Ombres de l'Imperi (XXVIII)

Anterior

28

En Xízor va posar els llavis sobre l'espatlla nua de la Leia i va sentir com s'estremia de plaer. Ja havia sucumbit al seu poder. La Leia era seva..., si no amb el cor i en esperit, si certament en cos. Tot havia resultat tan fàcil que se sentia una mica desil·lusionat. Ah, doncs bo.

Va allargar la mà cap al tancament magnètic del seu vestit...

I llavors algú va trucar a la porta.

Què...? Qui s'atrevia a molestar-lo, i precisament en aquells moments?

La Leia es va aixecar d'un salt, es va apartar d'ell i es va afanyar a allisar les arrugues del seu vestit. Estava respirant molt de pressa, i tenia el rostre enrogit.

Algú va començar a rugir a l'altre costat de la porta. Els cops es van tornar més enèrgics.

Aquell maleït wookiee! Què estava fent allà? Com havia pogut permetre Howzmin que arribés fins a la seva porta?

-Serà... Serà millor que vagi a veure què vol -va dir la Leia, encara bastant enrojolada.

-No cal. Em lliuraré d'ell -va dir en Xízor, i va començar a aixecar-se del sofà.

-N-No. Jo ho faré.

En Xízor va somriure. Podia sentir amb quanta intensitat el desitjava.

-Com vulguis.

La va contemplar mentre anava cap a la porta, i es va adonar que trontollava lleugerament. Allò només era un inconvenient temporal. La Leia li diria al wookiee que se n'anés i tornaria amb ell el més de pressa possible. Quant una dona queia sota l'encanteri d’en Xízor, li pertanyia per sempre.

La Leia va fregar els controls de la porta -Xízor l'havia tancat-, i el panell va lliscar sobre les seves guies invisibles.

El wookiee li va dirigir un ràpid clapoteig. En Xízor no dominava la seva llengua a la perfecció, però va aconseguir entendre el que aquella enorme criatura peluda estava dient. El wookiee volia que la Leia se n'anés amb ell..., immediatament.

-Estem... Estem discutint un assumpte molt important -va replicar la Leia-. No pot esperar?

En Xízor va somriure.

El wookiee va dir alguna cosa més. Potser era més intel·ligent del que semblava, sabia que allà dins estava passant alguna cosa que suposava una amenaça per la Leia, encara que no sabés de què es tractava exactament. Un ésser humà, si més no un ésser humà que tingués un mínim de cervell, ho hauria sabut amb només mirar la Leia.

La Leia es va tornar i va mirar en Xízor.

-Sembla estar molt preocupat per alguna cosa -va dir-. Potser seria millor que vagi amb ell per esbrinar què vol.

La Leia ja es trobava sota el seu control, i en Xízor podia fer el que desitgés amb ella. Durant un moment joguinejar amb la idea ordenar-li que tanqués la porta i es despullés abans de tornar al sofà. Però... No en Xízor estava tan segur que el seu poder era irresistible que es va limitar a arronsar les espatlles.

-Com vulguis. Estaré aquí -va dir, i va fer una pausa deliberada abans de seguir parlant-. Durant una estona més...

Que pensés que en Xízor podia anar-se'n si no es donava pressa a tornar. Era una petita crueltat, cert, però també era una demostració del seu poder. «Potser em cansi d'esperar i me’n vagi -li estava dient-. Vols córrer aquest risc?»

-Jo... Tornaré de seguida, i...

La Leia va callar i va bellugar el cap, com si estigués intentant alliberar-se de la seva influència.

«Necessitaràs una mica més que això per escapar a la meva màgia biològica, petita.»
En Xízor la va acomiadar amb un gest de la mà i sense sentir la més mínima preocupació.
La Leia tornaria.

Un cop fora de la cambra privada d’en Xízor, la Leia va fulminar amb la mirada a Chewie. El wookiee se la va sostenir sense immutar-se.

- Més val que sigui alguna cosa important!

Howzmin era a terra. A primera vista, la Leia no va poder saber si era mort o només inconscient. Chewie la va agafar pel braç i va començar a arrossegar-la al llarg del passadís.

- Deixa'm anar, maleït peluix hipertrofiat! Chewie no va prestar la més mínima atenció a les seves protestes. Quan van arribar a una petita alcova, Chewie la va ficar dins d'ella d'una empenta i va entrar darrere de la Leia.

-Lamentaràs tot això, condemnat...

Chewie va posar una manota peluda sobre la seva boca i va assenyalar el sostre amb l'altra.

La Leia va alçar la vista i va veure un petit micròfon parabòlic incrustat al sostre.

- Algú està escoltant? -Va murmurar. Chewie va assentir.

- I també ens estan observant?

Chewie va bellugar el cap, i la Leia va comprendre que per això l'havia portat fins allà. Havien d'estar en un punt cec de la vigilància visual. D'alguna manera inexplicable, Chewie estava al corrent del que la Leia i en Xízor havien estat fent dins de la cambra privada del Príncep Fosc. Chewie l'estava protegint..., i també estava protegint en Han.

El desig incontenible que havia estat sentint fins aquell moment es va evaporar de sobte, i va ser substituït per una aclaparadora onada de vergonya.

Com havia pogut permetre que les coses arribessin tan lluny? Estimava en Han. Acabava de conèixer en Xízor. Mai li havia passat res semblant. No només estava malament, sinó que no era..., no era natural. Allò no era propi d'ella. La Leia mai es comportaria d'aquella manera, i certament no amb un desconegut!

Deuria d’haver utilitzat alguna mena de droga..., introduïda en el seu te, potser? Això explicaria moltes coses. I si en Xízor, per la raó que fos, l’havia volgut seduir? Això seria terrible. I, alhora, va fer que la Leia se sentís molt millor. Si més no aleshores hi havia una autèntica excusa per a les sensacions que s'havien apoderat d'ella. En aquest cas, tindria una excusa per al seu comportament. Havia estat a la vora del desastre. I en Luke...?
I llavors la Leia ho va comprendre tot de sobte, no era en Vader qui volia veure mort en Luke.

-Em sembla que serà millor que comencem a traçar un pla alternatiu -va dir-. Vaig a explicar-te què has de fer, Chewie...

Quan l’Executor va entrar en el sistema de Coruscant, en Vader ja es delia per tornar al Centre Imperial. La paciència mai havia estat una de les seves virtuts, i estava impacient per començar a edificar la seva acusació contra en Xízor.

Mentre la nau gegant avançava veloçment cap al planeta, en Vader pensava en el que anava a fer. Discutir amb si mateix si havia d'esperar algun temps abans de parlar amb l'Emperador. D'una banda, i atès que en aquells moments en Xízor gaudia del favor imperial, qualsevol comentari negatiu sobre ell podia ser considerat com un simple fruit de l'enveja..., tot i que l'Emperador hauria de ser prou perspicaç com per no caure en aquest error. D'altra banda, i si en Vader no deia res, després l'Emperador podia enfurismar-se i fer-li pagar car el seu silenci. L'Emperador sempre volia saber-ho absolutament tot sobre tots..., excepte quan havia decidit que no volia escoltar la veritat.

Tal com en Vader esperava, els seus arguments no van aconseguir convèncer l'Emperador.

-Em decepcioneu, Lord Vader. Percebo que el vostre judici sobre aquesta qüestió es troba enfosquit per..., diguem que per un petit greuge personal.

-No, senyor meu. Estic molt preocupat per les possibles traïcions futures que pugui arribar a cometre aquest criminal, res més. Si realment està intentant matar l’Skywalker, llavors...

L'Emperador el va interrompre.

-Vinga, Lord Vader, vinga... No hi ha cap dubte que necessito més proves que un petit rumor procedent d'un caçador de recompenses abans de decidir-me a actuar contra un aliat tan valuós. És que no ens va lliurar en safata aquesta base rebel? És que no ha posat la seva vasta flota a la nostra disposició?

-No he oblidat totes aquestes coses -va dir en Vader, tractant de mantenir un to de veu el més ferma i tranquil·la possible-. Però tampoc he oblidat la promesa d'apartar en Luke Skywalker del costat de la llum. Un Skywalker que hagués abraçat la causa del costat fosc seria molt més important per a l’Imperi que en Xízor.

-I tant que ho seria..., si podeu aconseguir que renunciï al costat de la llum.

-Puc fer-ho, senyor meu. Però no si l’Skywalker és assassinat abans que pugui arribar-hi.

-El jove Skywalker ha aconseguit seguir amb vida fins al moment. Si la flama de la Força realment crema dins d'ell amb tanta intensitat com suposem, no us sembla que continuarà arreglant-se-les per sobreviure fins que donem amb ell? I si no és tan poderós com creiem, llavors no ens és de cap utilitat.

En Vader va serrar les dents. Quan va tenir la seva última trobada amb en Luke, havia pensat més o menys el mateix. Si en Luke podia ser destruït amb facilitat, llavors no tenia cap valor per al costat fosc. Tot i així, el que les seves idees fossin utilitzades com argument contra ell era una cosa que no li agradava gens.

Res de tot allò era inesperat, però això no impedia que fos considerablement molest. Que l'Emperador diposités tanta fe en el Príncep Fosc, una criatura que no podia ser més rastrera astuta i immoral, era altament inquietant.

-Com que us sembla tan important, de moment us dono permís perquè busqueu l’Skywalker. Durant algun temps, per descomptat, ja que hi ha altres missions que vull encarregar-vos... Us sembla una solució satisfactòria?

En realitat no la hi semblava, però... Bé, què podia fer excepte inclinar-se davant la voluntat de l'Emperador?

-Sí, senyor.

En Vader volia trobar el seu fill, però també havia d'obtenir proves sòlides amb les quals poder acusar en Xízor. Per si sola, qualsevol d'aquestes dues tasques ja n'hi tindria prou per absorbir una gran part de la seva atenció: ocupar-se de les dues alhora resultaria extremadament difícil.

Però en Vader era el Senyor Fosc del Sith i el poder del costat fosc fluïa per les seves venes. Ho aconseguiria.

La Leia va respirar fons, va exhalar la meitat de l'aire que havia inhalat i va obrir la porta de la cambra privada d’en Xízor.

El líder del Sol Negre estava assegut en el mateix extrem del sofà on l'havia deixat, amb la seva copa a la mà.

-Ja estava començant a preocupar-me’n per tu -va dir en Xízor, i li va somriure.

La Leia li va tornar el somriure, esperant que no li sortís massa fals. Encara podia sentir el carisma que traspuava en Xízor, però podia resistir-ho. No hagués pogut explicar amb exactitud com ho aconseguia, però la Leia acabava d'adonar-se que posseïa una estranya fortalesa interior que li havia passat desapercebuda fins aleshores. Potser la seva ira s'havia convertit en un escut, i l'atracció que sorgia d’en Xízor xocava amb ell i era repel·lida. Potser els efectes de la droga havien acabat per dissipar-se. El perquè no tenia importància..., sempre que seguís donant resultat.

Hauria de mantenir ocupat en Xízor el temps suficient perquè Chewie tingués una probabilitat d'escapar o, si més no, perquè acumulés un bon avantatge inicial.

Chewie no havia acollit amb massa entusiasme la seva idea, però la Leia havia aconseguit convèncer-lo que podia ser-li més útil escapant i tornant amb ajuda.

-Vine aquí i seu al meu costat -va dir en Xízor.

No era una petició, sinó una ordre. El Príncep Fosc no semblava sentir cap curiositat sobre la sobtada aparició d’en Chewie i del perquè estava tan impacient per veure-la.

En comptes d'obeir la seva ordre, la Leia va anar cap al bar.

-Abans deixa’m que em prepari una mica de te -va dir-. Tinc calor, i m'ha entrat molta set.

Percebre la barreja d'emocions que van desfilar veloçment per la cara d’en Xízor, però només gràcies al fet que estava observant-lo amb gran atenció. L'enfurismava no haver estat obeït a l'instant, el seu front es va patir un arrufament de celles gairebé imperceptible, però també li agradava que la Leia estigués tan visiblement trastornada. O potser l’excitava veure-la així? La fugaç flexió amb què els seus llavis van formar un somriure, que només va durar un segon abans d'esfumar-se’n, va fer que la Leia comprengués que no s'havia equivocat a l'hora d'interpretar les seves emocions. La Leia va preparar el seu te sense donar-se cap pressa. Quan va haver acabat, va prendre un glop de la tassa, però va seguir on estava i no va anar a reunir-se amb ell.

-Vine aquí -va dir en Xízor. No hi havia dubte que era una ordre. La Leia va deixar la tassa de te sobre d'una tauleta i va anar cap a ell. El somriure va tornar a aparèixer en els llavis d’en Xízor. Creia tenir-la sota el seu control.

-Has dit que tenies calor. Per què no et... treus la roba per estar més còmoda?

La Leia estava tractant de caminar el més a poc a poc possible.

-Ja no tinc tanta calor -va dir.

-Treu-te-la de tota manera. -Un nucli de duracer havia aparegut sobtadament sota de les seves paraules-. Això em plauria. Vols complaure’m, oi?

«No, en realitat l'únic que vull és proporcionar-li uns quants minuts més en Chewie.»
La Leia es va aturar. Va aixecar un peu i es va treure la sabatilla. Va somriure en Xízor i va llançar la sabatilla a un costat. Després va posar el peu descalç a terra i va aixecar l'altre peu. Es va treure la segona sabatilla i la va llançar cap a la paret.

En Xízor va tornar a somriure i va prendre un glop de la seva beguda. Fos el que fos, era de color verd.

La Leia es va dur les mans a l'esquena i va trobar el tancament magnètic del seu vestit. Va tirar d'ell, el va retorçar i va arrufar les celles mentre el manipulava.

- Què estàs fent?

-S'ha encallat -va dir. En Xízor es va inclinar cap endavant.

-Vine aquí. Jo te l’obriré.

-Espera. Ja està.

La Leia va obrir el tancament magnètic. Les malles cobrien tot el seu cos i treure’s aquell vestit transparent no augmentaria la seva nuesa, però li serviria per guanyar una mica més de temps.

En Xízor es va recolzar al sofà.

La Leia va retardar els moviments tant com va poder abans de deixar caure el vestit verd a terra al voltant dels seus turmells. Fins ara, l'única part del seu cos invisible amb anterioritat a la qual en Xízor havia aconseguit fer una ullada eren els seus peus.

-I ara la resta -va dir en Xízor, i va moure la copa que tenia a la mà. La Leia esperava que Chewie hagués disposat de temps suficient per escapar, perquè no anava a permetre que aquell joc arribés gaire més lluny.

-No ho crec -va dir.

En Xízor va deixar la seva copa a terra i es va aixecar.

- Què has dit? -Va preguntar.

-Treure’s la roba davant d'un desconegut és una greu falta d'educació -va replicar la Leia.

En Xízor va anar cap a ella, la va agafar per les espatlles i la va sacsejar. Estar tan a prop d'ell va fer que la Leia se sentís embolicada per la seva poderosa atracció. Era una cosa que sorgia de l'interior d’en Xízor, alguna classe de substància atractiva produïda pel seu organisme. L'efecte era molt més intens que abans, però saber de què es tractava li va permetre resistir-ho. El seu cos volia una cosa, però la Leia era una dona civilitzada i el seu comportament estava controlat per la seva ment, no per les seves hormones.

En Xízor es va inclinar sobre ella per besar-la.

I la Leia li va incrustar el genoll entre les cames.

En Xízor va gemegar, la va apartar d'una empenta i va retrocedir amb pas oscil·lant.
La Leia s'havia quedat immòbil i l’estava observant. «Això no t'ha agradat gens, oi?», Va pensar mentre li somreia amb dolçor.

En Xízor va trigar uns moments en poder-se alçar. El seu rostre estava impassible, i les seves faccions s'havien convertit en una màscara inexpressiva. Si sentia algun dolor, ja no era visible, i si estava furiós, la ira tampoc resultava evident. L’ardent passió de feia tan sols uns instants s'havia esfumat, o si més no havia passat a estar molt ben oculta.
La Leia es va adonar que el color de la pell d’en Xízor semblava haver canviat de sobte. Estava més pàl·lid, i la seva pell s'havia tornat d'un curiós color verd cendrós.

-Bé, bé... Així que et resisteixes a la meva voluntat, eh?

-Exacte -va dir ella. En Xízor va assentir.

-Ha sigut per alguna cosa que ha dit el wookiee-. No era una pregunta. La Leia va somriure.

-En algunes ocasions els wookiees són molt llestos..., i sempre són molt lleials.

En Xízor va moure el cap.

-Ah! Les dones intel·ligents i de caràcter ferm tenen un gran defecte, de vegades demostren la seva intel·ligència i la seva fermesa de caràcter just en el moment en què menys ho desitges. -Es va inclinar davant la Leia-. Em complau que siguis una adversària digna de mi. Guri... -Va afegir mentre s'incorporava.

Un panell es va obrir a la paret darrere d'ell, i l’androide d'aspecte humà va entrar a l'habitació.

La Leia la va saludar amb una seca inclinació de cap.

-Pel que sembla tenies raó -va dir en Xízor, girant-se cap a la Guri-. Porta-la a la seva habitació i tanca-la. Ja continuarem aquesta discussió més tard -va afegir, mirant la Leia-. Crec que acabaràs descobrint que no sóc una companyia tan desagradable.

-No apostis per això -va replicar la Leia.

La Guri va anar cap a ella i la va agafar del braç. La pell dels seus dits era molt suau, però la seva presa era tan sòlida com feta per unes tenalles d'acer.

La Leia esperava que en Chewie hagués aconseguit una bona davantera en la seva fugida.

Següent