8
La nit d’Eol Sha no
era molt propícia al repòs. La creixent foscor lluitava amb la resplendor
ataronjada que sorgia del volcà proper, el continu centelleig de colors suaus
de la Nebulosa del Calder i el reflector sotjador que era la lluna massa propera.
Els dolls xiuxiuejants que brollaven del camp de guèisers trencaven el silenci
a intervals regulars.
En Luke estava sol
al petit mòdul d'emmagatzematge que en Gantoris li havia assignat com a
allotjament. El mòdul no havia estat concebut com a habitatge, i disposava de
molt poques comoditats: només hi havia una pica amb aigua sobre la qual surava
una prima pel·lícula de polsim i un munt de terra coberta per una tela que
complia les funcions de llit. En Gantoris va extreure un pervers plaer
d'explicar al Luke que el mòdul havia estat un dels llocs on més li agradava
jugar al noi que havia mort sota l'allau. Els refugiats no devien d’haver-li
perdonat que no hagués pogut salvar els dos nens, o potser senzillament en Gantoris
volia mantenir-lo el més confús i desorientat possible.
Si en Luke decidia
escapar, comptava amb la seva espasa de llum i amb tots els poders que havia
adquirit gràcies a la seva formació Jedi, però no havia vingut a Eol Sha per
sortir fugint al primer contratemps. Va recolzar la barbeta a les mans i va
clavar la mirada en la nit hostil que l'envoltava. Havia de convèncer a
Gantoris que havia d’escoltar-lo, i fer-li veure com de necessari era
reconstruir l'Orde dels Cavallers Jedi. Sí, però... Quina raó podia impulsar a
un home d'una colònia aïllada, que no tenia ni la més mínima idea de política
galàctica, a què es prengués la molèstia d'intentar-ho?
Si en Gantoris
realment era un descendent de la Ta'ania. En Luke havia d'aconseguir que ho
intentés.
En Warton li va portar
una puceta cuita al vapor com a sopar després que els altres s'haguessin
retirat els seus mòduls per passar la nit. En Luke va examinar la lluent closca
negra del crustaci i va anar eixamplant les esquerdes que hi havia al seu cos
múltiple segmentat per accedir a la carn rosada que contenia. Un noi havia mort
aquella mateixa tarda mentre intentava caçar aquestes petites criatures amb la
seva llança...
En Luke podia sortir
del malparat mòdul quan volgués, anar fins a la llançadora posada a l'altre
costat del camp de guèisers i agafar les seves racions, però no volia marxar...
almenys fins que En Gantoris accedís a anar amb ell. En Luke va menjar aquella
carn de sabor amarg, mastegant-la en silenci a poc a poc.
-Vine amb mi.
En Gantoris era a la
porta del mòdul, una silueta immòbil en el quadrat del marc.
En Luke va
parpellejar i va sortir del seu tràngol sentint-se fresc i descansat, i es va
sorprendre de veure la llum grisenca del matí entrant per les esquerdes del
mòdul. Es va aixecar sense dir paraula i va sortir a l'exterior.
En Gantoris anava
vestit amb l'uniforme descolorit d'un capità mercant. No li quedava molt bé,
però el portava amb orgull. L'uniforme devia haver passat d'una generació a una
altra mentre els colons esperaven veure arribar als miners a bord de les seves
torxes de fusió, no volent renunciar a l'esperança que el seu retorn
convertiria el seu miserable assentament en un pròsper centre comercial.
- On anem? -Va
preguntar en Luke.
En Gantoris li va
lliurar un petit sac de tela i fibres i després es va posar un altre similar
sobre l'espatlla.
-A buscar menjar -va
replicar.
Es va tirar la seva
gruixuda trena negra a l'esquena i va començar a avançar cap al camp de
guèisers.
En Luke el va anar
seguint amb cautela sobre aquell terreny tan escarpat, obrint-se pas entre la
xarxa incrustada de calcària que formaven els guèisers i les fumaroles. Eol Sha
brunzia a causa de la tensió de les forces de marea, i tot el planeta tremolava
com si estigués sentint les últimes vibracions d'un gong que acaba de ser
colpejat.
En Gantoris es movia
amb una gran confiança en si mateix, però aquella ferma seguretat només era una
façana sota la qual en Luke podia captar nerviosisme i una vaga incertesa. En
Luke va decidir que potser fos un bon moment per parlar-li de la Força i els
seus poders.
-Suposo que deus
saber alguna cosa sobre l'Orde dels Cavallers Jedi -va començar dient -. Van
servir a la Vella República com a guardians i protectors de l'Orde durant
milers d'anys. Crec que una avantpassada teva, una dona anomenada Ta'ania, era
filla d'un Jedi... Per això he vingut a veure't. La Ta'ania va ser una de les
persones que van establir la colònia d’Eol Sha.
»L'Emperador va
perseguir i va matar a tots els Cavallers Jedi que els seus assassins van
aconseguir trobar, però no crec que pogués seguir la pista de tots els
descendents i tots els llinatges. L'Imperi ha caigut, i ara la Nova República
necessita restablir l'Orde dels Cavallers Jedi. –En Luke va fer una breu pausa
-. Vull que tu siguis un d'ells.
Va posar la mà sobre
l'espatlla d’en Gantoris. Aquest es va estremir, i la hi va apartar. Quan va
tornar a parlar, la veu d’en Luke va adquirir un to més suplicant.
-Vull mostrar-te els
poders de la Força, el nombre infinit de portes que pot obrir... Amb aquesta
nova potència seràs capaç d'ajudar a mantenir unida tota la galàxia. Et prometo
que traurem a la teva gent d'aquí i la traslladarem a un planeta on no corri
cap perill, un nou món que us semblarà un paradís després d’Eol Sha.
En Luke es va adonar
que estava començant a fer l'efecte que volia, convèncer-lo amb meres promeses
buides. En Gantoris el va contemplar amb els seus ulls foscos i insondables.
-Els imperis i les
repúbliques no signifiquen res per a mi. Què han fet per nosaltres fins ara? El
meu univers es troba aquí, en aquest món.
Després es va aturar
davant de la gran boca d'un guèiser i va escrutar les seves profunditats. L'olor
pestilent d’ous podrits flotava en l'aire del matí. En Gantoris va treure del
seu petit sac un bloc de dades vell i bastant malmès i va consultar una columna
de xifres que semblava ser alguna espècie d'horari.
-Aquí... Entrarem en
el guèiser i farem la recollida.
- La recollida de
què?
En Gantoris va
lliscar per la vora del forat del guèiser i es va introduir en ell sense
contestar. En Luke es va treure la seva roba Jedi amb un encongiment
d'espatlles, la va deixar al costat del guèiser i després va seguir a Gantoris
cap al subsòl. Estaria merament tractant d'esbrinar si en Luke era capaç de
seguir-lo fins al ventre del guèiser?
El pou era una
estreta xemeneia serpentejant que avançava a través de la roca porosa, un
conducte que servia per descarregar l'aigua súper reescalfada. Dipòsits minerals
multicolors brillaven i espurnejaven amb llampades blanques, marrons i blaves,
i es feien pols a la mà. En Luke va trobar molts agafadors mentre seguia a
Gantoris pel rusc de passadissos. La roca estava calenta i una mica viscosa al
tacte. Els vapors acres que brollaven de les profunditats van començar a
irritar-li els ulls.
En Gantoris es va
ficar per una esquerda lateral.
- Què vols que faci?
-Va preguntar en Luke.
En Gantoris va
seguir internant-se en l'esquerda i es va treure el saquet de l'espatlla amb un
encongiment.
-Busca en els llocs
més foscos, els que estan protegits de l'aigua bullint. -Va ficar els dits en
una escletxa, va buscar a les palpentes i va acabar traient un grapat de
circells d'aparença gomosa -. La calor i els dipòsits minerals són un
excel·lent viver per als líquens. El processat és molt llarg i laboriós, però
podem treure alguna cosa comestible d'això. En el nostre món no tenim moltes
opcions... La meva gent ha de conformar-se amb el que pot trobar.
En Luke va despenjar
el seu sac de l'espatlla i va començar a cercar en les esquerdes, furgant amb
la seva mà protètica. I si hi havia alguna criatura verinosa aguaitant en les
escletxes, esperant l'ocasió de picar? En Luke podia llegir intencions ominoses
en la ment d’en Gantoris, però no aconseguia saber amb exactitud en què
consistien. Estaria buscant alguna manera senzilla de matar el «home fosc» dels
seus somnis? Al tercer intent en Luke va trobar una massa esponjosa i la va
arrencar d'una tirada.
En Gantoris va
tornar el cap cap al Luke i el va mirar de dalt a baix.
-Serà millor que ens
separem -va dir -. Si et quedes al meu costat, només trobaràs el que jo vagi
deixant... Mai podré alimentar la meva gent d'aquesta manera, saps? -La veu d’en
Gantoris havia adquirit un to burleta i el seu front s'havia omplert d'arrugues.
La pell rasurada on haurien hagut d'estar les celles va pujar uns mil·límetres
mentre contemplava al Luke -. A menys que la teva Força pugui fer el miracle de
crear un banquet, naturalment...
En Luke es va
dirigir cap a una altra esquerda mentre en Gantoris s'internava encara més en
la fissura que havia triat i girava una cantonada rocosa. Un aleteig
d'inquietud va recórrer al Luke des del cap fins als peus en veure com
s'allunyava, però va fer cas omís d'ell i va començar a buscar entre les
esquerdes.
El liquen no
resultava molt difícil de trobar, i en Luke no va trigar a omplir el seu sac
lliscant a través de les estretes obertures. En Gantoris potser havia esperat
que acabaria extraviant-se entre les fissures, però en Luke sempre era capaç de
tornar sobre els seus passos fins i tot quan es trobava en el subsòl i no tenia
punts d'orientació. Feia estona que no sentia a Gantoris, pel que va decidir
que ja havia complert les seves obligacions i va iniciar el trajecte de tornada
al punt en què s'havien separat.
Quan va arribar a la
bifurcació va veure que en Gantoris ja no hi era. Es va internar una mica més
en la fissura per buscar-lo esperant caure dins d'un parany en qualsevol
moment, però confiant que seria capaç de sortir-ne ben lliurat. Estava clar que
hauria d’impressionar en Gantoris amb les seves capacitats de Jedi.
El passadís acabava
en un mur de pedra erosionada. L'olor de fum sulfurós es va fer més
perceptible, i va engendrar una profunda sensació de claustrofòbia dins d’en
Luke. Es va acordar dels dos nens enterrats sota l'allau, i de les taques de
sang escampades per les bases de les roques que havien caigut sobre ells. El
sòl brunzia al seu voltant amb una infinitat d'energies letals que pugnaven per
alliberar-se. I si es produïa un altre terratrèmol mentre en Luke estava
atrapat en les estretes esquerdes del subsòl?
En Gantoris havia
desaparegut.
- Gantoris! -Va
cridar en Luke.
No va obtenir
resposta. Va alçar la mirada cap al raig de llum diürn que es filtrava des de
la superfície, i per fi va aconseguir veure la silueta d’en Gantoris prop del
final del pou. En Gantoris estava grimpant per les escarpades parets, pujant
tan de pressa com podia i deixant cada vegada més enrere en Luke.
Estava fugint d'alguna cosa.
En Luke va sentir més que va oir l'acumulació de
pressió en les profunditats del planeta, i va captar la presència de la massa
d'aigua reescalfada que fregava el magma amagat prop de la superfície i que
començava a bullir i iniciava l'ascens, buscant el camí més directe per escapar
al seu confinament.
En Gantoris portava
un horari. Els guèisers havien de fer erupció a intervals de temps regulars. La
seva intenció era deixar atrapat al Luke en el subsòl, on el seu cos seria
bullit i cremat fins als ossos per les cortines de vapor súper reescalfat.
En Luke va estendre
el braç cap a un agafador i va començar a enfilar-se mentre movia la bota
buscant un lloc on recolzar el peu. Va anar pujant per les protuberàncies i
racons de la xemeneia volcànica que portava cap a la superfície de Kèssel. La
calor s'anava incrementant-se al seu voltant, fent que cada vegada li resultés
més difícil respirar. En Luke va panteixar i parpellejar en un intent
d'expulsar les llàgrimes que cremaven en els seus ulls. El vapor pujava
enroscant-se i formant nuvolets i filagarses, com si traspués d'aquestes
roques.
El seu peu va
relliscar de sobte i va estar a punt de precipitar-se xemeneia avall, però la
seva mà protèsica es va moure a la velocitat del llamp i es va agafar a un
sortint rocós negant-se a deixar-lo anar. Quan per fi va aconseguir recuperar
l'equilibri, el sortint s'havia convertit en fragments que es van desprendre de
la paret.
En Luke havia perdut
uns segons preciosos. La llum brillava amb més força sobre el seu cap,
constrenyent-lo a seguir pujant. Es va agafar a un altre racó de la xemeneia,
va reptar uns quants metres més i va tornar a allargar la mà.
Durant una fracció
de segon va veure un cap que s'inclinava cap a la xemeneia del pou per observar.
Era en Gantoris, però no li va oferir la seva ajuda.
En Luke va pujar a
força de mans, sense prestar atenció als estrips que estava patint el seu
vestit de vol i grimpant tan de pressa com podien portar-lo els seus
membres..., i un instant després se li va acabar el temps.
Va sentir l'explosió
molt per sota d'ell, i el rugit xarbotant d'un raig d'aigua bullint que pujava
a tota velocitat cap a la superfície. En Luke es va tensar i va comprendre que
només tenia una possibilitat de sortir amb vida d'allà.
Ja ho havia fet a la
Ciutat dels Núvols de Bespin, i durant el seu ensinistrament amb Yoda i en
altres ocasions. En Luke va fer aplec de totes les seves energies i la seva
capacitat de concentració mentre el raig de vapor i aigua letal avançava cap a
ell... i va sortir sobtadament disparat en línia recta cap amunt, llançant el
seu cos fora del pou del guèiser. Va utilitzar la Força com si fos un trampolí
per projectar-se a una gran alçada, de la mateixa manera com ho hagués fet si
estigués impulsant un objecte inanimat.
En Luke va emergir
de la xemeneia del guèiser i va agitar frenèticament els braços mentre
començava a caure cap a terra rocós. Va relaxar l'espatlla que entraria en
contacte amb les roques i va rodar sobre si mateix, però tot i així l'impacte
va ser prou fort com per deixar-lo sense alè.
Un mur de vapor i
aigua súper reescalfada va sorgir del guèiser un segon després que en Luke
hagués xocat contra el terra. En Luke va protegir les parts del seu cos que
estaven al descobert de les gotetes d'aigua bullint, i va esperar que l'esclat
s'anés dissipant.
L'erupció del
guèiser va durar diversos minuts. Quan per fi es va posar de genolls. En Luke
va veure en Gantoris i als altres habitants d’Eol Sha avançant cap a ell amb
les cares tan sorrudes i inexpressives com de costum. Li havien parat una
trampa i havien intentat matar-lo.
Però la ira es va
esvair ràpidament. És que en Luke no havia desafiat a Gantoris perquè el posés
a prova i permetés que demostrés quines eren les seves intencions? En Luke va
recollir la seva amarada capa Jedi de la vora del guèiser i va esperar que hi
arribessin.
En Gantoris va
creuar els braços sobre el seu pit i va assentir. L'absència de celles i
pestanyes feia que el seu rostre semblés encara més gran i adust.
-Has passat el
primer obstacle que he col·locat en el teu camí, home fosc. -Luke va captar la
mescla de terror i excitació que emanava d'ell -. Ara vine i enfronta't a la
teva última prova.
Els habitants d’Eol
Sha van avançar cap a ell per agafar-lo un cop més, i en Luke no va oposar cap
resistència. Havia decidit enfrontar-se a qualsevol classe de risc per tal de
poder reconstruir l'Orde dels Cavallers Jedi.
I en Luke va
intentar convèncer-se que no perdria la vida abans d'assolir la seva meta
final.
Era com una processó
religiosa. Amb Gantoris al capdavant, els habitants d’Eol Sha van iniciar una
llarga pujada pel vessant fins a les esquerdes de lava. En Luke caminava
orgullosament dret, decidit a no mostrar cap senyal de por tot i que els qui
l'envoltaven ja havien deixat ben clares les seves intencions d'acabar amb ell.
En Luke corria un perill molt real tot i el seu ensinistrament Jedi. La lluna
penjava sobre els seus caps, i la seva presència resultava tan opressiva com la
d'un gegantí puny amenaçador.
Torres de lava
brollaven del vessant com altres tantes dents podrides. En Gantoris no va
afluixar el pas quan van arribar a un punt en què la vessant lliscava
bruscament cap a un costat, però va acabar detenint-se davant d'una obertura
protegida per vores rocoses que s'obria a la paret del volcà. Una cortina de
fum i cendres flotava en l'aire.
-Segueix-me -va dir
al Luke.
Els altres van
continuar avançant en fila índia per l’escarpat sender. En Luke el va seguir.
Havia de guanyar-se el respecte d’en Gantoris, ja que no la seva confiança.
Donades les circumstàncies, era en Gantoris qui dictava totes les regles.
En Gantoris va
avançar amb pas ràpid i segur de si mateix per l'estret passadís, dirigint-se
cap les denses ombres que omplien el tub de lava obert en un costat del con
volcànic per una antiga erupció. Una resplendor ataronjada il·luminava el camí
per davant d'ell. En Luke sentia una creixent expectació barrejada amb por a
cada pas que donaven.
El tub de lava es va
eixamplar revelant un bullent llac de foc. La fissura estava oberta al cel i hi
havia altres obertures que permetien l'entrada d'una infinitat de corrents
d'aire que xocaven i s'entrecreuaven, però així i tot el lloc estava tan calent
com l'interior d'un forn. En Luke va inclinar el cap tractant de protegir-se la
cara amb la tela humitejada del seu caputxó Jedi, però en Gantoris no semblava
afectat per la calor.
En Gantoris va haver
d’alçar la veu per fer-se sentir per sobre dels grunyits que brollaven de la
massa de magma en continu moviment.
-Camina a través del
foc, home fosc. Si arribes a l'altre costat sa i estalvi, permetré que
m’ensenyis el que vulguis.
En Gantoris va
tornar a desaparèixer en la foscor del tub de lava sense esperar resposta.
En Luke el va seguir
amb la mirada durant un moment mentre es preguntava si havia parlat de debò,
però un instant després va començar a distingir uns objectes foscos entre la
resplendor flamejant de la lava. Eren pedres d'una roca més densa que no es
fonia, i formaven un precari corriol que permetia travessar el llac de foc.
En Luke es va
preguntar si en Gantoris estaria posant a prova el seu valor. Què volia aquell home d'ell, i quin
significat podien tenir els somnis en què Gantoris havia vist un demoníac «home
fosc»?
En Luke va empassar saliva, però tenia la gola tan
resseca com si s'hagués tornat de pergamí. Va anar fins a la vora del llac de
lava que bullia i s'agitava en una incessant ebullició. Les pedres semblaven
estar fent-li senyals, però el sentit comú li advertia que havia de retrocedir,
tornar a la seva llançadora i allunyar-se el més de pressa possible d’Eol Sha.
Sempre podria trobar a altres candidats per a la seva Acadèmia Jedi. A aquestes
altures C3PO i R2 ja devien d’haver descobert algunes pistes, i ell mateix
tenia una altra possibilitat a Bespin. En Luke ni tan sols havia sondejat en
Gantoris. Per què havia d'arriscar la
vida per algú que podia tenir el potencial necessari per esdevenir un Jedi...,
o no tenir-lo? La resposta era que havia de fer. Formar un nou Orde de Cavallers Jedi seria una tasca molt difícil, i
com podria considerar en Luke digne de tractar de fer-la si defugia la primera
prova dels seus propis poders?
Remolins invisibles
d'una calor impossiblement intensa giraven al seu voltant. En Luke va anar fins
a la vora del llac de foc i va alçar la mirada cap al tros de cel visible entre
les vores rocoses. Després va posar un peu sobre la primera pedra.
La pedra va sostenir
el seu pes. En Luke va mirar cap endavant, clavant els ulls a l'altra banda. Les
siluetes que s'havien congregat allà no apartaven la vista d'ell.
La lava bullia al
seu voltant, formant bombolles que s'inflaven i llançaven raigs de gasos nocius
a l'aire. En Luke va intentar respirar fent inspiracions breus i ràpides. Va
donar un segon pas cap endavant. L'altre costat semblava estar molt lluny.
Va comptar les
pedres que hi havia davant d'ell mentre es netejava les llàgrimes que inundaven
els seus ulls irritats pels vapors. Encara quedaven catorze pedres. En Luke va
saltar a la següent.
En Gantoris va
aparèixer de sobte a l'altre costat i es va reunir amb els altres refugiats
d’Eol Sha. En Luke no esperava que llancessin crits animant-lo a seguir
avançant, però tots estaven sumits en un estrany silenci.
Un altre pas. La
lava xarbotava al seu voltant com l'estómac d'una gegantina bèstia famolenca.
En Luke va donar un
altre pas, i un altre més. Un circell d'eufòria va començar a desenroscar-se al
seu interior. No era tan difícil com s'havia temut. Aconseguiria passar aquella
prova. En Luke va seguir avançant amb una velocitat i un valor temeraris, i va
arribar a la meitat del trajecte.
I de sobte els
xiuxiuejos i el bull de la massa de lava es van intensificar, i tot el llac de
foc es va agitar com si alguna cosa es remogués en les seves profunditats. La
càmera volcànica va palpitar amb un so que es trobava just per sota del límit
inferior de la capacitat auditiva d’en Luke, però que era prou poderós per fer
vibrar les seves dents. En Luke va sentir el sobtat buit de la por en el seu
estómac, i es va tensar preparant-se per veure quin horror l'esperava.
Hi havia una cosa viva dins el llac de lava. Una cosa
s'estava movent a dins.
Una criatura
semblant a una serp es va obrir pas sobtadament a través de la superfície,
xiuxiuejant com el combustible d’un coet incendiant-se.
El cuc de foc tenia
el cap triangular i les orelles punxegudes, i fins a l'últim centímetre del seu
cos estava protegit per escates cristal·lines. Els seus grans ulls eren joies
que cremaven amb els centelleigs del seu propi foc intern. Els conductes
aspiradors aïllats van absorbir l'atmosfera reescalfada, omplint bufetes
ocultes en les entranyes de la criatura i fent que aquell ésser gran i terrible
pugés fins a la superfície del llac de lava. Les plaques de silici que formaven
la seva armadura relluïen com miralls a la llum de les flames.
En Luke va
aconseguir mantenir el seu precari equilibri sobre la pedra evitant la mort
sobtada a la roca fosa, i després va saltar a la pedra següent. El cuc de foc
es va alçar sobre ell començant a enroscar-se, i en Luke va comprendre que mai
podria deixar enrere el monstre. Es va aturar i va buscar els punts de la pedra
en els que els seus peus estarien més segurs. Després va reaccionar
instintivament agafant la seva espasa de llum i activant-la amb un espetec
sibilant. La resplendor verdosa de l'arma es va enfrontar a l’ataronjat
flamejant de la càmera de lava.
A l'altra banda del
llac de lava, els habitants d’Eol Sha ho contemplaven tot en silenci i sense
moure’s.
El cuc de foc va inclinar
el seu cap d'escurçó per contemplar al Luke. Va obrir la seva enorme boca
metàl·lica i va escopir un raig de lava que va xocar contra la paret i va
començar a congelar-la ràpidament. Els conductes blindats seguien absorbint
aire, fent sortir a la superfície nous anells del cos del leviatan. En Luke va
alçar la seva espasa de llum, però l'arma semblava llastimosament petita i
feble per enfrontar-se en combat amb un drac de lava.
El cuc de foc va
tornar a submergir-se sota del magma amb un crit ultrasònic, escampant
esquitxades de roca fosa en l'aire. En Luke va ballar d'una pedra a una altra,
intentant evitar la precipitació mortífera que queia sobre ell. Gotes de lava
van calar foc a la seva capa Jedi, però en Luke va aconseguir arrencar-la de
les espatlles i llançar-la al llac bombollejant on va quedar envoltada de
flames encegadores.
En Luke va alçar la
seva espasa de llum davant seu i va obrir molt els ulls. Va desplegar els seus
sentits Jedi intentant esbrinar què faria el monstre. Tots els nervis del seu
cos estaven tensos i preparats per reaccionar, però només va aconseguir veure
la superfície en continu moviment del llac de lava.
- On ets? -Va
xiuxiuejar.
El cap del cuc de
foc va sorgir sobtadament l'altre extrem del llac de lava i es va alçar
preparant-se per l'atac. Després es va desplomar sobre en Luke, obrint la seva
immensa boca per revelar ullals tan grans com estalactites. En Luke va girar
sobre si mateix, alçant la seva espasa de llum i retrocedint amb gràcil
agilitat cap a la pedra anterior a la que havia estat ocupant fins aquell
moment.
El cuc de foc va
atacar, i en Luke va llançar una ganivetada amb la seva brunzent fulla verda.
Però quan l'espasa de llum va xocar amb les plaques cristal·lines de la
cuirassa, el lluent tall verd es va refractar en un miler de components que es
van escampar i van rebotar per tota la cambra. Un diluvi d'espurnes es va
escampar al voltant d’en Luke. La fulla d'energia que se suposava era capaç
d'obrir-se pas a través de qualsevol substància només havia aconseguit fendre
una petita placa de silici del blindatge.
Els habitants d’Eol
Sha es van ajupir a l'altre extrem de la càmera per esquivar els fragments
d'energia verda que volaven per l'aire, i un ruixat d'estelles de roca va caure
al llac de magma. En Luke sabia que no podria tornar a utilitzar l'espasa de
llum contra el monstre.
El cuc de foc va llançar
un xiscle en què hi havia molta més sorpresa que dolor, i després es va
enfonsar al llac buscant refugi sota la lava. En Luke es va amagar, pensant a
tota velocitat en un desesperat intent de decidir quin havia de ser el seu
pròxim moviment. Després es va girar i es va preparar per córrer cap a l'altre
extrem del llac, on l'esperaven els habitants d’Eol Sha.
El cuc de foc
tornaria a aparèixer en qualsevol moment. En Luke no sabia de quant temps
disposava.
La criatura va
sorgir sobtadament de la lava, rugint, xiuxiuejant i emetent sons tan horribles
que en Luke no hauria estat capaç de descriure'ls. Va girar sobre si mateix amb
l'espasa de llum fermament subjecta a la seva mà i preparat per morir en la
batalla..., però el monstre semblava no sentir el més mínim interès per ell.
Glòbuls d'un fum
acre havien començat a brollar de la petita esquerda sorgida a l'armadura de
silici, indicant el punt en què la lava s'havia obert pas fins arribar al nucli
corporal del cuc de foc. La criatura es va retorçar i es va debatre, vomitant
dolls de lava a l'aire. La roca fosa estava devorant els òrgans interns del cuc
de foc tan implacablement com si fos àcid, acabant amb ell a poc a poc en un
procés letal que progressava des de l'interior cap a l'exterior. El cuc es va
retorçar en les urpes de l'agonia, cremant per dins i escampant dolls de lava
mentre les flames i un fum pestilent sorgien bullint de la diminuta bretxa
oberta en la seva armadura. Quan la roca en estat igni va aconseguir obrir-se
pas fins a les inflades bufetes d'aire de la criatura, el cuc de foc va
esclatar.
Una pluja de lava
que s'enduria gairebé a l'instant va caure sobre el llac. En Luke va aconseguir
desviar la major part dels fragments flamejants mitjançant la Força, però uns
quants li van produir cremades a l'esquena i l'espatlla. Els últims espasmes de
l'agonia del cuc de foc van crear onades a la roca fosa, i després es van anar
debilitant a poc a poc.
En Luke va alçar els
ulls i va parpellejar sense poder creure el que veia. Els habitants d’Eol Sha
seguien immòbils esperant.
Gairebé totes les
pedres havien quedat submergides pel cataclisme, i entre ell i en Gantoris
només hi havia una extensió de lava impossible de travessar. En Luke no podia
acabar la seva travessia, i va contemplar el riu de flames que fluïa entre ell
i la seva meta mentre intentava no deixar-se dominar per l'atordiment i la
confusió resultat del terror i el reflux de possibilitats de la Força.
Va pensar en el
potencial per l'acadèmia que es proposava crear i per al ressorgiment dels
Cavallers Jedi. La Nova República el necessitava. Havia de completar la seva
promesa. Reuniria un grup de candidats a qui ensenyaria els camins de la Força.
Sí, ho faria... En Luke va tancar els ulls i en la seva ment, que encara
vibrava amb el batec de la Força després de la seva batalla amb el cuc de foc,
no hi va haver lloc per a cap dubte.
I en Luke va caminar
sobre el llac de foc.
No va pensar en el
que estava fent. La lava no volia entrar en contacte amb els seus peus, i només
la Força cremava amb la seva brillant resplendor al voltant d'ell. Va avançar
sobre la roca flamejant fent un pas darrere l'altre, no permetent-li veure res
que no fos el seu objectiu fins que va tornar a trobar-se sobre sòl sòlid a
l'altre extrem de l'estany de foc, davant d’en Gantoris i la seva gent.
Quan va estar fora
de perill va faltar molt poc perquè s'esfondrés de pur alleujament, però no
podia permetre que es produís cap canvi visible en la seva expressió. En Luke
va intentar no pensar en el que acabava de fer.
En Gantoris estava
immòbil davant seu amb una expressió de temor respectuós en el seu rostre de
faccions fermes i enèrgiques. Els altres havien retrocedit, però en Gantoris no
s'havia mogut ni un centímetre.
En Luke va veure com
empassava saliva quan els seus ulls es van trobar amb la seva mirada.
-No trencaré la meva
promesa. –En Gantoris va empassar una profunda glopada d'aire -. Ensenyeu-me
com utilitzar aquest poder misteriós que hi ha dins meu.
En Luke va
reaccionar a l'instant i sense donar temps a pensar en el que anava a fer, i va
estendre les seves mans tremoloses fins que van fregar el cap d’en Gantoris.
Després va enviar dits mentals cap a l'interior i va sondejar les profunditats
de la ment d’en Gantoris, buscant tenaçment fins que va trobar la misteriosa
protuberància en el subconscient d’en Gantoris, i va empènyer...
La potència de la
seva reacció reflexa va fer retrocedir al Luke amb tal violència que va haver
de fer un gran esforç per recuperar l'equilibri i evitar precipitar-se en el
llac de lava. No hi havia dubte que en Gantoris tenia el potencial Jedi, i
estava clar que en quantitat suficient per convertir-lo en un candidat
formidable per l'Acadèmia Jedi.
En Luke es va
permetre llançar un sospir d'alleujament. El terror i la tremenda prova havien
valgut la pena després de tot. Va agafar Gantoris de la mà i es va tornar cap
als supervivents de la colònia abandonada.
-Trobarem una nova
llar per a vosaltres -va dir -, però abans vindreu amb mi a Coruscant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada