23
En Tol Sivron va
anar a visitar la Qwi Xux al seu laboratori de recerca. L'administrador twi'lek
embolicat en la seva túnica fosca va fer una prolongada i xiuxiuejant
inspiració, i les seves cues cefàliques es van remoure nerviosament mentre
contemplava les instal·lacions. En Sivron feia l'efecte de no haver posat mai
els peus dins d'un autèntic laboratori, la qual cosa li va semblar bastant
estrany a la Qwi tenint en compte que el procés estava al seu càrrec.
La Qwi va
interrompre els seus càlculs musicals amb un grall res melodiós.
- Director Sivron!
Què puc fer per vostè?
En Tol Sivron exigia
un flux regular d'informes escrits, estudis de factibilitat i resums de
progressos, i cada setmana celebrava una reunió de científics perquè
compartissin les seves idees i el seu treball en un intercanvi sincer i
estimulant.
Però en Tol Sivron
no tenia el costum de visitar als qui treballaven a les seves ordres.
El twi'lek va
deambular per l'habitació potinejant objectes aquí i allà, fregant-se els
artells i contemplant l'equip habitual en un laboratori com si li resultés
profundament interessant. Va fer lliscar els seus dits acabats en llargues
urpes sobre l'indicador de calibratge d'un analitzador de resistència
d'aliatges i va murmurar un «Hmmmmm, bona feina!» gairebé inintel·ligible, com
si la Qwi hagués inventat aquell instrument d'ús tan comú en tots els
laboratoris.
-Només he vingut a
felicitar-la per la continuada qualitat de la seva tasca, doctora Xux. –En Sivron
va acariciar una de les cues cefàliques vermiformes enroscades al voltant del
seu coll, i quan va tornar a parlar ho va fer en un to més sec -. Però espero
que hagi acabat d'una vegada amb el fet interminable de donar-li voltes al
projecte del Triturador de Sols. Ja
sap que portem bastant retard sobre la data de finalització fixada pel Gran
Moff Tarkin, i hem d'actuar el més aviat possible. Insisteixo que redacti el
seu informe final i posi en ordre tota la seva documentació. Envieu-lo al meu
despatx el més aviat que pugui.
La Qwi el va
contemplar amb irritació i va parpellejar a tota velocitat. Ja havia lliurat
cinc informes «finals», però en Sivron sempre li havia demanat que tornés a
portar a terme una simulació determinada o que fes noves proves amb els
aliatges estructurals del blindatge quàntic del Triturador de Sols. Mai li donava raons, però la Qwi tenia la
impressió que en realitat no havia llegit ni un sol informe. Si d'ella hagués
depès, el Triturador de Sols ja
hauria estat llest per a ser emprat feia dos anys. La Qwi estava començant
d’afartar-se d'aquell projecte, i desitjava poder treballar en un nou disseny
que pogués iniciar des de zero i tornar a les tasques d'investigació realment
imaginatives que tant li agradaven.
- Tindrà l'informe
aquesta mateixa nit, director Sivron!
La Qwi va decidir
que es limitaria a enviar-li una còpia de l'últim que havia redactat.
-Fantàstic,
fantàstic -va dir en Sivron, tornant a acariciar una de les seves cues
cefàliques -. Només volia assegurar-me que tot està en ordre...
«Per a què? -Va
pensar la Qwi -. No anirem enlloc, oi?» Odiava que els administradors i els
militars fiquessin contínuament els nassos en els seus assumptes. En Tol Sivron
se'n va anar sense dir una paraula més.
La Qwi el va seguir
amb la mirada i després va activar el pany de la seva porta, que gairebé mai
utilitzava. Va tornar al seu terminal de visualització i va seguir intentant
obrir-se pas a través del mur de contrasenyes i codis que s'alçava davant seu.
Després de tot, sempre li havien agradat els desafiaments.
La Qwi no aconseguia
deixar de pensar en el que li havia dit en Han Solo. Al principi només va ser
un nou trencaclosques que resoldre, però no va trigar a prestar tota la seva
atenció i comprendre-ho com el que realment era. Per a ella tots els prototips
que desenvolupava eren conceptes abstractes convertits en realitat mitjançant
música matemàtica i brillants intuïcions. La Qwi es repetia una vegada i una
altra que no sabia perquè es feien servir les seves invencions, i que no li
importava. Podia fer conjectures bastant ben fundades, per descomptat, però
intentava abstenir-se de fer-les. No
volia saber-ho! Sempre reprimia aquells pensaments abans que poguessin
aflorar en la seva ment. Però la Qwi Xux no era estúpida, és clar.
Se suposava que l'Estrella de la Mort seria utilitzada per
fragmentar planetes morts i ja explotats al màxim amb la finalitat de
proporcionar un accés directe a les matèries primeres ocultes en els seus
nuclis. Exacte! Però... I si havia
concebut aquesta excusa després? Se suposava que els devastadors de Mons serien
immenses factories mòbils que utilitzarien la runa i restes sense valor per
fabricar valuosos components industrials. Exacte!
Tarkin havia estat al seu costat mentre la Qwi suportava la immensa pressió del
seu ensinistrament, i la Qwi sabia de què era capaç aquell home.
I el nou Triturador de Sols era... «Què és?
-Havia exclamat en Han alçant la veu fins a tal extrem que va deixar una mica
adolorides les fràgils orelles de la Qwi -. Per a què dimonis es pot utilitzar
el Triturador de Sols..., excepte per
escombrar per complet tota la vida en aquells sistemes que no els hi caiguin bé
als imperials? Ni tan sols tens una excusa com l'explotació minera de les
restes... El Triturador de Sols només
té un propòsit: causar la mort d'un nombre incomptable d'éssers innocents. No
pot servir per res més.»
Però la Qwi no podia
suportar que la responsabilitat de totes aquelles vides estigués a les mans.
Això no formava part del seu treball. Ella es limitava a dibuixar plànols,
jugar amb els dissenys i resoldre equacions. Descobrir que alguna cosa
considerada impossible fins llavors era factible sempre l'omplia de goig.
D'altra banda, la
Qwi era molt conscient del que estava fent... Encara que el fet de fingir
ingenuïtat li proporcionava una excusa realment perfecta, un escut magnífic
contra les envestides de la seva pròpia consciència.
La Qwi havia trobat
el «informe» complet lliurat per Han Solo en els bancs de dades de les Goles. Estava
protegit per un codi d'accés que havia desxifrat sense cap dificultat, i
consistia en un enregistrament de vídeo en comptes d'una mera transcripció. En Sivron
i la Daala li havien amagat una gran part d'ell, per descomptat, però... Per
què ho havien fet?
La Qwi va contemplar
tota la sessió de tortura sense poder creure en el que estaven veient els seus
ulls. Mai havia sospitat que li havien arrencat la informació d'aquella manera!
Les paraules impreses sobre el paper semblaven tan impassibles i tranquil·les,
com si haguessin estat fruit d'una perfecta relació de cooperació...
Però a un nivell més
profund i professional la Qwi només podia sentir irritació contra l’almirall
Daala. Se suposava que tots els científics de les Goles disposaven d'un accés
total i sense restriccions a totes les dades. La Qwi portava dotze anys dins
del cúmul de forats negres, i en tot aquest temps mai havia vist rebutjada una
sola petició de dades! Però allò era encara pitjor. No només li havien negat
accés a la totalitat de l'informe, sinó que l'havien enganyat perquè cregués
que en Han no havia proporcionat més dades que els continguts en la versió
censurada que li havien lliurat.
«Però la informació
ha de ser compartida! -Va pensar la Qwi -. Com puc fer la meva feina si no tinc
les dades pertinents?»
La Qwi es va obrir
pas a través dels diferents codis i contrasenyes gairebé sense dificultat. Pel
que sembla, ningú havia esperat que es prengués la molèstia de fer una ullada.
Va llegir tot l'informe amb una barreja de sorpresa i horror que s'anava
intensificant per moments: la destrucció d’Alderaan, l'atac a Yavin IV,
l'emboscada estesa a la flota rebel a Endor, l'enorme navili hospital i els
transports de personal convertits en micrometeoroides pel superlàser de la
segona Estrella de la Mort...
«Per a què pensaves
que anaven a utilitzar-les?». Li havia dit en Han. La Qwi va tancar els ulls i
va intentar expulsar el pensament de la seva ment.
Concentra't en el problema. Aquestes paraules
havien estat el mantra de la seva infància. No
et deixis distreure per res més. Resoldre el problema era l'única cosa que
importava. Resoldre el problema significava sobreviure...
La Qwi recordava
haver passat dos anys de la seva infància en l'entorn silenciós i estèril de
l'esfera d'educació orbital que surava sobre Omwat, el seu món natal. En
aquella època tenia deu anys estàndard, la mateixa edat que els seus altres nou
companys, cadascun seleccionat d'una aglomeració-rusc diferent d’Omwat. Vistos
des de l'òrbita en què girava l'esfera, els continents verd i taronja adquirien
un aspecte irreal, mig ocults pels núvols i puntuats pels congostos i les
protuberàncies de les muntanyes. No s'assemblaven en res als mapes clars i
precisos que la Qwi havia vist fins llavors.
Però l'esfera
educativa de la Qwi no estava sola en la seva òrbita, ja que el Destructor
Estel·lar personal d’en Tarkin l'acompanyava en ella. Com a nau de combat no
era dels més temibles, ja que hi havia molts models superiors a la classe
Victòria, però tot i així tenia la potència de foc suficient per fer ploure la
mort i la destrucció sobre Omwat si els estudiants no progressaven com
s'esperava d' ells.
Durant dos anys la
vida de la Qwi havia estat una interminable successió de sessions
d'ensinistrament, proves, sessions d'ensinistrament i més proves concebudes amb
l'únic propòsit d'introduir tots els coneixements relatius a les disciplines
d'enginyeria disponibles a les flexibles ments joves omwatianes, que tan fàcils
de modelar resultaven..., o fer esclatar els seus cervells durant el procés. Les
investigacions d’en Tarkin havien demostrat que els nens d’Omwat eren capaços
de dur a terme sorprenents gestes mentals sempre que estiguessin sotmesos a una
pressió prou intensa i aplicada de la manera adequada. La gran majoria de les
joves ments s'ensorrarien sota aquella pressió, però algunes emergien del
procés convertides en autèntiques joies, brillants i altament creatives. En
Tarkin havia volgut esbrinar quins resultats pràctics podia donar aquella
possibilitat.
Aquell home flac i
dur com l'acer havia vingut a veure'ls vestit amb el seu uniforme de gala
durant els exàmens més importants, i havia mantingut la mirada implacablement
clavada en els nens d’Omwat que seguien amb vida mentre lluitaven amb problemes
que havien derrotat als millors dissenyadors de l'Imperi. La Qwi recordava com
s'havien alarmat quan un dels seus companys de classe, un noi anomenat Pillik,
va caure sobtadament a terra presa d'una mena d'atac epilèptic, agafant-se el
cap i cridant. En Pillik havia aconseguit posar-se de genolls, sanglotant,
abans que els guàrdies arribessin fins a ell. Mentre se l'enduien, en Pillik
havia allargat desesperadament les mans cap al seu examen, cridant que volia
acabar el seu treball.
Després la Qwi i els
seus tres companys de classe supervivents van anar en silenci fins a la
finestra de l'esfera educativa per poder veure com les bateries turbolàsers del
Destructor Estel·lar de la classe Victòria convertien en vapor el rusc d’en
Pillik com a càstig pel seu fracàs.
La Qwi no podia
permetre’s el luxe de deixar-se distreure per les conseqüències. Si la seva
concentració flaquejava, tots moririen. Havia de confinar totes les
preocupacions i preguntes en el més profund de la seva ment. Els problemes eren
un refugi de puresa i seguretat, i havien de ser resolts merament perquè eren
problemes. La Qwi no podia permetre’s ni un sol instant de distracció pensant
en alguna cosa que estigués més enllà del problema immediat.
Al final la Qwi va
ser l'única del seu grup que va aconseguir acabar el procés d'ensinistrament.
Tot l'espai disponible de la seva memòria havia d'estar reservat a la física,
les matemàtiques i l'enginyeria, de manera que no havia rebut cap instrucció en
ciències biològiques. En Tarkin l'havia portat a la nova Instal·lació de les
Goles i l'havia posat sota la tutela del gran enginyer Bevel Lemelisk. La Qwi
no havia sortit de les Goles des de llavors.
Els problemes havien
de ser resolts merament perquè eren problemes. Si es deixava distreure per les
emocions, ocorrerien coses terribles. Encara recordava les imatges de ciutats a
Omwat cremant-se com fogueres de campaments distants vistes des de l'òrbita de
l'esfera, els incendis creats pels feixos làser que escombraven les sabanes del
seu món..., però la Qwi tenia massa càlculs per acabar, massa dissenys per
modificar.
La Qwi havia
tranquil·litzat a la seva consciència descarregant la responsabilitat sobre les
espatlles d'altres, però la veritat innegable era que creava artefactes que
havien estat els causants directes de la mort de civilitzacions senceres i que
havien destruït mons sencers. Amb el Triturador
de Sols, la Qwi podria fer desaparèixer sistemes estel·lars sencers amb
només prémer un botó.
La Qwi Xux tenia
moltes coses en què pensar, però no sabia com enfrontar-se a aquella mena de
reflexions. Es trobava davant d'un problema d'un tipus totalment nou i
diferent..., i havia de resoldre’l.
En Chewbacca va
romandre tan immòbil com una estàtua, negant-se a moure’s i desafiant el
capatàs a què tornés a utilitzar el seu fuet d'energia.
El capatàs el va
utilitzar.
En Chewbacca va
rugir en sentir la terrible punxada de dolor que va travessar la seva pell, i
els seus nervis es van convulsionar sota els efectes residuals de la descàrrega.
El wookiee va alçar els seus velluts braços, cremant en desitjos d'arrencar els
membres d'aquell home gros i impassible del seu tors esfèric.
Catorze soldats de
les tropes d'assalt li van apuntar amb els seus desintegradors.
- Vas a tornar a
treballar o he de pujar un parell de graus el control d'intensitat de la
descàrrega, wookiee?
El capatàs es va
colpejar suaument el palmell amb el mànec del fuet d'energia mentre observava a
Chewbacca sense immutar-se. Tenia la pell exsangüe i d'un aspecte gairebé
polsegós, com si tot el seu organisme estigués mort per sota d'ella.
-En qualsevol altre
moment hauria gaudit enormement amb el desafiament de trencar la teva voluntat,
wookiee -va seguir dient -. Porto catorze anys estàndards aquí amb tota una
colla d'esclaus wookiees a les meves ordres. Vam perdre uns quants durant el
procés, però vaig acabar domant-los a tots i ara obeeixen les ordres i fan la
seva feina. Però l’almirall Daala insisteix que demà tot ha d'estar a punt per
a la mobilització.
El capatàs va moure
el lluent punta verda del fuet en l'aire davant de la cara d’en Chewbacca,
socarrimant-li uns quants pèls. En Chewbacca va tensar els seus negres llavis
revelant els seus ullals i va grunyir.
-No puc perdre el
temps amb juguesques -va dir el capatàs -. Si he de desaprofitar més temps
ensenyant-te disciplina... Bé, en aquest cas prefereixo llançar-te a l'espai.
Ho has entès?
En Chewbacca va
pensar en llançar-li un rugit a la cara, però el capatàs semblava estar parlant
seriosament. En Chewbacca havia de sobreviure el temps suficient per esbrinar
què era d’en Han. En Han l’havia rescatat feia molt de temps d'uns traficants
d'esclaus, i en Chewbacca seguia tenint un deute de vida pendent amb l'humà. El
wookiee va acabar deixant escapar un grunyit gutural d'assentiment.
-Bé... I ara torna a
aquella llançadora d'assalt!
En Chewbacca portava
una granota de treball gris amb butxaques en els quals guardar eines de
diagnòstic per a motors i claus hidràuliques per afluixar femelles. El wookiee
ja havia esbrinat que no hi havia ni una sola eina que pogués ser utilitzada
com a arma.
La llançadora
d'assalt de la classe Gamma ocupava una bona part de l'hangar inferior del Gorgona. En Chewbacca també disposava
d'un petit tauler de dades amb les configuracions del projector de feixos de
tracció i els generadors d'escuts deflectors. Ja havia treballat en altres naus
amb anterioritat, i coneixia el Falcó
com si fos el palmell de la mà gràcies a les moltes reparacions d'emergència
que ell i en Han s'havien vist obligats a fer. Els plànols del tauler de dades
li permetrien reparar sistemes de tecnologia imperial que tenien dècades
d'antiguitat sense cap mena de problemes.
En Chewbacca va anar
a la cua de la llançadora d'assalt i va inspeccionar les toveres de sortida
dels reactors, i després va comprovar de mala gana les muntures del canó
desintegrador. A la proa de la nau hi havia una escotilla que permetia l'accés
a la tripulació, però en Chewbacca va optar per emprar un mètode més rigorós
consistent a obrir una de les portelles de llançament utilitzades per permetre
la sortida a les tropes d'assalt en condicions de gravetat zero durant un atac
espacial, i es va ficar per ella.
Un cop dins ja tenia
accés al nivell d'enginyeria, on va estar examinant els moduladors d'energia i
els sistemes de suport vital. El wookiee haver de fer un gran esforç per reprimir
l'impuls d'arrencar circuits i causar danys en els equips. Si ho feia el
capatàs l’executaria immediatament, i un sabotatge tan insignificant no
serviria de res. A més, fins i tot uns danys molt més subtils probablement
serien descoberts durant el procediment de comprovació inicial previ a
l'enlairament.
La secció de
passatgers de la llançadora d'assalt era realment espartana, ja que només
contenia lliteres per als soldats, així com un parell de compartiments
d'emmagatzematge proveïts d'unitats d'energia per guardar les voluminoses
armadures que empraven en condicions de gravetat zero. En Chewbacca va activar
els sistemes i va examinar la consola de comandament, després de les quals va
fer una comprovació dels dos ordinadors de vol interconnectats..., i va pensar
d’arrencar les butaques en què s'asseurien els cinc membres de l'equip de vol.
El gras capatàs
seguia cridant i fent espetegar el seu fuet d'energia a l’hangar del Gorgona. En Chewbacca va sentir com una
onada d'ira s'anava estenent per tot el seu ser escoltant els crits de dolor
dels altres esclaus wookiees, que havien perdut tot desig de resistir feia ja
molt temps. No sabia res sobre els seus companys de captiveri. L’havien
mantingut tancat en una cel·la individual, i no se'ls permetia parlar entre si.
En Chewbacca es va preguntar quant temps havia transcorregut des que aquells
esclaus esgotats havien tocat per última vegada les branques dels seus
arbres-llar.
- A treballar! -Va
cridar el capatàs -. Hi ha molt a fer, i s'ha de fer avui! Només en el Gorgona hi ha tres-centes naus!
I en Chewbacca sabia
que els altres tres Destructors Estel·lars contenien un nombre idèntic de caces
TIE, troneres i llançadores d'assalt.
En Chewbacca va
tensar el puny sobre la tapa aixecada d'un compartiment de càrrega, i el metall
es va doblar visiblement. Volia esbrinar per què l’almirall Daala insistia que
tots havien de treballar amb una pressa tan desesperada.
La Qwi Xux odiava
que els soldats de les tropes d'assalt li donessin ordres. Durant els anys que
portava a la Instal·lació de les Goles havia après a ignorar la presència dels
soldats que desfilaven rígidament pels passadissos amb les seves armadures
blanques, portant a terme sessions interminables d'ensinistrament i formació
que no tenien el més mínim sentit i que els donaven l'aparença de robots sense
ment. Tindrien problemes de memòria, o es tractaria d'alguna altra cosa que no
podia entendre? Un cop havia après una cosa, la Qwi ja no necessitava seguir
repetint-se-la. El pas del temps li havia ensenyat a no prestar molta atenció
als soldats... fins que un escamot es va presentar davant la porta del seu
laboratori i va insistir que havia d'anar amb ells.
La Qwi havia acabat
les seves investigacions il·lícites en les bases de dades feia tan sols uns
moments, i havia desactivat el pany de l'entrada al seu laboratori. No tenia
cap raó per pensar que els soldats sospitessin alguna cosa, però tot i així es
va sentir envaïda per un terror totalment irracional.
Els soldats es van
desplegar al seu voltant formant una bombolla protectora i la van fer avançar
al llarg dels passadissos enrajolats.
- On em porten? -Va
aconseguir preguntar la Qwi per fi.
-L’almirall Daala
desitja veure-la -va dir el capità a través del filtre-altaveu del seu casc.
-Oh. Per què?
-Ella ja li ho dirà.
La Qwi va empassar
saliva intentant fer baixar la bola gelada que s'havia format en la seva gola,
i quan va parlar va intentar que la seva veu sonés el més altiva possible.
- I per què no ha
pogut venir a veure’m?
-Perquè l’almirall
Daala és una persona molt ocupada.
-Jo també estic molt
ocupada.
-L’almirall Daala és
la nostra oficial superior, i vostè no.
La Qwi no va fer més
preguntes, i es va limitar a seguir-los en silenci mentre la portaven per un
tub d'accés fins a un altre asteroide de l'aglomeració principal, i després a
una petita llançadora de l'hangar.
Quan van arribar al
Destructor Estel·lar Gorgona la Qwi
no va poder evitar contemplar amb els ulls molt oberts i expressió fascinada
tot el que l'envoltava. Les enormes naus havien estat surant en el cel per
sobre de la Instal·lació de les Goles durant tot el temps que abastava la seva
memòria, però la Qwi poques vegades havia tingut l'oportunitat de pujar a bord
d'elles. Els soldats del seu escorta la van portar directament al pont de
comandament del Gorgona.
El trapezoide de la
torre de comandament s'elevava a gran altura per sobre de la punta de fletxa
que era la massa principal de la nau, proporcionant una vista panoràmica que
abastava l'immens paisatge del Destructor Estel·lar. La Qwi es va aturar i va
tornar la mirada cap al visor principal per contemplar el conjunt de roques que
havien estat unides durant la creació de la Instal·lació de les Goles, i durant
un moment va recordar com havia contemplat la destrucció de ciutats a Omwat
ordenada per Tarkin des l'esfera d'educació orbital que surava molt per sobre
d'elles.
La dotació del pont
de comandament estava molt ocupada en els seus llocs, tan concentrada en el seu
treball com si estiguessin duent a terme unes maniobres de combat de gran
importància. Els soldats de les tropes d'assalt anaven i venien precipitadament
pels passadissos. L'atmosfera ressonava amb els ecos dels missatges que
brollaven dels intercomunicadors, succeint-se amb tanta rapidesa que semblaven
superposar-se els uns als altres. La Qwi es va preguntar com era possible que
tots estiguessin tan enfeinats després d'una dècada sencera de no fer res.
L’almirall Daala
estava immòbil al costat de la seva consola de comandament contemplant el letal
remolí de gasos que la separava de l'exterior. La Qwi va observar la seva
esvelta i perfecta silueta mig amagada per una aurora de cabells castany
vermellosos que fluïen com una manta vivent al llarg de la seva esquena. Quan
la Daala es va tornar cap a ella, una part de la seva cabellera va romandre
immòbil allà on havia estat penjant i es va cargolar al voltant de la cintura,
mentre que altres flocs s’arquejaven darrere d'ella.
- Volia veure’m? -Va
preguntar la Qwi.
La seva veu fràgil i
trencadissa tremolava tot i els grans esforços que estava fent per controlar el
seu nerviosisme.
La Daala la va
contemplar en silenci durant uns moments, i la Qwi va tenir la impressió que
estava sent col·locada sota una lupa com a preparatiu inicial per a la
dissecció. Després la Daala va semblar reconèixer-la de sobte.
- Ah, sí! Qwi Xux,
al capdavant del projecte del Triturador
de Sols, oi?
-Sí, almirall. –La Qwi
va esperar uns moments, però no va poder contenir-se -. He fet alguna cosa
malament?
-No ho sé. Ha fet
alguna cosa malament? -Va respondre la Daala, i després va donar l'esquena al
gran finestral i es va dedicar a contemplar les seves altres naus -. No
aconsegueixo treure-li informació a Tol Sivron, així que vaig a dir-li-ho
directament a vostè. Si té més feina a fer en el Triturador de Sols, termineu-la immediatament. Anem a mobilitzar la
flota.
La Daala va
interpretar malament el silenci de perplexitat de la Qwi.
-No es preocupi...
Compta amb la meva autorització per disposar de tota l'ajuda que pugui
necessitar, però tot ha d'estar acabat dins d'un dia com a màxim. Ha disposat
de dos anys més del termini que li va donar el Gran Moff Tarkin. Ja va sent
hora que el Triturador de Sols sigui
utilitzat...
La Qwi va fer una
ràpida inspiració d'aire i va intentar posar una mica d'ordre en els seus
pensaments.
-Sí, però... Per què
ara? Per què tanta pressa?
La Daala es va
encarar amb ella i la va contemplar amb expressió fosca.
-Hem rebut noves
informacions. L'Imperi ha patit greus danys i es troba en una situació molt
vulnerable, i no podem seguir asseguts aquí i esperar a veure què passa a
l'exterior. Disposem de quatre Destructors Estel·lars, tota una flota sobre la
qual la Rebel·lió no sap absolutament res... El prototip de l'Estrella de la Mort no pot viatjar per
l'hiperespai, pel que no ens serveix de res en aquesta operació.... però
comptarem amb el Triturador de Sols.
El seu superb Triturador de Sols...
-La resplendor dels remolins de gasos flamejants que giraven a l'exterior va
arrencar llampades als ulls de la Daala -. Amb ell podrem anar destruint a la
Nova República sistema per sistema.
Totes les
advertències d’en Han van tornar a ressonar com crits ensordidors dins del cap
de la Qwi. En Han havia tingut raó en tot el que li havia dit.
La Daala va moure
una mà indicant-li que podia marxar, i la Qwi es va allunyar amb pas
trontollant deixant que els soldats de les tropes d'assalt l’escortessin cap a
la llançadora que els esperava. La Qwi hauria de prendre la seva decisió més
aviat del que havia esperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada