5
El complex que havia
albergat el Centre d'Informació Imperial es trobava a gran profunditat sota del
vell palau, i estava recobert per moltes capes de murs protectors i defensat
amb severes mesures de seguretat en cada entrada. Enormes sistemes d'intercanvi
calòric i potents unitats de refrigeració impregnaven l'estada amb un continu
rugit de fons, i mantenien les temperatures dins d'uns límits tolerables per a
les grans màquines de l'arxiu de dades.
Encorbades sobre
catorze consoles es veien les masses gris mat dels androides desxifradors,
connectats a les terminals que s'anaven obrint pas, a poc a poc per la jungla
dels codis xifrats de seguretat i els virus de protecció instal·lats als
gegantins ordinadors de l'Emperador. Els androides desxifradors portaven un any
sencer treballant, arrencant fragments d'informació que tenien una importància
vital a les laberíntiques bases de dades. Fins ara, ja havien desemmascarat a
vint-i-tres espies imperials protegits per identitats falses i fora de perill
de tota sospita que intentaven sabotejar el procés de consolidació i
desenvolupament de la Nova República.
El brunzit de les
unitats de refrigeració i la immobilitat dels androides desxifradors embolicava
el Centre en un buit ple d'ecos. Solitari i inquiet, l'androide de protocol
C3PO anava i venia d'un costat a un altre acompanyat pels xiuxiuejos dels seus
servomotors mentre contemplava les nits amb els seus sensors òptics per
centèsima vegada.
- Encara no has
trobat res, R2? -Va preguntar.
L’R2, que s'havia
connectat a una de les sortides d'informació, va respondre amb un impacient
xiulet de negativa, i va seguir emetent brunzits mentre es desplaçava a tota
velocitat per les immenses quantitats d'informació acumulades.
-No t'oblidis de fer
una doble comprovació en tot -va dir C3PO, i va reprendre els seus passejos
d'un costat a un altre -. Ah, i no temis seguir pistes que et semblin
improbables... L'amo Luke les anomenaria pressentiments. Això és molt
important, R2.
L’R2 va deixar
escapar un toc de botzina d'indignació.
-I recorda't
d'inspeccionar el fitxer de cada planeta de la Vella República. L'Imperi no va
tenir per què disposar del temps necessari per actualitzar la informació sobre
tots.
Aquesta vegada l’R2
no es va prendre la molèstia de contestar, i es va limitar a seguir treballant.
Un instant després
C3PO va sentir obrir-se les portes externes i una silueta fosca va anar cap a
ells movent-se amb silenciosa gràcia. En Luke Skywalker portava la seva capa
Jedi, com sempre, però aquesta vegada el caputxó es trobava sobre de les seves
espatlles. La rapidesa del seu pas indicava que en Luke tenia força pressa.
C3PO es va alegrar
de veure el ressorgiment d'aquesta peculiar qualitat de noi impacient que havia
resultat tan característica del jove Luke quan els androides el van conèixer
després d'haver estat comprats als Jawes a Tatooine. Durant els últims temps,
els ulls d’en Luke no havien aconseguit dissimular la brillantor de les
preocupacions i el poder, contingut amb prou feines, típics d'un Mestre Jedi.
- Amo Luke! Com
m'alegro que hagi vingut a veure què tal ens va!
- I com va tot, C3PO?
Encara no heu descobert res?
L’R2 va respondre
amb un brunzit que C3PO es va encarregar de traduir.
-L’R2 diu que va
tant de pressa com pot, però desitja que li recordi l'enorme quantitat de dades
que ha d'inspeccionar.
-Bé, marxaré d'aquí
a unes quantes hores per seguir algunes pistes que he descobert pel meu compte.
Només volia assegurar-me que disposeu de tot el necessari abans d'enlairar.
C3PO es va aixecar
en un ràpid moviment que indicava sorpresa.
- Puc preguntar-li
on va, amo Luke?
L’R2 va llançar una
xiulada musical i en Luke es va tornar cap al petit androide.
-Aquest cop no, R2.
És més important que us quedeu aquí i seguiu amb la recerca. Puc volar sol.
Després en Luke es
va girar cap a C3PO per contestar la seva pregunta.
-Vaig a Bespin per fer
alguns esbrinaments sobre una persona que hi viu, però abans vull anar a un
vell lloc avançat anomenat Eol Sha. Tinc raons per creure que hi puc trobar un
descendent dels Jedi. -Luke va girar sobre si mateix amb un xiuxiueig de la
seva capa per sortir del Centre d'Informació -. Tornaré a veure'ls quan hagi
tornat.
La porta que havia
desaparegut a la paret va lliscar tancant-se darrere seu.
-Busca les dades
referents a Eol Sha -va dir C3PO a l'instant tornant-se cap a l’R2 -. Vegem a
quina classe de lloc vol anar l'amo Luke.
L’R2 va obeir tan de
pressa com si la idea també hagués sorgit en els seus circuits. Quan les
estadístiques planetàries van aparèixer a la pantalla acompanyades per imatges
bidimensionals molt antigues. C3PO va alçar els seus daurats braços mecànics en
un gest horroritzat.
- Terratrèmols!
Guèisers! Volcans i lava! Ai, mare!
En Luke va emergir
de l’hiperespai i les línies estel·lars es van escurçar ràpidament fins a
esdevenir punts. Delicats colors sobtadament brillants es van vessar sobre
l'univers, pintant-lo amb els tons magenta, ataronjats i blau caramell dels
gasos ionitzats que formaven un vast oceà galàctic conegut amb el nom de
Nebulosa del Calder. Els filtres automàtics del compartiment de pilotatge van
entrar en acció per atenuar la sobtada claredat. En Luke va contemplar
l'espectacle i va somriure.
Va desactivar el
mòdul hiperespacial i va teclejar les coordenades d’Eol Sha. La seva llançadora
de passatge modificada va avançar traçant un arc a través de les filagarses de
gasos, deixant la nebulosa per sobre d'ell quan els motors van començar a
funcionar. La nau en forma de doble falca va baixar cap a Eol Sha.
En Luke hagués
volgut fer el trajecte en el seu fidel caça-X, però aquella nau era un aparell
monoplaça amb l'espai just per a un androide d’astronavegació col·locat darrere
del pilot. Si les intuïcions d’en Luke sobre els descendents dels Jedi
resultaven ser correctes, quan tornés a Coruscant ho faria acompanyat per dos
candidats...
Segons els vells
registres, la colonització d’Eol Sha havia estat iniciada feia un segle per
empresaris que tenien la intenció d'utilitzar naus mineres impulsades per
torxes de fusió perquè recorreguessin la Nebulosa del Calder i anessin
recollint els gasos més valuosos. Els pilots de les naus mineres destil·larien
la collita gasosa convertint-la en carregaments purificats d'elements rars, que
serien venuts posteriorment a altres llocs avançats.
Eol Sha era l'únic
planeta que es trobava prou a prop per poder acollir aquella operació de
mineria comercial, però els seus dies estaven comptats. El planeta tenia una
lluna que es movia en una òrbita molt propera, i anava acostant-se a poc a poc
a Eol Sha en una lenta capbussada letal a mesura que la gravetat anava tirant
d'ella. Cent anys més i la lluna xocaria amb el planeta, i els dos cossos
celestes quedarien fets miques a causa de l'impacte.
El pla d'explotació
minera de la nebulosa havia estat un gran fracàs. Els empresaris eren tan
incompetents que no havien pres en consideració els veritables costos de les
naus proveïdes de torxes de fusió i el que la composició dels gasos del Calder
no tenia res de particular. El lloc avançat d’Eol Sha havia quedat abandonat
perquè se les arreglés com pogués. El Nou Ordre de l'Emperador havia sorgit més
o menys en aquell temps, i la Vella República s'havia ensorrat ràpidament. Els
escassos supervivents d'Eol Sha havien estat oblidats en el caos subsegüent.
El lloc avançat
havia estat redescobert feia dos anys per un sociòleg de la Nova República que
havia fet una breu visita al planeta, després de la qual va gravar les seves
opinions i descobriments i va presentar un informe en què recomanava
l'evacuació immediata de la colònia condemnada a la destrucció..., tot això va
ser ràpidament oblidat gràcies a l'efecte combinat de la ja florent burocràcia
de la Nova República i les depredacions del Gran Almirall Thrawn.
Però el que havia
atret l'atenció d’en Luke era que l'informe afirmava que entre els primers
colons d’Eol Sha hi havia una dona anomenada Ta'ania. Una descendent
il·legítima d'un Jedi. En Luke hagués sospitat que el llinatge Jedi havia
acabat allà si no fos per un petit detall.
Segons l'informe del
sociòleg, es deia que el líder dels colons supervivents, un home anomenat
Gantoris, era capaç de preveure la proximitat dels terratrèmols, i que quan era
petit havia sobreviscut de manera miraculosa mentre els seus companys de jocs
perien a causa d’una allau. En Gantoris se les hi havia arreglat d'alguna
manera misteriosa per sortir sa i estalvi de la catàstrofe, mentre que altres
nens que es trobaven a només un braç de distància a banda i banda d'ell
quedaven aixafats pels penyals.
En Luke atribuïa
moltes d'aquelles històries a l'efecte d'exageració que acompanyava la seva
repetició, perquè fins i tot algú que tingués un gran potencial Jedi era
incapaç d'exercir un control sobre aquest tipus d'esdeveniments sense haver
rebut un ensinistrament, com el mateix Luke sabia molt bé. Però tot i així tant
les pistes com les evidències circumstancials el portaven a Eol Sha, i si volia
trobar un nombre de candidats prou gran per al seu centre d'ensinistrament
Jedi, en Luke hauria de seguir totes les pistes.
En Luke va pilotar
la llançadora modificada en una trajectòria amb forma de vuit al voltant de la
lluna que s'alçava sobre el planeta i la va dirigir cap a les restes del lloc
avançat d’Eol Sha. Va creuar el terminador on la nit del planeta era
substituïda pel dia, i es va girar cap al visor panoràmic per contemplar la
poca invitadora superfície coberta de cicatrius d'Eol Sha.
Les seves mans van
manejar els controls de manera automàtica. En Luke va començar a baixar i aviat
va poder veure els mòduls d'allotjament, estructures decrèpites i sostingudes
mitjançant reforços improvisats que havien estat maltractades durant dècades per
tota classe de catàstrofes naturals. Prop d'ells havia monticles de lava
endurida que es desplegaven al voltant d'un con volcànic produït per antigues
erupcions. Dolls de fum sorgits del cor del volcà s'enroscaven sobre ell, i
taques d'un taronja resplendent indicaven els llocs en què la lava s'havia
obert pas per les esquerdes dels vessants recentment.
En Luke va fer que
la llançadora sobrevolés el malmès assentament, i la va portar fins a una
franja de terreny pedregós ple de cràters que hi havia més enllà d'ell. La
llançadora es va posar sobre una extensió de roca llisa, i en Luke va sortir
per les portes abatibles que hi havia darrere dels seients dels passatgers.
La càlida i pudent
atmosfera d’Eol Sha va entrar en les seves fosses nasals, omplint-les amb
l'acre fum del sofre i els vapors químics. La gegantina lluna penjava a
l'horitzó com una safata d'estany llaurat, projectant les seves pròpies ombres
fins i tot a plena llum. Núvols negrosos i cendres volcàniques en suspensió
flotaven en l'aire com una manta de calitja.
Quan en Luke va
començar a allunyar-se de la llançadora de passatge va poder sentir com el
terra vibrava lleument sota de les seves botes. Els seus sentits aguditzats per
la Força li van permetre establir contacte amb la increïble tensió que la
proximitat de la seva lluna produïa sobre Eol Sha, oprimint-la i esgarrant-la
amb forces de marea que s'anaven intensificant amb cada any que passava a
mesura que l'espiral de la lluna l'acostava una mica més. Una estàtica
xiuxiuejant impregnava l'atmosfera, com si les innombrables fumaroles i
escletxes per les que s'anaven filtrant els vapors deixessin escapar els
panteixos de dolor del planeta.
En Luke es va
embolicar en la seva fosca capa, es va assegurar que l'espasa de llum que
penjava del seu cinturó estava ben subjecta i va començar a avançar sobre
l'abrupte terreny anant cap l'assentament dels colons. Al seu voltant el terra
estava puntuat per petits cràters i forats bastant profunds envoltats per
dipòsits minerals de color blanc i marró. Els sons bombollejants dels dolls de
vapor sorgien del subsòl a una gran profunditat per sota d'ells.
Ja havia recorregut
la meitat de la distància que el separava de l'assentament quan una potent
sacsejada el va fer caure de genolls. Les roques van tremolar i el sòl grunyir.
En Luke va estendre els braços per no perdre l'equilibri. Els tremolors es van
intensificar i es van anar calmant a poc a poc, i després van tornar a
intensificar-se durant uns moments i van cessar sobtadament.
Tot d'una els
cràters que hi havia al seu voltant van cruixir i van eructar torres de vapor i
gotetes d'aigua bullint. Tots eren guèisers. En Luke s'havia ficat en un camp
de guèisers que el terratrèmol acabava d'activar provocant una erupció
simultània. El vapor va començar a rodar sobre el sòl com una espessa boirina.
En Luke es va tapar
el cap amb la caputxa per protegir-se i va procurar empassar el mínim d'aire
possible amb cada inspiració mentre seguia avançant. L'assentament dels colons
ja no estava molt lluny. El camp de guèisers seguia esbufegant i udolant al seu
voltant, però els sons es van anar debilitant a poc a poc fins que els raigs es
van dissipar.
Quan va emergir per
fi del núvol de vapors. En Luke va veure dos homes contemplant-lo des de
l'entrada d'un vell i oxidat refugi prefabricat. El lloc avançat d’Eol Sha
havia estat edificat amb dipòsits de càrrega modificats i refugis modulars que
s’autoinstal·laven automàticament un cop activats, però a jutjar pel seu
aspecte els subsistemes de manteniment havien deixat de funcionar feia diverses
dècades, deixant que aquelles persones oblidades per tots se les arreglessin
com poguessin per sobreviure en aquell entorn dur i hostil. La resta de
l'assentament semblava desert i totalment silenciós.
Els dos homes van
interrompre els treballs de reforçament d'una entrada mig derruïda que estaven
portant a terme, però no semblaven saber com havien de reaccionar davant la
presència d'un foraster. El fet que en Luke probablement fos el primer rostre
nou des que el sociòleg els havia visitat feia ja dos anys.
-He vingut per
parlar amb Gantoris -va dir en Luke. Els dos homes li van dirigir mirades
apagades i inexpressives. Les seves robes estaven molt gastades i plenes de
pedaços, i semblaven haver estat fetes amb fragments d'altres peces. Els ulls
d’en Luke es van posar en un dels homes i van retenir la seva mirada. L'altre
havia retrocedit cap a les ombres -. Ets Gantoris? -Va preguntar en Luke en veu
baixa i suau.
-No. Em dic Warton.
-L'home semblava no saber què dir, i les paraules van sortir de la seva boca en
un precipitat balboteig -. Tothom s'ha anat... Hi ha hagut una allau en una
canyada. Ha enterrat a dos dels més joves, que havien anat a caçar pucetes amb
llança. En Gantoris i els altres hi són intentant treure'ls de sota de les
roques.
En Luke va sentir
una fiblada d'urgència apressant-lo i el va agafar del braç.
-Duu-me fins allà.
Potser pugui ajudar.
En Warton es va
deixar empènyer per posar-se en moviment, i va guiar al Luke per un sender
serpentejant que avançava entre grans penyals. L'altre home es va quedar
immòbil entre els refugis mig en runes. En Luke i en Warton van baixar per una
sèrie de camins al llarg de la paret d'una gran esquerda del sòl, una enorme
esquerda creada per les forces de marca. En aquelles profunditats l'aire
semblava més espès i pudent, i la sensació de claustrofòbia que produïa
resultava encara més intensa.
En Warton sabia on
trobar els altres supervivents en el laberint de canals i allaus parcials. En
Luke els va veure treballant colze a colze en un revolt del canal, esforçant-se
per apartar de banda els penyals mentre s'enfilaven i relliscaven sobre les
roques recentment caigudes. Cada un d'aquells trenta rostres mostrava la
mateixa expressió implacable, com si el seu optimisme s'hagués consumit feia
molt de temps però no poguessin permetre’s el fet de deixar de complir els seus
deures. Dues dones estaven inclinades sobre la runa, llançant crits cap a
l'interior de les esquerdes.
Un home treballava
esforçant-se el doble que els altres. La seva llarga cabellera negra recollida
en una trena penjava sobre el costat esquerre de la seva cara. Les seves celles
i les seves pestanyes havien estat eliminades arrancant-les pèl per pèl,
deixant totalment desproveït de pèl el seu rostre angulós de trets forts i
marcats, que en aquell moment estaven enrogits a causa de l'esforç. L'home
tirava de banda roques que altres persones s'encarregaven de dur. Ja havien
aconseguit apartar una part de la runa, però encara no havien desenterrat a les
dues víctimes. L'home de cabells foscos va fer una breu pausa en el seu treball
per mirar al Luke, no va aconseguir reconèixer ni comprendre el motiu de la
seva presència allà i va reprendre els seus esforços. Per la manera en què el
miraven en Warton i els altres, en Luke va comprendre que devia de tractar-se
d'en Gantoris.
En Luke es va aturar
abans que en Warton l’hagués portat fins a la base de la pila de roques
caigudes, i es va fer una idea de com estaven col·locats els penyals
recorrent-los amb una ràpida mirada. Després va permetre que els seus braços
pengessin fluixament als seus costats, es va concentrar posant els ulls en
blanc i va enviar la seva ment a través de la Força, utilitzant l'energia que
va trobar allà per fregar els penyals primer i moure'ls després, i per impedir
que nous despreniments de roques causen més danys. Quan Yoda l’havia entrenat
en l'aixecament de grans pedres només es tractava d'un joc, un exercici
d'ensinistrament, però en aquells moments dues vides depenien d'això.
No va prestar cap
atenció a les exclamacions de sorpresa que van llançar els colons mentre
retrocedien, apartant-se a corre-cuita quan en Luke va començar a utilitzar la
seva ment per apartar un penyal darrere l'altre del cim del munt de roques,
llançant-los després cap a altres llocs de la canyada. Estava captant vida en
algun lloc d'aquelles fosques profunditats.
Les roques que en
Luke anava apartant no van trigar a mostrar taques de sang, i quan va deixar al
descobert un braç molt pàl·lid i part d'una espatlla atrapada entre les ombres
secretes de l'allau, diversos membres del grup van córrer cap a ell. En Luke va
fer un nou esforç perquè l'inestable munt de roques es mantingués prou immòbil
i permetés dur a terme les operacions de rescat, i va seguir apartant penyals
caiguts.
- Està viva! -Va
cridar algú.
Diverses persones
van córrer cap a les restes de l'allau volent ajudar, i van començar a apartar
les pedres fins alliberar una noia. El seu rostre i les seves cames estaven
plens de sang i havien rebut molts cops, i resultava obvi que tenia un braç
trencat. La noia va començar a plorar de dolor i alleujament mentre els seus
salvadors la treien d'entre les roques. En Luke sabia que es recuperaria, però
el jove atrapat al costat de la noia no havia tingut tanta sort com ella. L'allau
l'havia aixafat a l'instant. El noi havia mort molt abans que en Luke arribés.
En Luke va seguir
treballant fins a haver deixat el cos al descobert. Després es va alliberar del
seu mig tràngol, entre plors de pena, i va obrir els ulls.
En Gantoris estava immòbil
davant seu, i una ira que amb prou feines si aconseguia reprimir bullia sota
els seus trets controlats al preu d'una gran tensió.
- Per què ets aquí?
-Li va preguntar -. Qui ets? -En Warton es va posar al costat d’en Luke.
-El vaig veure
sortir del camp de guèisers -va dir -. Tots els guèisers van fer erupció en el
mateix instant, i ell va aparèixer de sobte sortint del núvol de vapor. -Warton
va parpellejar amb sorpresa i temor mentre mirava al Luke -. Diu que ha vingut
a veure't, Gantoris.
-Sí... Ja ho sé -va
murmurar en Gantoris, parlava sol.
En Luke va buscar
els seus ulls amb la mirada.
-Sóc Luke Skywalker,
un Cavaller Jedi. L'Imperi ha caigut, i una Nova República ha ocupat el seu
lloc. –Va tragar una profunda glopada d'aire -. Si ets Gantoris i si tens
aquesta capacitat, he vingut a ensenyar-te com utilitzar la Força.
Diversos membres del
grup s'havien aproximat amb el cos destrossat i flàccid com una nina de drap
del noi. L'home que el duia en braços va permetre que la seva pètria
impassibilitat s'esfumés durant un moment per revelar les seves emocions.
L'expressió que hi
havia al rostre d’en Gantoris semblava ser una barreja de terror i anhel.
-He somiat amb tu...
Un home fosc que m'ofereix secrets increïbles, i que després em destrueix. Si
vaig amb tu estaré perdut... –En Gantoris s'alçà -. Ets un dimoni.
En Luke estava molt
sorprès, especialment després de tots els esforços que havia fet per salvar els
dos nens.
-No, no és això...
-Va dir intentant calmar-lo.
Altres colons
s'havien acostat formant un cercle al voltant de l'enfrontament, trobant un
focus per la seva ira i les seves sospites en ell. Tots miraven al Luke, a
aquell desconegut que havia sorgit del no-res just a temps d'apressar la mort
d'un membre de la seva cada vegada més reduïda comunitat.
La mirada d’en Luke
va recórrer els rostres de les persones que l'envoltaven. I va acabar decidint
córrer un gran risc.
- Què puc fer per
demostrar-te que les meves intencions són bones? -Va preguntar mirant-lo fixament als ulls -. Sóc el teu convidat, o el teu presoner. El que desitjo
de tu és la teva cooperació. Et prego que escoltis el que t'he de dir.
En Gantoris va
estendre les mans per agafar el cos del noi als seus braços. L'home que l'havia
estat sostenint semblava confós i perdut, i va contemplar les taques de sang de
les seves mànigues com si no comprengués d'on havien sortit. En Gantoris va
assenyalar al Luke amb el cap.
-Agafeu l'home fosc.
Diversos homes es
van afanyar a agafar-lo pels braços. En Luke no va intentar resistir.
En Gantoris,
sostenint al nen en els seus braços, va encapçalar la lenta processó que va
iniciar l'ascens per la paret de l'esquerda. Només es va tornar una vegada cap
al Luke.
-Esbrinarem per què
has vingut -va dir mirant-lo fixament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada