19
Els allotjaments de
què gaudia un almirall a bord d'un Destructor Estel·lar de la classe Imperial
eren espaiosos i funcionals, i feia més d'una dècada que eren l'única llar que
coneixia la Daala.
Hi havia actuat any
rere any en un aïllament absolut, tan sola com sempre, seguint les últimes
instruccions que li havia donat el Gran Moff Tarkin abans de la seva partida i
sense haver tingut més contactes amb ell a partir de llavors. La gran distorsió
de les Goles bloquejava totes les transmissions externes de l’holored. La seva
flota havia quedat aïllada i les tripulacions dels seus quatre Destructors
Estel·lars s'havien anat sumint en la rutina, però la Daala seguia alerta i no
relaxava la seva contínua vigilància. No s'atrevia a fer-se preguntes sobre el
que estava passant a la galàxia, i confiava que almenys podria seguir comptant
amb les regles inflexibles de l'Imperi, que de vegades eren cruels però que
sempre estaven clares i podien ser compreses sense cap dificultat.
Però el remolí emocional
que s'agitava dins d'ella en aquells instants va fer que s'alegrés que l'accés
a les seves habitacions estigués bloquejat, i que tot el que l'envoltava
estigués callat i buit i ningú pogués veure-la en aquell estat. Això destruiria
la seva imatge per complet. Abans de l'interrogatori dels nous presoners tot
havia estat tan clar...
La Daala va teclejar
el codi d'accés a la gravació i va tornar a veure-la, encara que ja havia
contemplat la seqüència una dotzena de vegades. Podia moure els llavis articulant
les paraules en silenci a mesura que el presoner les anava pronunciant, però la
seva diminuta imatge era incapaç de transmetre l'impacte que havia sentit la
Daala quan estava observant-lo.
En Han Solo estava
immobilitzat per un arnès de seguretat en una complexa cadira que semblava
haver sorgit d'un malson, amb tota una estructura formada per tubs d'acer,
cables i conductes embullant-lo al seu voltant. L'artefacte tenia un aspecte
tan eficaç com ominós: una gran part d'ell no tenia més funció que la
d'augmentar el terror del presoner, i la cadira d'interrogatoris la complia
d'una manera molt efectiva.
En la gravació la
Daala estava immòbil al costat del comandant Kratas, el capità de la seva nau
insígnia, la Gorgona. Podia olorar la
por del presoner, però Solo seguia mostrant-se altiu i sarcàstic tot i això. La
seva resistència a l'interrogatori no duraria molt temps.
-Digues-nos de quin
lloc véns -va començar la Daala -. Parla'ns de l'Aliança Rebel... Encara no ha
estat aixafada? Què ha passat en l'Imperi?
- Busca't un hutt i
dedica't a donar-li petons! -Va replicar secament en Solo.
La Daala el va
contemplar fixament en silenci durant uns moments. Després va arronsar les
espatlles i va fer un senyal amb el cap a Kratas. Els dits del comandant es van
moure ràpidament sobre un tauler de control, i un dels tubs metàl·lics va
emetre un lleu brunzit.
Els músculs de la
cuixa esquerra d’en Solo van començar a tremolar espasmòdicament, i la seva
cama no va trigar a pujar i baixar com si tingués vida pròpia. Els espasmes es
van anar fent més intensos. El rostre d’en Solo estava ple de perplexitat i
confusió, com si no pogués comprendre per què el seu cos havia començat a
comportar-se sobtadament d'una manera tan estranya. Els espasmes involuntaris
estaven tensant els músculs sota la seva pell.
La Daala va
somriure.
En Kratas va fer un
ajust en un control, i en Solo es va encongir quan els músculs del costat
esquerre de la seva caixa toràcica també van començar a patir espasmes. El seu
cos es va posar rígid, però la configuració de la cadira no li permetia
moure’s. En Solo va intentar reprimir el crit que pugnava per sortir de la seva
gola.
Els espasmes
resultaven més irritants que dolorosos. La Daala havia descobert que la tècnica
d'interrogatori més efectiva consistia a provocar un tic facial que obligava
els ulls de la persona atrapada a la cadira a parpellejar ràpidament durant
hores i més hores.
-Parla'ns de
l'Imperi -va repetir.
- L'Imperi ha anat a
parar al triturador de les escombraries! –Va dir en Solo. La Daala va poder
veure el blanc dels seus ulls quan en Solo va intentar baixar la mirada cap als
rebels músculs de les seves cames -. L'Emperador ha mort... Va morir en
l'explosió que va destruir la segona Estrella
de la Mort.
Tant la Daala com en
Kratas van alçar el cap a l'uníson.
- La segona Estrella de la Mort? Parla’m d'ella.
-No -va dir en Solo.
-Sí -va dir la Daala.
En Kratas va prémer
un altre botó. Els tubs de la cadira laberíntica van emetre un brunzit ofegat,
i la mà dreta d’en Solo va començar a moure’s espasmòdicament. Els seus dits
van esgarrapar la llisa brillantor del metall, i van tremolar de manera
incontrolable. Solo estava intentant mirar en totes direccions alhora.
-Parla'ns de la
segona Estrella de la Mort -va
repetir la Daala.
-Encara estava en
construcció quan vàrem provocar una reacció en cadena dins del seu nucli. En Darth
Vader i l'Emperador es trobaven a bord.
En Solo s'estava
resistint a l'interrogatori, però va semblar sentir un considerable plaer al
poder donar-los aquelles notícies.
- I què li va passar
a la primera Estrella de la Mort? -Va
preguntar la Daala.
En Solo va somriure.
-L'Aliança també la
va fer volar pels aires.
La Daala sentia un
cert escepticisme, i no es decidia a creure’l del tot. Un presoner era capaç de
dir qualsevol cosa, especialment un que es mostrava tan desafiador com aquell:
però en el més profund del seu ésser la Daala temia que pogués estar dient la
veritat... perquè això explicava moltes altres coses, com ara els llargs anys
de silenci.
- I què hi ha del
Gran Moff Tarkin?
-S'ha convertit en
un bilió d'àtoms que estan escampats per tot el sistema de Yavin. Va cremar amb
la seva Estrella de la Mort... Va
pagar per les vides de tots els habitants d’Alderaan, un planeta que va
destruir.
- Alderaan ha estat
destruït?
La Daala va alçar
les celles.
En Kratas va
augmentar el flux d'energia que vibrava a través de la cadira, i el seu front
es va cobrir de diminutes gotes de suor. La Daala sabia ben bé quins pensaments
estaven passant pel cap del comandant: durant tots aquells anys d'aïllament
sempre havien donat per fet que l'Emperador mantindria dominada a la galàxia
amb una implacable presa d'acer, i que la flota invencible de Destructors
Estel·lars i l’Estrella de la Mort
secreta servirien com a fonament indestructible sobre el qual edificar el
govern imperial. La Vella República havia durat un miler de generacions, i
l'Imperi... Seria possible que hagués caigut en només unes quantes dècades?
- Quant de temps ha
transcorregut des que va esclatar la segona Estrella
de la Mort?
-Set anys.
- I què ha passat
des de llavors? -Va preguntar la Daala, asseient-se per fi -. Conti-m’ho tot.
Però en Solo va
semblar trobar reserves d'energia ocultes que no havia utilitzat fins
aleshores, i va guardar silenci mentre la fulminava amb els seus foscos ulls
plens de fúria. La Daala va sospirar. Era com un espectacle assajat moltes
vegades que havia de ser representat. En Kratas va fer nous ajustos en els
controls fins que tot el cos de Solo va quedar convertit en una massa tremolosa
de músculs retorçats i convulsos, com si una terrible tempesta estigués fent
estralls dins del seu cos.
El presoner va anar
contant a poc a poc tota la història de les altres batalles, la guerra civil,
el Gran Almirall Thrawn, la resurrecció de l'Emperador, la treva de Bakura, els
terribles enfrontaments en què el cada vegada més debilitat Imperi havia estat
derrotat una vegada i una altra... En Solo va seguir parlant fins que la Daala
va ordenar a Kratas que posés fi a l'interrogatori. El brunzit que brollava de
la cadira es va esvair de sobte, i en Han Solo es va ensorrar en un èxtasi de
felicitat i esgotament en quedar alliberat de la tortura que li estaven
infligint seus propis músculs.
La Daala va treure
el cap per la porta de la cel·la d'interrogatoris i va cridar amb un senyal a
la lluent massa negra d'un androide interrogador que va entrar flotant a la
cel·la, les seves agulles hipodèrmiques brillants com llances sota la tènue
llum vermellosa. Solo va intentar encongir-se sobre si mateix, i la Daala va
poder veure la por en els seus ulls.
-Bé, ara l'androide
interrogador confirmarà tot el que ens has dit -va dir.
Després es va posar
dreta i va marxar.
No havia trigat
gaire a descobrir que en Solo no havia mentit ni una sola vegada. L’almirall
Daala va desconnectar el visor i va romandre immòbil durant uns instants en la
solitud de la seva cambra. El cap li palpitava amb un dolor continu que
semblava rosegar-la per dins, com si unes ungles romes estiguessin esgarrapant
la part interior del seu crani.
Una investigadora de
la Instal·lació de les Goles havia sol·licitat permís per parlar amb el
presoner després de saber que havia estat a bord de l'Estrella de la Mort completada. La Daala enviaria l'informe de
l'interrogatori a la investigadora... després d'haver suprimit unes quantes
coses, és clar. De vegades no hi havia manera de mantenir contents a aquells
científics tossuts i capritxosos que tenien una visió tan estreta i plena de
prejudicis de tot el que passava al seu voltant.
Però en aquells
moments la Daala tenia assumptes més urgents dels quals preocupar-se. Havia de
decidir què faria amb aquella nova informació.
La Daala es va
col·locar entre dos miralls corbs de cos sencer que projectaven un reflex de la
seva silueta des del cap fins als peus. El seu uniforme color verd oliva no
mostrava ni una sola arruga, només plecs impecables i costures gairebé
invisibles. Un estricte règim d'exercicis i ensinistrament físic havia fet que
el seu pes no augmentés ni en un sol gram durant la seva llarga missió. Tenia
més anys i estava més endurida que quan la va iniciar, però la Daala seguia
sentint-se molt satisfeta del seu aspecte físic.
La Daala lluïa
orgullosament la seva lluent insígnia d’almirall sobre del seu pit esquerre:
una filera de sis rectangles carmesins sobre d'una filera de rectangles blaus.
Que ella sabés, era l'única dona que havia assolit aquest rang en tota la
història de l'Armada Imperial. Havia estat un ascens especial directament atorgat
pel Gran Moff Tarkin, i cabia la possibilitat que l'Emperador ni tan sols
estigués assabentat que la Daala havia estat ascendida al rang d’almirall. Una
cosa era certa: l'Emperador no sabia absolutament res sobre la Instal·lació de
les Goles.
La seva cabellera
rogenca va fluir sobre les seves espatlles i va baixar ondulant al llarg de la
seva esquena fins més avall dels seus malucs. La Daala havia arribat a la
Instal·lació de les Goles feia més d'una dècada amb el cabell tallat gairebé al
zero, la qual cosa formava part de la humiliació que l'Acadèmia Militar
Imperial infligia a totes les candidates a rebre ensinistrament.
Però després que
hagués quedat aïllada dins de les Goles, una ordre directa d’en Tarkin va posar
a la Daala al capdavant de tot el complex. Les regles estúpides dictades pels
buròcrates que només sabien dictar regles i més regles ja no significaven res
per a ella. Es negava a tallar-se els cabells, i els duia llargs com un gest
indicador de la seva independència: el rang tenia els seus privilegis. La Daala
pensava que en Tarkin ho hagués aprovat... però en Tarkin era mort. Es va donar
la volta per deixar les llums en un nivell molt tènue i va activar la porta.
Dos guardaespatlles es van posar en posició de ferms i van seguir amb la mirada
clavada en el buit. La Instal·lació de les Goles estava totalment aïllada, però
la Daala obligava a tots els seus subordinats a estar en plena forma i a
sotmetre’s regularment a sessions d'entrenament i de jocs de guerra. Havia
estat ensinistrada en el motlle militar imperial. El sistema havia fet tant com
va poder per aixafar les seves ambicions, però tot i així la Daala seguia
mantenint-se fidel a les seves normes.
Els cossos que hi
havia sota de les armadures dels guàrdies eren alts i atractius, però la Daala
no havia tingut cap amant des que el Gran Moff Tarkin la va deixar al
comandament de la Instal·lació de les Goles. Després d'haver-lo conegut, tenia
més que suficient amb les fantasies.
-Escolteu-me fins
l'hangar de les llançadores -va dir sortint al passadís -. Vaig a baixar a la
Instal·lació. -Es va posar en marxa i va sentir com els guardaespatlles
començaven a caminar darrere d'ella amb els desintegradors preparats per fer
foc -. Informeu al comandant de guàrdia que tinc una reunió amb Tol Sivron.
Un guardaespatlles
va obeir a l'instant i va parlar en veu baixa pel comunicador del seu casc.
La Daala va avançar
pels passadissos pensant en la complexitat de la seva nau i en els contingents
de soldats i personal de suport que contenia. Un sol Destructor Estel·lar de la
flota imperial comptava amb trenta-set mil tripulants i noranta-set mil soldats
de les tropes d'assalt, però la Instal·lació de les Goles era un projecte d'alt
secret i en Tarkin li havia assignat una dotació mínima formada per persones
que no tenien família i no tenien connexions amb l'exterior. Algunes havien
estat reclutades en planetes devastats per les primeres batalles de l'Imperi.
La disciplina era
molt rígida, però els seus subordinats portaven onze anys atrapats a les Goles
sense gaudir de permisos i sense més recursos per matar el temps que les
escasses diversions disponibles a bord. Els soldats ja estaven farts de les
biblioteques d'entreteniment. Se sentien avorrits i inquiets, i odiaven l'estat
d'alerta contínua sense cap notícia de l'exterior que es veien obligats a
suportar. Estaven ben armats i es delien per sortir d'allà i fer alguna cosa...
igual que la mateixa Daala.
La Daala tenia a la
seva disposició tot el poder de sis bateries turbolàser, seixanta canons iònics
i deu projectors de feixos de tracció, un dels quals acabava de ser utilitzat
per capturar la vella i malmesa llançadora imperial. Només els hangars del Gorgona contenien sis esquadrons de
caces TIE, dues llançadores d'assalt de la classe Gamma 20 walkers AT-AT i
trenta walkers lleugers AT-ST per a missions d'exploració.
Tres Destructors
Estel·lars idèntics més, el Mantícora,
el Basilisc i l’Hidra giraven en una lenta òrbita al voltant de la Instal·lació de
les Goles, i també estaven sota el comandament de la Daala. Uns anys abans Moff
Tarkin havia portat a la Daala fins les Drassanes de Kuat perquè pogués fer una
ullada al procés de construcció dels quatre Destructors Estel·lars.
En Tarkin i la Daala
havien anat fins allà en una petita llançadora d'inspecció que s'havia
desplaçat al voltant de les enormes superestructures que estaven sent muntades
en òrbita. Els dos van romandre callats durant gairebé tot el recorregut,
contemplant en silenci aquell gran projecte d'enormes dimensions. Les llumetes
dels treballadors, navilis de transport, gresols per fondre el metall i
col·locadors de bigues convertien l'espai en un formiguer d'activitat.
En Tarkin li havia
posat la mà a l'espatlla, i els seus dits s'havien tensat sobre ell
estrenyent-la amb força com de cables d'acer.
-T'estic donant
poder més que suficient per convertir qualsevol món en un munt de runes, Daala
-li havia dit.
L’almirall Daala i
els seus guardaespatlles van entrar en un ascensor personal del Destructor
Estel·lar Gorgona que els va portar
des de la zona de comandament situada sota la torre del pont fins a un hangar.
La Daala no va anunciar la seva arribada quan les portes es van obrir davant
seu, i li va complaure veure l'agitada activitat que envoltava els caces TIE,
les llançadores i els vehicles de servei. El seu personal seguia mantenint cada
sistema en perfecte estat de funcionament tot i els molts anys d'avorriment.
Havien transcorregut
pocs mesos des de la terminació de la Instal·lació de les Goles quan la Daala
es va adonar que el personal a les seves ordres estava començant a patir els
efectes d'un malestar indefinible. Estava segura que en part era causa de la
seva mera presència, naturalment. A part d'estar a les ordres d'una dona, el
que se'ls hagi assignat una missió que consistia purament i simplement en fer
de mainaderes per a un grup de científics en el lloc més protegit de la galàxia
havia fet que els soldats s'anessin prenent cada vegada menys de debò els seus
deures militars: però unes quantes execucions altament explícites i les
contínues amenaces aviat van aconseguir que tots funcionessin a ple rendiment,
agusant les seves capacitats i fent que qualsevol intent d'eludir les seves
obligacions els resultés inconcebible.
Aquesta tàctica
havia estat una de les primeres lliçons que la Daala havia rebut d’en Tarkin, i
una de les més importants. Fes-te obeir mitjançant la por de la força, i no
mitjançant la mateixa força. La Daala tenia a 180.000 persones a les seves
ordres, i això sense comptar els dissenyadors d'armes que treballaven en la
Instal·lació de les Goles pròpiament dita. No volia desaprofitar tot aquest
potencial humà.
Va recórrer l'hangar
amb la mirada, i la seva cabellera del color del metall fos va ondular darrere
d'ella seguint els moviments del seu cap. Uns tècnics anaven i venien dins
d'una gàbia electromagnètica que protegia tot el casc de la nau, inspeccionant
minuciosament tots els sistemes de l’Endor, la malmesa llançadora imperial a
bord de la qual havien arribat els nous captius. Endor... Quina classe de nom
era aquell? La Daala mai l’havia sentit abans. Els tècnics buscaven
identificacions de servei, balises localitzadores i arxius de bitàcola i
trajectòria.
La Daala va pensar
per un moment que potser hauria de pujar a la vella llançadora i portar-la fins
la Instal·lació de les Goles perquè en Tol Sivron, el director de l'equip de
científics, pogués veure-la. L'efecte de sorpresa produït probablement seria
suficient per aconseguir que en Sivron li prestés atenció, ni que fos per una
vegada: però la Daala va acabar decidint que seria un gest infantil. Va deixar
que els tècnics seguissin amb el seu treball i va escollir la llançadora
imperial Edicte.
-Puc pilotar-la
personalment -va dir als seus guardaespatlles -, així que podeu anar-vos.
Volia estar tota
sola durant el vol. Sabia el que diria en Sivron quan s’assabentés de les
notícies, però aquesta vegada no permetria que se sortís amb la seva.
Els guardaespatlles
van retrocedir i es van fer a un costat mentre la Daala pujava per la rampa de
la llançadora. Es va moure amb la seva rapidesa habitual, activant els motors i
portant a terme la rutina de la llista de comprovacions automatitzada. Després
va pujar els nòduls de control fins a la seva templa i la seva orella, i va
escoltar el vector de rumb que se li havia assignat mentre feia ascendir a l’Edicte de la seva pista i la llançava
com una fletxa a través dels camps magnètics que separaven l'hangar del buit
espacial.
La bigarrada i letal
closca de gasos que giraven en les profunditats insondables dels forats negres va
aparèixer al seu voltant, just a sota d'ella flotava la Instal·lació de les
Goles, un conjunt de planetoides que ocupaven el centre exacte de l'illa
gravitatòria. Hi havia alguns punts on les superfícies de les roques nues
estaven en contacte unes amb les altres cruixint i grinyolant a causa de la
fricció creada pel moviment orbital, ponts immensos i sistemes de bandes
mantenien al seu lloc als asteroides. Tubs d'accés i rails de trànsit servien
de connexió dins del cúmul de penyals a la deriva.
Els vehicles de
construcció imperials havien traslladat les roques a través de l'espai i les
havien portat fins a l'interior de les Goles superant tots els obstacles que
s'interposaven en el seu curs, sempre sota la supervisió del Gran Moff Tarkin.
Els asteroides van ser buidats per acollir habitacles, zones de laboratoris,
hangars per al muntatge de prototips i sales de reunions.
Si mostrem als
ciutadans una aresta tan potent i immensa que sigui capaç de desafiar qualsevol
atac concebible, una sorra que sigui invulnerable i que resulti invencible en
la batalla, aquesta arma arribarà a convertir-se en el símbol de l'Imperi. La
Daala havia llegit l'esborrany del comunicat que en Tarkin havia enviat a
l'Emperador, constrenyent-lo a iniciar el procés de creació de superarmes.
Potser només necessitem un grapat d'aquestes sorres per subjugar milers de
planetes, amb milions i milions d'éssers en cada un d'ells. Una arma semblant
ha de ser prou potent per destruir tot un sistema estel·lar, i la por que
inspirarà serà prou gran perquè pugueu governar tota la galàxia sense que ningú
s'atreveixi a desafiar-vos.
Després d'haver
obtingut el permís per portar a la pràctica el seu pla. En Tarkin havia
utilitzat la seva nova autoritat com a Gran Moff per muntar aquella
instal·lació súper secreta en què podria crear un autèntic tanc de cervells que
li permetria aïllar els científics i teòrics més brillants, donant-los l'ordre
de desenvolupar noves armes per l'Emperador. En Tarkin sempre s'atribuïa tots
els mèrits sense revelar el seu origen, de manera que l'Emperador ignorava
l'existència de la instal·lació.
Els treballadors i
arquitectes que havien construït el complex van pujar a la nau que els trauria
del cúmul de forats negres creient haver acabat el seu treball, però la Daala
s'havia ocupat personalment de reprogramar els seus ordinadors de navegació
introduint un curs incorrecte per a la travessa de les Goles. En comptes de
volar cap a la seva llibertat, s'havien precipitat directament a la boca d'un
forat negre. No hi havia quedat cap cap per lligar.
El secret de la
Instal·lació de les Goles havia estat protegit. Després que en Tol Sivron i els
seus equips demostressin que el concepte inicial de l'Estrella de la Mort podia ser convertit en una realitat, el Gran
Moff Tarkin havia portat a Bevel Lemelisk, un dels científics més eminents de
la Instal·lació, a la Vora Exterior per que supervisés la construcció del
primer model de l'Estrella de la Mort.
Les últimes paraules
que en Tarkin va dirigir als científics de les Goles havien estat un
desafiament: «Bé, ara heu de crear una arma encara més poderosa. Sobrepassar a
l'Estrella de la Mort potser sembli
inconcebible, però hem de mantenir la nostra superioritat i hem de mantenir
sumits en la por a tots els ciutadans de l'Imperi. L'Estrella de la Mort és terrible. Penseu en alguna cosa pitjor.
Aquesta és la raó de la vostra existència».
En Tarkin els hi havia
donat nou anys de termini perquè desenvolupessin la seva següent generació
d'arma definitiva. En Tarkin havia mort i no hi havia ningú més que estigués al
corrent de l'existència de la Instal·lació de les Goles..., i això significava
que la Daala podia prendre decisions i planejar el seu propi curs d'acció.
La Daala va arribar
al petit camp gravitatori de l'asteroide administratiu central i va posar la
llançadora Edicte a l’hangar
d'atracada. Després va sortir de la llançadora i va romandre immòbil al costat
d'ella durant uns moments fent profundes inspiracions de l'aire polsegós i
saturat pels gasos dels motors. Ja començava a desitjar poder estar de tornada
a les estèrils cobertes lluents del Gorgona.
Un contingent de tropes d'assalt al qual s'havia assignat la missió de vigilar
la superfície va anar ràpidament cap a ella per escortar-la.
-Seguiu-me -va
ordenar la Daala.
Una demostració de
força tallaria d'arrel qualsevol possible protesta de l'administrador
científic.
No va anunciar la
seva arribada i va creuar les avantsales en línia recta i sense aturar-se, va
sobresaltar als homes i dones que s'ocupaven de les tasques administratives. Els
soldats es van posar ferms en veure-la. Els empleats els van mirar fixament
durant uns instants i després van tornar a seure sense dir res.
-Necessito parlar
amb tu, Tol Sivron -va dir la Daala entrant al seu despatx -. Tinc algunes
notícies de gran importància.
El despatx de
l'administrador científic estava abarrotat amb un munt de coses que no
s'haurien de trobar allà. Més buròcrata que científic. En Tol Sivron sempre
exigia que els teòrics i dissenyadors construïssin models conceptuals i
diminuts prototips de les seves idees que després en Sivron anava deixant sobre
els prestatges, sobre dels mobles o en fornícules. La Daala suposava que en
Sivron es distreia jugant amb ells com si fossin joguines en les seves estones
lliures.
El despatx era ple
de munts de propostes, estudis de disseny, informes de progressos i gràfics de
paràmetres optimitzats que l'administrador científic ordenava li fossin
lliurats en forma de material imprès. Els seus subordinats estudiaven aquests
informes, i després escrivien els seus propis informes resumint-los i
omplint-los de referències a nous documents. La Daala no creia que
l'administrador llegís ni un sol d'ells.
En Tol Sivron va fer
girar la seva butaca per contemplar-la amb expressió d'avorriment.
- Notícies? Fa una dècada
que no tenim cap notícia.
En Sivron era un
twi'lek, un alienígena sense borrissol i de rostre blanquinós amb dues cues
cefàliques en forma de fuet que penjaven del seu crani. Els tentacles queien
per sobre de les espatlles com dues anguiles color vermell sang desproveïdes de
pell que estiguessin succionant la part de darrere del seu cap. Els ullets
porcins i molt junts d’en Sivron i la seva dentadura irregular i punxeguda
feien que la Daala el trobés encara més repugnant. Els twi'leks no eren una raça
molt digna de confiança, ja que se sabia que molts d'ells mantenien relacions
amb els contrabandistes i actuaven com esbirros per senyors del crim com en
Jabba el Hutt. La Daala rares vegades qüestionava les decisions del Gran Moff
Tarkin, però no comprenia com se les havia arreglat en Tol Sivron per obtenir
el seu càrrec.
-Bé, doncs avui
tenim notícies... Hem capturat a tres presoners que van entrar a les Goles a
bord d'una llançadora imperial robada. Tots tres han estat a consciència
interrogats i per desagradable que pugui semblar, no veig que hi hagi cap raó
per posar en dubte la veracitat d'aquesta informació.
- I en què
consisteix aquesta informació tan desagradable?
La Daala va mantenir
la cara totalment rígida i inexpressiva.
-L'Emperador ha mort
i els rebels han vençut. Uns quants senyors de la guerra van intentar
reconstruir l'Imperi, però només van aconseguir causar anys de guerra civil. El
govern bàsic actual de la galàxia és una nova República.
En Sivron va quedar
tan sorprès que es va aixecar en la seva butaca, i les cues cefàliques es van
enroscar darrere del seu coll en una reacció nerviosa reflexa.
-Però... Però... Com
ha pogut passar tot això? Amb el nostre disseny per a l'Estrella de la Mort...
-El Gran Moff Tarkin
va construir una Estrella de la Mort,
però els rebels van aconseguir robar els plànols i després se les van arreglar
per descobrir un defecte, una sortida de ventilació que permetia que un caça de
petites dimensions accedís al nucli del reactor. Els rebels van destruir l'Estrella de la Mort i van matar en Tarkin.
- Faré que un equip
inspeccioni els plànols perquè puguem corregir aquest defecte! -Va exclamar en
Sivron, òbviament ferit en el seu orgull -. Ho faré immediatament!
- I de què servirà
això ara? -Va replicar secament la Daala -. En Tarkin comptava amb Bevel
Lemelisk. Després que la primera Estrella
de la Mort fos destruïda, l'Emperador va demanar a Lemelisk que dissenyés
un model més gran eliminant el defecte ja conegut dels plànols. La segona Estrella de la Mort encara es trobava en
fase de construcció quan els rebels la van destruir.
En Sivron va torçar
el gest, com si estigués intentant trobar la solució a un problema que havia
existit durant molts anys d'antiguitat. El temps havia transcorregut
implacablement sense que arribessin notícies de l'exterior, i en Sivron havia
enviat sondes automàtiques proveïdes de mecanismes d'autodestrucció a través
dels murs de foc de les Goles, incloent en el seu interior transmissions en
codi amb la intenció d'anar mantenint informat a Tarkin. La Daala havia rebut
ordres molt estrictes de no abandonar la Instal·lació de les Goles, de manera
que van esperar... i van esperar.
El gran error de la
Daala havia estrebat a sobreestimar les capacitats d’en Tarkin, el seu mentor.
La Daala s'havia graduat a l'Acadèmia Militar Imperial de Càrida, un dels
centres d'ensinistrament per a la carrera militar més durs de tot l'Imperi. Hi
havia destacat en totes les matèries, havia derrotat a molts guerrers en combat
singular i havia utilitzat les seves habilitats estratègiques per acabar amb
exèrcits sencers en els jocs de guerra.
Però era una dona i
els comandaments femenins eren una autèntica raresa en el servei militar
imperial, de manera que l'acadèmia de Càrida va assignar a la Daala tasques
difícils en les que els seus mèrits mai eren reconeguts mentre anava ascendint
als homes de menys talent que havien estat superats una vegada i una altra per
ella, atorgant-los posicions d'autoritat.
La Daala havia
arribat a sentir-se tan frustrada que va crear una personalitat falsa en les
xarxes d'ordinadors, un pseudònim sota el qual podia fer suggeriments que
serien escoltats. Després que un grapat d'aquestes idees realment radicals
donessin excel·lents resultats, el Gran Moff Tarkin va anar a Càrida per conèixer
en aquest nou geni de la tàctica..., però la seva tasca detectivesca va acabar
descobrint a la Daala en comptes d'un jove oficial.
Per sort en Tarkin
tenia una ment més oberta i un tarannà més innovador que l'Emperador. Va
reassignar el més discretament possible a la Daala incloent-la en el seu
seguici personal, la va portar als territoris de la Vora Exterior juntament amb
la seva flota de Destructors Estel·lars i va deixar que treballés al seu
costat.
Es van convertir en
amants. Eren dues ments idèntiques, dos esperits forts, decidits i implacables.
En Tarkin era més gran que ella, però posseïa un poder i un carisma que la
Daala admirava. Prim i incansable en la seva maldat callada i sense límits. En Tarkin
tenia una seguretat en si mateix tan gran que no s'acovardia ni tan sols quan
estava en presència de Darth Vader.
Volia mantenir
oculta a la Daala, raó per la qual li va confiar el comandament de quatre
Destructors Estel·lars i li va assignar la tasca de protegir i vigilar la
Instal·lació de les Goles. Però això ja pertanyia al passat, doncs la Daala
havia obtingut nova informació dels seus captius i tot havia canviat a causa
d'aquesta informació. Sí, tot havia canviat...
En Sivron l'estava
contemplant amb els ulls plens d'ira.
- On es troben
aquests captius ara?
-En cel·les de
retenció a bord del Gorgona. S'estan
recuperant de..., dels rigors de l'interrogatori.
- I si algú ve a buscar-los?
En Sivron es va tornar cap a la
finestra de transpariacer de la paret del seu despatx.
-Són fugitius que han fugit de les
mines d'espècia de Kèssel, i no tenien ni idea d'on anaven. Suposaran que han
desaparegut en les Goles... De fet, no entenc com van aconseguir sobreviure a
la travessia del cúmul.
- I per què no t'has limitat a
eliminar-los? -Va preguntar en Sivron.
La Daala va aconseguir no perdre la
paciència amb ell, però va ser al preu d'un considerable esforç. Aquella
pregunta no era més que un altre exemple de la curtedat del twi'lek.
-Perquè són l'única connexió amb
l'exterior que hem tingut en tota una dècada -va replicar -. La Qwi Xux ja ha
sol·licitat permís per parlar amb els presoners per obtenir majors detalls de
l'Estrella de la Mort. Potser
necessitem treure'n més informació..., abans de decidir què farem.
Els ulls porcins d’en Sivron van
parpellejar.
- Què farem? Què vols dir amb això?
Què podem fer?
La Daala es va creuar de braços.
-Podem sortir d'aquí amb el nou Triturador de Sols i destruir la Nova
República sistema per sistema -va dir, i els seus gèlids ulls verds el van
contemplar fixament i sense parpellejar.
El twi'lek es va remoure
nerviosament.
-Però el Triturador de Sols encara no està acabat. Encara cal fer moltes
proves, i hem de redactar molts informes sobre...
-Portes dos anys perdent el temps,
Sivron. La teva ineptitud i la teva obsessió pels tràmits burocràtics t'han fet
acumular un considerable retard sobre els plans previstos. El Gran Moff Tarkin
no tornarà, i ja no tens una excusa per seguir perdent el temps. Necessito
l'arma ara, i vaig a fer-me amb ella.
La ment de la Daala tornava una
vegada i una altra a les paraules que en Tarkin li havia dit quan estaven
inspeccionant les Drassanes de Kuat. T'estic
donant poder més que suficient per convertir qualsevol planeta en un munt de
runes, Daala. I amb el Triturador de
Sols, la nova arma dissenyada per la Instal·lació de les Goles, podria
posar de genolls a la Nova República...
-Si Solo està dient la veritat -va
dir la Daala -, llavors la meva flota molt bé podria ser la resta de l'Armada
Imperial més poderosa que existeix actualment a tota la galàxia. -Va agafar un
dels models d’en Tol Sivron -. No podem seguir esperant aquí per més temps,
Sivron... Ara és el nostre torn de demostrar què som capaços de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada