12
En Luke Skywalker va mostrar les
meravelles de l'univers a Gantoris. Va portar al seu passatger fins a una
òrbita molt alta en la llançadora modificada, i després va deixar que
contemplés el planeta condemnat d’Eol Sha des d’allà. La lluna massa propera
penjava sobre el món com un puny alçat que es retallava contra un teló
d'estrelles.
En Luke va connectar els motors
subllumínics de la llançadora, i va entrar a tota velocitat en la meravella
flamejant que era la Nebulosa del Calder mentre en Gantoris contemplava el caos
de gasos resplendents pels espiells. Després es van submergir en l'interminable
forat pertanyent a una altra dimensió que era l'hiperespai, desplaçant-se a
través de la galàxia mitjançant una drecera.
Amb rumb a Bespin.
Durant el viatge, que no va tenir
cap incident digne de menció. En Luke va començar a parlar-li de la Força i de
l'entrenament al que serien sotmesos els candidats a l'ingrés en l'Acadèmia
Jedi que es proposava crear. En Gantoris per fi havia accedit a anar amb ell, i
semblava desitjós de comprendre els estranys ecos i emocions que havien fregat
la seva ment durant tota la seva vida, i fins i tot feia l'efecte d'estar
impacient per començar a fer-ho.
El brunzit dels potents motors de la
llançadora i els vertiginosos remolins abstractes de l’hiperespai eren una bona
ajuda per començar a practicar uns quants exercicis que servirien per despertar
el potencial adormit d’en Gantoris. En Luke es va sorprendre davant els seus
poders de concentració, i davant la facilitat amb què en Gantoris podia tancar
els ulls i enfonsar-se en les profunditats de la seva ment sense permetre que
res li distragués. Quan va rebre l'ensinistrament Jedi Luke era un jove nerviós
i impacient, però la vida d’en Gantoris havia estat molt més dura que la seva i
li havia donat tenacitat i una gran capacitat d'aguant.
-Desplega la teva ment i sent amb
ella... Capta el teu cos i l'univers que t'envolta. La Força s'estén al teu
voltant i és present en tot. Tot forma part de tota la resta.
En Luke sempre prestava molta
atenció a tot el que li demanava que fes. L’Obi-Wan Kenobi havia dedicat algun
temps a ensinistrar-lo, i després Yoda havia invertit molt més temps en el seu
ensinistrament. Però en Luke també havia hagut de suportar l'ensinistrament
impartit per Joruus C'Baoth, que per sort no havia arribat a completar-se, i a
més s'havia vist obligat a descobrir els poders de l’indret fosc durant el
temps que havia passat al costat de l'Emperador ressuscitat.
En Luke no podia oblidar que la
formació d'Obi-Wan també havia transformat a l’Ànakin Skywalker en Darth Vader.
Crear un altre Vader potser fos un preu massa elevat a canvi del ressorgiment
dels Cavallers Jedi. Els ominosos somnis sobre un «home fosc» que li mostrava
el poder i acabava destruint-lo que havia tingut en Gantoris preocupaven
considerablement al Luke.
Quan va arribar el moment de treure
la llançadora de l'hiperespai i iniciar la ruta d'aproximació a Bespin. En Luke
pensava que en Gantoris potser ja estaria aclaparat davant de tantes novetats.
Però el seu seriós i sempre una mica adust company de viatge es va quedar
bocabadat com un nen davant dels visors, impressionat davant l'espectacle del
planeta de gasos bullents on Lando Calrissian havia governat la Ciutat dels
Núvols en temps passats. Veure aquell món en contínua agitació va fer que
alguns dels pitjors horrors de l'existència d’en Luke tornessin sobtadament a
la seva memòria, i va tancar els ulls prement les parpelles amb totes les seves
forces mentre tornava a sentir la fiblada d'aquells records.
En Gantoris, que estava en el
compartiment de passatgers darrere d'ell, es va inclinar cap endavant.
- Passa alguna cosa? -Va preguntar
-. Acabo de captar un fort flux d'emocions procedent de tu.
En Luke va parpellejar.
- Has pogut detectar això?
En Gantoris va arronsar les
espatlles.
-Ara que m'has ensenyat com sentir i
com escoltar, ho vaig detectar amb gran claredat -va dir -. Què t'inquieta?
Correm algun perill?
En Luke va obrir els ulls i va
tornar a contemplar Bespin. Va pensar en el seu amic Han Solo, segrestat i
congelat en un bloc de carbonita per ser lliurat al Jabba el Hutt, i va pensar
en el duel amb Darth Vader en les passarel·les de la Ciutat dels Núvols que li
havia costat la mà, i el pitjor de tot, va recordar la veu gutural de Vader
pronunciant el seu terrible missatge: «Luke, sóc el teu pare!».
En Luke es va estremir, però es va
tornar per clavar la mirada en els foscos ulls d’en Gantoris.
-Tinc records d'aquest lloc que no
oblidaré mai.
En Gantoris va guardar silenci, i no
li va fer més preguntes.
Hi havia una infinitat
d'instal·lacions mineres aèries que suraven sobre els corrents dels vents de
Bespin, refineries automatitzades, tancs d'emmagatzematge que oscil·laven
lentament sobre els núvols, i col·lectors que obtenien gasos valuosos dels
bancs de núvols, però no totes elles havien aconseguit donar beneficis. El
colós a la deriva que era Tibanópolis estava buit, i s'havia convertit en una
ruïnosa ciutat fantasma plena d'esquerdes que vagava pel cel.
En Luke va anar seguint la
trajectòria de la ciutat flotant abandonada a les seves pantalles de navegació.
L'estructura romania suspesa sobre els núvols foscos mentre s'anava formant una
tempesta. Els generadors dels feixos de repulsió no funcionaven massa bé, i en
conseqüència la ciutat s'inclinava cap a un costat.
- És aquí on anem? -Va preguntar en
Gantoris.
El sostre, les cobertes i els
costats de Tibanópolis havien estat saquejats per drapaires que caminaven a la
recerca de metalls utilitzables. La ciutat semblava un esquelet del seu passat
esplendor, amb plaques tortes i bigues deformades al llarg de tot un ample
hemisferi, i els bonys dels tancs de llast que apuntaven de la part inferior
eren clarament visibles. Un gran nombre d'antenes i conductes climatològics
sobresortien de les juntures.
-Anem a esperar a algú -va respondre
en Luke.
Va posar la llançadora en una
plataforma primària que semblava prou resistent per aguantar el pes de la seva
nau. Les bigues estructurals que s'entrecreuaven en totes direccions estaven
recobertes de plaques metàl·liques, però es veien alguns llocs on s'havien
doblegat cap amunt fent saltar els punts de soldadura.
En Luke va sortir de la llançadora i
en Gantoris el va seguir. Havia deixat de recollir la seva llarga cabellera
fosca en una trena i aquesta surava al voltant del seu cos com la cabellera
d'una fera, però en Gantoris es mantenia dret i orgullós en el vestit de pilot
que li havia donat en Luke. Els seus negres ulls brillaven de sorpresa.
El vent que es lliscava per entre
les restes de Tibanópolis creava una mena de gemec. El metall ondulava amunt i
avall, i es queixava amb un grinyol cada vegada que les juntures oxidades es
fregaven. El vent estava impregnat per l'acre olor químic dels gasos residuals
de les capes superiors de l'atmosfera que s'infiltraven fins allà.
Criatures negres de caps triangulars
i cossos d'au estaven immòbils formant esbarts en els buits dels edificis,
posats sobre els suports nus. En Luke i en Gantoris van tirar a caminar, i les
criatures voladores es van agitar i van fer cruixir les seves ales coriàcies. Les
seves boques es van obrir i es van tancar deixant escapar espetecs i gralls.
Els núvols que flotaven sota
Tibanópolis i al seu voltant ja havien adquirit el color gris fum que anunciava
la imminència d'una tempesta. Els centelleigs dels llamps ondaven a través del
banc de núvols que s'estenia sota la ciutat.
- I ara què? -Va preguntar en
Gantoris.
En Luke va sospirar i va agafar unes
quantes mantes inflables i un rotllo per dormir del compartiment
d'emmagatzematge de la llançadora.
-Portem dos dies sencers ficats a la
nau -va dir -. No tinc cap manera de saber quan pot tornar l’Streen, i crec que
hauríem de mirar de descansar per recuperar les forces.
- Streen? -Va preguntar en Gantoris.
-L'home a qui estem esperant.
La tempesta va arribar aquella nit i
va amarar totes les superfícies de Tibanópolis que no comptaven amb alguna
protecció, fent sorgir nous brots d'òxid i pàtina sobre els aliatges utilitzats
per construir la ciutat. En Luke i en Gantoris havien trobat un refugi en un
dels edificis mig en runes de Tibanópolis i estaven descansant a terra, que
formava un pendent a causa de la inclinació de la ciutat abandonada.
En Luke s'havia sumit en un trànsit
Jedi més reparador que el somni i prestava molt poca atenció al que
l'envoltava, però la seva ment mantenia oberta una finestreta que serviria per
tornar-lo a un estat de plena consciència quan fos necessari.
En Gantoris el va sorprendre.
-Crec que s'acosta algú, Luke... Puc
sentir-ho.
En Luke va despertar a l'instant, es
va aixecar i va sortir de la petita alcova metàl·lica en què s'havia ficat. Va
tornar la mirada cap als remolins de núvols recent rentats per la tempesta, i
la seva ment només va necessitar un moment per detectar la presència d'un ésser
humà que s'estava aproximant a ells, però el va impressionar que en Gantoris
hagués estat capaç de detectar aquell desconegut que encara es trobava bastant
lluny.
-Estava fent pràctiques -va dir en
Gantoris -. Buscava amb la meva ment, intentant arribar el més lluny possible...
En aquest lloc no hi ha moltes coses que puguin distreure’t.
-Bona feina. –En Luke va intentar
impedir que l'expressió del seu rostre revelés com de complagut que estava,
però no ho va aconseguir -. És l'home que hem estat esperant.
Va utilitzar els seus sentits Jedi
per concentrar-se en una forma negra que s'estava aproximant a través de
l'horitzó de gasos en continu moviment. En Luke va veure un sorprenent garbuix
de plataformes unides de qualsevol manera i tancs bulbosos que eren sostinguts
per globus i maniobrats mitjançant hèlixs que sobresortien en totes les
direccions. El vehicle improvisat flotava cap a ells, cavalcant sobre els
vents.
En Luke va somriure davant d'aquella
estranya estructura mentre en Gantoris la contemplava amb sorpresa. No van
trigar a poder distingir la silueta d'un home que romania immòbil davant del
timó mentre les brises feien ondular les esveltes veles desplegades als costats
de la plataforma principal. L’Streen, el cercador de gasos, tornava a la seva
llar.
En Luke i en Gantoris van baixar
fins a la plataforma per esperar la seva arribada. El conjunt de tancs de gas,
globus, passarel·les i superfícies planes es va anar aproximant a poc a poc, i
l’Streen va acabar adonant-se de la seva presència.
Es va inclinar sobre els controls
del seu artefacte, va canviar de curs i va començar a descriure cercles al
voltant de la ciutat en ruïnes, com si estigués espantat i no volgués posar-se.
Però només veia dues siluetes esperant, i passat una estona va acabar
calmant-se i es va anar acostant a cavall de les brises.
L’Streen no va posar el seu vehicle
i es va limitar a anar-lo acostant fins que va estar al costat de la plataforma
de descens, després el va lligar a uns pals d'amarratge que sobresortien al
costat de la barana. En Luke es va agafar a les cadenes de fibra i va ajudar a
l’Streen a immobilitzar el seu vehicle.
Cap dels tres va parlar. L’Streen no
parava de llançar mirades dissimulades.
En Luke el va examinar del cap als
peus. L’Streen estava a punt d'entrar a la vellesa i era molt barbut, amb una
cabellera castanya tan esquitxada per flocs grisos que havia acabat donant com
a resultat un color blanc groguenc general. La seva pell recordava el cuir, com
si les inclemències dels vents i els grans espais aeris en què no hi havia cap
protecció haguessin anat absorbint un component essencial de la seva carn. El
cercador de gasos vestia una granota de vol molt gastada plena de butxaques,
moltes de les quals estaven voluminoses per un contingut invisible.
L’Streen va posar els peus sobre la
zona de descens i quatre de les negres criatures alades van alçar el vol des
dels seus penjadors entre les plataformes, les torres de ventilació i els tancs
de gas que formaven el navili de l’Streen, tornant a la jungla de construccions
mig derruïdes de la ciutat flotant.
-Tibanópolis porta anys deshabitada
-va dir l’Streen per fi -. Per què heu vingut aquí?
En Luke es va aixecar quan alt era i
es va encarar amb el mòdul de gasos.
-Hem vingut a veure't.
En Gantoris romania pacientment
immòbil al costat d’en Luke Skywalker, sentint-se una mica incòmode davant el
canvi de situació que acabava d'experimentar. Havia decidit acompanyar el Jedi
per aprendre d'ell, i s'havia deixat fascinar per les seves visions d'un Orde
restaurat de Cavallers Jedi i pels poders que podrien dominar a través de la
Força.
Aquesta vegada en Gantoris estava
escoltant l’Skywalker mentre aquest començava a explicar a l’Streen seus plans
per a una acadèmia, i la seva necessitat de trobar candidats potencials que
poguessin tenir un talent per utilitzar la Força. Va veure l'escepticisme que
hi havia al rostre de l’Streen, similar al que ell mateix devia haver mostrat
al principi. Però a menys que l’Streen hagués patit els mateixos somnis foscos
o premonicions, aquell ermità de Bespin probablement seria un oient de ment més
oberta del que ho havia estat en Gantoris en el passat.
L’Streen estava ajupit sobre la
superfície corroïda de la plataforma de descens i va contemplar el cel amb els
ulls entretancats abans de baixar novament la mirada cap a l’Skywalker.
-Sí, però... Per què jo? Per què has
vingut aquí?
L’Skywalker es va girar cap a Gantoris.
-Hi ha moltes substàncies valuoses
dissoltes en l'atmosfera de Bespin, surant a diferents nivells -va explicar -.
Les ciutats flotants són immenses instal·lacions mineres que es mantenen al
mateix lloc mentre van traient gasos de les capes de núvols que s'estenen per
sota d'elles. Però l’Streen és un miner dels núvols... En certes ocasions, una
tempesta o una profunda pertorbació atmosfèrica crea un núvol de substàncies
volàtils que surt disparada cap amunt i que espera el moment de ser reabsorbida.
L’Streen recorre els vents amb els seus tancs buscant aquest tresor.
»Bespin té satèl·lits controlats per
ordinador que detecten aquestes erupcions gasoses i envien a homes de les grans
corporacions..., però l’Streen sempre arriba allà abans que ells. Sempre se les
arregla per saber quan es produirà una pertorbació abans que passi, i quan es
produeix ja està allà amb els seus tancs buits per aspirar els gasos
bombollejants que surtin d'ella, siguin quins siguin, i vendre'ls després a les
refineries independents.
L’Skywalker es va posar a la
gatzoneta al costat de l'ermità.
-Digues-me, Streen... Com esbrines
en quin moment començarà a pujar una d'aquestes capes de gasos? D'on treus la
teva informació?
L’Streen va parpellejar i es va
remoure nerviosament. Semblava encara més espantat que quan havia vist per
primera vegada als desconeguts que l'esperaven immòbils sobre la plataforma de
descens.
-Jo... Bé, senzillament ho sé. No
puc explicar-ho.
L’Skywalker va somriure.
-Tothom pot utilitzar la Força fins
a cert punt, però són molt pocs els que tenen un talent innat més potent. Quan
creï la meva Acadèmia Jedi, vull treballar en la més estreta col·laboració
possible amb aquells que ja tenen el talent però que encara no saben com
emprar-lo. En Gantoris és un dels meus candidats. Crec que tu hauries de ser un
altre.
-Vine amb nosaltres -va afegir en
Gantoris -. Si l’Skywalker té raó... Bé, pensa en tot el que podríem arribar a
fer!
- Com pots estar tan segur de mi?
-Va preguntar l’Streen -. Sempre he pensat que no era més que sort.
-Deixa que et toqui el front -va dir
l’Skywalker.
L’Streen no es va apartar, i l’Skywalker
va estendre els seus dits en un moviment lent i una mica vacil·lant fins a
fregar les temples del cercador de núvols. En Gantoris no va entendre què feia l’Skywalker
fins que es va acordar de l'experiment que en Luke havia dut a terme amb el
quan estaven a la cambra de lava.
El rostre d’Skywalker va quedar buit
de tota expressió i perdut en la concentració durant uns moments, i de sobte va
retrocedir amb tanta brusquedat com si acabés de cremar-se.
-Ara estic segur, Streen. Tens el
talent. No hi ha res a témer.
Però l’Streen seguia semblant una
mica nerviós i preocupat.
-Vaig venir en aquest lloc perquè
necessitava estar sol. No em sento còmode quan hi ha gent a prop. Em sembla com
si m'estiguessin asfixiant. M'agrada la gent. Estic sol, però... Em resulta
molt difícil. Amb prou feines si aconsegueixo aguantar la seva presència el
temps necessari per lliurar els meus carregaments, i després he de sortir
fugint. Tot va empitjorar moltíssim fa set o vuit anys, quan l'Imperi es va
apoderar de la Ciutat dels Núvols. La gent estava molt inquieta. Els seus
pensaments eren plens de confusió, i es van convertir en un caos. -Va alçar la
mirada cap a l’Skywalker i el va mirar amb expressió consternada -. Fa vuit
anys sense estar molta estona a prop de ningú.
En Gantoris va poder sentir com les
emocions del cercador de núvols s'anaven inclinant cap al pànic..., i l’Skywalker
va alçar una mà just quan en Gantoris estava segur que l’Streen anava a
negar-se a anar amb ells.
-Espera un moment -va dir -. Per què
no observes com ens ensinistrem durant una estona? Potser llavors comprendràs
de què et parlo.
L’Streen va assentir, com si li
complagués el que li oferissin una opció que no li exigia prendre una decisió
immediata. Va tornar la mirada cap a les seves plataformes flotants i els seus
tancs de gas i la seva ment va emetre una onada de nostàlgia i pena gairebé
palpables, com si estigués desitjant no haver tornat mai a Tibanópolis. En
Gantoris va poder captar un ressò de les emocions del cercador de núvols, i va
percebre l'anhel de llibertat que li oferien els núvols de Bespin i
l'alleujament que suposava el fet d’estar sol.
-Mostreu-me els teus nous exercicis
Jedi, mestre -va dir -. Ensenyeu-me més coses.
L’Skywalker va semblar torçar
lleument el gest al sentir-se dir "mestre", i en Gantoris es va
preguntar què havia fet malament. És que
en Luke Skywalker no era un Mestre Jedi? Com calia dir-li si no?
L’Skywalker va moure una mà com si
escombrés les seves paraules de l'aire. Després va assenyalar el bosc de bigues
i barres metàl·liques oxidades que els eixams de coriàcies criatures negres
havien convertit en la seva llar, i on passaven la tarda parlotejant i anant d'un
costat a un altre. Els núvols s’anaven acumulant molt per sota d'ells,
espessint-se per formar el que aviat es convertiria en una altra tempesta.
-Aquestes criatures voladores... -Va
dir l’Skywalker -. Les utilitzarem, -l’Streen es va encarcarar, i el seu rostre
es va enfosquir i enrogir al mateix temps.
- Ei, no molesteu els meus rawwks!
-Després va abaixar la mirada, i es va girar com si s'avergonyís de la seva
reacció -. Han estat la meva única companyia durant tots aquests anys.
-No els farem cap mal -va dir l’Skywalker
-. Ara observa amb atenció... Aquesta ciutat és un mecanisme molt complicat -va
seguir dient, baixant la veu per dirigir-se a Gantoris en el to d'un instructor
-. Cada biga, cada placa metàl·lica i cada forma de vida, des d'aquests rawwks
fins als sacs d'algues que suren en els corrents d'aire, tot el que hi ha al
nostre voltant... Tot té una posició pròpia dins de la Força. La mida no té
importància. Insectes minúsculs o ciutats flotants, tant és... Tant els
insectes com les ciutats són una part necessària de l'univers. Has de
captar-lo, sentir-lo...
L’Skywalker va moure el cap
assenyalant les estructures mig derruïdes que s'alçaven al seu voltant.
-Vull que contemplis aquesta ciutat
i que t'imaginis com encaixen les diferents peces, que trobis les bigues amb la
teva ment i que em diguis el que pots percebre i com una cosa toca a una altra.
Quan creguis haver trobat la intersecció en què un rawwk està en contacte amb
una biga, vull que enviïs la teva percepció cap a l'exterior i que l’empentis
amb la teva ment. Llavors has de crear una petita vibració...
L’Skywalker va corbar el dit índex
al voltant del polze i es va estirar cap endavant mentre movia el cap
assenyalant un rawwk solitari que s'havia posat sobre un conducte de
ventilació. Després va moure el dit com si estigués espantant un mosquit, i en
Gantoris va sentir un pinnnnggg llunyà. El rawwk es va veure bruscament llançat
al buit, i va començar a aletejar mentre emetia un xiscle d'alarma.
En Gantoris va deixar anar una
rialleta i va moure el dit imitant el que acabava de fer el Jedi, delint-se de
provar aquell nou truc. Va imaginar que veia a tota una bandada d'rawwks
emprenent el vol..., però no va passar res.
-No és tan fàcil com sembla -va dir l’Skywalker
-. No estàs concentrant. Pensa-ho, sentint-te a tu mateix fent-ho, visualitza
el teu èxit..., i després desplega el poder de la teva ment.
En el seu segon intent en Gantoris
es va prendre les coses més seriosament. Va arrufar els llavis i va entreclucar
els ulls mentre mirava d'un costat a un altre buscant un objectiu. Va veure una
delicada antena de moltes ramificacions sobre la qual s'havien posat cinc
rawwks. Es va imaginar l'antena, sabent que era el seu objectiu, i la va mirar
fixament. Després va fer una inspiració molt profunda i va empènyer. Seguia
sense saber ben bé com ho estava fent, però va sentir que passava alguna cosa
dins de la seva ment, que alguna cosa començava a actuar, que alguna... força
exterior establia una connexió entre ell i l'antena.
Va veure com l'antena començava a
balancejar-se lentament d'un costat a un altre. Els rawwks es van remoure, però
van seguir posats en ella. Qualsevol altra persona que hagués estat observant
hauria suposat que el vent havia canviat de direcció en aquell moment, però en
Gantoris sabia que era ell qui havia causat el balanceig.
-Bon intent. Has captat la idea,
però ara has de tancar els ulls -va dir l’Skywalker -. Estàs permetent que la
teva vista t’encegui. Saps on és l'antena, i saps on són els rawwks. Pots
percebre el lloc que ocupen en la Força. No necessites utilitzar els teus ulls.
Afina el focus de la teva concentració. Sent-ho, comprèn el que vols que es
faci...
En Gantoris va tancar els ulls
sentint un cert escepticisme, però quan va començar a concentrar-se va
descobrir que podia veure vagues perfils d'allò que acabava de contemplar amb
els ulls, diminutes imatges residuals que havien quedat gravades en la Força i estaven
envoltades per circells que s'estenien cap a fora i les unien a tota la resta.
Va estendre els dits per repetir el
moviment d'abans, però va vacil·lar quan ja estava a punt de fer-ho i va
comprendre que tampoc era necessari. Moure els dits no era més que un exemple
que en Luke havia utilitzat per fer-se comprendre. Fossin quins fossin les
accions que portés a terme, des del fet d’agitar les mans fins al de
cantussejar encanteris, només serien un ritual buit. Comprendre la Força era el
que li permetia fer el necessari.
En Gantoris va mantenir els ulls
tancats i es va creuar de braços, molt satisfet davant d'aquella inesperada
revelació que acabava de sorgir en la seva ment. Després va moure un dit
imaginari, sentint el metall i visualitzant el moment en què la seva ungla
xocava amb la duresa de la superfície. Va sentir dins del seu cap el bong buit
de l'impacte, i després va obrir els ulls per veure com els cinc rawwks
emprenien el vol, intercanviant estridents esgarips com si cada un donés la
culpa del que ha passat als altres.
- Magnífic! -Va exclamar l’Skywalker
-. Estic impressionat... Creia que això havia de resultar-te molt més difícil.
-Es va tornar sense deixar de somriure cap a l’Streen, que havia estat
observant en silenci -. T'agradaria intentar-ho? Tens el potencial. Podria
mostrar-te com s'ha de fer.
L’Streen va rebutjar el seu
oferiment.
-No, jo... No crec que ho pugui fer.
-No és tan difícil com sembla -va
dir en Gantoris -. Sentiràs que una fortalesa diferent sorgeix dins teu.
-No vull fer-ho -va dir l’Streen,
posant-se a la defensiva.
Després va baixar la vista i es va
colpejar les butxaques amb els palmells de les mans, com si busqués alguna cosa
que no esperava trobar. En Gantoris va pensar que aquells moviments no tenien
cap sentit, i que només eren fruit de la seva confusió i nerviosisme.
L'ancià va empassar saliva, i
després va tornar la mirada cap a l’Skywalker.
-Si m'ensenyes com utilitzar
aquest..., aquest sentit que posseeixo... També podràs ensenyar-me com..., com
desconnectar? Vull aprendre a no sentir la presència de les persones que
estiguin al meu voltant, a no ser bombardejat per les seves emocions, els
pensaments inquisitius i les seves idees impregnades d'amargor. Estic fart que
els rawwks siguin la meva única companyia... M'agradaria moltíssim tornar a
formar part de la raça humana.
L’Skywalker li va donar un copet a
l'espatlla. El seu mono de vol fosc li donava l'aspecte d'un déu benèvol.
-Crec que podré ensenyar-te com
aconseguir-ho.
En Luke estava observant a l’Streen
mentre el cercador de núvols afluixava les cadenes de fibres que unien el seu
improvisat navili flotant a la zona d'atracament de Tibanópolis. Quan va haver
acabat. L’Streen va donar una innecessària empenta al navili impulsant-lo cap a
les brises. La barcassa buida formada per plataformes i globus, hèlixs i tancs
d'emmagatzematge de gasos, es va anar allunyant a poc a poc a la deriva per
acabar sent arrossegada pels remolins dels corrents d'aire.
L’Streen havia buidat les butxaques
del seu mico, i es va girar cap al Luke.
-Sé que no vaig a tornar... -Va dir
-. La meva antiga vida s'ha acabat per sempre.
Els tres van pujar a la llançadora
de passatge d’en Luke i es van preparar per abandonar Bespin. En Luke sentia
una immensa satisfacció, i no només perquè anava a allunyar-se del planeta
gasós que tancava tants records foscos, sinó també perquè els dos seients del
compartiment de passatgers estaven ocupats i perquè havia aconseguit dos nous
candidats per a la seva Acadèmia Jedi.
Va elevar la llançadora per sobre de
la plataforma de descens, i després va iniciar la pujada cap a l'òrbita seguint
una trajectòria gairebé vertical. El navili que l’Streen acabava d'abandonar
seguia movent-se a la deriva per sota d'ells, allunyant-se en la direcció
contrària a la que seguien i engrandint la distància que el separava de la
ciutat en ruïnes.
L’Streen es va tornar cap a la
finestreta del compartiment de passatgers i la va contemplar amb una lúgubre
tristesa que va omplir de compassió el cor d’en Luke. Tibanópolis, la ciutat
fantasma que s'estenia sota ells, tornava a estar realment buida.
I un instant després en Luke va
veure com passava alguna cosa sorprenent. La ciutat va cobrar vida i es va
omplir de moviments quan diminutes siluetes negres es van llançar al buit i van
començar a moure les seves ales. Milers i milers de rawwks que havien viscut al
costat de l’Streen van emprendre el vol i van marxar de la metròpolis
abandonada en una immensa bandada que no semblava acabar mai, i que es va anar
desplegant per entre els núvols per acomiadar-se de l’Streen.
L’Streen, que seguia mirant per la
finestreta, els va veure i va somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada