11
El mal geni d’en Han
Solo va acabar esclatant, i quan això va passar el resultat va ser un cop de
puny que va fer caure d'esquena a un guàrdia. En Han va saltar sobre ell i li
va pegar una vegada i una altra al pit i a l'estómac, castigant els artells amb
cada impacte contra l'armadura de les tropes d'assalt que portava.
Els altres guàrdies
que hi havia a la sala van anar corrent cap a ell, i el van tirar a terra. Els
monitors de torn van fer sonar l'alarma darrere de les parets de transpariacer
dels seus cubicles d'observació i van sol·licitar ajuda. La porta que donava
accés a les àrees comunals no va trigar a obrir-se, i quatre guàrdies més van
entrar a la carrera i van desenfundar les seves armes.
En Chewbacca va
deixar escapar un eixordador rugit wookiee i es va obrir pas a través dels
altres guàrdies, arrencant-los de l'esquena d’en Han. El deute de vida que
tenia amb el seu soci i amic estava per sobre del sentit comú.
En Han va seguir
repartint cops de puny mentre llançava crits incoherents als seus raptors. En
Chewbacca va fer entrexocar els caps de dos guàrdies i va deixar caure els seus
flàccids cossos a terra. Els reforços van alçar la mirada cap al Wookiee, i els
seus ulls es van sortir de les òrbites en contemplar el mur de músculs i
pelatge que s'alçava davant seu. Els guàrdies van desenfundar les seves armes.
El jove Kyp Durron
es va ajupir i es va llançar sobre els genolls del guàrdia armat més proper,
fent que caigués a terra. En Kyp es va afanyar a apartar-se i les seves mans
van tirar veloçment de botes i cames, fent caure a dos guàrdies més.
Uns quants presoners
van decidir que no tenien res a perdre i es van unir a la baralla, colpejant
indiscriminadament a tots els objectius que tenien prop sense importar-los que
fossin guàrdies o altres presoners. Molts dels miners d'espècia captius eren ex
guàrdies de la presó que havien escollit el bàndol equivocat durant la
rebel·lió d’en Moruth Doole, i els altres presoners els odiaven.
Els arcs blaus d'un
desintegrador ajustat per atordir van sorgir del no-res amb un whooop d'energia
sobtadament alliberat i van fer caure d'esquena a Chewbacca. El wookiee va
tossir i va gemegar, i es va intentar aixecar recolzant-se en els colzes.
Les alarmes seguien
sonant amb un bategar ensordidor que s'afegia al caos que s'havia apoderat de
la sala. Més guàrdies van sortir a la cursa de l'àrea comunal. Feixos blavosos
d'intensitat atordidora van ondar per l'aire, fent estralls entre els presoners
amotinats i derrocant a uns quants guàrdies.
- Prou! -Va rugir el
cap Roke pel seu micròfon de coll. L'esclat de la seva veu va retrunyir per
totes les reixetes del sistema de megafonia de la sala -. Si no us esteu
quiets, us atordirem a tots, i després us disseccionarem per esbrinar què va
malament en els vostres cervells!
Un desintegrador va
disparar un nou feix atordidor que va fer caure a dos miners embrancats en un
feroç combat, deixant-los immòbils a terra amb els cossos tan flàccids com dos
sacs de gelatina.
En Han va aconseguir
lliurar-se dels guàrdies i es va fregar els seus malmesos artells. La ira
seguia bullint en la seva ment, i va haver de fer un gran esforç per recobrar
el control de si mateix i evitar rebre un tret.
-Tothom als catres!
Ja! -Va ordenar el cap Roke.
Els seus llavis
estaven frunzits en una ganyota d'ira, i el borrissol negre blavós feia pensar
en una taca de greix sobre el seu mentó. El seu cos ple de paquets estava tens
i desprenia una silenciosa aura de perill i amenaça.
En Kyp Durron
s'aixecà de terra, però quan els seus ulls es van trobar amb els d’en Han li va
dirigir un fugaç somriure. Fos quin fos el càstig que suportarien per ella, en
Kyp havia gaudit de la baralla.
Dos guàrdies molt
nerviosos van posar dempeus a Chewbacca i van passar els seus peluts braços per
sobre de les seves espatlles. Un altre guàrdia que portava un vell casc de les
tropes d'assalt en bastant mal estat va apuntar al wookiee amb la seva arma. Els
braços i les cames d’en Chewbacca tremolaven espasmòdicament com si encara
estigués intentant resistir-se, però el raig atordidor havia convertit els seus
impulsos nerviosos en un veritable caos. Els guàrdies el van llançar a una de
les cel·les de retenció i van activar la porta abans que en Chewbacca pogués
recuperar el control dels seus músculs. El wookiee es va anar doblegant
lentament sobre si mateix i va acabar assegut a terra, una enorme massa de brut
i hirsut pelatge marró.
En Han va avançar
amb el cos tens i preparat per actuar i els ulls enfosquits per la ira, i va
seguir a Kyp fins a la filera de catres metàl·lics. Els guàrdies es van treure
la pols dels uniformes i el van fulminar amb la mirada. En Han es va enfilar a
l’incòmode matalàs sobre el qual dormia. Les varetes de metall que servien com
separacions entre els matalassos i els catres s'alçaven al seu voltant com una
altra gàbia.
En Kyp va enfilar-se
al llit de dalt i es va inclinar cap a ell.
- A què ha vingut
tot això? -Va preguntar -. Què et va fer perdre el control?
Un guàrdia va
colpejar el costat del catre amb una vara atordidora.
- No treguis el cap!
El rostre d’en Kyp
va tornar ràpidament a la seva zona, però en Han va poder sentir com seguia
movent-se.
-Res en concret...
Suposo que van ser els nervis, res més -va murmurar. Sentia un dolor i una pena
sords i insistents, com si estigués buit per dins -. Acabo de recordar que avui
és el dia en què els meus nois tornen a casa, i jo no hi era per donar-los la
benvinguda.
El cap Roke va
activar el camp generador de son abans que en Kyp pogués dir res, i el batec
d'energia que va oscil·lar al voltant dels catres va fer que en Han es
precipités en una caiguda interminable a un mar de confusos malsons en què va
seguir agitant-se i resistint-se.
En Moruth Doole es
va aturar un moment davant la porta de l'annex en el qual es processava
l'espècia i va col·locar un dispositiu infraroig sobre del seu ull mecànic. Se
sentia tan inquiet que va començar a xiuxiuejar, ficant i traient ràpidament la
llengua per assaborir l'aire i assegurar-se que tot anava bé.
La recent
transmissió de l'esposa d’en Solo l’havia posat molt nerviós, i no parava de
pensar en què podia fer-li la Nova República. La càlida foscor de les seves
sales processadores d'espècia era l'únic lloc on en Doole podia relaxar-se una
mica. Contemplar els treballadors cecs i impotents que obeïen la seva voluntat
hora rere hora el feia sentir-se més fort i més amo de la situació.
La gruixuda porta
metàl·lica va encaixar en el marc deixant fora la llum. L'entrada secundària va
lliscar per donar accés a una volta tan tenebrosa com un úter que brillava amb
la càlida resplendor vermella de la calor corporal dels treballadors vista a
través del seu equip infraroig. En Doole va empassar una profunda glopada
d'aire, i va aspirar l'olor humida i florida de les formes de vida reunides
allà.
Va contemplar les
borroses siluetes ataronjades encorbades sobre la cadena de processament. Les
siluetes es van remoure nerviosament, tement la seva presència en silenci. Això
va fer que en Doole se sentís millor, i va començar a caminar per entre elles
inspeccionant el seu treball.
Centenars de larves
cegues, pàl·lides criatures molt semblants a cucs amb grans ulls incapaços de
veure, movien incessantment seus quatre esvelts braços per manipular els
delicats cristalls d'espècia. Embolicaven els segments fibrosos en paper opac i
a continuació ficaven els paquetets en recipients protectors especials, que
després serien enviats a la drassana i transferits a la base de la lluna de
Kèssel. Les larves estaven molt còmodes en la foscor total necessària per al
processat de l'espècia, i la conseqüència d'això era que actualment la factoria
d’espècia d’en Doole funcionava amb una eficiència molt més gran del que ho
havia fet durant els temps en què es trobava sota el control imperial.
L'estimulació
telepàtica de curta durada produïda per l'espècia brillestim havia fet que la
substància fos un article molt valuós estretament controlat per l'Imperi.
Altres planetes tenien una varietat d'espècia d'efectes menys intensos,
coneguda en algunes ocasions com ryll mineral, però Kèssel era l'únic lloc on
es podia trobar el brillestim. L'Imperi havia dirigit amb puny de ferro tot el
referent a la producció d'espècia de Kèssel, reservant el brillestim per a
l'espionatge i els interrogatoris, així com per dur a terme comprovacions de
lleialtat i decidir la concessió de nivells d'accés en matèries d'alta
seguretat.
Tot i així, sempre
havia existit una vasta demanda en el mercat invisible: parelles d'enamorats
que volien compartir una efímera connexió telepàtica, creadors i artistes que
buscaven inspiració, inversors que intentaven obtenir informació privilegiada,
estafadors que desitjaven estafar a clients rics... Molts contrabandistes
lliuraven l'espècia al Jabba el Hutt i altres gàngsters que actuaven com a
distribuïdors clandestins.
Però l'Imperi ja no
controlava la producció d'espècia. En Doole havia suposat que ja no tindria més
problemes..., fins que en Solo va tornar a aparèixer en la seva vida.
En Doole portava dies
esperant la transmissió de Coruscant. Hi havia assajat una i altra vegada les
respostes que donaria, i sabia amb tota exactitud el que havia de dir. Potser
s'havia excedit en els assajos, i era possible que hagués respost amb una
rapidesa excessiva que havia arribat a despertar les sospites de la ministra
Organa Solo.
L’Skynxnex li havia
dit que estava exagerant, i que n'hi havia prou amb què fessin el seu paper. En
Solo i el wookiee havien estat exiliats a les mines d'espècia, on estaven en
lloc segur. Ningú aconseguiria trobar-los mai, però tot i així sempre hi havia
una petita possibilitat que alguna cosa anés malament. Potser seria preferible
que es limités a ordenar que matessin a Solo, lliurant-se així de tots els
riscos.
En Doole va seguir
caminant per entre les fileres de larves. La seva borrosa visió d'infrarojos no
era molt pitjor que la capacitat de visió normal que obtenia del seu ull
mecànic. Les criatures, que en realitat semblaven un encreuament entre larves i
erugues gegants, s'inclinaven en silenci, i seguien treballant frenèticament.
En Doole les havia extret del sac d'ous i les havia criat allà mateix, centrant
tota la seva existència en el processament de l'espècia. Era un déu per a
elles.
Quan en Doole va
passar pel seu costat, un dels mascles de majors dimensions es va aixecar
adoptant una postura defensiva i va agitar els seus fràgils braços com si
volgués allunyar en Doole del seu territori. En Doole es va emportar una gran sorpresa en veure que el
mascle ja gairebé havia arribat a la maduresa. Seria possible que el temps hagi
transcorregut tan de pressa? Aquell mascle no trigaria gaire a perdre la pell,
i sortiria de la transformació convertit en un robust adult.
En Doole hauria de matar-lo abans
que no arribés a ocórrer. L'última cosa que necessitava en aquells moments era
haver d'enfrontar-se a qualsevol classe de competència..., encara que el fet
d’evitar-ho signifiqués matar a un dels seus nens.
El cap Roke estava immòbil al centre
de la sala amb les mans recolzades als malucs, i observava als miners amb un
somriure als llavis gruixuts plens d'embalums.
-Ahir vam perdre un altre equip
–deia -. Un guàrdia i quatre treballadors van desaparèixer en els nous túnels
dels nivells inferiors.
Va esperar en silenci per què
digerissin la notícia, però la gran majoria de treballadors ja s'havien adonat
de l'absència d'aquests miners.
-Les mostres portades ahir indiquen
que podria tractar-se d'una de les vetes d’espècia més riques que hem descobert
fins ara, i no permetré que la incompetència o la superstició m’impedeixin
recórrer en aquest tresor. Necessito uns quants voluntaris perquè baixin amb mi
als túnels inferiors a fer una ullada..., i si no aconsegueixo voluntaris, jo
m'encarregaré de triar-los. -El cap Roke va esperar -. Oh, no us oferiu
voluntaris tots alhora...
Va recórrer la sala amb la mirada.
En Han l’estava observant, i sabia que el paper que havia jugat en la baralla
del dia anterior faria que fos un dels escollits. Però no li importava..., no
si les seves sospites eren correctes. En Han va decidir no permetre que el cap
Roke tingués la satisfacció d'obligar-lo, i va donar un pas cap endavant.
-Em presento voluntari -va dir -.
Prefereixo això a un altre dia de ficar-me terra sota les ungles.
En Roke el va contemplar amb sorpresa,
i després va entreclucar els ulls i li va llançar una mirada plena de
suspicàcia.
-Jo també aniré.
En Kyp Durron es va posar al costat
d'en Han, i aquest va sentir com una agradable calor s'anava estenent per tot
el seu ser, però va intentar contenir-lo. No volia donar cap mena
d'explicació..., almenys de moment.
En Chewbacca va llançar un xiscle de
sorpresa, i després va emetre un grunyit interrogatiu que posava en dubte el
que en Han estigués molt entenimentat.
- Què ha dit? -Va preguntar el cap
Roke.
-També s'ofereix voluntari -va
respondre en Han.
En Chewbacca va deixar escapar un
inquiet esbufec de negativa, però això va ser tot.
-Un voluntari més -va dir en Roke, i
va tornar a recórrer la sala amb la mirada -. Tu, Clorr,-Va assenyalar a un ex
funcionari de la presó que havia causat molts danys durant la baralla provocada
per al Han -. Em portaré a un guàrdia i a vosaltres quatre... Poseu-vos els
vestits i en marxa.
En Roke no va desaprofitar ni un
instant. En aquestes altures en Han ja s'havia acostumat a posar-se el vestit
calefactor i a ajustar-se la màscara respiradora. Va activar la unitat
d'energia perquè la calor comencés a inundar el seu vestit. En Chewbacca tenia
un aspecte ridícul amb el tercer set del seu vestit calefactor buit i flàccid, que
havia subjectat al tors mitjançant cinta adhesiva.
En Kyp i en Chewbacca no paraven de
mirar al Han, i es preguntaven què anava tramant. En Han va moure lleument les
mans per indicar-los que no era el moment de fer preguntes. Tenia un pla,
naturalment.
Un dels guàrdies semblava estar molt
nerviós i sentir-se bastant incòmode, i no parava de passar-se el rifle
desintegrador d'una espatlla a l'altre.
- Som-hi! -Va ordenar el cap Roke, i
va donar un copet.
Els quatre voluntaris i el segon
guàrdia van formar una fila davant de l'obertura que donava accés a la cambra
metàl·lica allargada on es guardaven els vagons flotants. Van entrar-hi, i el
cap Roke va desenganxar tres vagons del llarg comboi. Roke i el guàrdia es van
asseure al primer vagó, i els presoners van ocupar els dos restants.
-Ei, per què no ens dóna ulleres
infraroges? -Va preguntar en Han -. Si realment hi ha alguna cosa en aquests
túnels, necessitarem veure per on fugim, no?
En Roke es va posar les ulleres amb
una ganyota despectiva.
-No sou imprescindibles -va
replicar.
Va activar el sistema de guia dels
controls del primer vagó. Els llums es van apagar, i la porta que tenien davant
es va obrir amb un grinyol inundant el compartiment amb dolls d'aire fred i
tènue.
-Bé, adéu a la meva brillant idea...
-Va dir en Han, i es va afanyar a posar-se el respirador.
En Clorr, el presoner d'aspecte
apàtic escollit pel cap Roke, va deixar escapar un gemec d'abatiment. Els
vagons flotants es van posar en moviment amb una sacsejada un instant després,
i van anar adquirint velocitat fins que van avançar pels túnels tan de pressa
com coets. L'aire brunzia amb ells cada vegada que el vagó s'aproximava als
tubs de roca mig derruïts dels que diverses generacions de miners d'espècia
havien anat extraient els dipòsits de brillestim.
Quan el vent creat pel seu avanç va
ofegar qualsevol altre soroll. En Kyp es va inclinar cap al Han.
-D'acord, i ara explica'ns en què
ens hem ficat -va dir a través de la seva màscara respiradora.
En Han va arronsar les espatlles.
-Tinc una idea, i si estic en el
correcte potser aconseguim sortir d'aquí.
En Chewbacca va emetre un so que va
començar indicant escepticisme, però va acabar convertint-se en una
interrogació.
-Pensa en això, Chewie... -Va dir en
Han -. Les desaparicions es succeeixen unes a altres, i sempre al mateix lloc.
I si han trobat alguna forma d'escapar? Han estat treballant en túnels nous,
anant a les àrees inexplorades a la recerca d'espècia..., i de sobte un munt de
miners no torna. Tu i jo sabem que hi ha un munt de pous abandonats dels temps
en què els miners burlaven la seguretat imperial per explotar l’espècia de
manera il·legal. Aquest planeta està ple d'entrades als túnels d'espècia.
En Han va fer una pausa, esperant
que ja l'haurien entès.
-Normalment els equips d’en Roke
estan formats per un guàrdia i cinc presoners cecs -va seguir dient -. I si
doblessin una recolzada i de sobte trobessin una obertura a la superfície que
els permetés tornar a veure? Podrien dominar al guàrdia i recobrar la llibertat
escapant per l'obertura.
»Però quan en Roke descobreixi la
sortida, la bloquejarà i ens trobarem sense cap oportunitat de ser lliures. Si
anem a fugir d'aquí, si vull tornar i veure la Leia i als nois... Bé, llavors
he d'intentar-ho. He pensat que aquesta aposta desesperada potser valgui la
pena després de tot.
-Sembla una bona possibilitat -va
dir en Kyp -. Fa tant de temps que estic aquí baix que estic disposat a provar
el que sigui.
En Chewbacca es va mostrar d'acord,
però amb menys entusiasme.
Van seguir baixant a una profunditat
cada vegada més gran, girant un pronunciat revolt darrere un altre. Hi va haver
diversos moments en què en Han va pensar que les parets rocoses estaven a menys
d'un pam del seu cap, i va intentar ajupir-se dins del vagó. No volia ni imaginar
el que passaria si el cap d’en Chewbacca xocava amb una protuberància a la
velocitat amb què estaven avançant.
En Han va perdre ràpidament tota
noció del temps en la negror de les mines d'espècia. No tenia ni idea de quanta
estona portaven viatjant, de la distància que havien recorregut o de la
velocitat amb què els vagons flotants avançaven a través dels túnels. El cap
Roke va aturar el vehicle i va ordenar als presoners que baixessin. El guàrdia
va alçar el seu rifle desintegrador fent bastant soroll.
En Han va començar a prestar la
màxima atenció a tots els sorollets que sentia, construint la millor imatge
mental possible d'on es trobaven el cap Roke i el guàrdia en qualsevol moment.
Això era una cosa que necessitava saber si havia de fugir a tota velocitat,
però es trobaven a tal profunditat que era incapaç d'imaginar que hi pogués
haver un passatge fins a la superfície.
-Seguiu-me -va dir el cap Roke -.
Vull que un presoner vagi davant meu i que el guàrdia vagi l'últim.
En Han va sentir una empenta i un
panteix ofegat, i després algú va avançar trontollant i ensopegant. Era en Kyp?
No... La desagradable queixa concisa que va sentir a continuació li va fer
decidir que el que obriria la marxa seria en Clorr, l'ex funcionari de la
presó.
El cap Roke va furgar en la seva
motxilla i va treure un aparell d'ella. En Han va sentir uns xiulets i espetecs
de naturalesa electrònica. Va parar l'orella i va aconseguir anar captant les
successives variacions en els tons a mesura que Roke movia el detector amunt i
avall.
-Estem envoltats d'espècia -va dir en
Roke -. Tal com pensàvem, i la concentració sembla ser encara més alta davant
nostre... En marxa.
En Clorr va avançar ensopegant en la
foscor, seguit pel cap Roke. En Han caminava a cegues. Va notar que en Kyp l’agafava
per la cintura, i va sentir la respiració d’en Chewbacca creant ressons darrere
de la seva màscara.
Els túnels es van anar tornant cada
vegada més freds a mesura que avançaven. Els dits nus d’en Han cruixien cada
vegada que els doblegava. Va augmentar la potència de la unitat energètica del
seu vestit, però l'increment de calor no el va ajudar gaire.
Els espetecs electrònics del
detector d’en Roke s'havien anat fent més sorollosos.
-La concentració està augmentant -va
dir -. Crec que ens trobem davant les vetes d'espècia més denses i fresques que
hem descobert mai. Bé, presoners, aviat tindreu molt més feina a fer...
El detector va seguir emetent
espetecs, i van reprendre l'avanç. A part dels sorolls que produïen en moure’s,
el túnel d’espècia semblava una boca plena de silenci.
En Han va creure sentir un sobtat
escórrer en el tram de túnel que s'estenia per davant d'ells, com si alguna
cosa immensa s'hagués mogut, s'hagués aturat i hagués tornat a moure’s després
per anar retrocedint lentament, com si estigués aguaitant-los. En Clorr va
murmurar alguna cosa per a si mateix davant seu, però en Han va sentir com el
cap Roke l'obligava a seguir avançant d'una empenta.
-La lectura es torna més potent en
girar aquest tombant. -La veu ronca i gutural del cap Roke estava impregnada
per una ombra d'excitació gairebé infantil -. Hauré de recalibrar aquest
sensor.
En Han va tornar a sentir aquell
sorollet llunyà, però aquesta vegada semblava venir d'un tram del túnel més
distant. No havia estat produït per cap membre del grup, i feia pensar en esmolades
broquetes metàl·liques movent-se per sobre d'un vidre.
El so de fons dels peus humans que
avançaven lentament i arrossegant va canviar una mica quan van girar el tombant
del túnel.
- La lectura de l'espècia ha sortit
de l'escala! -Va cridar el cap Roke.
I de sobte en Clorr va cridar.
- Ep! -Va exclamar Roke.
Clorr va tornar a cridar, però
aquest cop el so va arribar des d'una part molt allunyada del túnel, com si
alguna cosa l'hagués agafat i hagués fugit després a tota velocitat portant-lo
fins un cau secret.
- On...? -Va començar a dir en Roke,
i un instant després ell també va llançar un crit ple de sorpresa i temor.
En Han va sentir el so de peus
calçats amb botes que es donaven la volta i venien corrent cap a ell. Va
empènyer a Kyp amb el colze, portant-lo cap al tram de túnel pel qual havien
vingut.
- Aneu amb compte!
El cap Roke va xocar amb al Han i va
caure d'esquena. En Han va trontollar fregant la paret rocosa, però va
aconseguir conservar l'equilibri. En Roke estava esgarrapant el terra en un
intent desesperat per fugir.
- Dóna't la volta! -Va cridar en Han,
i va empènyer en Kyp cap als vagons flotants -. Què està passant? -Li va cridar
al cap Roke.
Va tornar a sentir aquella mena de
repicadissa. S'estava acostant a gran velocitat, i suggeria la imatge de moltes
potes primíssimes que acabaven en urpes esmolades com estilets.
En Roke va cridar i després va
emetre un oooof! quan un cop li va fer sortir l'aire dels seus pulmons. En Han va
sentir un nou cop ofegat quan va xocar amb el terra, però en Roke va aconseguir
tornar a incorporar-se, o almenys va aconseguir posar-se de genolls, i va
començar a reptar cap endavant.
En Han es disposava a arrencar a
córrer quan Roke el va agafar per una cama i el va detenir. En Han va intentar
alliberar-se.
- Deixa’m anar! -Va cridar -. Hem de
sortir d'aquí!
Però abans que en Roke pogués
deixar-lo anar, alguna cosa es va moure darrere d'ell, una cosa molt gran i que
estava molt, molt a prop, i va agafar a Roke i el va estirar arrossegant-lo cap
enrere i obligant-lo a deixar la seva presa. Les ungles de Roke eren com urpes
desesperades que intentaven aferrar-se al teixit relliscós del vestit
calefactor d’en Han, però no va trigar a ser arrossegat pel túnel malgrat tots
els seus esforços, sense deixar de cridar ni balbucejar un sol instant.
En Han no podia veure absolutament
res.
- Correu! -Va cridar.
En Chewbacca va llançar un rugit, i
després es va llançar contra el guàrdia que tenia darrere en una escomesa tan
imparable com la d'un vehicle de demolició. En Kyp va seguir al wookiee i va
saltar per sobre del guàrdia que havia caigut a terra, però en Han va ensopegar
amb ell i va acabar de cara sobre de les roques i runa. Ningú podia veure res.
El guàrdia va aconseguir posar-se de
genolls i va començar a debatre’s i llançar cops de puny com si en Han fos
l'enemic. Però en Han, cec i desesperat, va moure frenèticament les mans
buscant una altra cosa. Va aconseguir trobar les ulleres infraroges del guàrdia
i se les va arrencar de la cara amb una forta estirada.
Les parets semblaven desplomar-se
sobre ell. Els ritus i sons de terror i el continu “tick, tick, tick” de la criatura monstruosa que s'aproximava
creaven un tro claustrofòbic al seu voltant.
El gemec de sobtada ceguesa i
consternació llançat pel guàrdia caigut va quedar gairebé ofegat pel seu
respirador. El guàrdia va intentar agafar-se al Han, però aquest li va treure
la màscara d'una manotada. L'oxigen va començar a escapar-se amb un so sibilant.
El guàrdia va haver de deixar anar al Han per a tornar a ajustar-se la màscara.
En Han va avançar a les palpentes.
Necessitava veure. Havien de trobar els vagons flotants per poder sortir
d'allà.
- Corre, Chewie! Vés en línia recta,
i assegura't que en Kyp va amb tu!
En Han va fer lliscar la corretja de
les ulleres sobre el seu cap i va tornar a sentir les corredisses ofegades
d'aquelles veloces potes acabades en urpes. Estarien sent atacats per un
exèrcit d'aquelles criatures, o era només un espècimen molt gran amb moltes
potes?
Les ulleres li van permetre distingir
l’embalum brillant que era la signatura infraroja del guàrdia caigut a terra i
les siluetes lluminoses d’en Kyp i en Chewbacca, que estaven fugint a tota
velocitat. Va sentir l’eixordament de dures potes punxegudes acostant-se pel
túnel, llançant-se ràpidament sobre ells.
El guàrdia es va moure, va
aconseguir posar-se dret i va començar a avançar a les palpentes en un intent
de seguir en Han, però no podia veure. El guàrdia va anar d'un costat a un
altre i va acabar xocant amb la paret, i es va copejar el cap en una dura
protuberància rocosa.
Aquelles potes monstruoses llançades
a la carrera es van acostar una mica més, repicant com un diluvi de meteorits
que s'estavella contra el flanc d'una nau. El guàrdia va cridar.
En Han es va girar per mirar-lo,
però només va poder veure al guàrdia. En la negror del túnel no hi havia
silueta, signatura d'infrarojos o calor corporal procedent de cap criatura.
Allà no hi havia res que estigués viu.
El guàrdia es va quedar sobtadament
immòbil, com si una gegantina mà invisible acabés d’agafar-lo per darrere. Un
instant després en Han, horroritzat, va veure la silueta d'una pota molt llarga
i prima que es lliscava per davant de la cintura del guàrdia i una altra que
passava per sobre de la seva espatlla, dues formes d'una negror tan total com
si haguessin estat retallades en el contorn infraroig del guàrdia. L'home es va
debatre i va començar a ploriquejar.
El guàrdia va agafar alguna cosa:
era el seu rifle desintegrador. En Han va fer un bot quan una brillant llança
de llum va sorgir sobtadament en la foscor i va xocar amb la criatura de moltes
potes, il·luminant-la durant un moment tan fugaç que va ser gairebé inexistent.
En Han va veure el que semblava ser una massa convulsa de branques que acabaven
en puntes molt esmolades, un niu de rates de potes, urpes i ullals convulsos
entre els que hi havia escampats ulls..., molts, molts ulls. Un instant després
la criatura va absorbir tota la llum, i va tornar a deixar sumits els túnels en
una ceguesa opaca i impenetrable.
El guàrdia va ser alçat en suspens i
sacsejat d'una banda a l'altra. Més ombres d'aquelles potes que semblaven
caramells es van corbar al seu voltant. El rectangle brillant de la unitat
d'energia del vestit calefactor cremava amb un potent resplendor en la visió
infraroja, però una d'aquelles esmolades urpes es va enfonsar en ell com si fos
un agulló. Les espurnes van voletejar per la foscor, esvaint-se de seguida i
deixant rere seu centelleigs irisats que suraven davant dels ulls d’en Han.
En Han va començar a córrer cap
enrere, trontollant i ensopegant a cada pas, i va veure com la resplendor de la
silueta infraroja del guàrdia s'anava debilitant a mesura que el seu cos es
tornava tan fred com allò que l'envoltava. Fos el que fos, aquella criatura
extreia les radiacions tèrmiques, o potser s'alimentava amb l'energia, la calor
corporal o qualsevol cosa que pogués trobar en el laberint de túnels buits i
gèlids.
- Seguiu corrent! -Va cridar en Han
així que va poder veure les siluetes que fugien davant seu. Un instant després
va aconseguir distingir el tènue núvol de resplendor calòric que encara
irradiava del transport miner flotant -. El vagó està just davant teu, Chewie!
Puja a ell!
El wookiee va xocar amb el costat
del vehicle i es va aturar. En Chewbacca va allargar una mà, va agafar a Kyp i
el va aixecar del sòl dipositant-lo al seient del vagó.
En Han va tornar a sentir els
espetecs i cruixits de les potes avançant a tota velocitat pel túnel darrere
d'ell, i va comprendre que era el següent en la llista de preses de la
criatura. Va arrencar a córrer i va fugir, panteixant, ensopegant amb la runa i
xocant amb parets que no podia veure. La sang semblava haver-se convertit en
aigua gelada dins de les seves venes.
En Chewbacca estava lliscant les
mans sobre el tauler de control del vagó flotant, intentant distingir els
botons en la foscor. En Han seguia corrent. Els sons de potes s'estaven
intensificant a cada moment que passava.
En Han es va arriscar a llançar una
ràpida mirada per sobre l'espatlla. Podia sentir la criatura llançada a tota
velocitat en la seva persecució, però no podia veure res en la foscor.
Va arribar al vagó flotant i va
pujar d'un salt.
- Prem la tecla de RETORN, Chewie!
Prem qualsevol botó, quin sigui...!
En Chewbacca va aconseguir trobar el
botó activador i el vagó va girar sobre el seu eix per avançar en la direcció
per la qual havien vingut.
Els sons del galop d'aquella
criatura de potes acabades en pica gels s'estaven accelerant i sonaven cada
vegada més properes. El vagó flotant va començar a adquirir velocitat, però la
criatura seguia perseguint-los. En Han continuava sent incapaç de distingir-la
amb les seves ulleres infraroges.
Una cosa va xocar amb l'últim vagó
inclinant-lo cap a un costat amb un Spanggg
ensordidor, i el costat de l'estructura va xocar amb la paret del túnel. Un
raig d'espurnes va sortir disparat mentre esgarrapava les roques, però el
vehicle va continuar accelerant.
En Han va sentir un rugit ofegat
darrere d'ells, i un instant després els sons van començar a allunyar-se cada
vegada més. La criatura havia deixat de perseguir-los -. La foscor es
desplegava davant d'ells com un gegantí buit negre.
En Han sabia que el mecanisme
automàtic estava portant-los a la sala de la qual havien sortit. En Chewbacca
va deixar escapar una queixa concisa seguida per un rugit dirigit al Han. En
Kyp estava immòbil, panteixant de pur terror.
-Què has vist? -Va aconseguir
preguntar per fi.
-No ho sé -va respondre en Han -. No
s'assemblava a res que hagués vist abans...
En Chewbacca va llançar un esbufec on hi havia ira, disgust i un immens alleujament, i en
Han va sospirar.
-Estic totalment d'acord -va dir -.
He tingut idees molt més intel·ligents que aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada