II
En Daye Azur-Jamin
es va estirar a terra d'un estret túnel de servei, gairebé sense alè. Durant
els primers moments de la seva fugida, un tret blàster li havia fregat cap a la
meitat de la seva cuixa esquerra. Hi havia deixat de fer-li mal uns minuts
abans. Ara simplement no ho sentia, com si aquesta part del seu cos estigués
morta.
Tres parells de
botes blanques van passar ràpidament fora del panell d'accés al túnel.
Tard o d'hora el
trobarien.
En Daye es va
arrossegar més enllà de la consola, endinsant-se cap al centre d'Armament
I'att.
Usant el seu petit
comunicador, havia supervisat la freqüència de comandament de l’Eisen Kerioth.
El pobre Wrrl havia pagat íntegrament el seu deute de vida, i havia permès a la
Tinian eludir la persecució, però en Kerioth -qui havia escapat de la gàbia de
transpariacer dictant permutacions de codi a un soldat -havia demanat vehicles
repulsors. Atraparien ràpidament la Tinian tret que pogués despistar-los.
El comunicador d'en
Daye també li permetia fer un seguiment als equips de soldats d'assalt mentre
aquests intentaven donar-li caça. En Kerioth havia ordenat que tot el personal
sortís dels terrenys de la fàbrica; pretenia utilitzar l’anàlisi d'IR, i amb
menys empremtes calents dins de la fàbrica ho farien més fàcil.
Seria una carrera,
llavors. La xarxa d'energia d'Armament I'att estava sota un escut de força,
oberta al cel, la planta havia estat construïda al seu voltant com una gran
plaça oberta. En mitja hora, en Daye podia arribar arrossegant-se a la central
principal.
En dos minuts més,
podria realimentar l'escut de força sobre la xarxa elèctrica. Això faria que
tota la fàbrica esclatés. En Daye havia dubtat de posar en perill transeünts
innocents, però en Kerioth estava allunyant a tots els transeünts.
Era probable que ell
no aconseguís escapar. Però almenys l’Eisen Kerioth no aconseguiria robar el
camp anti-energia d'Armament I'att, el fruit de les ments d’en Daye i
l’Strephan, i sortir-se’n amb la seva.
Ningú sabria tampoc
mai el que en Daye havia fet, excepte la Tinian. Ella el coneixia massa bé.
La idea li va fer
somriure. Va seguir arrossegant-se.
■ ■ ■
- Vaja, hola,
princesa Tinian.
Momentàniament
terroritzada, la Tinian es va posar dreta d'un salt. Va respirar una altra
vegada quan va veure a dues persones conegudes dretes al seu costat. L'actual
cantant de balades del Feliç Aterratge, la Twilit Hearth, portava un escandalós
vestit brillant blau safir. El company de la Twilit, l’Sprig Cheever, lluïa una
perilla curta i endreçada, i robes anodines.
Va col·locar un got
d'aigua Elba davant d'ella.
La Tinian es va
apartar les llàgrimes dels ulls i el va buidar d'un glop.
La Twilit li va
tocar l'espatlla.
- Hey. Ei, què
passa?
-Jo... -La Tinian va
empassar saliva. Necessitava aliats, i en Daye, hàbil lector de les intencions
dels estranys, aquests dos li havien caigut bé. (On estaria en Daye?) -. He
d’amagar-me. Estic en un gran problema.
- Ei, no pot ser tan
do...
- Tropes d'assalt.
Han tancat la fàbrica.
- No -va xiuxiuejar
la Twilit -. On és... ja saps, el teu príncep?
- No ho sé -va
gemegar la Tinian.
La Twilit va agafar
el colze de la Tinian.
- Vine amb mi. No hi
ha temps a perdre.
La Twilit va tirar
d'ella a través d'un passadís fosc i desordenat darrere de la cuina, i després
van pujar un tram d'escales fins a un petit i estret dormitori/vestidor.
-Gràcies, Twilit -va
objectar la Tinian -, però buscaran aquí dalt.
Va deixar els seus
objectes de valor sota un vell prestatge per a botes, i llavors es va espantar.
Hi havia tallat tres circuits electrònics del tauler de control. Ara en tenia
només dos.
- Anem a ocultar-te
a plena vista. –La Twilit va agafar un vestit vermell brillant -. Però hem de
moure'ns ràpid. Posa't això.
Se li havia caigut un circuit electrònic! Concentra't,
Tinian. En primer lloc has de sobreviure. La Tinian va observar les corbes de
la Twilit, i després va mirar el seu propi mico de talla única.
- Twilit, això no va
a...
- Tens només uns
minuts -va dir la cantant -. Entraràs en els seus punts de mira vestint aquest
uniforme?
La Tinian es va
treure el seu mico i va agafar l'extravagant vestit. Per a la seva sorpresa, el
farciment va lliscar en la seva posició en tots els llocs adequats. La cantant
no era més voluptuosa que la Tinian, no físicament. Es va mirar en l'únic
mirall de l'habitació. El seu rostre va treure el cap amb el cos d'una altra
persona.
- No està malament
-va dir la cantant -, però podem fer-ho millor. - Va llançar cap a la Tinian un
parell de sabates per terra i va furgar en una bossa de lona fet esquinçalls -.
Suposo que saps cantar.
- No com tu.
Amb grat. La Tinian
es va posar una sabata. Massa gran, però serviria per protegir el seu peu
adolorit.
- La major part dels
imperials no sabria distingir un pardal cantor d'un crupa dels núvols. Tu et saps totes les meves cançons, he vist com
es mouen els teus llavis. –La Twilit va obrir un flascó i va empastifar la cara
de la Tinian amb alguna cosa. La Tinian es va veure sotmesa a diverses capes de
pintura i un pentinat ràpid, amb diverses estirades de cabells abans que la
Twilit anunciés: - S'ha acabat el descans, Princesa. Baixa i demostra el que
vals.
La Tinian es va
mirar de nou al mirall. Ara, només una estranya li va tornar la mirada.
- Per què estàs fent
això? -Va preguntar. Els llavis de la desconeguda es van moure quan ella va
parlar.
La cara de la Twilit
va aparèixer al costat del de l'estranya. Cremava foc als ulls blaus de la
Twilit... del mateix to que els seu, es va adonar la Tinian.
-L’imperi i jo vam
tenir certes desavinences fa quatre o cinc sistemes –va respondre la Twilit -.
Ara vés allà baix.
-Però...
- Estic terriblement
malalta. No podré cantar una altra nota durant almenys una hora. Vés en Cheeve
i l’Yccakic t'ajudaran.
La Tinian va
trontollar escales avall. Ara que els seus ulls s'havien acostumat, podia veure
l'interior de la cerveseria. Dos clients humans estaven asseguts davant d'una
taula, un devaronià solitari a la barra. En un escenari clar i triangular
elevat sobre el nivell de les taules, l’Sprig Cheever estava inclinat, fent
cruixir els seus artells sobre les tecles negres, blanques i verdes d'un
TeclatBase que gairebé l'envoltava.
L'altre membre
racional de la banda un Bith anomenat Yccakic, premia les cinc cordes de la
seva viola de fons mentre ajustava botons al llarg pal de l'instrument. Redd
Floc de Metall, el sistema de so droide autònom del grup, estava assegut
darrere d’ells ajustant audiblement els seus circuits.
-Crec que... em toca
cantar a mi -va dir la Tinian amb veu ronca -. La Twilit se sent malament.
En Cheever li va
somriure des de l'escenari.
- Ens apanyarem.
La Tinian va pujar
al seu costat. Ell va tocar dos acords que ella va reconèixer, i es va llançar
a cantar «Tot el que puc fer» amb tot el coratge que va poder reunir. Ara que
s'havia calmat una mica, només podia pensar en Daye. Com podia cantar, amb Daye
en terrible perill... si és que era viu?
Sense previ avís,
dos soldats d'assalt van travessar la porta davantera del Feliç.
La Tinian va
empassar saliva.
Dissimulant el
compàs que havia perdut improvisant una lletra.
Un soldat la va
mirar, immediatament va apartar la mirada, es va sentir alleujada... i dolguda,
també. Era tan poc atractiva en la vida
real?
Els soldats anaven
ràpidament de taula en taula. Just quan van desaparèixer a la cuina, un
estrèpit sísmic va sacsejar la cerveseria. Els clients van lliscar sota de les
taules. La Tinian va trontollar, tractant d'agafar alguna cosa, i va agafar el
braç de l’Yccakic.
- Fora de
l'escenari! -Va ordenar en Cheever. L’Yccakic va deixar caure la seva viola i
va arrossegar la Tinian per unes escales primes i buides, i després van sortir
al carrer, fosc pel capvespre.
Tres gegantines
boles de foc van il·luminar el cel del nord, alçant-se sota les núvols baixos
precisament on abans es trobava Armament I'att.
Els dos soldats
d'assalt van sortir corrents del Feliç Aterratge. Passant sense mirar enrere,
van arrencar a córrer pel carrer. Un client que havia seguit l’Yccakic a
l'exterior va saludar les boles de foc amb el puny aixecat.
- A baix els rics!
-Va exclamar entre riallades -. A baix l'Imperi! A dalt l’anarquia!
- Ei! -va balbucejar
l’Yccakic -. Estàs bé, nena?
A la Tinian li
xiulaven les orelles. La seva visió es va enfosquir des de les vores cap a
dins.
Va caure desplomada.
Un fornit estranger
va irrompre al Feliç Aterratge prop de l'alba. La Tinian, encara disfressada de
la Twilit, estava inclinada en un banc prop d’en Cheever. L'estranger va
demanar un Alè de Soldat, va beure el contingut verd groguenc del got, i
després va mirar al seu voltant buscant companyia. Veient la Tinian i en
Cheever, va trontollar cap a ells.
- Això em vindrà bé.
He estat buscant i aixecant pesos tota la nit –va declarar.
- Què passa? -En
Cheever va posar amb aire casual la mà a l'espatlla de la Tinian.
- Acabo de passar
quatre hores treballant com un burro per a l'Imperi. El soldat que estava al
comandament va reclutar tot el múscul que va poder trobar als carrers.
- Per a què?
- Ens va fer
registrar Armament I'att... o el cràter que solia ser Armament I'att...a la
recerca de supervivents.
La cerveseria va
donar voltes al voltant de la Tinian.
- Van trobar algun?
En Cheever li va
estrènyer l'espatlla.
El voluminós
nouvingut va negar amb el cap.
-El lliscant del
Gran Moff va ser la resta més petita que vam poder identificar. A part d'això,
res. En absolut. Per a mi, semblava un treball des de dins. – Va fer un rot i
després va somriure d'orella a orella -. Algun valent llunàtic suïcida havia de
tenir moltes ganes d’arrabassar-li-ho a l'Imperi.
Va alçar la copa en
silenciós homenatge.
La Tinian el va
mirar fixament. En Daye mort? Totes
aquestes promeses... trencades?
No només en Daye, sinó també l'avi, l'àvia, i en Wrrl.
Tota la seva vida.
Va perdre la noció
del temps després d'això. Algunes hores més tard, la banda es va reunir a munt,
sobre les cuines.
- És hora de deixar
Druckenwell. -En Cheever va deixar caure les seves llargues cames sobre un
calaix d'embalatge -. Aquest lloc és massa calent per a mi.
- Per a mi també -va
afegir la Twilit.
- No aconseguirem anar
molt lluny -es va lamentar una monòtona veu metàl·lica. En Cheever havia
arrossegat Redd Floc de Metall escales amunt i havia col·locat al droide de so
amb forma de caixa en un tram de sòl -. Tothom es fica amb els músics.
La Twilit es va
creuar de braços.
- Fotrem el camp -va
dir amb fermesa -. L'última vegada que no vam fer cas a Cheever, vam estar a
punt de perdre els nostres instruments en l'incendi d'un apartament. Hi ha algú
buscant-nos, Cheeve?
- Encara no.
La Tinian tot just
escoltava. Estava en xoc.
Res em tocarà de nou. Res.
Ningú. Mai.
L’Yccakic va fer
oscil·lar una sèrie de plecs al voltant de la seva petita boca.
- Algú ha mirat a
fora? Tenim un mantell de vehicles repulsors sobre Il Avali. La seguretat serà
el doble de l'habitual, a la duana, el triple. I vam prometre a la Tinian...
- Ho aconseguirem -
va predir en Cheever.
La Twilit es va
aclarir la gola.
- Arregla la meva
identificació per a ella. Em quedaré uns quants dies aquí sense cridar
l'atenció.
En Cheever va
arquejar una cella.
La Twilit va
arronsar les espatlles.
- Si en Comus pot
fer que la meva identificació valgui per a la Tinian, pot fer-me un duplicat,
tranquil. Estaré bé.
En Cheever es va
acariciar la barba curta.
-Això funcionarà.
Però, princesa, sobre aquest... equipatge teu. No crec que haguem de córrer el
risc de passar-ho per les duanes imperials.
Això va travessar la
introspecció de la Tinian. Fins i tot amb una placa de circuit que falta,
aquestes peces podrien ajudar a algú a recrear el camp anti-energia.
- Espera -va
suplicar -. La gent de duanes no tindrà ni idea de l'aspecte que se suposa que
tenen els vostres instruments... oi?
La Twilit va
arronsar les espatlles.
- Són analfabets
musicals -va convenir -. On vols anar a parar?
- Ja està a trossos
-va respondre la Tinian -. Adjunteu-los als vostres instruments.
En Cheever es va
acariciar la barbeta.
- Sí -va dir,
arrossegant la paraula-. Puc adaptar la major part de les peces per a què
semblin que formen part de les entranyes del TeclatBase.
- A mi no em
destorbarien una o dues plaques de circuit -va proclamar en Redd. Un toc d'eco
va afegir confiança a la seva veu.
La Tinian es va
preguntar si s'estava tornant boja. No li importava si vivia o moria, però
havia d'aconseguir que el transmissor de camp travessés la duana.
- No podríeu
abandonar Druckenwell més segurs sense mi? Si m'atrapen tractant de passar amb
la identificació de la Twilit, ens enviaran a tots nosaltres a les mines
d’espècia.
Afectuosament, la
Twilit regirà el cabell de la Tinian.
- Coneixem bona gent
fora d'aquest món -va dir -. Gent que pot utilitzar aquestes coses contra
l'Imperi. Voldran conèixer la princesa I'att. T'ho garanteixo.
■ ■ ■
Una porta es va
tancar de cop.
- Ella hi era, en
efecte -va declarar en Woyiq.
En Daye es va
estremir. La veu de l'home gran i fornit es clavava com punyals en el seu cap
ferit.
L'altre home (o era
un gotal? Els ulls d’en Daye no aconseguien enfocar-lo) es va tornar per fer
callar en Woyiq.
- Ei, no tan alt!
- Ho sento. –En
Woyiq va arribar fins a la capçalera del llit d’en Daye -. Ho sento. –L’enorme
humà havia tret arrossegant al Daye entre les irregulars lloses de durciment,
treballant en la foscor gairebé total al fons del nou i profund cràter d'Il
Avali -. Realment, ho sento...
En Daye va estrènyer
la mà del seu cuidador.
- Vas aconseguir...?
- Espera -va dir
ell... sí, amb unes banyes com aquestes havia de ser un gotal -. Vine aquí,
carro de combat gegant.
En Woyiq es va
acostar encara més.
- La vas trobar? -
Va xiuxiuejar en Daye -. Ella està bé?
L'home fornit va
posar una mà a l'espatlla d’en Daye, embenat amb sintecarn.
Les seves dues cames
també havien estat aixafades, i una mà... i no s'atrevien a portar-lo a un
metge.
- Era al Feliç
Aterratge, amb la banda. Vas encertar amb les teves suposicions.
En Daye va empassar
saliva. Fins i tot aquest petit moviment li feia mal.
- Ho vas fer?
-Li vaig dir que no
vam trobar supervivents. Ella...
-Gràcies. Gràcies a
tots dos.
En Daye va tancar
els ulls. No podia suportar sentir com havia pres la Tinian la notícia de la seva
suposada mort, encara no. Gairebé desitjava poder dissoldre el seu cos en el
no-res i convertir el fatal anunci d’en Woyiq en realitat.
Però era evident que
l'univers l’havia salvat... en la seva major part... durant un temps. No podia
arrossegar a la Tinian a l'existència furtiva que tenia la intenció de portar
ara. En Woyiq i el seu còmplice gotal havien promès recomanar-lo per a entrar a
la Rebel·lió tan aviat com les coses es calmessin a Il Avali. La Rebel·lió
necessitava el seu talent. A més, potser fossin capaços d’arreglar-lo...
d'alguna manera.
Mentrestant, havia
decidit que seria menys cruel deixar que la Tinian li cregués mort. Ella
deixaria Druckenwell. Intel·ligent i capaç, es llauraria una nova vida.
Encara que ell mai
estimaria a ningú més.
- Adéu, Tinian -va
murmurar cap a la paret -. Que la Força t'acompanyi.
■ ■ ■
La duana bullia
d'activitat, quatre vegades més del que la Tinian hagués vist mai... però van
passar, tal com en Cheever havia predit. La Tinian el va seguir per un pudent
passadís cap a la bodega de quarta classe del transport. Van trobar seients
prop de l’Yccakic. En Redd anava al celler de càrrega, guardant els instruments
manipulats.
La Tinian es va
deixar caure, alegrant-se que aquest celler no tingués finestretes. Cap última
visió de Druckenwell es fixaria en la seva memòria.
Sola a la galàxia, a
excepció de dos virtuals desconeguts, i amb un carregament de components
electrònics il·legals, trobaria alguna manera d'ajudar a enderrocar el Nou
Ordre. Cada vegada que danyés l'Imperi d’en Palpatine només una mica, dedicaria
aquesta petita victòria a la memòria d’en Daye Azur-Jamin i la vida que podrien
haver tingut.
Que la Força
t'acompanyi, amor. Tirant cap enrere, la Tinian es va netejar les llàgrimes
dels ulls i es va preparar per a l'enlairament.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada