Ombres de l'Imperi (XXX)

Anterior

30

-Realment crec que no és una bona idea, amo Luke. Em sembla que seria molt millor que l’R2 i jo fóssim amb vostè i amb l'amo Lando.

L’R2 va emetre un estrident refilet electrònic per indicar que estava totalment d'acord amb C3PO.

-Escolta, si us quedeu dins de la nau estareu perfectament -va dir en Luke-. Us necessitem aquí per si ens cal ajuda. A més, aquí fora correreu molt més perill que a bord del Falcó.

-Ah. Bé, en aquest cas... Sí, en aquest cas potser hauríem de quedar-nos aquí.

L’R2 va protestar vehementment.

-No, R2, ja has sentit a l'amo Luke: necessita que ens quedem a la nau per si alguna cosa va malament.

- Malament? Què pot anar malament? -Va exclamar Lando-. Només perquè fins al món més remot de la galàxia sap que ofereixen enormes recompenses per nosaltres, vius o morts, i perquè se'ns ha ocorregut d’anar a fer una passejada pel negre i malèfic cor de l'Imperi?

En Luke va moure el cap.

-Vinga, Lando... Quin seria l'últim lloc on ens buscaries si fossis un agent imperial o un caçador de recompenses?

-Sí, suposo que tens raó. Estaran convençuts que ningú pot arribar a ser tan estúpid, oi? Per sort per a nosaltres, ells no saben que podem arribar a ser-ho de tan estúpids.

En Luke va tornar a moure el cap. Tota aquella xerrada només era un intent de prendre’s la situació d'una manera el menys dramàtica possible. En realitat allò seria molt perillós, i tots dos ho sabien.

-Escolta, et seré sincer -va dir, girant-se cap a C3PO-. Hi ha una probabilitat que no tornem i... Bé, en realitat hi ha força probabilitats que les coses no surtin bé. Si no tornem, no se t'acudeixi demanar ajuda a l'Aliança. Arriscar més naus de la flota no serviria de res.

-Comprenc -va dir C3PO.

L’R2 va deixar anar una ràpida sèrie de xiulets i més xiulets. Semblava força preocupat.
Luke es va girar cap al petit androide. Després es va posar a la gatzoneta davant seu i va col·locar una mà sobre de la seva cúpula.

-No us allunyeu del comunicador, d'acord? Si us necessitem us trucarem. Si tenim problemes, sempre podeu intentar venir a rescatar-nos. C3PO té les mans i els peus, i tu tens la teva programació de capacitats astronavegacionals. Estic segur que entre l'un i l'altre podríeu pilotar el Falcó en una situació d'emergència.

- Quina idea! -Va dir en Lando-. Si en Han et pogués sentir, es posaria tan vermell de fúria que fondria aquest bloc de carbonita més de pressa que un bufador làser.

En Lando seguia intentant fer broma, però en Luke va suposar que el jugador estaria tan nerviós com ell. Els dos sabien que anaven a córrer un risc terrible.

L’R2 tampoc semblava haver-se pres massa bé la idea que poguessin arribar a haver de pilotar el Falcó.

-No siguis groller -va dir C3PO-. No sempre he estat un androide de protocol, saps? He programat convertidors, i en una ocasió vaig estar portant una pala mecànica durant tot un mes. He vist en acció a l'amo Han, l'amo Lando i en Chewbacca en moltes ocasions. M'atreviria a dir que puc pilotar aquesta nau força millor que tu.

L’R2 va respondre amb una nova sèrie de sons sarcàstics.

-Oh, de debò? Bé, doncs almenys jo no semblo una galleda d'escombraries amb rodes!

-Vinga, en Luke -va dir en Lando-. Si volem fer-ho, hem de posar-nos en moviment. Podem aconseguir unes disfresses, i si ens donem una mica de pressa podrem estar en els nivells subterranis abans que es faci clar. Aquests dos pallassos es passaran tota la nit discutint.

-D'acord. -Luke es va incorporar-. Ja ens veurem.

-Tingueu molta cura, amo Luke.

L’R2 va secundar la seva recomanació.

-La tindrem -va dir en Luke, esperant que el seu rostre no estigués tan ombrívol com el seu estat d'ànim.

En Lando ja s'havia posat la disfressa. El seu cap estava embolicat en el xal i el caputxó d'un captaire, i les seves robes normals havien quedat ocultes sota una túnica esparracada. En Luke es va vestir de manera similar i també va ocultar la part inferior del seu rostre.

Un cop fora de l'enorme edifici, en Luke i en Lando van començar a avançar per una zona relativament poc poblada. No hi havia molts llocs totalment buits d'ocupants, però aquella àrea es trobava a l'hemisferi sud i no gaire lluny del pol..., i feia molt de fred. Pel que semblava hi havia llocs on resultava més còmode viure i treballar. Lando tenia un «soci comercial" que li devia un favor, i l’havia pagat permetent-li que amaguessin el Falcó Mil·lenari en un magatzem que estava mig ple d'una substància molt semblant a les algues seques que feien una pudor d'una manera molt similar als abocadors de Tatooine durant els dies més càlids de l'estiu.

-Escolta, quanta gent te’n deu de favors?

En Lando el va obsequiar amb un dels seus somriures més enlluernadors.

-Munts de persones que mai haurien hagut de seure a una taula de joc -va respondre-. Per sort per a mi, ho van fer.

-Bé, i ara què?

-Ara anirem al Submón del Sud. Mantingues oculta aquesta espasa de llum, però procura que no estigui molt llunyana de la teva mà, els nivells subterranis no són el tipus de lloc on resulti aconsellable portar la teva àvia perquè es prengui un te, comprens?

- Són tan dolents com Mos Eisley?

-Algunes seccions són pitjors.

-Fantàstic. Escolta, i per què hem d'anar a una part tan deliciosa d'aquest planeta recobert de planxes cromades?

En Lando estava avançant per un estret carreró ple de corbes. En Luke es va fixar que mantenia la mà sobre la culata del seu desintegrador mentre caminaven. L'aire estava gelat: urpes de gel esgarrapaven la jaqueta que portava en Luke, li rosegaven les orelles i convertien el seu alè en una barreja de gebre i boirina blanquinosa a cada pas que donaven.

En Lando es va aturar al final del carreró, va donar un cop d'ull a l'exterior i va seguir avançant cap al passadís següent.

-Bé, és una mica complicat d'explicar... Has sentit parlar alguna vegada del famós bandoler de naus Evet Scy'rrep?

-És clar. De petit veia Bandits galàctics a l’holoprojector. Van basar tota una serie en ell. Va assaltar una cosa així com quinze creuers de gran luxe i es va portar milions de crèdits i munts de joies, però van acabar atrapant-lo.

-Exacte. Doncs durant el seu judici, algú li va preguntar per què havia triat com a objectiu aquests creuers per a potentats, i Scy'rrep va respondre que perquè era el lloc on hi havia els crèdits.

En Luke va somriure i va moure el cap.

-Anem a ficar-nos en una claveguera per la senzilla raó que els meus contactes estan allà -va dir en Lando.

-D’acord, guia’m. Espero que faci més calor que aquí.

En Xízor gaudia d'un bany. El Príncep Fosc estava immòbil dins d'una enorme banyera tallada a partir d'un descomunal bloc de pedra negra de jardí que era prou gran per acollir còmodament a deu persones. En Xízor dedicava una considerable part del seu temps a banyar-se, una activitat que formava part de l'herència de la seva espècie. Els falleens eren fills de l'aigua, i tornar-hi sempre resultava molt agradable. Boirines de vapor brollaven de l'aigua calenta i portaven amb elles l'olor de l'oli d’eukaminto, que flotava dins de la banyera amb mandroses ondulacions. Petites toveres ocultes produïen ones relaxants i feien circular raigs de bombolles a través del líquid. La seva banyera era un lloc on en Xízor es permetia relaxar-se del tot. Allà no hi havia cap holoprojector ni comunicador, i ningú podia entrar a la seva cambra de bany llevat d’ell mateix i els convidats als quals desitgés acollir-hi..., i la Guri, naturalment. A vegades li venia de gust escoltar música, però a part d'aquests moments en què trobava agradable la discreta companyia de les notes, en Xízor no volia que res pertorbés la seva pau mentre anava permetent que el fet d’estar submergit en la banyera anés dissipant les tensions del dia.

Es va recolzar en la pedra escalfada per l'aigua i va prendre un glop d'un fumejant combinat d'absenta i extracte d'espècies, una beguda amb el grau just de potència alcohòlica necessari per afegir un suau foc interior a la calor de l'aigua que l'envoltava. La vida sempre tenia molt millor aspecte vista des d'allà. Tot semblava tornar-se gairebé perfecte.

En Xízor havia convidat la Leia a reunir-se amb ell, però la seva invitació havia estat rebutjada.

Tot anava perfectament..., o gairebé.

La Guri va entrar a la cambra de bany i es va aturar al costat de la banyera.

-Ja saps que no m'agrada que em molestin aquí -va dir en Xízor.

Encara no acabava de pronunciar aquelles paraules quan va comprendre que no hauria hagut de dir-les. La Guri mai li hauria molestat si el que la portava fins allà, fos el que fos, hagués pogut esperar.

La Guri li va allargar un comunicador de butxaca.

-L’Emperador -va dir.

En Xízor es va aixecar i va agafar el comunicador.

-Senyor meu... -Va dir.

-Abandonaré el planeta d'aquí a poc per inspeccionar algunes parts de cert... projecte de construcció, l'existència del qual ja coneixeu -va dir l'Emperador-. Hem de veure'ns al meu retorn. Hi ha alguns assumptes dels que m'agradaria parlar-vos.

-Per descomptat, senyor meu.

-Han arribat a les meves orelles certes històries referents a un jove rebel anomenat en Luke Skywalker. Sembla que esteu interessat en ell, no?

- L’Skywalker? He sentit esmentar el seu nom, però no puc dir que senti cap interès per ell.

-Ja parlarem de tot això quan torni.

La conversa va arribar al final i l'Emperador va tallar la connexió. Rares vegades es molestava en perdre el temps amb salutacions o comiats.

En Xízor va deixar el petit cilindre del comunicador sobre de la vora de la banyera i va permetre que el seu cos s'enfonsés una mica més en la tranquil·litzadora carícia de l'aigua. Bé... L'Emperador per fi començava a ser conscient que en Xízor estava tramant alguna cosa, com era d'esperar que passés més tard o més d'hora. Això no tenia per què afectar el desenvolupament dels plans d’en Xízor, sempre que seguís actuant tan cautelosament com ho havia fet fins llavors. Els rumors no constituïen cap prova.

La Guri es va inclinar, va agafar el comunicador i se'n va anar.

Mentre la seguia amb la mirada, en Xízor va pensar que potser hauria de dir-li que es despullés i es fiqués dins de la banyera amb ell. Ja li havia ordenat que ho fes en algunes ocasions, quan volia una companyia en la qual pogués confiar sense cap mena de reserves, i en cadascuna d'aquelles ocasions la Guri li havia demostrat de la manera més satisfactòria imaginable que podia passar per una dona en pràcticament tots els aspectes.
Però... No. Estava guardant-se les seves energies per la Leia. En Xízor sabia que la Leia acabaria aprenent a veure’l sota una llum més afavoridora. Podia esperar. La paciència era una de les seves màximes virtuts.

Va respirar fondo i es va submergir a la banyera. La seva capacitat pulmonar era molt gran, aquest era un altre dels vestigis de la seva herència reptiliana, i podia estar molt de temps submergit. L'aigua li va escalfar la cara, i en Xízor va gaudir d'aquella sensació tan agradable.

En conjunt, la vida era realment meravellosa.

Dins del Submón no feia tant de fred, però la ferum era gairebé tan terrible com la del magatzem on havien deixat el Falcó..., o si més no en Luke va tenir aquesta impressió. Els humans i els alienígenes amb els quals es creuaven no semblaven percebre aquella pestilència. Una de les coses que més preocupaven en Luke era el fet que perquè poguessis olorar quelcom, abans el teu sistema olfactiu havia d’inhalar diminutes partícules invisibles d'aquest quelcom i sotmetre-ho als seus diferents exàmens químics. Fóra com fos la causa d'aquell horrible tuf de podridura, la idea que fragments microscòpics d'ella estiguessin introduint-se a cada moment pel nas no li feia cap gràcia.

Van entrar en una estació del tren de levitació magnètica que es trobava a poca distància de la superfície. L'andana estava atestada, i hi havia soldats de les tropes d'assalt imperials amb cuirassa i oficials uniformats anant i venint per la immensa càmera.

-Crec que ja va sent hora que ens aconseguim una disfressa millor que la que portem-va dir en Lando-. No vull que cap càmera de vigilància ens gravi amb aquests parracs a sobre.

- Què havies pensat?

Un cap de calamar va passar pel costat d'ells, semblava tenir molta pressa per arribar en algun lloc. L’alienígena no tenia temps per perdre’l amb un parell de captaires.

-He estat pensant en quina seria la disfressa més adequada. La solució ideal és que tinguéssim l'aspecte d'algú a qui ningú presta atenció.

- Soldats de les tropes d'assalt?

En Lando va assentir.

-Sí. O potser els soldats d'elit serien encara més aconsellables. Porten la cara tapada, i estan tan ben considerats que ningú s'atreveix a ficar-se amb ells.

En Luke va mirar al seu voltant.

-Veig un més o menys de la meva talla..., allà, al costat de l’androide que ven els bitllets.

-Sí, i al costat del dispensador de diaris n'hi ha un que sembla tenir exactament la meva alçada i pesar el mateix que jo. Potser hauríem de complir amb el nostre deure cap a l'Imperi i informar que està passant alguna cosa estranya en un dels cubiculums sanitaris, no et sembla?

-És just el que faria qualsevol ciutadà lleial -va respondre en Luke, i va intercanviar un ràpid somriure amb Lando.

La Leia va despertar sentint-se bastant atordida. Pel que podia veure, no disposava de cap manera de mantenir-se al corrent del pas del temps. Havia estat dormint durant una bona estona, en Xízor havia utilitzat el comunicador interior per preguntar-li si volia banyar-se amb ell -banyar-se amb ell, ni més ni menys! -. I la Leia s'havia tornat a quedar adormida.

Es va aixecar i va anar cap a la consola de l'ordinador.

- Quina hora és?

L'ordinador l’hi va dir.

Vaja, vaja. Hi havia dormit gairebé sis hores estàndards, tota una migdiada per descomptat.

I a més tenia gana.

La porta es va obrir en el mateix instant en què la Leia cobrava consciència que tenia molta gana, i la Guri va entrar a l'habitació portant-ne una gran safata coberta per una gran tapadora en forma de cúpula.

-Menjar -va dir, deixant la safata sobre la taula de l'ordinador davant de la Leia, i després va girar sobre els seus talons i va marxar.

La Leia va aixecar la tapadora. Un sopar de set plats havia estat artísticament repartit en una sèrie de recipients i safates: hi havia una amanida, dues classes diferents de pastissets de sojapro, verdures bullides, fruita, pa i diversos cilindres amb diferents begudes. Tot tenia un aspecte superb, i també feia molt bona olor.

La Leia va agafar un panet i el va provar. Estava calent, crugia i tenia un suau gust de llevat amarg. Excel·lent. Bé, ja que s'havien pres la molèstia de portar-li el sopar, seria millor que mengés. Si en Xízor hagués volgut matar-la, ja podria haver-ho fet diverses vegades en aquestes altures, i probablement no planejava enverinar-la. Igual que amb el dormir el menjar era una altra d'aquestes coses que havies de fer quan se t’oferia la possibilitat de fer-ho. I si a més el menjar n’era tan bo com els diferents plats d’aquell sopar... Bé, això era com una bonificació afegida.

El tinent que mesurava i pesava el mateix que en Luke va arrufar les celles quan va entrar al cubiculum sanitari, amb en Luke trepitjant-li els talons.

- De què estàs parlant? No veig cap... Eh? Què...?

Va ser l'última paraula que va sortir dels seus llavis abans que en Luke utilitzés la Força per assumir el control dels seus pensaments. El lògic hauria estat suposar que el cervell d'un soldat d'elit al servei de l'Imperi estaria força més desenvolupat que el d'aquell tipus. Encara que... Bé, pensant-ho bé, en aquest cas probablement no estaria en l'exèrcit imperial, sinó que estaria treballant per a l'Aliança.

En Luke li va ordenar que es despullés, i quan va haver acabat li va dir que s'assegués en un excusat i gaudís d'una llarga migdiada. Després es va treure la roba i es va afanyar a posar-se l'uniforme prestat. Va conservar el desintegrador, es va ficar l'espasa de llum sota de la cintura tapant-la amb la jaqueta, va entrar a la zona comunal del cubiculum i es va examinar en el mirall. No estava malament.

En Lando va sortir d'un excusat darrere d'ell, vestit amb un uniforme similar. En Luke el va contemplar mentre Lando es posava bé el cinturó del qual penjava el seu nou desintegrador i es sacsejava unes motetes de pols de la màniga dreta.

-Les dones sempre han tingut debilitat pels homes que porten uniforme -va dir en Lando, aixecant el casc i posant-se’l.

-Esperem que no vegin l'home que hi ha darrere de l'armadura -va dir en Luke.

Els dos van alçar les espatlles, van bombar el pit i van adoptar l'orgullós caminar típic dels soldats imperials mentre sortien del cubiculum sanitari.

En Vader estava immòbil al peu de la rampa d'accés de la llançadora personal de l'Emperador. La seva elevada alçada feia que hagués de baixar la vista cap a ell.

-Espero tornar d'aquí a tres setmanes -li va dir l'Emperador-. Confio que podreu evitar que el planeta es desintegri mentre estic fora.

-Sí, senyor.

-És el mínim que espero del meu fidel servidor, Lord Vader. Hi ha alguna notícia de l’Skywalker?

-Encara no, però el trobarem.

-I potser més aviat del que espereu.

En Vader va mirar a l'Emperador, el mig somriure revelava el deteriorament de les seves dents. Hauria tingut algun indici del futur? El seu grau de sintonia amb el poder del costat fosc era encara més elevat que l'assolit per en Vader. Hi hauria obtingut alguna nova informació sobre en Luke?

Si és així, no estava disposat a revelar-la, ja que l'Emperador va girar sobre els seus talons i es va deixar escortar rampa amunt per un pilot de la Reial Guàrdia Imperial vestit amb les seves capes cerimonials vermelles i les seves armadures del mateix color. El tust del bastó ple de nusos de l'Emperador va ressonar estrepitosament en el silenci mentre pujava per la rampa.

En tota la galàxia no hi havia ningú en qui l'Emperador confiés més que en Darth Vader -si més no, això era el que li agradava creure -, i pel que havia pogut determinar, la confiança de l'Emperador acabava allà on ho feia la seva capacitat de mantenir rígidament controlat al Vader.

Era igual. L'Emperador tenia raó en una cosa: més tard o més d'hora, en Luke tornaria a emergir de la foscor en la qual s'havia esvaït. Una llum tan brillant no podia romandre amagada durant massa temps. La seva mateixa naturalesa feia que el noi hagués de cremar amb una resplendor prou intensa perquè fos visible als ulls de qui comptés amb el poder i el coneixement necessaris per saber on calia buscar-lo. Quant un Jedi havia començat a desenvolupar les seves capacitats per a l'ús de la Força, el procés ja no podia ser detingut amb facilitat. En el cas d’en Luke, en Vader fins i tot dubtava que pogués ser detingut.

Tornarien a trobar-se. Dins d'una setmana, d'un mes, d'un any... En realitat no importava quan passés, perquè acabaria passant.

Mentrestant, en Vader vigilaria atentament totes i cadascuna de les accions d'un enemic que es trobava massa a prop d'ell. En aquests mateixos instants, els agents d’en Vader estaven buscant afanyosament fins l'últim bri d'informació que encara no havien acumulat sobre el Líder Ocult del Sol Negre. Quan sabies quina direcció havies seguir, el viatge es tornava molt més fàcil..., i en Xízor acabaria cometent un error. Ensopegaria, i cauria.
I quan ho fes, en Vader estaria esperant per atrapar-lo.

Següent