2
Les torres de Ciutat Imperial
s'alçaven cap al cel, elevant-se a gran altura sobre la superfície embolicada
d’ombres del planeta Coruscant. Els fonaments de les torres havien estat
col·locats feia més de mil generacions, i es remuntaven als dies de formació de
la Vella República. Al llarg dels mil·lennis s'havien anat construint
estructures cada vegada més altes sobre les ruïnes d'aquells fonaments.
En Luke Skywalker va pujar a una
plataforma per al tràfic de llançadores que sobresortia de la cara monolítica i
ple de marques i esquerdes de l'antic Palau Imperial. Ràfegues de vent van
voletejar al seu voltant, i en Luke va tirar enrere el caputxó del seu mantell
Jedi.
Va alçar la mirada cap al cel i va
pensar en la prima capa d'atmosfera que protegia Coruscant de l'espai que
s'estenia més enllà d'ella. Encara hi havia naus mig destrossades que viatjaven
seguint òrbites capritxoses, restes de les salvatges batalles lliurades
recentment quan l'Aliança havia tornat a conquerir el planeta arrencant-lo del
control imperial durant la guerra civil a les restes de l'Imperi.
Per sobre dels pinacles d'aquestes
torres, falcons-ratapinyada semblants a cometes cavalcaven sobre els corrents
tèrmiques que brollaven dels congostos de la ciutat. Mentre els contemplava, un
falcó-ratpenat es va llançar en picat descendint cap a les fosques esquerdes
que hi havia entre els vells edificis, per acabar emergint un moment després
amb una cosa cilíndrica i gotejant, una eruga del granit potser, subjecte en
les urpes.
En Luke va esperar, utilitzant una
tècnica de meditació Jedi per calmar el nerviosisme que havia començat a
agitar-se dins d'ell. Quan era més jove havia estat impacient i inquiet, i
havia estat ple d'incertesa i inseguretat. Però en Yoda li havia ensenyat la
paciència, juntament amb moltes altres coses. Un autèntic Cavaller Jedi podia
esperar tot el temps que fos necessari.
El Senat de la Nova República només
portava una hora reunit en sessió, i els seus membres encara estarien debatent
assumptes i problemes administratius. En Luke volia donar-los una sorpresa quan
ja portessin una bona estona parlant d'aquelles coses.
La immensa metròpolis de Ciutat
Imperial s'agitava al seu voltant, molt poc canviada després d'haver-se
convertit en la seu de la Nova República en comptes del centre de l'Imperi,
abans de tot això havia estat la capital de la Vella República. El Capitoli,
anteriorment el palau de l'Emperador Palpatine estava fet de roca verda
grisenca polida i vidres facetats que espurnejaven sota la nebulosa claredat
del sol de Coruscant i s'alçava fins a una gran alçada dominant la resta
d'estructures, l'edifici del costat del Senat inclòs.
Una gran part de Ciutat Imperial
havia estat devastada durant els mesos de guerra civil que van seguir a la
caiguda del Gran Almirall Thrawn. Les diferents faccions de l'antic Imperi
havien lluitat en el món que havia estat la seu de l'Emperador, convertint
immensos districtes urbans en cementiris de naus estavellades i edificis
destruïts per les explosions.
Però la marea de la batalla havia
anat canviant de direcció a poc a poc. I la Nova República havia obligat a
retrocedir als vestigis de l'Imperi. Molts soldats de l'Aliança havien passat a
invertir les seves energies i esforços a reparar els danys, el seu amic Wedge
Antilles entre ells. La reconstrucció de l'antic Palau Imperial i les càmeres
del Senat havia estat considerada tasca de màxima prioritat. Els immensos
androides que en el passat van ser utilitzats per l'Emperador per als seus
projectes de construcció anaven i venien pels erms que havien estat camps de
batalla, recollint automàticament matèries primeres d'entre la runa perquè
fossin convertides en nous edificis.
En Luke podia veure a un d'aquests
enormes androides en la llunyania, una màquina de quaranta pisos d'alçada que
estava demolint la closca buida d'un edifici mitjà en ruïnes i obria un sender
allà on la seva programació havia considerat que caldria col·locar un nou camí
de transport elevat. Els braços de l’androide van enderrocant la façana de
pedra de l'edifici i van arrencant les estructures metàl·liques de suport, i
després van desplaçant la runa i restes fins a una boca processadora de
l'interior on es duria a terme la separació dels diferents materials i de la
qual sortirien nous components per a la construcció.
Durant l'any de violentes conteses
anterior al final de la guerra en Luke havia estat portat a la fortalesa del
nucli galàctic de l'Emperador ressuscitat, i un cop allà s'havia permès a si
mateix descobrir el camí del costat fosc. S'havia convertit en el lloctinent de
l'Emperador, igual que ho havia estat el seu pare, Darth Vader. La lluita que
tot això va produir en el seu interior havia estat molt gran, i al final només
l'ajuda, l'amistat i l'amor d’en Han i la Leia li havien permès escapar
d'aquell parany...
En Luke va veure com una llançadora
diplomàtica baixava de la seva òrbita amb els llums de localització
parpellejant en una complicada pauta de picades d'ullet. Els reactors de la nau
es van desconnectar amb una xiulada gemegosa mentre baixava lentament cap a una
pista situada a l'altre costat del palau.
En Luke Skywalker ja havia caminat a
través de les flames. El seu cor semblava haver-se convertit en una massa
cristal·lina tan dura com el diamant. No era merament un altre Cavaller Jedi:
era l'únic Mestre Jedi que existia. Hi havia sobreviscut a proves i penalitats
més terribles que aquelles per a les que li havia preparat l'entrenament rutinari
dels Jedi. Després de tot allò, la seva comprensió de la Força havia arribat a
extrems que en Luke mai havia cregut possibles abans. De vegades això
l’aterria.
Va pensar en els dies en què havia
estat un jove idealista que anhelava viure grans aventures, quan havia viatjat
en el Falcó Mil·lenari i es batia a cegues en duels amb un mecanisme
d'ensinistrament mentre Ben Kenobi el contemplava. En Luke també se’n recordava
de l'escepticisme que havia sentit mentre es precipitava cap a la primera Estrella de la Mort durant la Batalla de
Yavin i intentava localitzar una diminuta sortida de ventilació..., i la veu d’en
Ben li havia parlat de sobte, dient-li que confiés en la Força. El nou Luke
comprenia molt més del que havia comprès per aquell temps, i especialment el
perquè els ulls de l'ancià sempre estaven tan plens de tristesa i preocupació.
Un altre falcó-ratpenat va baixar en
picat cap al laberint de foscor format pels nivells inferiors dels edificis,
movent ràpidament les ales en tornar a ascendir amb un trofeu que es debatia
atrapat en les seves urpes. Mentre en Luke l'observava, un segon falcó-ratpenat
es va llançar en una trajectòria d'intercepció i va arrencar la presa de les
urpes del primer animal. En Luke va poder sentir els seus distants gralls mentre
s'atacaven i s’estripaven l'un a l'altre. La presa que seguia debatent, i a la
qual els dos depredadors ja havien deixat de prestar atenció, es va precipitar
al buit i va ser bufetejada pels corrents que pujaven cap al cel fins que es va
estavellar contra el terra en algun lloc de la penombra dels carrerons. Els dos
falcons-ratapinyada embrancats en un combat a mort també van caure mentre
lluitaven ferotgement, fins que ells també es van estavellar contra un sortint
dels nivells inferiors abandonats.
Una expressió d'inquietud va creuar
veloçment pel semblant d’en Luke. Seria un presagi? Estava a punt de dirigir-se
al Senat de la Nova República. El moment havia arribat. Va girar sobre si
mateix i va entrar en la frescor dels passadissos, embolicant-se en els plecs
del seu mantell.
En Luke estava immòbil a l'entrada
de la sala de reunions del Senat. L'estada anava baixant de nivell fins a un
gegantí amfiteatre en què estava assegut el cercle intern de senadors nomenats,
envoltat per les files exteriors de representants de diferents planetes i
diferents races alienígenes. Hologrames preses en temps real serien emeses per
tot el perímetre de Ciutat Imperial, i gravats per a la seva transmissió
posterior a altres mons.
La llum del sol es filtrava a través
dels segments de vidre fragmentat incrustats al sostre, desplegant l'espectre
solar en un efecte arc de Sant Martí sobre les personalitats més importants que
es trobaven al centre de la sala i resplendint en una infinitat de centellejos
a seu voltant mentre es movien. En Luke sabia que l'espectacle lluminós havia
estat concebut pel mateix Emperador per impressionar als que l'observessin.
La Mon Mothma, la cap d'Estat de la
Nova República, estava parlant sobre l'estrada central, i feia l'efecte de
sentir-se una mica incòmoda davant l'opulenta grandesa de la sala de reunions.
En Luke va permetre que un fugaç somriure corbés els seus llavis mentre
recordava la primera vegada que havia vist a la Mon Mothma, quan estava
descrivint els plànols de la segona Estrella
de la Mort mentre els rebels s'aproximaven a Endor.
La seva curta cabellera pèl-roja i
la seva veu suau feien que la Mon Mothma no semblés la dura i decidida líder
militar que era en realitat. La Mon Mothma havia estat membre del Senat
Imperial, i en aquells moments semblava trobar-se en el seu element natural
mentre intentava unir els fragments de la Nova República fonent-se en un govern
fort i unificat.
La Leia Organa Solo, la germana d’en
Luke, estava asseguda al costat de la Mon Mothma, amb l'esquena molt dreta i
escoltant atentament cada paraula que era pronunciada a la sessió. A cada mes
que passava, la Leia havia de dur a terme activitats diplomàtiques més
importants.
Al voltant de l'estrada estaven
asseguts els membres de l'Alt Comandament de l'Aliança, tots ells persones clau
per la Rebel·lió a les que s'havia donat càrrecs en el nou govern: el general
Jan Dodonna, que havia dirigit a les tropes rebels en la Batalla de Yavin
contra la primera Estrella de la Mort,
el general Carlist Rieekan, antic comandant de la Base Eco al planeta gelat
Hoth, el general Crix Madine, un desertor imperial que havia resultat d'un
valor inapreciable a l'hora de planejar la destrucció de la segona Estrella de la Mort, l'almirall Ackbar,
que havia enviat la flota rebel en la Batalla d'Endor, i el senador Garm Bel
Iblis, que havia aportat els seus Cuirassats per a l’aferrissat combat contra
el Gran Almirall Thrawn.
Les credencials obtingudes en el
camp de batalla no implicaven necessàriament que aquells valerosos líders també
tinguessin dots polítics, però el poder de la Nova República encara no estava
fermament assentat, com havia demostrat la recent i devastadora guerra civil,
de manera que de moment mantenir als comandants militars en llocs de poder
semblava el més prudent i lògic.
La Mon Mothma va acabar el seu
discurs i va alçar les mans. Durant un moment va semblar com si anés a impartir
la seva benedicció.
-Obro la sessió a qualsevol altre
tema -va dir -. Hi ha algú que vulgui parlar?
En Luke havia sabut calcular el temps
a la perfecció. Va entrar a l'àrea il·luminada de l'arc d'entrada i va tirar
enrere la seva caputxa. Va parlar en veu baixa, però va usar els seus poders
Jedi per projectar la seva veu amb la potència suficient perquè tots els
ocupants de l'enorme amfiteatre poguessin sentir-lo.
-Desitjo dirigir-me a l'assemblea,
Mon Mothma -va dir -. Se’m permet fer-ho?
Va baixar pels esglaons amb gambades
ràpides i fluides, prou de pressa perquè ningú perdés la paciència esperant-lo
però al mateix temps movent-se d'una manera prou gràcil per deixar clara la
fortalesa de la seva personalitat. Yoda li havia dit que les aparences podien
resultar enganyoses, però també hi havia ocasions en què les aparences podien
ser molt importants.
En Luke va sentir que els ulls de
tots els presents es tornaven cap a ell mentre baixava per la llarga rampa. El
silenci es va apoderar de la immensa estada. En Luke Skywalker, l'únic Mestre
Jedi existent, gairebé mai prenia part en els procediments governamentals.
-Tinc un assumpte molt important que
desitjo exposar -va dir.
Durant un moment en Luke es va
recordar del dia que havia avançat en la més completa solitud pels humits i
foscos passadissos del palau d’en Jabba el Hutt, però en aquesta ocasió no hi
havia sentinelles gamorreans d'aspecte porcí als quals pogués manipular amb un
espetec dels dits i un petit retorciment de la Força.
La Mon Mothma li va dirigir un lleu
somriure impregnat de misteri i va moure una mà indicant-li que es col·loqués
en el centre de l'estrada.
-Les paraules d'un Cavaller Jedi
sempre són benvingudes a la Nova República -va dir.
En Luke va intentar no semblar
complagut. La Mon Mothma acabava de proporcionar-li el començament perfecte.
-A la Vella República -va dir -, els
Cavallers Jedi eren els guardians i els protectors de tots. Durant mil
generacions, els Jedi van utilitzar els poders de la Força per guiar, defensar
i donar suport al govern legítim dels mons... abans que arribessin els dies
foscos en què va sorgir l'Imperi, quan els Cavallers Jedi van ser assassinats.
En Luke va deixar que les seves
paraules flotessin en l'aire, i va tornar a empassar aire.
-Ara tenim una Nova República -va
seguir dient -. L'Imperi sembla haver estat derrotat. Hem fundat un nou govern
basat en l'antic, però hem d’albergar l'esperança que aprendrem dels nostres
errors. Abans tot un Orde de Cavallers Jedi cuidava de la República i li
oferia la seva força. Ara sóc l'únic Mestre Jedi que existeix. Podrem
sobreviure sense aquest Orde de protectors per a proporcionar una columna vertebral
de força a la Nova República? Serem capaços de capejar les tempestes i superar
les dificultats que implica el fet de forjar una nova unió? Fins ara hem patit
conteses molt severes... però en el futur seran considerades com a simples
dolors de part.
En Luke va continuar parlant abans
que els senadors puguin expressar la seva disconformitat.
-La nostra gent ha tingut un enemic
comú en l'Imperi, i no hem de permetre que les nostres defenses es dissolguin
merament perquè tenim problemes interns. I el que és encara més important, què
passarà si comencem a enfrontar-nos els uns amb els altres per mesquineses i
insignificances? Els antics Cavallers Jedi van ajudar a resoldre disputes de
molts tipus actuant com a mediadors. Què passarà en el futur si no hi ha
Cavallers Jedi per protegir-nos dels temps difícils que ens esperen?
En Luke es va moure sota els colors
de l'arc de Sant Martí creat per la difracció de la llum que produïen els
vidres del sostre. Va deixar que la seva mirada fos recorrent sense apressar-se
les cares de tots els senadors presents, i va acabar concentrant la seva
atenció en la Leia. Va veure que tenia els ulls molt oberts, però semblava
estar d'acord amb ell. En Luke no havia comentat la seva idea amb la Leia.
-La meva germana està sotmetent-se a
l'ensinistrament Jedi. Té una gran habilitat en l'ús de la Força, i els seus
tres fills també són probables candidats a ser ensinistrats com a joves Jedi.
Durant els últims anys he arribat a conèixer bastant bé a una dona anomenada
Mara Jade, que actualment està unificant els contrabandistes..., als antics
contrabandistes - es va corregir,- en una organització que pugui col·laborar
amb la Nova República i ajudar-la a resoldre els seus problemes. La Mara Jade
també posseeix un talent per a la Força. He conegut a altres persones com ella
en el curs dels meus viatges.
Una altra pausa. De moment, tots
l'estaven escoltant en silenci.
-Però són les úniques? Ja sabem que
la capacitat per utilitzar la Força és transmesa d'una generació a una altra. La
immensa majoria dels Jedi van ser assassinats durant la purga duta a terme per
l'Emperador, però... És que va poder eradicar a tots els descendents d'aquests
Cavallers Jedi? Jo mateix era totalment inconscient de l'existència del poder
potencial que hi havia dins de mi fins que l’Obi-Wan Kenobi em va ensenyar com
utilitzar-lo. La meva germana Leia tampoc coneixia la seva existència.
Quantes persones hi ha a la galàxia
que tenen una capacitat per a utilitzar la Força comparable i que són membres
potencials d'un nou Orde de Cavallers Jedi, però que ignoren què són en
realitat?
En Luke va tornar a mirar-los.
-Durant la meva breu recerca ja he
descobert que hi ha alguns descendents dels antics Jedi. He vingut aquí per
demanar... -Es va girar cap a la Mon Mothma i va moure la mà en un gest que va
abastar a tots els reunits a la sala -, dues coses.
»La primera és que la Nova República
sancioni de manera oficial la meva recerca d'aquelles persones que posseeixen
un talent ocult per utilitzar la Força, per tal que pugui trobar-les i tractar
de posar-les al nostre servei. És una tasca en què necessitaré certa ajuda.
L'almirall Ackbar el va interrompre,
girant el cap cap a ell i obrint i tancant ràpidament els seus enormes ulls de
peix.
-Però si tu mateix ignoraves l'existència
del teu poder quan eres jove, com ho podran arribar a conèixer aquestes altres
persones? -Va preguntar -. Com donaràs amb elles, Luke Skywalker?
En Luke va ajuntar les mans davant
seu.
-Hi ha diverses formes. En primer
lloc i mitjançant l'ajuda de dos androides consagrats a aquesta tasca que
dedicaran tot el seu temps a buscar a les bases de dades de Ciutat Imperial,
podem descobrir probables candidats, persones que hagin experimentat ratxes de
sort miraculosa i les vides semblin estar plenes de coincidències increïbles.
Podríem buscar persones que semblen posseir un carisma que sortís de la norma o
a les que la llegenda atribueix haver obrat miracles. Totes aquestes coses
podrien ser manifestacions inconscients de la capacitat d'utilitzar la Força.
En Luke va alçar un altre dit.
-Els androides també podrien
examinar les bases de dades a la recerca de descendents oblidats de Cavallers
Jedi coneguts dels dies de la Vella República. Hauríem de ser capaços de trobar
unes quantes pistes.
- I què faràs tu? -Va preguntar la
Mon Mothma, removent nerviosament entre els plecs de la seva túnica.
-Ja he trobat diversos candidats als
que desitjo investigar. L'únic que demano ara és la vostra aprovació i el fet
que estigueu d'acord amb mi que és una cosa que s'hauria de fer, i en què la
recerca dels Jedi no hauria de ser una tasca única i exclusiva meva.
La Mon Mothma es va aixecar en el
seu seient central.
-Crec que podem atorgar la nostra
aprovació sense necessitat de discutir. -Els seus ulls van recórrer els seients
dels altres senadors, i va veure com tots assentien indicant que estaven
d'acord -. Digues-nos en què consisteix la teva segona petició.
-Si s'arriba a trobar un nombre
suficient de candidats que tinguin el potencial d'utilitzar la Força, desitjo
que se’m permeti establir-nos en algun lloc adequat, un centre d'ensinistrament
intensiu que compti amb la benedicció de la Nova República..., una Acadèmia
Jedi, si preferiu anomenar-la així. Sota la meva direcció, podem ajudar aquests
estudiants a descobrir les seves capacitats i a concentrar i reforçar els seus
poders. Amb el pas del temps, aquesta acadèmia acabaria proporcionant un grup
que serviria de nucli, i que podria ajudar-nos a restaurar l'Orde dels
Cavallers Jedi perquè actuessin com a protectors de la Nova República.
En Luke va empassar una profunda
glopada d'aire i va esperar en silenci.
El senador Bel Iblis es va posar
dempeus movent-se lentament.
- Se’m permet fer un comentari? Em
sap greu. En Luke, però no tinc més remei que treure a la llum aquest tema...
Ja hem vist els terribles danys que pot arribar a causar un Jedi si es deixa
atraure i dominar per l’indret fosc. Ha passat molt poc temps des que ens vàrem
enfrontar a Joruus C'Baoth... i Darth Vader va estar a punt d'acabar amb tots
nosaltres, naturalment. Si un mestre tan gran com l’Obi-Wan Kenobi va poder
fracassar i permetre que el seu deixeble caigués en les urpes del mal, com
podem córrer el risc d'ensinistrar a tota un nou Orde de Cavallers Jedi?
Quants d'ells es tornaran cap a l’indret fosc? Quants nous enemics ens crearem
a nosaltres mateixos?
En Luke va assentir amb expressió
ombrívola. La pregunta ja portava molt de temps aguaitant en les profunditats
del seu cervell, i havia reflexionat profundament en ella.
-L'única cosa que puc dir és que
tots hem vist aquests exemples terribles, i que hem d'aprendre d'ells. Jo
mateix he estat en contacte amb l’indret fosc i he sortit reforçat d'aquesta
experiència, i el fet de ser conscient dels poders de l’indret fosc m'ha tornat
molt més cautelós del que mai ho havia estat abans. Estic d'acord que hi ha un
risc, però no puc creure que la Nova República hagi d'estar més segura sense
una nova força de Cavallers Jedi.
Un murmuri va ondular per l'estada.
En Bel Iblis va romandre immòbil durant un moment com si volgués dir alguna
cosa més, però va acabar asseient-se amb expressió satisfeta.
L'almirall Ackbar es va posar dret i
va aplaudir amb les seves mans semblants a aletes.
-Opino que la petició del Jedi ha
estat formulada pel bé de la Nova República i pensant en el que més li convé a
aquesta -va dir.
En Jan Dodonna també es va posar
dret. Després d'haver estat a punt de morir en la Batalla de Yavin. En Dodonna
confiava cegament amb ell.
- Jo també hi estic d'acord!
Uns instants després tots els
senadors estaven drets. En Luke va veure com els llavis de la Leia es corbaven
en un somriure d’orella a orella mentre s'aixecava. Va sentir la lluminosa
presència de l'arc de Sant Martí procedent del sostre de vidre que l'envoltava
i que semblava estar impregnat de poder, i va notar una meravellosa calor que
es va anar estenent per tot el seu ésser.
La Mon Mothma seguia asseguda, i
estava assentint greument amb el cap. Va ser l'última a aixecar-se, i va alçar
una mà demanant silenci.
-Et dono la meva esperança que hi
hagi un renaixement dels Cavallers Jedi -va dir -. T'oferim tota l'ajuda que
puguem. Que la Força t'acompanyi.
Abans que en Luke pogués girar-se
els aplaudiments de tots els presents van ressonar com una tempesta per la gran
sala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada