22
En Luke i en Lando estaven dins
d'una de les xemeneies atmosfèriques de Kèssel amb Moruth Doole. S'havien
agafat a la rovellada barana de seguretat d'una passarel·la, i contemplaven el
vertiginós abisme que s'estenia sota ells. Si ficaven el cap en el buit podien
respirar l'aire manufacturat que pujava bullint cap al cel, i en Luke es va
acordar del gran conducte d'aire de la Ciutat dels Núvols.
En Doole estava cridant perquè
poguessin sentir-lo tot i el continu rugit de fons.
-Segons un antic estudi imperial,
l'escorça de Kèssel només conté matèries primeres suficients per mantenir
l'atmosfera en equilibri durant un o dos segles més si no varia el ritme amb
què estan sent consumides actualment. -El rybetià va arronsar les espatlles, i
tota la seva esquena plena de paquets va tremolar com si estigués patint un
atac d'espasmes -. Fa uns anys es produïa més aire perquè els esclaus poguessin
anar d'un costat a un altre i respirar -, però jo no li veig cap objecte en
això.
En Lando va assentir fent cara
d'estar molt interessat, i en Luke no va dir res. En Doole portava un dia
sencer i sent el seu guia, i parlava encara més que els prolixos senadors de
Coruscant. En Doole volia aconseguir el mig milió de crèdits d’en Lando, i
s'estava dedicant a proclamar les virtuts de Kèssel amb tant entusiasme com si
fos un representant de la cambra de comerç planetària.
Fos quin fos el lloc on els portava
en Doole. En Luke sempre agusava al màxim els seus sentits Jedi i sondejava en
totes direccions intentant trobar algun rastre d’en Han o Chewbacca. Però fins
ara no havia pogut captar cap agitació en la Força i no havia detectat cap
ondulació indicadora de la presència del seu amic. Potser estaven morts després
de tot.
En Lando seguia parlant amb Doole,
cridant per fer-se sentir per sobre del vendaval que ascendia a tota velocitat
xemeneia amunt.
-Bé, per quan s'acabi l'aire poden
haver-se produït molts canvis... -Va dir -. El que importa és el que un
aconsegueix durant la seva vida.
El riure sibilant d’en Doole va ser
engolit pel soroll de fons.
-Pensem igual, senyor Tymmo -va dir
estenent el braç per posar la mà sobre l'espatlla d’en Lando -. A qui li
importa el que passi després que ens haguem convertit en pols espacial? Jo
prefereixo esprémer Kèssel fins deixar-ho ben sec ara que el tinc subjecte al
puny.
-Aquesta explotació sembla realment
enorme -va dir en Lando -. Per què segueix dirigint-la vostè... sol?
En Doole va arronsar-se lleument
sobre si mateix davant l'èmfasi amb què havia estat pronunciada la paraula
«sol», i en Luke va comprendre que en Lando havia actuat deliberadament. Els
dos van captar la reacció del rybetià.
- Què vol dir? -Va preguntar en
Doole.
-Bé, tenint en compte que la
confiscació imperial de l’espècia ja és cosa del passat... En fi, em semblaria
més lògic que hagués obert tots els seus mercats i que s'hagués buscat un miler
de representants perquè l'ajudessin a expandir la comercialització del
producte, en Jabba el Hutt ha mort. Per què no estableix una connexió comercial
amb els contrabandistes que s'han unificat sota la direcció d’en Talon Karrde i
la Mara Jade? Aquesta unificació deu haver tingut un efecte bastant perjudicial
sobre els seus beneficis, no?
En Doole va apuntar al Lando amb la
punta humida i gomosa d'un dels seus dits.
-Els nostres beneficis estan creixent
d'una manera enorme ara que per fi aconseguim quedar-nos amb tot el brillestim,
en comptes de només amb el que podíem robar davant dels nassos dels imperials
-va replicar -. I després d'haver passat tant de temps sota el jou de l'Imperi,
la veritat és que no volia trobar-me novament en la mateixa posició amb la Nova
República. Tothom sap que la Jade i en Karrde no són més que titelles.
En Doole va captar la ganyota
d'escepticisme d’en Lando, i va moure les mans.
-Oh, però estem pensant en això,
naturalment... De fet, ja he parlat amb una ministra de la Nova República i he
obert una línia de comunicació que pot acabar donant com a resultat una
aliança.
-Això sembla una bona notícia -va
dir en Lando en un to cautelosament neutral.
En Doole els va portar per la
passarel·la fins l'entrada d'accés, on els estava esperant l’R2. Després va
tancar la gruixuda porta a la seva esquena i va esperar uns moments perquè les
seves oïdes s'adaptessin al sobtat silenci que havia caigut sobre ells.
-Com poden veure, moltes coses estan
canviant per aquí... Ha escollit un bon moment per a participar en aquesta
empresa, amic meu.
-Si decideixo invertir-hi -va dir en
Lando amb fermesa.
-És clar, és clar. Si decideix
invertir... La veritat és que això podria ser fins i tot més important, senyor
Tymmo. L’Skynxnex ha mort, i això significa que vaig a necessitar un nou...,
eh... ajudant per explotar les mines d'espècia.
En Lando va moure la capa a la seva
esquena donant-se aires d'importància.
-Si vaig a invertir mig milió de
crèdits. En Doole, la veritat és que espero ser un soci i no un ajudant.
En Doole pràcticament li va fer una
reverència.
-I tant. Ja hi haurà temps per
ocupar-se d'aquests detalls tan trivials... També necessitaré un nou cap de
torns. Potser al seu acompanyant li interessaria el treball...
Va mirar al Luke, entretancant el
seu ull de blancor lletosa.
La mirada d’en Luke es va trobar amb
la de l'ull mecànic del rybetià i va clavar les seves pupil·les en les lents
que anaven canviant l'enfocament, intentant arrencar algun secret al cervell
d’en Doole.
-Hauré de pensar-hi -va dir.
En Doole el va ignorar i va tornar a
concentrar la seva atenció en Lando.
-Bé, doncs ara ja ho han vist
pràcticament tot... Hi ha res més que pugui ensenyar-los-hi?
En Lando va mirar al Luke, i aquest
va reflexionar en silenci durant uns moments. No aconseguia deixar de pensar en
la lluna rocosa i en la seva base de seguretat, i això podia significar alguna
cosa. Si en Han no es trobava a Kèssel, potser estigués presoner a la base lunar.
- I no el preocupa la possibilitat
que les restes de l'Imperi llancin un atac contra vosaltres? -Va preguntar en
Luke -. O les forces de consolidació de la Nova República, potser...
En Doole va moure una mà en un gest
desdenyós.
-Tenim les nostres defenses. No es
preocupin per això.
Però en Luke va insistir, intentant
crear la impressió que les seves preguntes eren degudes a la cautela lògica en
algú que pretenia convertir-se en soci comercial de les mines d'espècia.
-Si anem a invertir a Kèssel, crec que
hauríem de veure aquestes suposades defenses. Ja estem assabentats de
l'existència de l'escut d'energia instal·lat per la institució penitenciària
Imperial, però a part d'això... Bé, té alguna mena de flota?
En Doole va començar a balbucejar,
però en Lando es va afanyar a intervenir.
-En fi, Moruth, si hi ha alguna cosa
que no vol que vegem...
-No, no. No hi ha cap problema, és
clar... És només que hauré de fer els arranjaments perquè una llançadora ens
porti fins a la base lunar. No vull que pensin que tinc res a amagar!
En Doole es va anar a corre-cuita
per ocupar-se de la llançadora, i en el moment de quedar-se sols en Luke i en
Lando van intercanviar mirades plenes d'escepticisme.
Al Lando no li feia gaire gràcia
haver de deixar la Dama Afortunada a
la pista de la Institució Penitenciària Imperial, però en Doole estava decidit
a seguir interpretant el paper d'amable amfitrió. En Luke va intentar
consolar-lo en silenci mentre s'enlairaven en la llançadora de curt abast, però
en Lando no parava de mirar per la finestreta com si no anés a veure la seva
nau mai més.
La lluna de Kèssel es va anar
aproximant. Semblava una esfera buida de la qual s'hagués tret la major part de
la roca per allotjar un gran hangar intern i els enormes generadors i
transmissors que creaven l'escut protector d'energia al voltant del planeta.
En Moruth Doole va sortir de la
llançadora després que s'hagués posat i va moure una mà indicant-los que el
seguissin amb una impaciència que va despertar la curiositat d’en Luke. En
Doole els va esperar mentre l’R2 baixava per la rampa, i van entrar a la
gegantina gruta. En Luke es va tornar cap al mur transparent que retenia
l'atmosfera, i va poder veure les estrelles i les filagarses de gasos que
s'entortolligaven al voltant del cúmul de forats negres a l'altre costat.
En Doole semblava sentir-se més
orgullós de la seva flota defensiva que de qualsevol altre aspecte de les
explotacions mineres de Kèssel.
-Veniu amb mi.
Va avançar amb el seu pas
contornejant sobre el sòl de roca del gran hangar, precedint-los al llarg de
fileres i més fileres de caces col·locats en el que semblava un desordre
absolut. Van passar al costat de naus que en Luke va trobar molt familiars i
altres tan exòtiques que ni tan sols va ser capaç d'identificar-les. Va
recórrer als seus coneixements de pilot de caça per fer una avaluació de la
flota: caces-X, caces-Y, Potents Corbetes de Corèllia, un solitari caça-B,
caces TIE, interceptors TIE, quatre bombarders TIE, diverses canoneres
espacials, llançadores d'assalt de la classe Gamma... A l'espai, com trofeus
suspesos al voltant de l'orifici obert a la lluna, suraven naus d'atac de
majors dimensions: tres creuers Carraca, dues grans fragates Llàncer i un
creuer d'atac Loronar.
-Després que expulséssim a l'Imperi,
vam concedir màxima prioritat a la creació d'una flota defensiva -va explicar
en Doole -. Vaig comprar tots els caces que vaig poder trobar sense importar
quin fos el seu estat, i vaig contractar a mecànics experimentats del sector
corellià de Nar Shaddaa.
El rybetià va somriure amb els seus
llavis d’amfibi.
-Només fa dos dies que vam
aconseguir tornar a posar en funcionament l'escut d'energia. Ara ja puc llançar
un gran sospir d'alleujament... Amb els escuts aixecats per fi i la nostra nova
flota com a suport defensiu, Kèssel està fora de perill i pot ser independent.
Podrem fixar els preus del brillestim en tota la galàxia sense haver de témer
interferències de cap classe.
-Hi ha un munt de naus, per
descomptat -va dir en Lando -. Estic impressionat.
En Luke es va acordar dels greus
problemes que havia patit la Nova República per aconseguir un nombre suficient
de caces durant les campanyes de guerrilla de l'almirall Thrawn. Si en Moruth
Doole havia estat tirant de tots els fils al seu abast per quedar-se amb totes
les naus en condicions de volar que hi havia al sector, llavors no tenia res de
sorprenent que s'hagués produït tal escassetat d'aparells.
-Bé, aquesta flota hauria de ser
suficient per poder defensar-nos de qualsevol grup de pirates que vulguin
robar-nos l'espècia, no els sembla? -Va preguntar en Doole.
Van seguir caminant al llarg de les
fileres de naus. En Lando es va quedar immòbil de sobte, i en Luke va captar
una potent onada de sorpresa i confusió procedent d'ell. L’R2 va començar a
emetre brunzits i grinyols estridents. En Luke va recórrer els voltants amb la
mirada fins que va veure un vaixell de càrrega lleuger modificat manufacturat a
Corèllia..., una nau que li va resultar decididament familiar.
- Què passa? -Va preguntar en Doole
baixant la vista cap l'androide.
En Lando va necessitar uns moments
per recuperar les bones formes, i quan ho va aconseguir va colpejar suaument la
cúpula de l’R2 amb els artells.
-Suposo que haurà estat un llamp
còsmic -va dir -. El blindatge d'aquestes velles unitats d’astronavegació no és
massa bo, i de tant en tant un raig còsmic el travessa i els fregeix un
circuit, ja sap... –Va empassar saliva -. Podria parlar amb el meu ajudant en
privat durant uns instants, Moruth?
-Oh... Uh... Per descomptat. -Doole
va retrocedir discretament -. Aniré a assegurar-me que els mecànics estan
preparant la llançadora per al retorn a Kèssel. -Després es va girar cap al
Luke, i es va esforçar per injectar una mica de bon humor en el seu to en
parlar -. Ep, i no aprofiti que els deixo sols per convèncer al seu cap que no
ha d'invertir aquí!
En Lando va moure nerviosament el cap
assenyalant el vaixell de càrrega en quant en Doole va estar prou lluny per no
poder sentir-los.
- És el Falcó, Luke! Conec aquesta nau tan bé com un kangrixx coneix la
seva closca!
En Luke va examinar la nau. Ell
també l'havia reconegut, però volia més proves.
- Estàs segur?
-És el Falcó, Luke. Era la meva nau abans que en Han me la robés en una
partida de sàbacc, recordes? Si mires amb atenció, podràs veure el senyal que
hi ha a la part de dalt, allà on vaig perdre el plat de l'antena subespacial
intentant allunyar-me de l'Estrella de la
Mort...
En Luke també va veure les marques
negres resultat d'un recent combat espacial.
-Podrien haver canviat les
identificacions i haver esborrat el nucli de memòria. Hi ha alguna altra manera
de poder demostrar que aquesta nau és el Falcó?
-Bé, només cal que aconsegueixis
ficar-me a la cabina... En Han li va fer algunes modificacions de les que ningú
més pot estar al corrent.
En Doole va tornar uns moments
després.
-El meu ajudant vol assegurar-se que
no han descuidat el manteniment d'aquestes naus -va dir en Lando -. Si no estan
cuidant adequadament d'elles, no poden ser gran cosa com a flota defensiva. Fem
una ullada a l'interior d'una qualsevol... Diguem... Sí, aquesta nau
corelliana, per exemple.
Les seves paraules van semblar
agafar totalment per sorpresa al Doole, i el rybetià va llançar una ràpida
mirada de reüll al Falcó.
- Aquesta? Eh... Tenim munts de
caces en perfecte estat que pot inspeccionar. Aquesta nau és... Bé, en realitat
és un munt de ferralla i...
En Lando va agitar un dit davant del
seu rostre.
-Moruth, si vostè s'encarrega de
triar la nau per nosaltres... Bé, això contradiu tot l'objectiu d'una inspecció
feta a l'atzar, no li sembla? Obriu l'escotilla d'aquesta nau. Vinga, vinga...
En Doole va manipular de mala gana
els controls externs que feien descendir la rampa del Falcó. En Lando va obrir la marxa seguit pel Luke, amb l’R2 xiulant
i sotragant tan a prop darrere d’en Doole que gairebé li trepitjava els talons
al rybetià.
Un cop dins en Lando va anar a la
cabina, amb el propòsit ostensible de fer una ullada als controls. Va lliscar
afectuosament els dits sobre les superfícies gastades i plenes de senyals, i va
moure uns quants interruptors.
-L’estabilitzador del flux iònic
sembla estar en òptimes condicions, igual que el generador del camp d’èxtasi.
Potser hauríem d'anar a fer una mirada al convertidor d'energia... Els
convertidors d'energia dels vaixells de càrrega corellians són famosos per la
seva propensió a avariar-se.
En Lando va anar per l'estret
passadís que anava des de la cabina fins a la zona d'allotjament central de la
nau. Va girar cap a l'esquerra en direcció a la rampa d'accés, i va avançar
cautelosament sobre les plaques de la coberta principal. Hi havia desactivat
els forrellats ocults des dels panells de control, i quan va posar el taló de
la bota sobre les plaques adequades aquestes es van aixecar revelant els
compartiments secrets que en Han havia instal·lat personalment perquè servissin
com a dipòsits on emmagatzemar l’espècia de contraban sota terra.
- T’he enxampat, malparit! -Va
cridar en Lando, agafant al Doole per la seva corbata groga -. Què has fet amb
en Han i en Chewbacca?
En Doole semblava totalment atònit,
i va començar a agitar nerviosament les seves grans mans de dits roms.
- De què m'està parlant?-Va grallar.
En Lando va abaixar la mirada cap
als enormes ulls del rybetià, i en Doole va lliscar una mà sota l'armilla i va
treure una petita pistola desintegradora. En Luke la va veure i va reaccionar a
l'instant, empenyent en Doole amb la seva ment i utilitzant la Força per
apartar-lo d’en Lando.
El desintegrador va emetre el seu
raig, i un feix letal va rebotar pel passadís del Falcó. En Doole va caure d'esquena, però va aconseguir posar-se
dret quasi de seguida. Va tornar a disparar contra ells, però el seu ull
mecànic no va tenir temps per enfocar adequadament i el llamp va fallar per una
gran distància. En Doole es va llançar rampa avall, cridant a crits als
guàrdies. El seu ull mecànic es va desprendre i va rodar per terra amb un
sorollós dring mecànic. En Doole va començar a buscar a les palpentes, dominat
pel pànic i movent frenèticament les mans.
En Luke va colpejar els controls de
la porta amb el palmell de la mà, aixecant la rampa i segellant l'escotilla.
-Hauríem d'haver-lo retingut com a
ostatge -va dir -. Ara ens resultarà molt més difícil sortir d'aquí.
En Doole estava donant l'alarma a
l'exterior. Els guàrdies van aparèixer a la carrera per entre les naus
estacionades, desenfundant els seus desintegradors i col·locant l'armadura.
- Vés a l'ordinador, R2! -Va cridar
en Luke.
En Lando es va instal·lar a la
butaca darrere dels controls.
-Dubto molt que puguem fer alguna
cosa pel Han -va dir -. Hem de tornar i informar a la Leia. Ella pot portar
tota una força d'ocupació a Kèssel, i després examinarem aquest lloc amb un
detector d'alta resolució.
-Suposant que sortim d'aquí amb
vida... -Va dir en Luke.
-Connecta't a l'ordinador del pilot
i enllaça’t amb els controls de l'hangar, R2 -va dir en Lando.
El petit androide va indicar que
estava disposat a ajudar mitjançant un trinat electrònic i va rodar cap a la
consola de l'ordinador de navegació.
Les alarmes de seguretat seguien
sonant a l'hangar. Les siluetes dels homes d’en Doole corrien en totes
direccions sense saber on havien d'anar. En Luke de seguida es va adonar que
aquells mercenaris tenien molta menys experiència en el treball d'equip que el
regiment imperial més mandrós i mancat de disciplina. Però quan en Lando va
alçar la nau de la pista, tothom es va trobar amb un blanc claríssim.
- Baixa el camp d'aquesta porta, R2!
-Va cridar en Lando.
Va usar els impulsors de maniobra
per fer avançar la nau, incrementant la velocitat a mesura que anaven pujant
per sobre de les fileres de caces. Els pilots s'afanyaven a ficar-se en les
seves naus, preparant-se per lliurar una batalla espacial. Les grans naus que
giraven en òrbita al voltant de la lluna encara no semblaven haver-se
assabentat del que estava passant sota d'elles.
En Lando va accelerar cap a la gran
obertura de l'hangar que donava accés a l'espai. L'escut era invisible, i només
podia ser percebut mitjançant sensors especials. L’R2 va llançar xiulets i
trins, però els sons electrònics no semblaven transmetre molt bones notícies.
- Baixa aquest escut d'una vegada!
-Va insistir en Lando.
La connexió de dades de l’R2 va
brunzir i va vibrar mentre el petit androide treballava amb l'ordinador de
l'hangar en un frenètic intent d'eliminar les barreres que suposaven els codis
de control.
- Necessitem que aquest escut baixi
ara mateix, R2! -Va cridar en Luke.
Els impulsors de cua del Falcó van entrar en acció i van sortir
acomiadats cap endavant adquirint encara més velocitat.
-Vinga... -Li va murmurar en Lando a
la nau -. Pots fer-ho. Fes-ho una última vegada, pel Han...
L’R2 va llançar un xiulet triomfal
un moment abans que sortissin disparats a través de l'obertura. En Luke es va
arronsar sobre si mateix, però l'escut havia estat desactivat just a temps.
Els llums d'alerta van començar a
parpellejar en els enormes navilis de combat suspesos en òrbita. Els sistemes
d'armament van iniciar les seves rutines d'escalfament, i els mòduls de
punteria van activar les mires.
El Falcó Mil·lenari va
avançar rugint per l'espai mentre les forces de Kèssel emprenien el vol per iniciar
la persecució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada