18
En Luke i l’R2 tenien molt poc a fer
mentre en Lando pilotava la Dama
Afortunada amb rumb cap a Kèssel. Una calitja nebulosa d'atmosfera que
escapava del camp gravitatori envoltava la roca en forma de patata, i la lluna
que albergava la guarnició seguia girant al seu voltant en la seva òrbita
enganxada.
-Benvinguts al jardí de la galàxia
-va dir en Lando.
En Luke va pensar en Tatooine, el
seu planeta natal, i es va recordar del Mar de les Dunes, el Gran Pou de
Carkoon i els Erms de Jutlàndia.
-He vist llocs pitjors -va dir.
L’R2 va indicar que estava d'acord
amb un xiulet.
En Lando es va inclinar sobre els
visors.
-Sí... Bé, doncs no emetis judicis
precipitats. Encara no hem vist aquest lloc de prop. -Va obrir un canal de
comunicacions. Si Kèssel comptava amb un bon sistema de detecció, l'estació
hauria d'haver captat la presència de la Dama
Afortunada quant havien sortit de l’hiperespai -. Hola, Kèssel! Hi ha algú
a l'escolta? Estic buscant a un tipus anomenat Moruth Doole, i vull proposar-li
un negoci. Els prego que contestin.
- Qui és vostè? -Va preguntar una
veu que sonava força sorpresa -. Identifiqui’s.
-Em dic Tymmo, i si vol més
informació, podreu anar a la recerca d’en Doole i deixar que sigui ell qui faci
les preguntes. –En Lando es va girar cap al Luke i va somriure. Havien pensat
que utilitzar el nom fals de l'artista de l'estafa de les carreres d’amorfoides
afegiria un altre toc d'ironia a la seva missió -. Mentrestant, el meu soci i
jo hem portat certa suma de diners de la que voldríem disposar... Per ser
exactes li estic parlant de mig milió de crèdits. Així que vagi corrents a
buscar al Doole.
L'altaveu va romandre en silenci
durant uns moments, resultava obvi que l'oficial de comunicacions estava
consultant amb algú, i va acabar emetent una resposta.
-Anem a transmetre-li els paràmetres
d'una òrbita d'espera, senyor... Eh... Tymmo. Seguiu aquestes instruccions amb
tota exactitud. El nostre escut d'energia és plenament operatiu i desintegrarà
la seva nau si intentar baixar sense comptar amb l'autorització necessària. Ho
ha entès?
En Luke va mirar al Lando, i els dos
es van encongir d'espatlles.
-Esperarem que en Doole tregui la
catifa de benvinguda per a rebre'ns -va dir en Lando inclinant-se sobre el
canal de comunicacions -. Però si triga massa a fer-ho, aniré a gastar els meus
diners en un altre lloc.
Després va creuar les mans darrere
del seu cap i es va recolzar en la butaca de pilotatge. Kèssel ja ocupava tots
els visors i espiells per sota d'ells. En Lando s'encarregaria d'obtenir accés
als llocs que volien visitar mitjançant el seu enginy i les seves mentides, mentre
que en Luke mantindria els ulls ben oberts i els seus sentits Jedi agusats al
màxim per captar qualsevol rastre d’en Han.
Abans de sortir de Coruscant havien
creat falses històries per a cada un, eliminant qualsevol menció de la Nova
República però conservant la quantitat suficient d'al·lusions a negocis foscos
i transaccions ràpides perquè proporcionés evidències corroboradores. En Luke
intentaria romandre en l'anonimat, sempre que això fos possible.
Una estona després, una veu sibilant
i trencadissa va sorgir del sistema de comunicacions.
- Senyor Tymmo? Aquí Moruth Doole. El
conec?
-De moment no... però tinc un compte
de crèdit ple d'efectiu que em diu que hauríeu d’arribar a conèixer-me.
Van sentir unes bombolles
d’inspiració d'aire.
- I què pot significar això? La meva
oficial de comunicacions m'ha dit alguna cosa sobre mig milió de crèdits.
-Fa poc vaig tenir molta sort en les
carreres d’amorfoides d’Umgul. Estic buscant un lloc on invertir els crèdits
que vaig guanyar, i sempre he pensat que hi havia molts diners a guanyar en la
mineria de l'espècia. Està disposat a parlar amb mi?
En Doole va respondre gairebé a
l'instant.
-No hi ha dubte que mig milió de
crèdits és una suma de la qual val la pena parlar... Li enviaré una escorta de
patrulleres que el portaran per un passadís obert en el camp d'energia.
-Em deleixo per poder parlar cara a
cara -va dir en Lando. En Doole es va limitar a emetre un xiuxiueig de batraci.
En Lando va posar la Dama Afortunada sobre la pista de la
Institució Penitenciària Imperial, on va quedar envoltada per vehicles
d'exploració, transports de superfície i altres naus de les quals s'havien tret
totes les peces i sistemes que encara estaven en condicions de funcionar. En
Lando anava tan elegantment abillat com de costum, somreia i li brillaven els
ulls. En Luke portava un mico de vol fosc del qual s'havien tret totes les
insígnies.
Un escamot d'homes vestits amb una
barreja d'uniformes de la presó i armadures de les tropes d'assalt va portar al
Luke, en Lando i l’R2 fins l'enorme edifici trapezoïdal de la institució
penitenciària. La impressionant massa de la presó semblava bategar amb anys de
dolor i càstig, i els sentits aguditzats d’en Luke van captar l'aura que
l'impregnava. Va romandre en guàrdia i no va dir ni una paraula. Com a mínim
els integrants de la seva escorta mantenien les armes enfundades, i s'estaven
comportant de la manera més acollidora que eren capaços de fer.
Van anar pels tubs ascensors que
pujaven al llarg del pendent del mur davanter de la presó. En Luke podia veure
els erms de Kèssel a través del transpariacer, planes condemnades a l'aridesa i
l'abandonament etern, que s'estenien en totes direccions al seu voltant.
L'ascensor va arribar a la
subestructura envidrada administrativa, i els guàrdies els van indicar que
havien de seguir-los. Buròcrates, oficinistes i funcionaris d'aspecte furtiu i
miserable anaven i venien pels passadissos, fent l'efecte d'estar molt més
ocupats del que haguessin volgut ser. En Luke es va preguntar si en Doole
hauria organitzat a corre-cuita aquell enrenou com espectacle amb què
impressionar al Lando, però el frenètic córrer d'un costat a un altre semblava
més caòtic que eficient.
En Moruth Doole havia anat a un
passadís per rebre'ls personalment. L'amfibi baixet i rabassut es va fregar les
grans mans de dits roms i va inclinar el cap en un gest de salutació. L'artefacte
de visió mecànica que li tapava un ull va alterar el seu enfocament perquè el
rybetià pogués veure'ls.
- Benvingut, senyor Tymmo! -Va
exclamar en Doole -. Li demano disculpes per tota aquesta confusió. No ha
escollit un moment massa bo per visitar-nos... Ahir vaig perdre a la meva mà
dreta i al meu cap de torns a causa d'un infortunat accident produït en un
túnel. Li prego que em disculpi si li semblo una mica... alterat.
-Au, no es preocupi -va dir en Lando
estrenyent la mà que li oferia en Doole -. He estat administrador d'alguns
grans complexos miners, i de vegades sembla com si el mateix planeta es negués
a cooperar.
- Molt cert! -Va dir en Doole,
obrint i tancant la boca com una cria de rawwk pidolant menjar -. Una manera
molt interessant d'expressar-ho, per descomptat.
-Espero que el desastre no hagi
estat molt perjudicial per a la seva producció d'espècia -va dir en Lando.
-Ep, li asseguro que trigarem molt
poc temps a tornar a produir a plena capacitat.
En Lando va moure una mà assenyalant
al Luke.
-El meu soci ha vingut per ajudar-me
a inspeccionar les instal·lacions mineres i assessorar-me sobre el seu
potencial com a inversió. -Lando va empassar una profunda glopada d'aire -. Ja
sé que la meva visita ha d'haver-li agafat per sorpresa, naturalment...
Digueu-me, hi ha alguna part de la seva explotació minera en què pogués
invertir els meus diners?
En Doole els va indicar que el
seguissin al seu despatx. La seva armilla de pell de llangardaix reflectia la
feble il·luminació dels passadissos amb una infinitat d’ondulacions
multicolors.
-Entreu i parlarem amb més calma.
En Doole els va precedir amb el seu
pas contornejant, movent el cap d'un costat a un altre com si tingués certes
dificultats per veure per on anava. Un cop van haver entrat al despatx que
havia pertangut a l'alcaid, en Doole va tornar a moure la mà indicant-los que
s'asseguessin. L’R2 es va col·locar al costat d’en Luke i va passar a la
modalitat de repòs.
En Luke va recórrer el despatx amb
la mirada i es va fixar en l'home congelat en el bloc de carbonita que penjava
d'una paret, i va veure que totes les llums indicadores del sistema de suport
vital del tauler de control estaven apagades.
- Algun amic seu? -Va preguntar.
En Doole va deixar escapar una
rialleta sibilant.
-Un antic rival... Abans que la
nostra petita revolució introduís el veritable capitalisme en la indústria de
la mineria d'espècia, aquest home exercia el càrrec d’alcaid de la presó.
-Doole es va deixar caure pesadament a la butaca darrere del seu escriptori -
Puc oferir-los algun refrigeri?
En Lando es va asseure i va creuar
les mans damunt de la falda.
-Abans preferiria parlar de negocis
-va dir -. Si les nostres negociacions comencen a semblar prometedores, potser
podrem celebrar-ho amb una copa.
-Bona política -va dir en Doole, i
va tornar a fregar-se les mans Bé... Veurà, he estat pensant en el que em va
dir des que vaig rebre la seva transmissió, i potser tingui alguna cosa que
podria arribar a constituir la inversió perfecta. Dóna la casualitat que just
abans de la seva mort, el nostre cap de torns havia descobert un dipòsit
excepcionalment ric d'espècia brillestim. Caldrà una bona quantitat de diners i
esforços per reparar el túnel ensorrat i explotar aquest recurs, però els
beneficis obtinguts poden arribar a ser superiors al que vostè sigui capaç
d'imaginar.
-Oh, li asseguro que tinc molta imaginació
-va dir en Lando, i va obsequiar en Doole amb el seu somriure més enlluernador.
-Aquestes afirmacions em semblen
bastant extravagants i poc fonamentades, senyor Doole -va intervenir en Luke
usant el to de veu més adust i escèptic del que era capaç -. Permetria que la
nostra unitat R-2 es connectés a la seva xarxa de dades i inspeccionés el
perfil beneficis / pèrdues del seu complex miner durant..., diguem que durant
els dos últims anys? Això em proporcionarà dades sòlides en què basar-me per
aconsellar al senyor Tymmo.
La petició que els hi obrís els seus
registres va fer que en Doole es remogués nerviosament a la seva butaca, però
en Lando es va afanyar a treure la seva targeta de transferència de crèdit de
la butxaca.
-Puc assegurar-li que l'androide no
causarà danys al seu sistema de dades..., i si això el fa sentir més tranquil,
per a mi serà un plaer lliurar-li un petit dipòsit a compte. Diguem... cinc
mil, potser?
En Doole estava atrapat entre el
nerviosisme que l'impulsava a no revelar res i la necessitat de mostrar que no
tenia res a amagar als ulls d'un gran inversor potencial, i tot això per no
parlar del considerable atractiu dels cinc mil crèdits que en Lando acabava
d'oferir-li.
-Bé, suposo que no hi ha cap
problema... -Va dir per fi -. Però només puc permetre que el seu androide
tingui accés al sistema durant cinc minuts. No hauria de precisar més temps per
localitzar la informació que necessiten.
En Luke va assentir.
-És més que suficient, i l'hi
agraeixo.
De tota manera l’R2 no malbarataria
el temps i els esforços inspeccionant informes falsos sobre beneficis i
pèrdues, ja que el que faria en quant hagués establert la connexió seria
tractar de trobar qualsevol classe de referència al Han Solo, a Chewbacca o al Falcó Mil·lenari.
L’R2 va tornar a activar-se i va
avançar amb un brunzit cap a la terminal instal·lada al costat de l’escriptori
d’en Moruth Doole. El seu braç de connexió de dades va vibrar amb un xiuxiueig
de servomotors quan va accedir a la informació enterrada a l'ordinador del
complex penitenciari.
En Lando va seguir parlant amb Doole
mentre esperaven.
-M'agradaria veure totes les facetes
de l'extracció i la producció d'espècia. Estic segur que podrà preparar un
recorregut immediatament, oi? Observem amb els nostres ulls com funciona aquest
negoci... incloent-hi aquests túnels afectats pels ensorraments dels que ens ha
parlat. Si sembla haver probabilitats d'obtenir beneficis, potser m'agradaria
invertir en les reparacions.
-Uh... -Va balbucejar en Doole, i va
mirar cap enrere com si estigués buscant alguna mena d'excusa -. Com ja els he
dit, no és el millor moment. Potser podríem trobar un moment més adequat en el
futur...
En Doole va estendre les seves mans
d'aspecte gomós cap a ells.
En Lando va arronsar les espatlles
d'una manera molt eloqüent i es va aixecar com disposant-se a marxar.
-Comprenc. Bé, si no li interessa
sempre puc anar a un altre país... Aquests diners m'estan cremant al compte de
crèdit, i vull fer alguna cosa amb ells i fer-ho ara mateix. Hi ha altres mines
d'espècia en altres planetes.
-Ah, però produeixen espècia ryll,
no brillestim...
-Tot i així, també donen beneficis.
L’R2 es va apartar de la terminal,
es va girar cap al Luke i va emetre un raig de xerrameca electrònica. En Luke
només entenia a mitges el llenguatge de l'androide, però va comprendre prou per
saber que l’R2 no havia trobat en Han i que tampoc havia descobert res
particularment incriminatori pel que feia al Doole. Si els bancs de dades
havien contingut alguna referència al Falcó,
aquesta havia estat esborrada d'ells.
-Bé, què opina el seu androide? -Va
preguntar en Doole en sentir els xiulets i brunzits.
-No s'ha trobat res que se sortís de
la norma -va respondre en Luke, i va intercanviar una ràpida mirada d'abatiment
amb Lando.
En Doole es va aixecar somrient
d'orella a orella.
- D'acord! Comprenc la seva
preocupació, senyor Tymmo... Quan s'intenta fer negocis, sempre hi ha certs
moments en què has d’oblidar-te de la comoditat personal. No vull que marxin de
Kèssel amb cap dubte al cap, saben? Veniu amb mi... Els mostraré la cadena de
processament de l'espècia, i després faré els arranjaments necessaris perquè
puguin recórrer els túnels que acabem d'obrir.
En Doole va continuar parlant a tota
velocitat i els seus visitants el van seguir, mantenint-se alerta per detectar
qualsevol rastre d’en Han.
Un vagó flotant els va portar per la
superfície fins al pou d'entrada d'un dels túnels que s'havien ensorrat. En
Luke i en Lando es van ajupir en una reacció involuntària quan el vehicle va
accelerar i es va ficar per l'estret passatge, que s'enfonsava en el subsòl
seguint la trajectòria d'un llevataps.
-Quan la institució penitenciària
Imperial controlava tot el planeta, un grup de cercadors d'espècia es va
instal·lar aquí i va engegar una explotació il·legal -va dir en Doole, alçant
la veu per fer-se sentir per sobre del soroll dels motors -. Els delinqüents
van ser capturats, i aquest pou d'accés va quedar obstruït fins que una allau
recent va tornar a obrir l'entrada al sistema de galeries.
En Doole els va portar fins a una
gran caverna en la qual s'havia ensorrat una part del sostre. Una feble
claredat arribava des de dalt i il·luminava les zones deixades al descobert. Els
treballadors havien col·locat llums al voltant del perímetre mentre trencaven
la roca amb martells i s'anaven portant els fragments. Una quadrilla d'uns
trenta miners anava i venia per la gruta, reforçant les parets i traient la
runa. Els túnels que sortien de la gruta havien estat bloquejats mitjançant
portes pneumàtiques portàtils que impedien l'accés a la resta de passadissos
sumits en la foscor. -Estan gaudint d'una rara oportunitat, senyor Tymmo -va
dir en Doole, que s'havia anat tornant cada vegada més loquaç després
d'haver-los ensenyat les sales de processament de l’espècia on les larves
cegues treballaven empaquetant el brillestim -. L'espècia ha de ser extreta en
la foscor més absoluta, de manera que gairebé mai tenim ocasió de veure els
túnels il·luminats. Però l'allau va deixar entrar la llum del sol, amb el
resultat que totes aquestes vetes de brillestim es van fer malbé... Hem
segellat els altres pous d'accés per preservar la resta del jaciment.
-Bé. I en realitat què va ser el que
va passar aquí? -Va preguntar en Lando mirant al seu voltant.
-Una pertorbació tectònica -va
respondre en Doole.
En Luke va poder veure els senyals
negres que indicaven els punts en què potents feixos desintegradors havien
xocat amb les parets de pedra, i va comprendre que hi havia passat alguna cosa
molt més greu que una simple activitat sísmica.
Un instant després va captar una
onada de por i sorpresa procedent d’en Lando.
- Què és aquesta cosa?
En Lando estava assenyalant l'altre
extrem de la gruta.
Mig enterrades sota un munt de runa
hi havia dotzenes de potes d'aspecte cristal·lí primes com llances que
sobresortien en totes direccions. Nòduls semblants a gemmes que brillaven amb
una resplendor apagada puntuaven el cos de forma esfèrica, i la mort havia
vidrat els ulls de la criatura. La resta del cos semblava estar compost
enterament per ullals. Els trossos de roca despresos del sostre i les parets
l'havien aixafat, i les potes semblants a fuets de la criatura estaven
retorçades com si hagués intentat desviar els penyals amb elles.
En Doole va anar cap a les restes.
-Això, amics meus, sembla ser
l'animal que crea l’espècia -va dir -. És la primera criatura de la seva
espècie que hem trobat, però deu haver altres ocultes en les profunditats dels
túnels. Portarem a un xenobiòleg perquè l’estudiï. El nucli central sembla
estar format per brillestim, i els fils que hem tret de les parets dels túnels
són els fils que utilitza per teixir la seva teranyina.
En Doole es va aturar quan ja estava
tan a prop del monstre caigut que gairebé el fregava.
El guàrdia que estava a càrrec de la
dissecció es va reunir amb ells i va empènyer l'esmolada punta d'una de les
potes cristal·lines amb la seva bota.
-Volem esbrinar si podem extreure
brillestim del sac corporal i de les glàndules que produeixen la teranyina.
En Doole va assentir
entusiàsticament amb el cap.
-Seria magnífic, oi? Espècia
brillestim totalment i absolutament pura!
En Lando va assentir sense gaire
interès i com si no ho veiés molt clar.
En Luke, que seguia interpretant el
seu paper, va intentar aconseguir una mica més d’informació.
- I de quina manera ha afectat tot
això al seu índex de seguretat? -Va preguntar -. Hi va haver víctimes entre els
miners a causa de l'aparició d'aquest ésser?
-Sí, la criatura va matar a diversos
treballadors, el cap de torns i el meu ajudant entre ells... Ja l'hi vaig dir
abans. Quants cossos heu trobat fins al moment? -Va preguntar en Doole
tornant-se cap al guàrdia.
-Tres recents i dos que van morir fa
temps, i creiem que ha matat a molts més. Encara no sabem res del wookiee i
d'uns quants presoners més.
En Doole va contemplar al guàrdia
amb el nas arrufat durant uns moments, però no va trigar a recuperar el seu
fals somriure de costum.
Les paraules del guàrdia van fer que
en Luke sentís un calfred. No hi havia manera de saber si el wookiee en qüestió
era en Chewbacca, naturalment. L'Imperi s'havia endut a molts esclaus de
Kashyyyk, el món natal dels wookiees, i era molt possible que un considerable
nombre de supervivents haguessin estat enviats a Kèssel. La mirada d’en Luke es
va trobar amb la d’en Lando, i aquest va moure el cap en un moviment gairebé
imperceptible.
-Molt interessant -va dir en Lando.
-Veniu, hi ha més coses a veure -va
dir en Doole mentre tornava al vagó flotant -. Espero que tot això els estigui
deixant impressionats.
-I tant que sí -va dir en Lando -.
Té una explotació minera realment sorprenent, Moruth.
En Luke va guardar silenci. Portava
tot el dia agusant els seus sentits al màxim buscant algun ressò de la
presència d’en Han o d’en Chewbacca, però no havia descobert cap. Hi havia
moltes ments enfonsades en el dolor, l'abatiment i la manca d'esperances, però
en Luke no va trobar ni rastre de les que buscava.
En Han Solo potser mai hagués
arribat a Kèssel, i fins i tot suposant que ho hagués fet estava clar que ja no
hi era..., almenys, no amb vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada