16
La Leia va
aconseguir no somriure mentre portava a Gantoris a la càmera de projecció. El
seu hoste i visitant de foscos cabells es movia tan rígidament com un titella
mentre intentava veure-ho tot a la vegada.
En Gantoris estava
resplendent amb el seu uniforme nou fet a mida i idèntic al vell vestit de
pilot de diverses generacions d'antiguitat que havia portat en qualitat de
líder d'Eol Sha. La Leia havia introduït dissenys trets dels arxius en els
bancs de dades d'un androide sastre, i li havia lliurat l'uniforme com a regal.
En Gantoris s'havia mostrat encantat, i havia estat admirant-lo una bona
estona.
La Leia ja començava
a conèixer-lo una mica, però tot i així seguia sentint-se una mica incòmoda
quan estava prop d'ell. En Luke li havia assegurat que aquell home tenia un
gran potencial Jedi, però a la Leia no li havien agradat gens ni mica les
«proves» mortíferes per les quals en Gantoris havia fet passar al Luke abans
d'accedir a marxar d’Eol Sha. Admetia que en Gantoris havia tingut una
existència infernal, però així i tot li semblava massa seriós i tancat en si
mateix, i els seus ulls foscos eren com pous flamejants plens de fúria
reprimida amb prou feines. Tenia l'aspecte d'un home acostumat al poder al que
se li mostra tot d'una com de petit és el lloc que ocupa en el gran esquema
general de les coses.
Però l'altre costat
d’en Gantoris intrigava a la Leia. Ja havia vist com movia els ulls d'un costat
a un altre, i com estirava el coll per contemplar els altíssims edificis que
s'alçaven fins a fregar les capes exteriors de l'atmosfera de Coruscant. En
Gantoris havia quedat sorprès davant les lluents càmeres d'audiència i les
petites comoditats de les estances que en Luke s'havia encarregat d'aconseguir.
No havia vist mai o ni tan sols imaginat les coses que la Leia considerava més
normals i quotidianes.
Quan van entrar a la
sala de projeccions en Gantoris va clavar la mirada en els gegantins finestrals
que omplien les parets amb enormes panorames de Coruscant i dels edificis
construïts feia segles que circumdaven el món. La Leia sabia que en realitat no
es trobaven prou amunt per gaudir d'aquell espectacle: de fet, la sala de
projeccions era una càmera interna situada a bastant profunditat, i els
«finestrals» eren pantalles d'alta resolució que mostraven imatges preses per
les càmeres instal·lades al cim del Palau Imperial.
- Què és aquest
lloc? -Va preguntar en Gantoris.
La Leia va somriure
i va creuar els braços sobre la seva túnica.
-Bé, en aquests
moments no és més que una habitació... però dins d'un instant et proporcionaré
tot un món nou.
Va anar fins
l'estrada de control que s'alçava al centre de l'habitació i va teclejar els
codis de les imatges que havia compilat dels arxius, registres antics de les
investigacions de la Vella República i els expedients recopilats durant
l'ocupació de l'Aliança.
Les
pantalles-finestrals van parpellejar i les imatges van canviar amb tal rapidesa
que en Gantoris es va sobresaltar. Tot d'una el paisatge mostrat era el d'un
planeta totalment diferent, i en Gantoris va girar sobre si mateix amb els ulls
molt oberts i sobtadament plens de pànic, com si la Leia acabés de
transportar-lo fins a l'altre extrem de la galàxia.
-T'estic ensenyant
una nova llar. Aquest món és Dantooine, el lloc que hem triat per als habitants
d’Eol Sha.
Les
pantalles-finestrals van mostrar vastes planes plenes d'herba i arbres
punxeguts que es van estendre al seu voltant. Turons purpuris s'allunyaven en
suaus ondulacions fins a perdre’s en el llunyà horitzó. Una rajada de petites
bèsties peludes avançava a través de la sabana, i un estol de criatures
multicolors que semblaven globus i que tant podien ser plantes com animals
rudimentaris surava per l'aire. Algunes s'havien enganxat en els extrems de les
punxegudes branques dels arbres. Dues llunes, una verdosa i una altra d'un groc
clar, estaven suspeses sobre les planes.
-Vam establir una de
les nostres primeres bases a Dantooine -li va explicar la Leia -. Té un clima
suau, gran abundància de formes de vida i molta aigua. Unes quantes tribus
nòmades van i vénen al llarg de les costes de l'oceà, però la major part de la
superfície del planeta es troba deshabitada.
La Leia havia
utilitzat Dantooine com a esquer quan el Gran Moff Tarkin la va interrogar a
bord de l'Estrella de la Mort. Volia
salvar el seu estimat planeta Alderaan, i havia divulgat la situació de la base
rebel de Dantooine en comptes de donar la de la base real de Yavin IV, però
Tarkin va acabar destruint Alderaan malgrat tot perquè Dantooine estava massa
lluny i no li hauria permès oferir una demostració efectiva del poder de l'Estrella de la Mort. Dantooine per fi
podria resultar novament útil com llar per als refugiats d’Eol Sha.
- Creus que la teva
gent li agradaria viure en un lloc així? -Va preguntar la Leia arquejant les
celles.
En Gantoris, que
fins aquell moment només havia vist el seu món desolat, el planeta gasós de
Bespin i la superfície planetària coberta per una gegantesca ciutat que era
Coruscant, semblava impressionat.
-Sembla un
paradís... No hi ha volcans ni terratrèmols? Molt menjar, i cap gran ciutat?
La Leia va assentir,
i la porta de la sala de projecció es va obrir abans que en Gantoris pogués
tornar a parlar. La Leia es va girar, i es va sorprendre de veure la Cap
d'Estat, la Mon Mothma, creuant el llindar per reunir-se amb ells.
La dona de cabells
castany vermellosos caminava amb passos ràpids i segurs que creaven la
impressió que es lliscava sobre el sòl. La líder de la Nova República va
estendre una mà cap a Gantoris.
-Tu deus ser un dels
primers candidats a rebre l'ensinistrament Jedi d’en Luke Skywalker - va dir -.
Permet-me donar-te la benvinguda a Coruscant i desitjar el major èxit possible,
i que acabis convertint-te en part d'un nou Orde de Cavallers Jedi.
En Gantoris va
agafar la mà de la Mon Mothma i la va saludar amb una lleu inclinació, però la
Leia va captar la fugaç impressió mental que es considerava a si mateix com un
líder que coneix a una persona de la seva mateixa posició.
-Li estava ensenyant
unes imatges de Dantooine a Gantoris, Mon Mothma -va dir la Leia -. Estem
pensant de traslladar als refugiats d’Eol Sha a la nostra antiga base d'aquest
món.
La Mon Mothma va
somriure.
-Fantàstic. Estic al
corrent de la difícil situació actual de les teves gents, i m'agradaria
veure'ls sans i estalvis a Dantooine. Sempre he pensat que era una de les
nostres bases més agradables, no tan rigorosa com Hoth o la Base Pinacle i
sense les espesses jungles de Yavin IV. -Es va girar cap a Gantoris -. Si dones
la teva aprovació en aquest món, al meu torn jo donaré instruccions a la
ministra Organa Solo perquè iniciï els treballs de trasllat i reassentament
immediatament.
En Gantoris va
assentir.
-Si aquestes imatges
són representatives de com és el lloc, estic segur que Dantooine serà una llar
excel·lent per al meu poble.
La Leia va sentir un
gran alleujament.
-Estava pensant a
posar a Wedge... vull dir el general Antilles al capdavant d'aquests treballs.
Porta mesos supervisant la reconstrucció dels nivells inferiors de la ciutat i,
francament, crec que està desaprofitant el seu talent en aquesta tasca.
-Estic d'acord -va
dir la Mon Mothma. Vivia contínuament sota una muntanya d'embolics diplomàtics
i decisions burocràtiques tan enorme que la Leia no podia ni imaginar-la, però
tot i així s'ho feia per mantenir una actitud de tranquil·la energia -. El meu
calendari també acaba de recordar-me que l’ambaixador de Càrida arribarà d'aquí
a dos dies. Van bé tots els preparatius? Puc ajudar-te d'alguna manera?
-Bé, n'hi ha prou
que pensis estar per aquí. És tot el que puc demanar-te... He decidit
traslladar la recepció als Jardins Botànics de la Cúpula Celeste en comptes de
celebrar-la en el Palau Imperial. L’ambaixador Furgan sembla sentir una certa
hostilitat cap a la nostra causa, i no he volgut exacerbar les seves reaccions
rebent-lo en un lloc que va ser la seu del govern imperial. De fet,
l’ambaixador està intentant disfressar la missió que li porta aquí fent-la
passar per una mena de pelegrinatge per visitar diversos monuments i llocs
històrics imperials.
La Mon Mothma va
assentir amb una lleu inclinació de cap, però va somriure.
-Bé, si més no
vindrà... Fins al moment aquesta és el millor senyal, no?
-Suposo que sí.
La Leia seguia
sentint-se una mica escèptica.
-Per cert, no he
rebut el teu informe sobre la missió d’en Han a Kèssel... Vas tenir una idea
molt brillant d’enviar al Han en comptes d'un ambaixador del cos diplomàtic. Ell
pot parlar-los en la seva pròpia llengua, i tornar a obrir els canals de
circulació de l'espècia allunyant-la del mercat negre podria fer meravelles per
a la nova economia. Ha tingut algun èxit?
La Leia va clavar la
mirada a terra, sentint-se bastant incòmoda.
-Ha patit un cert
retard, Mon Mothma, i de moment encara no disposo de cap informació. T'enviaré
un informe complet tan aviat com hagi tornat. Esperem que la seva missió es
vegi coronada per l'èxit.
-Cert, esperem -...
-L'expressió de la Mon Mothma semblava indicar que sospitava que la Leia li
estava amagant alguna cosa, però no va fer més preguntes -. He d'anar a
discutir els drets de salvament de les naus abandonades en òrbita al voltant de
Coruscant amb els representants dels ugnaughts. Em temo que serà una tarda molt
llarga, i només volia saludar-te mentre tingués una oportunitat de fer-ho. Ha
estat un plaer Gantoris.
La Mon Mothma va
començar a girar sobre si mateixa disposant-se a marxar, però es va aturar i va
mirar a la Leia.
-Per cert, Leia,
estàs fent una gran feina... El govern es veu assetjat amb tanta freqüència per
les queixes i les demandes dels grups que representen interessos insatisfets,
que de vegades oblidem tot el que estem fent bé. Estàs fent bé un munt de
coses.
La Leia no va poder
evitar un fugaç somriure d'incomoditat, i va pensar que se sentiria molt més
contenta si no hagués perdut el marit.
Els bessons van
començar a plorar a l'uníson quan la Wínter va posar els peus sobre la rampa de
la seva llançadora sense senyals d'identificació. La serventa personal de la
Leia es va aturar, va romandre d'esquena al Jacen i la Jaina durant uns moments
i va acabar tornant-se lentament fins a quedar de cara a ells.
La Leia tenia les
mans sobre les seves espatlles, però els dos nens seguien tractant la seva mare
com si fos una desconeguda tot i que ja havien transcorregut uns quants dies
des que va arribar. La Leia es va adonar que els seus dits s'havien tensat de
sobte i va comprendre que potser no fos la reacció més adequada donades les
circumstàncies, però tot el seu ésser volia deixar ben clar que els bessons
eren els seus fills, i la Leia es va sentir incapaç de lluitar contra aquest
sobtat afany de possessió.
El rostre de la
Wínter estava gèlid i impassible sota la seva blanca cabellera.
-Deixeu de plorar
ara mateix, nens -va dir. En Jacen va xarrupar aire pel nas.
-Volem que et
quedis, Wínter.
La Wínter va
estendre una mà i va assenyalar la Leia amb un dit tan rígid com la punta d'una
llança.
-Aquí teniu a la
vostra mare -va dir -. Jo m'he limitat a tenir cura de vosaltres. Ja sou grans,
i ha arribat el moment que estigueu a casa vostra. Jo he de tornar per tenir
cura del vostre germà petit.
La Leia va
aconseguir no estremir-se. Coneixia la Wínter des de feia molt de temps. La
seva serventa podia recordar tot el que havia vist o sentit al llarg de la seva
existència, i rares vegades mostrava cap mena d'emoció: però les seves paraules
de feia uns moments significaven que acabava de renunciar a la companyia dels
seus dos pupils, i la Leia va creure detectar una certa tristesa i una sensació
de pèrdua que emanava d'ella.
La Leia es va
agenollar al costat dels bessons.
-Ara els dos us
quedareu amb mi -va dir -, i el vostre pare no trigarà a tornar a casa. Quan
tornem a estar junts tots quatre ens divertirem molt, ja ho veureu...
Els bessons es van
tornar cap a ella. La Wínter va aprofitar el moment de distracció per
desaparèixer en l'interior de la nau. Després va activar els segells de les
portes i va quedar tancada dins de la llançadora abans que en Jacen i la Jaina
s'haguessin adonat que havia marxat.
La Leia va romandre
immòbil al costat dels nens a la pista escombrada pel vent. Els feixos
repulsors de la llançadora es van activar amb un lleu brunzit. La Leia va fer
un pas cap enrere, fent retrocedir als bessons amb ella.
-Hem d’apartar-nos,
nens. Estem massa a prop, i aquest lloc no és segur...
En Jacen i la Jaina
seguien xarrupant sorollosament aire pel nas i tornaven a estar a la vora del
plor. La Leia no havia rebut l'ensinistrament necessari, però tot i així va
intentar calmar-los enviant-los pensaments tranquil·litzadors i plens d'amor.
Va inclinar el cap
per parlar pel comunicador que portava a la solapa.
-Concedeixin permís
d'enlairament a llançadora sense senyals d'identificació posada a la plataforma
superior nord del Palau, per autorització de la ministra Organa Solo.
Els controladors del
trànsit orbital van respondre amb un justificant de recepció, i la llançadora
de la Wínter va ascendir des de la plataforma, va girar i va acabar alçant-se
cap al cel en una trajectòria angular. La Leia va alçar la mà en un gest de
comiat.
-Saludeu a la Wínter
-va dir.
Els bessons van
agitar els seus bracets grassonets. La Wínter va correspondre a la seva salutació
encenent i apagant els llums de la llançadora. Després els coets d'acció
orbital van començar a funcionar, i la nau va sortir disparada cap a la
llunyania il·luminada per les franges de claredat de l'aurora.
-Anem -va dir la
Leia -. Tinc molt de temps perdut per recuperar.
L’Streen estava
assegut al cim del gratacel abandonat i mig en ruïnes on havia establert la
seva llar. Quan en Luke el va portar a la massa sorollosa i agitada de Ciutat
Imperial, on milions de persones cobrien el planeta amb tots els seus
pensaments i totes les seves emocions, l’Streen va suplicar que li trobés un
lloc on pogués tenir una mica de solitud fins que sortissin del planeta per
anar al seu centre d'ensinistrament Jedi. En Luke li va mostrar les parts
abandonades de la ciutat, i l’Streen havia escollit l'edifici més alt. Estar a
gran alçada li recordava els núvols de Bespin.
La Leia havia portat
als bessons, i els va mantenir fermament agafats de la mà mentre els portava
fins a la cabina d'un ascensor que semblava anava a avariar-se d'un moment a un
altre i que els va traslladar a la teulada. Van sortir a la plataforma exterior
on estava l’Streen. L'ancià s'havia assegut a la vora amb els peus penjant
sobre el buit, sense prestar atenció al quilòmetre d'abisme que hi havia sota
seu. Estava contemplant el paisatge urbà, les torres geomètriques de la massa
d'edificis que s'estenia sense cap interrupció fins a perdre’s en la llunyania,
i observava amb silenciosa atenció les diminutes siluetes dels
falcons-ratapinyada que cavalcaven sobre els corrents d'aire calent.
La Leia va creuar la
teulada. No havia tingut mai por als llocs alts, però la presència dels nens
feia que sentís un nou temor que no tenia res a veure amb les altures, una
paranoia que li tensava l'estómac provocada per les milions de coses que podien
suposar un perill per als bessons. En Jacen i la Jaina volien anar corrent fins
a la vora de la plataforma per contemplar l'abisme, però la Leia es va negar a
deixar-los de la mà.
L’Streen es va
tornar quan els va sentir acostar-se. La Leia va veure que encara portava el
seu mono de moltes butxaques. El cercador de núvols no havia volgut canviar-lo
per les peces més còmodes o de més abric que li havia ofert.
-Només hem vingut a
veure com estaves, l’Streen -el va saludar la Leia -. En Luke ha hagut de
marxar, i volia assegurar-me que no necessitaves res.
L’Streen va trigar
uns moments a respondre.
-M'agradaria
disposar d'una mica de solitud, però em temo que en tot aquest planeta no hi ha
cap lloc on pugui estar tot sol. Fins i tot als llocs més tranquils de
Coruscant segueixo sentint un brunzit constant de pensaments i veus que
murmuren... Fins que aprengui com bloquejar-les em resultarà molt difícil viure
aquí. El Mestre Jedi va prometre que m'ensenyaria com aconseguir-ho.
-En Luke no hauria
de trigar molt a tornar -va dir la Leia.
Es van apropar una
mica més a la vora i la Leia va insistir a mantenir-se prou lluny d'ell perquè
no correguessin perill, però la Jaina va tirar de la seva mà fins obligar-la a
estirar tot el braç per poder mirar per sobre de la vora i contemplar
bocabadada la gran distància que la separava del sòl.
- Queda molt lluny!
-Va exclamar.
-Sí, tant que si
caiguessis et faries molt de mal -va replicar la Leia.
-No em cauré.
-Jo tampoc -va dir
en Jacen, i després va insistir en estirar el braç de la seva mare per poder
mirar per la vora igual que havia fet la Jaina.
L’Streen va
contemplar als bessons amb una cosa semblant a la sorpresa en la mirada.
-Sou millors que els
altres -va dir -. Les ments dels nens són senzilles i sense complicacions, i no
em molesten. El cap només em fa mal quan els pensaments són complicats i estan
plens d'un miler de subtextos. I vostè, ministra Organa Solo... La seva ment és
més tranquil·la i està més centrada que la de la gran majoria de les persones.
-En Luke em va
ensenyar a controlar la meva ment. No permeto que els pensaments i les emocions
que tant et molesten escapin d'ella, i tampoc els envio a ningú més.
L’Streen va somriure
amb cansament, i després es va dedicar a contemplar la immensitat del cel. Els
llums intermitents de les llançadores diplomàtiques que arribaven i marxaven
viatjaven pel cicle seguint diferents cursos parabòlics.
-Espero que tots els
que rebin l'ensinistrament Jedi aprenguin a aconseguir que les seves ments
siguin tan silencioses com la seva, ministra. M'encantaria ser a prop d'altres
persones i formar part d'una comunitat amb gent com vostè i el Mestre Jedi...
Quant de temps creu que trigaré a aconseguir-ho?
L’Streen va clavar
la seva mirada profunda i penetrant en els seus ulls, i la Leia va tirar dels
nens apartant-los de la vora de la teulada.
-Aquest moment
arribarà aviat -va dir la Leia -. El més aviat possible, ja ho veurà...
Després es va jurar
a si mateixa que trobaria un lloc per l'acadèmia d’en Luke abans que el seu
germà tornés de Kèssel. Havia de ser el lloc adequat, i havia de trobar-lo de
seguida.
La Leia i C3PO van
insistir que els bessons havien de rebre un bany ondulatori calent abans d'anar
a dormir. La Leia va obrir les aixetes, i C3PO va anar comprovant la
temperatura periòdicament per assegurar-se que l'aigua no estava massa freda ni
massa calenta.
La Leia va empènyer
al Jacen i la Jaina cap a l'aigua que ondulava i s'agitava suaument, però en
Jacen es va resistir.
- Abans posa-li
bombolles!
-Posaré les
bombolles abans de tancar les aixetes. Ara fiqueu-vos dins, d'acord?
-Wínter posa les
bombolles primer -va dir la Jaina.
-Bé, doncs aquest
cop ho farem d'una manera una mica diferent -li va explicar la Leia, començant
a sentir una certa irritació.
- Vull bombolles
ara! -Va cridar en Jacen.
- Ai, mare! Potser
seria millor que poséssim les bombolles primer, mestresa Leia -va dir C3PO.
Però el desafiament
dels bessons havia servit per despertar la tossuderia natural de la Leia.
-No. Us he dit que
us fiqueu en el bany, d'acord? Tant me fa com ho fa la Wínter. Ara viviu aquí,
i de vegades fem les coses de manera diferent.
La Jaina va començar
a plorar.
- Au, no passa res!
-Va exclamar la Leia -. És un bany magnífic. Mireu... -Va ficar la mà a l'aigua
calenta i la va agitar -. Tant és en quin moment posis les bombolles.
- Puc posar
bombolles dins? -Va preguntar la Jaina.
-Si et fiques a
l'aigua, podràs afegir les bombolles.
La Jaina es va afanyar
a ficar-se a l'aigua i va estendre les mans. La Leia li va lliurar una estora
ambarina que es dissoldria en la suau agitació del bany ondulatori. En Jacen va
saltar a l'aigua.
- Ara jo poso les
bombolles!
-Massa tard -va dir
-. La propera vegada et tocarà a tu.
-Potser hauríem de
deixar que afegissin una altra esfera de bombolles -va dir C3PO, inclinant-se
sobre l'aigua per situar els nens en els dos extrems de la banyera.
La Jaina va usar les
dues mans per llançar aigua al rostre de l'androide.
- Vull tornar a
casa!
-Aquesta és casa
teva, Jacen. Ara vius aquí. Sóc la teva mare.
-No. Vull tornar a
casa!
La Leia va començar
a preguntar-se per què totes les seves habilitats diplomàtiques semblaven
haver-se tornat tan inútils de sobte. Els bessons van començar a esquitxar-se
l'un a l'altre. Al principi el combat d’esquitxades va semblar un joc, però de
sobte els dos es van tirar a plorar sense que hi hagués cap raó aparent per a
això. La Leia va pensar que allò potser fos una bona preparació per rebre a
l’ambaixador de Càrida.
Va tancar els ulls.
Els dos bessons seguien plorant i xisclant. C3PO, cada vegada més nerviós i
confús, feia frenètics esforços per esbrinar en què consistia exactament el
problema.
«Ah, si almenys
sabés on és en Han...», Va pensar la Leia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada