Ombres de l'Imperi (XXVII)

Anterior

27

El Falcó Mil·lenari va sortir del camp d'asteroides seguint un vector oposat al de la meganau que s'aproximava a ell i es va preparar per donar el salt a l’hiperespai.
Luke va consultar els sensors.

-Tenim caces TIE apropant-se, i jo diria que hi ha com tres dotzenes d'ells. Quan vulguis, Lando.

-Allà hi anem -va dir en Lando-. Si creus en la sort, ves demanant-li que estigui del nostre costat.

Va allargar la mà cap al botó de control de la hiperimpulsió, el va pressionar...
I no va passar res.

En Lando va deixar anar un seguit de renecs dirigits contra la nau, remugant un reguitzell de frases malsonants que incloïa diverses descripcions molt gràfiques -si bé altament improbables-del que li agradaria que el Falcó Mil·lenari pogués fer-se a si mateix.

-Serà millor que vagi al pou artiller -va dir en Luke, i va començar a aixecar-se.

-No, espera...

-No disposem de temps per esperar, Lando. D'aquí a deu segons estarem envoltats de caces TIE, i...

En Lando va prémer un altre botó i va fer un ajust en els controls.

- Ara!

El Falcó Mil·lenari va sortir disparat cap endavant. L'espai es va tornar sobtadament borrós al voltant del vaixell de càrrega, patint la familiar alteració que acompanyava a l'entrada en l'hiperespai.

- Ahà! -Va exclamar Lando.

En Luke, que ja estava mig incorporat, va ser llançat cap enrere i va xocar amb el suport del seu seient. Quan es va haver recuperat, va fulminar amb la mirada en Lando.

-Sembla que t'agrada molt fer les coses en l'últim segon, eh?

 En Lando va arronsar les espatlles.

-Mira, noi, si volies gaudir d'una vida avorrida hauries d’haver-te quedat a Tatooine. -Va somriure, molt complagut amb si mateix-. Sabia que podia arreglar-ho.

En Luke va bellugar el cap, però a la fi no va tenir més remei que tornar-li el somriure. Estaven fora de perill, almenys de moment. Quina importància podia tenir el que gairebé havia passat però no havia arribat a succeir? En realitat, amb prou feines cap.

-Bé, si alguna altra modificació especial marca Solo no acaba llançant-nos al centre d'una estrella, la nostra propera parada hauria de ser Tatooine. Quant la Leia i en Chewie hagin acabat amb els seus assumptes, podrem tornar a concentrar-nos en el rescat d’en Han.

-Per mi fantàstic -va dir en Luke-. Encara no han acabat?

En Lando va arronsar les espatlles.

-Van haver de fer una petita volta.

En Luke tenia la sensació que Lando li estava ocultant alguna cosa, però va decidir no insistir. Estava cansat. Necessitava descansar i menjar alguna cosa, i hi hauria temps de sobres per reprendre la seva conversa quan ho hagués fet.

En Vader va mantenir els ulls clavats en l'espai mentre el capità anava cap a ell.

-Lord Va-Vader, jo... -Va quequejar el capità, visiblement nerviós.

En Vader va reprimir un sospir.

-No cal que m'ho digui, capità. Els seus pilots no han aconseguit capturar la presa que estaven perseguint.

-La nau va sortir del camp d'asteroides i va entrar en l'hiperespai mentre anaven cap a ella. No van poder fer res.

- I van aconseguir identificar la nau?

-Era un petit vaixell de càrrega corellià.

En Vader no va dir res. La nau de Solo, sens dubte: el Falcó Mil·lenari. Potser anava acompanyat per la jove princesa i per aquell jugador traïdor, Calrissian.

-Fixi un curs cap al Centre Imperial, capità.

-Però no es suposava que havíem de...?

-Deixi que jo em ocupi d'això, capità.

En Vader va guardar silenci durant uns moments abans de tornar a parlar. El capità tenia raó, per descomptat. L'Emperador l’havia enviat allà per raons que no tenien res a veure amb recollir el en Luke.

-Molt bé -va dir per fi-. Se sospita que hi ha una base rebel en una de les llunes de Kothlis.

-No sé res sobre cap base, lord...

En Vader va tombar el cap cap al capità, i aquest es va afanyar a callar.

-Com acabo de dir, se sospita que hi ha una base rebel en una d'aquestes llunes. Abans que ens marxem, permetrà que els seus homes demostrin la seva punteria bombardejant aquesta base.

-Sí, Lord Vader.

En Luke havia escapat a l’hiperespai, esfumant-se allà on no podien seguir-lo, i en Xízor continuava tractant d'atrapar l'Emperador en la complexa xarxa dels seus retorçats plans. En Vader ja localitzaria el seu fill més tard, i mentrestant seria millor que tornés al Centre Imperial per ocupar-se d’en Xízor. En Vader va recordar un antic proverbi sithià: «Encara que estiguis lluitant amb el gran gat dents de sabre, mai has de donar l'esquena a la serp». La mossegada d'un diminut escurçó escopidor podia deixar-te tan mort com els ullals d'un braç de longitud d'un depredador gegant..., i a més el petó de la serp portaria amb si una mort molt més lenta i dolorosa.

-Doni’s pressa, capità. No vull perdre ni un segon més de l'estrictament necessari.

-Bé, Lord Vader.

La Leia es va posar unes malles fosques per cobrir el seu cos abans d'introduir-se en aquell vestit verd gairebé transparent. El que la roba interior triada per la seva usuària eliminés l'efecte de transparència de la tela probablement era una eventualitat que no entrava en els plans del modista, però la Leia no volia obsequiar en Xízor amb una exhibició tan descarada de la seva persona.

Portar a sobre diversos milers de crèdits en roba va fer que la Leia se sentís vagament decadent. Era una cosa que no havia fet des de la seva adolescència a Coruscant.

Va entrar a la cambra de bany i es va inspeccionar al mirall. Havia utilitzat el calaix ple de productes de maquillatge que hi havia al costat del mirall, encara que havia procurat no abusar-ne, i després havia aconseguit recollir els cabells de manera que no semblessin el niu d'una rata espacial embogida per la claustrofòbia. Bé, almenys estaven nets... Li va somriure al mirall per fer-se una idea de l'efecte general.

Chewie ja estaria a punt d'arribar.

Va anar fins a la porta de l'habitació, i va arrufar les celles quan aquesta no es va obrir automàticament davant seu. Va trobar el control manual, però quan va intentar accionar-lo, la porta va seguir negant-se a fer-se en un costat.

Ah! Pel que sembla el gran príncep Xízor no volia que els seus convidats rondessin pel seu castell.

Però un instant després la porta es va obrir just quan la Leia estava començant a donar-se la volta. Chewie va aparèixer al llindar, ja sense el tint. El tall del pelatge del seu cap seguia donant-li un aspecte una mica estrany, però la desaparició del tint havia fet que el wookiee recuperés una aparença més familiar.

Howzmin estava darrere d'ell.

La Leia volia dir-li que necessitava veure en Xízor tota sola.

- Pot deixar-nos sols durant uns moments, si us plau? -Li va preguntar a Howzmin.

El servent va assentir amb una rígida inclinació de cap que resultava gairebé militar.

Chewie va entrar a l'habitació. La porta es va tancar darrere d'ell.

- Què estàs mirant? -Va preguntar la Leia-. M'he posat roba neta, res més.

Chewie no va dir res.

La Leia va sentir una sobtada punxada de culpabilitat. Chewie i en Han eren com germans. No havia fet res dolent, però se sentia com si ho hagués fet, per la qual cosa va intentar explicar-se.

-Escolta, necessitem l'ajuda d’en Xízor. No hi ha cap raó per la qual no pugui tractar de tenir el millor aspecte possible, entens? Així potser em sigui més fàcil convèncer-lo.

Chewie, que seguia sense dir res, va arquejar una cella.

La Leia va notar que s'estava ruboritzat.

-I, de tota manera, qui entén de negociacions diplomàtiques aquí? Jo no et dic com has de pilotar la teva nau, així que no em diguis com he de preparar-me per a una reunió de gran importància.

El wookiee per fi va dir alguna cosa, i va acompanyar el seu comentari amb un gest de la mà que va abastar primer a la porta i després la Leia. La Leia no el va entendre, però tenia una idea força clara del que estava intentant dir-li: Chewbacca no aprovava la seva indumentària, i li estava preguntant si creia que n’Han ho hagués aprovat.

No, evidentment.

- El que jo triï posar-me o deixar de posar-me no és assumpte teu!

La rèplica va sortir dels seus llavis en un to potser una mica més sec del que hauria hagut d’emprar. La Leia es va disposar a disculpar-se, però va canviar de parer. Ella i en Han no estaven casats, i en realitat ni tan sols havien tingut temps d'establir cap mena de compromís. Sí, la Leia l'estimava i creia que en Han l'estimava, però mai li ho havia dit. Quan havia tingut l’oportunitat de fer-ho, en Han s'havia limitat a dir «Ho sé». Quina mena de compromís era aquest? Per què havia dit «Ja ho sé» en comptes de «T'estimo»? Què terrible esforç suplementari podia suposar una lletra més?

No hi havia res de dolent en intentar estar el més maca possible per a un home ben plantat..., especialment si es tractava d'un home que podia ajudar-los a salvar la vida d’en Luke. Després de tot, no era com si realment fos a haver-hi alguna cosa entre ells! A què venien tots aquests retrets estúpidament moralistes per part d’en Chewie? la Leia no tenia absolutament res de què avergonyir-se.

«I llavors per què et sents tan culpable, germana?»

En Xízor estava assegut sobre un matalasset en la més secreta i privada de les seves habitacions, una càmera de parets nues que no tenia mobles, i mantenia els ulls tancats i els dits entrellaçats sobre la seva falda. La seva respiració era profunda i regular, i la seva ment estava totalment relaxada. En Xízor es va concentrar i es va disposar a utilitzar les seves capacitats hormonals especials.

Els atractors químics ja s’estaven començant a acumular dins del seu organisme, i no van trigar a brollar dels seus porus. Les seves feromones van impregnant l'atmosfera de l'habitació, incolores i inodores excepte per als receptors generats pels cossos de les femelles humanoides. Aquells atractors resultarien irresistibles per a qualsevol portadora d'aquests diminuts organets gairebé invisibles amagats a l'interior dels canals olfactius, i que transmetrien una compulsió més poderosa que una ordre hipnòtica.

No hi havia cap manera d'evitar que el color de la pell s'anés enfosquint fins a fregar el vermell. Bé, era igual. Quant sentís la crida d’en Xízor, a la Leia no li importaria gens ni mica quin fos el color de la seva pell.

Abans només li havia proporcionat una breu mostra d'aquesta atracció perquè l’assaborís durant uns moments. En Xízor no trigaria a desplegar tot un banquet davant seu, i la Leia no podria rebutjar-lo.

Va respirar fondo i va deixar escapar l'aire. Ja gairebé estava preparat. La fredor hi era, però aviat, molt aviat... Sí, la passió no trigaria a quedar alliberada.

En Xízor va somriure.

R2D2 i C3PO estaven mantenint una conversa a la sala. En Luke, que anava a la cuina per preparar aquest sopar en què encara no havia tingut temps de pensar, es va aturar i va mirar als androides.

- Passa alguna cosa?

-R2 està una mica preocupat per la princesa Leia -va dir C3PO-. Jo li he dit que la princesa és una dona plena de recursos. Estic segur que es troba bé.

En Luke va arronsar les espatlles i va entrar a la cuina. No sabia on es trobava la Leia en aquell moment, però tenia el pressentiment que corria un gran perill.

La seva gana s'havia esvaït. Ja no sentia cap desig de menjar. Potser seria millor que anés a tenir aquesta conversa amb Lando..., i de seguida.

-Em sap greu, amic, però se suposa que no puc explicar-t'ho -va dir en Lando després que en Luke hagués entrat a la cabina de control i li hagués preguntat en què consistien exactament aquests assumptes tan urgents dels que havia anat a ocupar-se la Leia.

- Com has dit?

-La princesa vol que t’estiguis a Tatooine, i va dir que quan em preguntessis per què hauria de dir-te que ella ja sabia tenir cura de si mateixa abans que us coneguéssiu i que segueix sent capaç de tenir cura de si mateixa.

En Luke el va fulminar amb la mirada.

-I a més, està amb Chewie. Aquest wookiee no permetrà que li passi res, i tu ho saps.

-Sí..., potser.

-Escolta, la Leia probablement arribarà a Tatooine abans que nosaltres. I és la que mana, recordes?

En Luke va assentir. Però seguia sense estar convençut. Alguna cosa anava malament.

Quan la porta de la cambra privada d’en Xízor es va obrir davant seu, va faltar poc perquè la Leia deixés anar un gemec ofegat. El senyor del crim portava una llarga i folgada túnica de delicats tons vermellosos que semblaven reflectir aquell color sobre la seva pell. La peça molt bé podria haver estat confeccionada per les mans del mateix modista que havia creat el vestit de la Leia..., i en Xízor no portava res sota d'ella. La prima tela revelava la poderosa musculatura del seu cos, i si hi havia alguna diferència anatòmica visible entre ell i el tipus humà bàsic, la Leia no va poder percebre-la.

En Xízor va somriure.

-Endavant, princesa.

Chewie va dir alguna cosa darrere d'ella. En Xízor devia entendre'l, perquè el seu somriure es va esfumar durant un moment abans que fos capaç de recuperar-lo.

-Potser el vostre amic voldria aprofitar aquesta estona per sopar mentre nosaltres negociem -va dir.

A jutjar pel to que va emprar Chewie en respondre, no tenia el més mínim desig de fer-ho.

La Leia havia acabat posant-se tan a la defensiva respecte a la seva roba que se li havia oblidat dir-li-ho a la seva habitació.

-Espera’m fora, Chewie -va dir.

I això sí que no li va agradar gens. La Leia es va encarar amb el wookiee.

-Han confiaria en mi en aquestes circumstàncies, i tu també hauries de fer-ho.

Chewie no semblava molt segur de si podia confiar-hi, però no va dir res més. El wookiee va retrocedir un pas i va faltar poc perquè tirés per terra en Howzmin.

-Tot anirà bé-. La porta es va tancar entre ells.

Quan es va girar cap en Xízor, la Leia va veure que havia anat fins a un petit bar col·locat darrere del sofà de cuir.

- Voleu beure alguna cosa? Brandy luranià? Xampany verd?

-Preferiria un te, altesa.

La Leia estava disposada a no beure res mínimament potent mentre estigués a prop d’en Xízor.

-Digueu-me en Xízor, si us plau. Ara que estem sols podem prescindir dels títols.

La Leia el va contemplar mentre en Xízor li servia el te que havia demanat. El líder del Sol Negre gairebé semblava... brillar, i la Leia va començar a sentir-se lleument marejada. Va anar fins al sofà i es va asseure en un extrem. Va intentar relaxar-se, però se sentia dominada per una estranya tensió.

Quan va passar per darrere del sofà per portar-li el seu te, el maluc d’en Xízor li va fregar el clatell.

El fugaç contacte va provocar una onada de sensacions que es van estendre ràpidament per tot el cos de la Leia. Era com estar caient en el buit, com si hi hagués un milió de papallones embogides aletejant dins del seu estómac... Uf, allò era increïble!
En Xízor li va allargar la seva tassa de te. Després va anar fins a l'altre extrem del sofà i es va asseure.

La Leia va sentir una breu punxada de desil·lusió en veure que s'asseia tan lluny d'ella.
I un instant després es va sorprendre d'haver sentit aquella inexplicable desil·lusió, i va començar a preocupar-se. Què li estava passant?

Va intentar portar a la seva ment la imatge d’en Han, però va descobrir que era sobtadament incapaç de veure el seu rostre. Era com si n’hagués oblidat quin aspecte tenia.

«Ja n'hi ha prou!»

-Bé, així que l'Aliança potser estigui interessada en establir algun tipus de relació comercial amb el Sol Negre, eh? -Va dir en Xízor, i va prendre un glop del que s'havia servit, fos el que fos.

La Leia va pensar que estava absolutament fascinant mentre bevia, i va intentar posar una mica d'ordre en els seus pensaments.

-Eh..., sí... Nosaltres... És a dir... Bé, l'Aliança... Sí, hem estat pensant en la possibilitat d'una aliança d'aquest tipus.

«Que l'Aliança ha estat pensant en una aliança? Què et passa, la Leia? És que t'has tornat idiota de sobte?»

En Xízor no va semblar haver-se adonat de fins a quin punt la Leia havia aconseguit escollir malament les seves paraules.

-No hi ha dubte que aquesta... relació tindria els seus avantatges -va dir.

La Leia estava començant a tenir molta calor, i va desitjar no haver-se posat les malles sota el vestit. Va haver de fer un considerable esforç de voluntat per no excusar-se i sortir corrent a la recerca d'un cubiculum sanitari on pogués treure’s aquella molesta peça de roba interior. Sentir el frec del vestit sobre la seva pell nua resultaria tan agradable... I què sentiria si la mà d’en Xízor es lliscava sobre la seva pell nua? Va bellugar el cap, intentant dissipar l'estranya boirina mental que estava començant a impedir-li pensar amb claredat. Quina mena de bogeria era aquella? Ni tan sols el coneixia! Però en Xízor era tan..., tan..., tan alguna cosa...

-Jo... Eh... Nosaltres... Bé, el cas és que l'Aliança pensa que podem considerar l'Imperi com el nostre enemic comú tot i que els objectius del Sol Negre difereixin una mica dels nostres.

-Sí. La guerra crea estranys companys de llit, oi? -Va dir en Xízor, i va somriure.

Companys de llit...

-Permeti'm que li escalfi el te -va dir en Xízor.

-No, així ja està molt...

Però en Xízor ja s'havia aixecat. Es va inclinar, li va aixecar suaument la mà amb la seva i li va treure la tassa d'entre els dits.

El seu contacte va ser elèctric, i va fer que tot el cos de la Leia fos recorregut per una descàrrega tan intensa com si acabés d’agafar un nòdul capacitador. La Leia va deixar escapar un panteix ofegat.

Una vegada més, en Xízor va semblar no assabentar-se de res.

El temps semblava transcórrer amb tanta lentitud com si s'hagués encallat en un fangar. En Xízor es va apartar d'ella infinitament a poc a poc, i tots els sons semblaven sonar curiosament apagats. la Leia se sentia... Bé, se sentia massa bé. Era com si el ser-hi fos el més meravellós que podia arribar a esperar de l'univers o..., bé, pràcticament el més meravellós. En Xízor havia d’oblidar-se del te i tornar al seu costat, i el veritablement meravellós començaria així que ho hagués fet.

«Leia! Què et passa? Tindràs problemes, germana, i dels grossos. Val més que te'n vagis ara mateix..., i de pressa.»

Però marxar era l'última cosa que desitjava fer en aquells moments.

En Vader pensava en quin havia de ser el seu pròxim moviment mentre la seva nau seguia viatjant per l'hiperespai. Havia arribat massa tard per recollir en Luke, però havia agitat la bandera imperial i havia destruït un petit espai-port. Que aquella base tingués res a veure amb els rebels o no era una cosa que no tenia importància, perquè l'únic que importava era que ells pensessin que en Vader així ho creia i, en conseqüència, arribessin a la conclusió que l'ordinador que havien robat era molt important per a l'Imperi.

La meitat de la seva missió havia estat duta a terme, encara que per en Vader era la meitat de menor importància.

No tenia cap prova contra en Xízor, i només comptava amb especulacions i rumors. Les informacions de tercera mà procedents d'un caçador de recompenses que no trigaria a ser executat difícilment en tindrien prou per condemnar a un dels éssers més poderosos de la galàxia. En Vader estava segur que en Xízor era culpable, però l'Emperador no es deixaria convèncer amb tanta facilitat. Necessitava tenir més coses abans de poder actuar contra el Príncep Fosc.

Bé, era igual. Si hi havia alguna cosa més que pogués ser utilitzat contra ell, en Vader ho descobriria i ho utilitzaria..., perquè per fi sabia què estava buscant exactament.

En Xízor es va inclinar sobre la Leia i la va besar. Al principi el petó va ser gairebé imperceptible, un mer frec dels seus llavis sobre els seus.

Deliciós. Era sorprenent. La Leia es va obrir per complet en aquell petó, fascinada pel seu contacte.

En Xízor va augmentar lleument la pressió que estaven exercint els seus llavis. I la Leia es va trobar responent el seu petó. Estava tornant-li...
Es va apartar.

-No. No, això no està bé -va dir.

Però va mantenir la mà sobre l'espatlla d’en Xízor. Aquella espatlla era tan sòlida, tan forta, estava tan deliciosament calenta sota dels seus dits... No. No podia fer-ho.

- He vingut... a parlar d’en... En Luke Skywalker!

-Tot al seu temps. Abans tenim coses més importants a fer.

En Xízor es va inclinar sobre ella i va tornar a besar-la. La Leia va sentir el foc que cremava al seu interior.

Va envoltar en Xízor amb els dos braços i li va tornar el seu foc amb el seu. Realment seria tan terrible? Si el deixava continuar, només per salvar en Luke... És que estaria fent alguna cosa tan espantosa?

I no només per salvar en Luke, per descomptat, sinó per gaudir al màxim d'aquella experiència. Volia fer-ho?

No volia fer-ho. No.

Però al mateix temps volia fer-ho.

Les mans d’en Xízor es van moure lentament sobre el cos de la Leia. Oh, sí...

Següent