La prova de la Tinian
Kathy Tyers
Els avis de la Tinian esperen jubilar-se
després de vendre el seu nou camp protector a l'Imperi, deixant a ella i al seu nuvi a càrrec d'Armament
I'att. El Moff Kerioth
té altres plans.
I
La Tinian I'att,
néta i hereva dels fundadors d'Armament I'att, va arrufar el nas i va tractar de
no respirar massa profund. La sala de demostracions del complex de la fàbrica
feia olor de carn cremada i productes químics. Va poder identificar cinc... no,
set fórmules per les seves olors, una poció de fetilleria potencialment
catastròfica.
De vegades, els
explosius de les demostracions explotaven més fort, més ràpid, o abans del que
ningú havia previst, i fins i tot el transpariacer quàdruple no proporcionava
una protecció completa.
A peu dret al costat
de l'avi Strephan, en Daye Azur-Jamin va recolzar la mà en una barricada
anti-explosió que li arribava a l'altura de la cintura. La túnica grisa
d'Armament I'att d’en Daye accentuava el seu aire d'autoritat. Igual que el
comunicador de gestió que portava en el seu cinturó. Una ratlla prematurament
grisa marcava el centre de la cella esquerra d’en Daye.
- En aparença, no hi
ha res dolent en l'armadura d'un soldat d'assalt, excel·lència -va dir, i la
Tinian admirava el seu autocontrol. Sabia com en Daye se sentia sobre de les
connexions imperials de l'avi -. Però un bon tirador, o un idiota amb un
blàster d'alta potència, pot trobar punts febles. El nostre camp la fa
invulnerable.
El Moff Imperial
Eisen Kerioth va colpejar el seu bastó lleuger de banús polit contra el palmell
de la mà. Alt i prim, el Moff Kerioth sostenia el cap orgullosament alçat sobre
un sorprenent conjunt de quadrats de rang vermells i blaus. La Tinian, en Daye,
i els seus avis havien esperat assessors tecnològics en aquesta demostració, i
potser uns pocs soldats de l'exèrcit, però mai un Moff de sector amb una
escorta de soldats d'assalt. En Kerioth coixejava, evitant deixar caure el pes
sobre una rígida cama esquerra i recolzant-se ocasionalment en el bastó
lleuger.
- Sona meravellós,
noi. Llavors, per què el seu empleat de demostracions s'ha acovardit?
El vell uniforme
negre de servei imperial de l'avi Strephan contrastava amb el seu pèl blanc i
espès. L'àvia Augusta jugava amb un plec lateral de la seva llarga túnica
verda. Recentment havia desenvolupat un rar síndrome degeneratiu, i el millor
especialista en bioimmunologia de Druckenwell li havia donat només uns mesos de
vida a menys que se sotmetés a tractament. No estava disponible allà a Il
Avali, ni en cap altra ciutat de Druckenwell... i era car. Darrere de l'àvia
Augusta, en Wrrlevgebev, el guardaespatlles wookiee de la família I'att, es
recolzava contra una paret de rugós durciment gris. Wrrl va retrunyir un ràpid
comentari en veu baixa que només la Tinian, que havia estudiat el seu idioma,
podia traduir.
No ho va fer, però
compartia el menyspreu d’en Wrrl cap als empleats covards.
Va joguinejar amb
una col·lecció de parafernàlia a la butxaca del seu mico: closques de nous Neka, eines d'ajust de droides, i el seu
amulet secret de la bona sort.
Necessitaria tota la
seva bona sort avui. Si Armament I'att venia el seu nou camp protector
d'armadura, els seus avis podien jubilar-se, i llavors ella i en Daye es farien
càrrec de la fàbrica.
En Kerioth va
redreçar les espatlles i el coll, i després va donar un copet a l'avi amb el
seu bastó lleuger.
- I bé, I'att? Qui
entrarà en aquesta armadura? Hem vingut des de molt lluny per veure això. -Era
evident que l'avi havia conegut el Moff anys enrere, cada un d'ells havia
escollit el seu propi camí per servir al Nou Ordre: l'avi, protegint el poder
de l'Imperi; en Kerioth, ostentant-lo. En Kerioth va apuntar un dit retorçat
cap en Wrrl -. Tu. Wookiee. Baixa aquí.
En Wrrl va corbar
els llavis mostrant les seves dents enormes i va deixar escapar un udol
puntuat.
En Kerioth havia
exigit que els I'atts desarmessin al wookiee durant la seva visita, i en Wrrl
ja estava irritat. Un floc ros vermellós creuava el rostre d’en Wrrl, amb el
seu pelatge gairebé del mateix to que la mitja cabellera de la Tinian, era una
coloració estranya per a un wookiee.
- Què ha dit,
Tinian? -La visió per als negocis de l'avi es demostrava per la manera com
observava i intentava acontentar el Moff. En comparació, en Kerioth semblava...
La Tinian va tractar
d'emular al seu obsequiós avi. En Kerioth semblava brusc. I condescendent.
Va donar un cop
d'ull a les peces d'armadura a la taula de muntatge. Divuit parts blanques
jeien al costat de les fluixes meitats d'un cenyit vestit corporal negre de
dues peces. En Wrrl no encaixaria dins del vestit corporal, i molt menys al
camp.
-La seva
excel·lència, és massa gran -va traduir ella -. Els nodes de camp estan
maximitzats a metre vuitanta-sis d'alçada i un metre d'ample.
El Moff Kerioth va
aixecar una prima cella negra.
- I'att, recordi’m
per què aquesta nena, la seva néta, assisteix a demostracions classificades.
La Tinian es va
encrespar. Pot ser que fos petita i prima, però ja no era cap nena. No s'havia
fixat en Kerioth en el seu mico corporatiu?
L'avi li va posar
una mà càlida sobre el braç.
-La seva
excel·lència, la Tinian és un inavaluable membre de l'equip, té instints
increïbles per als explosius.
Un soldat d'assalt
es va posar dret al centre de la segona fila de seients de dalt.
- Senyor -va dir a
través del filtre del seu casc -, si el wookiee és massa alt, què li sembla ella?
La Tinian va
empal·lidir. Ella... fer la demostració? Quedar-se quieta en el parany d’ones i
deixar que li disparessin?
- D'un extrem a
l'altre - va fer broma en Kerioth -. Un inavaluable membre de l'equip, Oi?
L'avi va retrocedir
cap a un panell de codis. Des d'aquesta paret, podia baixar dos murs de
transpariacer quàdruple entre el parany d'ones i les quatre àmplies files
seients blindats retràctils.
- Ah... sí, però la
Tinian no és el nostre voluntari per a la demostració.
En Kerioth va
canviar el pes d'una cama a una altra.
- Ella servirà. Està
completament segur que la seva armadura és impenetrable al foc de blàster?
- Totalment -va
murmurar l'avi.
- Llavors
demostri-m’ho.
-Però... no. Hauria
de cridar a un droide de línia.
- Percebo una certa
manca de confiança.
El Moff Kerioth va
dirigir la burla cap als seus soldats d'assalt, però la Tinian la va rebre com
un cop de puny a l'estómac. L'avi i l'àvia havien d'arribar en aquest centre
d’atenció sanitària fora del planeta. L'amor va centrar el coratge de la
Tinian, i les seves esperances també. El camp funcionava. Ella l'havia vist a
prova.
- Avi? -Va dir
aixecant la mà -. M'ofereixo voluntària.
L'avi, l'àvia i en
Daye van fer un pas endavant, parlant a la vegada:
- Espera...
- Tinian...
-No...
En Wrrl parpellejà
amb els seus grans ulls blaus i va suggerir en veu baixa que en Daye tenia una
complexió més semblant a la d'un soldat d'assalt que ella.
La Tinian va mirar
fixament al Moff Kerioth. Estava segura que ell actuaria com un buròcrata de la
Companyia BlasTech que havia conegut una vegada en una festa, una vegada que
havia suggerit alguna cosa, no acceptaria cap altra idea.
El somriure d’en
Kerioth es va estendre lentament dels seus fins llavis als seus ulls freds i
foscos.
- Molt bé, ah,
Tinian. Una veritable prova de l'excel·lència d'Armament I'att.
Abans que la Tinian
canviés d'idea, va arrossegar a Wrrl a la taula de muntatge.
- Ajuda’m -li va
ordenar.
El seu mico hi
cabria amb facilitat dins del vestit corporal negre. També va agafar les muscleres
superiors del cos, l'espatllera i la placa pectoral, que els armers deien el
Cub Corporal quan s'usaven en conjunt. Li ho va passar a Wrrl. Muntat darrere
de l’espatllera, en lloc del paquet d'instruments habitual, els droides
d’Armament I'att havien instal·lat un dissipador de calor i el transmissor de
camp. Un únic i nou control destacava al pectoral.
Es va treure les
sabates i lliscar una cama en el vestit corporal. Mai havia sentit tant
silenci.
- Avi -va suggerir
-, explica com el vestit corporal augmenta el camp.
- Tinian -va
suplicar l'avi.
Es va ajustar camals
del vestit corporal, però van quedar arrugues en tota la seva longitud.
Va deixar anar de
les seves travetes l'estret cinturó del seu vestit i va subjectar el pesat
teixit negre.
- M'he après el
discurs de memòria -va insistir -. Ho pronuncio jo?
El Moff Kerioth va
recolzar el seu bastó lleuger en una espatlla.
- Si us plau, fes-ho
-va xiuxiuejar.
Tot d'una, ell es va
disgustar.
En Daye sempre havia
insistit que preferia morir per una causa noble que guanyar-se la vida amb una
d’innoble, i esperava que només fossin els seus nervis, gemegant des del lloc
on els estava reprimint (per evitar que en Daye tractés d'aturar-la), cosa que
feia que en Kerioth semblés sinistre de sobte.
En Daye era sensible
a un camp d'energia que ell anomenava la Força. Afirmava que ser sensible a la
Força no era una cosa molt saludable per estar en el Nou Ordre de l’Emperador
Palpatine, i havia advertit a la Tinian i als seus avis que l'Imperi havia
arribat a la repressió violenta en altres parts de la galàxia... però la Tinian
no ho creia.
Armament I'att havia
subministrat al Nou Ordre des de feia anys, amb grans beneficis.
Ella es va encorbar
per ajustar la part superior del vestit corporal. Mentre s'allisava la tela
negra solta que s'amuntegava en desordenats plecs fluixos en la seva cintura,
va respirar fondo.
- El camp de
protecció produeix ràfegues anti-energia just en contrafase amb el foc blàster
-va començar -. Les incrustacions de zersi
que hem afegit al vestit corporal avançat -la Tinian es va estirar una màniga
fluixa i va passar el dors de la mà sobre l’altre avantbraç -amplifiquen el
camp. Veiem això com un element clau d'aquest nou sistema...
- Tot el sistema ha
demostrat ser vulnerable amb massa freqüència. - Es va alçar la veu d’en
Kerioth -. Fa vuit anys, una armadura de soldat d'assalt es va fer trossos al
meu voltant. He arrossegat això des de llavors. - Va copejar la cama esquerra
amb el bastó lleuger -. Estàs còmoda, nena?
No sóc una nena.
- Estic bé. – Va
quadrar les espatlles -. Sento això de la seva cama. Puc acabar?
Ell va fer girar el
bastó lleuger.
- Per descomptat.
- Així hem eliminat
els punts febles -va dir -, coneguts des de fa molt temps pels elements
insurrectes. Estic llesta, Wrrl.
El seu wookiee va
alçar la placa pectoral i l'espatllera. L'àvia Augusta va refregar-se les seves
mans tremoloses a la part davantera de la seva llarga túnica verda. En Daye va
prendre posició darrere de la Tinian. Estava segura que si ella vacil·lava o retrocedia,
ell demanaria posar-se l'armadura.
Ella va aixecar
l'espatllera.
- Integrats en
aquesta peça hi ha un aïllant i un dissipador de calor -va explicar, aixecant
el protector del darrere perquè el Moff Kerioth i els seus acompanyants
poguessin veure el seu interior. Una mànega negra va lliscar, cobrint el
palmell de la seva altra mà, ella el va empènyer cap amunt, amuntegant la tela
cap al colze -. Durant el microsegon que triga el camp a arribar a ple
rendiment, la mateixa armadura s'encarrega de l’absorció de calor. L'aïllament,
juntament amb aquest dissipador, gairebé elimina el malestar tèrmic.
- Suposadament. -En
Kerioth sonà sarcàstic.
La Tinian va decidir
que mai anava a complaure’l excepte mitjançant la demostració del producte.
Llavors estaria impressionat. Després concediria a l’Armament I'att el
contracte més lucratiu que mai hagués obtingut. Milers de soldats d'assalt
necessitarien aquesta cobertura.
- Ajuda’m, Wrrl.
En Wrrl va ajustar a
la Tinian la musclera per davant i per darrere, subjectant-la a les espatlles.
La Tinian confiava
completament en Wrrl. Cinc anys enrere, l'havia vist sent colpejat per un
traficant d'esclaus. Flocs sagnants de pelatge sembraven terra al voltant de
l'enorme alienígena. La Tinian, de tot just dotze anys, havia sortit disparada,
fent cas omís de les protestes de l'àvia Augusta (sempre podia moure’s més
ràpid que qualsevol dels dos avis). Va salvar la vida de la criatura. El que no
sabia era que rescatant en Wrrl s'havia guanyat la seva lleialtat fins a la mort.
Els trossos
d'armadura penjaven sobre les seves espatlles. La Tinian es va retorçar fins
que quedar equilibrats.
En Daye va agafar
les muscleres, estrenyent-les entre les seves mans llargues i delicades.
- Posa't això també
-va murmurar ell. La ratlla grisa es va arquejar més alta que la resta de
qualsevol de les seves celles. D'acord a les estrictes lleis de població de
Druckenwell, ella i en Daye eren massa joves per casar-se fins que es demostrés
la seva independència financera. Esvelt i amb aire d'estudiós, amb vivaces ulls
marrons, en Daye havia arribat a Il Avali per llaurar-se una vida per a si
mateix.
Ell era ara
oficialment el Segon Supervisor Inferior de la Tinian i el centre de tota la
seva vida. Ella va deixar que ell li fixés les muscleres sobre les espatlles,
penjaven fins cobrir-li els colzes, tancant la part superior del seu cos en una
caixa fluixa, mal ajustada. Els conductes del camp van ressonar uns contra els
altres quan es va tornar cap en Daye. Si tan sols pogués tranquil·litzar-lo...
- Sé per què estàs
fent això. - Es va inclinar i va abaixar la mirada cap a ella -. No m’agrada,
però ho entenc. Ningú et crida covard i se surt amb la seva. -Li va prémer
l’avantbraç -. Que la Força t'acompanyi, amor meu.
Quan ell va
retrocedir, la Tinian va girar un control a la placa pectoral. La primera
vegada que havia vist una demostració d'aquest camp, s'havia preocupat arribant
en aquest moment. El camp no brunzia, retrunyia, guspirejava, ni tan sols
brillava.
- Avi?
Com si despertés
entre els morts, va aixecar una petita luma. La Tinian va allargar el braç cap
a un costat. Ell va encendre la luma. Cap taca blanca va aparèixer a la màniga
de la Tinian.
- Quan l'energia es
troba amb el camp anti-energia, -Va dir l'avi, recuperant la seva veu -, el
camp respon i la cancel·la. Ara estem segurs que el camp està en funcionament.
- Llesta, Tinian?
-va preguntar el Moff. La seva veu era tan suau com si estigués convidant-la a
seure a menjar en lloc d’ordenant-li que sortís davant un escamot d'afusellament.
La Tinian es va
dirigir a la trampa d'ones, sentint-se ridícula dins d'aquest enorme cub, les
muscleres i el vestit corporal.
Construïda com una
butxaca en un extrem de l'àmplia sala de demostració, les parets i el terra de
durciment del parany d'ona s'unien en un angle desconcertant per absorbir
impensables explosions d'energia, petits buits ombrívols en els seus murs
evidenciaven anteriors demostracions.
Almenys ella ja no
podia olorar l'habitació. Fins i tot sense casc, havia deixat de notar l'olor
diversos minuts enrere.
En Daye estava prop
de la barricada, arrufant les celles. Ella es va aixecar tot el que la seva
altura li permetia i li va somriure tímidament. En Wrrl es va dirigir cap al
panell de codis.
En Kerioth va
apuntar amb el seu bastó lleuger cap a tres soldats d'assalt.
- Vostès tres.
Rifles - va dir. Van marxar cap endavant. En Daye va mantenir ambdues mans
avall, enganxades als costats. En general, solia estar amb una o ambdues
ficades amb aire casualment a les butxaques.
La Tinian va contemplar
els rifles blàster. No eren les peces noves i lluents, acabades de sortir de
fàbrica, amb què tractava generalment.
En Daye va mirar el
soldat d'assalt més proper.
- Preparats - va dir
el Moff. Tres rifles es van alçar -. Apunteu a punts febles.
En Kerioth va tornar
la mirada cap a la Tinian. El seu llavi es va corbar. Evidentment, gaudia
veient suar al grup dels I'att.
Ella sabia que
l'armadura funcionaria. Però mirant els tres canons de fusell, va perdre
momentàniament el control del seu pànic.
A l'instant, el
rostre d’en Daye va reflectir la seva por. Es va tornar cap al soldat i va
tractar d’agafar el seu fusell.
- Ara -va ordenar en
Kerioth.
Tres rajos d'energia
vermella van brunzir al pit de la Tinian. Ella es va estremir, però no els va
poder esquivar amb suficient rapidesa. La calor va recórrer momentàniament la
seva esquena i les espatlles malgrat un aïllament addicional del cub. En Daye
va quedar immòbil i la va mirar, afligit.
- Alto el foc. - Va
dir en Kerioth, fent girar el seu bastó lleuger.
La Tinian es va
redreçar de nou, va deixar escapar l'alè, i després va somriure dèbilment al
Daye. La venda era cosa feta. Ho havia aconseguit, encara que hauria desitjat
no haver tractat d'esquivar els trets.
En Daye va ficar una
mà a la butxaca i va arrufar les celles. El pànic momentani de la Tinian
probablement li havia afectat més profundament a ell del que li havia espantat
a ella.
En Kerioth va
extreure un comunicador de la funda del seu cinturó.
- Esquadrons tres,
quatre i cinc: segellin les entrades. Que cap trànsit ni comunicació surti dels
terrenys.
- Perdó? - L'avi va
fer un pas endavant, òbviament tan confós com abruptament se sentia la Tinian
-. Senyor, què significa això?
El Moff Kerioth va
tocar l'espatlla de l'avi amb el seu bastó lleuger.
- Felicitats, I'att.
Vaig a comprar el seu producte.
- Ha segellat les
nostres entrades.
En Kerioth ajuntà
les mans a la part baixa de l'esquena.
- Seria lamentable
que els elements insurrectes s'assabentessin que hem trobat una manera de fer
invencible una armadura de soldat d'assalt, oi?
Hem trobat una manera?, Va protestar la
Tinian en silenci.
L'àvia Augusta va
lliscar cap endavant, agitant la seva túnica.
-La nostra seguretat
sempre ha estat inigualable, Moff Kerioth. No té per què témer sobre...
- Llavors, naturalment -va continuar el Moff
Kerioth -, vostè comprendrà que tots els que hagin treballat en aquest projecte
per sobre de certs nivells han de tornar amb mi al sistema Doldur. Aquest
article ha de ser fabricat sota condicions estrictament regulades. El Nou Ordre
controla tot Doldur, fins els preus dels aliments. És el món més segur per a la
fabricació militar avançada.
És el seu feu, es va adonar la Tinian. Vol que això sigui fabricat on pugui
veure-ho.
L'avi va aclucar els
ulls.
- Ho sento, però
aquesta família no pot viatjar. Augusta necessita atenció mèdica.
La Tinian va jugar
entre els seus dits amb la vora de la màniga del vestit corporal negre.
-Després de tots
aquests anys de dur treball, mereixeu una jubilació tranquil·la –va protestar
-. En Daye i jo estem preparats per dirigir la planta. Nosaltres... - va
vacil·lar, però després es va llançar a parlar. Era l'única manera -. Nosaltres
anirem a Doldur amb vostè.
Però l'avi i l'àvia
es jubilen a Geridard.
- No -va dir en
Kerioth -. Vindran a Doldur amb mi. Tots vostès.
- Senyor -va parlar
l’Augusta -, em disculpo per complicar les coses, però la nostra sol·licitud
per al Centre de Convalescència Geridard ja ha estat processada. Els hem
avançat 90.000 crèdits per a una atenció vitalícia.
En Kerioth es va
girar. Va inclinar la barbeta cap amunt com si estigués rellegint les
sol·licituds dels I'atts al sostre, quan es va girar de nou, el seu somriure
condescendent havia tornat.
- No viatjaran a
Doldur? No els puc convèncer?
- Lamentablement,
senyor, és impossible.
- L’Strephan va
creuar els braços sobre l’adornat pit del seu uniforme negre.
- Potser no sigui
tan lamentable, això em permet disposar d'un temps de la seva jubilació i dels
seus problemes de salut. – En Kerioth apuntà amb el seu bastó lleuger al soldat
d'assalt més proper -. Ocupa't de tots dos.
Abans que la Tinian
pogués entendre-ho, el soldat d'assalt va alçar el seu rifle blàster i va
disparar dues vegades. L'avi Strephan va caure a durciment. L’Augusta va
panteixar abans de desplomar-se sobre l’Strephan.
Ja no es van tornar
a moure. Massa sorpresa per protestar, la Tinian es va tapar la boca amb les
dues mans. En Daye va doblegar els genolls, a punt per llançar-se a l'atac.
- Per què ha fet
això? -Va xiuxiuejar.
En Kerioth inclinà
el seu bastó lleuger com una arma contra el pit d’en Daye.
- Us explicaré un
secret, jovenets -va anunciar -. He estat patrocinant la recerca en aquest
tipus de camp d'energia anti-blàster a Doldur. L'Emperador Palpatine quedarà
molt agraït quan li presenti aquest invent com meu... amb tots els que no
estiguin disposats a cooperar fora del camí.
» Esteu disposats a
cooperar? -Va preguntar amb suavitat.
Avi! Àvia! Atordida pel dolor i l'horror, la Tinian
havia de sobreviure... per venjar-los. Va assentir amb el cap. Digues que sí!, Va suplicar mentalment
al Daye.
Ell es va redreçar
lentament, però no va dir res.
En Kerioth va
arronsar les espatlles.
- Grillons per al
noi -va ordenar a un altre soldat -. La durada i la comoditat de la teva vida,
noi, dependran de com cooperes.
Va posar èmfasi de
nou en la paraula.
En Daye va ajustar
la seva posició, girant tots dos peus lleugerament cap a fora, un soldat va
ficar la mà en un compartiment del cinturó d'utilitats. La Tinian va passar la
seva mirada del soldat al Daye. En Daye va mirar al soldat.
En Daye havia après
d’en Wrrl una mica d’auto-defensa. Podia moure’s més ràpid del que ningú
esperava.
Ella havia de crear
una distracció.
- Wrrl! -Va cridar
-. Ajuda!
Es va donar la volta
i va arrencar a córrer cap a la porta.
El rugit d’en Wrrl
va espantar fins i tot a la Tinian.
Va tancar el panell
de codis amb una urpa gegantina. Una paret blindada de transpariacer va caure
del sostre, atrapant en Kerioth i dos soldats d'assalt a l'interior.
No obstant això,
quedaven quatre soldats. En Wrrl va córrer cap a la parella que bloquejava la
sortida, va aixecar a cadascun per una espatlla, i va entrexocar els seus
cascos.
La Tinian va passar
corrent al seu costat.
- Vés a l'esquerra!
-Va cridar en Daye darrere d'ella-. Wrrl, queda't amb la Tinian!
La Tinian va girar a
l'esquerra i va tractar de córrer. Va ensopegar amb una dels seus camals
fluixos.
Trets de blàster van
passar xiulant sobre el seu cap. En Wrrl va tractar de recollir-la amb els seus
braços llargs i peluts. El pelatge se li esgrogueïa en les parts que van entrar
en contacte amb ella.
- No ho facis! -Va
cridar. El camp danyava de forma impredictible el teixit viu que el tocava. La
Tinian es va posar maldestrament dreta. En Wrrl va passar corrent al costat
d'un perplex droide de servei. Va notar l'olor a pèl cremat -. Daye? -Va cridar
-. Wrrl, on està...?
En Wrrl va cridar
alguna cosa sobre separar els soldats d'assalt.
Van arribar del tub
de l'elevador. La Tinian va saltar a la reixeta del sòl. No es va activar per
portar-la cap amunt.
- L’han desactivat!
-Va exclamar.
En Wrrl es va posar
davant d'ella, convidant-la clarament a pujar a la seva esquena.
No hi havia una
altra manera de sortir d'aquest coll d'ampolla. La Tinian va apagar el camp de
l’armadura, va prendre impuls, i va estrènyer les mans davant de la gola d’en
Wrrl, esperant que ningú els hi disparés. El pèl embullat i endurit li va
fregar la cara, la placa pectoral de soldat d'assalt es va clavar en el seu
estómac.
En Wrrl va saltar
cap a la paret del pou, clavant urpes enormes, -ella ni tan sols sabia que
tenia urpes! - en les seves parets de durciment. Els poderosos músculs es van
tensar sota l'adherència de la Tinian. Va estrènyer els genolls al voltant del
seu costat, tractant d'evitar que el seu pes li ofegués.
Ell va arrossegar el
seu pes i el d'ella fins a la planta principal. Un droide de seguretat va rodar
cap a ells, amb quatre blàsters muntats en arpes i escàners instal·lats sobre
una esfera perfectament equilibrada. Repetia sense parar:
- Alto! Deixeu anar
les armes! Alt...!
La Tinian va
respirar profundament.
- Reconeixement -va
cridar de dalt a baix d’en Wrrl. La seva veu hauria de desactivar...
- Confirmat.
–L’androide va girar d’on es trobava. Es va retirar, emetent encara la
confirmació.
La llum del dia brillava
a través de la porta de servei del sud-est. Un altre parell de soldats d'assalt
estava ajupit al costat d’ella, òbviament alertats pel missatge de comunicador
d’en Kerioth.
- No us mogueu! –va
ordenar un d'ells.
La Tinian es va
deixar caure de l'esquena d’en Wrrl i, colpejant el control, va tornar a
connectar el camp. Llavors va córrer cap a ells, massa plena d'adrenalina per
acovardir-se o encongir-se tan sols en aquest moment.
Mentre els soldats
disparaven contra la Tinian, en Wrrl la va avançar gràcies a les seves potes
llargues i peludes. Hi va arribar abans que ella i els va llançar a un costat
d'una empenta.
Ella mai abans havia
vist tota la força d'un wookiee. Ell la terroritzava.
Fora de la porta de
servei, dues cintes transportadores amb tanques d'energia connectaven l'entrada
amb l'àrea de recepció principal d'Armament I'att. En Wrrl va udolar donant-li
coratge.
La Tinian va saltar
sobre una cinta transportadora i es va llançar cap als espais oberts i la
llibertat. La tela s'agitava al voltant dels seus peus, penjant però donant als
seus peus certa protecció. Va agafar un grapat de roba solta sobre de cada
genoll i va tirar. Això va ajudar una mica, però no podia doblegar els colzes
prou com per fer res que realment servís d'alguna cosa.
Va saltar de la
cinta transportadora al durciment gris. Un mur de tres metres envoltava el
complex, coronat per una passarel·la amb emplaçaments d'armes pesades. Quan la
Tinian va aixecar la vista, el seu cor va fer un tomb. Cinc soldats d'assalt
corrien al llarg de la part superior del mur, tres des del nord i dos des de
l'oest, convergint a la cantonada davant d'ella i en Wrrl.
Llavors es va
recordar del seu amulet.
- Espera! -Va
cridar.
Va buscar a través
de diverses capes de roba i va extreure un tros petit d'explosiu d’impacte
chepatite. L'havia recollit el primer dia que l'avi (la seva ment es va
contraure de pur i il·lògic dolor: Avi!) li havia permès treballar un torn
complet. Un record ximple i perillós, potser, però no podia llançar-lo prou
fort com per fer-ho esclatar.
En Wrrl podia.
- Pren això -va
exclamar -. Llança'l... allà. - Va assenyalar el gran canó de la cantonada. Dos
soldats centraven el seu visor en ella i el wookiee -. Després ajup-te.
En Wrrl va ensenyar
les dents, es va apoderar de l'explosiu, i el va llançar. La suor corria pel
pit de la Tinian. S'estava rostint...
Pols, sorra i
trossos de durciment van sortir disparats en totes direccions. Un forat va
aparèixer sota d'on havia estat el canó. La Tinian va córrer cap a ell. Va
notar que les seves espatlles i esquena s'escalfaven de nou. Devia haver-hi més
soldats corrent rere d'ella.
La pila de runa era
de gairebé dos metres d'altura. En Wrrl la va instar a afanyar-se.
La Tinian va tirar
dels plecs de la tela i va començar a enfilar-se.
- Estàs... molt...
malferit? - Va panteixar.
Ell va grunyir
desafiant.
- Wrrl...
necessites... un metge...
Ell va sacsejar el
cap i va seguir corrent.
La Tinian va passar
reptant el cim. Un tret làser brunzí sobre la seva musclera dreta.
Aquest tret provenia de l'exterior del mur! Es va tirar cap
enrere en els braços d’en Wrrl.
En Wrrl va udolar
amb sorpresa. Li havia cremat una altra
vegada?
Ell la va apartar a
un costat, va agafar un pedrot de durciment, i el va llançar contra el soldat
de fora. Després va bordar suaument a la Tinian, instant-la a sortir.
Un tret li va donar
per darrere. Ell va udolar.
- Estàs bé? -Va
cridar la Tinian.
Ell va balbucejar i
va assenyalar a l'exterior del mur.
- No me n'aniré
sense tu!
Sense tenir en
compte el camp d'armadura, ell la va empènyer amb la seva enorme pota. La
Tinian va saltar del munt de runes, es va girar i va mirar cap amunt.
En Wrrl estava
emmarcat pel forat. Un altre tret li va donar al costat. Va cridar i es va
donar la volta completa, després es va llançar oscil·lant contra els soldats
d'assalt de l’interior de l'enorme mur de guàrdia.
Desconsolada i
ensopegant a cada pas, la Tinian va travessar un camp de mala herba que
envoltava Armament I'att. Aquesta era una zona segura, mantinguda en cas de
desastre intern... i que permetia al personal del mur de guàrdia observar el
trànsit entrant.
Per què no li estaven perseguint? Els havia detingut a tots en Wrrl?
Portant l'armadura
de dissipació de calor, ella brillava com un far per als sensors IR. Seria un
blanc fàcil per a qualsevol armament pesat. El Moff Kerioth probablement
estaria trucant a l’espaiport d'Il Avali en aquests moments.
Com podia haver estat tan equivocada respecte a
l'Imperi? Quan havia canviat?
En la vora del camp
de males herbes, edificis de durciment en ruïnes formaven un perímetre dentat.
La Tinian va apagar d'un cop el projector de camp i va córrer trontollant cap a
un magatzem abandonat. La seva porta penjava torta. Dos vagabunds, potser
humans, es van ocultar ràpidament en les profunditats de les ombres de
l'interior.
La Tinian va tractar
d'imaginar el que havien vist: la meitat superior d'un soldat d’assalt desarmat
i sense casc? Es va allunyar d'aquest magatzem i va seguir corrent, girant un
parell de cantonades més entre els carrerons, però no va trobar cap cobertura
millor.
Es va treure les
peces d'armadura soltes passant-les per sobre del seu cap, i després es va
desfer del vestit negre com si fos una vella pell de rèptil. Estava a punt
d’abandonar els objectes quan un pensament més gran que la por la va assaltar:
el Moff Kerioth desitjava aquest camp de protecció amb tantes ànsies com per
matar per ell. Havia d’utilitzar-lo per fer mal a Eisen Kerioth.
Va extreure el seu
vibro-ganivet de les eines d'una altra butxaca del seu mico. Va tallar acuradament
els components vitals de la placa pectoral - tres panells de control
electrònics, comandaments, cables -, després l'aïllament de l’espatllera,
juntament amb el projector pròpiament dit.
Un moviment sobre
ella va captar l'atenció de la seva visió perifèrica, un silenciós vehicle
repulsor avançava a l'altura del magatzem.
La Tinian es va
amagar a l'ombra de l'edifici més proper. Es va ficar totes les parts petites a
la butxaca amb el seu vibro-ganivet. Després va fer un paquet amb la resta de
les parts. Corrent descalça per girar la següent cantonada, va trepitjar
quelcom esmolat i gairebé va caure en un munt d'escombraries a punt per ser
recollides per droides.
Això li va donar una
altra idea. Coixejant, es va afanyar a tornar fins a les restes que havia
deixat enrere. Va recollir fragments de l'armadura en el vestit corporal i els
va llançar darrere les escombraries, on no podrien ser detectades. Després va
seguir coixejant, endinsant-se més en el pitjor barri d’Il Avali.
El Feliç Aterratge
devia estar a prop. Ella i en Daye havien visitat la cerveseria diverses
vegades, grollerament disfressats amb micos de treballador, a la recerca de
bona música i menjar incendiariament picant. La sort i l'adrenalina la van
portar allà després d'un únic gir equivocat. Es va aturar a la porta, i després
es va submergir en el seu fosc interior sense donar als seus ulls temps per
adaptar-se. Pel so, semblava gairebé buit. L’última hora de la tarda mai havia
estat l'hora de més enrenou del Feliç.
Es va ensopegar amb un
banc. Ningú va protestar, per la qual cosa havia d'estar buit. Es va deixar
caure, exhausta i avergonyida. Havia d'abandonar Druckenwell, l'únic món que
havia conegut mai.
Però com? I... sola? En Daye es reuniria aquí amb ella,
si podia.
Va empassar saliva
amb la seva gola resseca. No havia d'usar el seu compte de crèdit. Va buscar en
una tercera butxaca del mico i va trobar unes poques fitxes de crèdit que
haurien de ser prou per comprar un got d'aigua Elba freda. Les va deixar caure
sobre la taula.
Llavors va recolzar
el seu suat front sobre els seus braços i va tractar de pensar. Ella no hauria
pogut arribar tan lluny llevat que en Kerioth hagués enviat la major part dels
seus soldats a perseguir en Daye. Per tant, en Daye havia d'estar presoner. (La
seva ment es va retorçar de nou: Daye!
Wrrl, oh, Wrrl!)
Però pensant-ho
millor, era ella qui portava posada l'armadura de valor incalculable. Haurien
d'haver-la perseguit tots a ella.
No, ell havia
co-desenvolupat el camp anti-energia. Necessitaven en Daye viu.
En Kerioth, sens
dubte, els estava seguint el rastre a tots dos...
■ ■ ■
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada