26
- Com va tot per allà baix? -Va
preguntar en Luke.
-No m'ho preguntis.
-Vaig a veure què trobo a la cuina.
Et ve de gust alguna cosa?
-Sí. Què em diries d'una gerra ben
gran plena d'àcid de bateries i insecticida?
En Luke va bellugar el cap, es va
aixecar i va anar cap a la cuina.
I es va aturar tan de sobte com si
acabés de sentir el frec d'una mà gelada.
- Amo Luke? Es troba bé?
En Luke va ignorar a C3PO. Hi havia
una pertorbació en la Força, una taca fosca que enterbolia la seva perfecció.
Li resultava vagament familiar... «Oh, oh.»
En Luke va girar sobre els seus
talons i va tornar corrent a l'accés de manteniment.
-Val més que arreglis aquests
circuits de seguida, Lando.
- A què ve tanta pressa?
-Crec que tindrem companyia d'un
moment a un altre.
En Lando va treure el cap de l'accés
de manteniment.
- Què estàs dient? És impossible, en
Luke, estem tan ben amagats que ningú podrà trobar-nos.
-Ah, sí? Vols apostar alguna cosa?
-Ep, noi. No em diguis el que estàs
pensant, d'acord? -Va murmurar Lando.
- Eh?
-No se t'acudeixi dir que això et fa molta pudor.
En Luke va mirar-lo fixament.
En Lando va tornar a desaparèixer
dins de l'accés de manteniment.
- Escolta, m'estic donant tota la
pressa possible!
En Luke va anar cap a la cabina per
fer una ullada als sensors. Si es tractava de qui es creia, amagar-se entre un
munt de roques no els anava a servir de gaire. Per molt que correguessin, hi
havia algunes coses de les quals no podies escapar.
En Xízor estava molt complagut. La
jove asseguda davant del seu escriptori, amb el seu pelut guardaespatlles
immòbil darrere d'ella, era tan deliciosa com havia esperat..., i potser encara
més. Fins ara només havien parlat d'assumptes trivials i de meres generalitats.
En Xízor fingia sentir-se enormement honrat per aquella visita d'una gran líder
de l'Aliança, i ella fingia que no li repugnava que en Xízor fos un criminal.
I, de fet, en realitat el que sentís la Leia no tenia importància, perquè per
fi la tenia en poder seu. El problema en el qual havia de concentrar tota la
seva atenció era com descobrir quina seria la manera més efectiva de
cortejar-la..., suposant que pogués pensar en aquests termes.
En Xízor ja havia permès que algunes
de les seves potents feromones impregnessin l'atmosfera de l'habitació. Havia
fet considerables esforços per evitar que el color de la pell s'alterés
excessivament, però tot i així no hi havia cap dubte que ja havia adquirit una
certa brillantor més clara. El wookiee no semblava haver-ho notat, però la Leia
havia respost d'una manera molt clara a l'atracció química que estava traspuant
en Xízor. Se sentia atreta cap a ell, i en Xízor ho sabia gràcies a la seva
llarga experiència amb les dones. En Xízor era ben plantat i molt agradable als
ulls i, tenint en compte l'atracció afegida de les seves feromones, una femella
humanoide necessitaria tenir un control de si mateixa enorme i una voluntat de
ferro per poder resistir-hi.
Quan era jove, en Xízor havia sentit
la mateixa atracció irresistible que la Leia estava experimentant en aquells
moments. Les dones de la seva espècie posseïen la seva pròpia versió particular
de l'arsenal de feromones masculí, i quan una d'elles... floria per a tu,
resultava molt difícil ignorar-la. Era com si una flor d'hivernacle saturés
l'aire amb la seva fragància. Les feromones de les falleens voletejaven per
l'aire i atrapaven en la seva urgent abraçada a qualsevol que es trobés prou a
prop d'elles. I la seva presa era tan poderosa com la d'unes tenalles de
duracer...
Si la Leia posseïa encara que només
fos la més mínima sensualitat, només podia fingir que no se sentia atreta per
ell..., com estava intentant fer en aquell instant. En Xízor va haver de
reconèixer que estava ocultant molt bé el que sentia. Però el lleu rubor de les
galtes, la seva respiració lleugerament més accelerada i el seu..., el seu
anhel, perquè no hi havia una altra paraula per explicar el que sentia,
resultaven obvis per a algú que ja havia detectat tots aquests senyals en un
miler d’ocasions anteriors. Qui sabés captar aquests senyals podria
utilitzar-les en benefici propi..., tal com estava disposat a fer en Xízor.
-Heu d'estar molt cansada després
del viatge -va dir en Xízor-. Hauríeu de donar-vos un bany, canviar-vos de roba
i descansar una mica abans que passem a ocupar-nos d'assumptes realment
seriosos.
-No he portat el meu guarda-roba amb
mi.
En Xízor va moure una mà i els seus
llavis es varen corbar en un impecable somriure d'home acostumat a viatjar per
tota la galàxia.
-Aquests petits problemes són molt
fàcils de solucionar. Faré que Howzmin us acompanyi a les vostres estances.
Tenim visitants de tant en tant, i un bon amfitrió sempre sap atendre les
necessitats dels seus hostes. Potser hi hagi algunes peces que puguin semblar
acceptables a la vostra habitació... I ara, tinc assumptes urgents que atendre.
Descanseu, i ja tornarem a parlar d’aquí a un parell d'hores.
La Leia va mirar al seu
guardaespatlles, i després es va tornar novament cap en Xízor.
El líder del Sol Negre la va obsequiar amb el seu somriure més enlluernadorament atractiu.
El líder del Sol Negre la va obsequiar amb el seu somriure més enlluernadorament atractiu.
La Leia va haver de fer un
considerable esforç de voluntat per no ruboritzar-se.
-Sí. D'acord. Estem una mica
cansats.
En Xízor va moure un peu sota
l'escriptori, i un sensor va transmetre el moviment invisible a un comunicador
implantat en Howzmin. La porta es va obrir, i el servent calb va entrar a l'habitació.
-Acompanya a la princesa Leia i en
Chewbacca a les habitacions que hem preparat per a ells.
-Immediatament, príncep Xízor.
Després que s'haguessin marxat, en
Xízor va seguir immòbil darrere del seu escriptori, respirant amb inspiracions
profundes i regulars i gaudint la sensació de la victòria imminent. Abans de la
seva pròxima reunió amb la Leia, portaria a terme la sessió de meditació i els
exercicis que provocaven el màxim desplegament de les seves essències
hormonals. Un falleen excitat que fes servir tot el seu arsenal de feromones
era, a tots els propòsits pràctics, irresistible per a un membre del sexe
oposat. Les opinions sobre la fidelitat que tingués la dona o el que hagués
estat una fidel companya d'un altre home durant anys no importaven gens ni
mica. Les feromones d'una fallada eren més poderoses que l’espècia més potent.
La Leia potser voldria resistir amb la seva ment, però el seu cos desitjaria al
Xízor amb un anhel incontenible. Només hi havia un antídot per en aquesta
atracció.
En Xízor va somriure. Gaudiria
enormement administrant aquest únic antídot a la Leia. Oh, sí, havia de ser un
veritable plaer...
La Leia estava bastant afectada.
Mentre en Howzmin els guiava per un altre passadís ple de corbes i girs, va haver
de fer diverses profundes inspiracions d'aire per calmar-se. Què dimonis era
tot allò? Què era aquella..., aquella atracció emocional que havia caigut sobre
d’ella amb la brusquedat d'una onada tropical? Oh, sí, en Xízor era
considerablement ben plantat dins d'un estil més o menys exòtic, per
descomptat, però fins llavors la Leia mai havia estat el tipus de dona que es
queda bocabadada davant d'una cara bonica. El que havia sentit i el que havia
desitjat fer... Bé, això no era res propi d'ella. A més, estava enamorada d’en
Han. Això no era una cosa que et poguessis limitar a guardar dins d'un calaix
quan veies a un home atractiu..., no, a un falleen atractiu. Senzillament no
era correcte, i punt.
Però, tot i així, no podia negar el
que havia sentit. L’alienígena l'atreia d'alguna manera inexplicable. Havia
estat com un cop de puny clavat en el plexe solar, i l'havia deixat sense
respiració.
Bé, era igual. La Leia va sospirar.
Havia tornat a la normalitat, i seguiria concentrada en el seu objectiu. Hi
havia anat fins allà per ajudar el en Luke. Quan aquest problema estigués
resolt, anirien a rescatar n’Han, la Leia expulsaria de la seva ment el que fos
que havia sentit pel misteriós en Xízor, i mai tornaria a pensar-hi.
La part del seu ésser que s'amagava
en algun lloc de les profunditats del seu cervell i es dedicava a escoltar i
observar, i que es negava a deixar passar res que no fos la veritat, va semblar
deixar anar una suau rialleta.
«Oh, de debò? Potser no arribis a
fer res per esbrinar què era exactament el que has sentit per ell, germana,
però no seràs capaç d'oblidar-ho amb tanta facilitat.»
«Tanca el bec -li va dir mentalment
la Leia a la veueta-. Ja tinc bastants problemes sense necessitat de buscar-ne
més.»
«Potser sí, germana, però ja n’has
trobat un de nou.»
-Aquesta és la seva habitació -va
dir en Howzmin-. El wookiee serà a la suite contigua.
La Leia va interrompre bruscament el
seu diàleg interior i va dirigir un assentiment de cap en Howzmin.
Chewie va dir una cosa que sonava a
pregunta.
-No et preocupis per mi -va dir la
Leia-. Si en Xízor volgués fer-nos mal, ja ens ho podria haver fet fa molt de
temps. Au, vés-te'n. Ah, i ja no necessitem aquest tint, així que pots
eliminar-lo. Vine’m a buscar quant hagis acabat.
Chewie va assentir i va seguir a
Howzmin, que ja anava cap a la porta contigua.
La porta es va obrir davant de la Leia, i va entrar-hi.
La porta es va obrir davant de la Leia, i va entrar-hi.
De seguida es va adonar que acabava
d'entrar en el regne de la més discreta i exquisida elegància.
La catifa era tan gruixuda que la
Leia es va enfonsar en ella gairebé fins als turmells. Va suposar que seria de
neocel negre, i mantenir-la neta resultaria espantosament difícil. Hi havia un
sofà de cuir blanc, probablement clonat, que creava un agut contrast amb la
catifa, i un llit rodó amb el cobrellit i els llençols negres sobre els quals
s'alçava un baldaquí blanc transparent sostingut per sis pals tallats. Un
escriptori blanc on hi havia un ordinador i una butaca negra pulcrament
enganxada a l'escriptori ocupaven una petita cambra al costat del llit.
Tot era senzill i elegant, i
probablement tan car com la suite reservada d’un Gran Moff al millor hotel de
la galàxia.
La Leia va cedir a l'impuls de
treure’s les botes i caminar descalça sobre la catifa, o el neocel posseïa un
suau escalfor natural o el mantenien calent d'alguna manera, i el contacte amb
els dits dels seus peus resultava realment deliciós.
Hi havia un espaiós bany a l'altre
costat d'una porta tancada, amb el blanc i el negre predominant també allà per
tot arreu, des de les rajoles fins a les piques i la banyera, tot havia estat
modelat en suaus formes arrodonides que eliminaven els angles.
Va trobar un armari al fons de
l'habitació i el va obrir.
L'armari estava ple de roba,
naturalment. A diferència de l'habitació, les peces eren un mostrari de tots
els colors de l'arc de Sant Martí: hi havia vestits, camises, pantalons,
jaquetes, granotes... La Leia va treure de l'armari un penjador amb un vestit
sorprenentment diàfan d'una tela verdosa gairebé transparent i tan lleugera que
amb prou feines pesava res. El va contemplar. El va tocar. La Leia no gastava
grans quantitats de diners en roba, però sabia reconèixer la qualitat quan la
veia, fins i tot sense fer una ullada a l'etiqueta que ho confirmava. Aquell
vestit era un model original de Melanani i havia estat confeccionat amb fils de
les papallones loveti, i pel que feia al que costava... Bé, costava més o menys
el mateix que un lliscador superfície acabat de sortir de fàbrica.
Un ràpid examen de la resta de les
peces li va revelar que també eren models originals de primera categoria. En
Xízor sabia com atendre els seus clients, per descomptat. El contingut d'aquell
armari probablement havia costat els crèdits suficients per comprar i moblar
cases en molts planetes, i encara hauria sobrat prou per contractar cuiners i
jardiners.
La Leia es va disposar a tancar
l'armari, però no va arribar a fer-ho. Va tornar a ficar les mans dins d'ell i
va examinar l'etiqueta del primer vestit que havia atret la seva atenció.
Vaja, vaja. Què curiós... Era just de la seva talla.
Vaja, vaja. Què curiós... Era just de la seva talla.
Una idea va passar sobtadament pel
seu cap, i la Leia va començar a inspeccionar les altres etiquetes.
Tots els vestits eren de la seva
talla.
Va parpellejar i va contemplar
l'armari. Podia ser una coincidència? Realment era possible que el líder del
Sol Negre tingués un armari ple de roba de la seva talla..., merament per
casualitat?
No ho creia. En Howzmin potser li havia
pres les mesures mitjançant un sensor en algun punt del trajecte, i després
havia fet les compres més ràpides de tota la història de la humanitat. En Xízor
tenia tants crèdits que fins i tot podia permetre’s el luxe de cremar-los.
Potser hi havia una dotzena d'habitacions com aquella, cadascuna amb robes per
a una visitant d'una talla diferent. No era probable, però sempre entrava dins
del possible.
Després de tot, en Xízor sabia que la Leia vindria. Potser s'estava limitant a ser un amfitrió molt considerat.
Després de tot, en Xízor sabia que la Leia vindria. Potser s'estava limitant a ser un amfitrió molt considerat.
La Leia va moure el cap. Estava
cansada. Potser seria millor que es donés un bany i es fiqués al llit durant
uns minuts. Pel que feia a tota aquesta roba tan cara... Bé, fos quin fos
l'explicació, estava clar que en Xízor s'havia pres considerables molèsties per
ella. Si aquest tipus de peces li semblaven atractives, llavors la Leia potser
s'hauria de posar algun d'aquests vestits i utilitzar aquesta atracció en
benefici seu. Això podia distreure'l i posar-lo una mica nerviós. Si en Xízor
estava molt ocupat mirant-la, potser hi hauria més probabilitats que li donés
el que necessitava.
«Va, germana... -Va dir la seva
veueta interior-. A qui creus que estàs enganyant? Vols estar el més maca
possible per a ell, així que admet-ho.»
D'acord, es tractava exactament
d'això. I què més donava? No estava casada. No hi havia cap llei que prohibís
coquetejar una mica, oi? la Leia no anava a entaular cap tipus de relació
seriosa amb el líder d'una organització criminal. Què podia haver de dolent en
retocar-se una mica? La Leia no havia pogut gaudir de gaires vestits elegants
des que havia decidit unir el seu destí al de l'Aliança -no és que els trobés
molt a faltar, per descomptat, però donada la situació... Bé, un parell de
preciosos models d'alta costura no li farien cap mal a ningú.
«Vés amb compte, germana. T'estàs
ficant en aigües molt perilloses. Mantingues ben oberts els ulls, perquè pots trobar-te
amb alguna serp de mar.»
«Oh, deixa’m en pau. Ja sóc
grandeta. Puc tenir cura de mi mateixa, d'acord?»
Va anar a la cambra de bany i va
obrir l'aixeta de l'aigua calenta de la banyera.
-Bé, crec que ja està -va dir en
Lando mentre sortia de l'accés de manteniment.
- Només ho creus?
-No ho sabrem amb seguretat fins que
connectem els hiperimpulsors.
- Amo Lando, amo Lando!
C3PO va entrar amb pas trontollant,
agitant els braços i projectant reflexos daurats en totes direccions.
- Què passa?
- Els sensors indiquen que
s'aproxima una nau! És una nau de dimensions molt grans! En realitat, és una
nau enorme! Lando va mirar en Luke.
-Em pregunto qui pot ser.
-Espero que hagis reparat el sistema
d'impulsió -va dir en Luke-. Bé, de seguida ho esbrinarem.
Els dos van passar corrent al costat
de l’androide i van anar a la cabina de control.
Mentre corria pel passadís, en Luke
va percebre aquell frec gelat que arribava fins a ell a través de la Força.
Sabia qui era. L'única pregunta a respondre era si Darth Vader també podia
percebre la seva presència.
- Lord Vader?
En Vader mantenia els ulls clavats a
la pantalla i contemplava la massa de roques que s'estenia davant d'ells. No es
va molestar a alçar la mirada cap al seu capità.
- Què passa?
-Ens estem aproximant al camp
d'asteroides. En Vader es va girar lentament per mirar el capità.
- Vol dir que aquest camp
d'asteroides es troba directament davant de nosaltres? -Va preguntar, i va
assenyalar el visor. El capità, visiblement nerviós, es va afanyar a respondre.
-Sí, Lord Vader. Els nostres sensors
no capten res que indiqui la presència d'una nau en aquesta zona de l'espai.
-Tot i així, hi ha alguna cosa en el
camp d'asteroides -va dir en Vader-. No puc indicar amb precisió on es troba,
però hi ha un potent focus de la Força entre aquestes roques..., i tinc
intenció de trobar-lo.
-Per descomptat, Lord Vader. Ah...
Puc suggerir que enviem caces? Entrar al camp d'asteroides seguint un vector
d'angle recte sotmetria a una gran tensió als escuts de la nau.
-Molt bé. Diguin que busquin
qualsevol cosa que se’n surti de la norma, sigui el que sigui. Si troben alguna
cosa, que tornin immediatament per informar-me sense haver emprès cap tipus
d'acció ofensiva.
-Sí, Lord Vader. Els enviaré de
seguida.
En Vader es va tornar novament cap
al visor. Era en Luke? Encara no podia estar segur. El costat fosc potser no
tingués límits, però ell sí els tenia, i l'únic que podia saber amb certesa en
aquesta distància era que hi havia un potent focus de la Força en algun lloc
d'aquell grup de penyals que s'estenia davant d'ells. Creia que només podia ser
en Luke, però no n’estava segur. Havia d'actuar amb cautela. Amb les
manipulacions d’en Xízor enverinant el pou al Centre Imperial, capturar el en
Luke amb vida s'havia tornat més important que mai. N'hi hauria prou amb
aproximar-se una mica més i els dubtes s'esvairien per si sols. En Vader estava
massa a prop per tornar a perdre al seu fill, tard o d'hora trobaria en Luke i
aconseguiria que abracés el costat fosc. Estava segur d'això. Era Darth Vader,
i havia exterminat a tots els altres Jedi amb les seves pròpies mans. Hi havia
acabat amb tots els Cavallers Jedi, excepte amb aquell simple estudiant que tot
i així era el més fort de tots ells..., el seu propi fill.
Tard o d'hora s'enfrontaria a
l'últim candidat a convertir-se en Jedi. D'una manera o d'una altra, en Vader
també eliminaria aquest últim problema.
La Leia va utilitzar els dolls
d'aire calent per assecar-se després d'haver-se donat un bany i es va raspallar
els cabells i va haver d'admetre que portava força temps sense sentir-se tan
bé. Últimament no tenia moltes ocasions de relaxar-se dins d'una banyera plena
d'aigua calenta. En la majoria de llocs on havia estat i en les naus a bord de
les que havia viatjat per arribar-hi, podies considerar-te’n afortunada si
disposaves d'una quantitat d'aigua reciclada més o menys grisenca prou gran per
mullar-te el cos, ensabonar i treure't l'escuma després amb uns quants litres
abans que el comptador automàtic tanqués l'aixeta. Era millor que res, per
descomptat, però no podia comparar-se amb el plaer d'estirar-se dins d'una
banyera de marbre negre plena d'aigua fumejant i tan calenta que t’enrogia la
pell. Això havia de ser un dels luxes més meravellosos de la civilització.
La Leia va anar a l'armari i el va
obrir. Un calaixet incrustat a la paret va atreure la seva atenció, i va veure
que estava ple de peces de roba interior. Bé, bé... En Xízor pensava en tot.
Molt bé. Quin vestit resultaria el
més adequat?
En Xízor estava contemplant el lloc
on apareixeria la projecció hologràfica si connectava el sistema. Hi havia
holocàmeres escampades per tot el castell, naturalment, i gairebé totes les
habitacions tenien alguna.
Inclosa l'habitació en la qual
havien allotjat la Leia.
En Xízor va joguinejar amb la idea
de prémer la tecla de gravació i esbrinar si la Leia havia emprat tots els
serveis que podia oferir l'habitació.
Però... No. No volia anar massa de
pressa. Ja podria veure-la més tard.
I, després de tot, la presència
física era infinitament preferible que una imatge hologràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada