6
La Leia era a la
sala de comunicacions privada, i va deixar anar un sospir mentre llançava una
nova mirada al cronòmetre. L’ambaixador Caridà portava retard. Probablement
s'estava retardant només per irritar-la.
Havia ajustat el seu
rellotge i a l’hora local Caridana com a deferència a l’ambaixador. L'hora de
la transmissió havia estat suggerida per l’ambaixador Furgan, però pel que
sembla després no s'havia dignat a prendre’s la molèstia de ser puntual
atenint-se a ella.
Miralls de doble sentit
mostraven els passadissos buits fora de la sala de comunicacions. En aquesta
hora tan tardana, gairebé totes les persones que tenien una mica de sentit comú
estaven profundament adormides en els seus allotjaments..., però ningú havia
promès mai a la Leia Organa Solo que els deures diplomàtics tinguessin un
horari regular.
Quan aquest tipus
d'obligacions s'infiltraven en la seva jornada. En Han solia grunyir i
protestar per ser despertat en plena nit, i es queixava dient que fins i tot
els pirates i els contrabandistes portaven a terme les seves activitats en
hores més civilitzades. Però aquella nit l'avisador de la Leia l'havia
despertat perquè es trobés amb unes habitacions buides i silencioses. En Han seguia
sense haver trucat.
Un androide de
neteja avançava amb un lent sotragueig pel passadís, traient brillantor a les
parets i fregant els miralls de doble sentit. La Leia va contemplar com els
seus fregadors semblants a llamprees duien a terme la seva funció.
La imatge de
l’ambaixador Furgan de Càrida va aparèixer al centre de la plataforma de
recepció acompanyada pel raig d'estàtica resultat d'uns transmissors d’holored
no gaire ben sintonitzats. La mala qualitat de la transmissió potser fora
deliberada, i en aquest cas es tractava d'una altra mostra de grolleria. El
cronòmetre indicava a la Leia que l’ambaixador havia iniciat la seva
transmissió sis minuts després del moment que ell mateix havia insistit a fixar.
En Furgan no va fer cap intent de demanar-li disculpes pel seu retard, i la
Leia... va evitar fer cap referència a ell.
En Furgan era un
humanoide de braços i cames molt prims i gruixut pit de barril. Les celles del
seu rostre quadrat es desplegaven cap amunt com les ales d'un ocell. Malgrat
els àmpliament coneguts prejudicis contra les espècies no humanes que havia
albergat l'Emperador, pel que sembla havia considerat que els caridans eren
prou acceptables com per fer negocis amb ells, ja que en Palpatine havia
construït el seu centre d'ensinistrament militar més important a Càrida.
- Necessitava
discutir amb mi alguns detalls referents a la planificació de la visita,
princesa Leia? -Va preguntar en Furgan -. En aquest cas, li prego que sigui
breu.
L’ambaixador va
creuar els braços sobre el seu enorme pit en una manifestació de llenguatge
corporal clarament hostil.
La Leia va intentar
ocultar l’exasperació que sentia i va impedir que resultés perceptible.
-És una qüestió de
protocol secundària, però preferiria que es dirigís a mi donant-me el
tractament de «ministra» en comptes del de «princesa»-va dir -. El planeta del
qual era princesa ja no existeix.
La Leia estava fent
el que podia per no arrufar el nas.
En Furgan va
menysprear les seves paraules amb un gest de la mà com si no tinguessin cap
importància.
-Molt bé, ministra.
Quins temes desitjava discutir amb mi?
La Leia va fer una
profunda inspiració d'aire i va tractar de reprimir l'esclat de mal geni que
s'estava acumulant darrere de la seva expressió impassible.
-Voldria informar-lo
que la Mon Mothma i els altres membres del Gabinet de la Nova República donaran
una recepció de gala en honor seu quan arribi a Coruscant.
En Furgan es va
posar fet una fúria.
- Una recepció
frívola? -Va exclamar -. És que se suposa que he de pronunciar un emocionat
discurs d'agraïment ple de paraules amables? Vull que tingui molt clar que vaig
a Coruscant en peregrinació per visitar la llar del difunt Emperador
Palpatine... No a ser complimentat per una banda de terroristes estranys que no
tenen cap legitimitat! Els caridans seguim sent lleials a l'Imperi.
-Ja no hi ha cap
Imperi centralitzat, ambaixador Furgan. –La Leia va necessitar recórrer a tot
el seu autocontrol per no caure en el parany que se li estava tendint. Els seus
ulls foscos havien començat a cremar amb focs color obsidiana, però en comptes
d’enfuriar-se amb l’ambaixador el que va fer va ser somriure -. Tot i així, el
tractarem amb la màxima cortesia possible confiant que el seu planeta acabarà
trobant alguna manera d'adaptar-se a la realitat política de la galàxia.
La imatge
hologràfica del caridà va tremolar i va fer un espurneig.
-Les realitats
polítiques canvien -va dir -. Encara s'ha de veure quant de temps durarà la
seva rebel·lió.
La imatge d’en
Furgan es va dissoldre en una explosió d’estàtica quan l’ambaixador va tallar
la transmissió. La Leia va sospirar i es va fregar les temples, intentant
eliminar el mal de cap que aguaitava darrere dels seus ulls mitjançant un
massatge. Va sortir de la sala de comunicacions sentint-se bastant abatuda.
Quina manera
d'acabar el dia...
En les profunditats
del Centre d'Informació Imperial totes les hores semblaven la mateixa, però el
cronòmetre intern de C3PO li va indicar que la nit de Coruscant ja estava molt
avançada. Un parell d'androides de reparacions estaven molt ocupats
desmantellant un dels enormes sistemes de ventilació, que havia deixat de
funcionar al cremar-s’hi els circuits. Els androides de reparació deixaven
caure les eines i les planxes metàl·liques de protecció ennegrides amb un
despreocupat abandó, i el resultat era que estaven aconseguint que l'enorme
estada plena d'ecos semblés una zona de guerra. C3PO va pensar que preferia la
solitud i el feble brunzit de fons del dia anterior.
Els androides
desxifradors enterrats en el seu univers privat de les xarxes de dades seguien
treballant tan impassiblement com de costum. L’R2 continuava amb la seva
incessant tasca de recerca, que ja durava diversos dies.
Els androides de
reparacions van extreure un conjunt de tres ventiladors del sistema de
ventilació i el van deixar caure a terra amb un soroll ensordidor.
- Ja estic fart
d'ells, i l'hi vaig a dir ara mateix! -Va exclamar C3PO.
Però l’R2 es va
desconnectar de la sortida de dades abans que l’androide de protocol es pogués
posar en moviment, i va començar a emetre xiulets i brunzits. El petit androide
d’astronavegació estava tan excitat que oscil·lava cap endavant i cap enrere
acompanyant cada balanceig amb xiulets estridents.
- Oh! -Va dir C3PO-.
Serà millor que em deixis fer una ullada. R2. Probablement no és més que una
altra de les teves falses alarmes.
Quan les dades van
desfilar per la pantalla. C3PO no va poder veure res susceptible d'haver
interessat tant a R2..., fins que l'altre androide va recopilar la informació
per fer-li veure a què es referia. Un nom va aparèixer al costat de cada
entrada: TYMMO.
- Oh, vaja! Bé, vist
d'aquesta manera és una mica sospitós... El tal Tymmo sembla un candidat amb
probabilitats, per descomptat. -C3PO s'alçà, sentint-se sobtadament desorientat
-. Però l'amo Luke no és aquí, i les seves instruccions només es referien a la
recerca. A qui podem informar?
L’R2 va llançar un
xiulet i després va xiular una pregunta. C3PO es va tornar cap a ell amb ofesa
dignitat.
- No vaig a
despertar a la mestressa Leia a aquestes hores de la nit! Sóc un androide de
protocol, i aquestes coses sempre s'han de fer de la manera adequada. -C3PO va
assentir com si estigués confirmant la seva decisió -. El primer que farem demà
al matí serà informar-la.
La safata de
l'esmorzar va flotar fins a la taula de la Leia al balcó situat a gran alçada a
les torres imperials. El sol brillava sobre la ciutat que s'estenia per sobre
de tota la massa continental de Coruscant. Criatures alades cavalcaven sobre
els corrents d'aire calent de les primeres hores del matí.
La Leia va
contemplar amb el nas arrufat el menjar que li oferia la safata de l'esmorzar.
No hi havia res que li semblés apetitós, però sabia que havia de menjar. Va
acabar escollint un platet que contenia un assortiment de pastissets i va
acomiadar la safata. Abans de marxar, la safata li va desitjar que tingués un
bon dia.
La Leia va sospirar
i va començar a picotejar el seu esmorzar. Se sentia esgotada, tant mentalment
com físicament. Odiava sentir-se tan dependent, encara que fos del seu propi
espòs, però mai dormia bé mentre estava lluny. En Han hauria d'haver arribat a
Kèssel feia tres dies, i havia de tornar d’aquí a dos. La Leia no volia
convertir-se en una dona possessiva, però l'havia desil·lusionat molt que en
Han no hagués enviat ni tan sols un breu missatge de salutació. Amb els deures
diplomàtics mantenint-la ocupada durant totes les hores del dia, es veien molt
poc fins i tot quan els dos es trobaven en el mateix planeta.
Bé, almenys els
bessons estarien a casa d'aquí a sis dies. Per aquell temps en Han i en
Chewbacca ja haurien tornat, i la seva forma de vida canviaria per complet. Un
parell de nens de dos anys corrent d'un costat a un altre del palau obligarien
al Han i la Leia a veure d'una manera molt diferent moltes de les coses que els
havien semblat immutables fins aquell moment.
Tot i així, per què
no s'havia posat en contacte en Han amb ella? Enviar un comunicat des de la
cabina del Falcó mitjançant l’holored
no hauria d’haver-li resultat tan difícil. La Leia encara no estava del tot
preparada per admetre que començava a preocupar-se pel seu espòs.
Un androide de
protocol d'un model força antic va aparèixer davant seu després d'haver
anunciat la seva presència mitjançant un senyal de salutació enviat des de
l'entrada del balcó.
-Disculpi’m,
ministra Organa Solo, però hi ha algú que vol veure-la -va dir -. Accepta
visitants?
La Leia va deixar el
platet amb els pastissets sobre de la taula.
- Per què no?
Probablement era
algun polític que volia exposar-li les seves queixes en privat, o algun
funcionari de segona categoria que havia sucumbit al pànic i necessitava que la
Leia prengués una decisió sobre algun detall totalment desproveït d'interès, o
potser un altre senador que intentava penjar-li alguna de les tasques que li
corresponien.
Però qui va entrar
al balcó amb un aleteig de la seva capa vermella va ser en Lando Calrissian.
-Bon dia, senyora
ministra. Espero no haver interromput el seu esmorzar... -Va dir, acompanyant
les seves paraules amb una irresistible somriure d'orella a orella.
La Leia va sentir
que el seu estat d'ànim es tornava menys ombrívol només de veure'l. Es va posar
dreta i va anar a rebre'l. En Lando li va besar galantment la mà, però la Leia
no va quedar prou satisfeta i fins haver-li donat una gran abraçada.
- Ets l'última
persona que esperava veure aquest matí, Lando!
En Lando la va
seguir fins a la taula des d'on es dominava tot l'horitzó urbà de Ciutat
Imperial, va agafar una cadira i va deixar penjant la seva capa sobre el
suport. Després va agafar un dels pastissets intactes sense demanar permís i va
començar a menjar-lo.
-Bé, què et porta a
Coruscant? -Va preguntar la Leia, adonant-se del molt que anhelava mantenir una
conversa normal sense embolics diplomàtics o objectius ocults.
En Lando es va
passar una mà pel bigoti per treure les molles que s'havien quedat adherides a
ell.
-Acabo d'arribar.
Volia esbrinar què tal us va a tots a la gran ciutat. On és en Han?
La Leia va deixar
escapar un grunyit.
-Bé, crec que aquest
tema va a amargar-me tot el matí... Ell i en Chewie van anar a Kèssel, però crec
que han decidit utilitzar la missió diplomàtica merament com a excusa per
passar-s’ho d'allò més bé durant uns dies i recordar els seus anys de glòria.
-Kèssel pot ser un
lloc bastant dur -va dir en Lando. La Leia va defugir la seva mirada.
-En Han no s'ha pres
la molèstia de comunicar-se ni una sola vegada en sis dies.
-Això no sembla
propi d'ell -va dir en Lando.
-Au, sí que és propi
d'ell... I tu ho saps molt bé! Suposo que ens assabentarem de què tal els ha
anat quan tornin demà passat. –La Leia es va obligar a assumir una actitud de
jovialitat que no sentia -. Però no parlem d'això en aquests moments. Com
aconsegueixes trobar temps per anar d'un costat a un altre i dedicar-te a fer
visites sorpresa? Un home respectable com tu té tantes responsabilitats...
Aquesta vegada va
ser en Lando qui va desviar la vista i es va remoure nerviosament al seu
seient. Després va clavar la mirada en les grans extensions de lluents edificis
acabats de construir que s'alçaven per tota la metròpoli. La Leia no s'havia
adonat prou aquell moment, però observant amb més atenció va veure que
l'aspecte d’en Lando era una mica descuidat. Les seves robes semblaven estar
una mica gastades i els colors s'havien debilitat, perdent la seva brillantor
original com a causa d'un ús excessiu.
En Lando va estendre
les mans cap a ella i va agafar un altre pastisset.
-Si voleu que us
digui la veritat, ara mateix estic... Bé, diguem que vaig acabar d'atendre uns
quants negocis i ara estic esperant que sorgeixi alguna cosa.
La va obsequiar amb
un somriure tort, però la Leia el va contemplar arrufant les celles.
- Què ha estat de la
teva gran explotació minera a Nkllon? La Nova República va substituir gairebé
tota la maquinària que havia quedat destruïda, no?
-Bé, tot i així continuava
havent moltíssima feina a fer i les mines seguien sense proporcionar
beneficis... L'atac d’Sluis Van no va resultar gens positiu en l'aspecte
publicitari, evidentment. I Nkllon és un autèntic infern... Tu vas estar allà,
i ho saps. Necessitava canviar d'aires.
La Leia es va creuar
de braços i el va contemplar sense tractar d'ocultar el seu escepticisme.
-Molt bé, Lando -va
dir -. Les excuses han estat rebudes i arxivades en els bancs de dades. Ara
explica’m què va passar realment a Nkllon.
En Lando va tornar a
remoure’s al seu seient.
-Bé... Ho vaig
perdre tot en una partida de sàbacc.
La Leia no va poder
contenir el riure.
-Així que t'has
quedat sense feina, eh? -L'expressió d'orgull ferit que va aparèixer en el
rostre d’en Lando era òbviament fingit. La Leia va reflexionar en silenci
durant uns moments -. Sempre podríem tornar a posar en vigor el teu rang de
general de la Nova República... Tu i en Wedge formàveu un gran equip a
Calamari.
En Lando va obrir
molt els ulls.
- M'estàs oferint
una feina? No aconsegueixo imaginar-me el que pots voler de mi.
-Recepcions
diplomàtiques, sopars estatals de gran gala... Munts de gent rica disposada a
invertir els seus diners en circulació -va dir la Leia -. Les possibilitats són
infinites.
El vell androide de
protocol va tornar a creuar lentament el llindar en aquell moment, però C3PO i
R2 el van deixar enrere i van anar en línia recta cap a la Leia abans que
l’androide pogués anunciar el motiu que els havia portat allà.
- Princesa Leia!
-C3PO no podia contenir la seva excitació -. Hem trobat un... Explica-ho tot a
la princesa, R2. Oh, general Calrissian! Què fa aquí?
L’R2 va llançar una
sèrie de sons electrònics que C3PO es va encarregar de traduir.
-L’R2 estava
inspeccionant les dades concernents als guanyadors en diferents locals de joc
escampats per tota la galàxia. Sembla que hem trobat un home que té una sort
extraordinària en les carreres d’amorfoides umgullians.
C3PO li va lliurar
un llistat amb les dades sobre els guanyadors, però la Leia l’hi va passar directament
al Lando.
-Tu entens molt més
d'aquestes coses que jo.
En Lando va acceptar
la pàgina plena de xifres i les va contemplar en silenci. No semblava saber què
estava buscant.
C3PO es va apressar
a afegir els seus comentaris al que havia dit l’R2.
-Si es limita
l'estadística al nombre d'encerts i errors, l'historial del senyor Tymmo no
mostra res que se surti de la norma. Però quan vaig fer que l’R2 calculés la
magnitud dels seus guanys... Bé, observaran que el senyor Tymmo perd molt
sovint en les carreres de poca importància, però cada vegada que aposta més de
cent crèdits a un amorfoide determinat, aquest amorfoide guanya la cursa!
En Lando va colpejar
la pàgina plena de xifres amb les puntes dels dits.
-Té raó. Això és
molt estrany... Mai he assistit a una carrera d’amorfoides umgullians, i no sóc
expert en el tema, però em sento inclinat a dir que aquest percentatge de
guanys és tan improbable que resulta pràcticament impossible.
-És just el tipus de
cosa que l'amo Luke ens va ordenar que busquéssim. -C3PO va començar a moure
els braços amunt i avall, fent treballar als seus brunzidors servomotors tan de
pressa que aquests van acabar emetent un grinyol de protesta -. Creuen que el
senyor Tymmo podria ser un Jedi en potència per l'acadèmia de l'amo Luke?
En Lando es va
tornar cap a la Leia amb els ulls plens de preguntes. Estava clar que no havia
sentit parlar del recent discurs d’en Luke. Però la Leia s'havia animat
moltíssim, i li brillaven els ulls.
-Algú ha d’esbrinar
què hi ha de veritat en això -va dir -. Si no és més que una estafa, llavors
necessitarem algú que estigui familiaritzat amb les cases de joc... En Lando,
no creus que és just el tipus de treball que podries fer?
La Leia coneixia la
resposta que havia de rebre d’en Lando fins i tot abans de formular la
pregunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada