3
- L’heu matat!
La Reina va estrènyer els punys mentre
s'alçava de la figura caiguda d’en Rotllos, amb els ulls omplint-se de
llàgrimes mentre buscava el blàster que havia caigut de la seva funda. En no
trobar-lo, va agafar la fina vibro-daga que mantenia oculta al folre de la
bota. Una de les figures encaputxades va estendre un dit cap a la seva cara en
un gest que demanava silenci i va parlar en un to gairebé paternal.
-Una precaució necessària. El teu amic
no és mort. -Va assenyalar més enllà de l'obertura del pati -. Ara queda't
quieta, si us plau. I guarda molt, molt silenci.
Qui tenia l'arma estranya va cridar
l'atenció del grup des de la seva posició de sentinella en l'obertura del pati.
-Vénen dos -va murmurar mentre
canviava l'arma per un blàster pesat d'aspecte familiar. Abans que la Reina
pogués parlar, els altres tres havien pres posicions al costat d'ella i en
Rotllos en les ombres del pati.
Segons més tard, van aparèixer a peu
dos agents de patrulla. Ajupida prop d’en Rotllos, la Reina va comprovar el
pols i la respiració del gigorà caigut. Tot just respirava. De fet, gairebé
sonava com si estigués roncant. Prement les dents, estava temptada de cridar
als agents, quan els va escoltar.
-El testimoni va dir que van venir per
aquí.
- Pots repetir la descripció?
-Jove humana amb cabell ros, color
sorra. Se la considera perillosa. L'altre és definitivament alienígena. El
missatge deia que era alguna espècie de wookiee. Podria ser alguna altra cosa.
Fos el que fos, va abatre una esquadra sencera.
-Serà millor que no correm riscos.
Ajusta el teu blàster per matar. Ja explicarem el desgavell després.
La vibro-daga de la Reina se li va
lliscar de la mà suada i va colpejar el sòl del pati amb un clar so metàl·lic.
Un dels dos agents va tombar el cap, portant la mà instintivament a la funda de
la seva arma.
- Què ha estat això?
Tots dos van fer un pas cap al pati,
intentant escodrinyar la foscor amb els visors millorats dels seus cascos. La
figura encaputxada que havia silenciat a la Reina es va tornar cap a una altra
del seu grup.
-Ivey, si no et fa res...
La Reina va observar estupefacta com
mans delicades tiraven enrere l'àmplia caputxa carmesina, revelant el rostre
d'una dona de pell fosca bastant atractiva. Va connectar el seu ordinador
portàtil als auriculars del seu comunicador i va prémer una tecla. Una veu amb
to bastant oficial va arribar des dels receptors dels cascos dels agents.
-A totes les patrulles en el sector H
estat d'alerta dos. Atracament en curs en el quadrant del districte beta
quatre. Dos sospitosos armats amb armes d'energia.
Un va donar uns copets a l'espatlla al
seu company.
-Anem-hi. Hi ha una alerta.
L'altre agent va llançar una última
mirada al pati abans que ell i el so de les botes sobre la pedra finalment
desapareguessin.
La Reina va recollir la daga caiguda,
preparant-se per saltar sobre l'home encaputxat del seu costat, quan la mateixa
mà que l'havia arrossegat al pati la va agafar fermament pel canell.
-No cal donar-nos les gràcies. De
debò.
L'home es va fer enrere la caputxa de
la túnica amb la seva mà lliure, revelant una expressió de determinació que
semblava tallada en granit. La Reina va panteixar; havia vist aquest rostre en
llistats de caça-recompenses i en els arxius de fugitius de l’Alineament
Pentaestrella per tot el sector. Conforme la resta es feia enrere les caputxes,
lentament va començar a adonar-se’n de la companyia amb la qual hi estava.
- No ho puc creure! Sou els Llunes
Roges!
La bella dona amb els auriculars es va
posar a riure.
- Has sentit això, coronel? Som
famosos.
El coronel Andrephan Stormcaller,
recentment retirat de les forces de la Nova República, també va tenir
dificultats per no somriure.
-Això sembla.
Un corpulent trunsk de pelatge marró
va lliscar fins al seu costat, subjectant el seu blàster pesat amb un arnès
personalitzat que albergava diverses granades i un assortiment d'armes de mà.
-Els únics i genuïns Llunes Roges. En
carn i ossos. O pelatge, depenent del teu punt de vista. -Va fer una profunda
reverència mentre prenia l'adolorida mà de la Reina i la besava cerimoniosament
-. Sully Tigereye, al servei de la senyora.
- Què li heu fet al meu amic?! -Va
xiuxiuejar la Reina mentre tornava a subjectar-se la mà.
Stormcaller va respondre com si res,
tan calmat com abans.
-Era necessari deixar en silenci al
teu gran amic lluitador, i a tu emmanillada, amb totes aquestes unitats de
patrulla buscant-vos. Sense ànim d'ofendre, però preferiríem que la patrulla no
quedés alertada de la nostra presència a Ciutat Nexe.
- Bé, potser podríeu haver-nos-ho
explicat això abans d’agafar i disparar al meu amic!
Stormcaller es va tornar cap a
l'escultural membre femenina de la unitat mercenària dels Llunes Roges.
-Ivey, si no et fa res, ocupa't del
pacient abans que la jove dama aquí present comenci a llançar detonadors
termals de la seva persona.
La dona va extreure un escàner mèdic i
el va passar ràpidament sobre el gigorà estirat a terra.
-La pistola bioinductora de l'Hugo ha
funcionat d'allò més bé -va dir, tranquil·litzant a la Reina amb un gest de cap
-. Es posarà bé.
- I tant que ha funcionat! -El quart
membre dels Llunes Roges, un jove desmanegat amb una esvalotada cabellera de
pèl, va fer un pas endavant amb aire indignat -. Per a la major part de les
criatures, només cal enviar suficient energia elèctrica per provocar que
l'escorça hipo-reflexiva del cervell indueixi un estat de repòs natural.
La Reina va creuar els braços,
balancejant la vibro-daga entre els seus dits.
- Què és el que ha dit el pallasso?
-El que ha dit el pallasso -va
explicar l’Ivey -, és que el teu amic està profundament adormit.
La Reina va tornar a mirar el gigorà,
arraulit a terra. En Rotllos realment estava roncant! Tot d'una va sentir una
nova estima pel jove enginyer desmanegat, fins i tot encara que actués de
manera una mica estranya.
-Llavors, com ho vas fer?
-En realitat, la bioinducció no
funciona en humans, rodians, devaronians i algunes altres espècies. De fet, és
bastant complicat...
Abans que l’Hugo Cutter pogués
continuar, l’Stormcaller va embolcallar protectorament les espatlles de la
Reina amb el seu braç i la va apartar a un costat.
- ... I estarà més que encantat
d'explicar-t'ho en alguna altra ocasió. Ara mateix, m'agradaria parlar una mica
de negocis.
- Vols fer negocis amb mi? -La Reina
es va assenyalar a si mateixa amb el polze -. Per què?
-Digues un pressentiment raonat
científicament. En qualsevol cas, crec que acabem d'estalviar-te unes llargues
vacances en algun món d'internament de l’Alineament, per cortesia dels nois de
negre i les seves mascotes de la Patrulla Pentaestrella. Això hauria de valer
alguna cosa.
- Com un agraïment realment sentit i
un amistós comiat?
L'antic coronel de la Nova República
va fer un pas enrere i la va examinar amb la mirada.
-Em pensava que als de la teva classe
els agradaven els desafiaments. Vèncer a les probabilitats. Pastar una bella
fortuna de crèdits.
Va veure com els ulls de la dona es
van il·luminar amb la menció dels crèdits dringant en algun distant lloc. No
obstant això, el seu instint de supervivència era fort.
-Per descomptat. Però m'agradaria
seguir d'una peça per gaudir de la meva fortuna, si no et fa res. A més, no sóc
cap guerrer mercenari. I no m'agrada fer negocis amb gent que sembla tan fora
de lloc com tu i la teva gent.
-Ja veig. Quin aspecte esperaves que
tinguessin els mercenaris? -Li va tornar a la Reina el seu blàster. Ella el va
mirar amb cara de sàbacc, incapaç de recordar en quin moment exactament l'hi
havia tret -. No demanem que t'uneixis a les nostres files. Només volem els
plans del dispositiu de seguretat per a les festivitats de la Nit Lunar que
tindran lloc la setmana que ve.
La Nit Lunar d’Entralla era un
important succés a tot el planeta, una celebració que es remuntava a molt temps
en el passat. L'acte principal de les festivitats era la Desfilada de Fantasmes
al districte històric, un tribut als guerrers mítics entrallans. L’Alineament
tolerava les festivitats encara que només fos pel comerç i el turisme que
atreien. Si la Reina recordava correctament, era l'única nit de l'any en què la
lluna d’Entralla passava molt a prop del planeta, brillant com una gegantina
estrella vermella sobre els seus caps. Amb gran quantitat d'agents de la Cambra
de l'Ordre de l’Alineament i tota classe de tipus importants en la
concurrència, seria la nit perfecta per fer alguna cosa gran i política,
especialment si resultava que la teva organització es deia...
-Llavors, a qui aneu a matar durant la
Desfilada de Fantasmes?
L’Stormcaller va arrufar les celles. A
poc a poc, la Reina va començar a pensar que no coneixia realment a aquest home
com havia cregut al principi. Va extreure un cigar especiat sevari de la seva
butxaca superior i el va encendre, llançant un deixant de fum aromàtic en la foscor
del pati.
-Això és exactament el que la Branca
del Protectorat estarà esperant. Naturalment, la seguretat serà més ferma que
un hutt agafant el seu moneder al seu llit de mort. De manera que diguem, per
ara, que farem quelcom inesperat.
- I com se suposa que vaig a
aconseguir els plans de seguretat per a alguna cosa tan gran com la desfilada
de la Nit Lunar? No és que els publiquin precisament en l'intercanvi
d'informació local.
-Però tu ets la Reina Gale, Faedora de
Tractes. -Les paraules que en Begas Tok havia pronunciat moments abans van
ressonar al fons del seu cap, contrariant-la -. Estic segur que se't passarà
alguna cosa pel cap. Mentrestant -va llançar una petita bossa que dringava amb
diners en metàl·lic -, aquí tens 5.000 per cobrir les teves despeses,
considerant que en Tok va inserir un codi de registre en els 20 que et va pagar
a l’espaiport.
Atordida, la Reina va treure la petita
bossa que en Tok li havia donat i va deixar que els crèdits li caiguessin a les
mans. L’Ivey, que havia estat en silenci darrere seu, va agafar un dels crèdits
i va passar-hi una vara de dades de la seva unitat d'ordinador portàtil. Va
observar la lectura.
-Registrat en el Control de Seguretat
i Confiança Pentaestrella, aquí a Entralla. Ja han estat marcats com a robats.
Pràcticament sense valor en qualsevol transacció comercial.
La Reina va tornar a recuperar el
crèdit de la seva mà.
-Puc netejar-los. Conec a algú que pot
esborrar els codis de registre.
L’Ivey va moure el cap.
-Això portarà el seu temps.
-I sabem que havies invertit gairebé
tots els crèdits que tenies en el tracte dels cristalls d’en Tok -va afegir
ràpidament l’Stormcaller -. Admet-ho, Reina. Vas fluixa d’armilla i estàs atrapada
aquí a Entralla amb
l'Autoritat del CIR i les patrulles boges per trobar-te.
La ment de
la Reina s'arremolinava. Com
sabien tant sobre ella les Llunes Roges?
Havien reduït a en Rotllos sense cap esforç, i
probablement podrien enviar els agents de la
Patrulla Pentaestrella a
qualsevol lloc que se'ls passi pel cap usant els canals de comunicador segurs de la pròpia patrulla.
Però, amb quin
propòsit? Una cosa era segura: certament no
es comportaven com
cap dels grups ansiosos
de beneficis amb els
que havia tractat
en el passat.
Un fort rugit,
com un aerolliscador volant baix, va omplir
el pati. En Rotllos havia despertat, deixant anar un fort badall amb
la mateixa subtilesa
d'un caça estel·lar
enlairant-se. Va observar al Sully Tigereye
i l’Hugo Cutter
mentre canviaven les
seves àmplies túniques de la secta per granotes
de personal de manteniment.
La Reina es va
acostar al seu amic i li va fregar una peluda orella.
- Com et trobes? -Un trinat
feliç va sorgir del gigorà-. Enorme tossut. Probablement hagis
dormit millor del
que cap dels dos hem fet en anys.
L'enorme criatura
li va donar un juganer cop amb la seva urpa.
- I doncs?
La Reina es va
girar per enfrontar-se a les serioses expressions
d’Stormcaller i de l’Ivey.
Bé, aquest coronel
convertit en líder mercenari havia tingut,
en part, raó sobre
ella. Realment li agradaven els desafiaments.
Li va allargar la mà a l’Stormcaller.
-Cinc mil ara, i cinc mil més
quan us aconsegueixi
els plans, i
és tracte fet.
fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada