Epíleg
Darth Vader es va agenollar davant
del seu senyor a la cambra més privada de l'Emperador. Creia tenir raons per
estar preocupat.
-Heu desafiat les meves ordres, Lord
Vader.
-Sí, senyor. Però espero no
haver-vos fallat.
-Aixequeu-vos.
En Vader es va aixecar.
L'Emperador el va obsequiar amb un sinistre
somriure.
-Sé que en Xízor tenia els seus
propis objectius ocults i que heu estat prou astut per descobrir el seu pla.
Estava al corrent de tot, és clar.
En Vader no va dir res.
- Estem segurs que en Xízor ha mort?
-No veig com podria haver sobreviscut.
Vaig veure com el seu celestial quedava totalment destruït.
-És millor així. El Sol Negre ens
resulta molt útil, però hi ha un aspecte en el que és com un chirru: talla-li
el cap i un altre apareixerà per substituir al cap que has tallat.
L'Emperador va deixar anar una
rialleta, visiblement divertit per la comparació.
-El proper líder potser és igual de
perillós -va dir en Vader.
-Cap líder del Sol Negre podrà
enfrontar-se mai al poder del costat fosc.
-Però i el pla per parar una trampa
als líders rebels?
-La nova Estrella de la Mort servirà
com a esquer, i aquesta vegada tant vós com jo estarem allà per acabar amb la
Rebel·lió.
En Vader va reprimir l'impuls de
moure el cap. Com sempre, l'Emperador estava un pas per davant d'ell.
-El jove Skywalker també hi serà.
M'he assegurat que així sigui.
En Vader va sospirar.
-Tot s'està desenvolupant exactament
tal com jo ho havia previst, Lord Vader.
L'Emperador va tornar a somriure, i
en Vader va sentir com un calfred gelat recorria per tot el seu cos. En tota la
galàxia no hi havia ningú que pogués controlar el costat fosc d'una manera tan
subtil i completa com l'Emperador, i el que fos capaç de sentir aquesta por
suposava una debilitat per part d’en Vader. Una resta insignificant de l'Ànakin
Skywalker seguia existint dins d'ell tot i tots els seus esforços. Hauria de
suprimir-la..., o acabaria causant la seva perdició.
En Luke va respirar profundament i
va buscar el nucli de calma en les profunditats de la Força. Estaven a la casa
d’en Ben, a Tatooine, i en realitat no esperaven que la seva proposta pogués
interessar al Jabba, sobretot tenint en compte el que havien esbrinat sobre
aquella temible criatura, però només es tractava d'un pretext. En Lando
disposava d'una manera d'entrar allà, igual que en Chewie i la Leia, i això
hauria de permetre que R2 i C3PO també poguessin entrar al palau. Si el Hutt
estava disposat a negociar, tots s'estalviarien un munt de problemes..., però
cap d'ells esperava que les coses fossin tan fàcils. A jutjar per la informació
que havien pogut reunir d’ell, Jabba era un ésser extremadament retorçat i
desagradable, i a més no necessitava els diners que podien oferir-li. Llàstima.
Oh, bé. Haurien de fer-ho al vell
estil. Això no era cap novetat, per descomptat.
-D'acord, R2, comença a gravar.
L’R2 va respondre amb un xiulet
afirmatiu.
-Salutacions, noble i magnífic
Jabba. Permeteu que em presenti: sóc en Luke Skywalker, Cavaller Jedi i amic
del capità Solo. Sé que sou molt poderós, oh gran Jabba, i que la ira que
sentiu cap en Solo deu ser igualment poderosa. Sol·licito una audiència amb Vostra Immensitat perquè em sigui permès comprar la vida d’en Solo.
En Luke va pensar que havia
aconseguit ser prou servil, encara que si el que havien sentit dir sobre ell
era veritat, en Jabba es posaria a riure quant escoltés el seu missatge. Va fer
una breu pausa, va respirar profundament i va seguir parlant.
-Atesa la vostra colossal saviesa,
estic segur que aconseguirem arribar a un acord mútuament beneficiós que ens
permetrà evitar qualsevol confrontació desagradable.
Això era altament improbable, és
clar. Però en Luke hi havia de seguir.
-Com a prova de la meva bona
voluntat, us ofereixo un regal..., aquests dos androides.
Luke va intentar reprimir el somriure que amenaçava amb aparèixer en els seus llavis. No li cabia el més mínim dubte que C3PO quedaria totalment perplex quan sentís aquell passatge de la gravació. Al principi, en Luke havia pensat que potser hauria d’advertir-lo, però després va decidir que seria preferible que no ho sabés. C3PO es posava nerviós amb tanta facilitat... I a més, la sorpresa d’en C3PO ajudaria a convèncer en Jabba.
Luke va intentar reprimir el somriure que amenaçava amb aparèixer en els seus llavis. No li cabia el més mínim dubte que C3PO quedaria totalment perplex quan sentís aquell passatge de la gravació. Al principi, en Luke havia pensat que potser hauria d’advertir-lo, però després va decidir que seria preferible que no ho sabés. C3PO es posava nerviós amb tanta facilitat... I a més, la sorpresa d’en C3PO ajudaria a convèncer en Jabba.
-Tots dos són excel·lents
treballadors i us serviran molt bé -va concloure en Luke.
Va mirar l’R2 i va arquejar una
cella. El petit androide va desconnectar la seva gravadora.
La Leia va bellugar el cap darrere
de l’R2.
- Creus que donarà resultat?
En Luke va arronsar les espatlles.
-Això espero. Només hi ha una manera
d’esbrinar-ho.
La Leia va anar cap a ell i li va
fregar el braç.
-Ei, després de tot el que ens ha
passat darrerament, rescatar un vell pirata que amb prou feines s'aguanta dret
hauria de ser molt fàcil, no? La Leia va somriure.
-Per descomptat.
En Luke li va tornar el somriure
mentre sentia com un remolí d'emocions contradictòries s'agitava en el seu
interior. No sabia què sentia realment la Leia per ell o per aquell vell pirata
que amb prou feines s'aguantava dret, però sí sabia el que ell sentia per ells.
Passés el que passés, en Luke havia de fer la feina correctament perquè no hi
havia una altra solució..., i en aquell cas el més correcte era força senzill,
encara que no fos gens fàcil de fer.
«Aguanta, Han... Anem a
rescatar-te.»
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada