4
«Bé, almenys l'impacte no ha fet
esclatar la nau...»
Això va ser el primer que va pensar
en Han Solo recobrant el coneixement entre núvols de dolor. Va parpellejar i va
escoltar el xiuxiueig de l'atmosfera que s'escapava per les bretxes obertes al
casc del Falcó Mil·lenari. No sabia molt bé com ho havien fet, però se les havien
arreglat per sobreviure a un aterratge forçós. En Han es va preguntar en quin
planeta estaven.
Kèssel!
Els seus ulls es van desorbitar
veient taques vermelles sobre els panells de control. La seva sang... La seva
cama semblava estar cremant, i va sentir un sabor a estany a la boca. Va
tossir, i noves taques de sang van aparèixer sobre els panells. En Han no havia
aconseguit posar-se l'arnès de seguretat abans que s'estavellessin contra la
superfície de Kèssel. Era una sort que no s'hagués quedat al pou artiller. El
seu cos estava inclinat a la butaca, i podia veure que la nau havia girat a
causa de l'impacte i que l'estructura del pou havia quedat aixafada sota
d'ells.
Esperava que en Chewbacca hagués
sortit millor lliurat. En Han va tornar el cap i va sentir com si li estiguessin
fregant la columna vertebral amb trossets de vidre. El wookiee estava immòbil a
la butaca del copilot, amb el pelatge endurit per la sang incolora que brollava
de ferides que quedaven ocultes per la seva espessa capa de pèl.
- Chewie! -Va aconseguir clacar -.
Digues alguna cosa, vols?
En Han va sentir la detonació
ofegada d'una petita càrrega explosiva a l'escotilla principal, i un instant
després algú va aconseguir fer un pont en els circuits de la rampa des de
l'exterior i la va activar. L'aire que quedava dins del Falcó va sortir disparat cap a la tènue atmosfera de Kèssel.
-Fantàstic -va balbucejar en Han.
El terrible dolor de les seves
costelles ja havia estat fent que li costés molt respirar.
Va sentir passos que pujaven per la
rampa. En Han volia desenfundar el seu desintegrador, o almenys fer caure uns
quants enemics en una baralla a cops de puny, però amb prou feines podia
aixecar la mirada. Va esperar una columna d'armadures blanques de soldats de
les tropes d'assalt avançant ordenadament, seria el final perfecte per un dia
com aquell.
Però els intrusos portaven armadures
improvisades amb peces de diferents procedències: algunes havien estat
modificades després de treure-les dels uniformes dels guàrdies de la presó, i
altres eren antigues plaques de l'equip de les tropes d'assalt. Tot allò no
tenia cap sentit per al Han, però a aquestes altures la seva ment ja estava
plena de coses que no haurien d'haver ocorregut. Un caça TIE i un caça-X lluitant colze amb colze? Contra ell?
Els membres del grup d'abordatge
portaven màscares d'oxigen ajustades a la cara que els permetien respirar la
tènue atmosfera de Kèssel. Les seves veus van quedar ofegades pels respiradors
quan van començar a cridar-ne ordres els uns als altres.
Un home, a qui les cames, braços i
coll impossiblement llargs li donaven l'aspecte d'un espantaocells, va entrar a
la cabina de pilotatge del Falcó. En
Han va sentir agitar al seu interior l'ombra del reconeixement, però no va
aconseguir unir un nom a aquella aparença. L'home portava braçals d'una presó
imperial, però del seu maluc penjava un desintegrador modificat de doble canó
que era flagrantment il·legal en la gran majoria de planetes. L'espantaocells
va tornar els seus ulls, molt separats i tan durs i lluents com dues boletes de
pedra, cap al Han.
-Han Solo... -Va dir. El respirador
cobria la meitat inferior del seu rostre, però tot i així en Han va poder
adonar-se que estava somrient d'orella a orella -. Vas a desitjar no haver
sobreviscut al descens fins a la superfície de Kèssel.
El nom de l’espantaocells va tornar
a la ment d’en Han portat per una espurna de memòria. Skynxnex. Sí, era ell!
Però l’Skynxnex havia estat confinat a la Institució Penitenciària Imperial,
després d'haver escapat pels pèls a una sentència de mort. Les preguntes
acabaven de començar a formar-se en la boca d’en Han quan l’Skynxnex va
descarregar un puny cuirassat sobre el seu cap, enviant-lo de tornada a la
inconsciència...
Kèssel. Espècia. Els pensaments es
van confondre uns amb els altres convertint-se en malsons mentre en Han
lluitava per recuperar el coneixement.
En Han sempre s'havia enorgullit de
poder proclamar que el Falcó havia
fet el trajecte fins Kèssel en un temps rècord, però poques vegades explicava
tota la història, en realitat, quan va ser descobert pels navilis duaners de
l'Imperi en Han havia estat fugint de Kèssel amb tot un carregament d’espècia
amagat en els compartiments secrets que havia sota de la coberta.
Com sempre. En Han havia obtingut el
carregament d’en Moruth Doole, l'home amb molts trets de granota que es
dedicava a sostreure espècia de les quotes de producció imperials per
distribuir-la al mercat negre. En Doole tenia un càrrec en el gegantí complex
de la presó imperial, de la qual procedien gairebé tots els treballadors de les
mines d'espècia. L'Imperi mantenia un control molt estricte sobre la
distribució de l'espècia, però en Doole se les hi havia arreglat per establir
un petit mercat particular. En Han Solo i en Chewbacca havien fet contraban
d'espècia per a ell, burlant a les patrulles imperials i portant els
carregaments fins als canals de distribució controlats per gàngsters com en
Jabba el Hutt.
Però en Moruth Doole tenia el costum
d'esprémer al màxim als seus col·laboradors fins que arribava el moment en què
decidia que podia obtenir bons resultats lliurant-los a les autoritats. En Han mai
havia pogut demostrar-ho, però sospitava que en Doole havia informat a les naus
del servei de duanes que el Falcó
havia sortit de Kèssel, i que els havia proporcionat les coordenades exactes
del punt que en Han havia triat per entrar a l’hiperespai.
En Han s'havia vist obligat a
llançar al buit tot el seu carregament d'espècia brillestim, que valia una
fortuna, abans que els duaners imperials pugessin a la seva nau. Després va
intentar tornar-hi per recuperar el carregament que surava en l'espai, però els
imperials havien perseguit al Falcó.
Durant la persecució la seva situació havia arribat a ser tan desesperada que
en Han no havia tingut més remei que apropar-se a la influència gravitatòria de
l'immens cúmul de forats negres bastant més del que les cartes de navegació
afirmaven que podia arribar-se a fer. Una nau del servei de duanes s'havia
perdut en el remolí de gasos calents que es precipitaven en una singularitat
sense fons, però el Falcó havia
sobreviscut, saltant a l’hiperespai i fugint sense patir cap dany, però fugint
en Han només havia aconseguit escapar d’una situació apurada per ficar-se en
una altra encara pitjor. El carregament d'espècia perdut tenia una vàlua de
12.400 crèdits, i en Jabba el Hutt ja havia lliurat tota aquesta suma, en Jabba
no s'havia mostrat res complagut...
Pensar en tots aquells mesos que
havia passat immòbil i congelat en carbonita va fer que en Han s'estremís. El
fred era una negror sòlida al seu voltant, i no podia veure res. Les seves
dents van començar a petar...
- Prou de convulsions tèrmiques! -Va ordenar secament una
grinyolant veu metàl·lica que feia pensar en una serra de plasma obrint-se pas
a través de la roca -. La temperatura del centre mèdic ha estat disminuïda per
minimitzar els efectes del xoc quirúrgic sobre el teu metabolisme.
En Han va obrir els ulls i es va
trobar contemplant la cara en forma de bala d'un metge-androide. Gairebé tot el
metall era de color verd, però hi havia una mena de caputxa negra estesa sobre
els sensors òptics del metge-androide. Braços mecànics segmentats es van
estendre cap a ell sostenint una àmplia gamma d'instruments mèdics bastant
antiquats. Tots estaven molt esmolats.
-Sóc el metge-androide de la presó.
No he estat programat per a operacions anestèsiques ni per perdre el temps amb
ximpleries com la comoditat del pacient. Si no cooperes, només aconseguiràs que
el teu tractament sigui encara més desagradable.
En Han va posar els ulls en blanc. La
programació d'aquell model no podia estar més allunyada de la dels metge-androides
normals, que tenien com a objectiu prioritari assegurar que el pacient estigués
el més còmode i a gust possible.
En Han va intentar moure’s. El
centre mèdic de la presó l'envoltava per tot arreu amb la seva freda blancor,
la brillantor de l'equip mèdic i les fileres de tancs bacteriològics buits
instal·lats en les parets. En Han va ser vagament conscient de la presència de
diversos guàrdies immòbils al costat de les portes. Quan va tornar el cap, el metge-androide
va allargar les seves fredes mans metàl·liques cap a ell i se la va subjectar
per les temples.
-Has de romandre immòbil. Això et
farà mal, i molt. Ara relaxa't... Immediatament!
En Chewbacca, invisible a l'altre
extrem de la sala, va deixar escapar un ensordidor soroll de dolor. En Han va
sentir un gran alleujament en saber que el wookiee seguia amb vida... abans del
tractament, si més no.
El metge-androide va començar a
treballar-hi, i en Han va torçar el gest.
En Chewbacca el va despertar amb una
entusiàstica i peluda abraçada de gratitud. En Han va gemegar i va parpellejar,
però l'habitació estava tan fosca que va haver de forçar la vista durant uns minuts
abans de poder veure alguna cosa. Semblava com si tot el seu cos hagués rebut
una pallissa en comptes d'un tractament curatiu. En Chewbacca va deixar escapar
un ploriqueig, i el va tornar a abraçar.
- Pren-t'ho amb més calma Chewie, o
aconseguiràs enviar-me de tornada amb aquest metge-androide! -Va exclamar en
Han. El wookiee el va deixar anar immediatament.
En Han va fer un examen mental del
seu estat. Es va aixecar, va flexionar els braços i es va posar dret. Dues
costelles, no, tres, així com la seva cama esquerra, no paraven d'experimentar
les molestíssimes fiblades indicadores dels punts en què els soldadors d'ossos
havien reparat fractures. En Han seguia estant bastant feble, però les
solucions nutritives i de substitució probablement li havien fet recuperar un
nivell mínim de salut.
En Chewbacca també tenia aspecte
d'haver-ho passat bastant malament. L’havien afaitat el pèl en diverses parts
del cos, i en Han va poder veure voluminoses cicatrius allà on els metge-androides
havien dut a terme un ràpid treball d’apedaçar sense cap delicadesa. Després
del tractament, els dos havien estat llançats en aquell lloc fosc i humit.
En Han va acabar empassant
una profunda glopada de l'aire de la cambra.
- Què s'ha mort aquí
dins?
Un instant després
va comprendre que la seva pregunta era més que un comentari jocós.
En Chewbacca va
respondre assenyalant l'enorme silueta que ocupava un terç de l'espai de la
cel·la. En Han va tornar a parpellejar per assegurar-se que els seus ulls
s'havien adaptat a la penombra.
La criatura era tan
gegantina com horrible. Aquell ésser era en part crustaci i en part aràcnid i a
jutjar per les fileres de dents esmolades com ganivets, totalment carnívor. Les
seves mans-urpes eren tan grans com un ésser humà, i el blindatge corporal
segmentat estava cobert de paquets que semblaven crostes. L'única cosa bona que
es podia dir d'ell era que era mort. Les despulles feien pudor.
La primera vegada
que va estar prop d'un Rancor, en Han patia la ceguesa pel resultat de la
malaltia de la hibernació després d'haver estat descongelat al palau d’en
Jabba. En Jabba alimentava el monstre que estava presoner sota de la seva sala
del tron amb els seus enemics... o amb qui se
li posés per davant. En Han havia vist molts rancors més al planeta Dathomir
quan estava festejant a la princesa Leia. Una de les bèsties havia mort a la
Institució Penitenciària Imperial. El Rancor havia arribat fins al final del
procés de putrefacció, i després s'havia anat momificant a poc a poc.
Pel que en Han sabia
d'ella, la presó era un encreuament entre zoològic i penitenciaria, la qual
cosa era pel fet que les diferents formes de vida tenien diferents graus
d'intel·ligència. L'únic factor en comú era la tendència a la violència que
totes compartien.
Per a les dimensions
que solien tenir les cel·les, la seva era gegantina, era prou gran per haver
contingut al Rancor i haver-li proporcionat l'espai suficient per anar d'una
banda a l'altra. Ossos rovellats d'aspecte fràgil i trencadís estaven escampats
sobre el sòl, com si el Rancor que es moria de gana hagués fet un intent
desesperat per trobar més aliment. Retalls verds i blaus d'una substància
viscosa traspuaven de les parets i anaven lliscant lentament per elles. Els
únics sons que va poder sentir eren degotejos tan febles que resultaven gairebé
imperceptibles.
- Quant de temps
portem aquí dins, Chewie? -Va preguntar -. Ho saps?
En Chewbacca no ho
sabia.
En Han va fer una
repassada mental dels esdeveniments. Havien arribat a Kèssel i s’havien
identificat pel nom i mitjançant un senyal d'identificació de la Nova
República. Després una bigarrada flota de naus composta per caces TIE, caces X
i molts altres aparells diferents s'havia enlairat del planeta per atacar-los.
Estava clar que els que manaven a Kèssel estaven tramant quelcom lleig, i no
volien que la Nova República s'assabentés d'això.
Un instant després
es va recordar de l’Skynxnex, l'home-espantaocells, que havia entrat en el Falcó després que s'estavellessin.
L’Skynxnex havia estat un lladre i un assassí, i complia la funció de contacte
entre en Moruth Doole i els contrabandistes d'espècia. L’Skynxnex havia
aconseguit un lloc com a guàrdia de presó en la institució penitenciària, però
pel que sembla acabava de canviar de feina...
En Han va sentir
l'espetec i el brunzit del camp de desactivació al voltant de les portes de la
cel·la, i un instant després va haver un carrisqueig grinyolant quan els
ascensors hidràulics van fer que l'enorme porta comencés a ascendir. A mesura
que anava pujant, una aspra claredat blanca va inundar l'habitació. En Han es
va tapar els ulls amb una mà. Fins aquell moment no s'havia adonat que la
cel·la estigués tan fosca.
- Prepara't, Chewie!
-Va murmurar.
Si no hi havia massa
guàrdies podrien llançar-se sobre ells, dominar-los i escapar. Però un moment
després va sentir una fiblada de dolor a les costelles que s'havia fracturat
feia tan poc temps, i una onada de mareig i atordiment es va estendre per tot
el seu ésser. En Chewbacca s'havia recolzat en una de les humides parets de la
cel·la del Rancor com si tot just pogués tenir-se dret, i va deixar escapar un
feble gemec.
«Bé, si només hi ha
un guàrdia mig cec que s'estigui recuperant després d'haver tingut disenteria
durant diverses setmanes...»
-Oblida-ho Chewie. Escoltem
què han de dir-nos.
La silueta
esquelètica que acabava d'aparèixer al llindar era l’Skynxnex, per descomptat.
Els ulls d’en Han es van adaptar a la llum, i va poder veure quatre guàrdies
immòbils darrere d'ell. Portaven uniformes d'un aspecte vagament carcerari i
trossos d'armadura per protegir les zones més vulnerables del cos, però no es
veia cap insígnia que indiqués el seu rang.
-Bé, Han Solo,
confio que apreciaràs la nostra... hospitalitat -va dir l’Skynxnex.
En Han va corbar els
llavis en un somriure sarcàstic i va tornar la mirada cap al Rancor mort que
havia mort en aquella cel·la humida.
-Sí, nois, ja veig
que esteu convertint Kèssel en un autèntic paradís per als turistes... Igualet
que el planeta Ithor, eh?
L’Skynxnex va seguir
la direcció de la seva mirada i els seus ulls es van posar en el monstre
momificat.
-Ah, sí... Quan ens
vam apoderar de la presó hi va haver tant enrenou que algú es va oblidar
d'alimentar el Rancor. Va ser una llàstima... Van passar diversos mesos abans
que ens recordéssim d'ell. Sí, la veritat és que va ser doblement lamentable,
perquè quan per fi vam pensar en ell teníem munts de presoners imperials que
treure'ns de sobre. Això hauria resultat molt divertit de veure... Bé, el que
vam fer va ser enviar-los a les mines d'espècia.
L’Skynxnex va
somriure, però només durant un moment. Després el seu rostre va tornar a
adoptar una expressió d’impassibilitat gairebé mecànica.
-Espero que els metge-androides
us hagin ajudat a recuperar-vos de les ferides que vau patir estavellant-vos.
Heu d'estar prou bé per suportar l'interrogatori... M’agradaria esbrinar per
què heu vingut a Kèssel a espiar-nos.
En Han va pensar que
per una vegada podia dir la veritat i mostrar-se totalment franc sobre la seva
missió.
-Quan vulguis
començar estaré preparat, Skynxnex.
Així i tot, temia
que la veritat no fos suficient en aquell cas.
L'home prim i
malforjat que tenia davant es va permetre un altre fugaç somriure.
-Així que em
recordes, eh, Solo? Bé... En Moruth Doole vol parlar amb tu immediatament.
En Han va alçar les
celles. Això volia dir que en Doole seguia viu i que continuava controlant els
seus negocis, però en Han no tenia ni idea de com encaixaven les diferents
peces del trencaclosques.
-M'encantaria parlar
amb el vell Moruth -va respondre -. Ha passat molt temps... Era un bon amic
meu!
Les seves paraules
van fer que l’Skynxnex deixés anar una rialleta burleta que es va interrompre
de sobte. Els guàrdies que romanien immòbils darrere seu el van imitar.
-Sí -va dir
l’Skynxnex -, crec que li he sentit esmentar el teu nom... En diverses
ocasions.
L'ascensor els va
treure de les àrees de cel·les del bloc principal, i els va portar per un tub
fins al perímetre extern de la institució penitenciària. Després van avançar a
tota velocitat cap amunt seguint la inclinació dels rails metàl·lics.
En Han va donar un
cop d'ull per les parets transparents plenes de senyals i esgarrapades de
l'ascensor i va poder veure que la presó era un enorme edifici marró i gris
construït amb plastiacer i roca sintètica. La façana principal s'anava
inclinant en un angle de quaranta-cinc graus, i torretes d'ascensors es
lliscaven al llarg de cada cantonada. Una estructura de vidre-mirall que
contenia els departaments administratius i allotjaments del personal de la
presó sobresortia de l'enorme pla inclinat.
Mentre anaven amb el
veloç ascensor, l’Skynxnex els va observar amb visible diversió i va mantenir
el seu desintegrador modificat de doble canó apuntant-los en tot moment. Els
dos guàrdies, l'armament era més convencional, també estaven tensos i preparats
per actuar en qualsevol moment.
En Han es va adonar
d'això, i es va sentir irònicament impressionat. No sabia què podia haver fet
per inspirar-los tanta por.
Tant en Han com en
Chewbacca havien estat emmanillats amb grillons atordidors, un artefacte
immobilitzador que cobria els canells i enviava descàrregues paralitzants
d'electricitat directa al sistema nerviós amb una potència que era proporcional
a la quantitat d'esforç per alliberar-se que portés a terme el presoner. Com de
costum, en Chewbacca va ser incapaç de controlar el seu mal geni i va
aconseguir quedar encantat per les descàrregues.
L’Skynxnex va posar
en moviment els seus dos presoners amb una empenta tot just es van obrir les
portes de l'ascensor. En Han va obeir a l'instant i va avançar intentant que el
seu pas resultés el més elàstic i segur de si mateix possible. Havia tingut
bastants problemes amb Moruth Doole i no confiava gens ni mica en ell, però que
en Han sabés no hi havia cap motiu pel qual en Doole l’hauria odiar.
L’Skynxnex els va
guiar per la zona de despatxos administratius, molts dels quals havien estat
saquejats o incendiats. Van deixar enrere una avantsala de grans dimensions que
portava a un enorme despatx flanquejat per finestrals gegantins des dels quals
es podien contemplar els erms de Kèssel. En Han va poder veure les planes
salines a la llunyania. Les colossals xemeneies de les fàbriques d'atmosfera
enviaven raigs d'oxigen, nitrogen i diòxid de carboni cap al cel rosat, fent
que el planeta es mantingués mínimament habitable gràcies al seu continu
esforç. Potents escuts de radiació col·locats en òrbita filtraven un
considerable percentatge dels letals rajos X i gamma que brollaven de les Goles
properes. Si no fos per la valuosíssima espècia, ningú s'hauria pres la
molèstia de tractar de viure a Kèssel.
El rètol de la
unitat-escriptori anunciava que s'estava a punt d'entrar a les estances de
l'alcalde, però algú havia titllat la identificació original i havia col·locat
un rètol escrit a mà en bàsic sobre el qual es llegia OFICINA D’EN DOOLE. La
paret de la dreta de la unitat-escriptori estava adornada amb un home congelat
en carbonitza que havia quedat atrapat per sempre en els últims espasmes de
l'agonia. En Han va pensar que en Doole havia après una lliçó d’en Jabba el
hutt, i pel que sembla havia adquirit el costum d'exhibir un vell enemic perquè
tothom pogués veure’l. En va tenir prou amb fer una mirada en aquell horrible
trofeu per estremir-se.
Al costat de la
finestra hi havia una figura en forma de barril siluetejada per la potent llum
blanca. En Han va reconèixer a Moruth Doole només de veure'l.
En Doole era un
rybetià, un humanoide rabassut de pell suau sense borrissol. El color verd clar
amb febles reflexos marrons de pell creava la impressió d'unes franges que
pujaven i baixaven per les seves galtes, braços i espatlles. La seva pell
estava seca, però tot i així aconseguia semblar lleument viscosa. Com sempre,
en Doole anava vestit amb les pells de rèptils menys afortunats que ell. La
seva armilla semblava haver sortit d'algun vídeo d'història antiga. Portava una
corbata d'un color groc cridaner, la qual cosa volia dir que en Doole estava
preparat per aparellar-se si sorgia l'ocasió, encara que en Han va pensar que a
Kèssel li resultaria molt difícil trobar una femella de la seva espècie que
estigués disposada a convertir-se en la seva parella.
En Doole va girar
sobre si mateix per revelar un rostre molt canviat que tremolava contínuament a
causa de la paranoia i els tics nerviosos. Els seus ulls de rybetià eren molt
més grans que els d'un ésser humà i recordaven a un parell de llanternes amb
escletxes verticals... però un d'ells s'havia tornat d'un blanc lletós, com
un ou dur a mig coure. En Doole portava un enfocador de visió mecànic sobre del
seu altre ull, i l'artefacte quedava subjecte al seu cap mitjançant tires de
cuir marró.
En Doole va
manipular el seu ull mecànic, i les lents van emetre un grinyol i es van moure
fins a quedar ajustades com si fossin una càmera. Els seus dits de rybetià eren
molt llargs i s'eixamplaven al final, i van mostrar indicis d'unes ventoses de
succió vestigials quan va ajustar el focus i va acostar el seu rostre al d’en
Han. La mirada lletosa de l'ull cec estava clavada a la llunyania.
- Ets tu, Han Solo!
-Va xiuxiuejar en Doole, reconeixent-lo després d'una perllongada inspecció.
En Han va arrufar
les celles.
-Veig que has estat
abusant de l'espècia. Moruth... La vista sempre és la primera a quedar
afectada.
-No va ser l'espècia
la que em va fer això -va replicar secament en Doole mentre es donava uns
copets a l'artefacte que cobria el seu ull amb la punta d'un dit. Va fer una
altra prolongada inhalació, bombolles que va recordar el so que produiria una
beguda carbònica en ser vessada sobre brases calentes.- Per què ets aquí, Solo?
Vull que m'ho diguis, però potser també vulgui que et resisteixis un poc perquè
això et resulti dolorós.
En Chewbacca va
llançar un rugit iracund. En Han va intentar estendre les mans, però els
grillons atordidors li van administrar una descàrrega.
- Espera un moment,
Moruth! Serà millor que m’expliquis unes quantes coses. No entenc...
En Doole no li va
prestar cap atenció. Es va fregar les mans i va somriure amb els seus llavis
enganxosos i humits.
-La part més difícil
serà contenir el desig de veure com et trossegen davant dels meus ulls,
naturalment...
En Han va sentir que
el cor li començava a bategar més de pressa.
-Escolta, és que no
podem comportar-nos com dues persones raonables ni que sigui per uns moments?
Érem socis Moruth, i mai vaig jugar brut amb tu. –En Han no va esmentar les
seves sospites que en Doole sí que havia jugat brut amb ell quan transportava
l'últim carregament d’espècia. Si vaig fer una cosa que et va disgustar. Bé, et
demano disculpes. No podem arreglar-ho?
En Han es va recordar
de la conversa que havia mantingut amb Greedo, l'assassí professional, a la
cantina de Mos Eisley. Quan es considerava ofès, en Jabba el Hutt mai intentava
resoldre el malentès per mitjans pacífics. En Han esperava que en Doole seria
més raonable.
En Moruth Doole es
va tirar enrere i va moure les seves mans de llargs dits en un ràpid aleteig.
- Arreglar? Què vas
a fer..., pagar-me un substitut robòtic ocular? Odio aquests trastos! En Jabba
va tractar de matar-me per culpa teva. Vaig haver de suplicar-li que es
conformés amb el meu ull. De fet, vaig haver de suplicar-los que em deixessin
sense ull!
En Doole es va
colpejar el punt feble de la seva cara, que semblava un ou dur, amb la mà.
L’Skynxnex es va
acostar al Doole.
-Crec que en comptes
d’espantar-lo només estàs aconseguint confondre'l, Moruth -va dir en veu baixa
-. Potser realment no sap què ha passat.
En Doole es va
asseure darrere del seu escriptori, va tirar dels plecs de la seva armilla de
pell de llangardaix i va recobrar les bones formes.
-En Jabba em va
donar la culpa de tot després que llancessis el teu carregament d'espècia al
buit! Va emetre un contracte d'assassinat al meu nom... I tot per culpa de la
vostra covardia!
En Chewbacca va
llançar un rugit ofès, i en Han va haver de fer un gran esforç per no deixar-se
dominar per la ira.
-En Jabba també va
emetre un contracte al meu nom, Doole -va dir -. En Greedo va intentar
assassinar-me a Tatooine. En Boba Fett em va capturar a Bespin i vaig quedar
empresonat en un bloc de carbonita igual que aquest amic teu que tens penjat de
la paret... –En Han va moure una mà assenyalant l'horrible trofeu de la paret -
i després em van enviar al palau d’en Jabba.
En Doole va moure
una mà com menyspreant les seves paraules.
-Els Homes d’en
Jabba ja s'havien infiltrat en l'organització minera - va dir,- i volia
delatar-me perquè la seva gent pogués obtenir el brillestim directament. Un
dels seus assassins em va fregir aquest ull i em va deixar mig cec de l'altre.
En Jabba encara no havia acabat amb mi, però l’Skynxnex el va matar abans que
pogués fer-me més coses.
L'espantaocells
immòbil al costat de la porta va somriure amb orgull.
-En Jabba no m'havia
deixat una altra opció: havia d'actuar -va seguir dient en Doole -. Vàrem
organitzar la revolta a la presó. L'alcaid era un home d’en Jabba, però la
meitat dels guàrdies estaven del meu costat. Els pagava molt bé, entens? Per
sort, el caos es va apoderar de l'Imperi més o menys en aquell temps i vam
poder fer-nos amos de Kèssel. Hi havia uns quants esclavistes amb somnis de
grandesa a l'altre costat del planeta, però no van durar molt. Des de llavors
he estat omplint els magatzems amb carregaments d'espècia, i he creat una gran
flota de defensa amb totes les naus a les que he pogut recórrer o reparar.
Ningú vindrà aquí per llevar-me el que em pertany... I quan dic «ningú», parlo
molt seriosament!
En Doole es va
envoltar el cap amb els seus llargs dits en un gest de cansament.
- Tot anava molt bé
fins que tu vas fer que en Jabba s'enfadés i em donés la culpa del que ha
passat! Sí, tot anava bé i no hi havia cap perill... Sabia com havia de jugar
en aquell joc. Ara faig un salt cada vegada que veig moure’s una ombra, i
sempre estic espantat...
En Doole va
contemplar al Han amb el seu ull mecànic.
-Però veig que no
tens prou amb haver destrossat la meva vida un cop, eh? Has tornat, i vas
arribar emetent un missatge de la Nova República... Bé, havia imaginat que les
restes de l'Imperi podien tractar de recuperar el control de les mines
d'espècia, però tots els grans governs són iguals. Ets un espia, i un espia
particularment inepte... Realment creies que podies entrar al nostre espai, fer
una ullada i tornar a la teva República amb tota la informació que necessiten
per venir aquí i apoderar-se de tot? –En Doole va colpejar l'escriptori amb el
palmell d'una mà produint un so humit -. Donarem el primer cop matant al seu
espia, i estarem preparats per acabar amb ells quan les vostres naus d'atac
surtin de l’hiperespai!
- No tens ni una
possibilitat! -Es va burlar l’Skynxnex.
En Han es va
permetre somriure, i va arribar a l'extrem de deixar anar una rialleta.
-No podeu estar més
equivocats, nois... Sí, ho heu entès tot al revés.
En Chewbacca va
llançar un grunyit d'assentiment.
L’Skynxnex va
arrufar les celles, i en Doole va contemplar al Han en silenci durant un
moment.
-Ja ho veurem -va
dir per fi.
Va ficar la mà a la
butxaca de la seva armilla i va treure d'ell una petita clau d'aspecte bastant
antic que va inserir en el pany d'un dels calaixos de l'escriptori que havia
pertangut a l'alcaid de la presó. Va lluitar uns moments amb el pany, i va
acabar aconseguint obrir el calaix. Va ficar la mà dins, i va treure una petita
caixa forta. La va posar sobre la taula, i després va ficar la mà en una altra
butxaca de la seva armilla per extreure una segona clau.
En Han va contemplar
al Doole sentint una creixent curiositat mentre aquest obria la caixa forta i
treia un petit recipient segellat d'ella. Després en Doole va guardar meticulosament
les dues claus a les seves butxaques abans de mirar al Han.
-M'agradaria dedicar
un cert temps a interrogar-te minuciosament, però vull saber amb tota exactitud
quan planeja atacar la Nova República, quantes naus van a enviar i quin tipus
de forces utilitzaran per aixafar-nos. Vaig a obtenir la informació ara, però
potser pugui gaudir una estona interrogant-te més tard... per una pura qüestió
de principis.
En Doole va
col·locar la seva mà palmejada de rybetià sobre del recipient segellat. Un feix
lluminós es va enroscar al voltant dels seus dits amb un brunzit gairebé
imperceptible duent a terme un examen d'identificació personal, i un instant
després el petit recipient va emetre un lleu rot en trencar el segell hermètic
a prova d'aire. La tapa va lliscar de banda per revelar un compartiment
interior embuatat.
La capseta era plena
de prims cilindres embolicats en una substància negra que tenien mig dit de
longitud. En Han els va reconèixer al moment res més veure'ls.
-Brillestim... -Va
dir.
En Doole el va
mirar.
-La forma més potent
en què pot presentar-se l'espècia... Amb ella podré saber què hi ha de veritat
en el que dius. Els teus pensaments errants et trairan.
En Han va
experimentar una sobtada sensació d'alleujament.
- I què passa si no
tinc cap pensament ocult que delatar?
L’Skynxnex li va
pegar al clatell amb el dors de la mà, i l'impacte gairebé va fer caure en Han.
En Chewbacca va intentar avançar trontollant, però els grillons atordidors van
fer callar els seus crits i van obligar-lo a quedar-se immòbil, deixant-lo tan
marcat i feble que el wookiee i va oscil·lar d'un costat a un altre i va estar
a punt de perdre l'equilibri.
En Doole va escollir
un dels prims cilindres negres i el va sostenir entre els seus dits. Després va
arrencar l'embolcall opac amb un moviment ple de destresa i va extreure un prim
feix de fibres transparents d'aparença cristal·lina. En Doole va sostenir el
brillestim inert sota els raigs de llum que entraven pel gran finestral
panoràmic, i l'espècia sensible a la llum va començar a il·luminar-se per dins,
brillant i centellejant en el ràpid procés de maduració.
En Han la va mirar
fixament fins que va estar preparada per ser consumida per Doole, i va empassar
saliva intentant eliminar el nus de sequedat que se li havia format a la gola.
En Doole va obrir la
boca quan els segments de brillestim van començar a resplendir amb un color
blau perlí. Va estendre la seva prima llengua porpra, va embolicar les fibres
cristal·lines amb ella i les va introduir en la seva boca. El brillestim va
petar i bombollejar amb un lleu xiuxiueig, i unes quantes guspires minúscules
es van escapar per les comissures de la boca quan en Doole va flexionar els
llavis.
En Han va seguir
mirant-lo fixament mentre en Doole tancava el seu ull cec i s'empassava aire en
una sèrie de profundes inhalacions acompanyades per sons líquids. L'espècia
actuaria sobre la ment d’en Doole estimulant i reforçant els seus poders
latents. Els engranatges de centrat automàtic de l'ull mecànic d’en Doole van
brunzir i van grinyolar, girant una vegada i una altra en un intent d'extreure
algun sentit de les visions que havien començat a desfilar per la ment del
rybetià. Després en Doole es va tornar fins a quedar de cara al Han i en Chewbacca.
En Han va torçar el
gest en sentir com uns dits diminuts començaven a furgar en el seu cervell,
movent-se pels lòbuls de la memòria i les imatges que havia emmagatzemat en els
seus pensaments... buscant, buscant. Va intentar escapar d'ells, però sabia que
no podia amagar cap secret a una ment saturada de brillestim.
L’Skynxnex va deixar
anar una rialleta però va callar a l'instant, com si temés que això pogués
atreure l'atenció d’en Doole cap a ell i fer que fos el seu cervell el que
acabés sent examinat.
En Han va sentir una
creixent ira i una impotència ofesa en comprendre que en Moruth Doole poda
disseccionar els moments d'intimitat que havia viscut amb la Leia, i observar
el naixement dels seus tres fills. Però els efectes de l'espècia només duraven
uns moments i en Doole concentraria els seus esforços a esbrinar per què en Han
i en Chewbacca havien vingut a Kèssel.
-T'estava dient la
veritat, Doole -va dir en Han en veu baixa i suau -. Venim en una missió de pau
per restablir el contacte diplomàtic amb Kèssel. La Nova República està
intentant obrir les rutes comercials i donar-te la benvinguda al seu si. Hem vingut
en so de pau, però tu et vas declarar la guerra a tu mateix al fer caure el
primer ambaixador enviat per la Nova República.
En Chewbacca va deixar
escapar un grunyit.
L’Skynxnex es va
encarcarar i va donar unes quantes passes tentinejants cap endavant.
- De què està
parlant?
-Llegeix la veritat
que hi ha al meu cap, Moruth -va dir en Han alçant la veu.
El rybetià tenia la
boca oberta i els llavis flàccids, i en Han va poder veure l’espurneig de les
diminutes espurnes del brillestim en les seves galtes. Va sentir com els
minúsculs dits investigadors s'endinsaven en les profunditats del seu cervell,
furgant i buscant incessantment. L'estímul de l'espècia ja havia començat a
esvair-se, i en Doole estava fent un frenètic intent final per trobar alguna
prova que les seves sospites eren certes.
Però en Doole no va
poder trobar res, perquè no hi havia res a trobar. L'únic que va esbrinar va
ser el poder de les forces de l'Aliança que es desplegarien contra ell. Aquella
flota havia aconseguit vèncer a tot l'Imperi, i no podia cabre-li cap dubte que
n'hi hauria prou per destruir a la petita organització de fora de la llei que
s'havia apoderat de Kèssel.
- No! –Va
ploriquejar en Doole, i va girar sobre si mateix per clavar la mirada
l’Skynxnex -. Què farem? Està dient la veritat!
- No pot estar dient
la veritat! -Va exclamar l’Skynxnex -. És un... És un...
-L’espècia no
menteix. Està aquí exactament per les raons que va exposar, i nosaltres vam
enderrocar la seva nau. El vam fer presoner... La Nova República vindrà a per
nosaltres, i ens escombraran.
-Mata’ls ara mateix
-va dir l’Skynxnex -. Si treballem de pressa, podem amagar tots els rastres del
que ha passat.
En Han va sentir que
la por tornava a apoderar sobtadament d'ell.
- Ei, espereu un
moment! Estic segur que podem arreglar-ho amb uns quants missatges enviats als
llocs adequats... Després de tot, sóc l'ambaixador! Tinc credencials
diplomàtiques i tota la resta... No vull que un simple malentès...
- No! -Va cridar
l’Skynxnex, mantenint la seva atenció centrada en Doole -. No podem córrer
aquest risc. Ja saps el que en Solo ha fet abans... Sap que vas enviar a les
naus del servei de duanes imperial darrere d'ell.
En realitat. En Han no
havia estat segur fins aquell moment.
-No hi ha cap raó
per deixar-se dominar pel pànic... -va dir -. Puc parlar amb el Senat de la
Nova República. Conec a la Mon Mothma des de fa molt temps, i a més la meva
dona Leia és membre del Gabinet i...
La seva ment estava
funcionant a una velocitat desesperada, intentant imaginar-se com sortiria
d'aquella situació la Leia si estigués al seu lloc. En Han l'havia vist trobar
la solució a complexos problemes diplomàtics en moltes ocasions. La Leia sabia
manejar les paraules i era capaç d'identificar les preocupacions dels altres i
dissoldre-les a poc a poc, maniobrant delicadament a les faccions enfrontades
fins a assolir un compromís. Però la Leia no estava al seu costat en aquell
moment.
-Sí, crec que estic
d'acord amb tu -va dir en Doole donant-se copets amb un dit en els seus inflats
llavis, i en Han va deixar escapar un sospir d'alleujament -. No només, estic
d'acord amb l’Skynxnex... Repassaré les cintes de la batalla, però no crec que
transmetessis cap missatge després d'haver sortit de l’hiperespai. Un dels
nostres caces va destruir el plat de la teva antena subespacial. La Nova
República no té cap manera de saber que vas arribar aquí sa i estalvi, i a
falta de proves en contra, acabaran arribant a la conclusió que vas ser engolit
per les Goles.
En Doole va començar
a anar i venir per davant del gran finestral panoràmic.
-Eliminarem totes
les dades referents a tu dels nostres registres, i ordenaré a tots els meus
mercenaris que s'oblidin de l'atac. Sí, és l'alternativa que presenta menys
perills!
- Estàs cometent un
gran error! -Va cridar en Han.
Tot just podia
contenir l'impuls de llançar-se pels grillons atordidors.
-No -va replicar en
Doole, ajuntant les puntes dels seus dits amb un lleu so de succió -, no ho
crec.
En Chewbacca va
cridar un llarg reguitzell de paraules guturals.
-El més prudent
seria matar-los ara mateix -va respondre en Doole, i es va fregar l'ull cec amb
els dits -. Però encara estàs en deute amb mi per això, Solo. No podries
compensar la pèrdua del meu ull ni que treballessis cada dia durant un centenar
d'anys. Els dos anireu a les mines d'espècia, als túnels més llunyans i més
profunds. Darrerament hi ha hagut bastants baixes, i han de cobrir-les.
En Doole va somriure
amb la seva enorme boca de granota. Un últim centelleig de guspires blaves va
oscil·lar a la comissura dels seus llavis.
-Aquí a sota ningú
us trobarà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada