24
La mà dreta d’en Luke seguia
empunyant la seva espasa de llum. Va aferrar l'arma amb més força, i va posar
el polze sobre del control mentre girava lentament sobre els seus talons per
enfrontar-se al propietari de la veu que acabava de sentir a la seva esquena.
-Em sap greu, però vaig creure que el
cubiculum sanitari estava per aquí -va dir.
Bé, havia d’intentar-ho..., i a més
a més sempre hi havia una petita possibilitat de què donés resultat.
L’alienígena que tenia al davant era
un nikto, i la resposta d’en Luke semblava haver-li deixat perplex, almenys
durant un segon. Però els seus ulls envoltats de protuberàncies còrnies de
seguida es van desorbitar quan va reconèixer al Luke. El desintegrador que
empunyava es va alçar cap al Luke.
En Luke va pressionar el control de
l'espasa de llum. La fulla resplendent va afegir la seva claredat a la tènue
il·luminació de la petita sala.
El nikto va disparar, i un feix
vermellós va sorgir del canó del seu desintegrador. En Luke va permetre que la
Força fluís a través d'ell i el tret va rebotar a la seva fulla d'energia..., i
va ferir-li en un peu a qui l'havia disparat. El nikto va deixar caure la seva
arma, es va agafar l'extremitat ferida i va començar a cridar mentre anava
donant saltets sobre l'altre peu.
- Ai, ai, ai, ai!
Si no hagués estat pel perill que
corria, en Luke ho hauria trobat molt divertit.
Bé, ja podia anar acomiadant-se de
la seva idea d'escapar-se sense ser detectat...
En Luke va córrer cap al nikto
ferit, colpejant-lo amb l’espatlla en passar al seu costat i fent que caigués a
terra.
Un instant després, igual que havien
fet els pilots de les barredores, el nikto va demostrar que se li donava molt
millor maleir que disparar.
Les portes van començar a obrir-se
per tot el passadís, i caçadors de recompenses armats van sortir per elles. A
jutjar per com anaven vestits, molts d'ells ja s'havien ficat al llit.
En en Luke estava ficat en un bon
embolic.
Va alçar la seva espasa de llum i va
intentar obrir-se camí cap a la llibertat.
La Leia i Chewie van anar al lloc on
havien acordat reunir-se amb la Guri. La seva guia els estava esperant en un
parc públic de la superfície, una petita falca de verdor envoltada de
plasticret i duracer.
-Heu trigat més del previst -va dir
la Guri quan els va veure arribar.
-Hem estat fent una mica de turisme
-va respondre la Leia.
La Guri la va mirar fixament, i la
Leia va percebre amb una intensitat gairebé física l’aguda antipatia que
aquella dona..., no, aquella androide sentia cap a ella.
-Seguiu-me -va dir la Guri.
Un diluvi horitzontal de feixos
d'energia va caure sobre en Luke.
La Força li va permetre moure’s més
de pressa del que mai hauria cregut possible, i en Luke va teixir un tapís
defensiu amb la seva espasa de llum per desviar aquella terrible pluja. Els
feixos van rebotar a la seva fulla d'energia i van travessar les parets, els
caçadors de recompenses, el sostre i el terra. Ser-hi resultava molt perillós
fos quina fos la teva posició.
Per molt sorprès que se sentís
davant la seva velocitat i les seves habilitats, en Luke sabia que no podria
seguir fent allò durant molta estona. N'hi hauria prou amb què fallés un sol
bloqueig i estaria mort. Tard o d'hora acabarien amb ell.
Va començar a córrer passadís avall,
i els tiradors que tenia davant es van apartar per esquivar els seus propis
trets reflectits.
El tiroteig estava acompanyat per
una considerable cridòria.
- Mira cap a on dispares, idiota!
-És allà, acabeu amb ell...
- Ep, compte, compte!
- Estic ferit!
En Luke no sabia quina distància
hauria de recórrer abans d'arribar a la sortida, però era conscient que no
aconseguiria escapar a menys que aquesta es trobés bastant a prop d'ell.
Però va seguir el flux de la Força i
va continuar bloquejant trets i llançant espasades, apartant feixos d'energia,
carn i ossos mentre els caçadors de recompenses intentaven detenir-lo. No tenia
molt on triar, i no podia parar-se a pensar en el que havia de fer.
I llavors el mur va esclatar cap endins per davant d'ell i a la seva esquerra. Restes fumejants van sortir disparades en totes direccions. Alguns dels caçadors de recompenses van patir l'impacte de l'ona expansiva de l'explosió i van volar pels aires, i altres van fugir. Una gran fumera va omplir el passadís, i en Luke de seguida va notar la cremada d'aquells vapors acres en les seves fosses nasals.
I llavors el mur va esclatar cap endins per davant d'ell i a la seva esquerra. Restes fumejants van sortir disparades en totes direccions. Alguns dels caçadors de recompenses van patir l'impacte de l'ona expansiva de l'explosió i van volar pels aires, i altres van fugir. Una gran fumera va omplir el passadís, i en Luke de seguida va notar la cremada d'aquells vapors acres en les seves fosses nasals.
El caos general es va incrementar.
Què...?
- Luke?
En Luke coneixia aquella veu.
- Lando? Sóc aquí!
Un altre desintegrador es va unir a
la refrega, però els trets d'aquest no anaven dirigits contra en Luke. Diversos
caçadors de recompenses van caure a terra.
- Reagrupeu-vos! -Va cridar algú-.
Ens ataquen!
La confusió era cada vegada més
gran.
En Luke va veure com en Lando
avançava a través de la fumera i el núvol de vapors pudents, i el va veure
disparar amb distreta precisió i anar abatent a diversos dels confusos caçadors
de recompenses.
-És com disparar contra un munt de
serps atrapades en una caixa de sabates -va dir en Lando, i va somriure-. Has
demanat un taxi?
- Qui, jo? Què et fa pensar que vull
anar-me'n? M'estic divertint molt.
En Luke va girar sobre els seus
talons i la seva fulla d'energia va separar el canó d'un desintegrador de la
resta de l'arma. El desintegrador va començar a xiuxiuejar i escopir guspires,
i el seu sorprès propietari la va deixar caure i va fugir.
-Sí, tens raó. Vine per aquí.
En Lando el va precedir, amb el seu
desintegrador disparant sense parar. En Luke el va seguir, bloquejant els trets
dirigits contra la seva esquena.
Es van ficar pel forat de la paret i
van sortir a la nit.
Els caçadors de recompenses no
tardarien molt a recuperar-se del seu atordiment, i seria millor que
estiguessin lluny d'allà abans que això passés.
-Tinc un..., eh..., un lliscador de
superfície que vaig prendre prestat aparcat aquí-va dir en Lando, i es va
tornar per disparar una ràfega d'energia contra l'edifici que s'alçava darrere
d'ells-. Què et sembla si anem a fer una passejada?
Algú va deixar anar un crit de
sorpresa i dolor quan el feix desintegrador disparat per Lando va xocar amb el
seu cos en el forat de la paret.
-El Falcó està en un parc públic a cinc minuts d'aquí. Vaig deixar a
C3PO vigilant-lo.
- C3PO? On són la Leia i Chewie?
-És una història força llarga. Serà
millor que tornem a la nau abans que te l'expliqui.
- Com has sabut on trobar-me?
-En Dash em va dir en quin planeta
eres. Vaig arribar aquí i em vaig assabentar de l'atac contra el complex secret
dels bothans. Coneixia a uns quants natius que em devien alguns favors, i ells
em van dir on s'havien instal·lat aquests idiotes.
En Lando es va ajupir. Un feix
desintegrador va passar xiuxiuejant sobre el seu cap, fallant el blanc per més
de dos metres.
-Bé, podem deixar el joc de les
preguntes i respostes per a més tard i sortir d'aquí d'una vegada?
-Bona idea.
I van córrer.
Els caçadors de recompenses van
seguir disparant darrere d'ells.
En Xízor estava observant amb gran
atenció les branques inferiors del seu arç de foc en miniatura, un exemplar que
tenia sis-cents anys d'edat. La petita planta havia estat un regal d'un antic
rival que volia fer les paus amb el Sol Negre després de..., d'una petita
discussió per motius de negocis. El diminut arbre, l'alçada no arribava al mig
metre, era una rèplica gairebé perfecta dels arços de foc de cent metres que
només creixien en un bosquet de la selva irugiana d’Abbaji. L'arbre nan havia
pertangut a la família de l'antic rival del Sol Negre durant deu generacions i,
per a algú que conegués el valor d'aquells espècimens, era un tresor
inapreciable. Fins i tot si algun dia la seva fortuna s'evaporava i quedava
completament arruïnat, en Xízor seguiria negant-se a vendre aquella planta ni
encara que li oferissin un decamilió de crèdits per ella.
Hi havia els qui podien oferir
aquesta quantitat, i encara més diners. Arbrets com el que tenia al davant
havien estat un vincle d'unió entre ells i moltíssims anys d'història.
En Xízor va moure les diminutes
tisores mecàniques amb gran precisió. Va centrar meticulosament la branca, que
era gairebé tan fina com un cabell, entre les fulles..., va tallar... Ah.
Perfecte. Aquell tall pràcticament invisible era l'única poda necessària per en
aquest any. Quan arribés el canvi d'estació, potser eliminaria aquell brot que
sorgia de la branca superior i que s'anava estenent en un angle obtús.
Disposava d'un any per pensar-hi. En Xízor va apartar amb molta cura les tisores
de l’arbret i va contemplar l’arç de foc. Era preciós. De fet, era prou bonic
com per excusar les equivocacions del seu antic propietari. Aquell home havia
comès alguns errors de judici, per descomptat, però aquest regal demostrava que
també era intel·ligent i tenia molt bon gust. Els errors podien ser perdonats
si existien circumstàncies atenuants. Després de tot, en Xízor era un ésser
civilitzat i no un pinxo que actuava de manera esbojarrada.
Permetria que la princesa Leia
descobrís tot això d’ell. De la mateixa manera que permetria que descobrís
altres coses, aquestes molt més íntimes, sobre la seva persona...
-M'alegra molt veure que està bé,
amo Luke.
-Jo també m'alegro de veure't, C3PO
-va dir en Luke. Lando va passar corrent pel costat d'ells per anar a la cabina
de control del Falcó.
- Vinga, en Luke! -Va cridar-. No
només hem de preocupar-nos dels caçadors de recompenses, sinó que a més tot un
comboi imperial ve cap aquí. Acaben de sortir de l’hiperespai i han entrat en
el sistema.
En Luke es va afanyar a seguir-lo.
Va arribar al seient de control, es va deixar caure en ell i es va posar
l'arnès de seguretat.
-Ah, sí? És algú que coneguem? -Va
preguntar. Ja estava allargant les mans cap als controls per dur a terme les
comprovacions prèvies a l'enlairament.
-No em vaig acostar prou per llegir
els noms de les seves plaques d'identificació, però la nau que encapçala la
formació és un Destructor Estel·lar.
- De la classe Victòria?
-Més gran.
- De la classe Imperial?
-Fes un altre intent.
En Luke va apartar la mirada dels
controls, i els seus ulls desorbitats es van clavar en Lando.
-No.
-Sí. Classe Súper.
- És el... Executor!
-Tal com t'he dit, no em vaig
acostar tant. Però quantes naus d'aquestes dimensions hi ha a la galàxia? No
construeixen monstres semblants només per divertir-se, saps?
En Luke tenia la mirada perduda en
el buit. Seria Darth Vader? Què podia estar fent allà?
-Vinga, acabem les comprovacions al
més aviat possible -va dir en Lando-. Crec que hauríem de marxar d'aquí
immediatament.
-Ja t'he sentit, Lando. Però... l’R2
està en el meu ala-X.
-Ja ho sé. El vam veure en venir.
Tinc un raig tractor amb el seu nom escrit en ell. Passarem per sobre de
l'ala-X i el recollirem, i utilitzarem els agafadors del casc per endur-nos-el.
-Lando va assenyalar la pantalla de control-. Sortirem d'aquí utilitzant la
gravetat perquè ens impulsi com una pedra llançada per una fona, i després
connectarem la impulsió lumínica al més aviat possible. Tot i suposant que en
Vader no hi vagi a bord d'aquest monstre, no vull buscar-li les pessigolles.
En Luke va assentir i va allargar la
mà cap al comunicador.
- On anem?
-Tornem a Tatooine. La Leia vol que
anem allà.
- On és la Leia?
-Ja parlarem d'això més tard,
d'acord? Les mans d’en Lando van ballar sobre els controls i els motors de la
nau van començar a brunzir.
- Serà millor que et sentis, xicot
d'or! -Va cridar Lando, tornant el cap cap a la sala de descans-. Anem a
enlairar-nos-en!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada