.
- A mi, senyor? -Va exclamar C3PO-.
Ai, mare! No pot estar parlant seriosament, oi?
La mera idea que l’enravenat i
espantadís androide de protocol pogués ser un assassí va ser suficient perquè
la Leia posés els ulls en blanc.
- I quant de temps es necessitarà
per a dur a terme aquesta comprovació de sistemes?
-No gaire.
El capità va agafar un altre aparell
detector del qual penjaven diversos cables.
- Protesto enèrgicament, mestressa
Leia! -La veu de C3PO estava impregnada per una inconfusible ombra de pànic -.
Com recordarà, ja he estat maliciosament reprogramat en el passat! No vull
tornar a confiar mai més en una sonda desconeguda.
La Leia va parlar a l’androide, però
va mantenir la seva penetrant mirada clavada en els ulls del capità de les
tropes d'assalt mentre ho feia.
-Deixa que t’examini, C3PO-va dir -.
I si la teva programació pateix la més mínima alteració, aquest home serà
responsable d'un incident galàctic que molt bé podria acabar portant a la
guerra... una guerra en què el seu sistema natal de Càrida seria l'objectiu
primari de totes les forces combinades de la Nova República.
-Tindré molta cura, ministra -va dir
el capità de les tropes d'assalt.
- I tant que la tindrà, senyor! -Va
insistir C3PO.
Quan per fi van aconseguir arribar a
la zona on se celebrava la recepció, ja gairebé no plovia. Els convidats anaven
i venien pels senders dels diferents recorreguts per observar les bigarrades i
estranyes formes de la vida vegetal alienígena. Cada vegada que creuaven els
camps de força que servien com a barreres entre els diferents entorns, la
temperatura i la humitat canviaven dràsticament per proporcionar les condicions
de creixement més adequades als diferents tipus de plantes. Diminuts rètols
mostraven els noms científics de les espècies escrites en una dotzena
d'alfabets diferents.
En Jacen i la Jaina, fermament
agafats de les mans de la seva mare, van contemplar amb sorpresa als convidats
abillats amb les seves millors gales diplomàtiques i les plantes exòtiques de
mons distants.
Al centre de la cambra hi havia una
zona brillantment il·luminada en la qual un cactus tentaculat monstruosament
gran exercia les funcions de cambrer de la recepció, agitant les seves tiges
amunt i avall per exhibir diminuts entrepans, llesques de fruites, salsitxes i
pastissets clavats en les seves llargues espines. Els convidats anaven agafant
mossos de les espines cada vegada que una tija del cactus tentaculat lliscava
al costat d'ells.
El baixet i rabassut ambaixador
Furgan semblava ser el centre de tota l'atenció, però tothom l'observava de cua
d'ull en comptes de parlar-li directament. La Leia va tornar a ser conscient de
les seves obligacions polítiques, pel que va deixar escapar un sospir i va anar
cap a ell amb els nens trotant al seu costat.
En Furgan va clavar la mirada en els
bessons i va apurar d'un glop la copa que tenia a la mà. La Leia el va observar
mentre tornava a omplir-la amb un recipient de bombament que penjava del seu
maluc dret. En Furgan va pressionar el botó i es va servir una nova ració d'un
líquid de color entre verdós i daurat mel. «És lògic -va pensar la Leia -. Si
pateixes una paranoia tan intensa sobre els verins, resulta natural que et
portis la teva pròpia beguda...» En Furgan portava un recipient idèntic penjant
del maluc esquerra.
-Bé, ministra Organa Solo, així que
aquests són els famosos bessons Jedi, no? Crec que els va posar de nom Jacen i
Jaina, oi? I no té un tercer fill anomenat Ànakin?
La Leia va parpellejar, sentint-se
una mica nerviosa de veure que en Furgan sabia tantes coses sobre la seva
família.
-Sí, el nadó està en un altre
lloc..., un lloc segur on es troba fora de perill.
Sabia que en Furgan no podia haver
descobert la situació del planeta-refugi, però els instints d'una mare van
amplificar els seus temors.
En Furgan va donar un copet al cap
de la Jaina.
-Espero que també protegeixi aquests
dos -va dir -. Seria realment lamentable que un parell de nens tan encantadors
acabessin convertint-se en peons polítics.
-No corren cap perill -va dir la
Leia, i es va sentir sobtadament atrapada i impotent -. Aneu a jugar amb
C3PO-va afegir, empenyent als bessons lluny d'ella sense apartar la mirada de
l’ambaixador ni un instant.
-Serà una experiència molt educativa
per a ells, mestressa Leia -va dir C3PO, i es va portar als nens en direcció
als espècimens vegetals perquè poguessin veure'ls.
En Furgan va seguir la seva conversa
amb la Leia.
-Si vol que li doni la meva opinió,
és una pena que l'Emperador no aconseguís eliminar a tots els Jedi. Les tasques
que no arriben a acabar sempre acaben causant nous problemes.
- I per què tem tant als Cavallers
Jedi? -Va replicar la Leia.
No era un tema de conversa que li
agradés massa, però potser podria obtenir alguna informació d’en Furgan.
L’ambaixador va prendre un llarg
glop de la seva beguda.
-Sempre he pensat que donada la
nostra sofisticada tecnologia no hauríem d’encongir-nos temerosament davant la
bruixeria i els estranys poders mentals dels que l'atzar només ha fet posseïdors
a uns quants individus. Em sembla molt elitista... Cavallers Jedi? En realitat,
es podria dir que els Cavallers Jedi van actuar com a força repressora al
servei d'un govern feble.
La Leia va començar a interessar-se
per la discussió.
-Aquest Emperador a qui vostè tant
reverència controlava la Força en un grau molt superior, igual que Darth Vader.
En què es diferenciaven d'ells?
-L'Emperador té dret a posseir
poders especials -va dir en Furgan, com si estigués exposant una cosa òbvia -.
Després de tot, és l'Emperador... I al final Vader va acabar sent un traïdor,
no? Tinc entès que en Vader va matar a l'Emperador, i això em sembla una altra
bona raó per la qual aquests poders haurien de ser declarats il·legals.
La Leia va comprendre que en Furgan
devia haver vist el discurs pronunciat per Luke davant el Consell, que havia
gaudit d'una àmplia difusió per tota la galàxia.
-Tot i així, els Jedi han aconseguit
sobreviure, i tot l’Orde dels Cavallers Jedi serà restaurat. El meu germà
s'ocuparà de què així sigui... D'aquí a uns quants anys, els nous Cavallers
Jedi ocuparan el mateix paper de protectors de la República que ja van exercir
antigament.
-Quina pena -va dir en Furgan.
Després l’ambaixador li va donar
l'esquena buscant una nova conversa, però ningú semblava voler parlar amb ell.
C3PO va perdre als bessons gairebé a
l'instant tot just van decidir jugar a fet i amagar entre els espècimens. Els
nens van començar lliscant per sota de baranes col·locades a tan poca alçada
que C3PO no podia seguir-los, i després es van perseguir per zones d'accés
restringides indicades mitjançant rètols de PROHIBIDA L'ENTRADA. Quan
l'androide els va cridar que tornessin, en Jacen i la Jaina van desenvolupar
una sobtada deficiència auditiva altament selectiva i seguien corrent d'un
costat a un altre.
C3PO els va perseguir a través d'un
bosquet d'arbres mucosos que van tacar la seva lluent closca metàl·lica amb
gotetes d'una viscosa substància pol·linitzada groguenca, però almenys el
líquid que traspuava dels arbres va fer que hi hagués un rastre de petjades al
terra que l'androide podia seguir. C3PO va deixar escapar un gemec de
consternació quan va veure que les petites petjades anaven en línia recta cap a
la zona de les «Plantes Carnívores».
- Ai, mare! -Va exclamar.
L'androide ja havia començat a
imaginar matolls assedegats de sang molt ocupats digerint trossos dels nens,
però per fortuna C3PO va sentir les rialletes estridents d’en Jacen abans que
pogués enviar una alarma general, i les rialles de la seva germana no van trigar
a unir-se'ls. C3PO va utilitzar els seus localitzadors direccionals i va tornar
al centre de l'exhibició vegetal.
Els bessons estaven asseguts en el
centre del gegantí cactus tentaculat i jugaven amb les tiges ondulants sense
prestar cap atenció a les espines. En Jacen i la Jaina se les havien arreglat
per deixar enrere aquelles puntes tan afilades com dagues sense patir cap dany,
i s'havien instal·lat a la tova massa central de fins pelets recentment
brollats que acabarien convertint-se en noves espines.
- Amo Jacen i mestressa Jaina,
surtin d'aquí ara mateix! -Va ordenar C3PO en el to més sec i imperiós que va
ser capaç -. He d'insistir en què surtin d'aquí!
L'únic que va aconseguir va ser que
la Jaina es rigués i li fes senyals amb la mà.
I el cada vegada més desesperat i
confús androide va començar a preguntar-se com aconseguiria rescatar els nens
del seu refugi a la gran planta sense tirar cap vianda.
Les converses es van
anar fent callar, i es va produir el tipus de silenci que sol donar-se en les reunions
socials que han sorgit d'una manera artificial i forçada. L’ambaixador Furgan
va aprofitar el silenci per parlar.
- Sol·licito la seva
atenció! -Va exclamar.
La Leia va veure com
s'apartava bruscament d'ella. No sabia què podia fer, i es va tensar
preparant-se per qualsevol cosa.
Les escasses
converses que no s'havien interromput van cessar de sobte, i els ulls de tots
els presents es van tornar cap a l’ambaixador de Càrida. La Mon Mothma havia
estat xerrant amb el general Jan Dodonna, l'ancià geni de la tàctica que havia
planejat l'atac contra la primera Estrella
de la Mort. La Mon Mothma va arquejar les celles, sentint una òbvia
curiositat davant la petició de silenci que acabava de fer en Furgan. Jan
Dodonna va interrompre el relat de l'anècdota que li havia estat explicant, i
es va quedar amb les mans immòbils en l'aire i la mirada fixa en l’ambaixador.
En Furgan es va
endur la copa buida al maluc i la va omplir, aquest cop amb el recipient de
l'esquerra. La Leia es va preguntar si ja hauria buidat el de la dreta.
Després va alçar la
seva copa i va fer un pas cap a la Mon Mothma somrient d'orella a orella. La
Leia va observar amb incredulitat al sempre groller i desagradable ambaixador,
i es va preguntar si pensava proposar un brindis.
En Furgan va
recórrer amb la mirada el recinte de la Cúpula Celeste, assegurant-se que havia
aconseguit atreure l'atenció de tot el món. Fins i tot el lent degotar de feia
uns moments havia cessat a l'exterior.
-Desitjo que
m’escoltin per tots els presents -va dir en Furgan -. Com ambaixador de Càrida,
se m'ha atorgat el poder de parlar en nom del centre d'ensinistrament militar
imperial, del meu planeta i de tot el meu sistema. Per tant, he de transmetre
un missatge a tots els que s'han reunit aquí.
En Furgan va alçar
la seva veu i la seva copa.
-Per la Mon Mothma,
que es fa dir a si mateixa líder de la Nova República...
I va llançar el
contingut de la seva copa al rostre de la Mon Mothma amb un somriure burleta. El
líquid verd i daurat es va vessar sobre les seves galtes, els cabells i el seu
pit. La Mon Mothma va retrocedir trontollant, perplexa i sense saber com
reaccionar. Jan Dodonna la va agafar per les espatlles perquè no perdés
l'equilibri. Ell també estava bocabadat de sorpresa.
Els guàrdies de la
Nova República apostats a la porta van alçar les seves armes a l'instant, però
van controlar la seva reacció reflexa a temps i no van obrir foc.
- Denunciem la
vostra repugnant rebel·lió de delinqüents i assassins! -Va seguir dient en Furgan
-. M’heu intentat impressionar amb el nombre de sistemes estúpids i capritxosos
que s'han unit a la vostra Aliança, però siguin quines siguin les torbes amb
les que compteu, mai podran esborrar els vostres crims contra l'Imperi.
L’ambaixador va
estavellar la seva copa buida contra el terra fent-la miques i després va
aixafar els trossets de vidre amb el taló de la bota.
-Càrida mai es
rendirà al que vosaltres anomeneu la Nova República.
En Furgan va reunir
al seu seguici al seu voltant amb un aleteig de la mà i va sortir precipitadament.
Els soldats de les tropes d'assalt que havien estat esperant a la porta van
tornar a posar-se amb expressió triomfant els cascos blancs que van ocultar els
seus rostres, i van seguir l’ambaixador. Els guàrdies de la Nova República no
apartar la mirada d'ells ni un instant mentre marxaven. Tenien les armes
preparades per disparar, però estava clar que no sabien què havien de fer.
Hi va haver uns
moments de silenci perplex abans que tota la recepció esclatés en una babel de
converses escandalitzades. La Leia va anar corrent cap a la Cap d'Estat, en Dodonna
ja estava intentant netejar la roba xopa de la Mon Mothma.
La Mon Mothma va
aconseguir rebre a la Leia amb un somriure mentre el licor enganxós començava a
assecar-se sobre la seva cara.
-Bé, no hem perdut
res intentant-ho, oi? -Va dir alçant una mica la veu per fer-se sentir per
sobre del creixent clam generalitzat d'indignació.
La Leia estava tan
abatuda i decebuda que no va poder respondre.
-Disculpi’m, mestressa
Leia...
La veu metàl·lica de
C3PO va aconseguir obrir-se pas per entre el soroll de fons.
La Leia va mirar
frenèticament al seu voltant buscant els bessons, tement que en Furgan hagués
aconseguit segrestar-los durant la diversió que havia creat amb el seu discurs,
però de seguida va sentir un gran alleujament veient que en Jacen i la Jaina
tenien el rostre pegat a la curvatura de la finestra i estaven contemplant
l'horitzó urbà de Ciutat Imperial.
Un instant després
va veure de cua d'ull un braç daurat que s'agitava frenèticament. C3PO se les
hi havia arreglat per quedar atrapat en el cactus tentaculat i encara que
l’androide es trobava a l'altre extrem de l'estada, la Leia va poder veure la
gran quantitat de ratllades sofertes per les seves plaques metàl·liques. Les
viandes jeien escampades per terra.
-Si us plau, em
podria ajudar algú a lliurar-me d'aquesta planta? -Va cridar C3PO-. Oh. si us
plau...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada