Ombres de l'Imperi (XXXVIII)

Anterior

38

-Donaré l'alarma general i... -Va dir la Guri.

- No! Què creus que pensarien de mi si ho fessis? Vaja, el líder del Sol Negre permet que els seus sistemes de seguretat siguin burlats com si no existissin! Digues als guàrdies del perímetre que mantinguin els ulls ben oberts, no sabem qui ha entrat al castell, però no ha de sortir d'ell.

La Guri va assentir i va parlar pel seu comunicador.

Van anar corrent pel passadís i van deixar enrere l'habitació de la qual havia escapat la Leia. Hi havia un nexe de vigilància, una subestació del sistema no gaire lluny d'allà, i quan arribessin a ella podrien accedir a la informació registrada i veure els hologrames de les càmeres. Farien una parada a la subestació i identificarien els intrusos, que s'havien estat movent dins de la xarxa de càmeres des que van sortir del soterrani.

Van arribar al nòdul. La Guri va introduir les ordres necessàries en un vell teclat manual. El logotip personal d’en Xízor va aparèixer en l'aire. La Guri va teclejar el seu codi d'identificació de seguretat i va alterar l'accés del lector, passant del contacte manual al vox.

-Mostra les imatges del nivell quinze, eliminant a tots els que portin uniforme.

La imatge es va disgregar en un milió de puntets minúsculs que van girar per l'aire com un líquid lluminós que es perdés per un desguàs..., i després es va esfumar.

En Xízor va arrufar les celles i es va colpejar suaument el front amb el canó del seu desintegrador.

- On és la imatge? - va preguntar la Guri a l'ordinador.

-Les holocàmeres i sensors del nivell quinze no estan proporcionant informació en aquests moments.

-Mostra les imatges del nivell setze. El camp hologràfic va seguir buit.

-Mostra les imatges del nivell disset. El mateix resultat.

-Mostra les imatges del nivell divuit.

L'aire va tremolar, i una sèrie d'imatges fantasmagòriques que mostraven passadissos i habitacions buides enfocades des de diversos punts de vista van sorgir del no-res.

-Són al disset -va dir en Xízor.

La Guri el va mirar.

En Xízor va assenyalar les imatges amb el canó del desintegrador.

-Estan destruint els controls del sistema de seguretat per no poder veure'ls -va dir-. Si haguessin arribat al divuit, tampoc tindríem imatges d'aquest pis. Anem!

-No sabem quants són -va dir la Guri-. Hem perdut un mínim d'una dotzena de guàrdies. No podeu anar-hi, és massa perillós.

-Jo decidiré què és massa perillós i què no ho és -va replicar en Xízor-. I com que sabem que és l’Skywalker, penso anar-hi. Acabaré amb ell personalment!

El Príncep Fosc no es deixaria humiliar en el seu propi castell.

- I quin... és... El pla? -Va panteixar la Leia.

-Sortirem d'aquí -va dir en Luke-. Anirem al lloc on ens està esperant el Falcó i ens enlairarem el més de pressa possible. L’R2 i C3PO poden fer-ho -es va apressar a afegir, com si volgués avançar-se a una nova repetició del ja massa repetida sorpresa de la Leia.

La Leia va moure el cap.

Chewie va dir alguna cosa, i la Leia va suposar que al wookiee tampoc li agradaven massa els seus nous pilots.

-Escolta, si no sortim d'aquí qui estigui pilotant què no tindrà cap importància -va dir en Lando-. Vinga, seguiu corrent.

La Leia va assentir. Lando tenia una idea molt clara de quin era la seva situació.

-Té raó -va dir en Dash.

-Ningú pensarà que som prou estúpids per escapar per l'aire -va dir en Luke-. Suposaran que intentarem fugir per la superfície.

En Lando es va posar a riure.

-Sí, aquest és el gran problema de la nostra oposició, segueixen pensant que ningú pot arribar a ser tan estúpid com nosaltres, eh? Aquest petit truc fa que fiquin la pota una i altra vegada.

La Leia va tornar a moure el cap. Anava armada amb un desintegrador que algú li havia tret d’un dels guàrdies que havien anat caient al llarg del camí, i això feia que se sentís una mica millor, no gaire, potser, però sí una mica. Havia estat presonera d’en Xízor el temps suficient per comprendre que si no podien escapar, més els valdria que no aconseguissin capturar-los amb vida. Hi havia un monstre ocult aguaitant darrere d'aquella façana encantadora, i la Leia no tenia cap intenció de tornar a caure a les mans.

En Xízor i la Guri van entrar al turboascensor.

-Nivell vint -va ordenar en Xízor-. Els esperarem allà.

El turboascensor va baixar, fent que en Xízor experimentés un moment de caiguda lliure que va semblar aletejar dins del seu estómac com un ocell atrapat que intentés escapar-se. Tot i la ira que sentia davant d'aquella invasió del seu castell, també se sentia curiosament excitat i interessat. Haver d’eliminar a algú amb les seves pròpies mans no era una cosa que li ocorregués amb molta freqüència. Estava segur que en Luke Skywalker formava part del grup d'intrusos que havien irromput al seu castell. El noi era molt agosarat i havia anat massa lluny, i per això en Xízor trobaria particularment plaent matar-lo.

Va respirar fons, va deixar escapar una part de l'aire que havia inhalat i va intentar recuperar el control de si mateix. Permetre semblants exhibicions emocionals era indigne d'ell, encara que després de tot només la Guri i el seu personal podrien presenciar-ho. El que pogués pensar la Guri no li importava gens ni mica, i tots els seus guàrdies serien substituïts fins a l'últim home quan allò hagués acabat. Pel que feia en Xízor, el fracàs d'un equivalia al fracàs de tots. I els que estaven per sobre dels mers soldats, els supervisors... Bé, aquests es trobarien amb un acomiadament particularment dolorós.
El turboascensor va anar reduint la velocitat. En Xízor va sentir com el seu pes semblava incrementar-se de sobte a mesura que el sòl de l'ascensor anava exercint cada vegada més pressió sobre les soles de les seves botes.

-Nivell vint –va anunciar el turboascensor.

La porta es va obrir.

En Xízor va alçar el desintegrador, enganxant el canó a la seva orella dreta i dirigint-lo cap al sostre en una posició que li permetria obrir foc al més aviat possible. El Príncep Fosc sempre dedicava unes quantes hores de la setmana a exercitar-se en la seva galeria de tir personal. Era un excel·lent tirador.

La Guri no anava armada, l’androide també tenia una punteria magnífica, però poques vegades necessitava utilitzar un desintegrador.

Van sortir al passadís.

-Nivell vint -va dir en Dash-. L'escala s'acaba aquí, així que haurem de trobar un altre tram.

- Quants nivells té aquest lloc?

-Que jo recordi, cent dos per sobre de la superfície.

-Oh, renoi... -Va dir en Lando-. I hem d'arribar fins a la teulada?

-No serà necessari. Hi ha una pista de descens en el nivell cinquanta -va dir en Luke.

-Això no és res. Trenta pisos més i ni tan sols estarem panteixant -va dir en Dash.

-Doncs a mi ja em costa respirar -va comentar en Lando.

-T'estàs fent vell, Calrissian.

-Sí, i a més m'agradaria arribar a ser molt més vell del que sóc.

-Hauria d'haver una altra escala a uns seixanta metres d'aquí anant per aquest passadís -va dir en Luke-. Vinga, seguim. Van anar en aquesta direcció.

En Xízor els va veure primer perquè la Guri estava obrint una porta lateral per veure si hi havia algú amagat a l'altre costat. Eren cinc, comptant la Leia. El wookiee hi era, hauria d'haver esperat que hi tornés a per ella, i hi havia tres homes. Un tenia la pell molt fosca, així que devia ser el jugador. Un altre era algú a qui no va reconèixer, i el tercer era l’Skywalker.

El Príncep Fosc va somriure. Es va girar en aquesta direcció, va baixar el seu desintegrador i va estendre el braç que l’empunyava amb la mà lliure recolzada al maluc oposat, com si es disposés a practicar el tir al blanc en una competició oficial. Va centrar la mira de l'arma a l'ull esquerre de l’Skywalker, va deixar escapar una mica d'aire i després va contenir l'alè i va prémer suaument el gallet...

En Luke va veure l’alienígena en el mateix instant en què alçava el seu desintegrador cap a ell.

Oh, oh! Semblava com si aquell tipus hagués passat un munt d'hores en una galeria de tir.

En Luke va agafar l'espasa de llum que penjava del seu cinturó, la va activar i va permetre que la Força guiés els seus moviments.

La mortífera llança d'energia va avançar cap a ell amb la velocitat d'un coet.

La seva espasa de llum es va alçar en un veloç arc i es va aturar davant de la cara d’en Luke com si tingués voluntat pròpia, ocupant tot el camp visual del seu ull esquerre.

En Luke va sentir l'impacte quan l'energia de la seva fulla va desviar l'energia llançada contra ell.

El feix desintegrador li hauria donat just a l'ull.

L’alienígena va tornar a disparar.

I l'espasa de llum va tornar a moure’s, novament dirigida per la Força. Un altre feix d'energia es va escampar inofensivament sobre l'arma Jedi construïda per les mans d’en Luke i va ballar al seu voltant fins que va acabar xocant amb el terra, foradant-lo...

En Xízor va arrufar les celles. Com podia fer això? No podia ser tan ràpid!

Va tornar a disparar.

La Guri va entrar al passadís. Les seves mans sostenien una cadira, un pesat moble metàl·lic amb el seient reforçat. La Guri el va llançar cap a l'altre extrem del passadís, impulsant-lo amb tanta facilitat com si no pesés més que un còdol.

- Compte! -Va cridar en Luke.

Una cadira venia volant cap a ell. No podia utilitzar la seva espasa de llum per desviar-la, perquè llavors correria el risc que l'alienígena tornés a disparar contra ell.

Chewie va fer un pas cap endavant, es va aturar al costat d’en Luke, va alçar el seu arc d'energia i va disparar.

La cadira va esclatar en l'aire, convertint-se en un núvol de fragments metàl·lics i ruixant-los amb una pedregada de restes.

La Leia va veure en Xízor i la Guri davant d'ells. Va alçar el desintegrador que havia pertangut a un guàrdia i va disparar. De seguida es va adonar que havia apuntat massa alt, i va intentar corregir el tret baixant una mica l'arma.

En Xízor es va adonar de dues coses: els seus enemics comptaven amb una potència de foc considerablement superior a la seva, i a més l’Skywalker podia detenir els seus trets. Es va sentir més sorprès que espantat, però va comprendre que havia de sortir d'aquell passadís al més aviat possible.

- Mou-te! -Li va cridar a la Guri.

La Guri es va col·locar davant d'ell, protegint-lo de l'amenaça que suposaven les cinc siluetes del final del passadís mentre en Xízor entrava a l'habitació buida de la qual l’androide havia tret la cadira. La Guri es va reunir amb ell un instant després.

-Aquest truc que fa amb l'espasa de llum és molt interessant -va dir en Xízor.

-Ara ja no hi ha cap dubte que ell i en Vader són parents -va dir la Guri-. Truco als guàrdies?

En Xízor va sospirar.

-Crida’ls.

La Guri ja estava parlant pel seu comunicador.

- Aquest era en Xízor! -Va la Leia.

-Fantàstic. Anem a per ell! -Va respondre en Luke, també a crits.

-No crec que sigui prudent-va dir en Lando-. Mireu! Una dotzena de guàrdies acabava d'aparèixer per l'altre extrem del passadís i havien començat a disparar.

- Aquí dins! -Va cridar en Dash.

Hi havia una porta a la seva esquerra. Chewie no la va obrir, sinó que es va limitar a passar a través d'ella. La Leia el va seguir, amb Lando i Dash darrere d'ella. En Luke va entrar l'últim, detenint i desviant feixos desintegradors que queien sobre ells amb un estrident brunzit de vespes enfurismades.

Un cop dins de l'habitació, que semblava ser alguna mena de despatx, es van mirar els uns als altres.

- I ara què? -Va preguntar la Leia.

Els feixos desintegradors seguien brunzint per davant de les restes de la porta.

En Lando mirar en Luke, i en Luke va assentir.

-Bé, ja és hora de prendre mesures desesperades -va dir en Lando.

Va introduir la mà en la petita motxilla que portava a l'esquena i va treure d'ella una bola platejada que tindria la mida d'un puny. L'artefacte tenia alguns controls, una estria del gruix d'un dit que corria al voltant de l'equador de la bola i el que semblava una mena de díode electrònic que anava des de la part de dalt de la bola fins a l'interior del seu equador.

Els ulls de la Leia van anar de la lluent bola metàl·lica al Luke. Un instant després en Luke va mirar en Dash i va assentir.

Més feixos desintegradors van xiular pel passadís. Pel que semblava els guàrdies encara no s'havien adonat que ningú els estava tornant el foc.

En Lando li va passar la bola en Dash.

-És un detonador tèrmic -va dir-. En Lando n’ha portat tres. Estan controlats per un cronòmetre o un sistema de pressió contínua, mous aquest interruptor d'aquí i després premeu aquest botó i el mantens premut. Si deixes de prémer sense haver desactivat el sistema de pressió contínua abans de treure el dit, esclata.

- I què passa exactament quan esclata?

-Que produeix una petita reacció de fusió termonuclear.

-Una petita reacció de fusió termonuclear... -Va repetir la Leia.

-Exacte. La reacció és prou poderosa per convertir en vapor una bona porció del que tingui a prop, sigui el que sigui.

-Comprenc. I si esclata aquí, això ens inclourà nosaltres, oi?

-Així és. Però estem apostant que el teu amic, el líder del Sol Negre, no voldrà que fem esclatar el detonador mentre ell es trobi pels voltants..., per no esmentar el que la reacció termonuclear li faria al seu castell.

La Leia va assentir.

-Deixa'm mirar-lo.

En Dash va obrir molt els ulls. En Luke el va mirar i va assentir.

La Leia va agafar l'artefacte explosiu i el va examinar.

- I si no utilitzes el sistema de pressió contínua?

-Llavors es controla mitjançant un cronòmetre -va respondre en Luke-. El temps màxim programable és de cinc minuts. Si mous aquest interruptor d'aquí, el cronòmetre es posa en marxa i ja no hi ha manera de parar-lo.

-Comprenc.

La Leia va sospesar la bola metàl·lica en el palmell de la mà i després la va ficar dins del casc de la disfressa de caçador de recompenses que penjava del seu cinturó.

 Els tres homes i el wookiee es van mirar els uns als altres.

-Eh... Escolta, la Leia... -Va començar a dir en Luke.

-M’has dit que en teníeu més, no? Bé, doncs llavors vull quedar-me amb aquest. Qui sap? Potser se m’ocorre alguna manera d'utilitzar-lo.

En Luke va arronsar les espatlles.

-D'acord. De tota manera els vam comprar amb els teus diners, així que suposo que te'l pots quedar.

Els feixos desintegradors havien deixat de xiular pel passadís.

-Suposo que serà millor que tinguem una petita xerrada amb en Xízor -va dir en Luke.

En Lando li va passar un altre detonador tèrmic. En Luke va prémer els controls, i l'artefacte va començar a emetre un suau brunzit. Una filera de llumetes va parpellejar al llarg de l'equador de la bola metàl·lica.

En Luke va respirar fondo.

En Xízor va avançar pel passadís darrere d'una dotzena de guàrdies que anaven cap a una porta oberta davant de l’habitació on s'havien refugiat ell i la Guri. De sobte va sentir un sorollet, un brunzit que es repetia una vegada i una altra. Què era?

L’Skywalker va entrar al passadís. Els guàrdies van alçar els seus desintegradors, però el noi no portava la seva espasa de llum a la mà. No, la seva mà sostenia el que semblava ser un petit artefacte...

En Xízor no sempre havia donat ordres des d'una butaca. Havia passat molts anys emprant la violència directa i la força, i sabia reconèixer una bomba quan la veia.

- No dispareu! -Va cridar-. Baixeu les armes! Els guàrdies el van mirar com si s'hagués tornat boig, però van obeir.

-Bona idea -va dir en Luke.

Els altres intrusos i la Leia van aparèixer al passadís per darrere de l’Skywalker.

El brunzit va ressonar amb una sobtada i inesperada potència en el silenci. Unes llums diminutes s'encenien i s'apagaven en l'artefacte.

- Saps què és això? -Va preguntar l’Skywalker.

-Tinc una idea bastant aproximada -va respondre en Xízor.

-Té un sistema de pressió contínua -va dir en Luke-. Si deixo de mantenir premut aquest botó encara que només sigui durant un moment, llavors...

No hi havia cap necessitat d'acabar la frase.

- Què vols?

-Anar-me'n. Amb els meus amics.

-Si deixes anar la bomba, moriràs. Els teus amics també moriran. En Xízor va mirar la Leia. Seria un malbaratament realment lamentable, per descomptat.

El noi va arronsar les espatlles.

-Tal com estan les coses, morirem de totes maneres. No tenim res a perdre. Què em dius de tu? Estàs disposat a renunciar a tot això? -Va moure la mà en un gest que va abastar tot l'edifici-. Aquest trasto és un detonador tèrmic classe-A. Saps què significa això?

A jutjar per les malediccions ofegades i els esbufecs que brollaren del grup de guàrdies, alguns d'ells ho sabien.

-Em sembla que t'estàs tirant un farol.

-Només hi ha una manera d'esbrinar-ho, ara et toca jugar a tu.

En Xízor va intentar reflexionar. Si el noi no s'estava tirant un farol i algú disparava contra ell... Bé, un detonador tèrmic classe-A podia destruir diversos pisos d'aquell edifici en un tres i no res. Amb un nombre tan gran de bigues de suport destruïdes, els més de vuitanta nivells que hi havia damunt dels seus caps s'esfondrarien. L'estructura podia caure’s com un arbre talat per desplomar-se sobre els carrers que s'estenien sota d'ella, o també podia enfonsar-se en un veloç moviment vertical i aixafar qualsevol base encara intacta que tingués a sota. De qualsevol de les dues maneres, el castell d’en Xízor quedaria totalment destruït..., el mateix li passaria a qui es trobés atrapat al seu interior.
Podia construir un altre castell. Però si la bomba esclatava llavors ell, en Xízor, ja no estaria en condicions de construir res. Estava disposat a arriscar tot allò pel que havia lluitat, i la seva mateixa vida, basant-se en la convicció que l’Skywalker no era el tipus de persona capaç de suïcidar-se? Aquell noi era parent d’en Vader, no? En Vader mai hauria amenaçat en va a un enemic. I aquests tipus de l'Aliança havien demostrat una vegada i una altra que valents que n’eren quan s'enfrontaven a una situació desesperada.

No. No podia córrer aquest risc.

-Molt bé. Marxeu-vos. Ningú us aturarà.- Si seguia viu podria seguir-los el rastre. Si moria... Bé, quan estaves mort estaves mort.

Quatre d'ells van passar corrent pel costat dels guàrdies, que van estar a punt de caure en la seva pressa per apartar-se del seu camí, com si uns quants metres de distància poguessin suposar alguna diferència. Estúpids.

L’Skywalker s'havia quedat sol.

En Xízor va veure com els altres s'allunyaven. La Guri potser podria moure’s prou de pressa per agafar el detonador abans que esclatés...

On estava la Guri?

En Xízor va pensar que potser encara podria enganyar el seu enemic.

-M'has causat molts problemes -va dir, mirant fixament a l’Skywalker.

-Oh, ho sento moltíssim -va dir el noi-. Però tu te'ls has buscat.

-Encara podria pegar-te un tret.

-Podries intentar-ho.

La seva mà seguia empunyant l'espasa de llum.

-Podria disparar contra algun dels altres. Contra el teu amic el wookiee, per exemple..., o contra la princesa.

-Tots seríem vapor abans que en Chewie o la Leia arribessin a tocar el terra, tu inclòs.

Era una situació de taules, i l’Skywalker ho sabia.

En Xízor va mirar al seu voltant. Les quatre siluetes que fugien es van aturar de sobte. L'home de la pell fosca va ficar la mà dins la seva motxilla i va treure una altra lluent bola metàl·lica.

En Xízor va somriure.

- A què ve això? Amb un detonador n’hi ha prou per fer-nos a miques a tots, així que no necessites un altre.

L'home de la pell fosca va somriure. S'havia detingut al costat d'un conducte d'eliminació de deixalles, i el va obrir. El conducte acabava en les bótes de reciclatge del segon soterrani. L'home de la pell fosca va accionar un control en l'artefacte explosiu. La bola va emetre un estrident brunzit, i una sèrie de llumetes van començar a encendre’s i apagar al llarg del seu equador.

En Xízor va tenir una horrible premonició.

- No! -Va cridar.

Però l'home de la pell fosca ja havia llançat la bomba al conducte.

-Disposes de cinc minuts per sortir de l'edifici -va dir-. Si estigués al teu lloc, em sembla que començaria a moure’m ara mateix. En Xízor va girar sobre els seus talons i es va encarar amb els seus guàrdies.

- Aneu als turboascensors, baixeu al soterrani i trobeu aquest detonador! Traieu-lo d'aquí!

Però estava desaprofitant el seu temps. Els guàrdies van sucumbir al pànic. Tots van arrencar a córrer, cridant frenèticament i fugint en totes direccions. Estaven tan aterrits que va faltar poc perquè el tombessin a terra.

Quan en Xízor va haver aconseguit recuperar-se, l’Skywalker, la Leia i els altres ja havien desaparegut, i els guàrdies s'estaven apressant a imitar-los.

Maledicció!

El castell d’en Xízor seria destruït d’aquí a cinc minuts.

En Xízor també va arrencar a córrer. Disposava d'un turboascensor d'alta velocitat particular. Si es donava pressa, tindria temps de sobres per arribar a la seva nau personal i allunyar-se del castell.

El Príncep Fosc havia perdut per complet el control de les seves emocions. Un foc gelat havia consumit la seva raó i l'havia convertit en un torrent de ràbia assassina. Arribaria a la seva nau i els perseguiria..., fins a la fi de la galàxia si havia de fer-ho.

I llavors pagarien amb les seves vides el que li havien fet.

Següent