13
L’Skynxnex va introduir una càrrega
d'energia nova en el seu desintegrador modificat de doble canó, va contemplar
l'arma somrient i la va ficar a la funda.
-Gràcies, Moruth -va dir -. No ho
lamentaràs...
En Doole va moure els seus dits
esponjosos en una lenta repicadissa sobre l'escriptori que havia pertangut a
l'alcaid. Un dels insectes iridescents que havien aconseguit escapar de la
gàbia voletejava per l'habitació, estavellant-se una vegada i una altra contra
l'enorme finestral panoràmic.
-Intenta no cometre cap error,
d'acord? -Va dir -. Vull que en Solo desaparegui i que no quedi cap rastre del
que ha passat..., absolutament cap. Estic segur que la Nova República acabarà
venint a ensumar per aquí... Només és qüestió de temps, i hem d'estar totalment
nets quan això passi. Com va l'escut d'energia? Encara no funciona?
-Aquest matí vam estar fent diverses
proves amb ell, i els nostres enginyers estan segurs que funcionarà. En Solo i
el wookiee ja hauran mort en aquells dies -va dir l’Skynxnex -. Ho garanteixo,
Doole.
Els llavis d’en Doole es van corbar
com un cèrcol de goma deformat per una pressió excessiva.
-No gaudeixis massa quan ho facis
-va dir.
L’Skynxnex li va tornar el somriure
i es va girar per marxar. Els seus negres ulls relluïen.
-Només l'estrictament necessari -va
dir.
El vagó avançava rugint pels túnels
embolicat en la negror més absoluta. En Han no tenia més elecció que confiar en
el sistema de guia de l'ordinador.
En Chewbacca havia aconseguit trobar
el botó de l'accelerador, i l'havia premut repetidament en un intent
d'allunyar-se al més aviat possible de l'horror de moltes potes que aguaitava
en les profunditats de les mines.
En Han s'aferrava als costats del
vagó amb mans tremoloses que havien empal·lidit a causa del fred i el terror.
Cada vegada que passaven a tota velocitat al costat de l'obertura d'un túnel
lateral, la seva imaginació sentia sorolls de potes movent-se i d'urpes
esmolades com dalles que sorgien de la negror per clavar-se en els seus cossos
i treure'ls del vagó.
-El nostre curs ens està portant de
tornada a la sala de reunió -va dir en Kyp -. Aquesta podria ser la nostra
ocasió d'escapar.
- I on podríem anar? -Va preguntar
en Han. Podia sentir els batecs desbocats del seu cor. En Chewbacca va grunyir
una pregunta gemegosa i en Han es va encarregar de traduir-la -. Coneixes
alguna altra manera de sortir d'aquests túnels?
-No, però potser podria trobar una
-va respondre en Kyp.
En Han va intentar reprimir un
sobtat atac de calfreds.
-No sé què pensaràs tu, però et diré
que no em ve massa de gust caminar vagabundejant per túnels foscos buscant a
les palpentes una sortida..., almenys no mentre aquesta cosa vagi darrere
nostre.
Pensar que podia morir per
congelació sota els ullals d'aquell monstre capaç d'absorbir l'energia feia que
l'opció de ser un presoner a les mines d'espècia no li semblés tan terrible
després de tot.
Els vagons flotants van anar reduint
la velocitat i van acabar detenint-se en la cambra de recepció abans que
poguessin formar alguna mena de pla alternatiu. La porta metàl·lica de l'altre
extrem es va tancar darrere d'ells. Gràcies a les seves ulleres infraroges, en
Han podia veure els controls d'activació a la paret al costat d'una porta
interior. Els seus genolls semblaven estar a punt de doblegar-se, i quan va
teclejar el codi d'accés a la sala comuna va descobrir que li tremolaven les
mans.
La potent claredat de l'interior va
caure sobre ells i els tres supervivents van entrar trontollant, agafant-se els
uns als altres per no caure. En Chewbacca va utilitzar els seus robusts braços
peluts per mantenir en peu al Han i en Kyp.
En Han, enlluernat, es va tapar les
mans amb els ulls i va deixar que les ulleres infraroges pengessin del seu
coll.
-El cap Roke ha mort -va grallar
sense dirigir-se a ningú en particular.
-Hi ha un monstre en els túnels...
Va atacar al guàrdia. Vam aconseguir escapar pels pèls.
-Han... -Va dir en Kyp.
En Chewbacca ensumà l'aire i va
deixar escapar un rugit d'ira.
En Han estava intentant veure alguna
cosa. Va sentir soroll de gent a la sala de reunió, però només podia veure
ombres que es movien en la sobtada claredat. Va seguir esforçant-se, i va
acabar aconseguint distingir una silueta molt alta i prima de cabells negres i
ulls enfonsats en un rostre que recordava una calavera.
-M'alegra veure que has tornat, Solo
-va dir l’Skynxnex des de l'altre extrem de la sala, i va desenfundar el
desintegrador de doble canó que penjava del seu maluc.
En Han va tenir la impressió que tot
es movia molt més lentament del normal. Encara estava sentint els efectes
estimulants de la descàrrega d'adrenalina causada pel terror. Va veure l'arma,
va veure l’Skynxnex i va veure el rostre cadavèric de l'home. En Doole havia
enviat al seu esbirro per matar-los.
En Han no va desaprofitar ni un
segon, i va empènyer a Chewbacca fent-lo retrocedir.
- Enrere, Chewie! Hem de sortir
d'aquí!
Va arrossegar a Kyp a través del
llindar. En Chewbacca va deixar anar un xisclet estrident i es va llançar cap a
la càmera sumida en la penombra on esperaven els vagons flotants de la mina.
- Ep!
L’Skynxnex va arrencar a córrer amb
llargues gambades que semblaven salts i que li van fer creuar ràpidament la sala
de reunió. En Han li va tancar la porta als nassos, i va activar a corre-cuita
el tancament de seguretat.
-Necessitarà un segon per introduir
el codi d'accés. Va, pugeu al vagó! –En Han va saltar al seient del pilot, i va
sentir com oscil·lava sota el seu pes -. Sembla que no tindrem més remei que
provar aquestes alternatives teves, Kyp.
En Han va energitzar el balandrejant
vehicle. A l'altre costat de la porta es van sentir cops de puny primer, i el
so de feixos desintegradors estavellant-se contra el metall després. L’Skynxnex
anava a obrir-se pas desintegrant la porta. Havien d'arribar a la relativa
seguretat que els oferien els túnels el més de pressa possible.
En Han va activar el sistema de guia
per ordinador i va deixar que el vehicle comencés a avançar. La gran porta
metàl·lica de l'altre extrem del llarg túnel d'aparcament es va obrir amb un so
grinyolant mentre el vagó anava accelerant al llarg del túnel central pel que
acabaven d'arribar.
-No m'agrada gens haver de tornar-hi
-va dir en Han. En Chewbacca va rugir un comentari, i en Han va assentir -. Oh,
és clar, ser desintegrat m'agradaria encara menys...
- Coneixes l’Skynxnex? -Va preguntar
en Kyp mentre intentava recuperar l'alè.
-Som vells amics, saps? -Va
respondre en Han -. Per això vol matar-nos.
El vagó flotant va creuar a tota
velocitat el llindar de la porta a mig obrir en el mateix instant en què la
porta de la sala de reunió es fonia sota els feixos d'energia i deixava entrar
un fil de llum al túnel.
-Només els portem un minut d'avantatge
-va dir en Han, les seves ulleres infraroges li permetien veure els controls de
pilotatge, però no hi havia ni una sola coordenada que signifiqués alguna cosa
per a ell. L'única sortida que coneixia es trobava a la sala de reunió -.
Alguna idea, Kyp?
-El trajecte del vagó està totalment
automatitzat -va dir en Kyp -. Si tingués una mica de temps per pensar i
orientar-me, potser se m'acudiria alguna cosa.
-Em temo que el temps és un luxe del
que anem una mica escassos en aquests moments.
La gran porta metàl·lica no es va
tancar darrere d'ells després que haguessin creuat el llindar. El vent passava
brunzint al costat de les seves orelles, i en Han no apartava el dit del botó
de l'accelerador. Podien sentir crits darrere d'ells, i sons de gent pujant a
corre-cuita als vagons flotants. En Han es va inclinar sobre els controls, però
la velocitat a la que podien fer-los avançar els feixos repulsors tenia un
límit.
En Han no podia veure i no sabia
absolutament res sobre el laberint de túnels subterranis, de manera que no
s'atrevia a pilotar el vagó de manera manual. Hauria de conformar-se amb
l'esperança que pogués obtenir un avantatge prou gran perquè l’Skynxnex no
pogués seguir-los, però... I després què? Estarien perduts en la freda foscor
del laberint. Quants monstres de moltes potes estaven esperant-hi ocults entre
les ombres a part del que els havia atacat abans?
El rugit ofegat d'un altre vagó
flotant va ressonar darrere seu i va començar a aproximar-se a tota velocitat.
En Han viatjava en el primer de tres vagons units, i el seu comboi estava
transportant a tres passatgers amb un sol motor. Si l’Skynxnex i els altres
havien agafat un vagó cada un, es mourien més de pressa que ells. Això volia
dir que estarien dins del radi d'abast dels seus desintegradors en qüestió de
moments.
- Solo! -Va cridar l’Skynxnex.
- Agafeu-vos! -Va cridar en Kyp.
En Han va reaccionar
instintivament buscant un agafador en el mateix moment en què el sistema de
guia per ordinador va dirigir els seus vagons cap a la bifurcació esquerra,
ficant el seu comboi en un túnel invisible i llançant-los costa avall per un
tram de passadís considerablement inclinat a continuació. Un instant després, i
abans que en Han pogués preguntar-se si havien aconseguit despistar els seus
perseguidors, va sentir els ressons gemegosos dels feixos repulsors que
impulsaven als vagons flotants avançant ràpidament pel túnel darrere d'ells.
-Estic obert a tota
mena de suggeriments -va dir.
Va mirar cap enrere
i les seves ulleres infraroges li van permetre distingir les siluetes brillants
d’Skynxnex i dos vehicles pilotats. La calor corporal d’en Han resultaria
igualment visible per als seus perseguidors en la freda foscor dels túnels.
En Chewbacca va
agafar a Kyp obligant-lo a ajupir-se en el segon vagó. El wookiee va estendre
una mà cap enrere, i va començar a furgar a les palpentes en la connexió del
tercer vagó. L’Skynxnex i els dos guàrdies estaven reduint ràpidament la
distància que s'interposava entre ells i les seves preses. Un instant després
en Chewbacca va aconseguir deixar anar l’amarratge magnètic del tercer vagó, i
el va deixar solt mentre llançava un grunyit amenaçador dirigit als seus
perseguidors.
El vagó buit que
havia quedat sobtadament separat del comboi es va balancejar bojament darrere
d'ells i va començar a inclinar-se cap al terra. L’Skynxnex va cridar mentre
s'afanyava a desviar-se per evitar una col·lisió. Els altres dos guàrdies van
virar cap a l'esquerra i els seus vagons van xocar entre si, però els tres
perseguidors se les van arreglar per no perdre l'equilibri. Els vagons seguien
rugint darrere d’en Han.
-Bon intent, Chewie
-va dir en Han.
L’Skynxnex va
desenfundar el seu desintegrador de doble canó, el va connectar i va apuntar
l'arma. Quan va disparar, els dos canons van llançar els seus feixos en angle
que van acabar intersectant-se. Els dos feixos es van unir a poca distància per
davant de l'arma i van entrar en fase formant una sèrie de ràfegues, cadascuna
de les quals contenia un breu impuls de potència destructora deu vegades més
intensa que la descàrrega d'un desintegrador normal. L'arma era realment
impressionant, però resultava gairebé impossible d’apuntar amb precisió i
gairebé tots els que l'havien utilitzat, fins i tot els criminals més endurits,
acabaven decidint prescindir-ne en favor d'un armament més fiable.
El feix doble en
modalitat de fase va fendir les tenebres i va acabar estavellant-se contra el
sostre del túnel davant d’en Han. L'explosió de calor i llum va travessar les
ulleres infraroges i el va encegar. En Kyp va aconseguir reaccionar amb una
velocitat increïble i va desviar el vagó flotant cap a un costat. El vehicle va
serpentejar miraculosament per entre les runes que plovia del sostre, i només
va patir els impactes d'una andanada de pedretes que van repicar sobre el
metall.
- Esteu bé? -Va
preguntar en Han.
En Chewbacca va
respondre amb un grunyit.
-De moment sí -va
dir en Kyp.
En Han es va tornar
just a temps de veure com l’Skynxnex aconseguia travessar sa i estalvi la
petita allau que havia provocat el seu tret, però el segon vagó no va tenir
tanta sort. Les roques i runa despresos del sostre van caure sobre ell, sacsejant-se
amb tanta violència que va començar a donar tombs i va acabar quedant fora de
control. El vagó va xocar amb la paret del túnel creant un esclat d'espurnes, i
després va esclatar llançant un diluvi de fragments metàl·lics que van sortir
disparats en totes direccions.
-Un menys -va dir en
Kyp.
Tot d'una van sentir
ecos procedents de la boca del túnel que s'obria davant d'ells. Les ulleres
infraroges van permetre que en Han distingís més punts de calor que formaven
una caravana. Els fugitius van passar per davant de la boca del túnel en el
mateix instant en què un altre comboi de vagons flotants sortia d'ella.
- Tenen reforços!
-Va cridar en Han amb veu consternada.
Però un instant
després va veure que tots els vagons estaven units: era un altre grup de miners
que tornava a la sala de reunió un cop acabat el seu torn de treball.
L’Skynxnex i l'altre
guàrdia van xocar amb ells en una violenta col·lisió frontal. Els seus vagons
llançats a tota velocitat van grimpar sobre el comboi i van passar per sobre
d'ell, arrencant a tres infortunats treballadors dels seus seients i
deixant-los atrapats al terra del túnel, on quedarien perduts i indefensos a
causa de la seva ceguesa. El pilot del comboi miner va perdre el control dels
seus vagons, i aquests es van sortir de la ruta i van acabar estavellant-se
contra la paret rocosa del túnel.
L’Skynxnex va girar
per l'aire, però va aconseguir mantenir-se en el seu seient. El segon guàrdia
va tenir encara més sort que ell, i no va trigar a seguir-lo mentre els seus dos
vehicles s'allunyaven a tota velocitat del lloc de la col·lisió, deixant enrere
els crits de la brigada de treballadors.
En Han no tenia ni
idea de cap a on anaven, però estava clar que cada vegada es trobaven més lluny
dels llocs on haurien pogut tenir alguna esperança de sobreviure. Amb l’Skynxnex
i el seu desintegrador de doble canó darrere d'ells, no tenien més elecció que
continuar avançant a tota velocitat i internar-se cada vegada més en els
túnels.
Tot d'una una massa
de reflexos perlins va sorgir d'una paret de roca nua en la foscor negra com la
tinta que s'estenia davant d'ells, i va començar a ondular i oscil·lar en
l'aire. Després la luminescència es va anar movent pel túnel, allunyant-se
ràpidament d'ells com si estigués intentant fugir dels vagons que
s'aproximaven.
- Un altre espectre!
-Va cridar en Kyp.
El vagó flotant va
seguir a l'espectre i va anar reduint la distància que els separava d'ell, però
el remolí lluminós va accelerar a mesura que s'aproximaven, con si volgués
burlar-se'n ballant i surant davant dels seus ulls allà on no podien
atrapar-lo, girant les corbes sense deixar de precedir-los ni un moment. La
feble resplendor que brollava de l'espectre bastava perquè en Han pogués
distingir la curvatura de les roques.
L’Skynxnex i l'altre
perseguidor seguien enganxats a les sabates.
-Oh, oh... -Va
murmurar en Kyp -. Crec que ja sé quin curs estem seguint. Tot això em resulta
molt familiar.
- Què? -Va exclamar
en Han -. Com pots saber-ho?
-El darrer conjunt
de coordenades de navegació d'aquest ordinador va ser programat pel cap Roke. Ens
està tornant al lloc on aguaitava aquell monstre!
L’espectre
resplendent seguia fluint per davant d'ells, pujant i baixant de tant en tant
però negant-se a desaparèixer en les parets cobertes d'espècia. Mentre
avançava, la il·luminació corporal que emanava de l'espectre anava activant
vetes de brillestim primes com fils, i deixava darrere seu un deixant de
guspiretes blavoses.
Van arribar a un
llarg tram de túnel recte, i l’Skynxnex va tornar a disparar el seu
desintegrador de doble canó.
En Kyp va desviar el
vagó a un costat com si hagués pressentit l'aproximació del feix d'energia i ho
va fer just quan el tret de gran potència va recórrer veloçment el tub, va
travessar a l'espectre sense causar-li cap dany i va acabar incrustant-se en
una paret llunyana. L'impacte va crear una gran obertura a una altra balma.
L'espectre va
semblar detectar la possibilitat de fugir que li oferia aquell nou orifici, i
es va llançar per ell.
-Posa els controls
en manual i deixa que jo m'encarregui de pilotar -va dir en Kyp.
En aquestes altures
els seus ulls ja s'havien acostumat a la resplendor que emanava de l'espectre,
i podien veure cap a on anaven.
-No vull un viatge
de tornada franc al lloc on ens espera aquell monstre -va dir en Han, i va
deixar anar els controls.
En Kyp va actuar a
l'instant i va dirigir el vagó cap al gran forat del mur que donava accés a un
laberint desconegut.
-És la mateixa sèrie
de túnels -va dir.
Quan van entrar a la
nova gruta, alguna cosa bastant llarga i de consistència fibrosa va colpejar la
cara d’en Han amb un impacte tan tallant com el d'un filferro esmolat i es va
agitar al seu voltant.
L'espectre va
avançar a tota velocitat per l'enorme càmera rocosa, volant a través de la
foscor cap a la paret del fons: però quan va xocar amb les roques no es va
fondre amb elles per desaparèixer tal com havia fet el primer espectre uns dies
abans. La bola resplendent va quedar adherida a l'aspra superfície rocosa i va
romandre damunt d'ella, brillant i palpitant com si estigués debatent-se.
Un altre bri va
colpejar la cara d’en Han amb la força d'un fuet mentre solcaven l'aire.
Grans vetes
d'espècia van començar a brillar amb una resplendor blavosa al voltant de
l'espectre quan la llum que brollava del seu cos es va anar activant. La llum
guspirejava i s'anava desplegant cap a l'exterior formant una mena de graella,
un entrecreuat geomètric que s'anava estenent a poc a poc per tota la paret.
Tota l’espècia que hi havia a la cambra rocosa va començar a fer-se visible en
forma de llargues línies a mesura que la llum anava incrementant la velocitat
de la reacció en cadena. El dibuix que formaven aquelles línies semblava
vagament familiar.
- És com una
teranyina! -Va exclamar en Han.
L'espectre
continuava debatent-se frenèticament mentre l'espècia brillava amb una
resplendor cada cop més intensa al seu voltant. En Han va veure com llargues
fibres de brillestim es desprenien de les parets i s'anaven estirant per
l'aire.
L’Skynxnex va tornar
a disparar darrere d'ells, llançant una perllongada ràfega contínua que va
fallar per una considerable distància i es va perdre en el buit de l'enorme
gruta. El potent feix en fase va xocar amb el sostre de la cambra a l'altre
extrem, creant una erupció de fragments de roca reescalfada que es van
desprendre de la volta del túnel. Les imatges que apareixien a les ulleres
infraroges d’en Han eren d'una claredat encegadora.
L'espectre es va
estirar i va seguir debatent-se mentre parts de la teranyina d'espècia eren
arrencades per l'allau, emportant-se porcions de la resplendor amb elles.
I un instant després
en Han va veure com la monstruosa criatura sorgia del seu cau a terra de la
gruta: era una immensa aranya cristal·lina, un ésser d’angles i talls tallants
amb un centenar de potes i un miler d'ulls. Les potes es van moure a una
velocitat tan gran que impedia veure-les amb claredat, i la criatura va
començar a enfilar-se per la runa anant cap a l’espectre resplendent que
continuava estirat a la teranyina d'espècia.
En Han va fer girar
el vagó flotant, preparant-se per obrir-se pas com fóra i allunyar-se del
monstre que havia estat a punt de capturar-los en els túnels. Estava decidit a
sortir-ne encara que hagués de ficar-se per la gola de l’Skynxnex per
aconseguir-ho.
Els cossos mig
aixafats del cap Roke, Clorr i el guàrdia jeien sobre les roques, llançats a un
costat com fulls de paper usat, siluetes gairebé irreconeixibles que havien
quedat congelades ja que les havia despullat de tota la seva energia corporal.
«Aquesta criatura
deu anar deixant dipòsits d’espècia que acaben creant una teranyina per
capturar espectres -va pensar en Han -, o qualsevol altra criatura a qui el cos
desprengui calor que pugui trobar en aquests túnels.» Aquesta era la raó per la
qual la llum activava l’espècia brillestim: la claredat feia que l'espectre
quedés atrapat en el parany de l'aranya cristal·lina.
L’Skynxnex i el
guàrdia van entrar a la gruta amb un rugit de feixos repulsors. L'espantaocells
va tornar a disparar sense prestar molta atenció al rumb que seguia el seu
vehicle. El feix desintegrador va rebotar en una paret, activant més vetes
d'espècia.
L'aranya va començar
a emetre una feble resplendor blavosa a la qual es van unir arcs elèctrics que
pujaven i baixaven pels seus membres prims com agulles. Era com si la criatura
estigués feta d'espècia activada. Un instant després va notar l'atracció de la
font de calor que s'aproximava, i es va plantar davant seu.
L’Skynxnex no la va
veure fins que el seu vagó flotant ja gairebé estava a l'abast de les urpes. L'espantaocells
va fer girar els dos canons reescalfats del seu desintegrador en l'últim
moment, va inclinar l'arma cap avall i va disparar contra la voraç criatura...,
però l'aranya que s'alimentava d'energia va absorbir la descàrrega del
desintegrador, i l'hi va arrencar de les mans amb una dotzena de potes.
L’Skynxnex va intentar
saltar del vehicle condemnat a la destrucció, però la criatura el va travessar
amb l'esmolada punta d'un dels seus membres i després el va alçar aixecant el
seu flac cos d’espantaocells cada vegada més amunt. L’Skynxnex va moure
frenèticament els braços, consumint les seves últimes reserves d'energia mentre
el seu cos s'anava refredant ràpidament.
I la criatura de
moltes potes va començar a alimentar-se.
El guàrdia va xocar
amb una gruixuda massa de fibres d’espècia que penjaven del sostre, va rebotar
en ella i va sortir disparat cap a un costat. L'espècia brillestim relluïa i
centellejava sota la creixent claredat. Quan el guàrdia va veure que l’Skynxnex
havia estat capturat, la gegantina aranya que s'alimentava d'energia i el
sostre de la gruta que amenaçava amb esfondrar-se, va fer girar el seu vagó
flotant i va fugir a tota velocitat per l'entrada de la caverna, allunyant-se
d'ella tan pressa com va poder.
Però en Han acabava
de descobrir un passatge al sostre i va veure un filet de llum que brollava d'ell.
L'únic que volia era sortir d'allà abans que aquell ésser horrible vingués a
per ells, grimpant sobre els fils cristal·lins de brillestim amb les seves
moltes potes...
- Per dalt! -Va
cridar en Han amb veu urgent.
En Kyp va llançar el
vagó cap a l'obertura del sostre, i de sobte es van trobar ficats en un altre
complex de túnels. Però aquelles catacumbes semblaven haver estat creades per
la mà de l'home. Per fi havien aconseguit trobar un dels pous il·legals
excavats pels contrabandistes d’espècia que buscaven vetes actives.
En Han va deixar
escapar un crit de delit.
- Això és el que
anàvem buscant! -Va exclamar -. Anem a sortir d'aquí!
En Chewbacca es va
girar cap al Han i li va donar un copet a l'esquena tan entusiàstic que va
estar a punt d'aconseguir que en Han sortís acomiadat del seu seient.
Van seguir ascendint
a tota velocitat. La distant llum del dia s'anava fent visible cada vegada amb
més claredat tot i els obstacles del passadís. En Han no volia anar més a poc a
poc, i en Kyp va seguir accelerant cap a la llum.
El vagó flotant va
sortir del túnel per entrar a la tènue atmosfera de Kèssel, on la llum aquosa
els va deixar tan encegats com si es trobessin davant d'una supernova. En Han es
va arrencar les ulleres d'un cop amb la mà mentre parpellejava i intentava
veure alguna cosa, i va tornar a agafar els controls del vehicle. Després va
anar corregint la trajectòria, i va pilotar el vagó sobre la desolada i llisa
superfície del petit planeta.
Va mirar cap a la
dreta i va veure l'enorme xemeneia d'una fàbrica d'atmosfera que llançava un
raig de fum blanc i vapors d'aire cap al cel.
-Per aquí -va dir en
Kyp -. Aquí podrem trobar una nau.
-Bona idea -va
respondre en Han.
En Han es va anar
acostant a la gegantina construcció volant prou baix per evitar ser detectats,
i va procurar mantenir-se el més alerta possible. En Moruth Doole no
s'assabentaria que havien escapat fins que l'únic guàrdia supervivent tornés a
la sala de reunió i presentés el seu informe. Això faria que en Han, en Kyp i
en Chewbacca disposessin d'algun temps per acumular un avantatge inicial, però
no seria molt.
En Han va veure una
franja de pista amb quatre naus posades en ella que s'estenia al costat de la
fàbrica d'atmosfera. Dues d'elles eren vehicles de superfície planetària i no
els servien de res, però les altres eren petites llançadores d'aprovisionament
capaces de navegar per l'espai, encara que no podien aconseguir grans
velocitats.
En Han va assenyalar
amb una mà mentre usava l'altra per ajustar la màscara respiradora.
-Aquí baix... Si
aconseguim apoderar-nos d'una d'aquestes naus, podrem sortir de Kèssel. -Va
agafar a Kyp per l'espatlla -. Podrem tornar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada