Ombres de l'Imperi (XL)

Anterior

40

En Xízor estava furiós i, excepte per la mort de la seva família, no podia recordar cap instant de la seva vida en què ho hagués estat més. El seu castell havia desaparegut, i tots els seus objectes de valor i una gran part del seu gegantí arxiu d'informació s'havien esfumat amb ell. Tot havia estat destruït en un instant. Artefactes i registres que no podien ser duplicats perquè eren únics, expedients de xantatges, projectes personals, els secrets més importants del Sol Negre des que ell havia assumit el seu lideratge... Tot havia desaparegut en un tres i no res. Farien falta anys per recuperar-se de la pèrdua i en el cas que li passés alguna cosa, el successor d’en Xízor mai arribaria a conèixer les autèntiques dimensions de la pèrdua perquè, per començar, no sabria absolutament res sobre una gran part del que s'havia perdut. Ni tan sols sabria qui havia estat el responsable, totes les dades sobre l’Skywalker i la princesa estaven a l'ordinador personal d’en Xízor, i tant l'ordinador com totes les seves còpies de seguretat havien quedat destruïdes.

Fora com fos, la ira que sentia, aquesta ja havia desaparegut de la seva veu quan es va posar en contacte amb el seu celestial per informar de la seva arribada. En Xízor estava segur que el petit vaixell de càrrega corellià que havia estat a punt de xocar amb ell mentre fugia de la destrucció del seu castell era el mateix que havien estat buscant els seus homes.

Sí, aquest vaixell de càrrega corellià era la mateixa nau que havia vingut a rescatar l’Skywalker, la Leia i els seus amics...

Potser no havia aconseguit dur a terme aquesta missió. Tenint en compte com havien estat anant les coses últimament, probablement no fos així..., però sempre era millor assegurar-se’n.

Ser el president d'una gran empresa de transport sempre tenia els seus petits avantatges a l'hora de descriure una nau.

-Un vaixell de càrrega corellià del model plat volador abandonarà el planeta d'aquí a poc -va dir al comandant de la seva flota pel comunicador-. És un YT-1300, d'una mica més de vint metres de longitud i una capacitat de cent tones. Localitzeu-lo i destruïu-lo. Si aconsegueixen deixar-lo incapacitat i capturar a la tripulació i els passatgers, aquesta alternativa també seria acceptable.

Però si se'ls escapa, vostè i qualsevol altra persona a qui consideri responsable de la seva fugida quedarà convertida en fertilitzant abans de la pròxima albada. Ha quedat clar?

-Sí, príncep Xízor.

-Excel·lent. -Va allargar la mà cap al comunicador per tallar la transmissió-. Ja et tinc, Skywalker...

- Dèieu alguna cosa, altesa?

- Què? No, res.

Va moure l'interruptor i va tallar la transmissió. Probablement no hauria d'haver esmentat el nom de l’Skywalker d'aquesta manera, però en realitat no importava. El canal de comunicacions estava ben protegit. No, no importava. Per fi estava a punt de resoldre per sempre aquell molest problema.

Va donar un cop d'ull al cronòmetre de la consola. Aviat arribaria al celestial.

-Veu dir que desitjàveu ser informat immediatament de tot allò que tingués relació amb aquest nom, Lord Vader va dir l'oficial.

En Vader el va mirar i després va acceptar el full de plastex que li allargava i va llegir el text.

- D'on procedeix?

-És una transmissió codificada de la nau Virago, Lord Vader, en ruta cap a l'òrbita d'altitud màxima del celestial Puny dels Falleens. La nau pertany a...

-Ja sé a qui pertany aquesta nau -va dir en Vader, i va rebregar la prima làmina de plàstic entre els dits.

I encara que l'oficial no podia veure-ho, en Darth Vader va somriure i va ignorar el dolor que li causava fer-ho.

-Prepareu la meva llançadora-va dir.

Li havia advertit que devia de mantenir-se allunyat d’en Luke. El criminal havia decidit ignorar aquesta ordre.

La qual cosa era un terrible error per part seva.

En la mesura que això era possible, en Vader estava encantat. Ja havien jugat al joc d’en Xízor durant massa temps. Per fi podrien jugar al seu.

- T'importa prendre els controls, Luke? -Va preguntar en Dash.

-És clar que no. -Luke, que ja s'havia instal·lat al seient del copilot, va assumir el comandament-. On vas?

-Oh, a cap lloc. És només que he de cridar el meu cavall amb el xiulet secret, saps?

- Com dius?

En Dash va agafar una capseta negra rectangular que penjava del seu cinturó.

-Això és un comunicador de canal únic amb emissor de llarg abast i codi de protecció-va dir-. Crec que ja va sent hora que Leebo s’enlairi i posi la meva nau en òrbita.

Podem reunir-nos en un punt prefixat i jo puc prendre prestat un dels vostres vestits de buit, aquesta antigalla tindrà vestits de buit, oi? I així aconseguiré sortir d'aquesta cafetera i tornar a posar els peus en una nau de veritat.

En Luke va somriure.

-Sí, crec que podem fer-ho.

-Després vosaltres seguireu el vostre camí i jo seguiré el meu. Suposo que les despeses de neteja del solar en què havia estat aquest edifici d'aquí baix ajudaran a equilibrar el meu compte de crèdit amb l'Imperi.

-Hauries de considerar seriosament la possibilitat d'unir-te a l'Aliança -va dir en Luke-. Ets un bon tipus, i ens series molt útil.

-Gràcies, en Luke, però no crec que ho faci. Prefereixo treballar en solitari.

En Dash va pressionar el botó de control del seu comunicador especialitzat.

-Ei, Leebo, vell cubell rovellat... Fes girar els teus engranatges i reuneix-te amb mi en les coordenades següents.

-El meu amo no està a bord en aquests moments. Tindria la bondat de dir-me qui el demana, si us plau?

-Molt graciós -va dir en Dash, i va mirar en Luke -. Mai compris un androide programat per un còmic fracassat.

En Xízor es va posar sobre la pista del celestial sense més incidents dignes de menció. La seva flota ja s'havia desplegat. Les seves naus disposaven de les autoritzacions necessàries, de manera que l'Armada Imperial no els crearia cap dificultat.

En Xízor va anar al seu centre de comandament, una coberta envoltada per una planxa de transpariacer que li proporcionava un panorama perfecte de gairebé 360 graus dels voltants del celestial.

Va ordenar obrir el canal de comunicacions amb el seu comandant. Una holoprojecció de l'oficial va aparèixer davant seu.

- Sí, príncep Xízor?

- Han desplegat ja les naus, comandant?

-Sí, altesa. Els nostres sensors han estat ajustats per detectar la presència de qualsevol navili que encaixi amb els criteris d'identificació que m'heu proporcionat.

-Excel·lent. Mantingui’m informat.

La imatge es va esvair, i en Xízor es va trobar contemplant la negror de l'espai. Ja havia sentit el nerviós brunzit de les converses durant la seva arribada al celestial. Els rumors havien arribat fins allà molt de pressa, encara que ningú s'havia atrevit a parlar directament del desastre ocorregut sota d'ells. Bé, era igual. En Xízor havia sobreviscut a catàstrofes pitjors.

Sobreviuria a allò. Sí, sobreviuria..., i a més a més encara aconseguiria convertir la catàstrofe en una victòria.

-Gràcies pel viatge -va dir en Dash pel comunicador.

El Genet de l'Espai flotava a babord del Falcó Mil·lenari mentre les dues naus avançaven lentament en la mateixa òrbita. Un bon llançador hauria pogut encertar amb una pedra fins i tot en condicions de gravetat normal. En Dash ja havia acabat el seu curt viatge pel buit espacial, sense deixar de queixar-se ni un sol instant de la pudor que feia el vestit que li havien prestat.

- Et ve de gust fer una carrera fins al punt de salt? -Va preguntar en Luke.

Estava assegut darrere dels controls, i acabava d'iniciar el seu torn de pilotatge. Lando estava assegut al seu costat, i la Leia es trobava dempeus darrere dels dos seients.

En Dash va riure.

- Vols que et doni un pàrsec d'avantatge?

-No, n'hi haurà prou amb...

Un feix de llum verdosa va passar per entre les dues naus. Era el raig de guia del canó d'una nau molt gran, en el buit no podies veure el làser pròpiament dit, és clar, però aquest seguia la trajectòria del marcador ionitzat que sí que podies veure amb tota claredat.

Algú estava disparant contra ells.

-Oh, oh... Sembla que tenim companyia.

Més feixos làser i raigs de partícules carregades van brillar en el buit, però cap va passar realment a prop seu. Bé, si més no cap es va acostar més d'un parell de metres...

En Luke va deixar caure la mà sobre els controls de propulsió, i el Falcó va sortir disparat cap endavant en un salt tan brusc com el d'un marsupoide espantat.

- Tenim una corbeta sense senyals d'identificació acostant-se a les dues-setanta! -Va cridar Lando-. I quatre caces en tres-cinc-nou! No són naus imperials! Qui són aquests tipus?

- I a qui li importa qui siguin? -Va respondre en Luke-. Hem de sortir d'aquí! Ocupa't dels canons, Chewie!

-Ja has sentit el cap, bola de pèls -va dir la Leia-. Què prefereixes, la torreta dorsal o la ventral?

Chewie va respondre amb un grunyit, i ell i la Leia van desaparèixer.

- Bona sort, Dash! -Va cridar en Luke.

-El mateix et dic, Luke.

En Luke va dirigir el morro del Falcó cap a les profunditats de l'espai i va donar plena potència als motors. La nau es balancejava quan un feix d'energia va trobar els seus escuts i va rebotar en ells.

Havien de sortir d'aquell sistema el més de pressa possible i saltar a l'hiperespai.

-Hem localitzat el vaixell de càrrega corellià, príncep Xízor -va dir la veu del comandant des de l’holoprojecció.

- I...?

-Anem a atacar. Hauria de quedar destruït en qüestió de moments.

En Xízor va assentir.

-No estigui massa segur d'això, comandant. Sembla que tenen molta sort.

-Necessitaran una mica més que sort, príncep Xízor. Els tenim completament envoltats. Necessitarien un miracle.

En Xízor va tornar a assentir.

-Hi ha un mur entre nosaltres i el lloc on hem d'anar -va dir en Luke.

-Doncs troba un altre camí -va dir en Lando-. Vols que prengui els controls?

-No.

Un feix desintegrador va xocar amb el Falcó i els va treure de la seva trajectòria, però els escuts van aguantar.

- Em pensava que vosaltres dos estàveu preparats per tornar el foc! -Va cridar Lando pel comunicador.

Tant Chewie com la Leia van respondre amb una sèrie de crits, però en Luke estava massa ocupat pilotant per prestar atenció al que deien. Va iniciar un ràpid ascens en picat i després va convertir el vector en una mitja volta quan va arribar a dalt de l'arc, dirigint-se novament cap al lloc del qual havien vingut.

-Chewie vol saber com se suposa que se les s'arreglarà per donar-li a alguna cosa amb totes aquestes maniobres tan rares que estàs fent -va dir en Lando.

- Com pot fallar? Estem envoltats! Tant s’hi val on dispari, perquè sempre hauria de donar-li a alguna cosa!

Una ombra negra va passar al costat d'ells com una exhalació. Era el Genet de l'Espai, i tots els seus canons estaven escopint foc.

Un caça va esclatar davant del Falcó.

- Veus com es fa, Chewie? -Va cridar Lando. Chewie va respondre amb un ensordidor rugit wookieès.

- Encara no han detingut aquesta nau, comandant?

-Encara no, altesa. El seu pilot és realment..., ah..., molt hàbil. I hi ha dues naus tornant el nostre foc. No disposem de cap senyal d'identificació de l'altra, però està molt ben armada.

-Si la meva flota no pot derrotar a dues naus, llavors no hi ha cap dubte que necessita un altre comandant -va dir en Xízor.

-Les derrotarem. La nostra xarxa s'està tancant. Aviat es quedaran sense espai.

Els atacants havien format un hemisferi a l'espai. Hi havia un munt de trànsit civil, naus de passatgers i vaixells de càrrega que s'enlairaven del planeta o es dirigien cap a ell, i en Luke va estar a punt de xocar amb una d'elles mentre esquivava als caces que brunzien al seu voltant. Els civils intentaven apartar-se, la qual cosa empitjorava encara més la situació. I tard o d'hora l'Armada Imperial despertaria, i probablement incrementaria encara més la confusió general. En Luke no entenia per què encara no ho havia fet.

Una de les naus agressores va disparar contra el Falcó. El feix del canó va xocar amb una nau de passatgers, va obrir un forat a través d'un convertidor d'energia i va causar un potent centelleig quan la unitat va quedar curtcircuitada. El tret havia causat seriosos danys, però probablement no hi havia hagut baixes.

-Tenen una punteria realment horrible -va dir en Lando-. Els dóna igual a qui li puguin donar.

En Luke va assentir. Al principi havia pensat que podrien utilitzar tot aquell trànsit per anar serpentejant per entre les naus civils i evitar que els donessin, però pel que sembla en Lando tenia raó, als dolents els era igual qui pogués acabar destruït pels seus trets.

Els atacants els havien acorralat. No semblava haver-hi cap manera d'escapar. Era una llàstima que no hagués pogut arribar a la seva ala-X..., encara que una nau més probablement tampoc hauria servit de gaire.

La situació estava empitjorant per moments...

Un caça atacant es va llançar sobre d’ells amb els seus canons escopint foc semblant com si ulls de plasma abrasadors els fessin pampallugues.

I llavors el caça atacant va esclatar de sobte. El Falcó va travessar el núvol de restes. Els fragments metàl·lics van repicar en els escuts amb el potent impacte d'una pedregada sorgida del buit.

- Bon tret! -Va cridar en Luke-. Qui se l’ha carregat? Has estat tu, la Leia?

-No -va dir la Leia-. Ja tinc més que suficient amb els que vénen pel meu costat. Deu haver estat en Chewie.

Chewie va dir alguna cosa.

-Chewie diu que tampoc ha estat ell -va traduir Lando. En Luke va parpellejar. Qui havia estat llavors?

- Ep, Luke! -Va cridar de sobte una veu pel comunicador-. T'importa que ens unim a la vostra festa?

- Wedge! Què estàs fent aquí?

-Venim a donar-vos un cop de mà. L’androide d’en Dash ens va enviar un senyal d'emergència. Sento que haguem trigat tant a arribar.

Un altre dels atacants no identificats va desaparèixer entre una flor de foc.

-Bé, doncs que no torni a succeir -va dir en Luke, i va somriure.

L'aparició de l'esquadró d’en Wedge havia millorat una mica les seves probabilitats de sortir sencers d'aquell embolic. En Luke va fer virar el Falcó en un gran arc.

-Sembla que tenim un petit problema, príncep Xízor -va dir el comandant.

En Xízor, que estava contemplant les fogonades de les armes i les naus que esclataven des de la seva coberta, va arrufar les celles.

-Ja me n'he adonat d'això. Per què estan esclatant les nostres naus, comandant?

-Un esquadró de caces ala-X ha sorgit de l’hiperespai i està ajudant en aquestes dues naus. Només són una dotzena. La seva presència merament... retardarà l'inevitable.

- Està segur, comandant?

-La nostra superioritat numèrica segueix sent de vint a un, altesa. I les nostres fragates ja s'han desplegat per si aconsegueixen escapar de les corbetes i els caces. No podran fugir.

-Espero que tingui raó, comandant.

En Luke va executar un veloç descens en picat seguit per un viratge de quasi noranta graus. Un trio de caces va aconseguir romandre en el seu vector, disparant-li contínuament. D'una banda en Luke s'alegrava de l'arribada de l'esquadró d’en Wedge, però per altra no hi havia dubte que estaven perdent el combat. Amb tot el tràfic civil dels voltants, els mons-roda i els celestials, els satèl·lits d'energia, les plataformes repetidores del sistema de comunicacions i qui sabia quantes coses més, l'espai proper a Coruscant era qualsevol cosa excepte un buit.

El comunicador vibrava amb un continu brunzit de converses.

-Són meus, en Luke -va dir en Wedge.

-No, deixa que jo em ocupi d'ells -va dir en Dash. Un altre atacant va esclatar a babord.

-Aquesta vegada sí que he estat jo -va dir la Leia-. Encara no heu esbrinat qui són aquests tipus?

-Encara no -va dir en Luke.

-T’aposto un crèdit a què els ha envia’t en Xízor. En Luke i Lando van intercanviar una ràpida mirada. Doncs sí, era l'única resposta lògica.

Encara que això no canviava gens la seva situació, per descomptat...

- Dos enemics apropant-se en un-cinquanta! -Va cridar Lando. En Luke va accelerar. El Falcó Mil·lenari es va allunyar en un vertiginós viratge.

- Què esteu fent allà dalt? -Va cridar la Leia.

- Ajudar-te a centrar les mires perquè no fallis el blanc! -Va replicar en Luke, també a crits.

En Vader anava i venia pel pont de l’Executor.

- Quant falta perquè hàgim acabat de vorejar el planeta? -Va preguntar.

-Uns minuts, Lord Vader -va respondre el comandant, que estava prou nerviós.

-Poseu-vos en contacte amb el celestial Puny dels Falleens tot just estiguem prou a prop. Vull parlar amb el príncep Xízor.

-Per descomptat, Lord Vader.

-Crec que tenim problemes, amic -va dir en Dash.

La veu que brollava del comunicador sonava tan ferma i tranquil·la com sempre, però també estava impregnada per una nova resignació.

En Luke va assentir.

- Wedge?

-Em temo que té raó, en Luke. Aquests tipus no són molt bons pilots, però hi ha un munt d'ells. Crec que encara queden uns quinze per cada un de nosaltres, i a més hi ha un parell de fragates esperant a la llunyania per si aconseguim escapar. No tenim espai suficient per arrencar a córrer, i no disposem de lloc per maniobrar. S'estan aproximant, i no els importa destruir alguna nau civil.

-Sí -va dir en Luke, i va respirar profund-. Bé, suposo que l'únic que podem fer és emportar-nos amb nosaltres a tants com puguem. A menys que algú vulgui rendir-se, naturalment...

Tant Dash com Wedge van esclatar a riure.

-Ja m'ho imaginava -va dir en Luke-. Que la Força us acompanyi. En Luke va pilotar el Falcó com mai havia pilotat cap nau abans. Va girar, va baixar en picat, va frenar, va pujar de sobte i va executar viratges en aquestes acceleracions que va faltar molt poc perquè tots perdessin el coneixement. Estava donant el millor de si mateix i tenia la Força per ajudant, però tot i així estaven perdent la batalla. Només seria qüestió de temps.

-Estem començant a acabar amb ells, príncep Xízor. Tres ales-X han estat destruïts o incapacitats. La nostra xarxa s'està tancant. Ara ja només és qüestió de temps.

En Xízor va assentir. Per fi...

-Estan entrant en el nostre radi d'abast, Lord Vader.

-Excel·lent. Desplegui els nostres caces.

La Leia va seguir la trajectòria del caça que s'aproximava en les seves mires, va disparar, va fallar i va fer girar el seient artiller. El caça va passar a tota velocitat per davant d'ella.
Bé, n’era igual. Hi havia un altre caça just darrere del primer, i més darrere d'aquest segon caça. La Leia va alinear les mires i va veure com les llances d'energia convergien sobre l'atacant. Un instant després va veure com part d'una ala quedava feta trossos i s'escampava per l'espai, i el caça ferit va iniciar una boja sèrie de girs incontrolables. Hi havia centenars d'aquests maleïts trastos, i comptant a Dash i al Falcó, a ells només els quedaven... Quantes naus? Nou, deu potser?

Semblava que en Xízor se n'anava a sortir amb la seva després de tot.

En Luke va veure com els caces TIE avançaven ràpidament cap a ells. Com a mínim hi hauria una dotzena.

-Oh, oh!-va dir en Lando.

-Sí. Em preguntava per què trigaven tant d’afegir-se a la batalla. -Luke va mirar Lando-. Escolta, Lando... Gràcies per tot. Has estat un bon amic.

-No vull sentir-te dir aquest tipus de coses, en Luke. Segueixo sent un bon amic.

En Luke va assentir i va tornar la mirada cap als caces TIE. No podien anar enlloc, l'espai estava tan ple de naus que era com tractar de volar a través d'una tempesta sense que et caigués a sobre cap gota. Va respirar fondo...

I va veure com els caces TIE passaven a tota velocitat per davant d'ells. Després va veure com destruïen a dos dels atacants no identificats.

- Eh? -Va dir en Lando.

-Luke -va dir la veu de la Leia pel comunicador-, acabo de veure...

-Ja ho sé, ho sé. Què està passant?

En Xízor va percebre amb tota claredat el pànic que impregnava la veu del seu comandant.

- Estem sent atacats per l'Armada Imperial, altesa! Un tècnic de comunicacions estava agitant frenèticament les mans al seu costat.

En Xízor el va fulminar amb la mirada.

-Espero que tingui una bona raó per interrompre’m, perquè en cas contrari ho pagarà amb la vida.

-És... És Lord Vader. Vol parlar amb vós, altesa.

Vader! Hauria d’haver-ho imaginat!

-Passi’m la comunicació.

La imatge d’en Vader va sorgir del no-res davant d'ell. En Xízor va passar immediatament a l'ofensiva.

- Lord Vader! Per què l'Armada Imperial està atacant les meves naus?

Hi va haver un breu silenci abans que en Vader parlés.

-Perquè aquestes naus, seguint les vostres ordres, estan duent a terme una activitat criminal.

- Ximpleries! Les meves naus estan intentant detenir un traïdor rebel que acaba de destruir el meu castell!

Hi va haver un altre breu silenci.

-Disposeu de dos minuts estàndard per retirar les vostres naus i col·locar-les sota la meva custòdia- va dir en Vader.

La fredor que formava el nucli més secret de la personalitat d’en Xízor es va esfumar de sobte en un esclat incontrolat d'ira i passió.

-No ho faré- va dir, esforçant-se al màxim per mantenir un to de veu el més ferma i tranquil possible-. Recorreré a l'Emperador i li exposaré...

-L'Emperador no hi és aquí. Parlo en nom de l'Imperi, Xízor.

-Príncep Xízor.

-Podeu conservar el títol..., durant dos minuts més.

En Xízor es va obligar a somriure.

- Què aneu a fer, Vader? Destruir el meu celestial? Mai us atreviríeu a fer-ho. L'Emperador...

-Us vaig advertir que havíeu de mantenir-vos allunyat de l’Skywalker. Retireu les vostres naus i poseu-vos sota la meva custòdia sense oferir resistència, o patireu les conseqüències. Correré el risc de què els meus actes no siguin del grat de l'Emperador. -Va fer una breu pausa-. Però aquesta vegada no estareu allà per veure-ho.

En Xízor es va sentir envaït per una sobtada onada de por mentre la imatge d’en Vader es convertia en un borrós reflex fantasmagòric i desapareixia. Seria capaç de fer-ho? Dispararia contra el celestial?

En menys de dos minuts coneixeria la resposta en aquestes preguntes. Seria millor que decidís què havia de fer.

I de pressa...

- Compte, en Luke! -Va cridar Lando.

- Ja ho he vist!

En Luke va iniciar un veloç ascens en picat, però hi havia més naus aguaitant en aquest sector de l'espai, i va haver de desviar-se cap estribord. El buit estava ple de feixos d'energia, restes de caces destruïts i més naus de les que mai hagués vist en tan poc espai. La zona semblava un niu d’insectoides enfurismats.

Però... Encara que els caces TIE feien algun tret ocasional contra els ales-X, semblaven estar concentrant el seu foc sobre els atacants que no portaven senyals d'identificació. Estaven atacant a les naus d’en Xízor. Per què?

-Són al mateix bàndol, no?

En Luke no es va adonar que havia parlat en veu alta fins que va sentir la resposta d’en Lando.

-Agraeix a la Dama Fortuna qualsevol petit favor que vulgui concedir-te, noi. Si s'estan disparant els uns als altres, no tindran temps de disparar contra nosaltres! Compte!

En Luke va alterar el curs en un brusc viratge, aconseguint esquivar el caça que venia cap a ells per uns quants centímetres.

I llavors va notar una pertorbació en la Força que li resultava molt familiar. En Vader?
Però tampoc hi havia temps per pensar en això. En Luke va decidir reservar les preguntes per més tard, suposant que pogués haver un més tard per a ells, i es va concentrar en pilotar el Falcó.

El comandant de la nau d’en Xízor havia enviat una desesperada transmissió de màxima urgència al seu senyor. En Vader va escoltar la comunicació descodificada pel sistema d'altaveus.

- Príncep Xízor, estem sent destruïts pels atacants! Ens superen en nombre i acabaran amb tots nosaltres! Necessito el vostre permís per poder-nos rendir! Altesa?

En Vader estava contemplant el cronòmetre, gaudint amb l'implacable esvaïment del temps. El Príncep Fosc s'estava quedant sense segons.

Set segons...., sis..., cinc...

- Si us plau, príncep Xízor, responeu! Hem de rendir-nos o ens faran miques! Si us plau, si us plau! Quedaven quatre segons..., tres...

-Altesa, jo...

La transmissió del comandant es va interrompre de sobte. Un caça imperial devia haver destruït la seva nau. Dos segons..., un...

-Destruïu el celestial, comandant.

Un oficial que no obeís a l'instant les ordres d’en Vader no hagués durat molt de temps al comandament de la seva nau.

-Sí, Lord Vader.

Darth Vader va respirar profundament sense fer cas del dolor que sentia mentre ho feia i va deixar escapar lentament l'aire que havia inhalat. Després va somriure sota la seva màscara, sabent que ningú podria veure el seu somriure.

«Adéu, Xízor... Tots estarem millor sense tu.»

L'atzar va voler que la proa del Falcó Mil·lenari estigués volta en aquesta direcció quan el celestial va esclatar.

En Luke va veure com el parpelleig estroboscòpic del potent feix gegant del Destructor Estel·lar travessava el cel. El planetoide va quedar fet miques i va esclatar amb la violència d'una nova, convertint-se en una petita estrella que va cremar amb encegadora brillantor durant un moment abans d'apagar-se, deixant rere seu un milió de fragments resplendents.

Malgrat tota la seva violència, l'espectacle havia estat realment espectacular. En Luke va pensar que li havia recordat l'explosió que va destruir l'Estrella de la Mort.

-Oh, noi -va murmurar en Lando-. Em sembla que algú estava molt enfadat amb ells.

En Luke va bellugar el cap i no va dir res.

-Bé, nois, pugeu el morro i seguiu-me -va dir en Dash.

En Luke va parpellejar.

- Eh?

-Algú acaba d'obrir una comporta d'emergència perquè ens marxem per ella.

- Estàs boig? No podem volar a través de tots aquestes restes!

-No tenim elecció. Hi ha naus per tot arreu. Què et passa, noi? No et creus capaç de fer-ho?

-Si tu pots fer-ho, fins i tot el meu androide pot fer-ho. Endavant.

En Luke entenia el que pretenia fer en Dash, per descomptat. Seria complicat i molt perillós, però els voltants del celestial destruït estaven relativament clars i el núvol de restes s'anava expandint cap a l'exterior. Si aconseguien evitar que els fragments els deixessin plens de forats mentre seguien aquest vector... Bé, era la seva única possibilitat.

- Yeeeeeeeha! -Va cridar algun pilot de l'esquadró d’en Wedge.

En Luke va riure. Tenia una idea bastant aproximada del que sentien. Avançar cap a les restes, i per uns moments va semblar com si tot acabés bé. Els bons havien triomfat!

- Compte, Dash! -Va cridar Lando.

En Luke difícilment podia permetre’s el luxe de mirar, però ho va fer..., just a temps de veure com un fragment del celestial destruït que tindria la mida d'un resiplex anava directament cap al Genet de l'Espai.

- Dash! -Va cridar.

S'estava acostant massa de pressa perquè en Dash pogués esquivar-lo...

Hi va haver un centelleig de llum actínic massa potent per poder ser contemplat. En Luke va tombar el cap i va veure com en Lando es tapava la cara amb un braç per protegir-se de la fogonada.

I quan la llum es va esvair, el Genet de l'Espai s'havia esvaït amb ella.

-Oh, no -va dir en Lando-. Ha .. Ha desaparegut. Com si mai hagués existit.

El dolç sabor del triomf es va tornar sobtadament amarg a la boca d’en Luke.

Però no hi havia temps per pensar en allò.

- Agafeu-vos bé, perquè això serà força dur!

Les restes volaven al seu voltant, amb possibles impactes esperant a cada gir. En Luke sentia la pèrdua d’en Dash, després de tot, havia resultat ser un gran tipus, però no volia acabar convertit en un munt de metall fumejant. Va permetre que la Força guiés els seus moviments i va fugir a tota velocitat.

La base secreta de l'Aliança estava a diversos anys llum de Coruscant i van estar a punt de no arribar-hi..., però ho havien aconseguit.

En Luke estava parlant amb la Leia, Lando i Chewie, i R2 i C3PO estaven immòbils darrere d'ells. Igual que moltes estructures de l'Aliança, l'edifici en el qual es trobaven consistia en una enorme i barata unitat prefabricada. L'edifici comptava amb una gran planxa de transpariacer que interrompia la superfície rocosa de l'asteroide i permetia veure la negror de l'espai. En Luke tenia els ulls clavats a la gruixuda protecció de transpariacer i contemplava les profunditats de la galàxia.

-Bé, si en Xízor estava en aquest celestial tal com diuen els informes del nostre servei d'intel·ligència, suposo que ara els caçadors de recompenses del Sol Negre ja no intentaran matar-te -va dir en Lando.

-Segueix estant en Vader -va dir la Leia. En Luke la va mirar i va moure el cap.

-No crec que en Vader vulgui veure’m mort. Encara no, almenys... Ja resoldré aquest problema quan arribi el moment adequat.

Van sentir soroll de passos, i es van tornar per veure en Wedge venint cap a ells.

-Tinc un missatge per a tu, Luke -va dir en Wedge-. És dels bothans. Anava dirigit a Dash, però... Bé... -Es va quedar callat durant uns moments abans de tornar a parlar-. Eh... Bé, el cas és que... Te'n recordes d'aquell coet al qual en Dash no va aconseguir encertar amb els seus trets durant aquell desastre a Kothlis? Doncs resulta que en Dash no va fallar.

- Què estàs dient? -Va preguntar en Luke, mirant fixament a Wedge i parpellejant.

-Era un d'aquests nous coets imperials amb blindatge de diamant i bor. Cap arma que hagués pogut utilitzar l'hauria detingut. Els bothans volien que ho sabés.

En Luke va sentir com una bombolla d'aire líquid es formava dins del seu estómac. Oh, no. En Dash no havia fallat, però ja mai ho sabria. Què horrible, morir abans que poguessis saber que no havies estat responsable de la mort dels teus camarades... I saber que en Luke s'havia alegrat una mica del que li havia passat, no per les morts, sinó per veure com el presumptuós Dash rebia una bona lliçó, era encara més horrible.

«Oh, no...»

- I què faràs ara? -Va preguntar en Wedge.

-Anirem a rescatar en Han -va dir en Luke-. Si encara no està a Tatooine, no trigarà a ser-hi.

- Penses entrar al palau supervigilat d’en Jabba i treure’l d'allà com si res? -Va preguntar en Wedge.

-Tinc un pla- va respondre en Luke.

Es va girar i va alçar la mirada cap a les estrelles. Potser encara no era un Mestre Jedi, però havia après molt.

Era un Cavaller Jedi, i de moment en tenia prou amb això.

Següent