Ombres de l'Imperi (XXXVI)

Anterior

36

L'espècie de sopa a través de la qual avançaven era espessa, d'aspecte oliós i color verd-i-negrós, i feia una pudor pitjor que qualsevol pestilència que en Luke hagués conegut mai fins aquell instant. Fems dels excrements, aquella massa residual era líquida, o almenys considerablement fluida, i s'anava lliscant lentament al voltant dels seus peus, encara que en alguns llocs del conducte els arribava fins a més amunt dels turmells.

En Luke es va alegrar que el seu nou vestit inclogués unes botes de mitja canya.

El túnel pel qual estaven avançant era tan gran com havia promès en Vidkun. Estava il·luminat per una filera de varetes lluminoses col·locades al sostre que desprenien una claredat una mica tènue, però prou intensa perquè poguessin distingir tot el que volien veure.

Una cosa va emetre un xiscle estrident per davant d'ells i un instant després van sentir un parell de xipolleigs, com si algú hagués llançat dues pedres de la mida d'un cap a aquell líquid tan negre que semblava tinta.

Chewie, que obria la marxa, va murmurar alguna cosa inintel·ligible. El wookiee semblava forçat nerviós, i es va quedar immòbil.

-Ja ho he sentit -va dir en Lando, que anava darrere d’en Chewie i precedia al Luke i Vidkun-. Escolta, jo no tinc la culpa que no hagis volgut posar-te botes. Vinga, segueix endavant... Potser tu li tinguis una mica de por en aquesta cosa, però t'asseguro que ella et té pànic.

- Sí, Chewbacca, serà millor que vagis amb molt de compte! -Va dir en Dash, que anava en l’últim lloc-. He sentit dir que a les serps de les clavegueres els encanten els peus dels wookiees!

La rèplica d’en Chewie va ser breu, seca, i probablement obscena.

-D'acord, d'acord -va dir en Lando-. Oblida't del deute de vida que vas contraure amb en Han. Deixa que la Leia segueixi en poder dels dolents només perquè t'espantes d'un animalet que ni tan sols té dents.

Chewie va grunyir, però va reprendre la marxa.

- Què li passa al wookiee? -Va preguntar en Vidkun.

-No li agraden les bestioles petites que neden o corren -va dir en Luke-. Eh... Bé, la veritat és que no les aguanta.

En Vidkun va arronsar les espatlles.

-Ja només falten uns centenars de metres més. L'enginyer no semblava afectat pel lent avanç a través de la fastigosa corrent que fluïa al voltant de les seves cames.

- Ep! -Va exclamar en Dash-. Compte!

En Luke va girar sobre els seus talons, va empunyar l'espasa de llum que penjava del seu cinturó i va pressionar el control d'encesa de l'arma amb el polze...

Just a temps de veure com un enorme ull injectat en sang sorgia del líquid pudent, sostingut per una tija carnosa unida a alguna cosa que lliscava a través de la fosca corrent i venia cap a ell. També va veure que en Dash s'apressava a desenfundar el seu desintegrador. S'estaven enfrontant a un dianoga!

- No disparis! -Va ordenar en Luke, i es va ajupir mentre feia girar la seva espasa de llum en un veloç arc.

El dianoga va intentar esquivar l’espasada, però es va moure massa a poc a poc. El feix iridescent de llum concentrada es va obrir pas a través de la tija, i l'ull va caure al fons del conducte. La criatura ferida va començar a debatre’s frenèticament, agitant en totes direccions els enormes anells musculosos del seu cos.

En Luke es va acostar cautelosament i va deixar caure la seva fulla d'energia en un potent cop. El cos del dianoga va ser travessat just pel centre. Les dues meitats de la criatura van seguir movent-se durant uns moments, però els espasmes no van trigar a desaparèixer.

En Dash va fer girar el desintegrador al voltant del seu dit i el va deixar caure dins de la funda.

-Has estat molt bé, noi.

-Ja havia vist aquestes criatures abans -va dir en Luke-. L'última vegada que em vaig ensopegar amb una jo estava ficat dins d'un compactador d'escombraries, i va faltar poc perquè acabés amb mi.

Chewie va corroborar el seu relat amb un grunyit d'assentiment.

- Sols passar molt de temps en aquest tipus de llocs? -Va preguntar en Dash.

-No si puc evitar-ho.

Van seguir avançant a través del corrent.

-Ja hi som -va dir en Vidkun.

Es van detenir. A la paret hi havia dos grans forats rodons protegits per reixes, els barrots tenien el gruix d'un dit. Els forats estaven lleugerament inclinats cap avall. Noves corrents de líquid viscós queien dels tubs més petits i s'unien a la lenta marea que fluïa pel conducte principal.

-Bé, Vidkun, anem a veure si aquests codis teus funcionen -va dir en Lando.

L’enginyer va avançar i li va fer alguna cosa als mecanismes amb l'ajuda d'una targeta de plàstic. Les reixes es van obrir amb un grinyol metàl·lic. En Vidkun es va tornar cap a ells i va somriure.

- Han vist? Tal com els havia dit. Hem d'anar pel de la dreta.

Chewie va començar a ficar-se pel nou túnel que s'obria davant seu. El sostre estava una mica massa baix per a ell, però els altres van poder caminar alçats sense cap dificultat.

Tot d'una Chewie va relliscar, va estar a punt de caure i va aconseguir recuperar l'equilibri. Per fer-ho va haver d’introduir una mà en el líquid, i quan la va treure van veure que la mà s'havia tornat tan fosca com aquella fastigosa barreja de substàncies. Chewie va començar a sacsejar violentament la mà.

El wookiee semblava molt disgustat.

-Aneu amb compte -va dir en Vidkun-. Hi ha alguns llocs molt relliscosos.

Chewie es va girar lentament fins a quedar-se de cara amb en Vidkun. Per sort per l'enginyer els ulls del wookiee no eren un parell de canons làser, perquè en cas contrari en Vidkun hauria quedat convertit en un munt de carn ennegrida i fumejant.

En Lando va deixar anar una rialleta.

-Sí, em sembla que els wookiees grans i maldestres hauran d'anar amb... Epa!
Lando va relliscar i va acabar assegut al centre del corrent. Es va aixecar de pressa, però no amb la rapidesa suficient per poder evitar que el seu darrere quedés totalment xop.
Chewie va tenir tal atac d'hilaritat que en Luke va pensar que es tornaria a caure. En Luke va intentar no somriure. Lando s’ho havia buscat, però no volia ser el següent, així que no va dir res. Si temptaves el destí, el més probable és que acabessis ficat en un bon embolic.

-Hauries d’haver-te posat una mica de roba vella -va dir en Dash.

-Escolta, Dash, et comunico que tota la meva roba és nova.

- De debò? Doncs em sembla que mai aconseguiràs deixar-la prou neta per poder tornar a portar-la en públic. Amb la pudor que fas, estic segur que et faran fora a puntades de peu de les tropes d'elit de l'Imperi.

-Tanca la boca -va dir en Lando.

Van entrar a la claveguera i van començar a pujar cautelosament per la lleugera pendent.

-Ens acostem al camp d'energia -va dir en Vidkun-. Espereu fins que hagi usat el desactivador.

Tothom es va quedar immòbil mentre l'enginyer manipulava els controls d'una capseta negra que penjava del seu cinturó.

Un tremolor iridescent seguit per una fugaç espurna de llum purpúria va agitar l'aire davant d'ells.

-Ara ja no hauria d'haver cap perill -va dir en Vidkun.

-Fantàstic -va dir en Lando-. Tu primer, d'acord?

L'enginyer el va fulminar amb la mirada, però va obeir. Quan va haver avançat uns quants metres sense quedar convertit en una ració gegant de Vidkun fregit, els quatre el van seguir.

«Qualsevol suposaria que passada una estona t’acabaries acostumant a la pudor», va pensar en Luke. Però aquesta semblava canviar contínuament, passant del dolent al pitjor i portant-ne nous pudors que en Luke mai hauria cregut que poguessin arribar a existir. Quan sortissin d'allà, necessitarien una dutxa realment llarga i amb aigua molt calenta per treure’s tota aquella pestilència de sobre.

A cada pas que donaven, el corrent reflectia la pàl·lida claredat de les varetes lluminoses sobre les parets del túnel, escampades en una lenta sèrie d'onades que onejaven fantasmagòricament. Fins i tot els sons més insignificants eren amplificats i creaven munts d'ecos que rebotaven a les parets de duracret per tornar a caure sobre d’ells.

-Ja no falta gaire -va dir l'enginyer.

-Me n'alegro -van dir Lando, Luke i Dash a l'uníson.

Chewie també va dir alguna cosa, i en Luke no va necessitar un traductor per suposar que estava d'acord amb ells. Enfrontar-se als guàrdies d’en Xízor seria millor que seguir suportant aquella fastigosa claveguera encara que només fos un minut més.

-És per aquí -va xiuxiuejar en Vidkun-. L'entrada a l'edifici està per aquí. Porta al reciclador del segon soterrani. Dins el reciclador pròpiament dit no hi haurà cap guàrdia, però probablement hi haurà alguns a la cambra de flux contigua. Aquí tenen la clau per a la reixa -va afegir, tornant-se cap a Lando i allargant-li una targeta de plàstic-. Ja ens veurem.

En Vidkun va girar sobre els seus talons i es va disposar a marxar.

En Dash es va plantar davant d'ell.

- On et penses que vas?

-Ei, jo ja he acabat la meva feina. Els he portat fins a l'interior de l'edifici i els he proporcionat els plànols del lloc, aquest era el tracte, no?

-Bé, suposo que tens raó -va dir en Dash-. Aquest era el tracte, d'acord. Però... Veuràs, hi ha hagut un petit canvi en el nostre itinerari.

En Vidkun va semblar alarmar-se.

-Calma, calma, no et fotrem un tret ni res semblant. És només que ens agradaria que seguissis amb nosaltres fins que arribem a un lloc on puguis... Esperar sense córrer perill.

En Vidkun no volia ni sentir-ne parlar.

-No s'ofenguin, però... Bé, què passa si els maten? Podria haver d'esperar durant molt de temps!

-Suposo que hauràs de córrer aquest risc -va replicar Lando-. No és que no confiem en tu, entén-ho, l'únic que passa és que no confiem en tu. A més, dins s’estarà molt millor que aquí -va afegir, assenyalant la borbollejant corrent negra amb un gest de la mà.

-Oh, les deixalles no em molesten -va dir en Vidkun-. Em passo la vida ficat en elles.

-Tot i així, insistim -va dir en Lando, i li va donar uns copets a la culata del seu desintegrador.

En Vidkun va arronsar les espatlles.

-Bé -va murmurar-. D'acord. Ja que ho plantegen d'aquesta manera...

I abans que ningú pogués reaccionar, va extreure un desintegrador de petit calibre d'una butxaca de la seva granota i va començar a disparar frenèticament.

En Luke no s'havia esperat allò. Vidkun no semblava el tipus d'home capaç d'una reacció semblant. Com a resultat, va trigar uns segons més de l'habitual en empunyar la seva espasa de llum.

El primer tret es va perdre en la foscor sense encertar cap objectiu.

El segon va ferir en Dash, i en Luke va sentir-lo grunyir.

«Vinga en Luke, mou-te d'una vegada!»

L'enginyer no va tenir cap oportunitat de fer un tercer tret perquè en Dash va alçar el seu desintegrador i li va incrustar un feix d'energia just entre els ulls.

En Vidkun es va ensorrar amb un sorollós clapoteig que va escampar ruixades de líquid negre sobre les parets del túnel. El seu cos va relliscar uns centímetres al llarg de la curvatura de la paret, es va inclinar lleugerament cap a un costat i va acabar quedant-se immòbil.

Un fil de fum va brollar del forat ennegrit que acabava d'aparèixer en el seu front.

- Dash?

-Estic bé. El feix m’ha passat fregant, i només m'ha fet una cremada sense importància.

Es va girar i els va ensenyar el maluc esquerre. El tret del desintegrador havia obert un esquinç impecablement recte en la granota d’en Dash i havia produït una gran butllofa. Ni tan sols sagnava.

-Procura no tacar-te amb aquesta porqueria -va dir en Lando, assenyalant el corrent de residus amb un gest de la mà-. No crec que te n’anés gaire bé.

- D'on ha tret el desintegrador? -Va preguntar en Luke mentre tornava a penjar-se l'espasa de llum del cinturó.

-Devia portar-lo tota l'estona -va dir en Lando-. El que m'estic preguntant és el perquè. No anàvem a fer-li cap mal.

-Aquesta classe de tipus no tenen principis, així que devia pensar que nosaltres tampoc els tenim-va dir en Dash.

En Luke va obrir l'equip de primers auxilis que hi havien portat, va agafar un pegat quirúrgic i l'hi va allargar en Dash. Dash se’l va col·locar sobre del maluc, va pressionar el segell i es va relaxar una mica quan el tranquil·litzant tòpic de l'embenat va recobrir la ferida. Després va anar cap en Vidkun i es va inclinar a sobre d’ell.

-Sembla que estava equivocat, eh? -Va dir-. Al final sí que t'hem disparat un tret, però la idea no ha sigut nostra.

-Esperem que els guàrdies no hagin sentit els trets-va dir en Lando.

-Sí, esperem-. En Luke va mirar al seu voltant i va respirar fondo-. Preparats?

Ho estaven.

Següent