7
Els erms esquerdats
i plens d'avencs de Kèssel sempre feien que a Moruth Doole li entrés fam. En
Doole estava immòbil davant de la finestra panoràmica, amb el seu ull mecànic
enfocat en la llunyania.
La superfície de
Kèssel era blanquinosa i d'aspecte polsós, amb alguna mala herba trasplantada
molt resistent que intentava sobreviure en les escletxes. Els enormes xurros de
vapors de les fàbriques d'atmosfera s'alçaven cap al cel rosat lliurant una
batalla perduda per endavant contra la feble gravetat. La radiació invisible
procedent de les Goles s'estavellava contra els escuts atmosfèrics amb un
continu espurneig. La lluna guarnició que servia de base a la flota defensiva
de Kèssel s'estava posant a l'horitzó.
En Doole es va
apartar de la finestra i va anar fins a una petita alcova de la gran estada que
abans de la rebel·lió havia estat el despatx de l'alcaid. Havia arribat el
moment de menjar alguna cosa.
Va treure una capsa
plena d'insectes grossos i sucosos i va pegar la cara a la reixeta per gaudir
d'una escassa capacitat visual. Els insectes tenien deu potes, closca
iridescent i abdòmens molt suculents. Tots van sucumbir al pànic quant en Doole
va moure la gàbia.
En Doole va colpejar
la reixa amb els seus dits esponjosos, posant-los encara més nerviosos. Els
insectes van començar a voletejar frenèticament pel reduït espai. El terror
alliberava una hormona que feia que la seva carn resultés encara més dolça i
saborosa. En Doole es va llepar els seus gruixuts llavis de rybetià.
Després va obrir la
porta i va ficar tot el cap dins de la gàbia. Els insectes van voletejar al
voltant dels seus ulls, les orelles i les galtes. La prima i flexible llengua
d’en Doole va emergir ràpidament una vegada i una altra per entre els seus
llavis, i la seva afilada punta va anar travessant insectes i ficant-los dins
de la seva boca. Va atrapar tres més i després va fer una pausa per
empassar-se’ls. Les potetes que s'agitaven li feien pessigolles a l'interior de
la boca. En Doole va deixar escapar un sospir de plaer i va capturar un altre
parell d'insectes. Un insecte va volar en línia recta cap a la seva boca, i en
Doole se’l va empassar.
Algú va trucar a la
porta del despatx i va entrar abans que pogués respondre. En Doole va girar
sobre si mateix amb el cap ficat a la gàbia dels insectes i va veure
l’Skynxnex. Els seus flacs braços i cames es movien nerviosament.
-He vingut a
informar, Moruth.
En Doole va treure
el cap de la gàbia dels insectes i la va tancar. -Tres ocupants de la gàbia van
aconseguir escapar i van volar cap a l'enorme finestral panoràmic, llançant-se
veloçment contra el transpariacer. En Doole va decidir que ja els atraparia
després.
- Sí? De què es
tracta?
-Hem acabat amb el Falcó Mil·lenari. -Totes les marques d'identificació han estat eliminades
i substituïdes per nombres de sèrie falses. També hem fet unes quantes
modificacions a part de les reparacions que necessitava. Si em dónes el teu
permís, faré que el portin a la lluna guarnició on podrà ser incorporat a la
nostra armada espacial. Els vaixells de càrrega lleugers no són els navilis de
combat ideals, però amb un bon pilot poden causar molts danys..., i el Falcó està bastant més a prop de ser un
caça que un vaixell de càrrega.
En Doole va
assentir.
-Fantàstic,
fantàstic... Què hi ha dels generadors de camps d'energia? Vull que estiguin en
condicions de funcionar el més aviat possible per si a la Nova República se li
acut atacar-nos.
-Els nostres
enginyers de la base lunar creuen que podran modificar els circuits de manera
que no necessitem totes les peces que falten. Kèssel serà inconquistable abans
que transcorri molt de temps.
L'únic ull d’en
Doole es va il·luminar amb una lluentor d'excitació.
- I en Han Solo i el
seu wookiee? Ja són a les mines?
L’Skynxnex va
ajuntar les puntes dels seus dits.
-He reservat un
transport blindat i m'encarregaré personalment de fer el lliurament abans d'una
hora. –L’Skynxnex va acariciar el seu desintegrador de doble canó -. Si
intenten qualsevol cosa, vull estar allà per ajustar-los els comptes.
En Doole va
somriure.
-Estic impacient per
tenir-los podrint-se en la foscor -va dir, i després va estendre les seves mans
palmades davant seu -. Bé, a què esperes?
L’Skynxnex va sortir
del despatx de l'alcaid movent-se amb el seu caminar nerviós i trontollant de
costum.
Pensar en com
s'havia de venjar d’en Solo va fer que en Doole somrigués, però seguia
sentint-se una mica inquiet. La Nova República semblava insignificant i
llunyana, però el sondeig de la ment d’en Han que havia portat a terme li havia
revelat la magnitud de la potència de foc que podia arribar a ser dirigida
contra ell. En Doole mai havia experimentat una sensació de catàstrofe i perill
tan imminents des que es va apoderar del complex de la presó arrabassant-la als
esclavistes de Kèssel.
Quan el vell sistema
funcionava tot havia estat molt més senzill. En Doole feia xantatge o subornava
als guàrdies de la presó, i se les havia arreglat per esdevenir un magnat del
contraban d'espècia just a sota dels nassos de l'Imperi. Venia mapes i codis
d'accés a l'escut d'energia de Kèssel, de manera que permetia que fossin
sorgint centres d'extracció clandestina d'espècia a petita escala en altres
parts del planeta. Els infortunats aspirants a contrabandistes treballaven a
les seves noves mines, i després venien el producte en secret al Doole. Quant
les vetes d'espècia començaven a esgotar-se. En Doole (actuant com un lleial
funcionari de la institució penitenciària) «descobria» l'operació il·legal i
informava de la seva existència al seu contacte imperial. Quan les tropes
imperials queien sobre aquestes mines il·legals, els guàrdies que treballaven
per Doole s'asseguraven que mai hi hagués cap supervivent que pogués assenyalar
en Doole amb un dit acusador.
Els altres lacais
acabaven extraient espècia a les mines primàries. En Doole controlava la
situació, i sempre hi sortia guanyant passés el que passés.
Durant la revolta a
la presó en Doole havia escollit meticulosament als seus pitjors rivals, i
després s'havia assegurat que els guàrdies més durs s'ocupessin dels pitjors
contrabandistes fins que uns i altres van acabar matant-se entre si. Això va
deixar a Moruth Doole al comandament, amb Skynxnex com la seva mà dreta.
En Doole havia
capturat a l'alcaid i el va enviar a treballar a les mines d'espècia, en poc
temps es va quedar convertit en una ruïna humana. Després havia introduït cucs
d’espècia en el seu cos, merament per divertir-se. L'alcaid havia patit una
sèrie de convulsions meravellosament espectaculars mentre els cucs anaven
devorant les seves entranyes, i en Doole havia aprofitat el moment més aparatós
per a incrustar el seu cos en un bloc de carbonita, utilitzant l’equip de
congelació que en temps passats havia estat emprat per preparar els presoners
violents i perillosos que havien de ser transportats d'un lloc a un altre.
Els records sempre
l’excitaven. En Doole va ficar la mà en un calaix del seu escriptori i va
treure d'ell la corbata de color groc viu indicadora de què estava preparat per
aparellar-se. Se la hi va posar, i després va deixar escapar un llarg sospir
xiuxiuejant mentre canviava el focus del seu ull mecànic i contemplava el seu
reflex. Estava irresistible!
En Doole es va
passar els palmells de les mans per les costelles per allisar l'armilla de pell
de llangardaix, va sortir del seu despatx i va avançar pel passadís. Va entrar
en l'ala d'alta seguretat, va teclejar el codi d'accés que només ell coneixia i
va empassar una profunda glopada d'aire. La seva llengua va entrar i va sortir
veloçment de la seva boca, captant la presència de les feromones que suraven en
l'atmosfera.
Les femelles
rybetianes captives es van encongir en els racons de les seves cel·les-cubicle,
intentant ocultar-se entre les ombres. La corbata groga d’en Doole semblava
brillar en la penombra.
En Moruth Doole
s'havia sentit frustrat durant molts anys de solitud a Kèssel, però haver-se
convertit en amo i senyor del planeta havia significat que per fi podia
permetre’s la despesa que suposava fer que li enviessin dotzenes d'esclaves des
del seu món natal. De vegades les femelles no es mostraven molt disposades a
cooperar, però els seus anys de treball a la institució penitenciària havien
servit perquè en Doole adquirís una àmplia experiència en tot el referent a
tractar amb presoners que no volien col·laborar.
En els últims temps
la seva única dificultat havia estat escollir entre les femelles. En Moruth
Doole va avançar contornejant-se per l'estret passadís, i els seus llavis
tremolosos van formar un gran somriure luxuriós mentre s'ajustava el seu ull
mecànic posant-lo a la màxima capacitat de visió i començava a inspeccionar
l'interior de les cel·les.
El paisatge de
Kèssel desfilava veloçment per sota del transport blindat. En Han Solo
únicament podia veure una estreta tira a través dels espiells que hi havia al
compartiment dels presoners. En Han i en Chewie havien estat lligats als seus
seients i connectats a elèctrodes amb resistències de retroalimentació que els
deixarien sense sentit en quan es comencessin a moure massa. En Chewbacca ho
havia passat encara pitjor que en Han, ja que el seu arnès d'immobilització
corporal era molt més molest que un parell de grillons atordidors.
L’Skynxnex estava
inclinat sobre els controls de pilotatge, dirigint el transport en un gran
cercle que els anava allunyant de les estructures de la Institució
Penitenciària Imperial. Un guàrdia amb armadura estava assegut al seient del
copilot, apuntant al Han i en Chewie amb el seu rifle desintegrador.
-Ei, Skynxnex, què
et sembla si ens vas indicant els llocs més bonics? -Va preguntar en Han -. I,
per cert, quina mena de recorregut turístic és aquest?
- Tanca el bec,
Solo! -Va replicar l’Skynxnex.
- Per què havia de
fer-ho? He pagat un bitllet complet, i tinc dret a...
L’Skynxnex va prémer
un botó i els elèctrodes van administrar una dolorosa descàrrega. En Chewbacca
va rugir.
-T'has quedat sense
propina, Skynxnex -va murmurar en Han.
L'espantaocells va
pilotar el transport al voltant d'un enorme pou que s'enfonsava a una gran
profunditat. Bigues oxidades i estructures de reforç s'alçaven com dits
esquelètics sorgint dels erms blanquinosos. En Han va necessitar un instant per
comprendre que estava contemplant un pou obert en l'escorça de Kèssel que havia
estat creat per les gegantines fàbriques d'atmosfera amb el seu continu rosegar
les roques i dissoldre-les, un procés que expulsava oxigen i diòxid de carboni
per anar substituint la capa d'aire que es dissipava incessantment. Quan la
immensa fàbrica va haver aspirat tots els gasos de respiració viables, va
deixar aquell accés a tot un complex element de túnels subterranis per a la
mineria d'espècia.
L’Skynxnex va posar
el transport de presoners des del terra rocós, va ajustar una màscara
respiradora sobre la seva boca i el nas i va lliurar una altra al guàrdia.
- I què hi ha de
nosaltres? -Va preguntar en Han.
-No estareu fora
molt de temps -va respondre l’Skynxnex -. Una petita dosi de mareig us anirà
bé.
L’Skynxnex va prémer
un botó del tauler de control i els va alliberar dels seus lligams. En Han va
estirar els seus braços adolorits, i el guàrdia alçà el seu rifle a l'instant i
l’Skynxnex va desenfundar el seu desintegrador modificat de doble canó. Un
instant després els dos havien dirigit els letals forats de les seves armes cap
al Han. En Han es va quedar totalment immòbil.
-Jo només... M'estava
estirant, res més. Bé, bé... Calmeu-vos!
L’Skynxnex va obrir
la comporta lateral del vehicle de transport i en Han va sentir un espetec a
les orelles. L'aire humit va sortir a tota velocitat i es va convertir en vapor
blanc, dissipant-se ràpidament en l'atmosfera rarificada dels voltants del pou.
En Han va sentir com
l'oxigen era robat dels seus pulmons. Va reaccionar instintivament fent una
profunda inspiració, però no li va servir de gaire. En Han i en Chewbacca van
baixar trontollant del transport en ser empesos per Skynxnex i el guàrdia.
Quan van arribar a
la vora del cràter van trobar una gàbia d'ascensor muntada sobre rails que
s'enfonsaven al pou. L’Skynxnex semblava estar movent-se amb deliberada
lentitud. En Han, incapaç de respirar, va intentar apressar-se i va entrar
trontollant a la gàbia de l'ascensor fent un senyal a Chewbacca perquè el
seguís. Estava panteixant i respirava de manera entretallada. Puntets negres
van començar a aparèixer davant dels seus ulls. Quan per fi va aconseguir aspirar
tota una alenada d'aquella tènue atmosfera, va sentir la mossegada del fred de
Kèssel dins del seu pit.
-Fa uns anys les
fàbriques d'atmosfera sempre estaven funcionant al màxim del seu rendiment -va
dir l’Skynxnex, i les seves paraules van quedar una mica ofegades pel
respirador -. En Doole va pensar que era un malbaratament d'energia d'allò més
estúpid.
El guàrdia va tancar
la porta de reixeta i l’Skynxnex es va encarregar de manejar els controls de
l'ascensor. La gàbia va anar descendint ràpidament fins que la finestra de cel
es va empetitir i va acabar convertint-se en una taqueta de llum blavosa molt
per sobre dels seus caps.
Van veure obertures
al mur de roca on hi havia incrustades portes d'acer. A cada nivell hi havia un
anell de llum que circumdava el pou, però molts dels il·luminadors s'havien fos
o estaven trencats.
En Chewbacca s'havia
agafat als barrots de la gàbia de l'ascensor amb els seus braços peluts i
panteixava intentant empassar aire. La seva llengua rosada apuntava de la seva
boca, i el wookiee s'estava començant a tornar d'un color purpuri a causa de la
falta d'oxigen. En Han, tremolant, marcat i cada vegada més necessitat d'aire,
va acabar deixant-se caure sobre el terra de l'ascensor.
L'ascensor es va
aturar de sobte, i la sacsejada va llançar al Han contra la porta de reixeta.
Va baixar la mirada cap al terra de la gàbia, i va veure que el pou seguia
descendint fins a una profunditat incommensurable per sota d'ells.
- Aixeca’t! -Va
ordenar l’Skynxnex donant-li una puntada de peu -. Va, no és hora de fer la
migdiada... Quan estiguis dins trobaràs aire fresc per respirar.
En Han va aconseguir
incorporar-se amb una mica d'ajuda per part de l’Skynxnex. El guàrdia, que era
menys corpulent, va tenir moltes més dificultats per aixecar a Chewbacca.
Van obrir la porta
de l'ascensor i l’Skynxnex va obrir la comporta, i els quatre van entrar
trontollant en un petit cubicle totalment recobert de rajoles.
En Han ja amb prou
feines podia veure res. Li brunzien les orelles. El seu camp visual s'havia
convertit en una barreja de puntets negres, torrents de sang que rugien i les
tènues ombres dels objectes que hi havia al seu voltant, però quan l’Skynxnex
va tancar la comporta, un meravellós raig d'oxigen va inundar l'habitació.
El guàrdia va lliscar
el canó del seu rifle desintegrador per sota de la barbeta d’en Chewbacca, i
l’Skynxnex va apuntar amb la seva arma al cap d’en Han abans que els captius
tinguessin temps de recuperar-se.
-Ja gairebé hem
arribat -va anunciar l’Skynxnex -. No intenteu res, entesos?
En Han, extasiat pel
sol fet de poder tornar a respirar, no es podia imaginar intentant res...
almenys de moment.
L'altre costat de la
resclosa hi havia una gran sala plena de treballadors d'aspecte letàrgic
preparats per iniciar el seu torn a les mines d'espècia. La sala havia estat
excavada a la roca sòlida amb desintegradors, i una banda estava ocupada per
una llarga bateria de catres superposats que arribaven fins al sostre. Un gran
espai obert i proveït de taules que servia com a menjador ocupava la zona
central.
Diverses càmeres
contemplaven l'activitat des dels seus suports a les parets. Guàrdies que
vestien una bigarrada barreja d'uniformes improvisats amb equip de les tropes
d'assalt esperaven darrere de pantalles a les sales de control. Tots els
treballadors estaven molt pàl·lids i semblaven cansats i absents, com si
portessin anys menjant molt poc i vivint en el subsòl.
Un home molt
corpulent va anar cap a ells mantenint els ulls clavats l’Skynxnex. L'home
tenia la cara plena de paquets, un mentó ple d'embalums cobert per un aspre
borrissol negre i braços també plens d'embalums, com si tots els seus enormes
músculs haguessin estat col·locats en llocs equivocats.
- M'has portat dos
més? -Va preguntar -. Només dos? No n'hi ha prou... -Va estendre una mà per
agafar a Chewbacca per un braç pelut. En Chewbacca va rugir i va arronsar-se
sobre si mateix, però l'home dels embalums no li va prestar cap atenció -. Bé,
el wookiee val per tres homes, però pel que fa a l'altre... No sé, no sé. Amb
això no substitueixes ni a la meitat de les meves baixes.
L’Skynxnex el va
fulminar amb la mirada.
-Doncs llavors deixa
de perdre gent -va dir amb veu gèlida, i va donar un cop de colze al Han -.
Aquest és el cap Roke. S'encarregarà de domesticar-vos. Com més difícil us faci
l'existència, millor li tractarà en Moruth Doole.
-Sembla que té
certes dificultats per mantenir controlats als seus treballadors, no? -Va
comentar en Han.
En Roke li va
llançar una mirada iracunda.
-Alguna cosa està
acabant amb els meus homes en els túnels inferiors. Hi ha hagut altres dues
desaparicions des d'ahir. S'esfumen sense deixar ni rastre..., fins als
localitzadors desapareixen.
En Han va arronsar
les espatlles.
-Sí, avui en dia
resulta molt difícil trobar gent eficient.
L’Skynxnex va tornar
a desenfundar el seu desintegrador de doble canó i el va apuntar cap al rostre
d’en Han, però quan va parlar es va dirigir al cap Roke.
-Aconsegueix-los un
parell de vestits tèrmics -va dir -. Els mantindrem vigilats mentre es posen l'uniforme.
En Roke va petar els
dits i dos guàrdies van començar a rebuscar en uns cubicles.
-L’humà no és
problema, però el wookiee... No sé si tindrem alguna cosa de la seva talla.
Al final el guàrdia
va acabar trobant un vestit enorme i de manera força estranya que havia estat
utilitzat per alguna criatura alienígena que tenia tres braços, però que li va
quedar força bé a Chewbacca després que haguessin segellat el forat del tercer
braç. La màniga i el guant buits van quedar penjant sobre el seu pit.
Entre les espatlles
de cada vestit hi havia una motxilla calefactora que serviria per mantenir-los
calents en els gèlids túnels de la mina. En Han va sentir un gran alleujament
en veure que el vestit també comptava amb un petit respirador.
L’Skynxnex va començar
a retrocedir cap a l’ascensor. El guàrdia ja havia entrat a la cambra de la
resclosa. L’Skynxnex va apuntar al Han amb els dos canons del seu desintegrador
modificat, com si li semblés que encara no havia complert amb la seva quota
d'amenaces de la tarda.
-Potser en Moruth em
deixi utilitzar això la propera vegada...
- Oh, és clar! Si
neteges la teva habitació sense necessitat que t'ho recordin i et menges tot el
plat de verdures, potser et faci un regalet especial -es va burlar en Han.
- Torn Alfa, a punt
per iniciar el treball! -Va cridar el cap Roke, i dotzenes de siluetes van
avançar amb pas lent i cansat fins als quadrats pintats a terra. En Roke va
assenyalar dos quadrats que havien quedat buits -. Vosaltres dos, a les
posicions 18 i 19. Ja!
- Com, és que no hi
ha curset d'orientació per als nous empleats? -Va preguntar en Han.
-L’ensinistrament es
porta a terme en el lloc de treball -va respondre el cap Roke amb un somriure
impregnat de sadisme mentre els empenyia cap als quadrats.
Un senyal silenciós
que va passar desapercebut al Han i Chewbacca va fer que tots els treballadors
es posessin les mascaretes. I en Han i el wookiee es van afanyar a imitar-los.
Una gran porta corredissa de metall es va obrir a l'altre extrem de la paret
per revelar una càmera il·luminada d'un centenar de metres de longitud en la
qual surava un transport miner semblant a un centpeus format per petits vagons
units mitjançant atractors magnètics.
Un ping estrident va
brollar d'uns altaveus ocults, i els treballadors de la mina van començar a
ocupar els seus seients en un dels vagons flotants. Les seccions del comboi van
oscil·lar lentament a mesura que els seus ocupants anaven pujant a elles.
En Chewbacca va
grunyir una pregunta, en Han va mirar al seu voltant, parpellejant lentament
mentre ho feia.
-Sé tan poc de tot
aquest assumpte com tu, amic.
L’Skynxnex se
n'havia anat, de manera que en Han ja no necessitava seguir fanfarronejant. La
por va començar a estendre’s pels seus membres amb un gotejar gelat.
El cap Roke va ocupar
un seient al cotxe pilot. Hi havia guàrdies escampats a intervals regulars per
tota la longitud del comboi de vagons oberts, i tots portaven ulleres
infraroges, Tots els presoners romanien asseguts en la més absoluta immobilitat.
La porta de metall es va tancar darrere d'ells, tothom semblava estar esperant
alguna cosa.
- I ara què? -Va
murmurar en Han per a si mateix.
Tots els llums es
van apagar. En Han i en Chewbacca van quedar embolcallats en la negror més
absoluta imaginable, unes tenebres tan sufocants i opressives com una manta de
quitrà.
- Què...? –En Han va
empassar aire. La negror era palpable. No podia veure absolutament res, i en
Chewbacca va deixar escapar un gemec d'alarma al seu costat. En Han va sentir
com els altres treballadors començaven a remoure’s als seus seients. Va parar
l'orella mentre la seva imaginació tractava de comprendre el que estava
passant, i va acabar escoltant un sotragueig que semblava lliscar per terra -.
Calma, Chewie, no perdis el control -va dir.
Una porta de metall
es va obrir a l'altre extrem de la sala. El so del seu moviment al llarg dels
rails de metall creava ecos en aquell recinte tancat. El vent va bufar sobre
ells quan l'aire va escapar a tota velocitat per escampar-se pels túnels de les
mines de Kèssel.
En Han es va sentir
sobtadament dominat pel pànic i va tractar d'ajustar la màscara mentre notava
com l'atmosfera s'anava tornant més tènue a cada moment que passava. L'aire que
escapava de la cambra es va emportar la poca calor que hi havia en ella, fent
que en Han sentís el pessigolleig del fred allà on la seva pell nua no quedava
protegida pel vestit.
Els vagons del
comboi miner van tremolar sobre els feixos dels seus repulsors, i van començar
a adquirir velocitat. L'acceleració va incrustar al Han en el dur i incòmode
respatller del seu seient. Podia sentir el rugit de l'aire que passava
ràpidament sobre el seu cap, i podia sentir la proximitat de les parets del
túnel al seu voltant. El transport va girar un revolt, i en Han es va agafar a
la freda barana de metall per no sortir disparat del seu seient. Els vagons van
continuar avançant molt de pressa, inclinant-se cap endavant primer i cap a un
costat després. En Han no tenia ni idea de com se les estava arreglant el cap
Roke per saber cap a on anava, a menys que tot el sistema estigués controlat
per un ordinador.
Un instant després
que haguessin passat per una arcada plena d'ecos, una gruixuda porta de metall
es va tancar darrere d'ells amb un soroll que va fer pensar en una allau de
restes metàl·liques.
En Han no podia
entendre per què els miners d’espècia no penjaven uns quants il·luminadors
barats perquè els servissin com a punts de guia pels túnels. Però un instant
després la comprensió va colpejar com una bufetada a la cara: l'espècia
brillestim era fotoactiva, la presència de la llum l'activava i li donava
potència, pel que estava clar que havia de ser extreta en la foscor més
absoluta, ja que en cas contrari es tiraria a perdre.
La foscor més
absoluta...
En Han i en
Chewbacca passarien els seus dies treballant a les mines sense ser capaços de
veure’s mai l'un a l'altre, i tampoc podrien veure on es trobaven o el que
estaven fent. En Han va haver de parpellejar per assegurar-se que tenia els
ulls oberts en lloc de tancats, però l'acte no va suposar cap diferència.
Va sentir que una
esgarrifança recorria la seva esquena. El cap Roke havia dit que una criatura
desconeguda estava fent estralls entre els indefensos miners en els túnels dels
nivells inferiors, acabant amb ells un per un sense que aquests poguessin fer
res. Com es podia fugir d'un atacant carnívor mentre estaves envoltat per unes
tenebres impenetrables? Era impossible, evidentment.
La qualitat del so
anava canviant de tant en tant. La ment d’en Han es va anar acostumant a poc a
poc a processar la informació a través de l'oïda, i gràcies al sobtat forat
produït en el vendaval no va trigar gaire a poder detectar els moments en què
el vagó passava a tota velocitat al costat d'un túnel lateral. Respirar a
través de la màscara feia que només pogués captar la feble olor de l'aire
reciclat.
El vagó va oscil·lar
d'un costat a un altre, tentinejant quan algú va començar a remoure’s en els
seients i va anar passant d'una secció del comboi a una altra. La silueta va
grimpar lentament sobre un seient i després sobre un altre, aproximant-se cada
vegada més a ells. En Han va creure sentir una respiració panteixant que
s'aproximava i s'anava tornant més i més entretallada.
- Ei, tu, el número
catorze! Seu! -Va cridar un guàrdia.
«El número 14?», Va
pensar en Han. Com se les havia arreglat el guàrdia per saber quin era el
treballador que s'estava movent? Un instant després es va acordar de les
ulleres infraroges, i es va dir que els guàrdies probablement podien veure'ls a
tots com siluetes lluents retallades sobre el teló de fons de la negror.
El vagó va deixar de
tentinejar durant uns moments, però les oscil·lacions no van trigar gaire a
reprendre’s. La silueta misteriosa seguia avançant cap a ells. Algú es va
enfilar per sobre del seient per instal·lar-se al lloc buit que hi havia just
darrere d’en Han i en Chewbacca.
- Ei, t'he dit que
t'asseguis! -Va cridar el guàrdia.
-Aquest és el meu
nou seient -va dir una veu.
- Aquest és el teu
nou seient! -Va cridar el guàrdia en una estranya repetició de les paraules, i
després no va dir res més.
En Han es va obligar
a mantenir-se callat. No podia veure res, de manera que l'intrús devia estar
removent-se a cegues, incapaç d'esbrinar cap a on anava. O també tindria les
seves pròpies ulleres infraroges? I si l’Skynxnex o en Moruth Doole havien
contractat a algun assassí professional per lliurar-se d’en Han i en Chewbacca
allà on ningú podia veure-ho?
Un ràpid tall d'un ganivet vibratori? Una empenta que
el llançaria fora del transport flotant, deixant-lo abandonat en el laberint de
túnels buits?
En Han mai seria capaç de tornar a la porta metàl·lica en aquella foscor. Es va
preguntar què arribaria abans, si la mort per fam, per fred o per asfíxia. No
volia esbrinar-ho.
Va sentir el feble
ressò de la respiració d'algú que parlava des de darrere d'una màscara
respiradora i que s’inclinava cap a ell. En Chewbacca es va tensar com si
esperés ser atacat, i en Han va notar les punxades del seu pèl en
estarrufar-se.
- Realment veniu de
l'exterior? -Havia preguntat la veu -. Porto anys sense trepitjar la
superfície...
La veu parlava en un
to baix i suau i semblava plena d'esperances, però quedava ofegada per la
màscara i el so del vent. En Han no va aconseguir decidir si era la veu d'un
home ja molt gran, la d'una dona de veu greu o la d'un petit i tranquil
funcionari de l'antiga presó imperial.
La ment d’en Han li
va oferir la imatge d'un ancià esquelètic amb la cabellera molt llarga i
embullada, una barba hirsuta i robes esparracades.
-Si venim de fora...
Moltes coses han canviat. -Em dic Kyp... En Kyp Durron.
En Han es va
presentar i va presentar a Chewbacca després d'un moment de vacil·lació.
Sospitava que podia ser alguna mena de trampa, pel que va decidir no donar
molta informació. En Kyp Durron va semblar adonar-se'n i es va dedicar a parlar
de si mateix sense fer moltes preguntes.
-Acabareu coneixent
a tothom... No hi ha manera d'evitar-ho, sabeu? He passat la major part de la
meva vida a Kèssel. Els meus pares eren presoners polítics i van ser exiliats
en aquest planeta quan l'Imperi va començar a reprimir l'agitació entre els
civils. El meu germà Zeth va ser portat al centre d'ensinistrament militar de
Càrida, i des de llavors mai hem tornat a tenir notícies d'ell. Jo vaig acabar
a les mines d'espècia... Sempre vaig pensar que tornarien a buscar-me i que
també em durien a Càrida, però suposo que es van oblidar de mi.
En Han va intentar
imaginar-se com la vida d’en Kyp havia passat del dolent al pitjor.
- I com és que
segueixes aquí baix?
-Durant la revolta
de la presó els era igual qui acabava aquí. Ara la gran majoria de miners són
guàrdies de la presó imperial. Ningú va pensar a deixar-me sortir quan li van
donar la volta a la truita a dalt... Mai he estat prou important.
En Kyp va emetre un
so que devia ser una riallada impregnada d'amargor.
-La gent diu que
sempre tinc molt bona sort, però la meva sort mai ha estat prou bona per
permetre’m portar una vida normal... -Va fer una pausa, com si estigués fent
apilament d'esperances, i en aquest moment en Han va desitjar poder veure la
cara del desconegut -. És cert que l'Imperi ha caigut?
-Fa set anys, Kyp
-va contestar en Han -. L'Emperador va volar pels aires juntament amb la seva Estrella de la Mort. Des de llavors no
hem parat de lliurar una batalla rere l'altra, però la Nova República està
intentant restaurar l'ordre. En Chewie i jo vam venir aquí com ambaixadors per
restablir els contactes amb Kèssel. –En Han va guardar silenci durant uns
moments abans de seguir parlant -. Evidentment, als habitants de Kèssel no els
va semblar molt bona idea...
En Han es va adonar
que li estava passant alguna cosa als vagons que els precedien, i va concentrar
la seva atenció en el que tenien davant. El primer vagó es va separar del
comboi, i en Han va poder sentir com s'allunyava per un túnel lateral,
acompanyat per una infinitat d'ecos i un whoooosh que es va anar debilitant
ràpidament. Uns instants després dos vagons es van separar del comboi i es van
anar per un altre túnel lateral, i el so que produïen també es va allunyar a
gran velocitat perdent-se en el buit de la llunyania. La resta del comboi miner
flotant va seguir avançant pel túnel principal.
-Estan separant els
diferents equips -va dir en Kyp -. Volia estar amb vosaltres... Expliqueu-m’ho
tot.
-Em sembla que
disposarem de molt temps per explicar tots els detalls, Kyp -va respondre en
Han amb un sospir.
El brunzit dels
feixos repulsors dels vagons es va tornar una mica més greu. En Han va sentir
com la brisa que li donava a la cara s'anava debilitant a mesura que reduïen la
velocitat. Les seves mans i la cara havien quedat entumides i notava el
pessigolleig del fred a les orelles, però la resta del seu cos semblava estar
còmodament calent gràcies al vestit calefactor.
El guàrdia que li
havia cridat al Kyp va tornar a parlar quan els vagons flotants es van aturar.
- Tothom fora!
Poseu-vos en fila i adreceu-vos a la zona de treball.
Els vagons restants
es van balandrejar quan els presoners van baixar d'ells i van romandre immòbils
i en silenci sobre el terra del túnel. L'equip d'uns i altres van topar en la
foscor, i les boles dels miners van remoure la terra piconada. Un pandemònium
de sorollets va crear ecos en les tenebres claustrofòbiques del túnel, fent que
la negror semblés tornar-se encara més asfixiant.
-Ei, on anem? -Va
preguntar en Han.
En Kyp es va agafar
a una tireta del cinturó d’en Han.
-Agafa't a la
persona que tens davant. Perdre’s aquí baix és el pitjor que et pot passar,
creu-me...
-Et crec -va dir en
Han, i en Chewbacca va indicar que també estava d'acord emetent un so gutural.
Quan es va haver
format la fila, el guàrdia que l'encapçalava va començar a caminar. En Han donava
passets curts arrossegant els peus per no perdre l'equilibri a causa dels
còdols i enderrocs escampats a terra, però fins i tot així va ensopegar amb
Chewbacca en diverses ocasions.
Van girar per
ficar-se per l'entrada d'un altre túnel. En Han va sentir un cop ofegat i un
xiscle de dolor procedent del wookiee.
- Compte amb el cap,
amic! -Va dir.
Després va sentir el
cruixit del pelatge en quedar aixafat contra el recobriment intern del vestit
calefactor quan en Chewbacca es va ajupir per passar per sota de l'arc.
-Aquí està el rail
-va dir el guàrdia -. Atureu-vos i comenceu a baixar, a poc a poc i sense
presses.
- Un rail? Què vol
dir? -Va preguntar en Han.
-Ho sabràs quan
l’hagis tocat -va respondre en Kyp.
Els sorolls que
sentia no tenien cap sentit per al Han. No aconseguia esbrinar què estava
passant. Podia captar sons de tela que es lliscava, i crits ofegats de sorpresa
o por. Quan li va tocar el torn d'avançar a Chewbacca, el wookiee va deixar
escapar una queixa enronquida i va agitar tot el seu cos en un moviment de
negació.
El guàrdia va
reaccionar colpejant a Chewbacca amb un objecte dur. El wookiee va llançar un
rugit de dolor. I va moure el braç en un arc intentant colpejar al guàrdia,
però pel que sembla només va aconseguir que xoqués amb la paret de roca. En
Chewbacca es va anar posant cada vegada més nerviós, i va començar a manotejar
a dreta i esquerra. En Han es va haver d’ajupir per esquivar els cops llançats
a cegues.
- Calma't, Chewie!
Para ja!
El wookiee va anar
recuperant lentament el control de si mateix en sentir la veu d’en Han.
- Fes el que et dic!
-Va cridar el guàrdia.
-No hi ha cap perill
-va dir en Kyp intentant animar-los -. Fem això cada dia.
-Jo aniré primer.
Chewie... Encara que no sé cap a on -va dir en Han.
-Vinga, a baix -va
ordenar secament el guàrdia.
En Han es va
inclinar, va començar a temptejar amb les mans i va acabar trobant un forat de
grans dimensions que servia com trapa d'accés als túnels inferiors. El forat
estava envoltat per piles de runa i roques. Els seus dits van trobar un fred
rail metàl·lic que devia tenir les dimensions d'una biga d'acer. El metall
estava molt llis, i baixava com si fos un tobogan o una barana.
- Vols que em pugi
sobre d'això i que em deixi caure? -Va preguntar en Han -. On acaba?
-No et preocupis -va
dir en Kyp -. És la millor manera de baixar.
- Deus estar fent
broma!
Un instant després
va sentir el riure d’en Chewbacca, una mena d’esbufec nasal.
Això va fer que en Han es decidís per fi. Es va asseure sobre el riell
metàl·lic, el va envoltar amb les cames i va col·locar les mans darrere dels
malucs agafant-se a ell el millor que va poder. El teixit relliscós del vestit
calefactor va fer que comencés a relliscar gairebé immediatament. La foscor el
va aferrar mentre anava adquirint velocitat. En Han va imaginar estalactites de
puntes molt esmolades a escassos centímetres per sobre del seu cap que
esperaven l'ocasió de portar-se la part superior del seu crani si se li ocorria
incorporar-se en el moment equivocat. Seguia baixant, i ho feia cada vegada més
de pressa.
- Això no m'agrada
gens! -Va cridar.
El rail va
desaparèixer sobtadament sota d'ell, i en Han va caure sobre un munt de sorra
pulverulent. Dos miners es van afanyar a agafar-lo i apartar-lo del final del
riell. En Han no podia veure-ho, però així i es va treure la pols del vestit
calefactor.
En Chewbacca va
baixar uns moments després llançant un perllongat udol que va crear ressons en
tot el túnel, i poc després van arribar en Kyp Durron i el guàrdia.
- Torneu a formar la
fila! -Va ordenar el guàrdia.
En Chewbacca va
grunyir i va murmurar unes quantes paraules en wookiee.
- Au, no se
t'acudeixi dir-me que ha estat divertit! -Va esbufegar en Han.
El guàrdia va
reprendre la marxa i el van seguir. El sòl va anar baixant a poc a poc sota
d'ells, i es van trobar xipollejant en un llac no molt profund. La pressió de
l'aigua es resistia a l'avanç de les cames d’en Han. Els miners captius van
continuar avançant, agafant-se els uns als altres en la seva ceguesa.
L'aigua feia una
olor entre rància i salada, i l'estómac d’en Han va començar a tensar-se
preveient una caiguda que el submergiria en ella fins al cap. En Chewbacca va deixar
escapar un ploriqueig, però a part d'això es va guardar els comentaris per a si
mateix.
Una cosa tova que
semblava un dit va fregar les cames d’en Han per sota l'aigua. Altres contactes
van lliscar sobre els seus peus, i després van investigar les seves cames i es
van enroscar al voltant d'elles.
- Ep!
En Han va començar a
donar puntades de peu. Les criatures que no paraven de fregar-lo van girar al
seu voltant com un eixam fantasmal. En Han es va imaginar cucs fofos i cecs,
éssers famolencs que s'agitaven en la foscor. Les seves boques estarien plenes
d'ullals que esperaven l'arribada de qualsevol forma de vida comestible que
estigués indefensa entre les tenebres..., tal com ho estava ell. En Han va
seguir movent els peus per allunyar-los.
-No atreguis la seva
atenció cap a tu -va dir en Kyp Durron en veu baixa i suau -. Només
aconseguiràs que vinguin més.
En Han es va obligar
a calmar-se i a caminar amb gambades lliscants i regulars. Cap presoner va
cridar. Pel que sembla ningú havia estat devorat viu, encara que els petits
dits o ventoses o boques seguien movent-se al voltant de les seves cames sense
deixar d’investigar-les ni un moment. Tenia la gola molt seca.
Quan per fi van
arribar al túnel que s'obria a l'altre costat del llac subterrani en Han va
sentir un sobtat desig de caure de genolls. El continu degotar de l'aigua i
aquells moviments de l'aigua tan lleus que resultaven gairebé imperceptibles
ressonaven darrere d'ells creant ressons a la gruta.
Van arribar a la
zona on s'extreia l'espècia, després d'un lapse la durada de la qual en Han no
tenia cap manera de determinar. El guàrdia va treure un aparell de la seva
motxilla, produint frecs i espetecs en fer-ho. Després ho va anar passejant al
llarg de les parets del túnel.
-Els millors
dipòsits d'espècia sempre estan a grans profunditats -va dir en Kyp -. Aquí
sota el brillestim és fresc i fibrós, en comptes de vell i polsegós com en les
mines que estan més amunt. Les vetes d'espècia s'entrecreuen per les parets
dels túnels, i mai estan molt per sota de la superfície rocosa.
Un brunzit estrident
que va crear vibracions en les seves dents va recórrer el túnel abans que en
Han pogués dir res. En Chewbacca va llançar un rugit de dolor. Després una
prima capa de roca es va desprendre del túnel. El guàrdia havia utilitzat un
disruptor acústic, el camp només penetrava uns quants centímetres a la roca,
fent que s'ensorrés i quedés esmicolada.
- Recolliu
l'espècia! -Va ordenar.
En Kyp es va
agenollar sobre els còdols i runes i va ensenyar al Han i a Chewbacca com calia
buscar l'espècia a la roca mig desintegrada, furgant amb dits entumits pel fred
entre les restes rocoses per treure'n brins de brillestim semblants a flocs de
pèl o fibra d’asbest.
En Han sentia com si
tingués les mans en carn viva a causa del treball i la mossegada del fred, però
cap presoner es queixava. Tots semblaven haver perdut les esperances i la
voluntat de resistir. Podia sentir com panteixaven i respiraven
entretalladament mentre treballaven sense parar ni un moment. En Han va anar
ficant fragments de brillestim a la borsa de recollida que penjava del seu
maluc. Se sentia terriblement abatut, com si un ganivet impalpable l’estigués
buidant per dins. Podia passar molt, molt de temps fent aquella feina.
Quan l'equip va
haver acabat d’examinar la runa, el guàrdia va fer que avancessin durant una
estona pel túnel i després va activar el seu disruptor acústic per desprendre
una altra secció de paret.
Els miners van
tornar a encorbar-se sobre el sòl per rebuscar entre la runa. En Han només
podia pensar en el dolor dels seus genolls, en com li cremaven les mans i en
com d’agradable que seria tornar a estar amb la Leia. Ningú li havia dit quant
durava un torn de treball, i de tota manera no tenia cap forma d'anar mesurant
com transcorria el temps en la foscor. Va començar a tenir fam i set. Va seguir
treballant.
Durant una pausa en
el treball en Han va sentir que un pessigolleig li recorria la columna
vertebral. Va mirar al seu voltant, sabent que no podria veure res en la
foscor: però les seves oïdes, que ja s'havien aguditzat fins a convertir-se en
el seu sentit principal, van captar un frec llunyà, un xiuxiuejar col·lectiu
entonat per mil veus que s'anava fent més audible a cada moment que passava i
que s'aproximava tan de pressa com una hidrolocomotora llançada a tota
velocitat per un tub. Una brillantor perlina va semblar emanar de l'aire.
- Què...?
-Shhh! -Va respondre
en Kyp.
Els presoners havien
deixat de treballar. Una feble claredat iridescent que feia pensar en un dens
núvol de cuques de llum va aparèixer de sobte al túnel i va avançar cap a ells
embolicada en una estrident xerrameca de cruixits i grinyols.
En Han es va ajupir,
i va sentir com els altres miners també es movien al seu voltant i s'afanyaven
a llançar-se de cara sobre el terra cobert de runa.
La cosa resplendent
va passar a tota velocitat pel túnel, tremolant i girant contínuament sobre si
mateixa. Quant els va haver deixat enrere i va haver depassat el punt en què
havien tret espècia de les parets, la cosa resplendent es va desviar
sobtadament cap a la dreta i es va llançar en línia recta contra la roca
sòlida, esfumant-se com un peix que cau en un estany fosc.
Diminutes espurnes
blaves sorgides de l'espècia que es trobava al descobert, que havia estat
activada pel veloç pas de la font de llum, van aparèixer darrere d'ells i van
lliscar al llarg de la curvatura del túnel. Les guspires blavoses van
espeternegar i tremolar, i no van trigar a desaparèixer.
La sobtada
conflagració lluminosa li havia deixat els ulls adolorits. En circumstàncies
normals aquella llum probablement hauria estat massa tènue perquè en Han pogués
veure-la, però els seus ulls ja portaven hores sumits en la foscor anhelant ni
que fos una mica de claredat.
- Què era això? -,
Va cridar.
Va sentir al Kyp
panteixant al seu costat.
-Ningú ho sap...
Aquest és el número quinze que he vist en tots els anys que porto aquí. Els
anomenem espectres. Mai fan mal a ningú, o això creiem, però ningú sap què està
fent desaparèixer als treballadors en les mines situades a major profunditat.
Fins i tot el
guàrdia semblava bastant afectat, i quan va parlar en Han va poder detectar un
lleu tremolor en la seva veu.
-Ja n'hi ha prou...
Fi del torn de treball. Tornem als vagons.
En Han va pensar que
era una idea magnífica.
Quan la filera de
vagons va haver tornat a la gran gruta i la porta de metall es va haver tancat
darrere d'ells. En Han va sentir el so de les armes sortint de les seves fundes.
Els guàrdies van ordenar a tots els treballadors que es traguessin els vestits
calefactors. En Han podia entendre les precaucions: una breu estimulació mental
produïda per unes fibres de brillestim robades podia ser suficient perquè un
presoner aconseguís fugir... Encara que en Han havia estat a l'àrida superfície
de Kèssel, i es va preguntar on podria anar el presoner després d'haver
escapat.
Els llums van tornar
a encendre’s per fi, i la seva encegadora claredat va fer que en Han s’encongís
sobre si mateix com si acabés de rebre un cop de puny a l'estómac i el va
obligar a tapar-se els ulls.
Un instant després
va sentir que una mà l’agafava i tirava d'ell portant-lo cap a la sala.
-Tot va bé, Han... Limita't
a seguir-me. Deixa que els teus ulls es vagin acostumant a la llum. No hi ha
cap pressa.
Però en Han es delia
per esbrinar quin aspecte tenia en Kyp Durron. Va seguir parpellejant per
lliurar-se de les llàgrimes, i va obligar a les seves pupil·les a contreure’s
prou perquè poguessin extreure algun sentit del diluvi de brillants imatges que
s'agitaven al seu voltant. Però quan per fi va aconseguir distingir la silueta
d’en Kyp va haver de tornar a parpellejar... aquesta vegada a causa de la
sorpresa.
- Però si no ets més
que una criatura!
En Han va veure un
adolescent de fosca i revolta cabellera que semblava haver-se tallat els
cabells ell mateix amb un ganivet que tingués el tall esmussat. Els seus grans
ulls estaven envoltats per cercles foscos, i la seva pell estava molt pàl·lida
com a resultat d'haver viscut molts anys en la foscor de les mines d'espècia.
En Kyp era robust i tenia aspecte de ser fort i resistent, i va contemplar al
Han amb expressió esperançada i una mica de por als ulls.
-No et preocupis -va
dir en Kyp -. Se arreglar-me-les, i no em defenso del tot malament.
A Han li va recordar
al Luke Skywalker impetuós, temerari i d'ulls sempre molt oberts que havia
conegut a la cantina de Mos Eisley. Però en Kyp semblava més dur del que havia
estat el jove Luke en aquell temps, i no tan ingenu com ell. Tenint en compte
com de terrible que havia estat la seva existència, creixent a Kèssel i
presoner en les mines d'espècia sense ningú que cuidés d'ell, no tenia res
d'estrany que el noi tingués aquella veta interior de duresa.
En aquells moments
en Han es va sentir incapaç de decidir què li inspirava més odi, si l'Imperi
per haver tractat amb tanta duresa al Kyp i la seva família, a Moruth Doole per
haver-se encarregat de què tot seguís igual..., o ell mateix, per haver
aconseguit que ell i en Chewie es fiquessin en aquell embolic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada