9
La nau d’en Lando
Calrissian, la Dama Afortunada, va
rebre permís per baixar i posar-se en l’espaiport d’Umgul per un controlador de
trànsit que a jutjar pel to de la seva veu semblava estar avorrint-se
moltíssim. Mentre la nau s'anava obrint pas a través de l'atmosfera plena de
vapors i núvols, en Lando es va sorprendre davant el gran nombre de naus
privades, iots espacials i luxosos vehicles de superfície que anaven i venien
al voltant del centre d'aterratge.
En Lando es va unir
al trànsit que es lliscava sobre les planes que envoltaven un riu molt ample i
cabalós, i es va dirigir cap a Ciutat Umgul. Flotes de barcasses a vela suraven
sobre les mandroses aigües del riu. Va mirar cap avall i va poder veure llums
molt brillants i cossos que giraven bojament, dos signes indubtables de què les
cobertes de les barcasses estaven acollint festes molt animades.
Umgul, un planeta
boirós però bastant fresc, solia quedar cobert per denses capes de calitja i
núvols baixos, i encara que en Lando havia arribat a ell poc després del
migdia, encara podia veure les filagarses de boira que brollaven del riu i
s'anaven estenent per sobre de les planes. Umgul no tenia res de particular
quant a recursos o importància estratègica, però s'havia fet famós en tota la
galàxia com a centre esportiu, especialment gràcies a les seves famoses
carreres d’amorfoides umgulians.
La Dama Afortunada va anar seguint el
vector que se li havia adjudicat fins arribar a un espaiport excavat als
penya-segats de calcària que s'alçaven sobre el riu. En Lando va pilotar la
seva nau cap a la boca de la caverna i va entrar-hi, flanquejat per diminuts
iots de plaer biplaces. Durant el trajecte va estar a punt de xocar amb un
dirigible blau ple de turistes, però va aconseguir esquivar-lo pels pèls. Un
cop dins, ajudants de pell molt peluda que portaven jaquetes fluorescents
ataronjades van dirigir la Dama Afortunada
fins a la seva plaça d'aparcament guiant-la mitjançant balises làser que
sostenien a les mans.
En Lando es va
tornar cap als dos androides que compartien la cabina de pilotatge amb ell.
-Bé, nois, esteu
preparats per divertir-vos?
L’R2 va emetre un
xiulet, el significat en Lando no va poder comprendre, però C3PO s'alçà amb
evident indignació.
-No hem vingut aquí
a divertir-nos, general Calrissian -va dir -. Hem vingut per ajudar a l'amo
Luke en tot el possible!
-Doncs jo he vingut
aquí en qualitat de ciutadà particular per assistir a les curses d’amorfoides
-va replicar en Lando assenyalant-lo amb un dit. Només portava un dia prop de
C3PO, però aquest període de temps va havia estat suficient perquè la presència
del primmirat androide comencés a posar-li francament nerviós -. Ets el meu
androide de protocol, i serà millor que interpretis aquest paper... o en cas
contrari t’obligaré a fer un diagnòstic complet de tots els sistemes de control
del clavegueram de Ciutat Umgul.
-Eh... Ho he comprès
amb tota claredat, senyor.
La rampa va emergir
del casc de la Dama Afortunada i en
Lando va sortir-hi per quedar envoltat pel caos del centre de recepció umgulià.
Veus gairebé inintel·ligibles que quedaven ofegades pel soroll de fons emetien
un anunci darrere l'altre pels sistemes de comunicació interna. Els rugits dels
vehicles que partien creaven ressons a la gruta. Les acres olors dels gasos
sorgits de les toveres d'escapament i les portelles d'aprovisionament de
combustible van assaltar les fosses nasals d’en Lando fent que comencessin a
coure-li gairebé a l'instant.
Malgrat tot, en
Lando va mantenir el cap ben alt i va baixar per la rampa fent girar la seva
capa mentre movia una mà indicant als dos androides que el seguissin.
- Pots entendre
algun d'aquests anuncis, C3PO? Esbrina on se suposa que hem d'anar.
C3PO va examinar els
murs de dades que relacionaven els serveis oferts per Ciutat Umgul. Els textos
anaven desfilant per elles en diversos idiomes.
Quatre venedors
baixets i grassonets van anar corrent cap al nou visitant, i van assetjar al
Lando amb les seves ofertes de records i quincalla. Els comerciants d'aspecte
brut i descurat eren ugnaughts, les lletges criaturetes encarregades del
manteniment urbà que omplien els nivells inferiors de la Ciutat dels Núvols.
- Per què no es
porta una cria d’amorfoide a casa per als seus nens, senyor?
L’ugnaught va fer
oscil·lar una massa verdosa i traspuant que semblava una aglomeració de flegmes
de la mida d'un puny davant del rostre d’en Lando.
- Què li semblaria
una mica de caramel d’amorfoide, senyor? El millor que es pot trobar a tota la
ciutat! La meva companya secundària el prepara a casa.
El caramel
d’amorfoide que li estava oferint semblava idèntic a la cria d’amorfoide que li
havia ofert el primer ugnaught.
- Un amulet de la
bona sort? -Va suggerir el tercer ugnaught -. Surt efecte sigui quina sigui la
seva religió!
En Lando va agitar
les mans intentant treure-se'ls de sobre.
- On anem, C3PO?
-Segons l'horari
local, senyor, crec que una cursa d’amorfoides bastant important s'iniciarà
aquí a una hora estàndard. Els sistemes de transport col·lectiu umgulians ens
portaran directament a l'estadi dels amorfoides. Crec que l'accés al sistema de
transport col·lectiu es troba...
Els quatre ugnaughts
que venien records i quincalla es van empènyer uns als altres, i es van
apressar a oferir els seus serveis per guiar l'elegant cavaller fins a l'estadi
dels amorfoides.
-... Immediatament a
la nostra esquerra.
C3PO va moure una mà
assenyalant l'entrada d'un túnel indicada per una capa de pintura fluorescent.
-Anem -va dir en
Lando, i va anar cap a l'entrada del sistema de transports sense mirar enrere.
Els ugnaughts, molt
decebuts, se'n van anar corrent a la caça d'altres clients.
El trajecte pel
sistema de transport col·lectiu era com fer un viatge per una muntanya russa
sense rodes. Un vagó d’esveltes línies bastant semblant a un tub amb una proa
aerodinàmica sortia disparat pel túnel cap al cim del penya-segat, després del
qual s'obria pas a través dels núvols de boirina que suraven a gran alçada i
avançava a gran velocitat sobre boscos en els quals els arbres s'amuntegaven en
les esquerdes i escletxes de la roca calcària desgastada pel temps i la
intempèrie. La superfície del planeta era com un cobrellit de retalls
multicolors formada per rètols lluminosos que descrivien atraccions turístiques
i anunciaven les adreces de restaurants, cases d'empenyorament i prestadors
especialitzats a deixar diners als jugadors que mai feien preguntes i sempre
cobraven interessos estratosfèrics.
Rius d'humans i
altres criatures s'amuntegaven en els grans quioscos d'entrada a l'estadi dels
amorfoides, lliurant els seus crèdits a canvi d'un seient. En Lando va pagar la
seva entrada, després d’estar discutint durant una bona estona amb l'ordinador
que expenia els bitllets si els seus dos androides eren acompanyants (i en
conseqüència, havien de pagar entrada) o auxiliars dependents que processaven
informació. En Lando va acabar guanyant la discussió, encara que C3PO va
semblar sentir-se considerablement ofès de veure que se’l considerava gairebé
com un electrodomèstic.
L'estadi de les
carreres d’amorfoides era un gran forat produït per un enfonsament al cim del
penya-segat que havia deixat un enorme orifici circular al terra rocós. Els
propietaris de l'estadi umgulià havien tallat milers de seients, pous, grades i
fosses en el pendent de les parets rocoses per poder acollir tota mena de
configuracions corporals.
Bateries de
ventiladors gegantins havien estat instal·lades al llarg del perímetre del forat,
i les seves pales generaven una potent brisa que rebutjava la boirina procedent
de tots els punts de la circumferència que intentava envair l'estadi i
l'empenyia cap a l'exterior, on es dissipava.
En Lando es va obrir
pas entre la multitud, va aconseguir trobar el seu seient i es va sentir molt
complagut de veure que comptava amb una bona vista del «circuit d'obstacles per
amorfoides» que s'estenia per sota d'ell. El panell d'apostes instal·lat davant
del seu seient oferia informació sobre els catorze amorfoides que anaven a
competir en la primera gran prova del dia, i també mostrava el compte enrere
dels vint minuts que haurien transcórrer abans que comencés la cursa.
Un somriure es va
anar estenent pels llavis d’en Lando a mesura que captava les olors de les
llaminadures i aliments de tota mena i veia com els expenedors de begudes
robotitzats anaven i venien per entre els llocs embolicats en el brunzit dels
seus servomotors. Allò ja li estava començant a agradar, i portava molts vells
records a la seva ment.
Ser
baró-administrador de la Ciutat dels Núvols de Bespin havia fet que en Lando
passés una gran part del seu temps en els casinos més elegants veient els
turistes i els fanàtics del joc. Mai havia presenciat una cursa d’amorfoides,
però l'excitació general que impregnava l'atmosfera de l'estadi ja estava fent
que el seu cor bategués més de pressa.
C3PO es removia
nerviosament mentre observava la multitud. Una criatura d'aspecte ursina
coberta de pelatge blanc va estar a punt de fer caure l’androide mentre s'obria
pas fins a un seient situat al final del seu nivell.
Però en Lando no
podia oblidar la raó per la qual hi era. La unitat d'energia de l'aparell
imperial que servia per detectar Jedis havia estat instal·lada al nucli
corporal de l’R2, i en Lando portava les pales cristal·lines del detector
dissimulades en el seu costat.
-Bé, R2, a veure si
aconseguim trobar al nostre amic Tymmo... Connecta't amb l'ordinador de
l'estadi i esbrina si ha comprat una entrada o ha fet alguna aposta. En aquest
cas, esbrina on hi és assegut.
La veu del locutor
va ressonar per tot l'estadi creant una infinitat d'ecos.
-Éssers conscients
de tots els sexes... Benvinguts a les curses d’amorfoides d’Umgul, famoses a
tota la galàxia! Abans que comencem amb la primera gran prova d'aquesta tarda,
ens agradaria recordar-los la gala especial del derbi d’amorfoides de la
setmana vinent que se celebrarà en honor d'una alta dignatària que ve a
visitar-nos, la duquessa Mistal de Dargul, el nostre planeta germà. Esperem
poder comptar amb la presència de tots vostès.
L’apàtica reacció de
la multitud va indicar al Lando que Umgul havia de rebre un considerable nombre
de visites d'alts dignataris d'altres mons al llarg de l'any.
-Quant al gran
esdeveniment d'aquesta tarda, veurem córrer a catorze amorfoides en una cursa
d'obstacles per amorfoides de pura raça, la qual comptarà amb dotze proves que
han estat a consciència inspeccionades i aprovades per la comissió de carreres
galàctica. Totes les dades sobre l'edat, massa i viscositat dels amorfoides que
van a competir en la carrera estan disponibles a les terminals instal·lades
davant dels seus seients.
En Lando es va
permetre un lleu somriure en sentir aquelles paraules. Ciutat Umgul pregonava
als quatre vents que les seves carreres d’amorfoides eren proves totalment
netes i legals, i la manipulació de carreres estava considerada com un delicte
capital.
- Què voldrà dir
això de “amorfoides de pura raça”? -Es va preguntar en veu baixa.
C3PO l’havia sentit.
-L'espècie bàsica
d’amorfoide abasta diferents variants que són utilitzades per a diferents
propòsits dins del sistema -li va explicar -. Algunes persones de classe alta
tenen amorfoides en les seves mansions en qualitat d'animals domèstics.
D'altres han vist cert valor medicinal en el tractament mitjançant amorfoides,
com ara permetent que un amorfoide llisqui sobre l'esquena per administrar una
teràpia de massatge, o ficant els peus adolorits en la massa gelatinosa
calenta.
-Però els que veurem
són animals de carreres, no?
-Sí, senyor. Han estat
criats per obtenir el màxim de velocitat i fluïdesa de moviments.
En Lando va sentir
un espetec metàl·lic i va dirigir la seva atenció cap a la part posterior de la
sorra de l'estadi. Unes cintes transportadores estaven pujant les plataformes
dels amorfoides fins a una gran rampa, i s'aturaven davant d'una porta que
separava les masses viscoses del tobogan de llançament. Les catorze pistes
inclinades que formaven el costerut tobogan lubricat havien estat dissenyades
per augmentar al màxim la inèrcia de l’amorfoide quan es donés el senyal de
partida.
- Als seus llocs!
-Va cridar el locutor.
En Lando va sentir
com un profund silenci s'apoderava de l'estadi tan bon punt els espectadors es
van inclinar cap endavant, clavant la mirada en les pistes mentre esperaven
l'aparició dels amorfoides.
Una estrident nota
electrònica va reverberar en l'aire amb un estrèpit tan potent com el d'un
projectil que xoca amb una campana d'estany, i les portes es van obrir de sobte.
Les rampes es van inclinar cap endavant, llançant els cossos multicolors dels
amorfoides pels pendents lubricats.
Catorze masses del
que semblava almívar a mig solidificar es van precipitar i traspuar pels
pendents, xocant amb els murets i lliscant tan de pressa com podien cap al
final de les rampes. Els amorfoides mostraven una àmplia gamma de colors que
girava bàsicament al voltant del gris i el verd, encara que també hi havia
moltes tonalitats brillants. En un es veien destacar els matisos vermells,
mentre que en un segon els tons predominants eren de color blau turquesa i en
un tercer d'un verd llima. Cada amorfoide lluïa un nombre hologràfic imprès en
el seu protoplasma, i el nombre sempre s'ho feia d'una manera misteriosa per
mantenir-se vertical fos quina fos la posició que adoptés l’amorfoide.
La lubricació era
idèntica en totes les rampes, de manera que els catorze amorfoides van arribar
al final del seu pendent aproximadament en el mateix moment. Quan els murets
van deixar de separar les pistes, els amorfoides van començar a moure’s frenèticament
tractant d’esquivar-se els uns als altres i dirigint-se el més aviat possible
cap als obstacles.
El nombre 11, un
espècimen de color verd fosc per qui el protoplasma estava solcat per un
aparatós dibuix de vetes ametista, va irrompre a la part plana de la pista amb
els pseudòpodes estesos, com si intentés sortir disparat cap endavant amb prou
feines arribés gairebé al final de la rampa. Després va començar a avançar,
tibant i enviant el seu nucli corporal cap endavant en una seqüència sempre
idèntica.
L’amorfoide ametista
ja havia aconseguit obtenir un petit avantatge quan va arribar al primer
obstacle, una pantalla metàl·lica proveïda d'una gran reixeta. El nombre 11 es
va llançar sobre la reixeta amb tot l'ímpetu que era capaç la seva massa viscosa
i va començar a lliscar pels forats, gotejant cap a l'altre costat en un
centenar de diminuts segments corporals que van tornar a reunir-se fins a
reagrupar la seva estructura gelatinosa. L’amorfoide ja havia aconseguit portar
mig cos a l'altre costat abans que l’amorfoide que el seguia més de prop xoqués
amb un punt diferent de la pantalla. En Lando decidir animar l’amorfoide color
ametista. No hi havia apostat diners en la carrera, però així i tot sempre
preferia escollir als que tenien més probabilitats de guanyar.
El segon amorfoide
va utilitzar una tàctica diferent, concentrant el seu cos en una angostura que
va passar per un dels forats de la reixa i va anar vessant ràpidament la seva
massa a l'altra banda.
L’amorfoide color
ametista va acabar de recompondre’s sobre el terra un cop travessada la
reixeta, i va seguir avançant sense permetre’s ni un sol moment de repòs.
Per aquell llavors
els altres amorfoides ja estaven esforçant-se per travessar el primer obstacle.
L’amorfoide ametista es va vessar frenèticament cap endavant, augmentant el seu
avantatge com si estigués fugint impulsat pel terror.
- Anem, corre! -Va
cridar en Lando.
El segon gran
obstacle va resultar ser més formidable. Una sèrie de cadenes portaven fins a
una altra rampa lubricada que pujava en angle molt pronunciat i després
descendia de sobte, formant una corba peraltada amb una considerable inclinació
cap amunt.
El número 11 va
arribar al començament de la cadena i va estendre un pseudòpode cap al primer
tram, envoltant l'espècie d’esglaó flexible que formaven les baules amb aquell
circell de consistència gelatinosa, i després va anar estenent més pseudòpodes
fins que va fluir com una ameba tentaculada, hissant desesperadament el seu cos
amorf cap amunt més de pressa del que la gravetat podia estirar-lo fent-lo
caure.
L’amorfoide color
ametista va relliscar, i un gran segment de la seva massa corporal va lliscar
cap endavant amb només un prim raig de mucositat connectant-se al nucli
principal. Segons les regles oficials que mostrava la terminal instal·lada
davant del seient d’en Lando, l’amorfoide havia d'arribar al cercle final amb
tota la seva massa corporal i no podia anar deixant porcions d'ella escampades
durant el trajecte.
El segon i el tercer
amorfoide van arribar al començament de la cadena, i també van intentar pujar.
L’amorfoide color
ametista havia quedat suspès en el tram de cadena, penjant flàccidament d'ell
mentre intentava recuperar l'apèndix que havia quedat immòbil en un precari
equilibri absorbint-lo per reincorporar-lo al nucli principal. Els esglaons de
la cadena van començar a obrir-se pas a través de la blanor viscosa del
material orgànic, però l’amorfoide va accelerar el ritme dels seus moviments
d'absorció i va acabar aconseguint el seu propòsit. Després es va aixecar i va
reprendre el procés amb el següent tram de cadena.
Els dos amorfoides
que anaven en segon i tercer lloc darrere d'ell van aconseguir pujar fins al
segon nivell de la successió de cadenes.
Mentrestant,
l’amorfoide que anava en últim lloc va aconseguir esprémer a si mateix a través
de la reixeta del primer obstacle i va començar a arrossegar-se a tota
velocitat cap a les cadenes.
El número 11 va
arribar al final de la successió de cadenes, es va tensar formant una bola i va
sortir disparat cap a la rampa greixada, precipitant-se per ella i caient a
tota velocitat per rodar donant tombs fins al fons. El seu número hologràfic va
romandre en posició vertical durant tot el descens. L’amorfoide va arribar a la
corba peraltada que hi havia al final del pendent, va rebotar i va seguir
avançant cap al proper obstacle.
La multitud rugia i
cridava. En Lando va sentir com l'excitació s'anava estenent per tot el seu
ésser, i va decidir que hauria de tornar a Umgul quan disposés de més temps per
relaxar-se i pogués fer unes quantes apostes.
-Disculpi’m, senyor,
però em pregunto si estem expressant entusiasme pel número 11.
- Sí, C3PO!
-Moltes gràcies,
senyor. Només volia estar segur. –L’androide va guardar silenci durant uns
moments, i després va utilitzar el seu amplificador vocal a la màxima potència
-. Endavant, número onze, endavant!
El segon i el tercer
amorfoide van arribar al final de la successió de cadenes simultàniament, i els
dos van saltar a la rampa lubricada descendint per ella a una velocitat alarmant.
Molts espectadors es van aixecar dels seus seients i van començar a cridar.
Els dos amorfoides
van baixar rodant molt a prop l'un de l'altre, donant voltes i agafant-se amb
els seus pseudòpodes. La corba peraltada s'alçava davant seu com si fos una paret.
- Oh, no puc
veure-ho! -Va exclamar C3PO-. Van a xocar!
Els dos amorfoides
es van estavellar contra la cantonada en el mateix instant, i l'impacte va fer
que les seves masses corporals es confonguessin formant una bola gegant. La
multitud va llançar un rugit de pur plaer.
- Fusió total! -Va
anunciar el locutor.
Els espectadors
seguien cridant i animant els amorfoides. Els dos amorfoides s'havien combinat
per formar una massa molt més gran, i semblaven no ser capaços de posar-se
d'acord mentre intentaven enfilar pel costat de la pista per deixar el camí
lliure als amorfoides que s'estaven aproximant a ells. Mentrestant, l’amorfoide
color ametista seguia augmentant el seu avantatge.
-Aquests dos han
quedat fora de la carrera -va murmurar en Lando.
L’R2 va aparèixer de
sobte al seu costat i va llançar un xiulet impregnat d'excitació.
-Disculpi’m, senyor,
però l’R2 ha localitzat a Tymmo -va traduir C3PO-. Ha vingut a les curses i ha
apostat una suma molt gran. Sabem on es troba el seu seient, i podem anar-hi
ara mateix si ho desitja.
En Lando es va
sobresaltar en ser interromput tan bruscament mentre gaudia de la carrera, però
de seguida es va afanyar a aixecar-se.
- Ja l’hem trobat?
-Sí, senyor. I com
acabo de dir, ha fet una aposta molt considerable..., i suposo que ja sap el
que significa això, senyor.
-Deixa que endevini
per quin amorfoide ha apostat -va dir en Lando -. Pel nombre 11, correcte?
-Correcte, senyor.
-Bé, sembla que en
Tymmo ha tornat a sortir-se amb la seva -va dir en Lando -. Anem-hi.
Es van obrir pas
entre els espectadors que havien decidit prescindir dels seients i van acabar
sortint als passadissos enllosats. En Lando va permetre que l’R2 fóra davant i
els guiés pels corredors interiors, que estaven gairebé buits. En Lando hagués
volgut veure el desenllaç de la competició, i seguia a l’R2 amb una expressió
una mica malhumorada a la cara.
-Afanya't. R2.
El petit androide va
baixar brunzint pel pendent que portava fins als nivells inferiors del forat en
què s'havia edificat l'estadi. Van creuar una arcada plena de pintades i van
entrar a la secció on hi havia els seients més barats, que estaven plens de
persones d'aspecte desesperat, aquelles que ho havien apostat tot a la
confiança d'endevinar quin seria el guanyador d'una carrera. En Lando no havia
esperat que un apostant tan afortunat com en Tymmo estigués en la secció dels
més pobres. Potser estava intentant passar desapercebut.
Les columnes de
sustentació de les grades i les pantalles deflectores feien que resultés força
difícil distingir el que passava al fons del cràter des d'una distància tan
gran, però així i tot en Lando va poder veure que el número 11 havia
incrementat substancialment el seu avantatge, i que ja anava un obstacle per
davant dels nou amorfoides que seguien en la carrera. Bastant per darrere
d'ells es veia a dos amorfoides d'aspecte gomós i endurit que jeien immòbils en
una franja de líquid deshidratant, no havent estat capaços de creuar prou de
pressa aquell obstacle letal abans de patir un cas de deshidratació terminal.
Els amorfoides que
seguien amb vida estaven intentant travessar una seqüència d'anells metàl·lics
penjats de cordes, i cada un es balancejava d'un costat a un altre mentre
tractava d'estendre un pseudòpode cap a l'anell següent abans que el moviment
pendular estirés la seva massa corporal fins al punt de produir una ruptura.
L’amorfoide color
ametista ja havia travessat el parany deshidratant i els anells, i estava
traspuant precàriament per sobre d'una llarga plataforma plena de punxes molt
afilades que travessaven la seva membrana exterior a cada moment. El número 11,
que semblava incansable, es llançava cap endavant una vegada i una altra amb un
salvatge abandonament i no prestava cap atenció a les llances que perforaven el
seu cos.
L’R2 va emetre un xiulet,
i C3PO va assenyalar a un home assegut tres graderies més avall.
-L’R2 diu que aquest
és l'home que estem buscant, general Calrissian.
En Lando va
contemplar en Tymmo amb els ulls entretancats. Era jove i atractiu, però la
seva expressió furtiva i nerviosa feia que semblés de poc fiar. L’amorfoide pel
qual havia apostat estava guanyant per un avantatge considerable, i no obstant
això en Tymmo no feia l'efecte d'alegrar-se d'això. Les persones que hi havia
al seu voltant llançaven visques o gemecs, depenent de quin fos l’amorfoide a
favor del qual havien apostat, però en Tymmo es limitava a romandre totalment
immòbil i esperava en silenci, com si ja sabés quin seria el desenllaç de la
carrera.
El número 11 va
arrossegar l'última porció de la seva massa corporal traient-la de la
plataforma de pinxos, i va donar una última estirada per arrencar uns quants
brins que havien quedat atrapats en les puntes. Els pinxos havien frenat el seu
avanç convertint-lo en un treballós lliscar just davant del següent obstacle,
una hèlix que girava lentament i tenia les vores de les pales tan esmolades com
navalles.
L’amorfoide color
ametista es va preparar per enfrontar-se a l’obstacle, però semblava estar
massa aterrit per planejar quina seria la millor manera de passar per entre les
pales giratòries. Va fluir cap endavant allargant-se per guanyar velocitat, i
després va ficar el seu cos per entre les pales que giraven amb un mandrós
brunzit. Una quarta part de la seva massa va aconseguir arribar a l'altra banda
abans que les esmolades vores de les pales s'obrissin pas a través del
protoplasma, tallant-lo netament en dues meitats.
Dolls de mucositat
van sortir disparats en totes direccions, però van acabar formant un llarg fil
líquid que es va pegar a una de les pales de l'hèlix. Un segment de l’amorfoide
ja estava fora de perill a l'altre costat de l'obstacle. Les altres tres
quartes parts de la massa corporal es van encongir sobre si mateixes i van
saltar pel següent forat que va aparèixer entre les pales. Aquesta vegada la
meitat de la massa va aconseguir arribar a l'altre costat, i el segon segment
va traspuar cap endavant per reunir-se amb la petita porció que havia estat la
primera a passar. La resta del número 11 va aconseguir passar patint només un
petit tall a l'extrem posterior, i quan les pales de l'hèlix van seguir girant,
les gotetes de substància viscosa que s'havien quedat enganxades a les vores es
van reunir formant un petit bony de protoplasma que es va desprendre i va rodar
per terra fins a quedar fora de perill. Un instant després totes les porcions
ja s’havien tornat a reunir.
La multitud va rugir
entusiasmada. Alguns dels perdedors dels nivells inferiors van començar a
llançar ampolles i recipients de begudes contra els engraellats de les
pantalles protectores que s'alçaven davant d'ells. Espurnes blaves van brollar
dels filferros electrificats. En Tymmo es va inclinar cap endavant mantenint
una mà dins de la seva butxaca. En Lando es va preguntar si portava alguna mena
d'arma.
En Tymmo va mirar al
seu voltant i va parpellejar amb evident alarma, com si sospités que estava
sent observat. En Lando va torçar el gest, sabent que les seves peces elegants
i la seva magnífica capa no podien estar més fora de lloc en aquells nivells
inferiors de l'estadi. En Tymmo es va fixar en Lando i els dos androides, es va
tensar i després es va relaxar amb un gran esforç de voluntat, obligant-se a
romandre assegut per veure el final de la cursa.
El número 11 es va
aproximar a l'últim obstacle i va fer lliscar els pseudòpodes sobre els
esglaons d'una escala mentre gotejava per ella per iniciar el descens. Semblava
exhaust, però tot i així continuava esforçant-se tan desesperadament com si
estigués sent perseguit per una horda de dimonis. Els traços i taques color
ametista s'havien anat tornant cada vegada més borrosos, i ja amb prou feines
podien distingir-se.
L’amorfoide va
arribar al final de l'escala i va baixar per trobar-se amb una sèrie d'enormes
embuts, amb forats de sortida que tenien diferents grandàries, i molts dels quals
estaven obstruïts. L’amorfoide color ametista va llançar extensions cap a
diversos embuts, i va anant investigant-los fins que va trobar un forat de
sortida que era prou gran.
Darrere seu, el seu
perseguidor més immediat va començar a travessar la plataforma de pinxos
col·locada davant de l'hèlix.
El número 11 va
escollir un embut acceptable, es va ficar al con i va empènyer. Una tira
pastosa va brollar de l’estret extrem de sortida, i va anar rodant sobre si
mateixa i amuntegant-se a terra a mesura que l’amorfoide tornava a integrar-se.
El prim bri d’amorfoide va seguir sortint en el que semblava un procés
interminable fins que la cua per fi va emergir de l'embut.
El cos del número 11
es va cobrir de llampades iridescents mentre tremolava a causa de l'esgotament.
Després es va llançar cap al cercle d'arribada, fent l'efecte que pretenia
seguir endavant sense aturar-se.
La multitud
continuava cridant i animant als seus favorits, però estava clar que la cursa
havia acabat. En Lando vigilava en Tymmo, i va veure com manipulava alguna cosa
a la butxaca.
El nombre 11 es va
parar de sobte en el cercle d'arribada. Cuidadors d’amorfoides vestits amb
granotes van sortir corrent a la pista proveïts de grans pales i una plataforma
flotant per recollir a l’esgotada criatura i portar-la de tornada als estables
d’amorfoides, on gaudiria de la rehidratació i d'un llarg descans. El públic va
començar a cridar, animant als altres amorfoides que seguien lluitant per
obtenir un lloc a la classificació final.
En Tymmo es va aixecar
del seu seient i va passejar ràpidament els voltants amb la mirada, però en
Lando ja s'havia amagat darrere d'una columna. En Tymmo es va obrir pas a
empentes per entre els espectadors que seguien contemplant la carrera i es va
dirigir cap a una de les centrals de cobrament, en la qual ja hi havia altres
guanyadors formant cua. Gairebé tots els guanyadors donaven salts i
parlotejaven a tota velocitat compartint la seva excitació amb els altres, i
fins als més reservats somreien d'orella a orella, però la cara d’en Tymmo
estava tan rígida i indesxifrable que semblava una màscara metàl·lica. Feia la
impressió d'estar molt nerviós.
En Lando i els dos
androides es van dirigir cap a la cua, obrint-se pas lentament a través de la
multitud. En Tymmo no parava de mirar cap enrere, però no va tornar a veure'ls.
La veu del locutor va brollar del sistema de megafonia anunciant l'ordre de
guanyadors en la carrera d’amorfoides.
En Lando va tirar
dels cables ocults en les seves mànigues que anaven unides als detectors
cristal·lins de potencial Jedi i els va connectar a la unitat d'energia
instal·lada al cos de l’R2. Després va fer lliscar les pales en els palmells de
les mans, i va estar preparat per aprofitar la primera oportunitat en què
pogués examinar a Tymmo per tal de confirmar si posseïa o no l'aura blavosa
típica d'un possible candidat a l'acadèmia d’en Luke.
C3PO semblava molt
excitat.
- Per què no ens
limitem a anar cap a ell i li donem la bona notícia, general Calrissian?
-Perquè això em fa
molta pudor -va replicar en Lando -, i vull assegurar-me que no ens fiquem en
un embolic abans d'actuar.
- Detecta alguna
olor desagradable? -Va preguntar C3PO, i va mirar al seu voltant com si esperés
veure munts d'escombraries escampades per les grades -. Ho sento, però els meus
circuits d'anàlisi olfactiu no semblen...
- Oh, oblida-ho! Ara
li toca el torn d'anar a la terminal. Quan introdueixi la seva fitxa d'aposta,
l'ordinador trigarà un minut a processar-la i lliurar-li els seus guanys.
Suposo que en Tymmo no voldrà perdre el munt de crèdits que ha guanyat, pel que
podem considerar que estarà atrapat allà fins que l'ordinador hagi acabat la
transacció.
En Lando se'n
recordava que Umgul castigava el fet de fer trampes en el joc amb la mort,
naturalment, i sempre hi cabia la possibilitat que en Tymmo es donés per
satisfet amb sortir viu d'allà. Què havia
estat amagant a la butxaca?
En Tymmo va anar cap a la terminal, i estava ficant
la seva fitxa a la ranura quan la veu del locutor es va obrir pas a través del
soroll de fons per recordar novament a tothom que la setmana que ve se
celebrarien diverses carreres en honor de la duquessa de Dargul que anava a
visitar el planeta. En Tymmo va arronsar-se visiblement sobre si mateix, però
va aconseguir recuperar-se ràpidament del sobresalt i va teclejar el seu codi
d'identificació i va inserir la seva targeta de crèdit perquè li abonessin els
seus guanys.
-Anem -va dir en
Lando.
Van abandonar la cua
i van avançar cap a la central de cobrament. Va moure l'interruptor de la
unitat detectora, i el feble brunzit de l'escalfament inicial va quedar ofegat
pel soroll de fons.
En Tymmo tenia els
ulls clavats a la pantalla de la central de cobrament, i estava molt ocupat
teclejant el seu codi d'accés i transferint els seus guanys tan de pressa com
podia. En Lando es va posar al seu costat i va escombrar els seus costats amb
les pales detectores abans que en Tymmo pogués comprendre el que estava
passant.
En Tymmo alçà els
ulls, va veure en Lando sostenint una cosa que pel seu aspecte podia ser una
arma, va veure als dos androides que podien ser guardaespatlles mecànics
armats... i es va deixar dominar pel pànic just quan la terminal expulsava la
targeta de crèdit i cridava al següent de la fila. En Tymmo va agafar la seva
targeta d'una manotada i va fugir, dispersant a un grup d’ugnaughts mentre
corria per entre els passadissos atestats.
- Ei, Tymmo! Alto!
-Va cridar en Lando.
L'home va ser
engolit pels dolls d'espectadors que sortien de les grades després d'haver
presenciat la carrera.
- És que no anem a
seguir-lo, senyor? -Va preguntar C3PO.
Uns quants
espectadors s'havien tornat per mirar-los. El següent guanyador va anar cap al
centre de cobrament, somrient i sense haver-se assabentat de res.
-No. –En Lando va
moure el cap -. De moment ja tenim una lectura seva, així que anem a fer-li una
ullada.
En Lando va buscar
un racó fosc i un cop allà, sense importar-li que pogués veure'ls algú ja que
de tota manera no entendria el que estava fent, va observar com la unitat
d'energia del detector imperial reconstruïa un traçat hologràfic de l'aura d’en
Tymmo.
Per desgràcia, i tal
com havia esperat en Lando, la lectura d'en Tymmo mostrava un contorn totalment
normal: l'aurèola blavosa indicadora del potencial Jedi estava absent, i no es
veia res que se sortís de l'habitual.
-És un estafador.
C3PO semblava molt
desil·lusionat.
- Pot estar
totalment segur, senyor? Crec que he d’esmentar el fet que hi havia moltes
persones al seu voltant, i la seva presència pot haver alterat les lectures. A
part d'això, vostè va dur a terme l’examen molt de pressa i no es trobava massa
a prop seu... També ha de recordar que l'aparell detector és extremadament
antic, i que les seves lectures potser no resultin del tot fiables.
En Lando va
contemplar l’androide de protocol amb un arrufament de celles ple
d'escepticisme, però els arguments de C3PO tenien certa base i això significava
que havia de cerciorar-se. A més, fins al moment en Lando estava gaudint de la
seva estada a Umgul.
-D'acord, farem unes
quantes investigacions més...
En Lando estava
descansant en les seves espaioses estances de l'hotel, sentint un gran
alleugeriment de pensar en què la Nova República s'encarregaria de pagar la
factura. Va demanar una mena de ponx fred que era molt popular a Umgul al
dispensador de begudes, i va sortir al balcó per contemplar com les espesses
boires del capvespre s'enroscaven al llarg dels carrers. Després va prendre un
glop de la beguda, incapaç d'eliminar l’arrufament de celles de perplexitat o
allisar les arrugues del seu front.
- Voleu alguna cosa
més, senyor, o puc reduir el meu nivell d'activitat de moment? -Va preguntar
C3PO.
- Oh, no, per mi
pots reduir-la ara mateix! -Va exclamar en Lando, imaginant a l'instant com
d'agradable que resultaria que l'androide de protocol estigués callat durant
una estona -. Però deixa el circuit obert per si l’R2 intenta tornar a posar-se
en contacte.
-I tant, senyor.
L’R2 havia anat a
ensumar pels estables dels amorfoides fent-se passar per un androide de
manteniment en un intent de descobrir qualsevol cosa que se sortís de la norma.
El petit androide d’astronavegació havia sintonitzat la seva freqüència de
comunicació amb la del comunicador d’en Lando perquè pogués enviar missatges.
C3PO s'havia sumit
en el silenci, i en Lando per fi va poder dedicar-se a pensar. Va anar a la
terminal de cortesia de l'habitació i va teclejar una sol·licitud d'informació.
La pantalla va reaccionar de manera automàtica oferint l'horari complet de les
pròximes tres setmanes de carreres d’amorfoides, però en Lando va seleccionar
un menú diferent.
La Comissió de
Curses d’Umgul mantenia una actitud de manca de secrets tan total que fregava
el fanatisme pel que fa a tota la informació relacionada amb les carreres i amb
els amorfoides. En Lando es va assabentar que sempre es prenia una mostra de
protoplasma de cada amorfoide abans i després de qualsevol carrera, i va
esbrinar que després la mostra era sotmesa a rigorosos anàlisis on els
resultats podien ser coneguts per qualsevol.
L'ajuda de
l'auxiliar d'informació incorporat a la terminal va permetre que en Lando
pogués examinar els resultats de l'anàlisi protoplàsmic anteriors i posteriors
a la prova de tots els guanyadors de les carreres que havien proporcionat grans
guanys a Tymmo. No sabia què estava buscant, però sospitava que podia
tractar-se d'alguna droga utilitzada per impulsar els amorfoides a moure’s més
de pressa, alguna classe d'incentiu que només afectava als guanyadors.
-Efectua una
correlació -li va ordenar en Lando a la terminal -. Hi ha res que se surti de
la norma en aquests guanyadors, alguna cosa que s'hagi trobat en aquests
amorfoides però no en altres?
En Tymmo només
apostava de tant en tant, i si la seva manipulació era prou subtil en Lando
podia suposar que a la Comissió de Curses d’Umgul potser se li hagués passat
per alt una modificació tan minúscula. Però en Lando tenia un avantatge sobre
la Comissió, ja que coneixia l'existència d'una variable que relacionava a
aquests guanyadors distingint-los dels altres amorfoides. A cada cursa hi havia
centenars d’apostadors i guanyadors, de manera que la Comissió de Carreres no
tindria cap raó per fixar-se únicament en aquelles carreres que havien
proporcionat grans guanys a Tymmo.
-S'ha trobat una
petita anomalia en tots els casos -va dir l'auxiliar d'informació.
- En què consisteix?
-Les proves
químiques posteriors a la carrera mostren indicis de carboni, silici i coure
presents en el protoplasma de cada guanyador d'aquest subconjunt.
- I això no havia
estat detectat abans? -Va preguntar en Lando.
-Va ser considerat
irrellevant. Explicació probable: contaminants ambientals sense importància
procedents dels mateixos estables dels amorfoides.
-Hmmmm... I les
anàlisis donen els mateixos resultats en tots els guanyadors?
-Sí.
- S'han trobat
restes d'aquestes substàncies en les proves protoplàsmiques d'algun altre
amorfoide, guanyador o perdedor, en qualsevol altra carrera?
-Comprovar... -La
terminal va guardar silenci durant uns moments abans de tornar a parlar -. No,
senyor -va dir per fi.
En Lando va examinar
els resultats de les proves. Les quantitats de contaminants eren totalment
trivials, i no haurien hagut de produir cap efecte.
- Alguna especulació
sobre quina pot haver estat la causa d'aquest fenomen?
-Cap -va respondre
la terminal.
-Moltes gràcies -va
dir en Lando.
-De res, senyor.
C3PO s'alçà de
sobte, sortint bruscament de la seva modalitat de recàrrega.
- General
Calrissian! R2 just s'ha posat en contacte amb mi. -C3PO va activar el
comunicador amb un dit daurat, i una sèrie de xiulets van brollar de la reixeta
de l'altaveu -. El senyor Tymmo s'ha presentat en els corrals dels amorfoides
disfressat de cuidador d’amorfoides. L’R2 ha verificat la seva identificació.
Què podia estar fent allà?
-Anem -va dir en
Lando -. No esperava que en Tymmo tornés a intentar-ho tan aviat, però sigui el
que sigui el que està fent ara ja el tenim.
En Lando va agafar
la seva capa i se la va posar sobre les espatlles abans de sortir a corre-cuita
de l'habitació. C3PO va alçar les mans en un gest d'alarma, però el va seguir
tot el de pressa que va poder amb els seus motivadors brunzint a plena
potència.
Van córrer pels
foscos carrers plens de boira de Ciutat Umgul. Enormes blocs-habitatge de pedra
calcària s'alçaven al seu voltant, amuntegats uns sobre d'altres com caixes de
galetes. Les substàncies protectores contra la humitat feien que relluïssin com
si haguessin estat recoberts de laca. Llums flotants indicaven les cruïlles
dels carrers, i escampaven un halo perlí que s'anava dissipant en la boira. Hi
havia molts treballadors pujats en bastides que arrencaven velles banderoles on
s'anunciava la visita d'un dignatari d'un altre món i col·locaven altres noves
donant la benvinguda a Ciutat Umgul a la duquessa Mistal.
En Lando va córrer a
tota velocitat pels carrers empedrats amb C3PO seguint-lo en un tremolós
vagareig amb el cos tan encarcarat com de costum. Avingudes molt costerudes
s'enfilaven pels penya-segats. No van trigar gaire a veure alçar-se davant
d'ells una gran estructura il·luminada adjacent a l'estadi que servia per
allotjar i examinar als amorfoides.
En Lando es va
ajupir per ficar-se per una entrada de servei que portava fins els estables dels
amorfoides, i C3PO el va seguir. Estranyes olors humides i una mica florides
impregnaven l'atmosfera. Els androides de neteja anaven i venien sotragant pels
passadissos, mentre altres androides s'encarregaven de comprovar els controls
de temperatura dels estables dels amorfoides. Els llums ja havien estat
atenuats per a la nit, el que animava als amorfoides a descansar.
- Saps on anem,
C3PO?
-Crec que puc
localitzar l’R2, senyor -va replicar C3PO, i va girar sobre si mateix en una
sèrie de lents cercles fins que va acabar assenyalant una direcció.
Van baixar un nivell
més i van arribar a una càmera sumida en la penombra que havia estat excavada a
la pedra calcària. Els llums estaven ajustats al nivell d'intensitat mínim, i
diversos generadors d'humitat s'encarregaven de mantenir l'aire humit i
enganxós.
-L’R2 hi és dins,
general Calrissian.
-D'acord, res de
sorolls... Esbrinem què està passant
-Senyor, realment
creu que el senyor Tymmo pot estar fent trampes? Vull dir... Tot i l'amenaça de
la pena capital?
En Lando el va
contemplar amb el nas arrufat.
-No. C3PO, clar que
no -va replicar -. Estic segur que en Tymmo té una raó totalment i absolutament
legítima i irreprotxable per haver-se posat l'uniforme d'un cuidador
d’amorfoides, haver-se introduït a l'estable en aquestes hores i caminar
sigil·losament per la foscor intentant que ningú el vegi.
- Quina alleujament,
senyor! M'alegra molt saber que el senyor Tymmo encara pot ser un candidat a
convertir-se en Jedi.
- Silenci, C3PO!
Van entrar en una estada
on les parets estaven ocupades per fileres de corrals per amorfoides. Les files
de corrals, formades per vint petits recintes cadascuna, van impedir que en
Lando pogués veure res en l'estada sumida en la penombra. Dins de cada corral
hi havia un amorfoide gelatinós que vibrava i emetia bombolleigs ofegats mentre
descansava.
En Lando va sentir
un dring metàl·lic procedent de l'altre extrem de la càmera: algú estava obrint
un corral d’amorfoide procurant fer el menor soroll possible. En Lando va
avançar en silenci al llarg de les fileres de corrals, movent-se a poc a poc
per permetre que els seus ulls fossin adaptant a poc a poc a la penombra.
Un instant després
va distingir una silueta humana entre les ombres de l'última filera de corrals.
Va reconèixer la constitució d’en Tymmo, els seus moviments furtius i la seva
làcia cabellera negra. En Tymmo estava encorbat sobre un corral. Hi havia ficat
les mans dins d'ell i li estava fent alguna cosa a l’amorfoide que tenia
davant.
En Lando es va
acostar una mica més a C3PO i li va parlar en el més imperceptible dels
murmuris, sabent que els sorolls que produïen els amorfoides impedirien que se
li sentís.
-Augmenta la
capacitat de captació dels teus sensors òptics per poder veure el que està
fent, i grava-ho tot perquè puguem examinar-ho després. Si volem que aquest
tipus caigui a les nostres mans, potser necessitem proves.
En Lando va posar la
mà sobre la boca de C3PO per mantenir-lo en silenci abans que l’androide pogués
respondre. C3PO va assentir i es va tornar cap a l'home mig amagat entre les
ombres.
Un instant després l’R2
va sorgir del no-res amb un brunzit de servomotors i va començar a avançar pel
passadís entre els corrals. En Tymmo va alçar la mirada, clarament sobresaltat, però l’R2
s'havia col·locat una extensió de neteja i es dedicava a fregar el terra sota
dels corrals. Va passar al costat d’en Tymmo sense deixar de brunzir ni un
moment i el va ignorar per complet, tal com hauria fet un autèntic androide de
neteja. En Lando va inclinar el cap en un silenciós gest d'admiració dirigit al
petit androide.
En Tymmo va tornar a concentrar-se
en el seu treball. L'aparició de l’R2 l’havia afectat força, i pel que semblava
volia sortir d'allà el més aviat possible.
- Senyor, acaba d'implantar un
objecte de petites dimensions en el protoplasma d'aquest amorfoide! -Va cridar
C3PO de sobte.
En Tymmo va girar sobre si mateix i
va ficar la mà en una de les butxaques del seu mico. En Lando no necessitava
una il·luminació més intensa per adonar-se que estava a punt de treure un
desintegrador.
- Moltíssimes gràcies, C3PO! -Va
exclamar mentre es llançava sobre l'androide i el tirava a terra. Un instant
després un raig desintegrador va fer brollar un diluvi d'espurnes del tros de
paret davant del que havien estat de drets -. Som-hi!
En Lando es va posar dret i va
córrer cap al lloc on s'havia estat amagant en Tymmo, mantenint-se ajupit per
aprofitar al màxim el refugi que oferien els corrals dels amorfoides. Un altre
raig desintegrador va rebotar a través de la penombra, fallant per una gran
distància.
- Fes sonar les alarmes, R2! -Va
gemegar C3PO-. Avisa als guàrdies! Alerta al propietari de l'estable! Oh,
desperta a tothom!
En Tymmo va tornar disparar contra
ells, i C3PO va deixar anar un panteix ofegat en veure el raig de guspires que
va aparèixer bastant a prop del seu cap.
- Ai, mare!
Els amorfoides es van despertar i
van començar a agitar-se dins dels seus corrals, alçant-se del sòl i
recolzant-se en els barrots.
En Lando va sentir com en Tymmo
xocava amb la cantonada d'una gàbia. Van arribar al corral en què en Tymmo
havia estat duent a terme les seves manipulacions. En Lando procurava mantenir
el cap el més ajupit possible.
-Intenta esbrinar què ha introduït
en aquest amorfoide, C3PO.
- Realment creu que és el curs
d'acció més aconsellable en aquests moments, senyor?
- Fes-ho!
En Lando va havia desenfundat el seu
desintegrador, i estava escrutant les ombres a la recerca de la silueta d'en
Tymmo.
Unes alarmes ensordidores van
començar a sonar de sobte.
-Bona feina, R2-va murmurar en Lando.
En Lando va veure una forma amagada
que es movia i es va arriscar a llançar un tret d'intensitat atordidora, però
va fallar. Una sèrie d’indignats sorolls electrònics li van indicar que havia
faltat molt poc perquè desactivés a l’R2.
- Em sap greu, noi! -Es va excusar.
En Lando havia revelat la seva
posició en disparar el desintegrador. En Tymmo va disparar, però el feix
d'energia sorgit de la seva arma va rebotar en una paret. En Lando va tornar a
disparar, i quan el feix atordidor es va anar expandint va poder veure com
diversos amorfoides que es trobaven en la seva trajectòria es feien un cabdell
i començaven a condensar cap als costats.
-Un tiroteig al corral dels
amorfoides... -Va murmurar per a si mateix -. Just la forma en què volia passar
les meves vacances!
C3PO s'havia quedat immòbil al
costat del corral de l’amorfoide intentant esbrinar què havia estat fent
exactament en Tymmo. L’amorfoide, espantat i desorientat per tota aquella
agitació, s'havia recolzat en les barres i s'inclinava cap a la porta del seu
recinte. La tènue claredat arrencava espurnes al cos de metall polit de C3PO,
que oferia un blanc molt fàcil, però quan en Tymmo va tornar a disparar, el
feix del seu desintegrador va destrossar el pany del corral. El pes de
l’amorfoide que estava recolzat en ell va fer que la porta s'obrís de sobte, i
tota la massa gelatinosa va caure sobre el cap de C3PO i va començar a traspuar
pel seu cos. Els crits ofegats de pànic que llançava l'androide eren dèbilment
audibles a través del protoplasma humit.
En Lando va veure la silueta d'en
Tymmo movent-se entre les ombres i va arrencar a córrer darrere d'ell. En Tymmo
avançava cap l'arc de sortida, anant tan de pressa com podia fer-ho en la
foscor.
- Tymmo! No et moguis!
En Tymmo es va girar cap al Lando, i
després va seguir corrent encara més de pressa que abans. L’R2 va sorgir de les
ombres en aquell moment i es va interposar en el camí de l'home que fugia a
tota velocitat. En Tymmo va xocar amb l'androide, va donar una tombarella a
l'aire i va acabar aterrant sobre l'esquena.
En Lando va saltar sobre ell, va
agafar el braç que sostenia el desintegrador i l'hi va recargolar darrera
l'esquena fins que els dits d’en Tymmo van deixar de subjectar l'arma.
-Bona feina, R2.
En Tymmo es debatia i forcejava
mentre les alarmes seguien sonant.
- Deixa’m anar! No permetré que
tornis a portar-me amb ella!
- Ajudeu-me! Auxili! -Cridava C3PO.
L’androide estava agitant els braços
d'un costat a un altre, fent frenètics intents per treure’s de sobre el teixit
protoplàsmic de l’amorfoide adherit a la seva closca.
Androides guardians i agents de
seguretat humans van entrar corrent a la cavernosa càmera. Els llums es van
tornar sobtadament encegadors quan algú va augmentar la seva intensitat, i les
contorsions d’en Tymmo es van fer encara més frenètiques.
- Aquí! -Va cridar en Lando.
Els guàrdies androides es van
encarregar d’en Tymmo, immobilitzant-lo amb els seus braços restrictors. Un
altre guàrdia es va disposar a ocupar-se d’en Lando, i aquest va comprendre de
sobte que ell tampoc tenia cap raó vàlida per estar a l'estable dels
amorfoides.
-Per tots els miasmes brunzents, què
està passant aquí? -Va rugir una ensordidora veu de baix. Un home d'aspecte
hirsut que semblava haver-se vestit a corre-cuita va entrar corrent a la zona
dels corrals -. I desconnecteu d'una vegada aquestes condemnades alarmes! Estan
posant nerviosos als meus amorfoides, i m'estan donant mal de cap.
- Per aquí, senyor Fondine! -Va
cridar un dels guàrdies humans.
L'home es va acostar i va veure en
Tymmo debatent-se de la presa del guàrdia androide, que era tan impossible de
trencar com una camisa de força. En Lando va moure una mà per atreure la seva
atenció.
-He descobert un possible sabotatge
de les carreres, senyor -va dir -. Aquest home ha estat manipulant als
amorfoides.
L'home va fulminar a Tymmo amb la
mirada, i després es va girar cap al Lando.
-Sóc Slish Fondine, propietari
d'aquests estables. Serà millor que em diguis qui ets i per què ets aquí.
En Lando es va adonar que no tenia
res a amagar, i comprendre-ho el va deixar una mica sorprès.
-Sóc el general Calrissian, i
represento a la Nova República. He estat investigant a Tymmo... Aquest home,
com a part d'una missió totalment diferent, però crec que si fa una ullada al
seu historial d'encerts en les carreres el trobareu molt interessant.
En Tymmo no apartava els ulls d’en
Lando.
- Mai aconseguiràs portar-me de
tornada amb ella! No podia aguantar-la... Ja saps com és. Abans moriré!
L’Slish Fondine el va fer callar amb
un gest.
-Bé, si el que el general diu és
cert, potser ho podrem satisfer... A Umgul s'executa als que fan trampes en el
joc.
Les sirenes d'alarma van callar per
fi.
- Si us plau, que algú m'ajudi! -Va
cridar C3PO.
En Fondine va veure l’androide que
es debatia embolicat en la gotejant massa verdosa i va anar corrent a
auxiliar-lo. Va apartar el protoplasma reunint-lo amb la massa principal i
després va calmar afectuosament a l’amorfoide.
-Tranquil, tranquil... -Va
xiuxiuejar -. Deixa de moure't d'aquesta manera! -Va afegir girant-se cap C3PO-.
L’amorfoide està tan espantat de tu com tu ho estàs d'ell. No et moguis,
d'acord? -Va baixar la veu -. Poden captar la por, ja saps...
C3PO va intentar romandre totalment
immòbil mentre Fondine persuadia amablement l’amorfoide perquè tornés a
ficar-se al seu corral, però un instant després l'androide va donar noves
mostres d'excitació.
- Acabo de descobrir un objecte
quasi microscòpic a l'interior del protoplasma d'aquest amorfoide, senyor! Si
faig servir la meva capacitat d'augment... Sembla ser un micro-motivador!
En Lando va comprendre de sobte què
havia estat fent en Tymmo. Un micro-motivador implantat a l’amorfoide podia
enviar un poderós estímul intern, i provocar una frenètica resposta de fugida
en qualsevol criatura. Si estava ajustat de la manera correcta, el
micro-motivador podia promocionar a un amorfoide la velocitat nascuda del
terror més absolut i incontrolable. L'artefacte era tan diminut que en Tymmo
podia assegurar la seva autodestrucció després que l’amorfoide hagués guanyat
una carrera, de manera que només quedarien restes gairebé imperceptibles d'uns
quants elements dels components en el teixit de l’amorfoide..., i ningú ho
sabria mai.
L’Slish Fondine va fulminar amb la
mirada a Tymmo.
-Això és una vil blasfèmia contra
l'esperit que anima les carreres d’amorfoides.
En Tymmo es va remoure nerviosament.
- Havia d'aconseguir els diners!
Havia de marxar del planeta abans que ella hi arribés...
- De qui estàs parlant? -Va
preguntar en Lando sense poder reprimir la seva exasperació per més temps -.
Qui és aquesta «ella» misteriosa? -Va afegir, i es va retorçar apartant-se de
l’androide de vigilància que l’havia estat subjectant.
La pregunta d’en Lando va fer que en
Tymmo el contemplés amb els ulls molt oberts.
- No t'ha enviat per portar-me de
tornada amb ella? Et vaig veure espiant-me durant la cursa... Intentant
capturar-me, però em vaig escapar. Mai tornaré al seu costat.
- Al costat de qui? -Van cridar en
Lando i l’Slish Fondine a l'uníson.
-De la duquessa Mistal, naturalment.
No em deixa anar ni un segon, està enganxada a mi contínuament, em bufa a
l'orella, vol tenir-me sempre allà on pugui veure’m... I ja no podia
suportar-ho per més temps. Havia de fugir.
En Lando i en Fondine es van mirar
l'un a l'altre amb cara de no entendre res, però l’R2 va anar cap a ells i va
emetre una brunzent explicació electrònica. C3PO, que per fi havia quedat
lliure de la massa de l’amorfoide, es va reunir amb ells i es va encarregar de
traduir-la.
-L’R2 ha fet unes quantes
investigacions. La duquessa Mistal de Dargul ha ofert una recompensa d'un milió
de crèdits a qui li torni sa i estalvi al seu consort perdut... Pel que sembla,
el consort la va abandonar i va desaparèixer. El seu nom oficial és Dack, però
la seva descripció encaixa sense cap discrepància amb la del senyor Tymmo, aquí
present.
En Tymmo va inclinar el cap amb
expressió consternada. En Fondine va creuar els braços davant del pit.
- I doncs? Què has de dir en la teva
defensa?
-Sí, sóc en Dack -va replicar ell, i
va deixar anar un sorollós sospir -. La duquessa Mistal va arribar a l'edat de
contraure matrimoni fa dos anys i va decidir trobar el consort perfecte. Va
publicar anuncis a tota la galàxia sol·licitant candidats que creguessin reunir
les qualitats necessàries, i va rebre milions de respostes. La meva en va ser
una. Qui no hauria volgut aquesta ocupació? la duquessa era rica, jove i
bella... El consort no hauria de fer res, excepte viure en l'opulència més
absoluta i deixar-se mimar per la duquessa.
Els ulls d’en Tymmo es van omplir de
llàgrimes.
-El meu talent particular era la
bruixeria electrònica. Vaig construir aquests micro-motivadors sense ajuda de
ningú... Quan vaig presentar la meva sol·licitud per convertir-me en consort,
sabia que tenia molt poques probabilitats d'aconseguir-ho. Però vaig aconseguir
burlar els sistemes de seguretat de l'ordinador central del Palau Dargul, i
vaig sabotejar les sol·licituds dels altres candidats introduint un algoritme
calculat perquè l'ordinador acabés escopint el meu nom com l'elecció ideal.
La mera idea de fer trampes d'una
forma tan descarada i sense escrúpols va fer que l’Slish Fondine semblés sentir
nàusees.
-La duquessa i jo ens vam casar, i
tot semblava anar exactament tal com jo havia esperat que fos... al principi.
Però la duquessa estava convençuda que jo era la seva parella ideal, i que
havia estat triat pel destí per estar sempre al seu costat. Es negava a
permetre que estigués a més d'un braç de distància d'ella, i això durant cada
moment del dia... De nit em despertava contínuament, i venia a buscar-me
personalment a l'hora de dinar i de sopar. Em perseguia pels jardins, per les
biblioteques...
La llum salvatge del pànic havia
començat a brillar als ulls d’en Tymmo.
-Vaig pensar que acabaria cansant-se
de mi o almenys que s'acostumaria a tenir-me al seu costat, però... Però tot va
seguir igual durant més d'un any! No podia dormir, saltava fins al sostre cada
vegada que sentia un soroll o veia moure’s una ombra de cua d'ull... Vaig
acabar convertit en una autèntica ruïna humana, i això va fer que la duquessa
es compadís de mi i que li inspirés molta pena... I el resultat de tot això va
ser que es va tornar encara més enganxosa que abans! I jo no podia anar-me'n!
Quan escullen parella a Dargul, ho fan per a tota la vida... Per a tota la
vida! La duquessa mai deixarà de buscar-me, i no prendrà un altre company
mentre jo segueixi amb vida. –En Tymmo estava frenètic, i els seus llavis
tremolaven com si fossin a llançar un crit d'un moment a un altre -. Mai em
veuré lliure d'ella! Havia de fugir...
-Bé, doncs sembla que per fi has
aconseguit trobar una sortida a aquesta situació tan terrible -va dir l’Slish
Fondine amb irritació -. Has admès ser un autèntic artista del frau, i la llei
d’Umgul és molt clara al respecte: l'execució es durà a terme el més aviat
possible.
Per a gran sorpresa d’en Lando, en
Tymmo ni tan sols va intentar defensar-se. Semblava haver-se resignat al seu
destí.
Però en Lando no estava molt segur
que l'execució fos una bona idea.
-Escolti, senyor Fondine, pensem-ho
un moment abans de precipitar-nos... L’R2, has dit que la duquessa ha ofert una
recompensa d'un milió de crèdits a qui li retorni el seu consort sa i estalvi?
L’R2 va respondre amb un refilet
afirmatiu.
-Bé, senyor Fondine, pensi en quin
meravellós regal d'estat per la imminent visita de la duquessa seria el fet de
tornar-li el consort i alleujar la seva solitud...
En Tymmo va deixar escapar un gemec
de consternació.
-Per altra banda, si l’executen
sabent que és el consort desaparegut de la duquessa, la relació entre Umgul i
el seu planeta germà podria arribar a tornar-se molt... desagradablement tensa.
Fins i tot podria ser la causa que esclatés una guerra...
El rostre d’en Fondine es va
enfosquir pensant en totes les possibilitats, però el seu sentit de l'honor
havia rebut tals ofenses que no sabia què fer.
El propietari dels estables va
acabar deixant escapar un sospir.
-Deixarem l'elecció en mans del
presoner -va dir per fi -. Tymmo. Dack, o com et diguis... Voleu ser executat o
prefereixes tornar amb la duquessa Mistal?
En Tymmo va empassar saliva amb un
visible esforç.
- De quant temps disposo per
pensar-m'ho?
- Ep, això no és cap concurs
d'endevinalles! -Va exclamar en Lando.
En Tymmo va sospirar.
- Em deixaran descansar fins que
ella hagi arribat? Vaig a necessitar totes les meves forces...
La Dama Afortunada va sortir de la immensa gruta de l’espaiport
d’Umgul i es va anar alçant al cel per sobre de les boirines. L’Slish Fondine
estava tan decidit a jugar net en tot que havia insistit a transferir la meitat
de la recompensa de la duquessa al compte d’en Lando quan aquesta arribés a
Umgul.
En Lando ja havia deixat d'estar en
la misèria, i disposaria de diners per invertir-lo en alguna nova operació
comercial o en qualsevol classe de pla que despertés el seu interès. Hi havia
provat sort amb les mines de metall fos de Nkllon, i després havia fet un altre
intent amb les mines de gasos de Bespin. En Lando es va preguntar què podia
arribar a oferir-li el futur.
Havia fet tot el que estava a les
seves mans per trobar un candidat digne de ser ensinistrat en l'Acadèmia Jedi
d’en Luke, i odiava haver de tornar a Coruscant amb les mans buides, però sabia
que hi hauria altres.
C3PO va romandre sumit en un silenci
gens propi d'ell mentre la Dama
Afortunada entrava en l'hiperespai i iniciava el trajecte de tornada a la
llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada