La Recerca del Jedi (XIV)

Anterior

14

Quan en Luke va tornar a Coruscant, va poder gaudir d'una alegre reunió amb els bessons d’en Han i la Leia, als quals no havia tornat a veure des que ell i l’Ackbar van establir el sistema de protecció del planeta secret perquè estiguessin fora de perill.

Va esperar a les estances de la Leia, jugant amb els bessons i llançant-los a l'aire i fent malabarismes amb ells mitjançant els seus poders Jedi, en Jacen i la Jaina no paraven de llançar xiscles de plaer, rient i confiant de manera instintiva en què el seu oncle Luke mai permetria que caiguessin.

Els nens sempre li havien semblat un miracle inexplicable. En Luke havia crescut amb el seu oncle Owen i la seva tia Beru en l'àrid món de Tatooine, i havia disposat de molt poc temps per jugar amb altres nens perquè la vida d'un granger d'humitat era plena de treball dur i grans esforços.

Quan va marxar de Tatooine amb Ben Kenobi, en Luke es va unir a l'Aliança Rebel i va estar molt ocupat pilotant caces i concentrant-se en l'entrenament Jedi sota la supervisió d’en Yoda. Mai havia disposat del temps o de l'ocasió de veure nens, i en aquells moments contemplar els seus grans ulls plens d'innocència i jugar amb ells li proporcionava tant de plaer com el que ells semblaven obtenir de la seva companyia.

- Més de pressa! Més de pressa! -Va cridar en Jacen.

En Luke va decidir portar la contrària i va deixar suspès el nen en l'aire, mantenint-lo totalment immòbil mentre feia que la Jaina es mogués en una lenta òrbita al seu voltant. La nena cridava i estirava els braços, intentant agafar l'orella del seu germà mentre girava.

En Luke es va acabar cansant, i va deixar que la Jaina baixés lentament fins a un coixí mentre estenia les mans per agafar al Jacen al mig del seu descens i sostenir-lo als seus braços. La Jaina es va retorçar i va allargar els seus bracets grassonets cap a ell, volent ser sostinguda en braços com el seu germà.

En Luke va començar a fer ganyotes al nen, arrufant els llavis i movent-los en totes direccions, i després li va parlar amb una veueta nasal de refredat que recordava una mica a la de Yoda.

-La Força en aquest petitó gran és. Hmmmmm? Ah, sí! -Però un instant després en Luke va arrugar el nas i va detectar l'existència d'alguna cosa que no necessitava poders Jedi per comprendre -. O potser el que estic captant no sigui precisament l'emanació de la Força... La Leia, crec que has de complir amb un dels teus deures de mare -va afegir mentre sostenia al Jacen davant seu.

C3PO va entrar a corre-cuita a l'habitació.

-Permeteu-me que m’ ocupi d'això, senyor -va dir -. Durant els dos últims dies he estat adquirint una pràctica considerable en tot el referent a aquest tipus d'assumptes.

Pensar en C3PO intentant controlar a dos bessons incansables li va fer somriure, i en Luke es va adonar que l'androide semblava estar una mica malmès i que no brillava tant com de costum.

- Això també forma part de la teva programació de protocol?

-Tinc la suficient destresa manual per a exercir aquesta classe de funcions, amo Luke. -C3PO va flexionar els dits daurats, i va agafar al Jacen -. Ah, i li prego que em cregui quan li asseguro que gaudeixo molt més amb elles que vagabundejant per l'espai, suportant les andanades dels caces imperials o extraviant-me en camps d'asteroides.

La Leia va entrar a l'habitació i es va obligar a somriure, però en Luke de seguida es va adonar que el seu somriure no era més que una màscara. Semblava estar molt cansada. Era alguna cosa més que la tensió a la qual la sotmetia l'intent de combinar els seus deures diplomàtics amb ser una mare. Hi havia una cosa que la preocupava profundament, però no li havia dit res. En Luke no va intentar esbrinar de què es tractava. Hagués pogut sondejar la ment de la seva germana i extreure el secret d'ella amb tota facilitat, però no volia fer-li alguna cosa semblant, i a més hi havia la possibilitat que en aquestes altures la Leia ja hagués descobert alguna forma de bloquejar el seu sondeig. En Luke va decidir que permetria que la Leia li exposés el problema a la seva manera i quan ella volgués fer-ho.

-La unitat preparadora d'aliments tindrà llest el sopar d'aquí a uns minuts -va dir la Leia -. M'alegra molt que hagis tornat, i els bessons també semblen estar molt contents de veure't.

En Luke es va adonar que no havia vist al Han des que va arribar, però els dos sempre estaven tan ocupats que veure al Han i la Leia al mateix lloc i en el mateix moment era un esdeveniment bastant rar. De fet, fins i tot resultava sorprenent que se les haguessin arreglat per tenir tres fills! En Luke es va preguntar si l'absència d’en Han tindria alguna cosa a veure amb la preocupació que la Leia intentava amagar.

Després va tornar a agafar la Jaina amb la Força i la va alçar pels aires. La nena va riure i va començar a agitar els braços i les cames com si estigués nedant en el buit per tota l'habitació.

-Necessito la teva ajuda en un parell d'assumptes burocràtics, Leia -va dir en Luke.

-I tant. –La Leia va somriure melangiosament -. Què puc fer per tu?

-Encara he d'establir contacte amb la Mara Jade i un grapat de possibles candidats a rebre l'ensinistrament Jedi. Però ara ja tinc dues persones a les quals ensinistrar, i he de trobar un lloc on puguem iniciar els nostres estudis..., i he de trobar-lo aviat.

»He parlat amb l’Streen i en Gantoris, i tinc molt clar que Coruscant no és el lloc adequat. A l’Streen no li agrada que hi hagi gent a prop seu, i no se sentirà molt còmode en cap zona de Ciutat Imperial. Tota la superfície de Coruscant està coberta per la metròpolis, edificis que s'alcen sobre d'altres edificis...

»I a més... –En Luke va vacil·lar, però estava mantenint una conversa privada amb la Leia i no podia ocultar-li cap de les seves preocupacions -. Bé, el que podem arribar a fer porta cert perill. Qui sóc jo per ensenyar a totes aquestes persones amb potencial Jedi? No tinc cap forma de saber què pot provocar un desastre tan terrible com les tempestes de Força de l'Emperador. Crec que seria preferible que trobéssim algun lloc aïllat, un lloc solitari i tranquil on puguem treballar sense por d'interferències.

-I sense que ningú corri perill. -Els foscos ulls de la Leia es van trobar amb els seus, i en Luke va comprendre que els dos estaven pensant en Darth Vader -. Sí, estic d'acord... Intentaré trobar un lloc adequat.

-Ah, i ja que vas a buscar un lloc així hi ha un altre problema del que volia parlar-te,- va seguir dient en Luke -. També hem de traslladar a un altre món a tots els habitants d’Eol Sha. En aquest lloc avançat només queden unes cinquanta persones, però el planeta està condemnat a la destrucció. Quan em vaig portar a Gantoris, els hi vaig prometre que trobaríem una nova llar per als supervivents. Podràs fer alguna cosa?

-És un grup molt petit, així que no hauria de resultar massa difícil -va respondre la Leia -. Qualsevol lloc serà millor que el planeta que van a abandonar.

En Luke va riure.

- Sempre podries fer que en Han guanyés un altre planeta per a ells en una partida de cartes!

La Leia el va mirar com si acabés de rebre una bufetada. «Sí, no hi ha cap dubte», va pensar en Luke. Era una cosa que tenia a veure amb Han. Va tornar a llançar a la Jaina per l'aire, impulsant-la fins al sostre i deixant que tornés a baixar lentament després.

En Lando Calrissian va entrar de sobte a l'habitació sense ser anunciat.

- Leia! La Wínter acaba de dir-me que en Han encara no ha tornat... Per què no m'ho havies dit?

En Luke es va sobresaltar i va deixar caure la Jaina, i després va haver d’enxampar-la al vol quan la nena es trobava a només un pam de distància del terra de l'habitació. La Jaina va riure com una boja, convençuda que tot havia estat planejat.

En Lando va mirar fixament a la Leia amb les mans recolzades als malucs mentre tirava enrere la capa perquè pengés a la seva esquena. Semblava enfadat i preocupat. Un instant després va veure al Luke immòbil al centre de l'habitació.

- Vas a fer alguna cosa, Luke? -Va preguntar.

-No sé de què estàs parlant..., però crec que la Leia estava a punt de dir-m'ho.

Els dos homes es van tornar cap a ella. La Leia va sospirar i es va asseure.

-Sí, en Han ha desaparegut -va dir per fi -. Va anar a Kèssel fa unes dues setmanes, però ja fa quatre dies que hauria d'estar de tornada. No s'ha posat en contacte amb mi des que es va anar, així que ahir vaig establir comunicació amb Kèssel. Vaig parlar amb una persona que sembla estar al comandament, un rybetià anomenat Moruth Doole.

»Doole diu que en Han i en Chewie mai van arribar a Kèssel. Els registres de Kèssel no contenen cap referència al Falcó Mil·lenari. En Doole va suggerir que podien haver-se perdut en el cúmul de forats negres.

- En Han? Impossible! -Va exclamar en Lando -. I menys anant en el Falcó... Sap pilotar aquest trasto gairebé tan bé com jo.

La Leia va assentir.

-Durant tota la conversa em va semblar que hi havia alguna cosa estranya en el comportament d’en Doole. Les seves respostes eren massa ràpides i segures de si mateixes, i semblava estar bastant nerviós. Vaig tenir la clara sensació que estava esperant la meva trucada, i que ja havia preparat les excuses adequades.

-Això no m'agrada gens -va dir en Lando.

-Bé, si en Han ha desaparegut i tu ho sabies des d'ahir, per què no vas enviar una flota de naus d'exploració de la Nova República? -Va preguntar en Luke -. Podries haver enviat un grup de recerca... I si realment està perdut en algun lloc de les Goles?

La Leia va sospirar.

-Vinga, Luke, pensa... -Va dir -. Si mobilitzés una força oficial, podria crear un incident galàctic precisament quan estem intentant aconseguir que Kèssel s'uneixi a la Nova República... I a més, ja coneixes al Han -va afegir -. Hi ha una probabilitat molt real que no li hagi passat res i que merament estigui fent entremaliadures per allà. Es va oblidar de què els seus fills anaven a tornar a casa... Potser es va ensopegar amb una partida de sàbacc i no va poder resistir la temptació, o pot que comencés a parlar dels bons i vells temps amb algun d'aquests amigots seus que es dedicaven al contraban d’espècia... Per començar, aquesta va ser precisament la raó per la que va voler encarregar-se de la missió.

-Anirem a buscar-lo -va dir en Lando.

L'expressió d'alleujament que va aparèixer en el rostre de la Leia en sentir aquelles paraules va fer comprendre al Luke que això era just el que la seva germana havia pretès aconseguir des del principi.

-Sí, anirem a fer una ullada -va dir -. No hi haurà cap missatge ni registre oficial concernent a la nostra missió.

-Serà millor que anem en la Dama Afortunada - va dir en Lando -. És un iot de propietat particular, i té uns motors molt potents.

La Leia va fer un pas cap endavant, va aixecar la Jaina de la falda d’en Luke i la va sostenir en els seus braços.

-Jo cuidaré d’en Gantoris i l’Streen mentre estàs fora.

En Luke va assentir i va estendre les mans cap a ella.

- Veus? Per això ets diplomàtica... Sempre penses en aquest tipus de detalls. No permetis que es fiquin en cap classe d'embolics, d'acord?

-Hauríem de portar-nos a l’R2-va dir en Lando -. Aquest petit androide em va ajudar moltíssim en les carreres d’amorfoides.

En Luke ja havia sentit parlar de l'aventura que en Lando havia viscut mentre caminava darrere d’en Tymmo, el geni del frau.

-Podràs explicar-m'ho tot durant el viatge. La Leia ja ha esperat més que suficient.

-Bé, doncs anem a Kèssel -va dir en Lando.

Següent